Moros i Cristians d´Alzira
2
Salutació de l’Alcaldessa d´Alzira
ELENA BASTIDAS
A
mb l’arribada de la tardor, Alzira es prepara per a celebrar la festa dels Moros i Cristians de la Vila, amb la qual rememorem la conquesta d’Alzira als musulmans per part de les tropes cristianes capitanejades pel rei Jaume I. En estes dates, el barri de la Vila s’engalana per a vore desfilar les diferents filaes de moros i cristians, que junt amb diferents bandes de música, omplin els carrers de música, color i festa. Tot i la crisi, any rere any, l’Associació de Moros i Cristians de la Vila d’Alzira se supera per molt, contribuint a augmentar eixe ventall de festivitats i celebracions amb les quals els alzirenys i les alzirenyes tenim la sort de comptar. Vull felicitar, molt especialment, el president de l’associació, David Chordà, així com a tota la seua Junta
Directiva, per fer possible que esta celebració estiga en camí de convertir-se en una tradició que aspira a perdurar amb els anys. I com no, també a totes aquelles persones que conformen l’associació i que cada any fan més gran esta festa. Vull desitjar a les diferents filaes, especialment als Al-Jazirins, els quals exerciran enguany la Sultania mora, durant un any meravellós. De segur que els diferents actes tornaran a ser tot un èxit. I ja per últim, voldria convidar a tota la ciutadania a participar i viure la festa. Isqueu al carrer a disfrutar del pregó, de l’entrada falsa, de l’olla moruna i, com no, de la gran entrada mora i cristiana. En definitiva, que entre tots i totes contribuïm a que la celebració dels Moros i Cristians de la Vila d’Alzira del 2013 siga inoblidable. Bones Festes!
3
Moros i Cristians d´Alzira
4
Salutació del President de la UNDEF
PACO LÓPEZ
F
esters i festeres d’ Alzira.
Vostra població té l’orgull de pertànyer a una de les regions més emblemàtiques de la Festa. I vosaltres li doneu a les vostre festes el punt peculiar i identificatiu per a diferenciar- vos dins de la festa. A més, la festa que celebreu té un altre punt molt important i arrelat a la vostra història, la devoció a Santa Caterina. Flors i solemnitat enlluernen els carrers i l’església que rep en estos dies a tots els festers i habitants de la vostra vila. La música al carrer, la devoció a la vostra Patrona, l’olor a pólvora, la vistositat amb la qual celebreu les festes i eixa germanor que se respira al carrer, fa que el poble visca el seu esplendor gràcies als Moros i Cristians. Vivim ara una època difícil, que fa que el nostre ingeni i el nostre amor per la festa es mostre més encara, ja que els pressupostos són retallats any rere any. A més, sé del treball seriós desenvolupat al llarg de tot l’any pels festers, i en especial per la directiva de l’Associació, la qual cosa encara li dóna més importància a la vostra festa.
Per això vos desitge que el treball es veja reflexat i recompensat en cada acte de les vostres Festes. I per supost, que l’oratge vos acompanye per a un major èxit dels actes. Tampoc podem oblidar-nos de tot eixe públic que vos visita cada any i que és tan necessari en les desfilades i actes per a engrandir encara més les festes. És inevitable tornar a parlar de pólvora, desfilades, flors per a Santa Caterina i la patrona d’Alzira, la Verge del Lluch. Ho és perquè estos actes i estes dates conformen part de la vostra personalitat i identitat. Des d’estes pàgines dir vos que tant la meua Directiva, com jo estem al servei de la vostra població per al que necessiteu, tant en assessorament com col· laboració festera. Vostra festa ja és al carrer. Aprofiteu-la i tragueu-li el màxim partit a estos meravellosos dies de germanor. Amb els meus millors desitjos per a estes Festes i desitjant poder compartir-les amb vosaltres, m’acomiade de vosaltres.
