MÀGICA 2012 by cpdesantjordi mestresdesantjordi

CEIP DE SANT JOR

: A T N E S E R P 2 4 MÀGICA

EL CIRC

CURS 2011-2012

PASSAU A VEURE L’ESPECTACLE• ENTRADA DE FRANC ABRIL 2012

SUMARI Editorial Coses de pallassos

(4t d'educació infantil)

Projecte dels equilibristes

(5è d'educació infantil)

Classe dels malabaristes

(6è d'educació infantil)

Els músics del circ

(1r d'educació primària)

Il·lusions òptiques. Classe dels il·lusionistes

(2n d'educació primària)

Els mags

(3r d'educació primària)

Els equilibristes

(4t d'educació primària)

Classe dels gimnastes (5è A d'educació primària) El circ a partir de Calder Reflexió final sobre el maltractament d'animals al circ Classe dels faquirs Còmics: Asterix i Obelix al circ Amics inseparables Un misteriós ou al circ

(5è B d'educació primària)

Cinema mut amb Charlot

(5è A i 5è B d'educació primària)

Dracs Màgica. How to find your dragon

(5è A i 5è B d'educació primària)

Classe del circ romà (6è A d'educació primària) Tots els camins duen a Roma. L'amfiteatre, el teatre i el circ romà. Animals al circ? Passatemps. Per pensar un poc... Els mims Els primers mims Marcel Marceau Acudits, poema, passatemps...

(6è B d'educació primària)

Escrit de l'AMIPA

[DIPÒSIT LEGAL 657-1992]

EDITORIAL Corren temps difícils, diuen. La paraula crisi sembla haver monopolitzat el tema de les converses i la informació dels mitjans de comunicació. Moltes famílies, disortadament, han vist substituïda la seva il·lusió per la por i la incertesa que aquesta “crisi” genera. L'escola no es queda al marge d'aquest context. Per primera vegada després de vint-i-un anys, les famílies no rebreu un exemplar de la Màgica en paper. Però com en totes les coses, en volem fer una lectura positiva: no es tracta només d'una qüestió econòmica sinó d'un tema de sostenibilitat i protecció del medi. Fent-vos arribar la Màgica en format digital aconseguirem un estalvi important de paper i d'emissió de gasos tòxics a l'atmosfera. La Màgica no mor, es transforma, s'adapta als nous temps i aprofita les noves possibilitats que li ofereixen els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació. A més, el fet de no imprimir-la i el seu format digital fa que poguem ser més generosos en pàgines i diversitat de continguts. És des d'aquesta mirada positiva que volem convidar-vos a entrar dins EL CIRC, que és el centre d'interès que hem triat enguany. El circ és el món de la il·lusió i de la màgia, de l'enginy i les destreses, de l'esforç individual i del treball col·lectiu. Un món on tot és possible, on tot ens captiva, on tot ens sorprèn però res no ens fa por. Entre tots: músics, mal·labaristes, pallassos, equilibristes... Vos mostrarem una part del treball que feim a l'escola. Treball sempre fet amb il·lusió i coratge, amb esforç i ganes. I, des de l'àmbit que nosaltres podem controlar i com a part d'una comunitat educativa que es sent arrelada al seu entorn, no deixarem mai que la crisi afecti els valors que orienten la nostra feina, ni la cultura que els sustenta.

Sant Jordi, abril 2012

El ciirc!!!!!!!! Varren respond dre contennts quan el pallasso Fo ofó ens va d dir que aqu uest any ttreballaríem m el circ to ota l’escolaa. Noltros, els e habitants més pettits de la no ostra escola no sabíem molt bé què volia d ir allò que en e Fofó va anunciar unn dia el tem mps de pa ati i fins i tot t ens vàr rem assustaar un poc qu uan sentire em els critss d’alegria dels d comp panys de 4 i 5 anys pe erò clar ellss ja sabien el que això ò volia dir.

Desp prés del patti ens vàrem asseure a l’estora de d la classe e i na M. Anntònia ens va v dir q que hauríem m de triar un u nom per la nostra aula a i aquest va ser: paallassos. A pa artir d’aquí hem fet moltes activ itats per decorar la nostra n escoola i per conè èixer el món n del circ, per p això va venir el Circ Bover a l’escola. Allguns de noltrros estàvem m un poc as ssustats pe erquè no sab bíem el que e anàvem a veure i aque estes sorpreses de veg gades no sóón del tot agradables a quan tens tres anys, però sí qu ue va ser un na sorpresa a que ens vaa agradar a quasi tots s. Desp prés de nad dal va venir el pallassoo Milu a la sala s de psic co. Noltros ens vàrem asseure a la parrt de darre era perquè alguns de noltros n ja havíem h dit més d’una vega ada a na M. Antònia qu ue els pallasssos no enss agraden. Ella E ens va tranquilitzar i ens vva dir que aquest a sí qu ue ens agraadaria i enss feria riure e molt. I aiixí va ser.

A la classe de tant t en tant anàvem pparlant delss pallassos i na M. Anttònia apuntava el qu ue deiem pe erquè despr rés no se’n recorda : -Fan volteretass (Núria) -Fan malabars (Leo) ( -Se ssuben a lass sillas y se caen (Albaa) -Se p pugen a sess cadires perquè volenn tocar es techo t (Nur ria) -Due en sabates grosses i canten c amb una guiterra (Ariadna a) -Cauen i se fan mal (Sarah h) -Els hi cauen els calçons (Héctor) -Cantan con una a guitarra (Mar) ( -Fan rialles (Hé éctor) -Due en sabates negres (Iss sis) -No, ses dels pa allassos són n vermelless perquè jo o en tenc un nes (Ariadnna) -Als pallassos els e hi agrad da que els vvegin pintatts (Antònia) -Sí, p porque los payasos se e pintan (Caarmela) -Due en jerseis (Núria) -Y un na nariz rojja (Issis) -Tam mbé tenen retranques r (Ariadna) -Tien nen cuerda as (Leo) -Sí, p perquè vole en ser palla assos (Antòònia) -Els pallassos són s guapos (Héctor) ( -Los payasos viven en el circo (issis)

Mira au que ha diit na Issis, que els palllassos viue en al circ: -Com m pot ser aiixò? Els hi deman, pe erò ells conttinuen fent t un llarg lliistat de les s cose es que saben dels palla assos: -Sí é és ver, jo qu uan estava a la panxa de sa mam mà vaig anar r a un circ pperò no ho vaig veure (Núria)

