Dossier conferències chc

CONFERÈNCIES "JORNADES PER UN CENTRE HISTÒRIC VIU!" Recull de textos e imatges realitzat durant les jornades

Équips coordinadors: monoD estudio Associació d'Amics i Veïns Centre històric Castalla Patrocinadors: J.SAEZ Centre D'estudis LA FOIA ACTIU E-ASSESSORS Col·laboradors: Espais Coworking Meco Hotel Rural "Primavera d'Hivern" Hotel Rural "Ca Sole" Diània TV Financiació: Campanya Crowdfunding Projecte: CHC PROCÉS PARTICIPATIU

Índex/índice Context_P4/contexto_P6

Aprendre entre tots a activar espaís urbans degradats _P9/Aprender entre todos a activar espacios urbanos degradados_P11

Mobilitat i trànsit peatonal en els centres històrics_P14/ Movilidad y tránsito peatonal en los centros históricos_P18

Rehabilitació, valor històric, social i el seu futur_P23/ Rehabilitación, valor histórico , social y su futuro_P26

Aquest document és una compilació de les conferències realitzades pels professionals participants a les Jornades per un centre històric viu. Aquestes Jornades volien donar-li continuïtat al procés participatiu iniciat en 2013, dotant a la ciutadania de Castalla d'eines de formació i participació per a aportar millores al centre històric. Aquests textos es distribueixen amb les següents llicències lliures: Reconocimiento – NoComercial – SinObraDerivada (by-nc-nd)

Índex/índice Recuperació e intervenció en centres històrics degradats_P30/Recuperación e intervención en centros históricos degradados_P32

Activar espais urbans entre tots_P35/Activar espacios urbanos entre todos_P37

Activar espais públics per al seu ús en el centre històric de Castalla_P40/Activar espacios públicos para su uso en centro histórico de Castalla_P43

Este documento es una compilación de las conferencias realizadas por los profesionales participantes a las Jornadas por un centro histórico vivo. Estas Jornadas querían darle continuidad al proceso participativo iniciado en 2013, dotando a la ciudadanía de Castalla de herramientas de formación y participación para aportar mejoras al centro histórico. Estos textos se distribuyen con las siguientes licencias libres: Reconocimiento – NoComercial – SinObraDerivada (*by-nc-nd)

CONTEXT DE LES CONFERÈNCIES Jornades Centre històric viu!

Les conferències ací reunides formen part de les Jornades realitzades la setmana del 9 al 14 de Març de 2015. Aquestes Jornades comprenien una sèrie de sessions i tallers participatius on s'arreplegarien propostes de millora i disseny per al centre històric de Castalla. Tot açò coordinat per un equip d'experts en la matèria (arquitectes, sociòlegs i urbanistes.)

complit amb la seua paraula, deixant el procés participatiu en l'aire i a tota la població interessada en millorar el centre.

Les poques intervencions sobre aquest espai que s'han fet (enderrocament de cases, reurbanització de carrers, neteja de solars…) han sigut unilaterals per part de l'Ajuntament, sense tenir en compte per res les opinions de veïns, associacions, experts, etc, i a més moltes Durant les Jornades i per mig de la formació vegades no han servit més que per a agreujar la situació, participativa es cercava comprendre el nostre entorn provocant humitats en cases, perill de despreniment en urbà, els elements que caracteritzen al centre històric carrers, major degradació d'espais públics. de Castalla en concret i per extensió als centres històrics que estan en situació de vulnerabilitat.

Unes sessions de formació on se cercava donar veu i empoderar, donar possibilitats de participar en la millora del centre històric als seus ciutadans, de dotar-los d'eines perquè puguen ser part activa del seu entorn i ser el motor d'arrencada per al futur d'un centre històric viu. Entendre que el centre històric no són només les cases sinó a més és el seu entorn característic, els seus carrers, les seves placetes, els seus racons...etc; tot allò que ens fa ser poble i ens identifica com a part del mateix.

COM ARRIBEM ACÍ?

El centre històric de Castalla porta anys en una situació de degradació contínua sense que cap govern municipal realitze cap acció que vaja solucionant la problemàtica. El constant abandó i la manca d'interès per dotar de valor aquesta part de la nostra història ha portat a l'actual situació d'emergència que viu el centre històric.

"donar veu i empoderar, donar possibilitats de participar en la millora del centre històric als seus ciutadans, de dotar-los d'eines perquè puguen ser part activa del seu entorn i ser el motor d'arrencada per al futur d'un centre històric viu"

QUE S'HA FET FINS ARA? L'associació d'amics i veïns juntament amb l'equip d'assessors en processos participatius monoD estudio inicia el procés de participació ciutadà demandat col·lectivament, per a la revitalització del Centre històric de Castalla. Aquest comprèn quatre fases on es van L'Associació d'amics i veïns del centre històric de incorporant les dades i informació, resultat dels diferents Castalla va presentar dies abans de les últimes tallers participatius i oberts a tota la població. Tot açò és eleccions, en 2011, un full de ruta consensuat per coordinat per un equip especialista en processos tota la població a partir d'un taller participatiu, on participatius. Les quatre fases són: demanava a tots els partits polítics el compromís de la fase de diagnòstic, la fase de formació, la fase de portar avant el procés de participació ciutadà per a propostes i els resultats. Totes componen els passos revitalitzar el Centre Històric, ho van signar en públic, necessaris per a dur a terme un plànol ciutadà de tots els partits, a la vista de tots. Quasi quatre anys revitalització. Cadascuna d'elles depèn de les altres i després s'ha vist una vegada i una altra que no han 5 de 58

CONTEXT DE LES CONFERÈNCIES Jornades Centre històric viu!

totes depenen de la participació ciutadana.

La primera fase, la de diagnòstic, va ser realitzada durant el 2013 però el procés participatiu va ser paralitzat per la falta de voluntat política de la Corporació Municipal.

Aquest diagnòstic participatiu es va plantejar com a inici per a definir els problemes associats amb el centre històric de Castalla, en relació amb els seus espais públics, conjunt edificat, valors socials i patrimonials, o també en relació amb l'entorn urbà.

Tot açò des d'una mirada col·lectiva i comuna, on se cerca el canvi de pensar com a individualitats amb necessitats pròpies a reflexionar com un grup de ciutadans amb necessitats que van en favor de tota la localitat, en aquest cas en la millora del centre històric i la seua rehabilitació. És a través de la reflexió conjunta com s'inicia la reactivació social d'un espai urbà degradat doncs aquest pensar en comú ens porta a diagnosticar la situació que es viu i que és viscuda per tots els implicats.

Es tracta de qüestionar les necessitats i manques existents no com a individu sinó col·lectivament, açò fa que es creuen les bases futures per a les propostes de millora d'espais, no solament tractant aspectes estètics sinó tractant elements com la gestió posterior del que es dissenye, açò són, els equipaments, els edificis monumentals, els espais públics; etc.

CONTINGUT DE LES CONFERÈNCIES Els textos ací reunits tenen el seu origen en les conferències realitzades dins de les Jornades per un centre històric viu, en part, aquestes Jornades serien la segona fase del procés que es correspon amb la formació i el disseny, en les quals tota la ciutadania continuaria participant activament de la rehabilitació del seu centre històric.

"es va plantejar com a inici per a definir els problemes associats amb el centre històric de Castalla, en relació amb els seus espais públics, conjunt edificat, valors socials i patrimonials, o també en relació amb l'entorn urbà.

Tot açò des d'una mirada col·lectiva i comuna" i també la importància i la necessitat d'actuar perquè no desapareix: SESSIONS I TALLERS REALITZATS: _APRENDRE A ACTIVAR ESPAIS URBANS DEGRADATS ENTRE TOTS _CREACIÓ D'UNA XARXA LOCAL D'ÚS D'ESPAIS URBANS ABANDONATS EN EL CENTRE HISTÒRIC DE CASTALLA _MOBILITAT I TRÀNSIT PER ALS VIANANTS EN ELS CENTRES HISTÒRICS _DISSENY D'UNA ESTRATÈGIA DE MOBILITAT PER Al CENTRE HISTÒRIC DE CASTALLA _REHABILITACIÓ, VALOR HISTÒRIC SOCIAL I LA SEUA FUTUR _RECUPERACIÓ I INTERVENCIÓ EN CENTRES HISTÒRICS DEGRADATS _ACTIVAR ESPAIS URBANS ENTRE TOTS

_ACTIVAR ESPAIS PÚBLICS PER Al SEU ÚS EN EL CENTRE Les jornades es van dividir en sessions i tallers de HISTÒRIC DE CASTALLA formació, on la ciutadania *compredería la importància que té el centre històric per a la localitat 6 de 58

CONTEXTO DE LAS CONFERENCIAS Jornadas Centre històric viu!

Las conferencias aquí reunidas forman parte de las Jornadas realizadas la semana del 9 al 14 de Marzo de 2015. Estas Jornadas comprendían una serie de sesiones y talleres participativos donde se recogerían propuestas de mejora y diseño para el centro histórico de Castalla. Todo esto coordinado por un equipo de expertos en la materia (arquitectas, sociólogos y urbanistas.)

¿CÓMO LLEGAMOS AQUÍ?

El centro histórico de Castalla lleva años en una situación de degradación continua sin que ningún gobierno municipal haya realizado ninguna acción que vaya solucionando la problemática. El constante abandono y la carencia de interés para dotar de valor esta parte de nuestra historia nos ha llevado a la actual situación de emergencia que vive el centro histórico.

La Asociación de amigos y vecinos del centro histórico de Castalla presentó días antes de las últimas elecciones, en 2011, una hoja de ruta consensuada por toda la población a partir de un taller participativo, donde pedía a todos los partidos políticos el compromiso de traer adelante el proceso de participación ciudadano para revitalizar el Centro Histórico, lo firmaron en público, Unas sesiones de formación donde se busca dar voz todos los partidos, a la vista de todos. Casi cuatro años después se ha visto una y otra vez que no han cumplido y empoderar, dar posibilidades de participar en la con su palabra, dejando el proceso participativo en el aire mejora del centro histórico a sus ciudadanos, de y a toda la población interesada en mejorar el centro. dotarlos de herramientas porque puedan ser parte activa de su entorno y ser el motor de arranque para Las pocas intervenciones sobre este espacio que se han el futuro de un centro histórico vivo. Y de hecho (derribo de casas, reurbanización de calles, comprender que el centro histórico no son sólo las limpieza de solares…) han sido unilaterales por parte del casas sino ademés es su entorno característico, sus Ayuntamiento, sin tener en cuenta para nada las calles, sus plazoletas, sus rincones...etc. Todo opiniones de vecinos, asociaciones, expertos, etc, y aquello que nos hace ser pueblo y nos identifica además muchas veces no han servido más que para como parte del mismo. agravar la situación, provocando humedades en casas, peligro de desprendimiento en calles y mayor degradación de espacios públicos.

Durante las Jornadas y por medio de la formación participativa se buscaba comprender nuestro entorno urbano, los elementos que caracterizan el centro histórico de Castalla en concreto y por extensión a los centros históricos que están en situación de vulnerabilidad.

"comprender que el centro histórico no son sólo las casas sino ademés es su entorno característico, sus calles, sus plazas, sus rincones...etc. Todo aquello que nos hace ser pueblo y nos identifica como parte del mismo."

¿QUÉ SE HA HECHO HASTA AHORA? La asociación de amigos y vecinos junto con el equipo de asesores en procesos participativos monoD estudio inicia el proceso de participación ciudadano demandado colectivamente, para la revitalización del Centro histórico de Castalla. Este comprende cuatro fases donde se van incorporando los datos e información, resultado de los diferentes talleres participativos y abiertos a toda la población. Todo esto es coordinado por un equipo especialista en procesos participativos. Las cuatro fases son: la fase de diagnóstico, la fase de formación, la fase de propuestas y los resultados. Todas componen los pasos 8 de 58

CONTEXTO DE LAS CONFERENCIAS Jornadas Centre històric viu!

necesarios para llevar a cabo un plano ciudadano de aspectos estéticos sino tratando elementos como la revitalización. Cada una de ellas depende de las otras gestión posterior de lo que se diseñe, esto son, los y todas dependen de la participación ciudadana. equipamientos, los edificios monumentales, los espacios públicos; etc.

La primera fase, la de diagnóstico, fue realizada durante el 2013 pero el proceso participativo fue CONTENIDO DE LAS CONFERENCIAS paralizado por la falta de voluntad política de la Los textos aquí reunidos tienen su origen en las Corporación Municipal. conferencias realizadas dentro de las Jornadas por un Este diagnóstico participativo se planteó como inicio centro histórico vivo, en parte, estas Jornadas serían la para definir los problemas asociados con el centro segunda fase del proceso que se corresponde con la histórico de Castalla, en relación con sus espacios formación y el diseño, en las cuales toda la ciudadanía públicos, conjunto edificado, valores sociales y continuaría participando activamente de la rehabilitación patrimoniales, o también en relación con el entorno de su centro histórico. urbano.

Todo ello desde una mirada colectiva y común, Las jornadas se dividieron en sesiones y talleres de donde se busca el cambio de pensar como formación, donde la ciudadanía compredería la individualidades con necesidades propias a importancia que tiene el centro histórico para la localidad reflexionar como un grupo de ciudadanos con y también la importancia y la necesidad de actuar porque necesidades que van en favor de toda la localidad, no desaparezca: en este caso en la mejora del centro histórico y su rehabilitación. Es a través de la reflexión conjunta SESIONES Y TALLERES REALIZADOS: como se inicia la reactivación social de un espacio urbano degradado pues este pensar en común nos _APRENDER A ACTIVAR ESPACIOS URBANOS lleva a diagnosticar la situación que se vive y que es DEGRADADOS ENTRE TODOS vivida por todos los implicados. _CREACIÓN DE UNA RED LOCAL DE USO DE ESPACIOS Se trata de cuestionar las necesidades y carencias URBANOS ABANDONADOS EN EL CENTRO HISTÓRICO existentes no como individuo sino colectivamente, DE CASTALLA esto hace que se creen las bases futuras para las propuestas de mejora de espacios, no sólo tratando _MOVILIDAD Y TRÁNSITO PEATONAL EN LOS CENTROS HISTÓRICOS

"desde una mirada colectiva y común, donde se busca el cambio de pensar como individualidades con necesidades propias a reflexionar como un grupo de ciudadanos con necesidades que van en favor de toda la localidad"

_DISEÑO DE UNA ESTRATEGIA DE MOVILIDAD PARA EL CENTRO HISTÓRICO DE CASTALLA _REHABILITACIÓN, VALOR HISTÓRICO SOCIAL Y SU FUTURO _RECUPERACIÓ E INTERVENCIÓ EN CENTRES HISTÒRICS DEGRADATS _ACTIVAR ESPACIOS URBANOS ENTRE TODOS _ACTIVAR ESPACIOS PÚBLICOS PARA SU USO EN EL CENTRO HISTÓRICO DE CASTALLA 9 de 58

COM APRENDRE ENTRE TOTS A ACTIVAR ESPAIS URBANS DEGRADATS Jornades Centre històric viu!

Amb aquesta primera sessió inicial volem introduir la importància que tenen els espais urbans com espais de trobada i de convivència social. Si reconeixem ja que el centre històric de Castalla conté un tipus de cases amb característiques especials (la seua forma d'habitar-les, com estàn dissenyades per a afavorir un tipus de poble mes sostenible, calmat, que provoca la interrelació entre els seus habitants), cal dir que també són els espais que existeixen entre les cases; els carrers, les places, els petits racons de descans, les voreres en forma de petites places, els espais a revaloritzar al centre històric de Castalla. Un conjunt d'elements que són els que defineixen el centre històric i la seua trama urbana.

socials, econòmics, històric, etc. Aquesta confluència d'interessos es veu representada moltes de les vegades per un nombre gran de persones que tenen visions diverses sobre el territori, la seua forma d'habitar-ho i viure-ho. Cada vegada més, aquestes visions diverses de com habitar el nostre territori no solament comprèn tenir una mirada específica cap a com es gestiona(els serveis, equipaments, habitatge, etc) sinó també ser part activa d'aquests espais, equipaments..etc, del nostre territori, en definitiva formar part intrínseca del context en el qual vivim i realitzem la nostra vida. Cada vegada més les persones cerquem participar del nostre entorn sabent que aquesta forma de participar també ens porta a formar part del mateix.

