Diari de Sant Llorenç - Festa de Sant Antoni Abat 2009 - Número 1

Page 1

DSantLlorenç

Diari de Sant Llorenç Gener del 2009

D Publicació Informativa Edició Festa de Sant Antoni Número 1 | Any 1 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

Les fortes nevades aguanten el turisme en plena crisi L’ESTACIÓ DE PORT DEL COMTE REP UNA BONA AFLUÈNCIA D’ESQUIADORS I S’OMPLEN ELS ALLOTJAMENTS DE LA VALL DE LORD P. 11 a 13

LA FESTA GROSSA DELS

ANIMALS SANT ANTONI ABAT A SANT LLORENÇ DE MORUNYS

Totes les fotografies de la història de la festa P. 8 i 9

ELS ORÍGENS DE SANT ANTONI

Els únics tres tombs nocturns P. 3 Entrevista a Josep Llohis, extraginer P. 4

TOTS ELS ACTES

Tres Tombs i benedicció, el dissabte P. 5 Passabars, gimcana i molta música P. 6 S’estrena un concurs de munyir vaques P. 7 Tornen els gossos d’atura P. 10


DSantLlorenรง

GENER DEL 2009

2


DSantLlorenç

DPortada

GENER DEL 2009

3

LES CLAUS

Precristianisme

Els ritus per demanar la bona salut dels animals del camp ja es practicaven en l’Antiguitat

Sant

Explica l’Església que Sant Antoni va guarir miraculosament un porquet i per això és el patró dels animals

Traginers

El gremi va proclamar Sant Antoni com el seu patró i es van estendre arreu les festes dels Tres Tombs

||| Els orígens de la festa | HISTÒRIA >>

Sant Llorenç té els únics Tres Tombs nocturns dels Països Catalans Arreu del territori, se celebren festivitats en record dels antics traginers i en honor dels animals DIVULGACIÓ

Albert Garcia

La festa de Sant Antoni Abat se celebra arreu dels Països Catalans. En cada comarca, té les seves singularitats. La de Sant Llorenç de Morunys és que els Tres Tombs no es fan amb llum de dia, sinó al vespre. Arreu, les celebracions en honor a Sant Antoni Abat serveixen per homenatjar l’antic gremi dels traginers. Sant Antoni era el seu patró, ja que, tradicionalment, ha estat el protector dels animals útils per a les feines del camp. A Sant Antoni Abat, també se’l coneix com a Sant Antoni del porquet, perquè així l’ha representat la tradició catòlica. Diu l’Església que Sant Antoni va guarir un garrí miraculosament i, per això, se l’invoca per demanar salut per als animals. El culte al sant té l’origen al segle XII i, des de llavors, s’han anat estenent arreu les celebracions populars en honor seu. Festa grossa Dècades enrere, el dia de Sant Antoni era festa grossa en molts municipis. Totes les persones que treballaven amb animals feien una aturada per trobar-se en pobles i ciutats i retien honor al seu patró. En la majoria de municipis, se

Un llibre recull i explica la tradició El mes passat, es va presentar a Ascó (Ribera d’Ebre) el llibre La festa de Sant Antoni als Països Catalans. El volum és el resultat d’unes jornades d’estudi que es van fer el febrer del 2006 i que ara veuen la llum a partir de l’edició que n’ha fet el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE). De nord a sud, explica les diferents maneres de celebrar una mateixa festa, i traça línies de futur, analitzant, fins i tot, la manera com la celebració de Sant Antoni pot ser un bon atractiu turístic. Els Tres Tombs de Sant Llorenç de Morunys es fan cada any al vespre. A. e. cavallistes vall de lord celebren els Tres Tombs. A Sant Llorenç, es fa primer el passacarrers. Els genets fan un recorregut per tot el poble, s’endinsen al nucli antic, i acaben fent pròpiament els Tres Tombs a la plaça Major, al voltant de l’arbre. A les comarques del sud del Principat, al País Valencià i a les Illes Balears, Sant Antoni se celebra amb foc, com tantes altes festes mediterrànies. En algunes comarques valencianes, fan el que anomenen ba-

rraques: unes fogueres amb forma de con. A Mallorca, en diuen foguerons, i cremen tota la nit, mentre s’hi couen botifarres i s’hi canten cançons. Fogueres al sud La tradició de la foguera també arriba a algunes zones meridionals de Catalunya. A Gandesa (Terra Alta), fa dotze anys que van recuperar l’antiga festa de Sant Antoni, més o menys com la feien dècades enrere. Allà, s’encén una foguera amb la

llenya que aporten els veïns del poble, i a més, es rifa un baconet per recordar una tradició del poble: al llarg de l’any, els veïns alimentaven un animal que rondava pels carrers i, per Sant Antoni, el sortejaven. Arreu, els protagonistes de la festa de Sant Antoni Abat eren els matxos. Híbrids de cavall i somera, eren els animals més utilitzats en les tasques del camp per la seva força i resistència. En l’actualitat, les bèsties de treball s’han substituït per

animals d’oci. Els cavalls que tenen moltes famílies amants de l’hípica com a afició reomplen les cercaviles dels Tres Tombs. No és, doncs, una festa en un honor a un gremi, perquè els traginers ja han desaparegut i animals no són de càrrega. Però la festa es manté ben viva arreu dels Països Catalans. És una de les celebracions més populars de l’hivern i se celebra indistintament en pobles petits i en capitals. Sant Llorenç no n’és una excepció.