-Clarr perquè se es panxes de d ses mamààs no són transparent t ts i no podeem veure a travé és de la pell (M. Antònia) -Els pallassos ballen b quan posen músiica (Héctorr) -Els animals tam mbé viuen al a circ i els pallassos es e posen sa a roba darrrera una por rta (Núrria) -Sí, i també ten nen un man ntel a damunnt(Ariadna). (Es referreix a la caarpa) Decidim deixarr la convers sa per un al tre dia i am mb això que e arriba el carnaval. El re ei carnestoltes ens vis sita a l’escoola i ens diu u que podem m disfressaar-nos de palla assos. Ens posam p molt contents i començam m a decidir què q ens possarem per estar ben guapo os i ho teniim clar. No ens pot ma ancar un ca apell! El dia de la rueta alguns de d noltros nno estàvem gaire cont tents perquuè no ens agrada que ens pintin la ca ara i per ai xò a la prim mera ocasió ó que tenguuérem vàrem parla ar d’aquestes pors que e tenim i he em arribat a la conclusió que els pallassos que q no en ns agraden són els que e duen totaa la cara pin ntada. Però ò a alguns d de noltros sí s que e ens agrada i molt pinttar-nos per què volem anar a com va an ells i parrèixer palla assos de ve eres. Per noltros, que ho veim am mb la nostrra mirada de tres anyss, no és el mate eix dur una màscara d’en d Batmann que anar pintat p de pa allasso.

Desp prés d’uns dies d tornam m a parlar d de les casess dels palla assos, poc a poc alguns s segu ueixen penssant en la meva m pregunnta i tornen n al tema: -Los payasos viven en el circo, en lass casas del circo (Leo)) -Com m ho saps això leo? (M M. Antònia) -Porq que lo he viisto en la tele (Leo) -Jo ttambé ho he h vist, són rodones aqquestes casses dels pallassos i teenen rodes i són de ciiment (Xavier) -I tu u saps quin nom tenen aquestes ccases? (M. Antònia) -Jo n no però na Marga, sa cosina de ssa mamà en té una i dinen deforaa a una tauleta petitta que tene en (Núria) -Ah ssí?, que bé!, mirau ara a he pensatt que tenim m un conte que q té aqueestes cases s dels palla assos i les podem p mira ar. Ells ttenen molt d’interès però es fa l’hora de berenar b i de ecidim que continuare em en un alltre momen nt.

Aque est mateix dia vaig sortir de l’esscola i no m’ho m podia creure: c A la plaça hi ha avia una car ravana . Vaig baixar a la a classe ràp pidament pe er anar a cercar els pallassos p i qque la pogue essin veure. Quan elss ho vaig dir es posare en contentss encara qu ue alguns noo sabien ni de què e els estava parlant. p Quan n arribàrem m a la plaça a vàrem inte entar saber de qui era per si la ppodien obrir i entra ar per veurre el que hii havia dediins però less persones que eren a la plaça no o ho sabie en. Ens vàrem conform mar amb miirar-la per defora per rò intentarrem saber de d qui é és o demana ar si algú en té una pe er poder en ntrar dedins s.

Fins aquí arribe en els pensa aments d’aqquests petits pallasso os de tres aanys. Ells no sabe en i jo no els ho diré a no ser que e ells ho descobreixin que els palllassos són actors que inte enten fer-nos riure, quue no cauen n perquè sí i que els caalçons els hi h caue en perquè no s’embotonen bé.

Qua an s’acab bi aquest curs cre ec que en ns agrada aran un ppoquet mé és els pallassoss, però d’enfora.

PROJECTE EQUILIBRISTES CLASSE DE 4 ANYS A PARTIR DELS PROJECTES DE TREBALL, ELS NISNS I NINES ENS CONTEN EL QUE VOLEN APRENDRE I A PARTIR DE LES SEVES INQUIETUTS, COMENCEN A INVESTIGAR LES SEVES DUBTES I CREEN ELS NOUS CONEIXEMENSTS. QUÈ SABEM DELS EQUILIBRISTES? -FAN EQUILIBRIS (TONI B.) -SE PODEN AGUANTAR AMB UNA MÀ (RAFEL) -S'AGUANTEN AMB EL CAP (BIEL) -FAN EQUILIBRIS AMB UNA BICICLETA (JOEL) -S'AGUANTEN AMB ELS BRAÇOS ESTIRATS I NO SE CAUEN (TONI C) -DUEN UN PLAT I UN PAL (FRANCESC) -DUEN UNA PILOTA AMB UNA CORDA (JAVI) -DUEN UN PAL AMB UNA PILOTA (THEO) -DUEN SA CARA PINTADA (LAIA) -VAN DESCALÇOS, DUEN CALCES O SABATILLES ELÀSTIQUES I PLANES (TOTS) -QUE PODEN FER ESTATUES O TORRES D'EQUILIBRIS (RAFEL) QUÈ VOLEM SABER? -NOSALTRES PODRÍEM APRENDRE A FER AQUESTA GIMNÀSIA? (BIEL) -COM PODEM SER EQUILIBRISTES? (THEO) -SI QUALCÚ ENS POT AJUDAR A FER EQUILIBRIS? (RAFEL) -COM FAN ELS MÚSCULS QUE TENEN? (THEO) A ON CERCAM LA INFORMACIÓ? -ANANT AL CIRC A DEMANAR. (ELENA) -A L'ORDINADOR. (BIEL) -ALS DIARIS, A LES REVISTES. (RAFEL) -A LA TELEVISIÓ. (TONI B) -ALS LLIBRES I ALS QUADERNS. (TOTS) -ALS EQUILIBRISTES. (LAIA)