L'ESPAI PÚBLIC COM A LLOC DE TROBADA En aquest sentit tractar de parlar de com tots aquests L'espai públic és el lloc primordial de les ciutats, tant espais i elements que componen el nostre poble, el xicotetes com a grans, on els seus habitants, de manera nostre territori i per tant el nostre centre històric, són individual o per grups desenvolupen activitats de tot potencialitats que ofereixen la possibilitat de amb tipus, i es relacionen i on és més evident la pluralitat petites transformacions en el seu ús, millorar el d'expressions culturals, lingüístiques, religioses, etc. És el nostre centre històric, i sobretot a través de la nostra lloc central per a promoure la convivència i la cohesió activitat, dotar-ho de vida. social, és un escenari complex on les interaccions socials i els diferents discursos dels grups s'entremesclen i donen LA IMPORTÀNCIA DEL HABITANT lloc a la creació col·lectiva d'identitat, interessos, i Si bé des de sempre l'urbanisme ha definit, definitiva comunitat. mitjançant la planificació, els espais en els quals es desenvolupa la vida, assenyalar que previ a aquesta L'espai públic conforma la cultura espacial d'un poble o definició som nosaltres, els habitants, els que ciutat, és el que es denomina cultura urbana, o la col·lectivament anem produint vida urbana creant un pertinença a un lloc concret definida pels seus habitants i determinat tipus de comunitat social que es que es diferencia d'altres localitats, *conviertiendola en diferencie d'unes altres.

Per tant no podem pensar en l'urbanisme sense pensar abans en la comunitat que tenim, la que volem promoure, doncs qualsevol transformació urbana comporta un impacte en les pautes d'ús comunitari i en l'entramat de relacions socials vinculades a aqueix espai en transformació, sense oblidar per tant que determinades decisions urbanístiques tindran conseqüències en termes d'articulació social

"ser part activa d'aquests espais, equipaments, del nostre territori, en definitiva formar part intrínseca del context en el qual vivim i realitzem la nostra vida"

El territori sempre ha estat gestionat atenent a diferents interessos col·lectius com són els interessos 11 de 58

COM APRENDRE ENTRE TOTS A ACTIVAR ESPAIS URBANS DEGRADATS Jornades Centre històric viu!

singular.

Actualment i en molts dels casos l'espai públic ha perdut aqueix caràcter obert i heterogeni on es donava una multiplicitat de funcions, usos i relacions socials, per a passar a ser llocs de pas on és difícil la comunicació i la interacció.

Podem definir l'espai públic¹ com un espai que la comunitat de referència considera com: -Propi: l'espai públic ha de ser percebut com un ben comú, cap al qual tenir una actitud de responsabilitat i cura.

-Accessible i diversificat: totes les persones, els grups i col·lectius, han de sentir-se en dret d'accedir a l'espai i utilitzar-ho de formes diferents.

-Segur: les persones han de sentir-se lliures de freqüentar-ho sense riscos per a la seua integritat i sense percebre inseguretat en els diferents horaris del dia.

-Funcional i acollidor: des del punt de vista de les característiques físiques, ha de ser adequat als usos; estar ben integrat en l'entorn urbà i, sobretot, haver sigut pensat amb un criteri de funcionalitat, a més de tenir una qualitat suficient perquè les persones ho consideren acollidor i reconeguen en ell una identitat pròpia.

"Els ciutadans volem gaudir del nostre entorn, apropiar-nos dels espais en els quals vivim, identificar-nos amb ells. Aquesta apropiació, aquest "formar part d'alguna cosa", ho veiem per exemple representat durant els dies en els quals hi ha una festa local" La idea de crear col·lectivament una activitat, una acció en un espai urbà per a tornar-los a donar vida, identitat i en definitiva valor social, és la forma de retornar-li el seu ús i revitalitzar espais que són de tots.

Aquesta forma de dotar de vida un espai públic que es troba en una situació d'abandó, fa que a poc a poc anem transformant el nostre entorn urbà i que aquesta transformació siga definida pels seus habitants, són els que, a través de la seua acció en l'espai aniran produint un impacte al mateix donant-li a poc a poc un ús comunitari, marcant les pautes que ho identifiquen amb DONAR-LI VIDA ALS NOSTRES ESPAIS DEGRADATS els seus habitants, marcant un caràcter propi elaborat per tots.

Els ciutadans volem gaudir del nostre entorn, apropiar-nos dels espais en els quals vivim, identificar-nos amb ells. Aquesta apropiació, aquest El participar d'aquesta forma del nostre entorn és la que "formar part d'alguna cosa", ho veiem per exemple crea vida urbana i la que més enllà de normatives urbanístiques marca les pautes de com volem viure les representat durant els dies en els quals hi ha una festa local, on durant uns dies la ciutadania acudeix nostres ciutats i sobretot dotar-les d'ús. Parlem de planificar de manera participativa els espais relacionant col·lectivament a diversos espais del poble i els les necessitats, usos i característiques del nostre entorn transforma, se'ls apropia momentaneament i li amb la seua població. Conèixer la realitat social sobre la donen un caràcter en el qual s'identifiquen tots els qual s'ha d'intervenir, sense oblidar que el que defineix que participen d'aqueix esdeveniment. Aquests en un espai públic se'l seu ús i no tant la seua fitxa moments de viure i identificar-se amb un territori, urbanística o normativa. d'habitar-ho col·lectivament, és alguna cosa que s'està realitzant també en espais que es troben especialment degradats, infrautilizats o deshabitats.

¹ classificació extreta de "Espacios públicos y cohesión social. Intercambio y

experiencias orientadas para la acción" Juan Carlos Ruíz y Elena Carli (Ed.) Santiago de Chile. 2009

12 de 58

COMO APRENDER ENTRE TODOS A ACTIVAR ESPACIOS URBANOS DEGRADADOS Jornadas Centro histórico vivo!

Con esta primera sesión inicial queremos introducir la importancia que tienen los espacios urbanos como espacios de encuentro y de convivencia social. Si reconocemos ya que el centro histórico de Castalla contiene un tipo de casas con características especiales (su forma de habitarlas, como está diseñadas para favorecer un tipo de pueblo mas sostenible, calmado, que provoca la interrelación entre sus habitantes), hay que decir que también son los espacios que existen entre las casas; las calles, las plazas, los pequeños rincones de descanso, las aceras en forma de pequeñas plazas, los espacios a revalorizar en el centro histórico de Castalla. Un conjunto de elementos que son los que definen el centro histórico y su trama urbana.

"Cada vez más, estas visiones diversas de cómo habitar nuestro territorio no sólo comprende tener una mirada específica hacia cómo se gestiona(los servicios, equipamientos, vivienda, etc) sino también ser parte activa de estos espacios, equipamientos, de nuestro territorio"

El territorio siempre ha estado gestionado atendiendo a diferentes intereses colectivos como son los intereses En este sentido tratar de hablar de cómo todos estos sociales, económicos, histórico, etc. Esta confluencia de espacios y elementos que componen nuestro intereses se ve representada muchas de las veces por un pueblo, nuestro territorio y por lo tanto nuestro número grande de personas que tienen visiones diversas centro histórico son potencialidades que ofrecen la sobre el territorio, su forma de habitarlo y vivirlo. Cada posibilidad de con pequeñas transformaciones en vez más, estas visiones diversas de cómo habitar nuestro su uso, podemos mejorar nuestro centro histórico, y territorio no sólo comprende tener una mirada específica sobre todo a través de nuestra actividad, dotarlo de hacia cómo se gestiona(los servicios, equipamientos, vida. vivienda, etc) sino también ser parte activa de estos espacios, equipamientos, de nuestro territorio, en LA IMPORTANCIA DEL HABITANTE definitiva formar parte intrínseca del contexto en el que Si bien desde siempre el urbanismo ha definido, vivimos y realizamos nuestra vida. Cada vez más las mediante la planificación, los espacios en los que se personas buscamos participar de nuestro entorno desarrolla la vida, señalar que previo a esta sabiendo que esta forma de participar también nos lleva definición somos nosotros, los habitantes los que a formar parte de el mismo. colectivamente vamos produciendo vida urbana creando un determinado tipo de comunidad social EL ESPACIO PÚBLICO COMO LUGAR DE ENCUENTRO que se diferencie de otras. Por lo tanto no podemos El espacio público es el lugar primordiar de las ciudades, pensar en el urbanismo sin pensar antes en la tanto pequeñas como grandes, donde sus habitantes, de comunidad que tenemos, la que queremos manera individual o por grupos desarrollan actividades promover, pues cualquier transformación urbana de todo tipo, y se relacionan y donde es más evidente la comporta un impacto en las pautas de uso pluralidad de expresiones culturales, lingüísticas, comunitario y en el entramado de relaciones religiosas, etc. Es el lugar central para promover la sociales vinculadas a ese espacio en transformación, convivencia y la cohesión social, es un escenario sin olvidar por tanto que determinadas decisiones complejo donde las interacciones sociales y los urbanísticas tendrán consecuencias en términos de diferentes discursos de los grupos se entremezclan y dan articulación social lugar a la creación colectiva de identidad, intereses, y definitiva comunidad.

14 de 58

COMO APRENDER ENTRE TODOS A ACTIVAR ESPACIOS URBANOS DEGRADADOS Jornadas Centro histórico vivo!

"Somos nosotros los habitantes los que colectivamente vamos produciendo vida urbana creando un determinado tipo de comunidad social"

DARLE VIDA A NUESTROS ESPACIOS DEGRADADOS Los ciudadanos queremos disfrutar de nuestro entorno, apropiarnos de los espacios en los que vivimos, identificarnos con ellos. Esta apropiación, -formar parte de algo-, lo vemos por ejemplo representado durante los días en los que hay una fiesta local, donde durante unos días la ciudadanía acude colectivamente a diversos espacios del pueblo y los transforma, se lo apropia momentaneamente y le da un carácter en el que se El espacio público conforma la cultura espacial de identifican todos los que participan de ese evento. Estos un pueblo o ciudad, es lo que se denomina cultura urbana, o la pertenencia a un lugar concreto definida momentos de vivir e identificarse con un territorio, de habitarlo colectivamente, es algo que se está realizando por sus habitantes y que se diferencia de otras también en espacios que se encuentran especiamente localidades, conviertiéndola en singular. degradados, infrautilizados o deshabitados.

Actualmente y en muchos de los casos el espacio La idea de crear colectivamente una actividad, una público ha perdido ese carácter abierto y acción en un espacio urbano para volverles a dar vida, heterogéneo donde se daba una multiplicidad de identidad y en definitiva valor social, es la forma de funciones, usos y relaciones sociales, para pasar a ser lugares de paso donde es difícil la comunicación devolverle su uso y revitalizar espacios que son de todos. y la interacción.

Esta forma de dotar de vida un espacio público que se Podemos definir el espacio público¹ como un encuentra en una situación de abandono, hace que poco espacio que la comunidad de referencia considera a poco vayamos transformando nuestro entorno urbano y como: que esta transformación sea definida por sus habitantes, -Propio: el espacio público tiene que ser percibido como un bien común, hacia el cual tener una actitud son los que, a través de su acción en el espacio irán produciendo un impacto al mismo dándole poco a poco de responsabilidad y cuidado. un uso comunitario, marcando las pautas que lo -Accesible y diversificado: todas las personas, los grupos y colectivos, tienen que sentirse en derecho identifican con sus habitantes, marcando un carácter propio elaborado por todos. de acceder al espacio y utilizarlo de formas diferentes.

El poder participar de nuestro entorno es la forma de -Seguro: las personas tienen que sentirse libres de crear vida urbana y la que más allá de normativas frecuentarlo sin riesgos para su integridad y sin urbanísticas marca las pautas de cómo queremos vivir percibir inseguridad en los diferentes horarios del nuestras ciudades y sobretodo dotarlas de uso. día.

Hablamos de planificar de manera participativa los -Funcional y acogedor: desde el punto de vista de espacios relacionando las necesidades, usos y las características físicas, debe ser adecuado a los características de nuestro entorno con su población. usos; estar bien integrado en el entorno urbano y, Conocer la realidad social sobre la que se tiene que sobre todo, haber sido pensado con un criterio de intervenir, sin olvidar que lo que define en un espacio funcionalidad, además de tener una calidad público se su uso y no tanto su ficha urbanística o suficiente para que las personas lo consideren normativa. acogedor y reconozcan en él una identidad propia.

¹ Clasificación extraída de "Espacios públicos y cohesión social. Intercambio y

experiencias orientadas para la acción" Juan Carlos Ruíz y Elena Carli (Ed.) Santiago de Chile. 2009

15 de 58

MOBILITAT I TRÀNSIT DE VIANANTS EN ELS CENTRES HISTÒRICS Jornades Centre històric viu!

QUÈ ÉS LA MOBILITAT? Hem d'iniciar aquesta reflexió establint la definició de mobilitat, ja que és un concepte controvertit que, segons s'utilitze, pugues voler dir moltes coses i molt contradictòries. Nosaltres definirem la mobilitat com la capacitat dels habitants de desplaçar-se, en la forma que trien, pel seu territori de referència. Per tant la mobilitat es defineix com un dret, atès que influeix de forma decisiva en les possibilitats d'accés a serveis, ocupació, convivència i socialització. Són molt importants en aquesta definició els aspectes relatius al dret a la mobilitat, però sobretot a la capacitat d'elecció del mitjà pel qual desenvolupem la mobilitat¹. En aquest sentit, fomentar els serveis de proximitat fa que les distàncies deixen de ser determinants per a l'elecció de les formes de desplaçament, de la mateixa forma que uns serveis centralitzats o un teixit urbà molt dispers o molt zonificat, suposen l'obligació de desplaçar-se per mitjans motoritzats.

En el cas de la població de Castalla, trobem una mica de totes les característiques que prevalen el desplaçament amb cotxe; un municipi que ha crescut cap a l'exterior desplaçant el límit del sòl urbanitzable fins a zones molt llunyanes del teixit urbà consolidat, uns serveis públics, comerços i equipaments molt concentrats i amb vocació de centralitzar, i una zonificació molt palesa, sobretot quant a la distribució de l'ocupació en el teixit urbà.

Tot açò sumat al fet que la grandària del municipi fa inviable una xarxa coherent de transport públic i al fet que la definició del sistema de mobilitat ha fet que cale la cultura de "necessitat" del cotxe per a quasi tot, ens mostra una població fortament depenent del transport privat motoritzat.

¹ Blanco, J., Bosoer, L., Apaolaza, R. “Mobilitat, apropiació i ús del territori: una aproximació a partir del cas de Buenos Aires”, XIII Col·loqui Internacional de *Geocrítica: El control de l'espai i els espais de control. Maig 2014

"En el cas de la població de Castalla, trobem una mica de totes les característiques que prevalen el desplaçament amb cotxe; un municipi que ha crescut cap a l'exterior desplaçant el límit del sòl urbanitzable fins a zones molt llunyanes del teixit urbà consolidat" MOBILITAT I PLANIFICACIÓ Com veiem, el tipus de mobilitat que es defineix condiciona en molt la planificació que es pot proposar, ja que prevaldre cotxes, vianants, transport públic, carrils bici... establirà les possibilitats d'una zona quant a la disposició de l'espai públic i les seues capacitats d'ús social. És obvi, en aquest sentit, que la xarxa de línies de desplaçament és un dels elements més potents per a ordenar el conjunt urbಠ.

Dit açò cal tenir molt en compte que, en un teixit urbà consolidat, com l'és el d'un centre històric, no existeix una tabula rasa³ , no es poden imposar maneres de desplaçament que no existien quan aqueixes estructures urbanes van ser creades, però açò no vol dir que aquests espais hagen de quedar aïllats de la resta de la ciutat, més al contrari implica un esforç per integrar i equilibrar tot el teixit urbà definint diferents opcions d'accés.

Per a ser operatius en la reflexió sobre aquest aspecte definirem els sistemes generals i particulars de mobilitat. Els generals es corresponen als esquemes de mobilitat d'un municipi o zones àmplies d'una ciutat; amb els segons ens referirem a esquemes d'escala inferior, per exemple d'un barri. La integració i diversitat d'aquests sistemes entre si, definiran la qualitat i coherència de la mobilitat global d'un municipi.

² Lynch, K. “La imatge de la ciutat”, ed Gustavo Gili, 7ª edició, Barcelona, 2006. Pàgina 117 i ss

³ Panerai, P. i Mangin, D. “Projectar la ciutat”, Celeste Edicions, Madrid, 2002. Pàgina 175

*Per a més informació llegir "Diagnòstic participatiu per a la revitalització 17 del centre històric de Castalla" 2013

de 58

MOBILITAT I TRÀNSIT DE VIANANTS EN ELS CENTRES HISTÒRICS Jornades Centre històric viu!