5
Moros i Cristians d´Alzira
6
Salutació del President de l’A.C. Moros i Cristians “La Vila d’Alzira”
DAVID CHORDÀ I ARGENTE
A
mics i amigues festers i festeres,
Afrontem el 13é any de la nostra història. Any de mala sort, principalment perquè hem perdut un gran amic de la festa com el meu benvolgut Manolo Nebot. En segon lloc perquè no hem tingut sort amb l’organització del MIC Fest, un molt bon festival musical que, com quasi totes les primeres edicions d’altres que ja són reconeguts, no han tingut l’èxit econòmic esperat. El revés ens ha fet treballar després encara millor per eixir d’este clot amb forces renovades i fer una festa com Alzira mereix. Seguim estretint llaços amb les festes, cada volta de més lluny. A banda d’ajudar a festes de la Ribera hem estat en capitanies com les de Ciutat Vella, el Marítim i l’Olleria, entrades altament recomanables. Coneixem “a peu de desfilada” com les organitzen altres poblacions importants per a captar idees amb què enriquir la nostra festa i ajudem als què ens ho demanen. Seguim innovant a la ciutat eixint a la processó del 30 de desembre ataviats amb els trages oficials, donant més color a la desfilada. Ja ho férem també en la processó de la Verge del Lluch. Els nostres menuts han
conegut un poc més la història de la nostra ciutat amb el primer concurs de dibuix. A una setmana de festes retrem homenatge al més gran compositor de música festera que té la nostra ciutat, Pepe Grau, durant el primer concert. Gràcies també a la Societat Musical per la seua col· laboració i a la Junta Local Fallera per compartir el seu concert del Concurs de Pasdobles. Tant de bo que algun dia puguem organitzar un concurs similar de música festera. Molta sort al nostre Sultà, Víctor Boscà, i a la seua filà, Al-Jazirins, amb la seua Sultania perquè ens van a oferir un preciós boat amb una carrossa única. Agrair a la nostra Na Violant, Lola Juan, qui va a gaudir d’un segon any de càrrec i felicitar a la gran Capitana que ha sigut Concha Morales. Gràcies a la Junta Directiva perquè sense vosaltres res del que fem seria possible i als Festers per fer que esta encara jove festa siga una realitat a la nostra Alzira. Als alzirenys dir-los que s’acosten a la nostra festa, que ens pregunten com ser festers, col· laboradors o de quota. Amb l’ajuda de tots podrem ser més grans. Festers, avant l’entrà!!
7
Moros i Cristians d´Alzira
8
Pregoner 2013
AURELIÀ LAIRÓN PLA Cronista de la Ciutat d´Alzira
A
urelià Lairón és un alzireny d’arrel. Nasqué a la terreta de Sant Bernat el 25 de març de 1959. És llicenciat en Geografia i Història en l’especialitat d’Història Medieval per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València (promoció 197882). Verificà l’examen de llicenciatura el 30 de juny de 1983 amb el treball “Ordinacions Municipals d’Alzira: segles XIV a XVI” obtenint la qualificació d’Excel· lent.
Ha assistit a infinitat de cursos de formació, jornades, assemblees, simpòsiums o congressos i ha format part de tribunals d’oposicions per a places d’arxivers, bibliotecaris i cronistes de diversos municipis.
Enguany s’han complit 25 anys des què els sis grups polítics de l’Ajuntament d’Alzira aprovaren per unanimitat que fóra nomenat Cronista Oficial de la ciutat d’Alzira. És Membre de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales des de 2010.
23 treballs d’investigació, principalment d’Alzira, porten la seua signatura, així com 16 llibres. També ha estat coautor de nou treballs i cinc llibres. La seua versatilitat el duu també ha haver sigut guionista de set vídeos i DVD.
Des del 5 d’octubre de 2001 és Doctor en Història amb la tesi “El monasterio de Nuestra Señora de la Murta de Alzira (1552-1835). Estudio histórico-diplomático a través de las Actas Capitulares”, dirigida pel professor Dr. D. Vicente Pons Alós, amb què obté la qualificació d’Excel· lent “Cum Laude”.
Posseïx la Insígnia d’Or de la Ciutat d’Alzira (2002), Carcaixent (2011) i la Barraca d’Aigües Vives (2013) i va rebre la Medalla d’Or de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lluch, la Insígnia d’Or de la Pontifícia Arxiconfraria dels sants Patrons i de la Junta Local Fallera d’Alzira.
Des de 1985 és l’arxiver-bibliotecari de l’Excel· lentíssim Ajuntament d’Alzira per oposició i en l’actualitat és professor en el Grau de Magisteri a la Universitat Catòlica “San Vicente Mártir” de València.
Va ser el Pregoner de la Setmana Santa d’Alberic (2004), Alginet (2011), Carcaixent (2012) i Alzira (2013).
Així mateix ha impartit diferents cursos, ponències o conferències i és autor de nombrosos articles sobre història, tradicions i costums locals. Actualment fa un repàs setmanal a les notícies ocorregudes a la Ribera Alta en l’edició comarcal de Levante-EMV.
