Espai ReVisat MIQUEL PATON
AGRAÏMENTS Anna Nicolau Bea Dalmau Conrad Duran Eli Castellà Emili Rosales Núria Gil Pau LLeixà Ricardo Palomo EXPOSICIÓ Espai Re-Visat Miquel Paton Esglèsia Nova Desembre 2014 – Gener 2015 Sant Carles de la Ràpita Disseny Catàleg: Andreu Castellà Impressió: Gràfiques Castellà Fotografía: Anna Nicolau i Bea Dalmau Texts: Emili Rosales i Núria Gil Edita: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ISBN: 978-84-617-3966-0 Amb el Patrocini de: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita Regidoria de Cultura
MIQUEL PATON
Espai ReVisat ___________________________ 20 desembre de 2014 – 10 de gener 2015
ESGLÉSIA NOVA Sant Isidre, 128
SANT CARLES DE LA RÀPITA
Podria ser una cartografia dels somnis. Però de quins. I de qui. La pintura de Miquel Paton podria ser la visió d’un vol panoràmic sobre els camps quadriculats i d’inesperat cromatisme del delta de l’Ebre, la inabastable planícia només apostrofada per les casetes de camp d’aspecte triangular, ah, la geometria essencial. O més aviat, el producte d’una reflexió sostinguda, solitària, fèrtil, que té a veure amb la intencionalitat de la pintura, amb el significat de les formes, i amb allò que ens constitueix. Però sigui el que sigui, al que no renuncia l’aposta estètica de Miquel és a l’art com a forma de vida, a la sensualitat, o si voleu que ho digui més clar, a la felicitat. Parlem si voleu del color -que ara es torna més lluminós, més càlid-, parlem de les referències –una aventura pròpia en un univers on Mondrian o Morandi no hi són estranys-, però parlem d’epifanies, parlem d’aturar el món, un món concret, i de celebrar-lo. És per això que m’agrada habitar una estona en els paisatges anhelats de Miquel Paton.
Emili Rosales Escriptor i editor
La basseta Oli s/cot贸. 30 x 30 cm
UN DELTA IMMENS, DE COLOR Quan es coneix l’obra de Miquel Paton, les geografies del poder del temps i de l’espai i les relacions amb la segmentació de parcel·les que degluteixen tant l’habitatge i el paisatge genuïns, com els camins i trajectes, s’identifiquen amb elements que oronegen, de components constructius, de peces que conformen la suma de forces d’una sociologia visual. Analitzar la mirada envers l’art pictòric també ens condueix a la construcció de la realitat social, al context que ens acull, a les revelacions sorgides de la tela. La representació figurativa i tanmateix l’abstracta neixen, no s’ha d’oblidar, a partir d’un context històric, d’un període concret extret del pas del temps. Doreen Massey ens parla de la rellevància d'allò local i la geografia humana, de la relació entre allò social i l’espacial atenent a l’espai com una construcció social que aquí recull la creativitat. D’on sorgeixen sinó les atomitzacions i coloracions plasmades? Ens adonem que aquesta percepció visual ens parla de medi natural, d’economia, de formes de vida, de tipologies de conreu i, com no, de política d’una regió, integralment de ciències socials. Mitjançant l’art, certament, podem identificar les diferents disciplines socials. De colors impertorbables i cromatismes càlids que acullen un entorn proper, a la planúria, més enllà de l’horitzó. De connotacions complexes i no primitives, l’obra de Miquel Paton emociona i et pregunta cap on porten els camins del Delta de l’Ebre, amb pinzellada contundent i geometries de quadrilàters? On sóc ara, quan fineix aquest camí? La percepció visual, les icones i les coordenades del territori es van acotant, s’identifiquen. En aquesta darrera època, Miquel Paton ens apropa a l’originalitat del pintor simbolista Klimt, amb l’ornamentació de frisos metòdicament ubicats i va fins a la poesia cromàtica de Klee, qui deia: "El color i jo som una sola cosa. Sóc pintor." La font a l’abstracció i els colors primaris de Mondrian ens situen, profundament, al minifundi organitzat amb la més excelsa dedicació. És l’escriptor Gerard Vergés qui escriu: "Parlo de la verdor d'un delta immens." Així, fent referència a la immensitat, ens endinsem a l’obra de Miquel Paton.