EL CAS DE CASTALLA* El sistema general de Castalla ho defineixen el seu eix de connexió amb l'autovia de l'interior (CV-815 i calle carretera d'Alacant, Avda. Onil i Av. Ibi), una ronda exterior (Ronda La Foia) i unes avingudes interiors que distribueixen la major part del tràfic ( Av. de la Constitució, Jaume I i República Argentina). Aquest sistema general implica algunes dificultats; en primer lloc, és un municipi molt xicotet per a funcionar amb rondes exteriors, ja que aquestes no són útils si no impliquen la disminució del tràfic intern. És important posar de manifest ací que aquesta rondes es dissenyen com a manera de facilitar un desenvolupament urbanístic que ara es troba en clara reculada, per la qual cosa la seua utilitat segueix sent més que dubtosa, però és molt difícil redefinir aquests traçats. El segon problema, més greu si cap, ho suposa el fet que les avingudes interiors de distribució de tràfic desemboquen totes en el centre històric, generant un gran embut.

Si ens posem a examinar un sistema particular de mobilitat en el centre històric de Castalla, ens adonem que, senzillament, no existeix cap ordre coherent i que la relació d'est amb la mobilitat general del municipi és molt problemàtica. Veiem que el centre històric es troba totalment al servei del sistema general i no al del veí del centre, simplement s'acull el tràfic interior de la ciutat centralitzat en el Carrer Major que acaba actuant com a petita prolongació de la ronda exterior i es converteix en eixida natural a l'eix de connexió de l'Av. Ibi. Açò aïlla al centre històric en acollir simplement un tràfic de pas, al mateix temps que la mobilitat interior del barri té sempre una component d'eixida, d'expulsió, de nou de pas, quan uns carrers d'aquest tipus haurien de tenir simplement un tràfic calmat, escàs i de residents, però açò no ocorre ja que es prioritza el cotxe en una trama clarament no apta per a açò.

En observar l'evolució d'aquest traçat de rondes, 4 Vore l'apartat “The power of 10” en “A guide to neighborhood placemaking in Chicago”, Project for Public Spaces y Metropoitan Planning Council, pp. 11-14

veiem que imita al traçat original del centre històric, una trama semicircular amb vies radials. El desenvolupament del teixit urbà cap a les zones de millor orientació i la necessitat d'incorporar zones de disseminat, creiem que són les que fan replicar aquest esquema radial, que a més parcel·la el desenvolupament del sòl urbanitzable de forma simple i poc reflexionada, amb l'única meta d'ampliar el perímetre. És curiós veure com aqueix esquema radial originari del centre històric, en créixer, deixa de donar servei a la zona que ho origina.

MOBILITAT. TIPUS. En l'acte de desplaçar-nos pel nostre espai de referència podem establir diferents tipus de mobilitat; transports privats o col·lectius, motoritzats o no, mitjançant vehicles o per als vianants... Cadascun d'ells ofereix i exigeix aspectes diferents a l'entorn urbà, social, cultural i econòmic. En el nostre cas ens centrarem en els quals clarament protagonitzen la pugna en el centre històric de Castalla, l'automòbil privat i el vianant.

Quant als cotxes, què necessiten? En primer lloc necessiten gran quantitat d'espai, tant per a transitar com per a aparcament, espai aquest que se sostrau de la resta d'activitats realitzables en l'espai públic.

Necessita també molta inversió, tant pública en infraestructures, com a privada en l'adquisició del ben "automòbil". Una altra necessitat té a veure amb l'energia que consumeix l'automòbil, que és molta, tant en el seu funcionament com en la seua producció i manteniment. Per tant veiem que el cotxe és un mitjà

"aqueix esquema radial originari del centre històric, en créixer, deixa de donar servei a la zona que ho origina" ⁵ Per a aprofundir sobre aquest tema recomanem la lectura de Gehl, J. “La humanització de l'espai urbà. La vida social entre els edificis”, Editorial Reverté, Barcelona, 2006; i Pozueta Echavarri J. (dir.) et al, “La ciutat paseable”, CEDEX, Madrid, 2009.)

18 de 58

MOBILITAT I TRÀNSIT DE VIANANTS EN ELS CENTRES HISTÒRICS Jornades Centre històric viu!

d'automoció molt exigent a aquests nivells.

Sent tan exigent, què ofereix? És totalment cert que permet la connexió de llocs distants de forma ràpida i relativament còmoda, però el que en distàncies llargues són avantatges, amb un ús indiscriminat poden convertir-se en dificultats, ja que un cotxe també ofereix grans embossos i col·lapse d'aparcament, la qual cosa implica una gran pèrdua de temps. Davant la seua despesa energètica òbviament el cotxe ens ofereix una bona dosi de contaminació, i per la seua pròpia configuració quant a estructura i velocitats ens ofereix també problemes de seguretat vial i en l'ús de l'espai públic. Finalment, en ser un mitjà de transport que preval l'origen-destine i obvia el recorregut (que es realitza dins d'una caixa de metall perfectament climatitzada i còmoda) ens ofereix un entorn homogeni, sense qualitat ni valors, exemple màxim del com són les milers de rotondes que inunden el nostre entorn.

Passem ara a analitzar el desplaçament a peu; què necessita? Necessita espai, per a moure's i maniobrar sense la interferència d'uns altres,

"el desplaçament a peu ofereix una possibilitat informal d'estar present en l'espai públic, de trobar-se amb uns altres, de conversar, de fer amb els altres i incrementa la qualitat de vida doncs és un transport totalment sostenible, una pràctica saludable, genera activitat econòmica"

òbviament menys que l'automòbil; necessita que aqueix espai siga ric quant a experiència⁴ i que es dissenye en una dimensió i escala humana, sense grans parcel·les que actuen com a obstacles. Necessita una bona superfície i açò no és menor, moltes vegades no es té en compte en el disseny d'espais per a caminar el fet que s'ha de caminar per ells sense deixar-se els peus o els turmells. Una altra cosa important és que el disseny faça que la distància experimentada siga sensiblement menor que la real, sense llargs recorreguts monòtons, optant per carrers torts i una mica corbats, encara que amb recorreguts directes, esguitades d'etapes en forma de fonts, placetes, petits eixamplaments en la trama, llocs per a estar, cuidat en el disseny de les plantes baixes, densitat d'usos… És important que en salvar desnivells s'opte per rampes en lloc d'escales doncs permeten menors pendents i que es tinguen el compte les necessitats de protecció climatològica. Finalment, el vianant necessita també trobar-se segur en el carrer, amb una seguretat vial ben definida, i també seguretat ciutadana, que s'aconsegueix sobretot amb aqueixa densitat que permet sentir-se acompanyat en l'espai públic.

Veiem que, lluny del que puga semblar, el desplaçament per als vianants també és exigent amb l'entorn, però a canvi de què? En primer lloc el desplaçament a peu ofereix una possibilitat informal d'estar present en l'espai públic, de trobar-se amb uns altres, de conversar, de fer amb els altres i incrementa la qualitat de vida doncs és un transport totalment sostenible, una pràctica saludable, genera activitat econòmica com veurem després, és una inversió equitativa doncs tots podem desplaçar-nos per un entorn per als vianants accessible, però no tots tenen cotxe, al mateix temps que permet un millor aprofitament del sòl i evita la congestió. Amb tot açò trobem que l'entorn per als vianants és dinàmic, vibrant, divers i coherent⁵ .

APARCAMENTS Amb les característiques pròpies d'un centre històric, les 19 de 58

MOBILITAT I TRÀNSIT DE VIANANTS EN ELS CENTRES HISTÒRICS

Jornades Centre històric viu!

seues seccions, volums edificats, escala d'espai públic… la idea hauria de ser que el cotxe no s'aparcara en el mateix carrer, hauria d'eixir de les carrers doncs com hem dit, consumeix una gran part de l'espai que podria destinar-se a altres usos, en un entorn en què l'espai no és abundant. Açò sempre ha de fer-se respectant una permeabilitat de tràfic de residents i serveis, en la mesura del possible, però respectant també les possibilitats d'ús per als vianants, per a açò és sempre necessari una bona anàlisi i una bona planificació, doncs deixar-ho tot a la improvisació genera un espai desordenat, caòtic i en el qual el cotxe reclama l'espai envaint-ho.

situa el model comercial associat al vianant, est és clarament el model d'un centre històric, en el qual el cotxe ha de quedar també l'aparcaments dissuasoris i desplaçar-se pel centre de forma per als vianants, en un ambient clarament dissenyat per a l'escala humana, oferint densitat i diversitat dels usos i una experiència més real.

Com s'ha assenyalat més amunt, cal garantir que els residents puguen tenir possibilitats d'aparcament en zones relativament pròximes als habitatges i planificar açò, tant en relació als habitants actuals com als esperats quan s'executen obres d'habitatge nou o rehabilitacions.

ACTIVITAT ECONÒMICA. Diversos estudis, campanyes, experts… posen de manifest, des de ja fa temps, que un espai públic de qualitat millora les capacitats de generar economia⁶.

Aquesta millora d'espai públic sempre ve de la mà de millores de l'espai per als vianants, doncs açò incrementa el flux de persones, donant qualitat i oferint possibilitats associades al recorregut i no solament a l'origen-destine, la qual cosa millora les possibilitats de generar activitat, al mateix temps que són entorns molt benvolguts per al turisme, més encara si mantenen una naturalitat i originalitat lluny de lo homogeni la qual molts centres històrics s'estan veient sotmesos.

Podem analitzar el següent exemple; diguem que el model comercial més associat el cotxe és el del centre comercial; en est el cotxe arriba a un gran aparcament i posteriorment el desplaçament per la gran superfície és per als vianants, dins d'un ambient de carrers artificials. En el pol oposat se 6 vore les aportaciones de Project for Public Spaces en www.pps.org o las de Gehl, J. en la obra citada

20 de 58

MOVILIDAD Y TRÁNSITO PEATONAL EN LOS CENTROS HISTÓRICOS Jornadas Centre històric viu!

¿QUÉ ES LA MOVILIDAD? Debemos iniciar esta reflexión estableciendo la definición de movilidad, ya que es un concepto controvertido que, según se use, puede querer decir muchas cosas y muy contradictorias. Nosotros definiremos la movilidad como la capacidad de los habitantes de desplazarse, en la forma que elijan, por su territorio de referencia. Por tanto la movilidad se define como un derecho, dado que influye de forma decisiva en las posibilidades de acceso a servicios, empleo, convivencia y socialización. Son muy importantes en esta definición los aspectos relativos al derecho a la movilidad, pero sobre todo a la capacidad de elección del medio por el que desarrollamos la movilidad¹. En este sentido, fomentar los servicios de proximidad hace que las distancias dejen de ser determinantes para la elección de las formas de desplazamiento, de la misma forma que unos servicios centralizados o un tejido urbano muy disperso o muy zonificado, suponen la obligación de desplazarse por medios motorizados.

En el caso de la población de Castalla, encontramos un poco de todas las características que priman el desplazamiento en coche; un municipio que ha

"la movilidad se define como un derecho, dado que influye de forma decisiva en las posibilidades de acceso a servicios, empleo, convivencia y socialización. Son muy importantes en esta definición los aspectos relativos al derecho a la movilidad, pero sobre todo a la capacidad de elección del medio"

crecido hacia el exterior desplazando el límite del suelo urbanizable hasta zonas muy lejanas del tejido urbano consolidado, unos servicios públicos, comercios y equipamientos muy concentrados y con vocación de centralizar, y una zonificación muy patente, sobre todo en cuanto a la distribución del empleo en el tejido urbano. Todo esto sumado a que el tamaño del municipio hace inviable una red coherente de transporte público y a que la definición del sistema de movilidad ha hecho que cale la cultura de "necesidad" del coche para casi todo, nos muestra una población fuertemente dependiente del transporte privado motorizado.

MOVILIDAD Y PLANIFICACIÓN Como vemos, el tipo de movilidad que se define condiciona en mucho la planificación que se puede proponer, ya que primar coches, peatones, transporte público, carriles bici... establecerá las posibilidades de una zona en cuanto a la disposición del espacio público y sus capacidades de uso social. Es obvio, en este sentido, que la red de líneas de desplazamiento es uno de los elementos más potentes para ordenar el conjunto urbano² .

Dicho esto hay que tener muy en cuenta que, en un tejido urbano consolidado, como lo es el de un centro histórico, no existe una tabula rasa³ , no se pueden imponer modos de desplazamiento que no existían cuando esas estructuras urbanas fueron creadas, pero esto no quiere decir que estos espacios deban quedar aislados del resto de la ciudad, más al contrario implica un esfuerzo por integrar y equilibrar todo el tejido urbano definiendo diferentes opciones de acceso.

Para ser operativos en la reflexión sobre este aspecto definiremos los sistemas generales y particulares de movilidad. Los generales se corresponden a los esquemas de movilidad de un municipio o zonas amplias de una ciudad; con los segundos nos

¹ Blanco, J., Bosoer, L., Apaolaza, R. “Movilidad, apropiación y uso del territorio: una aproximación a partir del caso de Buenos Aires”, XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: El control del espacio y los espacios de control. Mayo 2014

² Lynch, K. “La imagen de la ciudad”, ed Gustavo Gili, 7ª edición, Barcelona, 2006. Página 117 y ss

³ Panerai, P. y Mangin, D. “Proyectar la ciudad”, Celeste Ediciones, Madrid, 22 de 58 2002. Página 175

MOVILIDAD Y TRÁNSITO PEATONAL EN LOS CENTROS HISTÓRICOS Jornadas Centre històric viu!

referiremos a esquemas de escala inferior, por ejemplo de un barrio. La integración y diversidad de estos sistemas entre si, definirán la calidad y coherencia de la movilidad global de un municipio.

EL CASO DE CASTALLA* El sistema general de Castalla lo definen su eje de conexión con la autovía del interior (CV-815 y calle carretera de Alicante, Av Onil y Av. Ibi), una ronda exterior (Ronda La Foia) y unas avenidas interiores que distribuyen la mayor parte del tráfico ( Av. de la Constitució, Jaume I y República Argentina). Este sistema general implica algunas dificultades; en primer lugar, es un municipio muy pequeño para funcionar con rondas exteriores, ya que estas no son útiles si no implican la disminución del tráfico interno. Es importante poner de manifiesto aquí que esta rondas se diseñan como manera de facilitar un desarrollo urbanístico que ahora se encuentra en claro retroceso, por lo que su utilidad sigue siendo más que dudosa, pero es muy difícil redefinir estos trazados. El segundo problema, más grave si cabe, lo supone el hecho de que las avenidas interiores de distribución de tráfico desembocan todas en el centro histórico, generando un gran embudo.

Si nos ponemos a examinar un sistema particular de movilidad en el centro histórico de Castalla, nos damos cuenta de que, sencillamente, no existe ningún orden coherente y que la relación de este con la movilidad general del municipio es muy problemática. Vemos que el centro histórico se encuentra totalmente al servicio del sistema general y no al del vecino del centro, simplemente se acoge el tráfico interior de la ciudad centralizado en la Calle Mayor que acaba actuando como pequeña prolongación de la ronda exterior y se convierte en salida natural al eje de conexión de la Av. Ibi. Esto aísla al centro histórico al acoger simplemente un tráfico de paso, al tiempo que la movilidad interior del barrio tiene siempre una componente de salida, de expulsión, de nuevo de paso, cuando unas calles *Para más información leer "Diagnóstico participativo para la revitalización del centro histórico de Castalla" 2013

"Vemos que el centro histórico se encuentra totalmente al servicio del sistema general y no al del vecino del centro, simplemente se acoge el tráfico interior de la ciudad centralizado en la Calle Mayor que acaba actuando como pequeña prolongación de la ronda exterior" de este tipo deberían tener simplemente un tráfico calmado, escaso y de residentes, pero esto no ocurre ya que se prioriza el coche en una trama claramente no apta para ello.

Al observar la evolución de este trazado de rondas, vemos que imita al trazado original del centro histórico, una trama semicircular con vías radiales. El desarrollo del tejido urbano hacia las zonas de mejor orientación y la necesidad de incorporar zonas de diseminado, creemos que son las que hacen replicar este esquema radial, que además parcela el desarrollo del suelo urbanizable de forma simple y poco reflexionada, con la única meta de ampliar el perímetro. Es curioso ver como ese esquema radial originario del centro histórico, al crecer, deja de dar servicio a la zona que lo origina.