DSantLlorenç Portada ||| Els orígens de la festa | ENTREVISTA |

GENER DEL 2009

4

Josep Llohis

ANTIC TRAGINER I ORGANITZADOR DE LA FESTA DE SANT ANTONI

“La gent del poble féiem més gresca per Sant Antoni que per la festa major d’estiu” Encara molts veïns de Sant Llorenç recorden els orígens ramaders de la festa de Sant Antoni. Homes com Josep Llohis han vist com la celebració ha canviat al llarg dels anys. ––Va treballar molts anys al bosc amb els matxos. En què consistia la seva feina? ––Era traginer. Portàvem boixos, carbó… Tot això anava a bast, és a dir, tot allò que no es podia arrossegar ho carregàvem damunt els matxos. També arrossegàvem troncs. A vegades, amb un pi, havíem de posar fins a quatre o cinc animals. Primer, els matxos no eren meus, però després, els vaig comprar i en tenia tres. ––Recorda alguna zona en especial? ––Sobretot Vilamala. Hi vaig treballar sis anys. Per on passàvem llavors, avui ja no s’hi passaria. Els picadors tallaven. Llavors, els arrossegadors anàvem al darrere i trèiem la fusta. L’havíem de pujar dels clots de Vilamala fins a Vallonga, on després d’un temps, hi van poder arribar els camions. D’allà, també en trèiem boixos i carbó.

––Devia ser una feina dura… ––Treballàvem de sol a sol al bosc. Des que sortia fins que se’n anava. Jo tenia 25 o 26 anys aleshores i érem força la gent que ens hi dedicàvem al poble. Avui, això ja s’ha perdut. Abans, no es tenia un animal per no res. Bé, sí, de fet, ja en aquella època, els turistes podien llogar rucs o matxos per passejar fins al Santuari. A cada casa, hi havia un ruc o dos, com ara hi ha cotxes. ––Vostè va organitzar la festa de Sant Antoni durant un temps. ––I tant que sí. Era una festa molt gran i els que ens guanyàvem la vida amb els animals la guadíem molt. La societat que l’organitzava nomenava dos priors cada any, tot i que això podia variar. El Jordi Capellà i jo vam ser pirors cinc o sis anys seguits. Ens ho organitzàvem tot nosaltres. Hi va haver molts anys en què la festa s’hauria pogut perdre, però la vam aguantar el meu germà Manel i jo. ––Quins actes organitzaven? ––Més o menys com ara. Primer, el dissabte o el dia abans

LES FRASES

“Sens dubte, el més bonic era la Corrida, i jo la vaig guanyar nou anys amb un matxo molt bo” “Era una festa molt maca i els que treballàvem amb animals ens la sentíem molt nostra” “Encara han estat valents d’aguantar la festa, i ara fa uns anys que s’ha revifat” de Sant Antoni, féiem el passacarrers i els Tres Tombs, ja a la Plaça Major. L’endemà s’anava a missa a les 11 o a les 12 i llavors féiem la benedicció. Anàvem a buscar el rector a l’església amb tres mat-xos i la bandera catalana. Un cop havien beneït els animals i ens havien donat el pa, anàvem a fer la Corrida i les anelles. I, a la tarda, féiem el Gran Ball de Traginers al jardí. ––Quines d’aquestes activitats era la més esperada? ––Sens dubte, el més bonic era la Corrida, una cursa que es feia