A PARTIR DE LA SEVA PRIMERA PREGUNTA, COMENÇAM EL NOSTRE PROJECTE, I SOM CAPAÇOS DE PRACTICAR NOUS MOVIMENTS I POSTURES AMB EL NOSTRE COS, TOT VEGENT I ADONANT-NOS DE LES SEVES CAPACITATS I LIMITACIONS. LA VIVÈNCIA DEL NOSTRE COS, ENS FA APRENDRE DES DE L’INTERIOR I D’UNA MANERA MOLT PRÀCTICA ELS NOUS CONEIXEMENTS. INTENTANT QUE SUPERIN LES SEVES BARRERES, I CONVERTIR EL “JO NO HO SE FER” EN “HO VAIG A INTENTAR”. SEMPRE RESPECTANT ELS SEUS PORS A FER UNA COSA NOVA, LA SEVA INSEGURETAT DAVANT LES COSES DESCONEGUDES I LA SEVA TIMIDESA. I SOBRETOT GAUDINT DELS NOSTROS AVANÇOS I PARTINT DEL RESPECTE CAP ELS ALTRES, CADASCÚ FA LES COSES COM POT I NINGÚ ÉS MILLOR QUE UN ALTRE, EL QUE ÉS IMPORTANT ÉS INTENTAR FER LES COSES, EL PROCÉS, NO TANT EL RESULTATS. HEM TREBALLAT MOLT EL RESPECTE CAP ELS ALTRES, NINGÚ ES RIU D’UN COMPANY O COMPANYA, AL CONTRARI INTENTAM AJUDAR-LI PERQUE PUGUI FER-HO MÉS BÉ I INTENTAM TRANSMETRE EL QUE CADASCÚ SAP, D’UNA MANERA CONSTRUCTIVA. LA FEINA CONJUNTA I LA COOPERACIÓ SÓN BÀSIQUES PER PODER DUR EN DAVANT UNA FEINA EN PARELLES O EN PETIT GRUP. I SOBRETOT NO FER MAL A L’ALTRE, SABER I SER CONSCIENT QUE FEIM EQUILIBRIS, EN ELS QUE HEM D’ANAR ALERTA DE NO FER-NOS MAL NI A UN MATEIX NI A UN ALTRE. TAMBÉ HEM TREBALLAT MOLT LA PACIÈNCIA, SABER ESPERAR EL TEU TORN I OBSERVAR EL QUE FAN ELS ALTRES AMB TRANQUIL.LITAT. I L’ACTIVITAT HA ESTAT MOLT ENRIQUIDORA I DIVERTIDA PER A TOTS, HEM RIGUT MOLT, I ENS HO HEM PASSAT “PIPA”, I AQUÍ TENIU ALGUNES IMATGES QUE HO DEMOSTREN.

EQUILIBRIS AMB OBJECTES AMB AJUDA D’UN ALTRE...

DAMUNT D’UNA SUPERFÍCIE I AMB ELS BRAÇOS ESTIRATS PER AJUDAR-NOS A NO CAURE... QUÈ DIFÍCIL!

AMB EL NOSTRE COS...

DIFERENTS FIGURES EN PARELLES

AMB ELS PEUS... I ENCARA HEM DE PRACTICAR MOLT MÉS... JA VEUREU MÉS ENDAVANT!

LA CLASSE DELS MALABARISTES 6è EDUCACIÓ INFANTIL

COM CADA ANY, ENS HA VENGUT A VISITAR A L'ESCOLA LA JAIA QUARESMA, I SEMPRE ESTEIM MOLT CONTENTS QUE AIXÍ SIGUI. EL DIVENDRES 24 DE FEBRER ENS VÀREM TROBAR UNA GRAN SORPRESA A L'ESCOLA, HI HAVIA PENJADA UNA JAIA QUARESMA BEN GROSSA PINTADA A UN PAPER I UNA CARTA. A SA CARTA SA JAIA QUARESMA ENS VA EXPLICAR QUE AQUEST ANY ESTAVA TREBALLANT A UN CIRC QUE VIATJAVA PER TOT EL MÓN!

DURANT LES SET SETMANES, COM SET CAMES TÉ, VÀREM TENIR NOTÍCIES SEVES, ENS ENVIAVA CARTES I FOTOGRAFIES DES DE LA CIUTAT O EL PAÍS A ON S'HAVIA INSTAL·LAT EL SEU CIRC, EN AQUESTES CARTES ENS CONTAVA LES COSES QUE LI PASSAVEN, I SOBRETOT ENS DEIA LES SORPRESES QUE ENS HAVIA PREPARAT, COM ANAR A JUGAR AL PARC, FER COQUES DE VERDURA, CONTES, FER CRESPELLS, ETC. A LA NOSTRA CLASSE VÀREM PENSAR QUE LA MILLOR MANERA DE SABER MÉS COSES DEL FANTÀSTIC MÓN DEL CIRC I SOBRETOT DELS MALABARISTES ERA DEMANAR-LI A SA JAIA QUARESMA, ELLA ERA LA PERSONA QUE ENS PODRIA AJUDAR A RESOLDRE ELS NOSTRES DUBTES. AIXÍ HO FÉREM ENTRE TOTS, VÀREM ESCRIURE UNA CARTA PER DEMANAR-LI QUE ENS CONTÉS COSES DELS MALABARISTES. DESPRÉS D'UNS DIES VÀREM REBRE RESPOSTA, ENS VA CONTAR QUE EL SEU CIRC VIATJA DE CIUTAT EN

CIUTAT AMB CARAVANES I CAMIONS, I TENEN MOLTA FEINA CADA VEGADA PER MONTAR TOT EL CIRC DE NOU. TAMBÉ ENS VA EXPLICAR COSES SOBRE ELS GRANS ARTISTES QUE TREBALLEN AL CIRC AMB UNES FEINETES QUE HAVIA FET ELLA MATEIXA. HO PENJÀREM A UN RACÓ DE LA CLASSE, PER PODER MIRAR-HO QUAN VOLGUÉSSIM. UN ALTRE DIA ENS VA ENVIAR UNA COSA QUE A NOSALTRES ENS AGRADA MOLT FER;

FEINETES

MALABARISTES.

ENS

SOBRE VA

ELS

AGRADAR

MOLTÍSSIM! I LA DARRERA COSA QUE VÀREM REBRE D'ELLA A LA NOSTRA CLASSE, VA SER UNA CAPSA MOLT GROSSA! QUINA SORPRESA QUAN ENTRÀREM DINS LA CLASSE I ENS TROBÀREM AMB AQUEST REGAL! A DINTRE HI HAVIA OBJECTES PER FER MALABARS, PILOTES I CERCLES, I SORTÍREM AL PATI A JUGAR AMB ELLS. VA SER MOLT DIVERTIT!

TOTS ESTÀREM D'ACORD QUE FER MALABARS, NO ERA GENS FÀCIL! AQUEST ANY A LA NOSTRA CLASSE CADA SETMANA ENS VENEN A VISITAR I A PASSAR UNA ESTONETA AMB NOSALTRES LES NOSTRES FAMÍLIES. JA HEM FET MOLTES ACTIVITATS DIFERENTS I ENS HO PASSAM MOLT BÉ! LA MATEIXA SETMANA QUE VÀREM COMENÇAR A PRACTICAR A FER JOCS MALABARS, ENS VA VISITAR LA MARE DE'N GUILLEM, I AMB ELLA FÉREM LES NOSTRES PRÒPIES PILOTES PER PODER ASSETJAR I SER UNS AUTÈNTICS MALABARISTES. SI TAMBÉ VOLEU FER UNA PILOTA DE MALABARISTA A CASA NECESSITAU: 3 GLOBUS, UNA GRAPADA D’ARRÒS, UNS 100 GR APROXIMADAMENT, PLÀSTIC D’EMBOLICAR ALIMENTS I TISORES.

PASSES A SEGUIR:

1. TALLA EL COLL DELS TRES GLOBUS. 2. POSA

L'ARRÒS

DINS

TROS DEL PAPER DE PLÀSTIC I FES UN PAQUET. 3. OBRIR UN DELS GLOBUS I POSA DINTRE EL PAQUET D'ARRÒS, DESPRÉS FES EL MATEIX AMB

ELS DOS

GLOBUS QUE ET QUEDEN. 4. I JA TENS LA TEVA PILOTA ACABADA PER PODER FER MALABARS!

TAMBÉ SORTÍREM AL PATI A PRACTICAR!

UN DIA EN MIQUEL ENS VA MOSTRAR QUE ELL SABIA FER MALABARS AMB 3 PILOTES! ENS VA CONTAR, QUE FA ANYS UN AMIC SEU LI VA ENSENYAR. TAMBÉ ENS DIGUÉ AQUESTA ADREÇA D'INTERNET

S'EXPLICA

LES

PASSES PER PODER APRENDRE JOCS MALABARS, I QUE EREN LES MATEIXES QUE A ELL LI HAVIEN EXPLICAT: http://www.xtec.cat/~aalas/malabars/index.htm

DESPRÉS ANÀREM A L'AULA D'INFORMÀTICA A CERCAR AQUESTA PÀGINA I PODER PROVAR-HO AMB LES NOSTRES PILOTES.

HEM COMENÇAT A PRACTICAR AMB UNA PILOTA, JA QUE ÉS LA PRIMERA PASSA PER PODER APRENDRE CORRECTAMENT. I A POC A POC HO ANIREM COMPLICANT MÉS, AMB MOLTA PRÀCTICA I PACIÈNCIA, FINS QUE SEGUR QUE ACONSEGUIREM SEMBLARNOS A LA NOSTRA MANERA ALS MALABARISTES DELS CIRCS.

Classe de primer

ELS MÚSICS DEL CIRC

Què fan els músics del circ quan arriben a una ciutat?

Aquí ho descobrireu. pels alumnes de primer

Ara vos explicarem la importància que tenen els músics a un Circ. Quan un circ arriba a un 1

poble o a una ciutat, el primer que fa és fer una passejada per als carrers principals, amb els músics a davant, per a cridar l’atenció

de la gent i que tothom sàpiga que ja ha arribat. La gent surt de les cases en sentir la música.

INSTRUMENTS DEL CIRC ELS

Quins són els instruments que toquen al circ? Percussió i vent.

Els instruments que solen tocar els músics del circ són els instruments de vent (trompetes, saxofons...) i els de percussió(tambors, platerets...). 2

La música és alegre quan arriben els pallassos ,qualque cop de tambor quan peguen un esclat, per a fer riure. La música ens fa sentir el perill del número dels trapezistes, l’emoció quan actuen els malabaristes, la sorpresa davant els il·lusionistes i els mags...a vegades la por... Tants i tants de sentiments que amb la música són,encara, més forts. Hem après això i moltes més coses!

DIA DE LA RUETA

Estam contents de ser els Músics perquè acompanyen, gairebé a tots, els números del circ.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES CLASSE DE 2n

Els il·lusionistes sabíem que un il·lusionista és un mag però hem cercat al diccionari el significat d'il·lusionista. Per entrendre-ho bé hem cercat les altres paraules. IL·LUSIONISTA: Persona que practica l’art de l’il·lusionisme. IL·LUSIONISME: Art de produir en l’espectador la il·lusió d’assistir a fenòmens extraordinaris i increïbles, mitjançant trucs, jocs de mans, engany degut a una falsa aparença.etc. IL·LUSIÓ: Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. Una il·lusió òptica. Ara vos mostram les

il·lusions òptiques que hem trobat per internet: •

ÉS UNA CARA DE DONA O UN HOME QUE TOCA EL SAXO? ABDON PASTOR

•

ET SEMBLA QUE TÉ DIAMANTS? ES UN QUADRAT! SARAY I ELIANE

•

SEMBLA QUE ES MOU PERÓ NO ES MOU ! IKER MANUEL I GUILLE SOLÉ

•

UNS HOMES MIREN CAP ADALT I ELS ALTRES ABAIX. COM ÉS POSSIBLE? SI TAPES LA PART DE DALT VEUS UN HOME I UNA DONA I SI TAPES ABAIX HI HA TRES HOMES JOEL ANGEL RUIZ I IKER CARRIQUI

•

ET SEMBLA QUE EL FORAT D'ENMIG ES MOU? IDO NO!! M.FRANCISCA BONET ALOMAR I XISCA BIBILONI RIVAS.

•

QUIN CENTRE ET SEMBLA MÉS GRAN? SÓN IGUALS! NEUS I TONI

•

LES LÍNIES SÓN PARAL·LELES? PAULA PUJOL I ANDREU MAS.

•

UN CONILL O UN ANEC? PERE RIGO I MARIA BARCELO

•

SÓN DE COLOR BLANC, PERO QUAN NO HO MIRES, DE QUIN COLOR SÓN? RAÜL I ADÁN

•

LA DONA ÉS JOVE O VELLA? SEGONS COM LA MIRES! NATALIA I ROSALIA

•

CAP ENDINS O CAP A FORA? SUSANNA FELIU

•

QUINA LINIA ET SEMBLA MÉS LLARGA? IDÒ SÒN IGUALS!!!! ÓSCAR I CARLOS

Els Mags. 3r Ed. Primària Aquest curs la temàtica de l’escola és el circ i per això entre tots el nins i nines de la classe de tercer es va decidir que volíem ser “La classe dels Mags”. Aquí vos contarem que hem fet durant el curs sobre la temàtica del circ.

El Circ Bover El passat mes de desembre ens va visitar el Circ Bover al pati de la nostra escola. Varen fer un espectacle per tots els nins i nines de l’escola de Sant Jordi. A l’espectacle vàrem veure jocs de malabars, de màgia, de gimnàstica i acrobàcies. Ens varen fer riure molt, varen participar voluntaris en els seus espectacles, ho varem passar molt bé. Al dia següent d’aquest espectacle varen tornar a l’escola per ensenyar-nos a fer uns tallers sobre el circ. Vàrem fer tres grups, primer varen fer jocs, després malabars i també varem aprendre acrobàcies amb teles elàstiques. Va ser molt divertit!