MOVILIDAD. TIPOS. En el acto de desplazarnos por nuestro espacio de referencia podemos establecer diferentes tipos de movilidad; transportes privados o colectivos, motorizados o no, mediante vehículos o peatonales...

Cada uno de ellos ofrece y exige aspectos diferentes al entorno urbano, social, cultural y económico. En nuestro caso nos centraremos en los que claramente protagonizan la pugna en el centro histórico de Castalla, el automóvil privado y el peatón.

23 de 58

MOVILIDAD Y TRÁNSITO PEATONAL EN LOS CENTROS HISTÓRICOS Jornadas Centre històric viu!

En cuanto a los coches, ¿qué necesitan? En primer lugar necesitan gran cantidad de espacio, tanto para transitar como para aparcamiento, espacio este que se sustrae del resto de actividades realizables en el espacio público. Necesita también mucha inversión, tanto pública en infraestructuras, como privada en la adquisición del bien "automóvil". Otra necesidad tiene que ver con la energía que consume el automóvil, que es mucha, tanto en su funcionamiento como en su producción y mantenimiento. Por tanto vemos que el coche es un medio de automoción muy exigente a estos niveles.

Siendo tan exigente, ¿qué ofrece? Es totalmente cierto que permite la conexión de lugares distantes de forma rápida y relativamente cómoda, pero lo que en distancias largas son ventajas, con un uso indiscriminado pueden convertirse en dificultades, ya que un coche también ofrece grandes atascos y colapso de aparcamiento, lo que implica una gran pérdida de tiempo. Ante su gasto energético obviamente el coche nos ofrece una buena dosis de contaminación, y por su propia configuración en cuanto a estructura y velocidades nos ofrece también problemas de seguridad vial y en el uso del espacio público. Por último, al ser un medio de transporte que prima el origen-destino y obvia el recorrido (que se realiza dentro de una caja de metal perfectamente climatizada y cómoda) nos ofrece un entorno homogéneo, sin calidad ni valores, ejemplo máximo del cual son las miles de rotondas que inundan nuestro entorno.

Pasemos ahora a analizar el desplazamiento a pié; ¿qué necesita? Necesita espacio, para moverse y maniobrar sin la interferencia de otros, obviamente menos que el automóvil; necesita que ese espacio sea rico en cuanto a experiencia⁴ y que se diseñe en una dimensión y escala humana, sin grandes parcelas que actúen como obstáculos. Necesita una buena superficie y esto no es menor, muchas veces no se tiene en cuenta en el diseño de espacios para 4 Ver el apartado “The power of 10” en “A guide to neighborhood placemaking in Chicago”, Project for Public Spaces y Metropoitan Planning Council, pp. 11-14

andar el hecho de que se tiene que andar por ellos sin dejarse los pies o los tobillos. Otra cosa importante es que el diseño haga que la distancia experimentada sea sensiblemente menor que la real, sin lagos recorridos monótonos, optando por los quiebros y las calles un poco curvadas, aunque con recorridos directos, salpicadas de etapas en forma de fuentes, placetas, pequeños ensanchamientos en la trama, lugares para estar, cuidado en el diseño de las plantas bajas, densidad de usos… Es importante que al salvar desniveles se opte por rampas en lugar de escaleras pues permiten menores pendientes y que se tengan el cuenta las necesidades de protección climatológica. Por último, el peatón necesita también encontrarse seguro en la calle, con una seguridad vial bien definida, y también seguridad ciudadana, que se consigue sobre todo con esa densidad que permite sentirse acompañado en el espacio público.

Vemos que, lejos de lo que pueda parecer, el desplazamiento peatonal también es exigente con el entorno, pero a cambio de qué? En primer lugar el desplazamiento a pié ofrece una posibilidad informal de estar presente en el espacio público, de encontrarse con otros, de conversar, de hacer con los demás e incrementa la calidad de vida pues es un transporte totalmente sostenible, una práctica saludable, genera actividad económica como veremos después, es una inversión equitativa pues todos podemos desplazarnos por un entorno peatonal accesible, pero no todos tienen coche, al tiempo que permite un mejor aprovechamiento del suelo y evita la congestión. Con todo esto encontramos que el entorno peatonal es dinámico, vibrante, diverso y coherente⁵ .

APARCAMIENTOS Con las características propias de un centro histórico, sus secciones, volúmenes edificados, escala de espacio público… la idea debería ser que el coche no se aparcara en la misma calle, debería salir de las calles ⁵ Para profundizar sobre este tema recomendamos la lectura de Gehl, J. “La humanización del espacio urbano. La vida social entre los edificios”, Editorial Reverté, Barcelona, 2006; y Pozueta Echavarri J. (dir.) et al, “La ciudad paseable”, CEDEX, Madrid, 2009.)

24 de 58

MOVILIDAD Y TRÁNSITO PEATONAL EN LOS CENTROS HISTÓRICOS Jornadas Centre històric viu!

pues como hemos dicho, consume una gran parte del espacio que podría destinarse a otros usos, en un entorno en que el espacio no es abundante. Esto siempre debe hacerse respetando una permeabilidad de tráfico de residentes y servicios, en la medida de lo posible, pero respetando también las posibilidades de uso peatonal, para lo cual es siempre necesario un buen análisis y una buena planificación, pues dejarlo todo a la improvisación genera un espacio desordenado, caótico y en el que el coche reclama el espacio invadiéndolo.

dentro de un ambiente de calles artificiales. En el polo opuesto se sitúa el modelo comercial asociado al peatón, este es claramente el modelo de un centro histórico, en el que el coche debe quedar también el aparcamientos disuasorios y desplazarse por el centro de forma peatonal, en un ambiente claramente diseñado para la escala humana, ofreciendo densidad y diversidad de los usos y una experiencia más real.

Como se ha señalado más arriba, hay que garantizar que los residentes puedan tener posibilidades de aparcamiento en zonas relativamente próximas a las viviendas y planificar esto, tanto en relación a los habitantes actuales como a los esperados cuando se ejecuten obras de vivienda nueva o rehabilitaciones.

ACTIVIDAD ECONÓMICA. Diversos estudios, campañas, expertos… ponen de manifiesto, desde ya hace tiempo, que un espacio público de calidad mejora las capacidades de generar economía⁶. Esta mejora de espacio público siempre viene de la mano de mejoras del espacio peatonal, pues esto incrementa el flujo de personas, dando calidad y ofreciendo posibilidades asociadas al recorrido y no solo al origen-destino, lo cual mejora las posibilidades de generar actividad, al tiempo que son entornos muy apreciados para el turismo, más aún si mantienen una naturalidad y originalidad lejos de la homogeinización a la que muchos centros históricos se están viendo sometidos.

Podemos analizar el siguiente ejemplo; digamos que el modelo comercial más asociado el coche es el del centro comercial; en este el coche llega a un gran aparcamiento y posteriormente el desplazamiento por la gran superficie es peatonal, 6 ver a este respecto las aportaciones de Project for Public Spaces en www.pps.org o las de Gehl, J. en la obra citada

25 de 58

REHABILITACIÓ, VALOR HISTÒRIC, SOCIAL I EL SEU FUTUR Jornades Centre històric viu!

EL CENTRE HISTÒRIC COM A PARADIGMA DE LA MEMÒRIA. LA IMPORTÀNCIA DE LA TRAMA URBANA La ciutat és un signe d´identitat, un testimoni històric de les transformacions socials i econòmiques dels seus habitants i una mostra de producció de cultura en el sentit més ampli. El seu creiximent i la seua complexitat reflecteixen las bonances i las tensions que ha viscut, i tracen la imatge del seu passat remot i recent. El Casc Antic de la ciutat ha estat l’únic testimoni de tots aquestos avatars. Conserva les decisions que van moure als primers pobladors a estructurar un assentament estable, i les que successivament impulsaren el seu desenvolupament, generalment emparat en activitats productives cambiants que han evolucionat transformant la pròpia ciutat, traint l’importància del nucli primitiu per culpa de l’increment demogràfic que van generar.

Malgrat que l’història de Castalla des de la seua fundació al segle XIII no és curta, el seu creixement espacial i demogràfic ha estat moderat. Sabem que durant quasi tot el segle XX el nombre d’habitants s’ha mantés entre els 3.000 i 4.000, i que ha estat sols a les darreres tres o quatre décades quan s’ha multiplicat aquesta xifra fins superar en la actualitat els 10.000 habitants. El creixement urbanístic ha estat aleshores molt ràpid, i en conseqüència, no tot lo ordenat que caldria.

Sense entrar a jutjar les convulsions urbanístiques que s’han produït a aquest darrer periode, sobretot amb l’incorporació de l’activitat turística fins aleshores inexistent, (recomanables els artícles dels historiadors Alejandro Mantecón i de Sergi Esteve¹, en relació a la dualitat social que ha creat l’invasió del territori per les urbanitzacion “europees” i el descontrol del poblament diseminat rural), no pot oblidar-se que una de les funcions bàsiques d’un govern municipal és la de heretar l’estructura física de la ciutat i adequar-la als 6 vore l'article en http://web.ua.es/es/revista-geographos-giecryal/ documentos/sergi-esteve.pdf

complexes canvis de les funcions socials, vigilant que la lògica y la perspectiva històrica (per damunt de personalismes) guie i determine les operacions urbanístiques que competeixen a les autoridats locals, dins d’una estricta legalitat.

Als nuclis antics de les ciutats els ha tocat sobreviure a prous incidències traumàtiques, que al seu moment van aconseguir esborrar part de la memòria histórica col·lectiva, memòria que a hores d’ara tant esforç ens suposa recuperar. Tanmateix, ens resta la sensació de que la ciutat antiga encara romandrà, i que conserva una invariabilitat per damunt de llurs profundes transformacions i de la irrefrenable substitució de les construccions realitzades amb materials antics. Allò succeix per que es conserva l’entramat urbà, com a

"una de les funcions bàsiques d’un govern municipal és la de heretar l’estructura física de la ciutat i adequar-la als complexes canvis de les funcions socials, vigilant la lògica y la perspectiva històrica" concepte molt menys mudable que el conjunt edificat, i que constitueix el cor i les veritables artèries que identifiquen la composició y plasmen el creiximent de la ciutat.

LA DISCIPLINA URBANÍSTICA I ELS CENTRES HISTÒRICS Està fora de tot dubte que l’establiment de la urbanística com a disciplina a partir del segle XVIII ha millorat el mode de viure a les ciutats, però és molt discutible que el seu efecte haja sigut avantatjós per als nuclis antics, ja que els plantejaments higienistes de l’urbanisme han 27 de 58

REHABILITACIÓ, VALOR HISTÒRIC, SOCIAL I EL SEU FUTUR Jornades Centre històric viu!

denigrat des del començament i cada vegada més els traçats antics, en ocuparse principalment de la millora de les condicions del habitatges i del seu entorn immediat. En el millor dels casos, els nuclis antics s’havien convertit en un problema al que calia trobar acomodament, per més que la seua destrucció no es podia contemplar “políticament” com una opció adient.

Aquesta situació romandrà al menys durant el segle XIX i part del XX, per una banda, per que els centres de les ciutats mantenen la seua funció residencial, productiva i comercial (encara que patint el creixement en altura i la densitat dels espaïs oberts), i per altra banda, per que la pròpia urbanística va acabar per reconeixer valors històrics que calia conservar, encara que fora buidant-los de contingut o reedificant-los.

Tanmateix, en eixa època van ser bén frequents les propostes de operacions de cirugia urbana als centres històrics, com ara els Projectes de Rectificació d’alineacions, o els Plans Especials per tractar d’obrir noves avingudes al bell mig de la trama antiga, amb l’objectiu de millorar la mobilitat i descongestionar els edificis més emblemàtics.

Si bé amb el pas del temps algunes d’eixes actuacions han estat força criticades, van ser un joc de xiquets comparades amb les actuacions derivades del “desarrollismo” de la segona meitat del segle XX, on les pressions destructives a gran escala que va exercir el nou urbanisme lligat a la obtenció de majors rendes immobiliàries arribaren a posar en seriós perill la integritat de més d’un casc antic. Encara més que a les primeries de la disciplina urbanística, emparades en els canvis a l’estructura productiva de la ciutat, la comarcalització i les mancomunitats de municipis, cada vegada es consolidaren com a més rendibles les solucions de eixample de la ciutat que la intervenció al seu centre, assolint el despoblament del nucli antic.

"actuacions derivades del “desarrollisme” de la segona meitat del segle XX, on les pressions destructives a gran escala que va exercir el nou urbanisme lligat a la obtenció de majors rendes immobiliàries arribaren a posar en seriós perill la integritat de més d’un casc antic" LA REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI EDILICI VISTA PELS DISTINTS AGENTS La tasca de rehabilitació y conservació del patrimoni edilici sorgeix com a una lògica necesitat, i s’estableix com a disciplina en païssos capdavanters a la matèria, però sempre lligada al debat i a la teorització respecte al “qué” i “còm” deu de rehabilitar-se. Malauradament, les més de les voltes el malalt no ha sobreviscut a la discusió entre els metges. Per exemple, la experiència a Italia, amb el seu extens patrimoni edificat, sols va entrar al sentit comú quan es decideix que el primer pas fonamental era “conservar” mentrestant es posaven d’acord en còm rehabilitar.

Es reconeix que els técnic actuals mancaven de la formació necessaria per a establir “qué” i “còm” rehabilitar, còm identificar i avaluar les estructures a conservar, i estudiar còm fer-ho sense ocasionar majors danys, ja que la cultura arquitectònica recent havia perdut contacte amb l’art antic de la construcció. Des de llavors, la tasca de recopilació de catàlegs d’elements constructius antics, la edició de guies culturals amb solucions tècniques de manteniment i reparació, la recuperació dels oficis i la formació de arquitectes a les Escoles d’arquitectura, així com d’empresaris i propietaris, ha servit per anar consolidant una cultura que estima i valora el patrimoni edificat del passat.

28 de 58

REHABILITACIÓ, VALOR HISTÒRIC, SOCIAL I EL SEU FUTUR Jornades Centre històric viu!

Mentrestant, Espanya romandrà cert retard per assolir aquestes actituts favorables a la rehabilitació.

La formació no ha arribat encara a les escoles professionals, i molts arquitectes desconeixen o no han tingut ocasió d’aplicar la tècnica, els pressuposts de contrata són més competitius a l’obra nova, ja que el contratiste no domina l’anàlisi “imprecís” dels costos d’un obra de rehabilitació, els propietaris no aprecíen el valor (ni tal sols sentimental) del antic edifici dels seus avis (potser mai han viscut en ell), i en temps de crisi els resulta més econòmic enderrocar l’immoble que es genera maldecaps que conservar-lo.

L’actuació de l’Administració tampoc contribueix a desfer el nus. Els plans de protecció es perden en llargs tràmits, i sempre manca per elaborar un estudi d’impacte, un anàlisi de mobilitat o un catàleg de béns que mai arriben a encarregar-se, mostrant el menyspreu que aquest assumpte rep de les administracions, i en primera plana dels governs locals, que no poden o no saben còm llevarse dels dits el problema dels centres històrics.

La legislació estatal o autonòmica tampoc està servint decididament per resoldre amb eficàcia la qüestió. Mentre s’imposa l’obligatorietat de realitzar inspeccions periòdiques a les construccions antigues (per a que siguen tècnics o

"La regeneració de cada barri i la problemàtica específica de l’habitant ha de estar el punt de partida per entendre la ciutat i posarla al seu servei".

propietaris els responsables d’assolir les desfetes al patrimoni edificat), es descuida el control de obres il.legals i es colapsen les ajudes econòmiques a la rehabilitació. El primer plà d’ajudes no apareix fins als anys 90, i des de aleshores els successius programes han anat fitant el perfil del beneficiari i la quantia econòmica, mentrestant multiplicaven els requisits, fins escampar el desànim.

El temps que triguem per consolidar la concienciació sobre els valors del nostre patrimoni ha tingut un efecte ja als centres històrics, atacats pels interessos immobiliaris que no es detenen i per la desesperant lentitut administrativa en la preparació de Catàlegs i documents de protecció. En gran part, per que la tasca arqueològica i històrica s’entén com un entrebanc al fingit objectiu del “desenvolupament econòmic” que es suposava al sector de la construcció, impulsat sobretot per les grans empreses urbanitzadores, i que ha cegat per igual (i segueix cegant, com veiem dia a dia) tant a polítics com a il·lustres ciutadans creadors d’opinió pública.