Josep Llohis treballava amb matxos com a traginer. DOLORS PUJOLS des d’on ara hi ha la gasolinera fins al portal de la capella, davant del jardí. Havien estat fins una quinzena de corredors, ja fós amb rucs, cavalls i sobretot matxos. Pujaven de tres en tres i el que anava guanyant es quedava, mentre que els dos restants quedaven eliminats, i així fins que només quedava el guanyador. D’aquesta manera, no era una sola cursa si no que pujàvem sis o set vegades. ––Vostè hi devia participar. ––Ja ho crec. Vaig guanyar-la nou anys seguits amb el Tordillo, un matxo molt bo que tenia. Recordo que, a la sortida, l’havia de girar al revés perquè quan veia marxar els altres ja volia sortir ell, ja ho savia que havia d’anar al davant. Quan arribàvem al portal, la terrassa del jardí i aquella zona del voltant de l’arribada, estava plena de gent, era tot un espectacle. ––Hi havia premis? ––Al joc de les anelles, que es feia davant d’on ara hi ha el Xaplin, hi solia haver de 100 a 300 pessetes de premi. Aquesta activitat, la féiem damunt dels animals i haviem d’encertar

amb un bastó unes anelles que hi havia penjades. Per altra banda, el guanyador de la Corrida s’enduia un pollastre. Més tard, ja ens patrocinaven una copa, que ens entregava l’alcalde del poble, Lluís Cornet. ––Era una festa important? ––I tant que sí. No hem d’oblidar que és la festa major d’hivern del poble. Els vilatans féiem més gresca per Sant Antoni que per la festa major d’estiu, a l’agost. Encara han estat valents d’aguantar-la. Ara fa uns anys que s’ha tornat a revifar. Era una festa molt maca i els que treballàvem amb animals ens la sentíem molt nostra. ––Recorda alguna anècdota? ––Una vegada, treballava en una rasa que queda sobre Coll de Nargó, on teníem els animals. Els vaig fer baixar expressament a peu per poder fer Sant Antoni. Vaig perdre tres dies: un d’anada, un de tornada i el de la festa. Clar que llavors vaig aprofitar per ferrar-los, però el motiu va ser únicament poder gaudir de Sant Antoni. Dolors Pujols


DSantLlorenç

DFesta

GENER DEL 2009

5

Tornen els gossos d’atura La festa de Sant Antoni recupera aquest any el concurs de pastors. Hi participaran els millors animals de Catalunya, com el nét de la famosa Coloma. P. 10

| CONCURS |||

Tres Tombs i benedicció per Sant Antoni Els actes de la festa es concentren el dia del sant, que s’escau en dissabte Redacció

La tradicional benedicció d’animals a Sant Llorenç de Morunys es podrà celebrar el mateix dia de sant Antoni, que enguany s’escau en dissabte. Habitualment, la benedicció es fa el diumenge posterior al 17 de gener, però, aquest any, es farà el dissabte, coincidint que és el dia del patró dels traginers. Així, coincidiran en un sol dia els principals actes de la festa major d’hivern de Sant Llorenç de Morunys. El dissabte, 17, començarà amb una missa en honor a sant Antoni, a 2/4 d’11. Després, es farà un espectacle eqüestre i una gimcana, i a 2/4 de 2, tindrà lloc la benedicció d’animals, a la plaça de la Canal. Allà, es podrà veure la tradicional desfilada de cavalls, vaques, gossos i, fins i tot, algun senglar. Objectiu: el públic jove A la tarda, els genets del poble treuran els seus cavalls per participar en el passacarrers i els Tres Tombs. La comitiva sortirà de la plaça del Mur, travessarà

el poble per l’exterior, per la zona del bar Llohis, a la carretera de Berga, i arribarà fins a la plaça de la Canal. Després, els cavalls entraran al nucli antic del poble i recorreran els principals carrers de la zona. Aturades i porrons Allà, es preveu que facin diverses aturades, davant dels bars i de les botigues que ofereixen als genets porrons, begudes i aperitius. Finalment, la comitiva arribarà a la plaça Major, on es faran els tradicionals Tres Tombs al voltant de l’arbre que hi ha al centre de la plaça. Els genets es distribuiran en petits grups de tres o quatre, i faran les voltes en torns. Fa uns anys, ho feien tots alhora, però l’augment de la participació, en els últims temps, ha fet necessari que els Tres Tombs es facin en petits grups. Es preveu que s’apuntin al passacarrers i als Tres Tombs una vintena llarga de cavalls. La majoria són animals de hobby, que tenen molts veïns de Sant Llorenç i alguns propietaris de segones residències.

Un grup de cavalls (dalt) s’encaminen al punt de la benedicció (baix a la dreta), per on també passen gossos. Els cavalls també protagonitzen el passacarrers (baix a l’esquerra). a. E. C. VALL DE LORD Programa d’actes

Dijous, 15 de gener 20:30 h Passabars. Sortida: plaça del Mur Divendres, 16 de gener 23 h Festa country, a Cal Pampa Dissabte, 17 de gener 10:30 h Missa en honor a Sant Antoni 11 h Espectacle i gimcana eqüestre

13:30 h Benedicció d’animals, a la plaça de la Canal 19 h Tres Tombs amb els grallers Som Kom Som, amb sortida a la plaça del Mur 23 h Ball de festa major d’hivern, a càrrec de l’Elisabeth, al bar Jardí Diumenge, 18 de gener 8 h Esmorzar popular, a la plaça del Mur