Disfressa de Mag. Les disfresses de 3r de primària varen ser molt divertides, varem fer capells de mags, va costar molt fer-lo però varen quedar molt bé. També varem fer unes cartes amb cartolina i estrelles daurades per decorar la capa que vàrem dur el dia del carnaval.

Quan va arribar el dia que celebràrem el carnaval a l’escola, varem fer una volta al poble, la gent quan varem sortir al carrer ens aplaudia. Duiem els capells de mags, una capa i uns patanlons negres, també una camiseta blanca. A una mà portàvem una vareta i en l'altra algun truc de màgia. Després de la volta vàrem tornar a l’escola i allà va haver-hi una gran festa , ens ho vàrem passar molt molt bé!

Trucs de màgia Durant el curs, ja que som la classe del mags, hem vist molt de trucs de màgia. En el primer trimestre vàrem anar a 4t i na Catalina la mestra d’anglès ens va fer un espectacle de trucs de màgia molt divertit pels alumnes de 3r i de 4t, ens va agradar molt. Un altra dia, després de Nadal dues nines de 4t A n'Irene i na Natàlia varen pujar a la nostra classe per fer màgia, varen fer uns 10 trucs molt impressionants i divertits.

Després en el mes de març els alumnes de la classe dels mags ens vàrem animar a fer també un espectacle de màgia. Els nins i nines que varen preparar els trucs varen ser la maga Lucia Selpa i la seva ajudant Lucia Segovia, varen fer uns 6 trucs que ens varen agradar molt.

També el mag Javier i el seu ajudant Toni es prepararen dos trucs molt divertits.

4t ELS EQUILIBRISTES

Els equilibristes són els professionals de l'art del circ que realitzen equilibris. Hi ha molts de tipus d'espectacles d'equilibri segons les diferents especialitats: • Equilibrisme amb bicicleta o monocicle. • Equilibrisme sobre un cilindre. • Equilibrisme sobre filferro o cable alt (també anomenats funàmbuls). • Equilibristes sobre trapezi o escala lliure. • També, es pot realitzar equilibri i diferents habilitats amb objectes : garrots, plats, espases, copes de vidre....o amb el propi cos com un acte de força i equilibri molt valorat anomenat “mà amb mà” en el qual dos o tres acròbates realitzen equilibris i acrobàcies amb difícils posicions de força i agafant com a recolzament els braços, les cames o el cap del company/a. CIRCUIT D'EQUILIBRI A L'ESCOLA Els nins de 4t vàrem practicar diferents formes d'equilibri amb el nostre cos i amb objectes.

Estació 1:

Transport de piques: Equilibri estàtic i dinàmic Material: piques i cons Dificultat: Mitja Procediment: Hem agafat una pica, ens l'hem posada a una part del cos (mà, peu...), i amb equilibri hem passat fent zig-zag per un camí de cons. (Mercè,Nando, Neus i Mohamed)

Estació 2: Camí d'equilibri sobre banc suec i blocs de plàstic Material: blocs de plàstic amb superfície plana i corba, bancs suecs. Dificultat: Mitja. Procediment: Passar amb equilibri per un camí fet amb bancs suecs i blocs de plàstic amb superfície plana i corba. Podem posar els braços en creu per compensar el pes del cos en equilibri. (Raquel, Mateu, Marc, Alex Villar, Gonzalo i Pedro)

Estació 3 Transport de con xinès amb diferents parts del cos. Material: cons xinesos. Dificultat: difícil si hi ha vent. Procediment: Hem d'anar d'una paret a una altra i ens hem de col·locar el con xinès a diferents parts del cos: el cap, el peu, el front.... Si te cau el con xinès has de començar una altra vegada. Això és equilibri!!! (Andrea Solé, Luis Partida, Miquel Àngel, Margalida, Fernando Machado)

Estació 4 : Acrosport . Estàtues d'una o més persones en posició d'equilibri. Material: Matalassos prims Dificultat: Alta. Procediment: Consisteix en fer acrobàcies i equilibris en grup. Hem fet moltes figures diferents. (Irene, Marian, Enrique, Josep, Iker, Aina)

L'acrosport és un esport acrobàtic- coreogràfic que integra tres elements fonamentals: formació de figures o piràmides corporals, acrobàcies i elements de força, flexibilitat i equilibris com a transicions entre figures. Té elements de dansa, salts i cabrioles gimnàstiques com a component coreogràfic, que li atorguen el grau artístic. L'acrobàcia és cadascun dels exercicis gimnàstics o d'habilitat que realitza un acròbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobàcies són una part important de l'acrosport. Es poden entendre les acrobàcies fora de l'acrosport però no l'acrosport sense acrobàcies.

Estació 5 : Transport de pilotes damunt pales. Material: Pales, pilotes i cons. Dificultat: Mitja. Procediment: Consisteix en botar la pilota damunt d'una pala mentre anam per un camí de cons fent zig-zag. També hem pujat i baixat escales mantenint sempre la pilota sobre la pala sense que caigui al terra.(Catalina, Jaume, Alexis, Natalia i Isabel).

Estació 6 : Salt de longitud amb caiguda amb equilibri i caminar sobre xanques. Material: Cercles i xanques. Dificultat: Mitjana. Procediment: Consisteix en botar de un cercle a un altre i acabar en posició d'àngel (posició d'equilibri).També hem caminat damunt xanques.(Adan , Lluis, Dani, Alejandro S.)

CINQUÈ A

CEIP DE SANT JORDI

A LA NOSTRA AULA HEM TREBALLAT EL CIRC A PARTIR DE CALDER Enguany hem començat la història de PIMI a filosofia i hem descobert qui era Alexander CALDER. Som la classe de 5è A i la nostra classe s’anomena Els gimnastes. Un dia, que la nostra mestra ens anava a dir qui va crear l’escultura de la portada del llibre de PIMI, que és el llibre de filosofia del Cicle 3, una companya nostra ho va esbrinar abans

d’hora. El qui va crear l’escultura va ser el mateix que va inventar l’escultura de la portada de KIO I GUS, el llibre de filosofa del Cicle 2: va ser n’Alexander Calder. Alexander Calder va ser un dels artistes més importants del món. Calder va crear el Circus , el projecte que estam fent. En principi el Circus està fet de fil ferro, corda,

llana, paper i com a menjar dels animals closques de cacauets. El Circus que nosaltres fem, està fet de fil ferro, càpsules de Nespreso, canyetes, un poc de tela i plastelina. Si voleu veure un video del circ funcionant pitjau damunt l’enllaç. CIRC DE CALDER

Així ens hem organitzat. Primer ens vàrem distribuir en grups per pensar quina informació voliem donar. 1. INTRODUCCIÓ Vàrem decidir que a la introducció voliem explicar d’on va sorgir la idea de fer un CIRC com el d’Alexander Calder. 2. BIOGRAFIA Després de cercar de manera individual informació sobre l’artista, la vàrem posar en comú i creàrem un documnet únic.