9
Moros i Cristians d´Alzira
SULTÀ MORO Víctor Boscà Cárcel
NA VIOLANT D’HONGRIA Lola Juan Dasí
Filà Al Jazirins
Filà Contrabandistes-Bandoleres
DIRECTIVA
STAFF
10 President David Chordà Vicepresidents Juan Carlos Costa i Ricardo Ferrando Secretària Adela López Tresoreria Juan Santacreu, Bernat Calatayud i José Arribas Delegat de loteria Juanjo Martí Delegat de festes Paco Chillarón Delegat de cultura i relacions externes Bernat Iborra Delegada de protocol Lola Juan Delegada de joventut Maite Navarro Delegada de secció femenina i ballets Rosa Villena Delegat d’infraestructures Kike Botella Vocals Juan Borrás, Pepe Jordán, José Gabriel Piera, Tomás Castany i Miguel Tudela
Este llibre s’acabà d’imprimir a Lleó el 14 de setembre de 2013 AGRAÏMENTS Coordinació David Chordà. Fotografies Víctor Balaguer, Toni Gordó, Fina Valiente, Digital Flash, El Seis Doble, Agustín Fotógrafo Miguel Ángel Martínez, Ribera Express, MUMA, Veronica Bialcanet i Cristian Sanchis Estudi literari Agustín Ferrer. Edita A. C. Moros i Cristians “La Vila d’Alzira” Imprimeix
Dipòsit legal: LE-1079-211
DIJOUS, 19 DE SETEMBRE DE 2013 20:00h. Presentació de càrrecs i del cartell guanyador a l’Auditori de la Casa de la Cultura i inauguració de l’exposició dels cartells participants al claustre. 22:30h. Sopar-reunió. DIJOUS, 26 DE SETEMBRE DE 2013 19:00h. Presentació del llibre de festes i conferència a càrrec d’Agustín Ferrer, “Les troballes a la Vila” al MUMA. 22:00h. Sopar-reunió. DIVENDRES, 27 DE SETEMBRE DE 2013 22:30h. Concert de música festera al Gran Teatre, a càrrec de la Societat Musical d’Alzira. Homenatge al compositor alzireny, Pepe Grau. DIJOUS, 3 D’OCTUBRE DE 2013 22:00h. Sopar-reunió.
de
DIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 2013 21:00h. Pregó de la Festa, a les Muralles del Mercat, a càrrec del cronista d´Alzira Aurelià Lairón Pla. 21:30h. Entrada falsa fins les Muralles del parc de l’Aràbia Saudita. 22:30h. Olla Moruna al parc de l’Aràbia Saudita i Ball de Túniques i Gel· labes. Qualsevol persona no festera pot assistir, previ pagament del ticket, el qual es pot fer al mateix parc de l’Aràbia Saudita. DISSABTE, 5 D’OCTUBRE DE 2013 10:00h. Esmorzar al campament fester. 12:00h. Inauguració del Mercat Medieval. 14:00h. Dinar 19:00h. Entrada de Caps d’esquadra i bandes. Itinerari: Plaça del Mercat, Plaça del Regne, Avinguda Sants Patrons, Correus, Major Santa Caterina, Plaça de la Constitució, carrer Salvador Enguix i Avinguda Luis Suñer. 19:30h. GRAN ENTRADA MORA I CRISTIANA. Itinerari: Avinguda Luis Suñer, carrer Salvador Enguix, Plaça de la Constitució, Major Santa Caterina, Correus, Avinguda Sants Patrons, Plaça del Regne i Plaça del Mercat. A les Muralles es representarà l’entrega de la Vila d’Alzira al rei en Jaume I el Conqueridor, duta a terme el 30 de desembre de 1242. 22:30h. Sopar de baix braç (sobaquero) al parc de l’Aràbia Saudita i Discomòbil. DIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DE 2013 10:00h. Esmorzar 12:00h. Arcabussada pels carrers de la Vila. Itinerari: Parc de l’Aràbia Saudita, A/ Luis Suñer, Plaça del Mercat, Faustí Blasco, Major Santa Caterina, Plaça de la Constitució. Ofrena de flors, aliments i roba a la patrona, Santa Caterina a la seua església. Segueix l’arcabussada per Sant Roc i Travesia Saludador. 14:00h. Dinar de germanor.