9:30 h Concurs de munyir vaques, amb premis per als millors munyidors 11:30 h Concurs de gossos d’atura amb Jordi Muxach, Armand Flaujat, Mercè Ribot, Florenci Serra, Hilari Novillo i altres. Del 15 al 18 de gener Exposició de fotos antigues de Sant Antoni, al bar Jardí


DSantLlorenç Festa

GENER DEL 2009

6

ACTIVITATS

La gimcana, una demostració d’habilitats i una estona de diversió

Dissabte, 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, se celebarà la tradicional gimcana de cavalls, acompanyada d’una exhibició de salts, entre d’altres coses, que faran diversos membres de l’associació esportiva Cavallistes de la Vall de Lord. La gimncana es dirigeix alhora a petits i grans. Hi ha establertes dues categories diferents, una destinada als

adults, i una altra, als nens i nenes. Cadascun dels participants haurà de fer les proves que ha preparat l’organització. Una consisteix a agafar un porró que hi haurà col·locat a sobre d’un bidó i beure a galet des de sobre del cavall. En una altra, els genets hauran de fer passar els cavalls per sobre d’uns plàstics. I els partici-

pants també hauran de fer un eslàlom en un circuit marcat amb unes banderes, entre d’altres proves, que serviran per mesurar les habilitats dels genets. L’exhibició i la gimcana començaran a les 11 del matí i tindran lloc a la zona esportiva de Sant Llorenç de Morunys. FOTO: associació esportiva cavallistes de la vall de lord

| A MÉS |||

El passabars portarà els genets a tots els bars de Sant Llorenç La festa de Sant Antoni, la festa major d’hivern de Sant Llorenç de Morunys, començarà dijous, 15 de gener, amb el passabars. Totes les persones que tenen cavalls i totes aquelles que els vulguin acompanyar s’han citat a 2/4 de 9 del vespre a la plaça del Mur per recórrer els set bars que hi ha a Sant Llorenç de Morunys. Un grup de grallers posarà música a la ruta, que es preveu que s’allargui fins a les primeres hores de la matinada. L’organització calcula que hi assistiran una vintena de genets, amb els seus cavalls, a més de les persones que seguiran la ruta a peu. L’itinerari serà més o menys improvisat, però passarà per tots els bars del poble.

La nit country i el ball animaran la festa de Sant Antoni Abat

RUTA>>

El ball de festa major serà dissabte a les 11 de la nit. A. e. c. v. l. MÚSICA>> La

festa de Sant Antoni tindrà molta música. Divendres, 16 de gener, es farà una exhibició de ball country. Començarà a les 11 de la nit i es farà a Cal Pampa, en un antic càmping que encara conserva un ampli local per fer-hi activitats. Hi haurà demostració que faran els alumnes del curs de country

que es fa al llarg de l’any a Sant Llorenç de Morunys, a càrrec de Víctor Esgueva, de Montmajor. El professor també portarà alumnes d’altres cursos que dirigeix al Berguedà. El ball de festa major serà l’endemà, dissabte, 17, també a les 11, al bar Jardí, i anirà a càrrec de l’Elisabeth.


DSantLlorenç Festa

GENER DEL 2009

| NOVETAT |||

Cada any, desenes de persones participen en l’esmorzar popular de la festa. a. E. cavallistes vall lord

L’esmorzar popular estrena un concurs de munyir vaques Els participants competiran amb un animal de plàstic Berta Francàs

Per primera vegada, la festa de Sant Antoni de Sant Llorenç de Morunys tindrà un concurs de munyir vaques. Es farà diumenge, 18 de gener, a 2/4 de 10 del matí, coincidint amb l’esmorzar popular. L’organització instal·larà prop de la zona de l’esmorzar una vaca de plàstic especialment pensada per a la competició. Els que ho desitgin es podran inscriure allà mateix, i participar en un concurs. Guanyarà el que demostri que és capaç d’extreure més quantitat de llet en un termini de temps determinat. Hi haurà premis per als millors munyidors. Cada any, un espectacle El president de l’associació esportiva Cavallistes de la Vall de Lord, Gerard Pujols, explica que “cada any, s’intenta organitzar algun espectacle relacionat amb els animals durant l’esmorzar