Citant al que fou alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall: "aconseguir una ciutat per a viure millor és en sí mateix un objectiu polític de primera magnitud. La regeneració de cada barri i la problemàtica específica de l’habitant ha de estar el punt de partida per entendre la ciutat i posar-la al seu servei".

Entenent el rerefons històric i social, la tasca urbanística no és tant la conseqüència d’un enfocament teòric, si mes no d’un plantejament racional y pràctic de les possibilitats que ofereix la ciutat. De fet, les grans teories urbanístiques esdevenen a partir de les millors solucions pràctiques, i es recolzen amb elles.

29 de 58

REHABILITACIÓN, VALOR HISTÓRICO, SOCIAL Y SU FUTURO Jornadas Centre històric viu!

EL CENTRO HISTÓRICO COMO PARADIGMA DE LA MEMORIA. LA IMPORTNACIA DE LA TRAMA URBANA La ciudad es una forma de identidad, un testigo histórico de las transformaciones sociales y económicas de sus habitantes y una muestra de producción de cultura en el sentido más amplio. Su crecimiento y su complejidad reflejan las bonanzas y las tensiones que ha vivido, y trazan la imagen de su pasado remoto y reciente.

El Centro Histórico de la ciudad ha sido el único testigo de todos estos avatares. Conserva las decisiones que movieron a los primeros pobladores a estructurar un asentamiento estable, y las que sucesivamente impulsaron su desarrollo, generalmente amparado en actividades productivas cambiantes que han evolucionado transformando la propia ciudad, reduciendo la importancia del núcleo primitivo por culpa del incremento demográfico que generaron.

A pesar de que la historia de Castalla desde su fundación en el siglo XIII no es corta, su crecimiento espacial y demográfico ha sido moderado.

Sabemos que durando casi todo el siglo XX el número de habitantes se ha mantiene entre los 3.000 y 4.000, y que ha sido sólo a las últimas tres o cuatro décadas cuando se ha multiplicado esta cifra hasta superar en la actualidad los 10.000 habitantes.

El crecimiento urbanístico ha sido entonces muy rápido, y en consecuencia, no todo lo ordenado que haría falta.

Sin entrar a juzgar las convulsiones urbanísticas que se han producido a este último periodo, sobre todo con la incorporación de la actividad turística hasta entonces inexistente,(recomendables los artículos de los historiadores Alejandro Mantecón y de Sergi Esteve¹, en relación a la dualidad social que ha creado la invasión del territorio por las urbanizaciones “europeas” y el descontrol del poblamiento diseminado rural), no puede olvidarse 6 vor el artículo en http://web.ua.es/es/revista-geographos-giecryal/ documentos/sergi-esteve.pdf

que una de las funciones básicas de un gobierno municipal es la de heredar la estructura física de la ciudad y adecuarla a los complejos cambios de las funciones sociales, vigilando que la lógica y la perspectiva histórica (por encima de personalismos) guíe y determine las operaciones urbanísticas que competen a las autoridades locales, dentro de una estricta legalidad.

En los centros históricos de las ciudades les ha tocado sobrevivir a demasiadas incidencias traumáticas, que en su momento lograran borrar parte de la memoria histórica colectiva, memoria que a estas alturas tantos esfuerzos nos supone recuperar. Aun así, nos queda la sensación de que la ciudad antigua todavía

"El centro histórico de la ciudad ha sido el único testigo de todos estos avatares. Conserva las decisiones que movieron a los primeros pobladores a estructurar un asentamiento estable, y las que sucesivamente impulsaron su desarrollo" permanecerá, y que conserva una invariabilidad por encima de sus profundas transformaciones y de la irrefrenable sustitución de las construcciones realizadas con materiales antiguos. Aquello sucede por que se conserva el entramado urbano, como concepto mucho menos mudable que el conjunto edificado, y que constituye el corazón y las verdaderas arterias que identifican la composición y plasman el crecimiento de la ciudad.

31 de 58

REHABILITACIÓN, VALOR HISTÓRICO, SOCIAL Y SU FUTURO Jornadas Centre històric viu!

LA DISCIPLINA URBANÍSTICA Y LOS CENTRO HISTÓRICOS Está fuera de toda duda que el establecimiento del urbanismo como disciplina a partir del siglo XVIII ha mejorado el modo de vivir en las ciudades, pero es muy discutible que su efecto haya sido ventajoso para los cascos antiguos, puesto que los planteamientos higienistas del urbanismo han denigrado desde el comienzo y cada vez más los trazados antiguos, al ocuparse principalmente de la mejora de las condiciones de las viviendas y de su entorno inmediato.

En el mejor de los casos, los centros históricos se habían convertido en un problema al que había que encontrar acomodo, por más que su destrucción no se podía contemplar “políticamente” como una opción adecuada. Esta situación permanecerá al menos durante el siglo XIX y parte del XX, por un lado, por que el centros de las ciudades mantienen su función residencial, productiva y comercial (aunque sufriendo el crecimiento en altura y la densificación de los espacios abiertos), y por otro lado, por que la propia urbanística acabó por reconocer valores históricos que había que conservar, aunque fuera vaciándolos de contenido o

"la tarea de recopilación de catálogos de elementos constructivos antiguos, la edición de guías culturales con soluciones técnicas de mantenimiento y reparación(...) ha servido para ir consolidando una cultura que presta atención y valora el patrimonio edificado del pasado desarrollo"

reedifincándolos. Aun así, en esa época fueron bien frecuentes las propuestas de operaciones de cirugía urbana en los cascos históricos, como por ejemplo los Proyectos de Rectificación de alineaciones, o los Planes Especiales para tratar de abrir nuevas avenidas en medio de la trama antigua, con el objetivo de mejorar la movilidad y descongestionar los edificios más emblemáticos.

Si bien con el paso del tiempo algunas de esas actuaciones han sido bastante criticadas, fueron un juego de niños comparadas con las actuaciones derivadas del “desarrollismo” de la seguna mitad del siglo XX, donde las presiones destructivas a gran escala que ejerció el nuevo urbanismo ligado a la obtención de mayores rentas inmobiliarias llegaron a poner en serio peligro la integridad de más de un centro histórico. Es más, a principios de la disciplina urbanística, amparados en los cambios a la estructura productiva de la ciudad, la comarcalización y las mancomunidades de municipios, cada vez se consolidaron como más rentables las soluciones de ensanche de la ciudad que la intervención a su centro, logrando el despoblamiento del casco antiguo.

LA REHABLITACIÓN DEL PATRIMONIO EDILICIO VISTA POR LOS DISTINTOS AGENTES La tarea de rehabilitación y conservación del patrimonio edilicio surge como una lógica necesidad, y se establece como disciplina en paises líderes en la materia, pero siempre ligada al debate y a la teorización respecto al “qué” y “cómo" debe rehabilitarse. Desgraciadamente, muchas de las veces el enfermo no ha sobrevivido a la discusión entre los médicos.

Por ejemplo, la experiencia en Italia, con su extenso patrimonio edificado, donde entró el sentido común cuando se decide que el primer paso fundamental era “conservar” mientras se ponían de acuerdo en cómo rehabilitar. Se reconoce que los técnicos actuales carecían de la formación necesaria para establecer “qué” y “cómo” rehabilitar, cómo identificar y evaluar las 32 de 58

REHABILITACIÓN, VALOR HISTÓRICO, SOCIAL Y SU FUTURO Jornadas Centro histórico vivo!

estructuras a conservar, y estudiar cómo hacerlo sin ocasionar mayores daños, puesto que la cultura arquitectónica reciente había perdido contacto con el arte antiguo de la construcción.

Desde entonces, la tarea de recopilación de catálogos de elementos constructivos antiguos, la edición de guías culturales con soluciones técnicas de mantenimiento y reparación, la recuperación de los oficios y la formación de arquitectos en las Escuelas de arquitectura, así como de empresarios y propietarios, ha servido para ir consolidando una cultura que presta atención y valora el patrimonio edificado del pasado.

Mientras tanto, España vivirá un cierto retraso en lograr esas actitudes favorables en la rehabilitación.

La formación no ha llegado todavía a las escuelas profesionales, y muchos arquitectos desconocen o no han tenido ocasión de aplicar la técnica, los presupuestos de contrata son más competitivos a la obra nueva, puesto que el contratista no domina el análisis “impreciso” de costes de un obra de rehabilitación, los propietarios no aprecian el valor (ni tal sólo sentimental) del antiguo edificio de sus abuelos (quizás nunca han vivido en él), y en tiempos de crisis les resulta más económico tirar abajo el inmueble que les genera grandes dolores de cabeza, que conservarlo.

La actuación de la Administración tampoco contribuye a deshacer el nudo. Los planes de protección se pierden ante trámites tan largos, y siempre se necesita elaborar un estudio de impacto, un análisis de movilidad o un catálogo de bienes que nunca llegan a encargarse a nadie, mostrando la poca atención y el menosprecio que este asunto recibe de las administraciones, y en primera lugar los gobiernos locales, que no pueden o no saben como quitarse de las manos el problema de los centro históricos.

para resolver con eficacia la cuestión. Mientras se impone la obligatoriedad de realizar inspecciones periódicas a las construcciones antiguas (para que sean técnicos o propietarios los responsables para solucionar el problema del patrimonio edificado), se descuida el controlo de obras ilegales y se colapsan las ayudas económicas a la rehabilitación. El primer plan de ayudas no surge hasta los años 90, y después los programas sucesivos fueron recortando el perfil de los beneficiarios y la cuantía económica, a la vez que se multiplicaban los requisitos hasta que se expande el desánimo.

El tiempo que se ha tardado en consolidar una concienciación sobre el valor de nuestro patrimonio ha tenido efecto en los centros históricos, atacados por intereses inmobiliarios que no se detienen y por la lentitud administrativa en la preparación de catálogos y documentos de protección. En gran parte, por qué el trabajo arqueológico e histórico se entiende como un obstáculo al fingido objetivo del "desarrollo económico" que se supone que es del sector de la construcción, impulsado sobretodo por las grandes empresas urbanizadoras, y que ha cegado por igual (y sigue cegando, como veemos hoy en dia), tanto a políticos como a ilustres ciudadanos creadores de opinión.

Citando al que fue Alcalde de Barcelona, Pascual Margall: "conseguir una ciudad para vivir mejor es en sí mismo un objetivo político de primera magnitud. La regeneración de cada barrio y la problemática específica del habitante tiene que ser el punto de partida para entender la ciudad y ponerla a su servicio".

Entendiendo el trasfondo histórico y social, la tarea urbanística no es tanto la consecuencia de un enfoque teórico, sino el planteamiento racional y práctico de las posibilidades que ofrece la ciudad. De hecho las grandes teorías urbanísticas se derivan a partir de las mejores soluciones prácticas, y se apoyan en ellas.

La legislación estatal o autonómica tampoco sirven 33 de 58

TALLER_ ACTIVAR ESPAIS URBANS DEGRADATS (PART I) OBJECTIU_CONFORMAR GRUPS HETEROGENIS LOCALS QUE PROMOGUEN ACTIVITATS EN ESPAIS PÚBLICS DEL CENTRE HISTÒRIC MATERIALS_ dinaA3/post-it/retoladors FUNCIONAMENT_ 1)Es divideix als participants per grups heterogenis (associats/no associats) 2)Cada grup explica en un dina3 les activitats que realitza, amb qui i els seus sabers/recursos 3)Es lliura en un foli les manques que té el chc diagnosticat en la fase 1 4)Cada grup tria una manca i la pansa a positiu 5)Posteriorment cada grup proposa accions que transformen aqueixa manca i la revertisquen.

6)Finalment s'emplena una fitxa de proposta d'activitat per grup RESULTATS_ S'ha aconseguit elaborar una agenda d'activitats basades en la reversió de les manques actuals del centre històric i amb la col·laboració del teixit associatiu local

TÉ C

NIC AS

RE A

LIZ

TÈ CN

IQ

UE S

RE AL ITZ

AD ES

TALLER_ ACTIVAR ESPACIOS URBANOS DEGRADADOS (PARTE I) OBJETIVO_CONFORMAR GRUPOS HETEROGÉNEOS LOCALES QUE PROMUEVAN ACTIVIDADES EN ESPACIOS PÚBLICOS DEL CENTRO HISTÓRICO MATERIALES_ dinaA3/post-it/rotuladores FUNCIONAMIENTO_ 1)Se divide a los participantes por grupos heterogèneos (asociados/no asociados) 2)Cada grupo explica en un dina3 las actividades que realiza, con quién y sus saberes/recursos 3)Se entrega en un folio las carencias que tiene el chc diagnósticado en la fase 1 4)Cada grupo elige una carencia y la pasa a positivo 5)Posteriormente cada grupo propone acciones que transformen esa carencia y la reviertan.

6)Finalmente se rellena una ficha de propuesta de actividad por grupo

AD

RESULTADOS_ Se ha conseguido elaborar una agenda de actividades basadas en la reversión de las carencias actuales del centro histórico y con la colaboración del tejido asociativo local

AS

TALLER_ DISSENY PARTICIPATIU DE LA MOBILITAT EN EL CENTRE HSTÒRIC OBJECTIU_DISSENYAR A través DE MAPES EL FUNCIONAMENT DE LA MOBILITAT(per als vianants, rodat, aparcaments) EN EL CENTRE HISTÒRIC I EN EL CENTRE URBÀ

TÈ CN

IQ

UE S

RE AL ITZ

AD ES

MATERIALS_ dinaA3/retoladors/mapes FUNCIONAMENT_ 1)Localitzar al plànol els espais d'interès al centre històric.

2)Definir recorreguts per als vianants o de trànsit de convivència que connecten els llocs d'interès i que donen valor al paisatge urbà del centre històric.

3)Definir espais d'aparcament per a residents dins del centre històric i les formes d'accés.

4)Definir un esquema de mobilitat rodada particular per al centre històric: accessos, entrades i eixides tenint en compte el que s'ha vist abans.

5)Definir espais d'aparcament dissuasori als límits del centre històric.

5) Definir la connexió de tot aquest sistema en la xarxa general de mobilitat del municipi de Castalla.

RESULTATS_ Mapa de mobilitat per al centre històric

TÉ C

NIC AS

RE A

LIZ

AD

AS

TALLER_ DISEÑO PARTICIPATIVO DE UNA PROPUESTA DE MOVILIDAD EN EL CENTRO HSTÓRICO OBJETIVO_DISEÑAR A TRAVÉS DE MAPAS EL FUNCIONAMIENTO DE LA MOVILIDAD(peatonal, rodado, aparcamientos) EN EL CENTRO HISTÓRICO Y EN EL CENTRO URBANO MATERIALES_ dinaA3/rotuladores/mapas FUNCIONAMIENTO_ 1)Localizar al plano los espacios de interés al centro histórico.

2)Definir recorridos peatonales o de tránsito de convivencia que conecten los lugares de interés y que dan valor al paisaje urbano del centro histórico.

3)Definir espacios de aparcamiento para residentes dentro del centro histórico y las formas de acceso.

4)Definir un esquema de movilidad rodada particular para el centro histórico: accesos, entradas y salidas teniendo en cuenta el que se ha visto antes.

5)Definir espacios de aparcamiento disuasorio a los límites del centro histórico.

5) Definir la conexión de todo este sistema en la red general de movilidad del municipio de Castalla.

RESULTADOS_ Mapa de movilidad para el centro histórico

TALLER_ ACTIVAR ESPAIS URBANS DEGRADATS (PART II) OBJECTIU_ ELABORAR PROPOSTES D'ACTIVITATS PER A PROGRAMAR USOS EN ELS ESPAIS PÚBLICS DEL CENTRE HISTÒRIC. MATERIALS_ fulles/mapes chc/bolis/càmeres FUNCIONAMENT_Dividits per grups es traslladen accions rutinàries, realitzades en el poble, als espais del centre històric. Tenint en compte tres elements per a portar-ho a terme: 1) teixit empresarial, comerços i el món de la restauració.

2)veïns amb els quals pactar i començar una conversa perquè les activitats siguen d'èxit i que ells se senten bé amb elles.

3)disseny arquitectònic que possibilite tècnicament i intensifique les diferents situacions rutinàries al nucli del centre històric per a crear activitats a l'espais públic.

RESULTATS_El resultat són un conjunt de fotografies que es convertiran en postals.