Núria Gil Duran Doctora en Història de l’Art Professora de la Universitat Rovira i Virgili
Camins d’aigua III. Oli s/cotó. 130 x 116 cm
La caseta. Oli s/cot贸. 50 x 50 cm
Tres casetes. Oli s/cot贸. 50 x 50 cm
Camins d’aigua I. Oli s/cotó. 50 x 50 cm
Caminant pels cordons. Oli s/cot贸. 80 x 80 cm
Camins d’aigua II. Oli s/cotó. 130 x 116 cm
Espai Re-Visat. Oli s/cot贸. 89 x 116 cm
Caseta I basseta. Oli s/paper. 60 x 80 cm
Camps llaurats. Oli s/cot贸. 50 x 50 cm
La lluna. Oli s/lli. 100 x 100 cm
Caseta i s猫quies. Oli s/.cot贸. 80 x 80 cm
Sèquies i cordons. Oli s/. lli. 100 x 100 cm
EXPOSICIONS INDIVIDUALS (Selecció)
2014. Espai Re-Visat. Església Nova. St Carles Ràpita. 2013. Galeria Fernando Pinós. Barcelona. 2012. Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona. Taller Cinta Dalmau. Tortosa. Club Nàutic. Salou. 2011. Museu Arxiu Municipal. Cabrils. 2010. Galeria Le Petit Atelier. Lleida. Caixa Tarragona, Fundació. Amposta. 2008. Palau Episcopal. Tortosa. Universitat Rovira i Virgili. Rectorat. Tarragona. 2007. Galeria Fernando Pinós. Barcelona. Temple Romà. Vic. 2006. Galeria NuriArt. Alcanar. 2004. Sala d’Exposicions La Barraca. Amposta. 2003. Fundació Caixa Vinaròs. Vinaròs. Galeria Fernando Pinós. Barcelona. 2002. Fundació Can Pagès. Casavells. Girona. Galeria Gi-Art. Girona. 2001. Galeria Fernando Pinós. Barcelona. Centre del Comerç. Tortosa. Biblioteca Sebastià Juan Arbó. Recinte del Castell. Amposta.
EXPOSICIONS COL·LECTIVES (Selecció)
2013 Galeria Fernando Pinós.. Barcelona. Galeria Le Petit Atelier. Lleida. 2012 Taller Cinta Dalmau. Tortosa. Galeria Fernando Pinós. Barcelona. Museu de laTerrissa. La Galera. 2011-12. Hipermerc'art. Sala Vinçon. Barcelona.
2011. Proponendo. Fira d'art. Luca (Italia). L’Illa d’Art. Galeria d’Art Safia. Barcelona. 2010. Galeria Ars. Alcanar.
2009. Palau Montagut. Universitat Rovira i Virgili. Campus Terres de l’Ebre. 2008. Tendències segles XIX i XX. Caixa Tarragona, Fundació. Amposta. Galeria Ars. Vinaròs. XXXV Salon International du Val d’Or, Espace des Chaumes. Meillant. France. Moll de Costa del Port de Tarragona. Fons d’Art. 2006. Galeria Nuria-Art. Alcanar. Galeria Antoni Pinyol. Reus. Galeria Contratalla. Tarragona. Primer any d’universitat pública a les Terres de l’Ebre. Aula d’art. URV. Centre del Comerç. Tortosa. Aula d’Art. Edifici del Rectorat de la URV. Tarragona. 2005. “Cadàvers exquisits...un pretext”. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de l’Ebre. Tortosa. Galeria Fernando Pinós. Barcelona. Galeria Gi-Art. Girona. Club Nàutic. Salou. 2004. “Cadàvers exquisits... un pretext”. Museu d’Art Modern. Tarragona. 2003. Galeria Fernando Pinós. Barcelona 2002. Art-Expo 2002. Montjuïc. Barcelona. Biennal d’Art. Museu d’Art Modern de Tarragona. Galeria Gi-Art. Girona. Galeria Fernando pinós. Barcelona. Galeria Morandi. Girona. 2001. Art-Expo 2001. Montjuïc. Barcelona. Galeria Fernando Pinós. Barcelona. Galeria Gi-Art. Girona. L’art del S.XX a les comarques de l’Ebre. Museu del Montsià. Amposta. 2000. L’art del S. XX a les comarques de Tarragona, Tinglado, Tarragona. Centre del Comerç, Tortosa. Galeria Espai Blanc, Barcelona.
Elogi a la Ciutat Invisible. 720 x 98 x 98