ACTIVITATS

Diumenge, el dia dels altres animals Els cavalls són els grans protagonistes de la festa de Sant Antoni a Sant Llorenç de Morunys. Però, aquest any, el diumenge, 18 de gener, serà el dia dels altres animals. Carn de porc, a l’esmorzar; concurs de munyir una vaca, just després, i un altre concurs, el de gossos d’atura, amb gossos i ovelles, completen el programa. popular”. S’aprofita, segons Pujols, que “hi ha molta gent” per organitzar concursos, activitats especials o exhibicions. Altres vegades, per exemple, s’han fet demostracions d’arrossegament, entre d’altres activitats relacionades amb la ramaderia. Aquesta vegada, les vaques seran les protagonistes. S’ha optat per fer el concurs amb una vaca de plàstic, per-

què era molt complicat munyir vaques de debò, i n’haurien fet falta moltes. “Però, encara que sigui de plàstic, serà molt real, i esperem es pugui demostrar qui té més habilitat a l’hora de munyir”, explica Pujols. Esmorzar per a tothom L’esmorzar popular començarà a les 8 del matí i es farà, com sempre, a la plaça del Mur. L’àpat s’espera que torni a ser multitudinari, com en els últims anys. Per aconseguir que sigui un èxit, els membres de l’organització ja hi començaran a treballar a les 6 del matí, encenent els focs. Quan arribin els participants, les brases estaran a punt per coure-hi la cansalada i la botifarra, cadascú la seva. Serà un àpat gratuït que donarà el tret de sortida als actes de diumenge, que continuaran més tard amb el concurs de munyir vaques i amb un concurs de gossos d’atura.

7


DSantLlorenç Festa ||| Sant Antoni anys enrere | EXPOSICIÓ >>

GENER DEL 2009

Una mostra per mirar cap al passat El bar Jardí acull una mostra de fotografies antigues de la festa de Sant Antoni. Algunes són inèdites Hi hagué un temps en què els animals eren essencials per a la feina dels homes. No hi havia cotxes, no hi havia tractors, no hi havia camions. Però hi havia rucs i ases per anar d’un lloc a un altre, mules per treballar el camp i matxos per traginar. I tots anaven amunt i avall per Sant Llorenç de Morunys. El dia de Sant Antoni Abat, el seu patró, es reunien per encomanar-s’hi i per demanar que els animals continuessin funcionant tan bé i ajudessin tant a simplificar la vida, amb salut i energia. Aquell dia, molts es treien la roba de treball i es mudaven: fins i tot, portaven corbata, i americana. I, com s’aprecia a les fotos, també moltes dones

s’enfilaven al llom de l’animal i, contentes, miraven a càmera, immortalitzant l’alegria d’un dia especial. Famílies senceres reunien tots els animals que tenien a casa per anar als Tres Tombs i a la benedicció, i feien que lluïssin com mai. CITA

Del dijous, 15 al diumenge, 18 L’exposició de fotografies antigues de Sant Antoni es pot veure mentre duri la festa, del dijous, 15, al diumenge, 18 de gener. Entre les fotos, n’hi haurà algunes que no s’han exposat mai fins ara.

Avui, les coses han canviat. Els animals ja no són imprescindibles per a la feina. La maquinària ho ha canviat tot. Però els cavalls reapareixen. Ara, per l’efervescència del hobby de la hípica. I la festa de Sant Antoni Abat reviu amb força a Sant Llorenç. Mirant enrere, queda clar que la festa major d’hivern d’avui dia té una enorme tradició que s’ha de buscar en el passat. Que hi ha substrat per mantenir les celebracions actuals. Que hi hagué un temps en què Sant Antoni Abat era un dia més assenyalat del que ho és ara. Però, avui, la festa mira cap al futur, sense oblidar les arrels fermes i sòlides que la relacionen amb el passat.

8


DSantLlorenรง Festa ||| Sant Antoni anys enrere | EXPOSICIร |

GENER DEL 2009

9


DSantLlorenç Festa

GENER DEL 2009

10

| CONCURS |||

La festa de Sant Antoni tornarà a ser l’escenari d’una competició de pastors. Hi assistiran els millors del país, entre els quals l’amo de la famosa gossa Coloma, Jordi Muxach

Un concurs de gossos d’atura que va tenir lloc recentment al municipi de Canillo (Andorra). ARXIU

Jordi Muxach amb la gossa Coloma, anys enrere. lacoloma.com

Les estrelles dels gossos d’atura, a Sant Llorenç Segurament, és la gossa més famosa de la història de Catalunya, i es va convertir en tota una estrella mediàtica durant els anys 90. “La Coloma era tranquil·la, com el seu pare, el Company, que va morir atropellat per un cotxe. En canvi, la seva mare, la Taca, era tot un caràcter”, recorda el seu amo, Jordi Muxach. Pare i mare van transferir a la Coloma una genètica que la va fer àgil, astuta i campiona, i que ella trambé ha deixat a la seva descendència. Ara, Muxach triomfa dirigint

el nét de la Coloma, el Kiss, i amb ell, participarà al concurs de gossos d’atura de Sant Llorenç de Morunys, que es farà el diumenge, 18 de gener, a 2/4 de 12 del migdia en un camp a la carretera de l’escorxador. Juntament amb Muxach (L’Estartit, Baix Empordà), que l’any passat va ser segon a la lliga catalana, seran a Sant Llorenç Hilari Novillo (Santpedor, Bages), tercer, i altres pastors estrella, com Armand Flaujat i Mercè Ribot (Bor, Cerdanya) i Florenci Serra (Odèn, Solsonès). El concurs serà una exhibició

OBJECTIU

Conduir el ramat d’ovelles al tancat Els pastors que participin al concurs de Sant Llorenç hauran de guiar els seus gossos perquè segueixin el camí marcat. Després, hauran d’aconseguir que els animals els obeeixin i condueixin el ramat d’ovelles fins a l’interior d’un tancat. Els pastors no es podran moure i hauran fer que els gossos els facin cas només amb els seus crits.

fora de temporada, perquè el campionat es disputa entre el juliol i el setembre. Però els pastors prometen espectacle i competitivitat. Hi seran animals de diferents races, des dels gossos d’atura catalans fins als border colie, com el Kiss, que fan molt bé de pastors. “Volem que els espectadors puguin veure tot tipus d’animals durant la festa de Sant Antoni, i no només cavalls”, diu el president de l’associació esportiva Cavallistes de la Vall de Lord, Gerard Pujols. Per això, l’entitat ha

recuperat una activitat que ja es va fer a principis de dècada durant dos anys seguits. “Llavors, vam decidir deixar descansar els gossos d’atura i passar a fer altres coses, però ara els hem volgut recuperar, perquè agraden molt”, detalla Pujols. La clau del seu l’èxit és la intensitat del concurs, i la demostració d’intel·ligència dels animals, d’una generació que segueix els passos de la Coloma. Fermí Riu


DSantLlorenç

DPoble

GENER DEL 2009

LES XIFRES

350

persones passen cada dia per la zona de tubbys i trineus, la novetat de la temporada a Port del Comte

11

25

nous canons s’han instal·lat a l’estació, que ja en té 250 i una superfície innivada de 2 km.

||| L’hivern del sector turístic | NEU >>

Port del Comte va camí de superar els esquiadors de l’any passat tot i la crisi 50.000 persones ja han passat per l’estació davant els 85.000 de tota la temporada anterior una setmana, i el més important és que les nevades s’han repetit, considera Ferrer.

Albert Garcia

Port del Comte ja ha rebut gairebé un 60% de tots els esquiadors de la temporada passada, quan encara queden tres mesos per acabar l’època de l’esquí. En un mes i mig, l’estació ha comptabilitzat 50.000 esquiadors, davant dels 85.000 de tota la campanya 2007-08. “La nostra crisi és quan no tenim neu, i aquest any, de neu, no en falta”, explica el director de Port del Comte, Alfons Ferrer. Les nevades generoses de les últimes setmanes han compensat els possibles efectes de la crisi amb escreix. I, al plat positiu de la balança, encara s’hi afegeix un altre factor: “hi ha moltes famílies que han deixat de viatjar a l’estranger i han decidit fer turisme de proximitat o bé quedar-se a la segona residència”, assegura Ferrer. Escenaris de futur Sí que s’ha detectat entre els esquiadors una certa actitud d’estalvi: els cotxes van més plens, perquè més gent els comparteix, molts es porten l’entrepà de cas en lloc d’anar al restuarant, i porten els esquís de l’any passat, perquè, aquest cop, no hi ha hagut pressupost per canviar-los. Però les ganes de neu han po-

Famílies i nens es diverteixen a la nova zona de tubbys i trineus de Port del Comte. ARXIU gut amb tot, i els esquiadors s’han volgut rescabalar de les últimes campanyes, que han estat molt dolentes pel que fa a les nevades. La temporada va començar excepcionalment d’hora. Port del Comte va poder obrir l’últim cap de setmana de novembre, gràcies a les nevades primerenques. “Tampoc no hem marcat una gran diferència amb temporades anteriors, perquè el més habitual és obrir a principis de desembre, però hem guanyat

Innovacions

Més equipaments per millorar el servei ||| 1 | Més canons 25 nous canons d’alta producció a la zona hotel i Clot de la Vall. ||| 2 | Més producció Nova planta que augmenta el 50% la capacitat de producció. ||| 3 | “Neu d’estiu” Reposició i sembrat de vegetació en més de set quilòmetres de pistes.

||| 4 | Tanques paraneu 800 metres de tanques noves a les pistes. ||| 5 | Material nou Més material d’esquí i snowboard. ||| 6 | Parc infantil Zona de tubbys i trineus per als més petits, i per als que ja no ho són tant, amb l’ampliació i la millora del pàrquing.