Aquestes postals s'enviaran a totes les associacions, agents comercials, veïns, etc. que els participants han inclòs en les seues propostes, amb l'objectiu d'informar-los del que s'ha pensat i esperar la seua opinió. En cas de conformitat de totes les parts, es podria començar a portar a terme aquesta propostal'objectiu d'informar-los del que s'ha pensat i esperar la seua opinió. En cas de conformitat de totes les parts, es podria començar a portar a terme aquesta proposta

TÉ C

NIC AS

RE A

LIZ

AD

AS

TÈ CN

IQ

UE S

RE AL ITZ

AD ES

TALLER_ ACTIVAR ESPACIOS URBANOS DEGRADADOS (PARTE II) OBJETIVO_ ELABORAR PROPUESTAS DE ACTIVIDADES PARA PROGRAMAR USOS EN LOS ESPACIOS PÚBLICOS DEL CENTRO HISTÓRICO. MATERIALES_ hojas/mapas chc/bolis/cámaras FUNCIONAMIENTO_Divididos por grupos se trasladan acciones rutinarias, realizadas en el pueblo, a los espacios del centro histórico.

Teniendo en cuenta tres elementos para llevarlo a término: 1) tejido empresarial, comercios y el mundo de la restauración.

2)vecinos con los que pactar y empezar una conversación para que las actividades sean de éxito y que ellos se sientan bien con ellas.

3)diseño arquitectónico que posibilite técnicamente e intensifique las diferentes situaciones rutinarias al núcleo del centro histórico para crear actividades al espacios público.

RESULTADOS_El resultado son un conjunto de fotografías que se convertirán en postales. Estas postales se enviarán a todas las asociaciones, agentes comerciales, vecinos, etc. que los participantes han incluido en sus propuestas, con el objetivo de informarles de lo que se ha pensado y esperar su opinión. En caso de conformidad de todas las partes, se podria empezar a llevar a término esta propuesta

RECUPERACIÓ E INTERVENCIÓ EN CENTRES HISTÒRICS DEGRADATS Jornades Centre històric viu!

A Itàlia els anomenats plans reformistes dels anys seixanta i setanta del segle XX es van plantejar com un dels seus objectius prioritaris la intervenció en els centres històrics. Fonamentalment es tractava de defensar-los dels atacs als quals havia sigut sotmès durant dècades. Enfront de les polítiques de renovació urbana, els habitants d'aquests barris defensaven el dret a la ciutat, a romandre en ells alhora que es milloraven els equipaments i serveis.

La política d'habitatge va ser una eina estratègica en l'intent de frenar l'especulació immobiliària, reduint el consum de sòl, promovent la reutilització i rehabilitació del patrimoni històric i conjuminant la protecció monumental amb la garantia del dret a l'habitatge (recuperació integral).

La intervenció en els centres històrics s'enquadrava dins d'una consideració global de l'urbanisme que va passar a denominar-se urbanisme de l'austeritat.

Est va promoure la regeneració de la ciutat existent i no la seua extensió sense fi, centrant-se en la qualitat de vida dels seus habitants i no en el seu increment constant. Les cinc salvaguardes (pública, social, productiva, ambiental i programàtica) es van constituir en eixos bàsics d'aquestes propostes urbanístiques.

La influència d'aquesta perspectiva va aconseguir també a les ciutats espanyoles. De fet, les reivindicacions del llavors potent moviment veïnal coincidien en molts aspectes amb els de l'urbanisme de l'austeritat. Un nombre no menyspreable dels plans d'ordenació urbana redactats després de les eleccions municipals de 1979 van arreplegar, en major o menor mesura, els principis esbossats anteriorment. Però la seua influència finalment va ser feble i poc duradora en el temps i, gradualment, aquesta forma d'entendre la ciutat va ser substituïda per un urbanisme de cort neoliberal. L'agenda urbana de les ciutats es va transformar en profunditat i ja a la fi dels anys vuitanta resultava evident que els nous temps

suposarien, excepte honroses excepcions, la submissió del ben comú als interessos particulars de grups econòmics interessats a fer negoci amb la ciutat, articulant els seus interessos amb governants locals sense escrúpols. En aqueix context, es va intervenir en nombrosos centres històrics espanyols, en general donant pas a actuacions completament allunyades de la seua integralitat, en el sentit que es donava anteriorment a aquest terme.

Encara que durant el període 1996-2007 el creixement es va concentrar en les àrees exteriors de les ciutats, els centres històrics van patir també els estralls produïts pel desenvolupisme neoliberal. No són poques les ciutats en les quals els centres històrics es van ser transformant en espais tematitzats, de monocultiu turístic (“cultural”), sotmesos a processos d'expulsió dels seus habitants i a l'assentament de nous pobladors d'un major nivell socioeconòmic; la modificació de la seua estructura comercial i productiva, i la pèrdua de la seua personalitat simbòlica i cultural. En altres casos, es va produir una deterioració continuada, freqüentment promogut de forma activa des de les administracions públiques. Amb açò es va contribuir a generar les condicions físiques i socials que serviren de justificació a intervencions com les ja esmentades. En molts centres històrics és possible identificar processos de gentrificació.

"promoure la regeneració de la ciutat existent i no la seua extensió sense fi, centrant-se en la qualitat de vida dels seus habitants i no en el seu increment constant"

38 de 58

RECUPERACIÓ E INTERVENCIÓ EN CENTRES HISTÒRICS DEGRADATS Jornades Centre històric viu!

L'inici de la crisi en 2008 no va significar una ruptura de l'estratègia neoliberal. Al contrari, fins avui si cap aquesta s'ha intensificat, aprofundint el procés de despossessió de les classes treballadores. Amb açò s'ha generat una greu crisi urbana de naturalesa multidimensional. Així mateix, es vas agafar a un balafiament immobiliari renovat: d'una banda, cada vegada són més les persones que no compten amb cap tipus d'allotjament o est és d'una extrema precarietat. Però per un altre es disposa de moltes més habitatges de les quals serien necessàries per a cobrir les necessitats del conjunt de la població resident en el país. Aquest declivi urbà no és sinó una de les conseqüències del desplegament d'un model econòmic-territorial insostenible i esgotat. La continuïtat de les polítiques neoliberals ha suposat no solament l'aprofundiment del declivi sinó a més, l'agudització fins a límits extrems de les desigualtats socials.

Est és el context general en el qual avui ha de plantejar-se la intervenció en els centres històrics.

Per descomptat, considerant les especificitats del barri i la ciutat en el qual es promou l'actuació. Per açò, comptar amb un bon diagnòstic del cas concret resulta imprescindible. Les formes i els continguts de les intervencions no són replicables sense més en contextos diferents. L'elaboració col·lectiva de les propostes d'intervenció permet desenvolupar intervencions que des del plànol local contribuïsquen a la posada en pràctica d'una agenda urbana contra-neoliberal, avançant en la construcció d'un nou model econòmic i territorial.

A continuació se suggereixen algunes idees, propostes i possibles eixos de treball amb l'objectiu de contribuir al debat plantejat actualment a Castalla: 1)Contemplar la recuperació del centre històric amb una perspectiva global, en el marc d'una estratègia per al municipi i pensant tant en les/us

habitants del barri com en els de el conjunt del municipi de Castalla.

2)Que l'estratègia d'actuació partisca d'un fort compromís democràtic, incentivant la participació popular i promovent l'acte-organització de la població.

3)Comptar amb un notable protagonisme públic que acompanye i es comprometa amb les propostes de canvi sorgides des del teixit social.

4)Promoure mesures que no solament tendisquen a recuperar el valor patrimonial del centre històric sinó el seu teixit social, afavorint el seu arrelament i reforçament. Aquestes mesures s'acompanyarien d'actuacions específiques que milloraren i afavoriren la utilització d'espais públics en sentits diversos. Per exemple, per a l'intercanvi de productes o serveis o en la valorització de certes formes de treball no assalariat, però socialment necessari.

5)Desenvolupar en profunditat una política d'habitatge (no construcció de nou habitatge) amb un fort compromís social que, alhora que assegura la no expulsió de la població de menys recursos, supose la recuperació del patrimoni edificat del barri.

6)Rehabilitar i reutilitzar com a equipaments públics útils per a la població de Castalla, i fins i tot d'altres municipis, aquells edificis d'especial valor patrimonial.

7)Recuperar una activitat econòmica que tenda a la diversitat (fugint de la hiper-especialització en el turisme cultural), afavorint les iniciatives sorgides des del teixit social local i les accions basades en diferents formes de solidaritat i suport mutu (cooperativisme, etc.). Evitar la consolidació d'actors econòmics amb una posició dominant.

8)Promoure en totes les noves intervencions i com a estratègia a mitjà i llarg termini noves formes de mobilitat, de consum energètic i de tractament dels residus urbans.

39 de 58

RECUPERACIÓN E INTERVENCIÓN EN CENTROS HISTÓRICOS DEGRADADOS Jornadas Centre històric viu!

En Italia los llamados planes reformistas de los años sesenta y setenta del siglo XX se plantearon como uno de sus objetivos prioritarios la intervención en los centros históricos. Fundamentalmente se trataba de defenderlos de los ataques a los que había sido sometido durante décadas. Frente a las políticas de renovación urbana, los habitantes de estos barrios defendían el derecho a la ciudad, a permanecer en ellos a la vez que se mejoraban los equipamientos y servicios. La política de vivienda fue una herramienta estratégica en el intento de frenar la especulación inmobiliaria, reduciendo el consumo de suelo, promoviendo la reutilización y rehabilitación del patrimonio histórico y aunando la protección monumental con la garantía del derecho a la vivienda (recuperación integral).

La intervención en los centros históricos se encuadraba dentro de una consideración global del urbanismo que pasó a denominarse urbanismo de la austeridad. Este promovió la regeneración de la ciudad existente y no su extensión sin fin, centrándose en la calidad de vida de sus habitantes y no en su incremento constante. Las cinco salvaguardias (pública, social, productiva, ambiental y programática) se constituyeron en ejes básicos de dichas propuestas urbanísticas.

La influencia de esta perspectiva alcanzó también a las ciudades españolas. De hecho, las reivindicaciones del entonces potente movimiento vecinal coincidían en muchos aspectos con los del urbanismo de la austeridad. Un número no desdeñable de los planes de ordenación urbana redactados tras las elecciones municipales de 1979 recogieron, en mayor o menor medida, los principios esbozados anteriormente. Pero su influencia finalmente fue débil y poco duradera en el tiempo y, paulatinamente, esta forma de entender la ciudad fue sustituida por un urbanismo de corte neoliberal. La agenda urbana de las ciudades se transformó en profundidad y ya a finales de los años

ochenta resultaba evidente que los nuevos tiempos supondrían, salvo honrosas excepciones, el sometimiento del bien común a los intereses particulares de grupos económicos interesados en hacer negocio con la ciudad, articulando sus intereses con gobernantes locales sin escrúpulos. En ese contexto, se intervino en numerosos centros históricos españoles, en general dando paso a actuaciones completamente alejadas de la integralidad, en el sentido que se daba anteriormente a este término.

Aunque durante el periodo 1996-2007 el crecimiento se concentró en las áreas exteriores de las ciudades, los centros históricos sufrieron también los estragos producidos por el desarrollismo neoliberal. No son pocas las ciudades en las que los centros históricos se fueron transformando en espacios tematizados, de monocultivo turístico (“cultural”), sometidos a procesos de expulsión de sus habitantes y al asentamiento de nuevos pobladores de un mayor nivel socioeconómico; la modificación de su estructura comercial y productiva, y la pérdida de su personalidad simbólica y cultural. En otros casos, se produjo un deterioro continuado, frecuentemente promovido de forma activa desde las administraciones públicas. Con ello se contribuyó a generar las condiciones físicas y sociales que sirviesen de justificación a intervenciones como las ya mencionadas. En muchos centros históricos es posible identificar procesos de gentrificación.

El inicio de la crisis en 2008 no significó una ruptura de la estrategia neoliberal. Al contrario, hasta la fecha si cabe esta se ha intensificado, profundizando el proceso de desposesión de las clases trabajadoras. Con ello se ha generado una grave crisis urbana de naturaleza multidimensional. Asimismo, se asiste a un despilfarro inmobiliario renovado: por un lado, cada vez son más las personas que no cuentan con ningún tipo de alojamiento o este es de una extrema precariedad. Pero por otro se dispone de muchas más viviendas de las que serían necesarias para cubrir las necesidades del conjunto de la población residente en el país. Este 41 de 58

RECUPERACIÓN E INTERVENCIÓN EN CENTROS HISTÓRICOS DEGRADADOS Jornadas Centre històric viu!

declive urbano no es sino una de las consecuencias del despliegue de un modelo económico-territorial insostenible y agotado. La continuidad de las políticas neoliberales ha supuesto no sólo la profundización del declive sino además, la agudización hasta límites extremos de las desigualdades sociales.

Este es el contexto general en el que hoy debe plantearse la intervención en los centros históricos.

Por supuesto, considerando las especificidades del barrio y la ciudad en el que se promueve la actuación. Por ello, contar con un buen diagnóstico del caso concreto resulta imprescindible. Las formas y los contenidos de las intervenciones no son replicables sin más en contextos diferentes. La elaboración colectiva de las propuestas de intervención permite desarrollar intervenciones que desde el plano local contribuyan a la puesta en práctica de una agenda urbana contra-neoliberal, avanzando en la construcción de un nuevo modelo económico y territorial.

A continuación se sugieren algunas ideas, propuestas y posibles ejes de trabajo con el objetivo de contribuir al debate planteado actualmente en Castalla: 1)Contemplar la recuperación del centro histórico con una perspectiva global, en el marco de una estrategia para el municipio y pensando tanto en las/os habitantes del barrio como en los del conjunto del municipio de Castalla.

2)Que la estrategia de actuación parta de un fuerte compromiso democrático, incentivando la participación popular y promoviendo la autoorganización de la población.

3)Contar con un notable protagonismo público que acompañe y se comprometa con las propuestas de cambio surgidas desde el tejido social.

"contar con un buen diagnóstico del caso concreto resulta imprescindible. Las formas y los contenidos de las intervenciones no son replicables sin más en contextos diferentes" 4)Promover medidas que no sólo tiendan a recuperar el valor patrimonial del centro histórico sino su tejido social, favoreciendo su arraigo y reforzamiento. Estas medidas se acompañarían de actuaciones específicas que mejorasen y favoreciesen la utilización de espacios públicos en sentidos diversos. Por ejemplo, para el intercambio de productos o servicios o en la valorización de ciertas formas de trabajo no asalariado, pero socialmente necesario.

5)Desarrollar en profundidad una política de vivienda (no construcción de nueva vivienda) con un fuerte compromiso social que, a la vez que asegura la no expulsión de la población de menos recursos, suponga la recuperación del patrimonio edificado del barrio.

6)Rehabilitar y reutilizar como equipamientos públicos útiles para la población de Castalla, e incluso de otros municipios, aquellos edificios de especial valor patrimonial.

7)Recuperar una actividad económica que tienda a la diversidad (huyendo de la hiper-especialización en el turismo cultural), favoreciendo las iniciativas surgidas desde el tejido social local y las acciones basadas en distintas formas de solidaridad y apoyo mutuo (cooperativismo, etc.). Evitar la consolidación de actores económicos con una posición dominante.

8)Promover en todas las nuevas intervenciones y como estrategia a medio y largo plazo nuevas formas de movilidad, de consumo energético y de tratamiento de los residuos urbanos.

42 de 58

ACTIVAR ESPAIS URBANS ENTRE TOTS✳ Jornadas Centro histórico vivo!

Urbanacción* és un espai de trobada que fomenta les oportunitats que ocórreguen accions urbanes a través de diversos suports. Com a reflexió/acció sobre possibles (o improbables) intervencions en l'espai urbà, va sorgir fa dos anys amb la idea d'introduir discursos i pràctiques que desenvolupen propostes alhora situades, reflexionant sobre el territori que s'habita, i en perspectiva, tenint en compte el lloc des del qual s'intervé. Estratègies d'actuació localitzades entre l'arquitectura, la producció cultural i el disseny urbà, i que dirigeixen la mirada cap a situacions específiques, sovint marginals o poc representades, en les quals s'identifica una potència, creant processos, mecanismes i intervencions puntuals que permeten re/conèixer, re/interpretar i re/tractar el mitjà.

