• ELS ORGÀNULS CEL.LULARS
• CÈL.LULES EUCARIOTES
RIBOSOMES • • • •
Orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic. FORMATS PER PROTEÏNES Y ARN SÓN DIFERENTS EN PROCARIOTES Y EUCARIOTES FORMATS PER DUES SUBUNITATS QUE ÚNICAMENT ESTAN ACOBLADES QUAN TREBALLEN
RIBOSOMES • PODEM TROBARLOS ASSOCIATS FORMANT POLISOMES O ADHERITS A LA MEMBRANA DEL RETICLE ENDOPLASMÀTIC • EN ELS MITOCONDRIS I CLOROPLASTS
RIBOSOMAS • FUNCIÓ: • SÍNTESI DE PROTEÏNES
RETICLE ENDOPLASMÀTIC • SISTEMA MEMBRANOS QUE COMUNICA L’EMBOLCALL NUCLEAR I LA MEMBRANA PLASMÀTICA. • MORFOLÒGICAMENT MOLT DIVERS
R.E.RUGÓS • PRESENTA RIBOSOMES EN LA CARA EXTERNA • A PROP DEL NUCLI • MOLT ABUNDANT EN LES CÈL.LULES QUE FORMEN PROTEÏNES ( HORMONES, ENZIMS,…
R.E. RUGÓS • FUNCIONS: FORMAR PROTEÏNES, MODIFICAR-LES, FORMACIÓ DE FOSFOLÍPIDS
R.E.LLIS
R.E.LLIS • FUNCIONS: • SINTESIS DE GAIREBÉ TOTS ELS LÍPIDS QUE FORMEN LES MEMBRANES • DESTOXIFICACIÓ DE LES CÈL.LULES • PARTICIPA EN LA CONTRACCIÓ MUSCULAR
APARELL DE GOLGI • Sistema membranós situat pròxim al nucli. Està format per una agrupació paral·lela de sàculs ( entre 4 i 8) més o menys discoïdals anomenats cisternes. Aquesta estructura polaritzada s’anomena dictiosoma.
APARELL DE GOLGI • • • •
transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes del RER glicosilació de glúcids i lípids formació de lisosomes organitza la circulació de molècules de la cèl·lula.
LISOSOMES • El conjunt de lisosomes constitueix l'aparell digestiu de la cèl·lula. L'activitat dels lisosomes és molt diversa, consisteix en degradar material d'origen extracel·lular (heterofàgia) o material de la pròpia cèl·lula (autofàgia).
• El funcionament dels lisosomes es basa en la capacitat de fusionar-se que tenen les membranes biològiques de la cèl·lula.
LISOSOMES
SOLUCIÓ ACTIVITAT • • • • • • • • •
5)Lisosoma primario: )7Fagolisosoma: )1Membrana plasmática: )6Fagosoma: )3Aparato de Golgi: )8Vacuola autofágica: )9Vacuolas digestivas: )4Vesícula con enzimas hidrolíticas: )2Retículo endoplasmático rugoso:-)
MITOCONDRIS • 1.- Membrana Interna: Cinc vegades mes gran que l'externa, es replega formant lamines, les crestes mitocondrials, el nombre de les quals varia segons l'activitat. En absencia d'oxigen les crestes poden desapareixer, i son paral.leles entre si. Tenen una estructura berrugosa a causa de la presencia d'elements proteics (ATPases) que recobreixen tota la cara de la membrana que esta en contacte amb la cavitat mitocondrial.No hi ha colesterol, i hi trobem algunes proteines transportadores especifiques com la de nucleotids, el de piruvat, el de l'acilgras-Co-A, i la bomba de calci.
MITOCONDRIS • Membrana Externa: Aqui si que hi ha colesterol pero en molt poca quantitat, i tambe hi ha proteines molt diverses, de transport de purines o d'electrons, o catalitzadors de lipids, o be enzims oxidatius. Es tracta d'una membrana molt mes permeable que la membrana interna, gracies a la insaturacio de les cadenes dels acids grassos que la fan mes fluida.
MITOCONDRIS • Espai Intermembrana: Separa les dues membranes, i hi ha una mescla de soluts que han de ser transportats a l'interior del mitocondri. Tambe hi ha aigua i ions, sobretot protons en elevada concentracio a causa de que aquests no poden entrar a l'interior, i en son extrets. Tambe hi ha una serie d'enzims que ajuden a transportar les particules que han d'arribar a la matriu mitocondrial.
MITOCONDRIS • Matriu Mitocondrial: Te una composicio liquida o semiliquida molt diversa, on hi ha una mescla de varis substrats: enzimatics (equip enzimatic necessari per a la degradacio de compostos, i per a la replicacio de l'ADN), i genetics (ADN mitocondrial, que es circular i tancat).
MITOCONDRIS • Funcions: 1.- Oxidacio dels compostos organics per obtenir ATP. • 2.- Font de substancies precursores per la biosintesi de diferents molecules. • 3.- Lloc d'acumulacio d'ions calci, que es excretat al citosol per estimular l'exocitosi, endocitosi, polimeritzacio del citoesquelet, i altres processos
MITOCONDRIS • Biogenesi: Una cel.lula filla rep mitocondris de la cel.lula mare. Els mitocondris es generen a partir d'altres mitocondris ja existents, i es dona per segmentacio, o be per particio. Els seus lipids tenen un origen citosolic, i el 90 % de les proteines tambe. La resta de proteines es sintetitzen al mitocondri, i son les que li donen la funcionalitat al mitocondri. Aixi la biogenesi del mitocondri es dona sempre amb la col.laboracio entre ADN mitocondrial i nuclear. Te una vida de dies i quan envelleix es eliminat per autofagia.