Més neu i més activitats A la benevolència del cel, s’hi ha sumat una inversió en nous equipaments, que ha permès arribar als 250 canons de neu artificial i ampliar fins als dos quilòmetres la superfície innivada. A més, la neu que es fabrica cada cop és més productiva, perquè avancen estiu rere estiu els treballs per aplanar el terreny i plantar-hi herba. Els trituren les roques més grans, s’escampen els trossets petits per fer més llisa la superfície i, si cal, es fertilitza la terra per facilitar el creixement de la vegetació. És que, des de l’estació anomenen “neu d’estiu”. També ha posat en un granet de sorra en l’augment de visitants la inauguració, aquesta temporada, de la zona de tubbys i trineus. La cinta transportadora i el tobogan de muntanya que transportaven flotadors gegants a l’estiu també es fa servir ara per baixar-hi amb trineus. La proposta ha tingut molt èxit, i hi arriben a entrar unes 350 persones per dia, que paguen una entrada de 10 euros per gaudir de la instal·lació durant una hora i mitja.


DSantLlorenรง

GENER DEL 2009

12


DSantLlorenç Poble ||| L’hivern del sector turístic | ALLOTJAMENTS |

GENER DEL 2009

L’esquí és el principal revulsiu del turisme d’hivern a la Vall de Lord, gràcies a l’estació de Port del Comte. ARXIU

Any negre, turisme blanc La Vall de Lord resisteix a la crisi i el sector turístic registra una ocupació excel·lent. La neu abundant contrarresta la conjuntura econòmica Missió impossible trobar una habitació a peu de pistes en les pròximes setmanes. I, a la vall, no s’ha penjat el cartell de complet, però les reserves van a bon ritme, i l’hivern ha començat com a mínim igual de bé que l’any passat. A l’alberg Mirador Port del Comte, amb 200 places, no hi ha ni una sola habitació lliure fins al 14 de març. Segons Carme Muntada, no hi ha “grans diferències” respecte a temporades anteriors. Potser només una: aquest cop, la neu ha arribat abans i sembla que per quedar-s’hi. “Nosaltres no tenim mai problemes per omplir, perquè som a tocar de l’estació de Port del Comte, i som un alberg, així que tenim preus molt competitius”, ex-

plica Muntada, que no para de contestar correus electrònics de possibles clients, advertintlos que ja té totes les habitacions plenes. A Sant Llorenç, les dades no són òptimes, però tampoc no estan gens malament, tenint en compte les circumstàncies econòmiques. Josep Llohis té uns 40 apartaments turístics i unes 60 places més a l’hostal Piteus. Assegura que, si hi ha neu, com aquest any, no té problemes per cobrir-les totes. “En moments concrets, com les vacances de Nadal, podríem omplir totes les habitacions dos o tres cops, però les places són les que són”, admet. Diu que la crisi no ha passat cap factura al negoci, i que està registrant el mateix

volum de reserves que l’any passat. Però, a l’inconscient de molts clients, s’ha instal·lat la doctrina de l’estalvi, i molts s’estrenyen el cinturó en tot el que poden. S’ha reduït la llargada de les estades, i ara les pernoctacions són de tot just 2 o 3 dies. I, a més, les reserves es fan a darrera hora, apurant fins a l’últim minut, buscant ofertes i regatejant. Als restaurants, també es nota la mentalitat estalviadora. “Molts no fan postres”, explica Marta Planas, de la casa Vilasaló, a la carretera de la Llosa del Cavall. La casa té apartaments amb capacitat per a 4 o 5 persones i un restaurant. L’arrencada de l’hivern ha estat “bona”, però “tot just acaba de començar”, diu Planas.

Admet que el seu negoci depèn “absolutament” de la neu. “Els que vénen aquí, vénen per la neu. Si no de què viuríem?”, reconeix. I, aquest cop, de neu, n’hi ha, i molta. Per això, no ha tingut problemes per ocupar tots els apartaments durant les festes de cap d’any i Reis, amb turistes de l’àrea de Barcelona, i també de prop de València. El nivell de reserves per a les pròximes setmanes és bo. Però caldrà veure si continua nevant. De moment, davant l’any negre que presagia l’economia, la temporada turística a la Vall de Lord ha començat excepcionalment blanca. Aurora Rodríguez

13


DSantLlorenç

DOpinió

Editorials

Una nova publicació per a la gent de Sant Llorenç

A

quest que teniu a les mans és el primer exemplar del DSantLlorenç, una publicació que neix amb voluntat d’explicar els principals esdeveniments festius que tenen lloc al llarg de l’any a Sant Llorenç de Morunys. El diari, l’edita Bífidus Produccions, una empresa de Berga, que ha comptat amb la col·laboració de persones, entitats i empreses de Sant Llorenç de Morunys, i amb el patrocini de l’Ajuntament. Com aquest, ja tenen diaris propis els municipis de Berga, Gironella, Bagà, La Pobla de Lillet i Avià. Aquestes i d’altres publicacions, les podeu llegir a www.bifidusproduccions.com. Amb ganes de fer periodisme de molt a prop, municipi per municipi, posem aquest diari a la vostra disposició. Esperem que la lectura us resulti interessant. I moltes gràcies.