Un poc més sobre CALDER Alexander Calder va néixer el 22 de Juliol de 1898 a Filadèlfia. Va ser escultor nord-americà de gran vitalitat i versatilitat, famós pels seus mòbils , considerat com un dels artistes més innovadors i enginyosos del segle XX. Apart d’escultor també era pintor i dibuixant estatunidenc. El 1919 va obtenir el títol d'enginyer a l'Institut Stevens de Tecnologia. El 1923 va ingressar a l'Associació d'Estudiants d'Art de Nova York i a la tardor de 1926 es va instal·lar a París i va fer un conjunt de figuretes de

fusta i fil-ferro articulades (El circ), que el portaren a fer escultures de fil-ferro. Més tard ( 1932 ) s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres, i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París. A més, va fer il·lustracions, decoracions, joies... Calder va morir l'11 de novembre de 1976 a Nova York, just després d'haver supervisat el muntatge de la major exposició retrospectiva de la seva obra al Museu Whitney d'Art Americà.

3. REPORTATGE FOTOGRÀFIC ELs components d’aquest grup s’han dedicat a fer les fotografies i crear els peus de foto corresponents. 4. REFLEXIÓ Enguany a la classe hem parlat molt de la mala costum d’utilitzar animals per fer espectacle i hem volgut escriure les reflexions que hem fet. LA FEINA L’HEM FET A PARTIR DE GRUPS COOPERATIUS Cada un de noltros va triar a quin grup volia treballar. Hem cercat informació per internet i als llibres d’Alexander Calder que tenim a la classe. Hem creat documents compartits per poder fer feina des de casa i els hem compartit amb la mestra.

GRUPS DE FEINA SARAH, CRISTINA, MARTÍN, AINA LLEONARD, PEDRO, MARGALIDA , PAU, JOSEP MARIA, KRISTIAN, NOELIA, MARTA JOAN, ELISABET, SOFIA I ADRIANO

Això és una figura de n’Alexander Calder que nosaltres hem fet a plàstica.

Aquestes són unes figures que hem fet a classe amb plastelina, imitant la figura den Calder, varem agafar la idea del llibre de filosofia de PIMI.

Aqui teniu unes de les imatges de les activitats que hem fet seguint el model de Calder:cares amb fil ferro i una maqueta d’un circ que hem inventant, amb tot fet a má. L’hem fet amb taps de suro, fil ferro, capsules de nespresso, gafes etc...

REFLEXIÓ FINAL SOBRE EL MALTRACTAMENT D’ANIMALS AL CIRC. Què suposa pels animals treballar a un circ? ANIMALS AL CIRC Alguns circs tenen animals i pensam que no els tracten molt bé. No es just que les persones maltractin i llevin del seu hàbitat els animals. Creim que el maltractament d’animals és una completa falta de cap. Si no creuen els peguen amb el fuet. Hi ha molts circs com el circ Bover, el circ Cric i el Circ del Sol que no tenen animals i són bastant més divertits que veure animals fent voltes en una gàbia.

L’ELEFANT ENCADENAT A la classe la mestra ens ha contat un conte de Jorge Bucay : “L’elefant encadenat”. Tracta d’un elefant que des de petit ha estat encadenat al circ que intenta escapar però es rendeix quan veu que no té força suficient per rompre la cadena. Quan creix continua pensant que la seva força és insuficient i no vol tornar intentar-ho perquè creu que tornarà fracassar.

La reflexió a la que hem arribat és que mai ens hem de rendir i sobretot no volem que els animals sofreixin. Els animals volen llibertat. Als circs els animals son humiliats.

Alguns exemples de circs sense animals. CIRC BOVER

CIRC CRIC US PENSAVEU QUE ELS CIRCS TRACTEN BÉ ELS ANIMALS? IDÒ NO, NO ELS TRACTEN GENS BÉ!

Això és el que voleu sobre el circ?

CIRC DEL SOL

ELS ANIMALS DELS CIRCS

. . . . . . . . . . .. . .....CÒMICS...... . . . . . . . . . . . . . . Els alumnes de 5è B, entre altres activitats relacionades amb el CIRC, hem fet alguns còmics que esperam que vos agradin. *El primer còmic, insprirat en les disfesses de 6èA (circ romà), es titula “LES TRES PROVES DE LA VICTÒRIA” protagonitzat per n'Obelix i n'Astèrix:

Si voleu saber qui eren aquests personatges clicau al dibuix: Autors: Sara, Samuel,Victor,Alberto,Saül i Tomàs.

*Amb el títol “AMICS INSEPARABLES” , el nostre grup ha fet un còmic pensant en el capítol del “CIRC” del llibre de “Utinghami el rei de la boira” de na Mercè Canela; i sobretot, pensant en les pel.lícules protagonizades pels alumnes de 5è i que van ser inspirades pel gran personatge CHARLOT.

Si voleu saber qui era aquest personatge clicau a la foto. Autors: Criss, Miquel Angel, Llorenç, Marta i Cristina

*El tercer còmic, “UN MISTERIÓS OU AL CIRC” inspirat en la pel·lícula “Como enseñar a un dragón” i en un dels personatges del llibre de “Utinghami el rei de la boira” de na MERCÈ CANELA. Podeu clicar al seu nom si voleu saber la biografia tant interessant d'aquesta escriptora. Autors: Noelia, Marilena, Andrea, Manu

Charlie Chaplin Biogra a Charles Chaplin Spencer (16 d'abril de 1889 - 25 desembre 1977), actr britĂ nic, un dels mĂŠs famosos actrs del

cinema a Holywood i, en la seva maduresa, un notable directr. Va ser conegut en alguns paĂŻsos de parla hispana com Charlot.

Chaplin va nĂŠixer a Londres.La seva mare va ser una actiu de tate que va veure tuncada la seva carrera pel fet

que pata esquizofĂ¨nia. El seu pare era alcohĂ˛lic, pel que la famĂlia vivia sumida en la trrible pobresa urbana d'aquesta ciutat a nals del segle XIX.

Charles, igual que el seu germĂ dos anys mĂŠs gran, havia heretat el talent artĂstc de la famĂlia i van comenĂ§ar a tebalar-hi des de nens.

Als 20 anys d'edat Charles formava part d'una prestgiosa companyia de tate, perĂ˛ la seva situaciĂł econĂ˛mica no havia milorat. A principis dels anys 1910, la companyia emprĂ¨n una gira pels EUA.