11
Moros i Cristians d´Alzira
Les Contrabandistes-Bandoleres començaren celebrant el seu any de Capitania amb la presentació i la benedicció del seu estendard a l’església de l’Encarnació, el 14 de juliol. El nou emblema és obra d’Ángela Bosch, qui va ser la madrina d’este. ENTRADA DE LA BARRACA Els nostres paisans de la Barraca d’Aigües Vives volen fer créixer la seua festa. Tenen una comparsa jove anomenada Alí Ben Farsit, composada de quatre filaes mores. L’entrada del 28 de juliol va ser oberta per les Contrabandistes-Bandoleres alzirenyes i els Contrabandistes de Carcaixent i el bàndol moro per la comparsa Alrayans de Carcaixent i els Mercaders d’Alzira. El mateix dia, amb la seua coordinació, els Conqueridors ajudaren a reduir importantment el temps de l’Entrada de Rafelguaraf, perquè fóra més àgil.
12
ENTRADA DE LLAURÍ El Sultà 2012 de Llaurí, Alfredo Roca, ens va demanar col·laboració per commemorar el 25 aniversari de la festa a la seua localitat. Allí estigueren el 4 d’agost la filà de Mercaders, amb diverses components Contrabandistes-Bandoleres i els Creuats Riberencs, que feien la seua primera desfilada fora d’Alzira.
La jove festa de Manuel té interés a formar part de la UNDEF i ahi està Alzira per ajudar-los. De nou els Conqueridors mostraren el seu saber per organitzar la seua entrada. L´1 de setembre, els Conqueridors desfilaren a Almàssera i contaremp amb un nou cavaller, Jose Beteta, músic i amant d’esta festa. Esperem que prompte s’anime per formar part d’ella.
13
Moros i Cristians d´Alzira
En tots els actes anem evolucionant i en la tercera presentació de càrrecs introduírem algunes novetats, com els discursos del Sultà, Ximo Gomis i el Capità, Bernat Iborra. Lliuràrem el premi del III concurs de cartells al dissenyador de Betxí (Castelló), Alfonso Giménez, i inauguràrem l’exposició de cartells i de la Capitania 2012.
Un any més, el bàndol cristià es va reunir en un sopar que servia d’acte de lliurament de la corona de Na Violant per part de Mª Ángeles Rodríguez a Lola Juan. La festera més jove, Aitana Costa, va entregar el regal del bàndol, com a recordatori de la seua Capitania a Concha Morales.
14
L’historiador Ivan Martínez va exposar en la conferència que servia com a presentació del nostre llibre de festes, com es va formar la Vila d’Alzira. Amb este treball, va aconseguir el 2n premi Alteris 2008, el qual publicàrem al llibre.
Un dels reconeixements que més ens van reconfortar en l’anterior exercici fou que la Reial Confraria de la Verge del Lluch ens imposara les seues insígnies, que lluïm amb orgull als estendards dels bàndol moro i cristià.
La processó de la Verge del Lluch fou especial perquè representants de les diferents filaes eixiren amb els trages oficials.
La capitana, Concha Morales, va imposar a les membres de la seua filà, la nova insígnia de les Contrabandistes Bandoleres.
15
Moros i Cristians d´Alzira
EL PREGÓ, L’ENTRADA FALSA I L’OLLA MORA
I
arribaren les festes 2012. El cronista gràfic de la ciutat, Alfonso Rovira, va ser el nostre pregoner i repassà la història de la nostra Reconquesta. Després eixiren les diferents filaes, algunes de les quals estrenaven trage, com les Corsàries o els Templaris.
16
David Mercado i Adela tragueren en braços a joves festers.
Rosa no es va voler perdre dirigir la seua filà,... encara que fóra amb moto!!
BÀNDOL
M
ORO
Els de la Vila
Les de la Vila
Ballet de Llaurí
El nostre ballet àrab Al-Kabir de Llaurí
17
Al-Jazirins
Mercaders
Moros i Cristians d´Alzira
C
BÀNDOL
RISTIÀ La nova filà, Les Corsàries de la Ribera
Templaris
18 Creuats Riberencs
Na Violant d’Hongria, Lola Juan i Jaume I, Manel Arrebola
Ballet d’Amazones i Guerrers Cavallers Conqueridors
Consellers del Rei en Jaume
19
Moros i Cristians d´Alzira
CAPITANIA CRISTIANA
FILÀ CONTRABANDISTES-BANDOLERES
Ballet La Perla Negra
20 La Capitana, Concha Morales
La Favorita, Iris
La Carrossa, amb Rosa Villena
Les Contrabandistes de Manuel Les Contrabandistes-Bandoleres, Capitania Cristiana 2012
Toni Goig va ser l’emissari cristià i José Gabriel Piera, el moro, en l’ambaixada
21
Moros i Cristians d´Alzira
22
L’arcabussada
De nou el 9 d’octubre, la filà Conqueridors, enguany acompanyada per Na Violant i la Capitana, reteren honors al rei en Jaume.
De vesprada, uns quants membres de la filà Mercaders junt a la Capitana i Na Violant, que desfilaren com a mores, formaren l’escorta del Capità Moro. Milers de persones veuen esta entrada a Ciutat Vella. Una de les cites esperades pels nostres festers és l’entrada de Carcaixent, una setmana després de la nostra, on el públic està molt entregat als festers. Les Corsàries feren la seua primera eixida i desfilaren junt als Creuars Riberencs, Conqueridors i Mercaders.
23
Moros i Cristians d´Alzira La festa de Sant Judes Tadeu va presentar el 14 d’octubre l’estendard de la seua comparsa, que l’han anomenada Ben-Amires, en homenatge a l’historiador, poeta i jurista alzireny Abu l-Mutarrif Ibn `Amira (1186-1260), qui també va ser cadí (jutge) de Mallorca i treballà per al Sultà de València i Sevilla. L’estendard fou creat per Inés Santos, qui ja va brodar l’estendard de la filà Abaissies, en 1980. Els seus padrins són Bernardo Hurtado -qui fóra fundador i president d’esta filà- i Mercedes Caballer. El dia 20 desfilàrem en la seua 2a entrada.
24
Després d’uns mesos d’acollida al casal de la falla Plaça d’Alacant, canviàrem la ubicació de les reunions al bar del Nou Trinquet. En el sopar de Nadal es va presentar el Sultà 2013, Víctor Boscà.
A punt d’arribar a Nadal, visitàrem als majors de la residència de Solimar. Alguns pensaven que érem els Reis Mags!!
Volem que la nostra associació i la història d’Alzira siga coneguda pels nostres menuts i en desembre organitzàrem junt a Espai Metro i amb la col·laboració de la Fundació Bromera i la regidoria de joventut el nostre primer concurs de dibuix. Martina Blasco, del British School, fou la guanyadora. El 30 de desembre, eixírem per segona vegada a la processó de la Conquesta d’Alzira. Això sí, per primera volta, vulguérem fer-ho ataviats amb els nostres trages oficials. Després de l’acte de lliurament de les Insígnies d’Or de la Ciutat, entregàrem al nostre pregoner 2011, Álex Gadea, el recordatori del seu càrrec.
25 La festera Encarna Sifre ha sigut la Fallera Major de la falla Plaça d’Alacant i el 19 de gener la seua filà, les Contrabandistes-Bandoleres, el president i la Capitana li retérem pleitesia en la seua presentació.
Només passades les Falles arribava la Setmana Santa i el 23 de març gaudírem d’una magnífica representació de Jesucrist Superstar a càrrec de la comissió de joventut de la Junta de Germandats i Confraries i posteriorment un excel·lent pregó del Cronista de la ciutat, Aurelià Lairón.
Moros i Cristians d´Alzira
Seguim innovant en la nostra activitat cultural i el 5 d’abril organitzàrem el MIC Fest, un festival de música en valencià en què actuaren Offbeaters, Benimaklet Klub Ska (BKS), Tashkenti i Orxata.
26
El 10 d’abril la directiva mantingué dos reunions. La primera amb l’alcaldessa, Elena Bastidas, en què va prendre part el vicepresident de la UNDEF, Pepe Lloret i el directiu i president de la Junta de Bocairent, Vicent Vicedo. A continuació parlàrem amb la directiva de la Reial Confraria de la Verge del Lluch sobre la idea del nostre president d’unir les dues festes. La pluja va obligar a ajornar el mig any fester al primer cap de setmana de maig. Recuperàrem el Mercat Medieval i organitzàrem la 3a Cagà del Burro, que guanyaren la filà dels Templaris.
Abans de donar a conéixer els guanyadors, presentàrem el nou Sultà, Víctor Boscà i Na Violant, Lola Juan.
A l’igual que passà amb la processó de la Conquesta, tornàvem a acudir a un acte, en este cas a l’ofrena de Flors i Fruits a la Verge del Lluch. Els dos anys anteriors estiguérem representats per Na Violant, Mª Ángeles Rodríguez. Enguany anaren el president David Chordà i la Capitana, Concha Morales, però en este cas, ataviats amb els trages oficials.
27 El 24 de maig les Contrabandistes-Bandoleres, els Mercaders, el ballet moro i els Tambors de Batalla col·laboràrem amb la confraria de la Verge de la Medalla Miraculosa de Picassent en la seua entrada.
Moros i Cristians d´Alzira
La Fundació Bromera presentà el 20 de juny una nova campanya de lectura en valencià. El primer llibre versava sobre una història al voltant de la festa dels Moros i Cristians. Els tres bàndols estigueren representats durant l’acte de presentació a la sala Rex Natura.
28
Un any més tinguérem la sort de desfilar pel carrer de la Reina del Cabanyal en l’entrada del Marítim. El 5 de juliol es donà la casualitat que ens trobàrem a Chema Pérez, alzireny que pertany a la comparsa dels Omeyes de València.
Un any més desfilàrem en estiu a la Barraca. La novetat va ser el nou trage oficial de les Corsàries
29
Moros i Cristians d´Alzira
LA VILA
UN TRESOR ARQUEOLÒGIC AGUSTÍ FERRER CLARI Arqueòleg municipal i director del MUMA
L
’antic nucli de població d’Alzira, conegut com la Vila, va ser declarat Bé d’Interés Cultural (BIC), donat el seu valor, en la categoria de conjunt històric, pel Consell de la Generalitat en l’any 2004. De la seua antiguitat ben poc resta a l’actualitat que evidencie els moments històrics viscuts, com ara el de l’ocupació islàmica que li dona el nom d’Al Jazirat Xuqar o el de períodes anteriors, pels quals se l’atribuïa ser la Sucro ibèrica. La pèrdua o alteració de vestigis de moments passats es déu en part a diferents processos que, per separats i en confluència, han actuat en perjuí de la seua conservació. Estos serien alguns dels més determinants:
30
El mateix procés evolutiu urbà. Una ciutat viva, en continu creixement, que ha augmentat considerablement la densitat demogràfica sense ampliar a penes l’espai, deixant constància de les diferents etapes constructives: preislàmiques, islàmiques o cristianes, tant per períodes com per estils, així com del gòtic, del Renaixement o del barroc entre altres tendències i modes de vida. L’ocupació contínua de l’espai insular. Assentament constret pel cinturó defensiu el qual va fer que el solar fóra sempre alterat amb remocions i construccions que s’alçaven damunt de les anteriors, amb poques possibilitats d’eixamplar, i que va donar lloc a cases estretes i molt elevades, amb carrers estrets i places menudes. Les constants i catastròfiques inundacions fluvials, que assolaven el conjunt de la població: vivendes, residents, recursos, cultius, depòsits, animals, ... duien a
Sanefa àrab trobada baix de l’actual Mercat de la Vila, que es pot vore al MUMA
l’esgotament i la fam que, unides a altres calamitats de l’època com la pesta, el còlera, les guerres o les plagues castigaven el poble. La inestabilitat de les construccions, fabricades en rajola massissa, damunt d’un terreny plàstic poc estable. La població va ser assolada en moltes ocasions pels desbordaments dels Xúquer, en instal· lar·se dins del mateix curs fluvial. A la mobilitat del sòl argilenc s’afegia unes construccions elevades i dèbils davant la força de l’aigua, en desesperada i devastadora eixida cap el mar. Els conflictes bèl· lics. Els diferents assetjaments i les revoltes internes, com la Guerra Civil del segle XX, provocaren destruccions i reconstruccions, incendis, eliminació i desaparició total o parcial d’edificis, entre altres mals.
Els efectes de la desamortització dels segle XIX. Es van abandonar els convents intramurs, com les agustines de Santa Llúcia o les monges caputxines a Santa Maria. El mateix procés seguiren els monestirs i convents extramurs d’agustins, jerònims, caputxins i franciscans. El canvi de mentalitat de finals del segle XIX. El Xúquer passà a ser una temible amenaça més que un ocasional aliat d’Alzira. Les obres de defensa davant les inundacions convertiren el braç mort del riu en un focus d’immundícia i proliferació de malalties: aigües estancades, amb olors i putrefacció d’animals i plantes o la proliferació de plagues de rates i mosquits, entre altres. L’expansionisme urbà fora del primitiu recinte emmurallat. L’eixample extramurs a partir de l’eix viari de l’antic caixer del Xúquer va produir un despoblament i abandó de vivendes a la busca de noves tendències d’hàbitat: ciutat moderna, carrers amples i espais diàfans.
En el carrer Santos es va descobrir, baix un paviment del segle XIV, el tresoret de monedes exposat al MUMA, un conjunt de 45 monedes de plata i billó dels segles XIII·XIV, conservat dins d’una vidriola. El recipient ceràmic estava fragmentat i les monedes en avançat procés d’oxidació. En l’actualitat estan completament restaurades. D’entre elles destaquem: · Moneda de plata, en l’anvers l’efígie reial, amb el text ALFONSUS DEI GRATIA REX, en el revers la llegenda BARCELONA CIVITAS, i creu grega central que deixa quatre quarts, encunyació d’Alfons I de València, III d’Aragó (1285·1291). · Moneda de billó, en l’anvers s’observa una efígie reial amb el text IACOBUX REX, i en el revers una palmera amb el text VALE·NCIE. Es tracta d’una encunyació de 1271, de Jaume I de València i Aragó (1213·1276). · Un diner de billó, encunyació de Jaume I (1213·1276), emissió de 1222. En l’anvers l’efígie reial amb gràfila de punts i la llegenda + BARQVINONA, en el revers una creu que talla la llegenda · IACO · B’ R · EX ·, amb punts en el primer i tercer quadrant i anells en el segon i quart.
La contínua transformació d’Alzira, es va accentuar al final del segle En les excavacions de la plaça del SuXIX i encara no s’ha detingut. La falsa fragi i del carrer Ronda d’Algemesí es reaplicació de la necessitat de canvi i cuperaren alguns fragments de ceràmica adaptació per afavorir el progrés i el romana i tardoromana atribuïbles al prifutur, davant d’allò antic, d’un passat mer mil· lenni de la nostra era. fosc i sense cap utilitat, han fet que desaparegueren innecessàriament En diferents llocs de la Vila ha aparemoltes de les senyes d’identitat del gut un bon repertori de material ceràmic poble d’Alzira, com les muralles, els islàmic com la del tipus de Medina Azaponts, les cases o els horts, o fins i tot hara, la de corda seca, la impresa, d’òxid el caixer del riu al pas per l’interior de la Moneda trobada al carrer Çarcos de manganés i esgrafiades. En alguns capoblació. Senyes que són elements únics sos, amb epigrafies en cúfic al· lusives a i diferenciadores entre els pobles, que demostren que Allah. En més abundància, la comú o tradicional d’ús la història és una, pròpia i essencial per a ser i sentir·se domèstic, com olles, cassoles, gerres, ataifors, cresols, alzirenys. De l’època cristiana hi ha també un variat apartat Els estudis arqueològics realitzats tant pel Museu de vaixella domèstica, plats, escudelles i gibrells o de municipal com pels equips d’arqueòlegs que han in- la rajoleria ornamental gòtica, barroca o renaixentista. vestigat el subsòl de la Vila han recuperat alguns dels valors culturals perduts, en gran part, per les causes Uns exemplars representatius dels assetjaments exposades anteriorment. Els susdits treballs han pro- que ha patit Alzira, a més de la funció protectora del piciat el coneixement, l’aportació i la protecció del riu i les muralles són els projectils de pedra que han patrimoni arqueològic i cultural alzireny. Entre altres eixit en els reblits o en els murs com a part construcpodem destacar les següents troballes: tiva.
31
Moros i Cristians d´Alzira Restes de vivendes, la muralla, la barbacana, els portals, l’antic mercat o l’ermita de la Sang entre d’altres béns immobles. Les restes gòtiques de l’absidiol gòtic de Santa Caterina amb les marques originals dels picapedrers. Un total de 20 marques diferents evidencien l’alta participació de tallers en la construcció del temple i la qualitat de l’obra. El conjunt demostrava l’interés passat i també present d’esta magnífica església de finals del segle XIII i principis del XIV com una de les primeres obres del gòtic valencià. En la marge dreta del Xúquer es va localitzar un dels peus o contrafort del desaparegut Pont de Sant Gregori, junt amb un tram del llenç sud·occidental de la muralla. La base i nivell fundacional del campanar de la Vila, que va poder constatar l’alçària dels portals ogivals, que feien una llum de 3’75 metres, en lloc de l’actual aspecte, cegat i amb quasi dos metres soterrats. En la mateixa plaça del Sufragi es van traure a la llum les restes de l’antiga Capella del Sufragi de 1753, així com les restes humanes del fossar de Santa Caterina. A la plaça de la Constitució es constataren els peus de pedra dels arcs dels portals de l’Almodí; les despulles de l’illa de cases assolades per eixamplar la plaça, amb restes dels murs, paviments i elements d’emmagatzematge, com les grans alfàbies per als aliments.
32
En el carrer de la Sang, els murs d’una casa im-
Absidiol de Santa Caterina
portant, possiblement podria tractar·se d’un palau almohade, dels segles XII·XIII, en el qual es conservava part de la decoració murària d’estuc, amb pintures de motius geometricovegetal i dos aleies amb al· lusions a Allah. Es pot contemplar al MUMA. Al carrer Faustí Blasco va eixir un tram de la muralla amb una torre; restes d’enterraments, possiblement el mur d’una mesquita i un pati amb un mur amb decoració gòtica.
En les excavacions de l’antic mercat es va estudiar un gran espai urbà en el qual es va poder documentar, per primera vegada, la superposició de dos cossos de muralla, la islàmica i, superposada a ella, la cristiana, a més d’una prolongació del recinte de finals del segle XVIII per ampliar l’espai insular, entre altres aspectes que relacionem: · Construccions islàmiques. Llenç de muralla i torrasses construïdes al voltant del primer mil· lenni d.C., per a la defensa de la població i del territori riberenc. Consta de parapet, adarb i, adossat al recinte militar, un passatge de ronda amb arcs de rajola que suporten el mur de les cases, on s’aprecia l’inici d’un arc d’entrada a una vivenda. · Un espai intramurs que, al llarg de l’ocupació humana del meandre fluvial, ha sigut part habitada de la medina islàmica i de la vila cristiana; posteriorment abandonat i transformat en horts de cultiu (amb sènies, basses i canals de reg), per a finalment, a les darreries del segle XIX fins a 1987, ser el mercat al detall, que l’ocupà tot, inclosa l’ermita de la Sang.
les necessitats ciutadanes: Capella de la Confraria de la Preciosíssima Sang del Nostre Senyor o de la Soledat; Escola de Gramàtica, Magatzem de la Palla, Capella del Convent intramurs de Sant Bernat (1818) de l’orde dels Trinitaris. Assolada l’any 1841 per l’ampliació del mercat. · Sénia adossada a la muralla per al regadiu dels horts habilitats (s. XVIII·XIX), damunt de les restes de cases medievals abandonades per despoblament d’este sector de la Vila, on a mitjan del segle XIX s’amplià el mercat ocupant·ho. Junt a la sènia hi havia una bassa i les restes d’una caseta, que tenia un paviment empedrat, damunt el qual es va identificar i datar una capa de fang grossa de la riuada de Sant Carles de 1864. · Nivells de riuades. Les contínues avingudes del Xúquer reomplien de fang el territori identificat com a pla d’inundació. La població dins del caixer Cinturó de ronda trobat baix de l’antic Mercat
· Muralles cristianes, alçades damunt les musulmanes pel soterrament al· luvial del pla d’inundació i que requerien, per tant, més altura de les defenses. Van ser retallades al final del segle XIX per a l’expansió urbana, i es va construir damunt d’elles. · Ermita de la Sang. Edifici del segle XV·XVI aprofitat per a diferents funcions públiques segons
33
Moros i Cristians d´Alzira defensa del Portal dels Trinitaris al carrer Major Santa Caterina; o el llenç i la torre que es poden apreciar en les finestres arqueològiques de l’interior d’un comerç al carrer Faustí Blasco, i els murs de la Casa Reial. La Vila és més que un jaciment arqueològic. És un tresor que sorprén per la quantitat d’informació i de testimonis que ens aporta per a conèixer la història del poble i enriquir el patrimoni cultural dels alzirenys. La Vila cal vore·la com un museu a l’aire lliure, un museu viu, delicat, que sofrix el pas del temps, i per tant, que hem de cuidar i apreciar. del riu, amb ponts i ravals, feia que les aigües es detingueren depositant un si d’arenes i argiles que cobrien camps, carrers i cases. En conseqüència, després de moltes riuades, els nivells pujaven i s’havia de reorganitzar tot, cultius, edificis, etc., i així es va formar un registre estratigràfic on s’alternen uns reblits naturals originats per les riuades i altres per l’home, que reedificava damunt de l’anterior com a resposta a les pujades de terreny al· luvial dels voltants i de la resistència a abandonar el solar insular inundable.
34
Encara es podria fer més extensa la relació d’elements recuperats que donen llum a la importància arqueològica i històrica de la Vila, com la diversitat de paviments de pedra, rajola o taulell de les vivendes; els diferents trams localitzats de la muralla, dels quals destaca l’existència en el carrer Santa Teresa, d’un segon perímetre murat de defensa, la barbacana, amb un portal d’eixida al riu o la muralla i les torres de
Barbacana, junt al carrer Santa Teresa