Projectes que, premeditadament, se situen en un àmbit de treball fronterer a mig camí entre la reflexió teòrica i la pràctica constructiva, el paisatgisme i la performance, la filosofia i l'acció política, l'arquitectura i la instal·lació artística PER QUÉ ESPAI POLÍTIC? No resulta difícil justificar l'interès pels espais públics urbans. D'una banda, la ciutat és el lloc paradigmàtic de les relacions socials. Per una altra, es calcula que en 2050 el 70% de la població mundial viurà en un entorn urbà. La ciutat és, a més, el lloc de la producció contemporània immaterial.

Una producció més enllà de les fàbriques, basada en xarxes, projectes col·laboratius, manifestacions culturals, aprofitament d'espais residuals i organitzacions en forma d'eixam. L'espai públic constitueix, en aquest context, el lloc que facilita els intercanvis i per tant, l'oli que greixa la producció creativa. I encara que aquest espai públic puga ser en gran manera tan immaterial com la producció que alimenta, hi ha una força innegable en la construcció (o destrucció) dels espais físics de la polis.

PER QUÉ ACCIONS PÚBLIQUES? El que va començar com una presentació de pràctiques i projectes quasi tangencials a la ✳Text extret del llibre "Urbanacción" editat per Ana Méndez de Andés

"les accions en l'espai urbà no són fruit de la idea feliç d'un geni individual, si no que es troben immerses en un mitjà social, econòmic, polític i cultural. Que la tasca de donar forma a l'espai urbà és un procés col·lectiu" professió arquitectònica va tenir sempre una voluntat d'acció encarnada, d'ajuntar cossos en el temps i l'espai.

Ja la primera sèrie de conferències i exposició, desenvolupades en la Fundació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid, es va complementar amb tres tallers pràctics on urbanacción va semblar trobar la seua vocació: eixir a l'espai públic i trobar-se amb uns altres.

Eixir a l'espai públic a través dels tallers com a manera de posar a prova les idees produïdes durant les sessions teòriques; posar els peus en el carrer com a exploració, posada en qüestió, apropiació i alteració dels espais urbans. Trobar-se amb uns altres per a generar un coneixement compartit.

En aquest temps "urbanacción" ha intentat difondre l'esperit de reapropiació dels espais «buits» a través d'un concurs, realitzant tallers de formació que intenten posar aqueixes mateixes premisses en pràctica i presentat un catàleg d'exemples que ens resulten inspiradors, premissa bàsica de les exposicions i conferències. Els projectes i iniciatives que van formar part de l'exposició amb la intenció de mostrar que les accions en l'espai urbà no són fruit de la idea feliç d'un geni individual, si no que es troben immerses en un mitjà social, econòmic, polític i cultural. Que la tasca de donar forma a l'espai urbà és un procés col·lectiu que ha de treballar des del que hi ha. És el cas de processos relacionats amb moviments socials, com el desenvolupament dels horts comunitaris en la ciutat de Nova York segons ho expliquen Liz Christy i Donal Loggins, des dels potatos patches i Victory Gardens de les postguerres, a les accions de bombardeig de llavors dels Green Guerrilles, (convertits 44 de 58

ACTIVAR ESPAIS URBANS ENTRE TOTS Jornadas Centro histórico vivo!

ara en una important associació sense ànim de lucre) i les lluites contra la seua privatització. O dels jocs infantils realitzats per l'Ajuntament d'Ámsterdam i l'arquitecte Aldo van Eyck, i el seu paper en el conflicte entre el somni modernista que els dissenyadors urbans pretenien construir i les necessitats concretes d'espai lliure dels seus habitants. O de l'ús de la intel·ligència col·lectiva (al més pur estil «solament no pots, amb amics sí») de certes propostes contemporànies confirmat en exposicions com la de l'aniversari de la galeria berlinesa Aedes, prospectiva i no retrospectiva, i que va ser dedicada per complet a produccions col·lectives.

Produccions que desenvolupen un mapeado de situacions i desitjos possible, com el dels parisencs aaa (atelier de architecture autogérée), promotors del ECObox, on ressalten la importància dels processos sostinguts en el temps amb un projecte que s'entén a través dels diagrames de relacions creades al llarg dels anys (i que van sobreviure al canvi de localització física) tant o més que amb les imatges dels espais i artefactes multifuncionales que van construir, o que fan apilament de la intel·ligència creativa disponible en l'àmbit acadèmic i professional per a catapultar-la sobre l'espai públic que envolta la institució, com va fer [R]activa a Alcalá d'Henares.

D'altra banda, la capacitat de treballar des de la cura als recursos limitats, fent ús de tècniques de reciclatge, multiplicació i collage està especial, encara que no únicament, representada per les Receptes Urbanes que forcen els límits de les ordenances, assenyalant i posant al descobert les zones grises de la normativa municipal sevillana.

Però es troba també en projectes que sorgeixen de les institucions, com el de Einfach/Merchfach, on la sofisticada estructura administrativa austríaca ix dels despatxos per a posar-se al servei de les iniciatives de la societat civil. Sense oblidar el paper cabdal de la creació de llocs «altres», espais

heterótopos que sorgeixen dels llocs menys obvis per a crear utopies situades, com les Amnèsies Topogràfiques de Vazio S/A. I la seua relació amb la producció cultural, no solament com a agent finançador si no també com a generador de formats basats en la participació sincronitzada de diferents grups entorn d'un esdeveniment. Com els desenvolupats per Cascoland a Sud-àfrica o pels francesos Bruit du frigo. És possible pensar aquestes accions urbanes, a la Santiago Cirugeda i els seus solars-pilot, o Raumlabor amb La ciutat imprevista, com un camp de proves, a petita escala, de la ciutat que volem. Una ciutat que constituïsca un mecanisme de perpètua experimentació, un procés no acabat, enfront de la imatge estàtica i congelada, com de photo-finish, de l'arquitectura i el planejament urbanísitico habitual. Una ciutat on imaginar la generació de tot un paisatge que faça ús dels espais intersticiales.

A fi de relacionar els projectes amb reflexions sobre l'espai públic que pogueren ser interessants, aquests s'han agrupat en: Espais hackejats_Perquè les tècniques col·laboratives de la producció digital ens han ensenyat la importància de treballar amb estructures obertes que puguen ser apropiades per els qui les habiten. Enfront de la comercialització i financialización de l'espai lliure, els espais hackeados subvertixen les funcions originals, obrin possibilitats, deixen entrar nous agents i no pretenen solucionar problemes si no crear nous conflictes que generen espais d'articulació i frec.

Esdevenirs públics_Que entenen els fenòmens urbans com a processos col·lectius que involucren habitants, institucions, moviments socials, productors i espectadors, generant processos. Estructures rizomátiques, organitzacions en eixam, plataformes de coordinació de desitjos, reapropiación de recursos i expressió de necessitats. Esdevenirs que generen espais de potència, plataformes d'interacció social.

45 de 58

ACTIVAR ESPACIOS URBANOS ENTRO TODOS✳ Jornadas Centre històric viu!

Urbanacción* es un espacio de encuentro que fomenta las oportunidades de que ocurran acciones urbanas a través de varios soportes. Como reflexión/ acción sobre posibles (o improbables) intervenciones en el espacio urbano, surgió hace dos años con la idea de introducir discursos y prácticas que desarrollan propuestas a la vez situadas, reflexionando sobre el territorio que se habita, y en perspectiva, teniendo en cuenta el lugar desde el que se interviene. Estrategias de actuación localizadas entre la arquitectura, la producción cultural y el diseño urbano, y que dirigen la mirada hacia situaciones específicas, a menudo marginales o poco representadas, en las que se identifica una potencia, creando procesos, mecanismos e intervenciones puntuales que permiten re/conocer, re/interpretar y re/tratar el medio. Proyectos que, premeditadamente, se sitúan en un ámbito de trabajo fronterizo a medio camino entre la reflexión teórica y la práctica constructiva, el paisajismo y la performance, la filosofía y la acción política, la arquitectura y la instalación artística. ¿POR QUÉ ESPACIO POLÍTICO? No resulta difícil justificar el interés por los espacios públicos urbanos. Por una parte, la ciudad es el lugar paradigmático de las relaciones sociales. Por otra, se calcula que en 2050 el 70% de la población mundial vivirá en un entorno urbano2. La ciudad es, además, el lugar de la producción contemporánea inmaterial. Una producción más allá de las fábricas, basada en redes, proyectos colaborativos, manifestaciones culturales, aprovechamiento de espacios residuales y organizaciones en forma de enjambre3. El espacio público constituye, en este contexto, el lugar que facilita los intercambios y por tanto, el aceite que engrasa la producción creativa. Y aunque este espacio público pueda ser en gran medida tan inmaterial como la producción que alimenta, hay una fuerza innegable en la construcción (o destrucción) de los espacios físicos de la polis.

✳Texto extraído del libro "Urbanacción" editado por Ana Méndez de Andés

¿POR QUÉ ACCIONES PÚBLICAS? Lo que empezó como una presentación de prácticas y proyectos casi tangenciales a la profesión arquitectónica tuvo siempre una voluntad de acción encarnada, de juntar cuerpos en el tiempo y el espacio. Ya la primera serie de conferencias y exposición, desarrolladas en la Fundación del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, se complementó con tres talleres prácticos donde urbanacción pareció encontrar su vocación: salir al espacio público y encontrarse con otros. Salir al espacio público a través de los talleres como manera de poner a prueba las ideas producidas durante las sesiones teóricas; poner los pies en la calle como exploración, puesta en cuestión, apropiación y alteración de los espacios urbanos. Encontrarse con otros para generar un conocimiento compartido.

En este tiempo "urbanacción" ha intentado difundir el espíritu de reapropiación de los espacios «vacíos» a través de un concurso, realizando talleres de formación que intentan poner esas mismas premisas en práctica y presentado un catálogo de ejemplos que nos resulten inspiradores, premisa básica de las exposiciones y conferencias. El presente catálogo/compilación recoge y amplía los proyectos e iniciativas que formaron parte de la exposición6 con la intención de mostrar que las acciones en el espacio urbano no son fruto de la idea feliz de un genio individual, si no que se encuentran inmersas en un medio social, económico, político y cultural. Que la tarea de dar forma al espacio urbano es un proceso colectivo que debe trabajar desde lo que hay.

Es el caso de procesos relacionados con movimientos sociales, como el desarrollo de los huertos comunitarios en la ciudad de Nueva York según lo cuentan Liz Christy y Donal Loggins, desde los potatos patches y Victory Gardens de las posguerras, a las acciones de bombardeo de semillas de los Green Guerrillas, (convertidos ahora en una importante asociación sin ánimo de lucro) y las luchas contra su privatización. O de los juegos infantiles realizados por el Ayuntamiento de Ámsterdam y el arquitecto Aldo van Eyck, y su papel en 47 de 58

ACTIVAR ESPACIOS URBANOS ENTRE TODOS Jornadas Centre històric viu!

el conflicto entre el sueño modernista que los diseñadores urbanos pretendían construir y las necesidades concretas de espacio libre de sus habitantes. O del uso de la inteligencia colectiva (al más puro estilo «solo no puedes, con amigos sí») de ciertas propuestas contemporáneas refrendado en exposiciones como la del aniversario de la galería berlinesa Aedes, prospectiva y no retrospectiva, y que fue dedicada por completo a producciones colectivas.

Producciones que desarrollan un mapeado de situaciones y deseos posible, como el de los parisinos aaa (atelier de architecture autogérée), promotores del ECObox, donde resaltan la importancia de los procesos sostenidos en el tiempo con un proyecto que se entiende a través de los diagramas de relaciones creadas a lo largo de los años (y que sobrevivieron al cambio de localización física) tanto o más que con las imágenes de los espacios y artefactos multifuncionales que construyeron, o que hacen acopio de la inteligencia creativa disponible en el ámbito académico y profesional para catapultarla sobre el espacio público que rodea la institución, como hizo [R]activa en Alcalá de Henares.

Por otra parte, la capacidad de trabajar desde el cuidado a los recursos limitados, haciendo uso de técnicas de reciclaje, multiplicación y collage está especial, aunque no únicamente, representada por las Recetas Urbanas que fuerzan los límites de las ordenanzas, señalando y poniendo al descubierto las zonas grises de la normativa municipal sevillana.

Pero se encuentra también en proyectos que surgen de las instituciones, como el de Einfach/Merchfach, donde la sofisticada estructura administrativa austríaca sale de los despachos para ponerse al servicio de las iniciativas de la sociedad civil. Sin olvidar el papel capital de la creación de lugares «otros», espacios heterótopos que surgen de los lugares menos obvios para crear utopías situadas,

como las Amnesias Topográficas de Vazio S/A. Y su relación con la producción cultural, no sólo como agente financiador si no también como generador de formatos basados en la participación sincronizada de distintos grupos en torno a un evento. Como los desarrollados por Cascoland en Suráfrica o por los franceses Bruit du frigo. Es posible pensar estas acciones urbanas, a la Santiago Cirugeda y sus solares-piloto, o raumlabor con La ciudad imprevista, como un campo de pruebas, a pequeña escala, de la ciudad que queremos. Una ciudad que constituya un mecanismo de perpetua experimentación, un proceso no acabado, frente a la imagen estática y congelada, como de photo-finish, de la arquitectura y el planeamiento urbanísitico habitual.

Una ciudad donde imaginar la generación de todo un paisaje que haga uso de los espacios intersticiales.

A fin de relacionar los proyectos con reflexiones sobre el espacio público que pudieran ser interesantes, éstos se han agrupado en: Espacios hackeados Porque las técnicas colaborativas de la producción digital nos han enseñado la importancia de trabajar con estructuras abiertas que puedan ser apropiadas por quienes las habitan. Frente a la comercialización y financialización del espacio libre, los espacios hackeados subvierten las funciones originales, abren posibilidades, dejan entrar nuevos agentes y no pretenden solucionar problemas si no crear nuevos conflictos que generen espacios de articulación y roce.

Devenires públicos Que entienden los fenómenos urbanos como procesos colectivos que involucran habitantes, instituciones, movimientos sociales, productores y espectadores, generando procesos. Estructuras rizomáticas, organizaciones en enjambre, plataformas de coordinación de deseos, reapropiación de recursos y expresión de necesidades. Devenires que generan espacios de potencia, plataformas de interacción social.

48 de 58

ACTIVAR ESPAIS PÚBLICS PER AL SEU ÚS AL CENTRE HISTÒRIC DE CASTALLA* Jornades Centre històric viu!

INTRODUCCIÓ Analitzant el treball fet fins ara hem decidit anomenar aquest taller “de l’extraordinari a l’ordinari” per un motiu que ha anat repetint-se fins aviu: tot allò que dona vida al centre històric son sigut actuacions puntuals, esdeveniments, celebracions... Activitats que quan desapareixien, s’enduen la vida que han aportat amb elles. Son exemples d’açò, des de concerts puntuals proposats per l’Associació del Centre Històric, fins a les processons de la setmana santa o alguns actes de festes.

Creïem que una de les maneres d’actuar per a una reactivació del casc antic es basa en portar fins a ell les activitats més ordinàries, en el sentit de qüotidianes, rutinàries.

A continuació, s’exposaran algunes referencies d’actuacions que han aconseguit el que acabem d’enunciar.

EXEMPLES D’ACTUACIONS QUE HAN ACONSEGUIT REVITALITZAR ESPAIS DEGRADATS. Per a explicar com resoldre la problemàtica de tenir un barri que tan sols és plena en espais temporals molt concrets, que produïxen l'activació extraordinàriament en un moment donat per a tornar a deixar la soledat als seus carrers, hem preparat una sèrie d’exemples que han aconseguit una revitalització continuada en el temps, rutinària.

A més, els exemples seleccionats s’aproximen a la situació del nostre nucli antic per dos motius. El primer, que les iniciatives d’activació naixen des de col·lectius vecinals o col·lectius sensibles a la recuperació d’espais en desús. I el segon dels motius, totes aquestes actuacions aconsegueixen l’èxit per insertar en ells activitats del dia a dia de les persones que assistixen.

EL CAMPO DE LA CEBADA El primer exemple es situa a Madrid, més concretament al barri de “La Latina”, on un grup de

veïns front a l’existència d’un espai públic buit i cercat per a la realització dún equipament que per molt temps quedarà paralitzat, lluiten per obrir-lo i d’aquesta manera dotar al barri d’un espai de relació inexistent.