A AmĂ¨rica Chaplin descobreix el mĂłn del cinema i aviat rep proposts que el portn a provar sort a Holywood. En

arribar a la meca del cinema ja tnia una reputaciĂł com comediant i rĂ pidament es va tobar protagonitzant

pelÂˇlĂcules que van tnir un Ă¨xit immediat. En tts eles intrpretava un rodamĂłn, que buscava milorar la seva

vida sense aconseguir-ho mai. La poblaciĂł que buscava el ÂŤsomni estatunidencÂť s' ident cava amb aquests histĂ˛ries i les aventures del rodamĂłn van tnir Ă¨xit contnu durant mĂŠs de deu anys.

SI PITJAU DAMUNT LES FOTOS PODREU VEURE ELS NOSTRES VIDEOS.

1.- This dragon is long and green. It has got red fins. It's dangerous. It has breahe fire

2.- It is fat. It's big. It has two small wings. It can fly. It has a small and very dangerous tail. It's brown.

3.- This dragon has a long body and a long tail. It's got a long nose. It hasn't got wings. It can breathe fire.

4.- This dragon is very big. It flies. This dragon has got big wings and two big eyes. It's green and red.

CLASSE DE 6èA. TOTS ELS CAMINS DUEN A ROMA

A l’antiga Roma es construïen diferents edificis per a divertir-se . Aquestes construccions foren: l’amfiteatre, que s’utilitzava per fer baralles d’ animals salvatges i lluites de gladiadors; el teatre, on es feien funcions i obres teatrals; i el circ romà, que s’utilitzava per proporcionar diversió durant els dies sagrats.

L’amfiteatre Romà. L'amfiteatre Romà es va crear per a albergar les lluites de gladiadors. Aquets es construïren a totes les ciutats importants de l'Imperi. Podem destacar l'amfiteatre Flavi, o Coliseu, que va ser el major de tots ells i un dels més grans construïts a l'Antiguitat de l'època de l'imperi romà, construït al segle I al centre de la ciutat de Roma. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, que fou el centre de la vida pública de l'antiga Roma, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Construït l'any 72 dC, i inaugurat l'any 80 dC, es varen celebrar espectacles que duraren 100 dies. Al coliseu varen tenir lloc lluites de gladiadors , baralles de animals salvatges, i l'entrada era gratuïta. Gairebé 55.000 espectadors que entraven per 80 llocs diferents i que els conduïen per passadissos fins les 160 boques per arribar a les grades. Va formar part d'una sèrie de amfiteatres que es construïren i dels que encara es conserven. Les lluites de gladiadors consistien en dues persones armades que lluitaven fins la mort. Les baralles de animals salvatges consistien en dos o més animals salvatges que es barallaven fins que un acabava mort.

El Teatre Romà El teatre romà és una construcció típica de l’Imperi romà que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma. La finalitat del teatre era la d'oferir espectacles teatrals del període clàssic; de Grècia i Roma. Els teatres eren de fusta i sempre a l’aire lliure. Es feien de fusta perquè quan acabava l’esdeveniment es destruïa. Alguns teatres romans podien, a més, contenir petits temples a la seva estructura. De vegades el teatre podia cobrir-se amb tendals per a protegir els espectadors i els actors de la pluja o dels potents rajos de sol. Solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: -Les classes altes, a les grades més pròximes a l'escenari. -Les classes baixes, en la resta. A Roma el més important va ser el de Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors. Uns dels teatres romans que hi ha a Mallorca està a Alcúdia (Pollentia).

El Circ Romà. El Circ Romà té els seus orígens de Grècia. El model va ser copiat per els reis en trucs de Roma per proporcionar al poble divertiment en els dies sagrats. Més de 150.000 persones anaven al circ, on es celebraven el jocs públics. Els jocs més famosos eren: carreres de quàdriques i de carros. Els tres circs més importants de Roma eren:

CIRC MÀXIM El Circ Màxim, està situat entre els monts d’Auentino i Platino. Allà, es feien carreres de carros. Tenia una extensió de més de 600 metres, per uns 130 metres d’ample. Tenia una forma ovalada amb una divisió de tres plantes. Hi cabien 300.000 espectadors. Aquest circ era el més gran de Roma.

CIRC FLAMINI El Circ Flamini va ser construït l’any 221 a.C. El Circ Flamini té el nom de Gayo Flaminio Nepote (constructor de la Via Flaminia i cònsol en varies ocasions). Es troba a Marso Pole, a Itàlia. Aquest circ tenia una gran importància en la vida pública de Roma, malgrat no ser tan gros com el Circ Máxim.

CIRC MAJENCIO

El Circ Majencio era un circ privat, fundat per un emperador romà, en Marco Aurello Valerlo Majencio. Va ser construït amb gespa i amb maons. Les seves grades, que ja no aguanten, estaven subjectades per estructures de fusta. Les dimensions del circ són de 513 metres de llarg i 90 metres d’ampli. Hi podien caber, fins i tot, 10.000 espectadors. Al circ es gaudia de carreres. Aquest circ era dels tres més grans de Roma, el més petit.

ANIMALS AL CIRC? Aprofitant que hem vist diferents formes d’espectacles a l’antiga Roma i que a la majoria s’utilitzaven animals per a la diversió dels espectador, volem tornar al circ actual per saber si la nostra escola és partidària de la participació d’animals, fora el seu àmbit natural, per fer aquest tipus d’espectacles. L’enquesta s’ha realitzat a tots els alumnes de primària de l’escola de Sant Jordi amb una pregunta molt senzilla: “T’agrada que hi hagi animals als espectacles del circ?” Hi ha tres respostes possibles: “Si”, (representat a la gràfica de color blau); “No” (que apareix de color vermell) i “No sap / no contesta” (de color verd).

Ns/ Nc# 1%#

Total&alumnes&

No# 36%# Si# 63%#

Podem veure que més de la meitat dels alumnes enquestats prefereixen que hi hagi animals al circ, com fa 2000 anys. Però per veure si aquets resultats poden variar amb l’edat, varem fer la mateixa pregunta als mestres de l’escola que, malgrat el nombre de respostes sigui molt més reduït, també podem treure els percentatges per poder comparar la primera gràfica amb la següent:

Total&mestres& Ns/NC# 0%#

Si# 6%#

No# 94%#

Ja que el resultat va ser tant diferent, ens vàrem plantejar la idea de que, possiblement, amb els anys les persones veuen cada vegada menys divertit i atractiu, tenir animals salvatges dins una gàbia per domar-los fora del seu entorn. D’aquesta forma vàrem separar els resultats de la primera gràfica per cicles per poder tenir resultats més concrets i de fet, no ens vàrem equivocar en la nostra hipòtesis.