La festa de Sant Antoni, entre el passat i el futur

L

a festa de Sant Antoni Abat, de Sant Llorenç de Morunys, està vivint una segona joventut. Com bé explica Josep Llohis en una entrevista que li fa Dolors Pujols en aquest DSantLlorenç, la festa ha patit en alguns moments per la seva supervivència. Recentment, el principal motiu de preocupació ha estat el desús en què ha caigut el bestiar en l’àmbit rural. Amb la popularització de la maquinària agrícola, ja no es fan servir els matxos que abans protagonitzàvem la festa de Sant Antoni. Però cada cop són més les famílies que tenen un cavall i que són amants de la hípica. Aquesta afició creixent ha permès que hi hagi més animals a Sant Llorenç de Morunys i, per Sant Antoni, això es nota al passacarrers i als Tres Tombs. De manera que allò que fa poc era una festa que costava mantenir viva ara torna a ser una gran festa major d’hivern.

DSant Llorenç Número 1. Etapa 1. Gener del 2009 Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Correus, 30. 08600 Berga. T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa, Ricard Codina, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma Costa Maquetació Xavi Rosiñol Departament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió Cre-a Bústia a bústia Unipost Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006

GENER DEL 2009

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

14

Vall de Lord

Piteu

St. Antoni Abat

Dansa típica de Sant Llorenç de Morunys i rodalies que es caracteritza per entabanar la parella i portar-la a l’hort, amb una mà a la pitrera i l’altra al cul.

Acció originària de la Vall de Lord que hom fa servir al passar per una carretera o camí amb poca visibilitat. Just abans del canvi de rasant, piteu!

Expressió castellana utilitzada pels servents de Sant Antoni, quan aquest tornava de fer tres tombs amb el seu porquet i es volia banyar. Vamos a l’abad Sant Antoni!

Dolors Pujols

Una festa per al poble Sant Antoni és avui una festa ben viva No decau, sinó que s’adapta als nous temps sense perdre l’essència d’anys enrere

Q

ui perd els orígens perd la identitat. O almenys això diuen. La festa de Sant Antoni Abat podria quedar com a anecdòtica tenint en compte que avui dia els animals ja no són una necessitat. Ara bé, la festa major d’hivern de Sant Llorenç de Morunys és ben viva. I això que ni Sant Llorenç de Morunys és conegut arreu per la seva festa de Sant Antoni ni és una festivitat que atreu les masses. És, sense anar més enllà, una festa per a la gent del poble. Sense grans actes ni un gran pressupost, la programació conserva l’essència de la festa d’anys enrere i, al mateix temps, sap adaptar-se als nous temps. Aquest any, les activitats comencen el dijous. Això vol dir que no tots els actes són el cap de setmana i que, per tant, s’ha tingut en compte la gent que viu i treballa al poble. En un món rural on les oportunitats no abunden, sobretot la gent jove que aposta per quedar-s’hi cal que s’impliqui (com, de fet, ja fa) en dinamitzar la vila. La Vall de Lord és

una zona amb una vida cultural activa, i si és així, és gràcies a les entitats que treballen en diversos àmbits. Gent que moltes vegades és la mateixa en les diferents associacions, però no per això deixen el pedal a mig gas en cap. L’Associació de Cavallistes de la Vall de Lord és un bon exemple de tot això que deia. Amb els pocs anys de vida que té, ha col·laborat amb festes majors de la vall, s’ha aventurat a organitzar raids i s’ha implicat de ple en la festa de Sant Antoni. Una festa major d’hivern que enguany ve més carregada d’actes que mai. Lluny de decaure, doncs, sembla que va a més, amb nous actes i mantenint els de tota la vida. Hi haurà una exposició de fotos antigues de

Sant Antoni i un concurs de munyir: un petit homenatge a la gent que va mantenir viva la festa i una manera d’ensenyar a les futures generacions activitats diàries que han quedat en desús. La festa, doncs, ha canviat. Si antigament els matxos eren els animals que més hi abundaven, avui són els cavalls. En aquells temps, els animals eren un element de treball fonamental per la supervivència dels nostres avantpassats. Avui, són un element més d’oci per a molta gent. Però, si alguna cosa no ha canviat, és la il·lusió d’aquells que organitzen i s’impliquen en la festa. Una altra cosa que no ha canviat? Sant Antoni segueix sent, tot i el pas dels anys, una festa per a la gent del poble. Dolors Pujols estudia Periodisme


DSantLlorenรง

GENER DEL 2009

15



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.