CULTURA
HISTÒRIA
JOAN PUIG
les terres han de pagar-li com a particular els arrendaments corresponents i altres impostos. A més, en aquest llarg informe vindrà a demostrar que aquestes terres, quan van desaparèixer les jurisdiccions senyorials, van quedar com a propietat privada del senyor que en aquell moment les posseïa i així les ha comprat ell. Per tant, vol que els habitants (emfiteutes) que viuen al poble i treballen les seves terres li paguin els censos, lluïsme, foriscapis i les altres prestacions territorials i drets dominicals que no van ser suprimits per llei quan es van abolir les jurisdiccions senyorials. També reclama el pagament de l’onzena de tots les fruits que es recullin al terme i en altres termes que cultivin els veïns de Puelles, llevat de Ramon Vila (fill i hereu de Josep Vila) i Ramon Pla (fill i hereu de Francesc Pla) que en els seus contractes d’emfiteusi quedaven exempts d’aquest últim pagament.
- Proves que aporta Jaume Florensa per defensar els seus drets. Aquest apartat del procés judicial és el que per nosaltres té un més gran interès històric. Ens endinsarem en el món del feudalisme de l’Antic Règim amb els senyors jurisdiccionals i els seus drets. – En primer lloc s’indica que el rei Jaume II a 4 dels idus de novembre del 1314 va fer donació al seu fill Alfons del comtat d’Urgell, del vescomtat d’Àger, de la ciutat de Balaguer i dels castells i viles d’Albesa, Menàrguens, Linyola, Agramunt, i molts altres pobles que s’especifiquen en el document original, amb els drets en els castells i viles d’Artés, Puigverd, Oliola i el domini del lloc denominat Puelles1. – En segon terme s’indica que a les calendes del mes de juny de 1328, quan l’infant Alfons ja era rei d’Aragó i comte de Barcelona (Alfons III el Benigne), i que
abans havia estat comte d’Urgell, va fer donació al seu segon fill, Jaume (l’hereu era el futur Pere III el Cerimoniós), de tot el comtat d’Urgell, del vescomtat d’Àger i de les ciutats, viles i castells ja esmentats, fent constar expressament el domini del lloc denominat les Puelles amb tots el seus drets i jurisdiccions. – En tercer lloc s’indica que el rei Alfons, en fer donació del comtat d’Urgell al seu fill Jaume, fa constar expressament que la ciutat de Balaguer i les viles i castells d’Agramunt, Albesa, Menàrguens i Linyola, les posseiria en feu en nom del rei, mentre que la resta de viles, llocs i castells del comtat, les tindria en franc alou. Aquesta condició l’havien ja acordat el rei Jaume II amb l’últim comte d’Urgell, Ermengol X, quan aquest va morir sense hereus directes i deixà el comtat a la corona2. – En el quart apartat es comença a donar notícia dels senyors que posseïen el lloc i castell de les Puelles com a feudataris del comte d’Urgell i després, en desaparèixer el comtat, en nom de la corona. El 25 de febrer de 1376 Pere Terrer de Berga (*3)3 va vendre a Bernat Guillem de Peramola (*4) el lloc i castell de Puelles amb els seus territoris, fortaleses i dominis, censos, delmes, quísties, aigües, muntanyes, herbes i altres drets i servituds. En aquesta escriptura fan constar que una meitat de la senyoria la tenia en feu pel comte Jaume d’Urgell, mentre que l’altra meitat del domini la tenia Pere Terrer en franc alou (propietat privada), reconeguda pel propi comte. És important aquest detall, ja que en aquesta meitat de domini privat basa Antoni Florensa la defensa de la possessió directa i privada del terme a començament del segle XX.
Carrer de les Puelles, l'any 1991.
(Continuarà)
1 Aquesta informació està extreta del document annex que transcriurem al final. 2 Ermengol X d’Urgell va ser l’últim comte d’Urgell i vescomte d’Àger, després de més de quatre-cents anys d’independència respecte al casal de Barcelona. Era de
la dinastia dels Cabrera, descendent d’Arnau Mir de Tost. Va ser un dels nobles més importants de les corts de Jaume I, Pere II el Gran, Alfons II i Jaume II. Va morir el 1314 sense descendència i, segons les seves disposicions testamentàries, tota l’herència del comtat d’Urgell passava al rei Jaume II a canvi d’una quantitat de diners estipulada i el casament del seu fill, l’infant Alfons, amb la neboda i hereva d’Ermengol, Teresa d’Entença. D’Aquesta manera el comtat d’Urgell revertia al casal de Barcelona. 3 Els nombres amb l’asterisc són, per ordre cronològic, els senyors de Puelles, del seu castell i terme. Els impostos senyorials: censos, delmes, quísties,... s’explicaran més endavant. OCTUBRE de 2004
sió
35