50#

Relació&de&respostes&per&cicles&

45# 40#

ALUMNES&

35# 30# 25#

Si#

20#

No#

15#

Ns/Nc#

10# 5# 0# Primer#Cicle#

Segon#Cicle# CICLES&

Tercer#Cicle#

PASSATEMPS Troba les sis paraules a la sopa de lletres relacionades amb l'època romana. A

GLADIADOR CIRC

AMFITEATRE ROMA

Cerca les 7 diferències.

COLISEU ESPECTACLE

PER PENSAR UN POC...

ANY#221#a.C.#

ANY#2012#d.C.#

Direcció de redacció: Marina García, Biel Ramis, Jaume Rigo. Redactors: Marc Bonet, Miguel Ángel Villalba, Tedi Hristova, Laura Hagedorn, Aina Cunete, Emma Claramunt. ILE (Institut Local d’Estadístiques): Lucía Alba, Ricardo Riera, Isabel López, Lleonard Ortega. Passatemps: Adrián Morcillo, Gabriel Cardell, Ainhoa Losa.

TERCER CICLE

ELS MIMS

SISÈ B

ENGUANY EL TEMA QUE DONA NOM A LA NOSTRA AULA SÓN ELS MIMS

Els primers mims Els primers mims occidentals van aparèixer als teatres de Grècia i Roma, al segle V aC. La mímica era un element important en els teatres de l'èp o ca, o n u na part del públic no podia sentir els actors. L'estil i el contingut del mim modern té vincles

c l ar s a m b l a C o m m è d i a dell'arte, una forma popular de teatre que va aparèixer a Itàlia, durant l'edat mitjana. El cinema mut va popularitzar grans mims com ara Charles Chaplin o Buster Keaton.

“Quan el cos parla, la imaginació s’eleva” Els mims són actors que no utilitzen el llenguatge parlat en les seves actuacions. De vegades alguns poden prescindir de qualsevol so o objecte per fer-se entendre. Emocions, accions, personatges ... tot es diu amb el cos i en silenci. Treballen el seu cos, com un artesà que treballa la matèria per tal d'aconseguir trobar precisió en el gest i eficiència en el moviment. La mímica té elements de connexió amb el teatre, la dansa i el circ. És una forma habitual d’art de carrer.

Marcel Marceau M ar c e l M a n g e l, c o n e g u t p e r Marcel Marceau,(Estrasburg,22 de m ar ç d e 19 2 3 - C a h o r s,2 2 d e setembre de 2007)va ser un mim francés de fama mundial. De 1947 data de la seva creació del seu famós personatge de cara totalment pintada de blanc, amples pantalons i un capell de co pa .En aque s t p erso natg e ro màntic i sentim ental, anomenat "Bip", es pot veure un desenvolupament del Pierrot del segle XIX. E n t r e l e s m o lt e s o b r e s i pantomimes que va crear i va pujar als escenaris de tot el món, es troben algunes com Mort avantl'aube (1947), Le manteau ( 19 5 1 ) , D o n Jo a n ( 19 6 4 ) , Candide (1971) i Jardin Public (1949), en la qual interpretava ni més ni menys que deu personatges.

Nom : Marcel Man gel! Nom artístic: Marce l Marceau A ny de na ix em en t: 1923 ! Ciutat de naixement:Estrasbur g !

PARTICULARITATS Els mims generalment es vesteixen amb uns pantalons negres, una camiseta de retxes blanques i negres, uns tirants generalment vermells i finalment es posen un capell negre. També solen maquillar-se la cara; se la dibuixos de color negre. Finalment no poden xerrar.

pinten de blanc amb

uns

ACUDITS Per què la policia va arrestar el mim? Perquè aquest li va disparar amb el dit Una dona demana mims al seu home i ell en contracta tres.

Un home tenia dues entrades per veure els mims i va convidar un amic. Quan estaven al teatre l'amic s'estava tocant l'orella tot el temps i l'altre li demana : - Què et passa?, i ell contesta: - és que crec que m'estic tornant sord perquè no puc escoltar res del que diuen.

MIMS CARA GUANTS CAPELL CIRC TRIST CONTENT

Poema M'agrada molt el circ

Els mims sense xerrar

perquè és molt divertit

ens fan somiar i plorar

els pallassos em fan riure

i quan l'espectacle ha acabat

i els mims em fan somriure

se'n van a descansar. ROSA,PAU,MARIA,M.ROSA.

Clica aquí a baix per veure un vídeo de MIMS Hilos Obra de Mims

CERCA LES DIFERÈNCIES

Ent re a mim quests dife d s rènc hi ha os 7 ie si le s po s. A ve u ts tr oba re r.

Benvolgudes Famílies, Molt ha plogut d’ençà que va sortir el primer número d’aquesta revista, l’any 1990, i ben segur que ha viscut tot tipus d’experiències. La d’enguany però, suposa un abans i un després, ja que aquest número és el primer que no rebreu imprès. La crisi econòmica ha fet molt mal i les retallades que afecten a les institucions públiques han capgirat el sistema. Som conscients de la difícil situació econòmica, això no obstant, no podem permetre que l’educació se’n vegi perjudicada. Ens preocupen, especialment, les retallades en el professorat, ja que suposaran que hi hagi d’haver més alumnes per aula i, per tant, l’atenció educativa serà pitjor. A més, la no renovació dels contractes a orientadors, psicopedagogs i professionals de suport, dificultarà les tasques d’atenció a la diversitat d'alumnes i, els alumnes que necessitin més suport, perillarà que no puguin assolir els objectius. Pensam que els recursos s’han de distribuir d’una manera més eficient i els nostres governants haurien de considerar l’educació com una inversió i no com una despesa. Necessitam, ara més que mai, que les noves generacions rebin una bona educació i la millor formació possible per poder fer front a les dificultats de la vida adulta. És cert que enguany la Màgica no sortirà en paper degut a les fortes retallades que estan patint els centres educatius. Però això no ha de ser motiu per quedar-nos de mans plegades. És temps de cercar alternatives, de deixar anar la creativitat, de mirar el futur amb uns altres ulls. Amb aquest alè d’esperança, volem desitjar-vos una bona diada de Sant Jordi i animarvos a participar per tal de mantenir vives les nostres tradicions. A vegades els doblers no ho són tot, i la voluntat i les ganes de fer de les persones són les que mouen el món.

Junta Directiva de l’AMIPA del CEIP de Sant Jordi amipasantjordi@gmail.com