Són els mateixos veïns els que una vegada aconsegueixen l’espai juntament amb un equip d'Arquitectes (ZULOARK), aconsegueixen amb molt baixos recursos: excedents d’obres, d’ací i d’allà anar equipant de mobiliari el solar. Apareixen horts ecològics, hivernacles, una pista esportiva amb graderies, cinema a l'aire lliure, un xicotet baret, un espai de almacenatge, jocs d'escacs, etc. Avui el projecte avança en diferents camins juntament amb la cooperació de les associacions del barri, la relació amb els comerciants i l’enrolament veïnal, reunions obertes i una renovació continua de continguts, mobiliari, etc.

EL CUARTEL Aquest és un projecte també a Madrid en el pati d’un antic cuartel de la ciutat on es decideix emprar-lo per a crear un espai de restauració de gran qualitat amb molt pocs recursos. La veritat és que ha sigut l'espai de moda a Madrid el passat estiu i apunta per continuar sent-ho. És una comprovació que amb unes quantes bombetes, unes hamaques gracioses, un poquet de vegetació, etc.

Si es pensa un poquet podem aconseguir un espai molt agradable que cridarà a qualsevol persona.

LA TABACALERA La Tabacalera és l’antiga fàbrica de Tabac propietat actualment de l’Administració que s’ha convertit en l’actual Centre Social Autogestionat al barri de Lavapies. És una iniciativa que obri les portes en 2010 després que es cedisca l’edifici al no poder-se dur els luxosos plans que es tenien per a convertir els 32.000 metres quadrats en una gran instal·lació cultural per a la imatge.

Hui en dia, acull en uns 8.000 metres, incomptables activitats socials, culturals i de governança de manera assembleària, amb el resultat d'una agenda densíssima que li dona vida.

*Aquest text és l'explicació del taller realitzat durant el dissabe 14 de Març i diumenge 29 de Març

50 de 58

ACTIVAR ESPAIS PÚBLICS PER AL SEU ÚS AL CENTRE HISTÒRIC DE CASTALLA Jornades Centre històric viu!

LA GALERÍA DE MAGDALENA Per canviar de terci, la galeria de Magdalena en un conjunt de dos arquitectes que han generat una plataforma d'exposicions pel carrer, convertint edificis en obres, solars, etc. en galeries urbanes.

Al llarg d’un temps realitzen obres d’art en la qual interactuen en molts casos amb els mateixos veïns per a deixar les obres al carrer com a un regal, generant objectes de desig que capten l’atenció del vianants.

DESAYUNO CON VIANDANTES Aquesta es altra iniciativa per a com diuen ells : “Construir, crear i activar l’espai públic de manera positiva, participativa e imaginativa amb l’excusa de compartir el desdejuni”.

Les accions que porten a terme es basen en traslladar una acció rutinaria, a un espai en desús per a convertirla en especial, compartint taula amb altra gent, receptes, pastissos, etc.

CHIRINBICI SOLAR Aquest projecte forma part de l’inventari de l’Associació Huerta Bizarra, que treballen en un context també d’abandonament d’un lloc, però en aquest cas, es tracta de l’hora de Múrcia. Ells tracten de revitalitzar aquesta zona, dissenyant noves experiències i instrumental per a aconseguir un ús

"Les accions que porten a terme es basen en traslladar una acció rutinaria, a un espai en desús per a convertirla en especial, compartint taula amb altra gent, receptes, pastissos, etc."

de la mateixa que a més siga sostenible.

L’idea per a dissenyar la ChirinBiciSolar, era possibilitar una acció rutinària com es dinar en una parcel·la abandonada de l’hora de Múrcia, aprofitant al mateix temps les condicions ambientals i paisatgístiques que oferia aquest emplaçament.

A més, els pareixia interesant incorporar aquest nou personatge al context de l’horta creant d’aquesta manera un nou ofici que seria el de cuiner, conductor i recol·lector a càrrec d’aquest artefacte.

La ChirinBici, després de successives experiències, va fer aparèixer noves situacions con la idea de que els ciutadans pogueren utilitzar-la en tallers de cuina. Com va ser el cas d’un taller a Madrid, a càrrec de MediaLab Prado, per a un taller de cuina local en “Esto es una plaza”.

24 HORAS DE RELAX HUERTANO Aquest exemple es va dur a terme farà uns anys per alumnes de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de Huerta Bizarra.

En aquest cas, també actuant a l’horta de Múrcia, els alumnes van dissenyar un cap de setmana per a dos turistes que desitjaren passar-lo allí.

Es tractava de re-pensar com es podrien donar les activitats més rutinàries com sopar, dormir, despertar... i actuant en eixa franja fer-les més desitjables i per tant atractives, ja que, al final, alguna cosa que fas com a rutina ha de tenir un poc d’encant per a que decideixis fer-la en altre lloc.

D’aquesta manera van eixir resultats com un sopar romàntic a la vora del riu en el que els cambrers es servien el menjar a distància per tenir més intimitat, un balneari excavat en un bancal amb aigua de llombarda (col típica d’allí...), i fins i tot, un desdejuni dins del riu amb els pescadors, una situació que creem clau també per al que es puga donar al centre històric. Ho creem així perquè realitzar aquest desdejuni va suposar uns acords amb els pescadors que utilitzaven contínuament 51 de 58

ACTIVAR ESPAIS PÚBLICS PER AL SEU ÚS AL CENTRE HISTÒRIC DE CASTALLA Jornades Centre històric viu!

el riu, i que en el cas del centre històric, creem que venen representats pel veïnat, que en tot moment ha de sentir-se còmode i integrat en les propostes de revitalització que es plantegen.

COM S’APLICA AL CENTRE HISTÒRIC? Després d'estudiar el que hi ha, el que s’ha tret als tallers, de les conferències del que cal fer i dels exemples que han funcionat en altres llocs que aparentment tenen un context de partida semblant, és hora de prendre la iniciativa i fer alguna cosa.

Però el què i com ho fem? Bé, com ja hem dit a l’inici el que per a nosaltres pot revitalitzar el barri és traslladar accions rutinàries als espais del centre històric perquè no siga allò extraordinari sinó que repetidament al llarg de les setmanes pugem per a realitzar activitats del dia a dia.

52 de 58

ACTIVAR ESPACIOS PÚBLICOS PARA SU USO EN EL CENTRO HISTÓRICO DE CASTALLA* Jornadas Centre històric viu!

INTRODUCCIÓN Analizando el trabajo hecho hasta ahora hemos decidido denominar este taller “de lo extraordinario a lo ordinario” por un motivo que se ha ido repitiendo hasta hoy: todo aquello que da vida al centro histórico son y han sido actuaciones puntuales, eventos, celebraciones, etc. Actividades que cuando desaparecen se llevan la vida que traían con ellas.

Ejemplo de ello son: los conciertos puntuales propuestos por la Associació d'Amics i veïns del centre històric de Castalla, hasta procesiones de semana santa o actos propios de las fiestas de moros y cristianos.

Creemos que una de las manera de actuar para reactivar el centro histórico se basa en llevar hasta el mismo centro las actividades más ordinarias, entendidas estas como acciones cotidianas o rutinarias. A continuación se exponen algunas referencias de actuaciones que han conseguido el propósito que acabamos de enunciar.

" las iniciativas de activación nacen de los colectivos vecinales o colectivos sensibles a la recuperación de espacios en desuso" EL CAMPO DE LA CEBADA: El primer ejemplo se situa en Madrid, mas concretamente en el barrio de "La Latina", donde un grupo de vecinos frente a la existencia de un espacio público vacio y vallado por la realización de un equipamiento que no acaba de llevarse acabo dejando paralizado todo el solar, luchan por abrirlo y así de esta manera dotar al barrio de un espacio de relación, hasta el momento inexistente.

Son los mismos vecinos los que una vez conseguido el espacios y junto a un equipo de arquitectos locales (ZULOARK), consiguen con pocos recursos(excedentes de obras) equipar poco a poco el solar. Aparecen huertas ecológicas, hivernadores, una pista de deporte con EJEMPLOS DE ACTUACIONES QUE HAN gradas, cine al aire libre, un pequeño bar, un espacios de CONSEGUIDO REVITALIZAR ESPACIOS almacenamiento de juegos de ajedrez; etc. Hoy el DEGRADADOS. Para explicar como resolver la problemática de tener proyecto avanza por diferentes caminos junto con la cooperación de asociaciones del barrio. La relación con un barrio que sólo se llena de vida en espacios los comerciantes y el enganche vecinal hace que sea un temporales muy concretos, que producen su espacio abierto y con una constante renovación de activación de manera extraordinaria y en un contenidos. momento dado para, finalmente volver a dejar la soledad en sus calles, hemos preparado una serie de EL CUARTEL: ejemplos que han conseguido una revitalización Este es un proyecto también de Madrid, situado en el continuada en el tiempo, y de manera rutinaria. patio del antiguo cuartel de la ciudad donde se decide utilizarlo para crear un espacio de restauración de gran Además los ejemplos seleccionados son similares a calidad con muy pocos recursos. Convirtiéndose en el la situación que vive el centro histórico por dos espacio de moda de Madrid el pasado verano y mitivos: uno de ellos es que las iniciativas de apuntando a que dure más tiempo. Es la comprobación activación nacen de los colectivos vecinales o colectivos sensibles a la recuperación de espacios en que con unas cuantas hamacas graciosas, un poco de vegetación y un poco de luz, se puede conseguir un desuso. Y el segundo de los motivos, es que todas espacio muy agradable que atraerá a cualquier persona. estas actuaciones consiguen el éxito porque introducen actividades del día a día de las personas que participan.

*El presente texto es la explicación al taller que posteriomente se realizó el durante los días 14 y 29 de Marzo

LA TABACALERA: La tabacalera es la antigua fábrica de tabacos propiedad 54 de 58

ACTIVAR ESPACIOS PÚBLICOS PARA SU USO EN EL CENTRO HISTÓRICO DE CASTALLA Jornadas Centre històric viu!

del Ayuntamiento que se ha convertido actualmente en el Centro social autogestionado del barrio de Lavapiés. Es una iniciativa que abre sus puertas en 2010 después de que se cediera el espacio al no poderse llevar a término los lujosos planes que se tenian para convertir 32.000 metros cuadrados en una gran instalación cultural para la imagen. Hoy en día acoge en 8.000 metros, incontables actividades sociales, culturales gestionado todo ello de manera asamblearia por un número importante de asociaciones de la zona.

LA GALERIA MAGDALENA La Galeria Magdalena esta compuesta por dos arquitectos que han creado una plataforma de exposiciones por la calle, convirtiendo edificiones en obras y solares en galerias de arte urbano.

Realizan obras de arte en las que interactuan en muchos casos con los vecinos y finalmente dejando las obreas en la calle como regalo. Crean objetos atrayentes que captan la atención del viandante.

DESAYUNO CON VIANDANTES Esta es otra iniciativa que como ellos mismo dicen "Construir, crear y activar espacios públicos de manera positiva, participativa e imaginativa con la excusa de compartir un desayuno" Las acciones que llevan a término se basan en trasladar una acción rutinaria a un espacio en desuso para convertirlo en un espacio con un encanto especial, compartiendo mesa con otra gente, recetas y pasteles.

CHIRINBICI SOLAR Este proyecto forma parte del inventario de la Asociación Huerta Bizarra, los cuales trabajan en un contexto también de espacios abandonados, en este caso se trata de la huerta de Murcia. Ellos tratan de revitalizar esta zona, diseñando nuevas experiencias e instrumentos para conseguir un uso de los mismos que además sea sostenible.

La idea para diseñar la ChirinBiciSolar, era posibilitar una acción rutinaria como es comer en una parcela

abandonada de la huerta de Murcia, aprovechando al mismo tiempo las condiciones ambientales y paisajísticas que ofrece este emplazamiento.

Además a Huerta Bizarra le parecía interesante incorporar a este nuevo personaje al contexto de la huerta creando de esta manera un nuevo oficio como sería el de cocinero, conductor y recolector a cargo de este artefacto.

La ChirinBici, después de sucesivas experiencias hizo aparecer nuevas experiencias con la idea de que los ciudadanos pudieran utilizarla como taller de cocina.

Como fuel el caso en un taller en Madrid a cargo de MediaLab Prado para un taller de cocina local dentro del proyecto "Esta es una plaza" 24 HORAS DE RELAX HUERTANO Este ejemplo se llevo a cabo por los alumnos de la Universidad de Alicante con la colaboración de Huerta Bizarra.

En este caso, también actuando en la huerta de Murcia, los alumnos diseñaron la experiencia de un fin de semana para dos turistas que desearan pasar allí, en la huerta, los dos días.

Se trataba de repensar como se podrian dar actividades rutinarias como cenar, dormir, despertar y hacerlas más deseables y por tanto más atractivas, ya que al final una cosa que haces como rutina tiene que tener encanto para que decidas hacerla en otro sitio.

"Se trataba de repensar como se podrian dar actividades rutinarias como cenar, dormir, despertar y hacerlas más deseables y por tanto más atractivas" 55 de 58

ACTIVAR ESPAIS PÚBLICS PER AL SEU ÚS AL CENTRE HISTÒRIC DE CASTALLA Jornadas Centre històric viu!

De esta manera salieron resultados como una cena romántica en la ladera del rio, en el que los camareros servian la comida a distancia para tener más intimidad, un balneario excavado en un vancal con agua de lombarda(col típica de la zona) y además un desayuno dentor del río con los pescadores, la relación con los pescadores creemos es un punto clave para lo que pueda realizarse en el centro histórico de Castalla.

Lo creemos así porque realizar este desayuno supuso llegar a acuerdos con los pescadores que utilizan el río de manera continua, y que en el caso del centro histórico viene representado por los vecinos, que en todo momento se han de sentir cómodos e integrados con las propuestas de revitalización que se plantean. ¿COMO SE APLICA TODO ESTO AL CENTRO HISTÓRICO DE CASTALLA? Después de estudiar lo que hay, de lo que se ha ido trabajando en los talleres anteriores, de lo hablado en las conferencias y de los ejemplos que han funcionado en otros sitios que aparentemente tienen un contexto de partida similar, es hora de tomar la iniciativa y hacer alguna cosa. Pero, ¿qué hacemos y como lo hacemos? Bien, como ya hemos dicho al inicio lo que puede revitalizar el barrio es trasladar acciones rutinarias a los espacios del centro histórico, y que no sea algo extraordinario sino que repetidamente a lo largo de las semanas podamos realizar actividades del día a día.

56 de 58

agraïts sempre. Centre Històric Viu!

Sol Pérez PicóMila RicoSergiGallegoNuriaRoigAndreuRicoRubén Navas GimenezJaume Esteve FerrándizVeícentrehistòric JulioVicedoVeïnaCentrehistòricRubén SierraFernandoDíaz Milagros Picó DuráIsmaelAlonsoPaulaGarciaJuanluMateosVíctor GarciaÀngels DoménechJordiQElvira PalaciosMariaFrancisco Guill SaraDomenechSonia PalazónMariajosé Verdúveícentrehistòric veïnacentrehistòricveícentrehistòricTino CarbonellMaríaBREnma PalazónLola PlaCarmen lópezGloriaIsabelLealRubenGilanónimo AïnCriss MigalisAvantImatgeVídeoEspiral CòpiesPepePerez JuanCarlosGómezJordibernabeuRodrigoJoverLauraRicoSusana Garcia-PumarinoVeïnaCentrehistòricPerez Frances Hnos coop.v.

Peluquería ElviraClara Roque PalaciosJose Miguel Bordera BegoñaPalazónGemaRoigInésLealVíctorFajardoRico ToniDoménechJuananMiraIsraelVeícentrehistòricMaytePerez FredericCerdàAgustíPastorEstelaFusterVeïnacentrehistòric FranciscoJuanAlvaroGilPilarMartínezAlfonsgarciaCarlesDurà NataliaLealLeonorCerdánveícentrehistòricMireiaGuillJoséAntonio MiróJM ValdésJoaquínVicedoLa Botigadel MultipreuLolaBarcelo Marga MarcoCafeteria La BassetaDolo PayàVicarInteriorsSonia Garcia AlcarazFinaGarcíaestéticOctavio Sempere RosaGuill BelénDoménech MariaJoseRicoRoque Farmacia Sant RocGrupdedansesicançonsAgrupaciódeComparsesdeCastalla RosaCuencaPeluquerosVeïnaCentreHistòricVeíCentreHistòricanon im eloyborderaCompromís CastallaAnonimoE.Rico Assessors Tributaris, slpJSSaez2011,S.LCentre Estudis FoiaACTIU projecte:

patrocinadors:

coordinadors: