Dimecres 8 de maig de 2024

Tarragona 7

Els estudiants de la URV es queixen de l’increment de preus als bars i cafeteries dels campus

Reus 10

Adjudicades les obres del tercer tram del carril bici entre Reus i Cambrils per un import inferior al previst

per ampliar l’hospital comarcal del Vendrell MEUR45

El Govern aprova la subvenció a la Xarxa Santa Tecla per fer créixer el centre amb 9.500 metres quadrats

Reus 7

El nou accés al Mercat Central no agrada tothom

L’espai interior s’ha remodelat per acollir la nova botiga de Veritas i l’exterior ha generat crítiques dels paradistes

El 2025 es faran proves per treure els cotxes de la primera coca de la Rambla Nova Tarragona

Eleccions 12-M

Junts +

Turull: «Aquestes eleccions van de si decidim aquí o si ho fan des de Madrid»

Míting al Balcó del Mediterrani amb Mònica Sales 4

Esquerra considera que és el partit que «millor representa»

Opinió 20 Cultura. Xavier Allué: «D’entrada, la definició de ‘cultura’ és notablement evasiva»

Eleccions 12-M

Els candidats al 12-M discrepen sobre quin tipus de turisme atraurà el Hard Rock

Política

El PSC, el PP, Junts, Cs i Vox defensen que serà «de qualitat», mentre que ERC, ECP i la CUP creuen que no serà així

John Bugarin

Les eleccions d’aquest diumenge seran clau per al futur del Hard Rock. L’oposició dels comuns al macrocomplex que es vol ubicar entre Vila-seca i Salou va acabar tombant els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet, juntament amb altres factors, va desencadenar l’avançament dels comicis al Parlament. Com era d’esperar, aquest projecte ha estat un dels principals temes de debat durant la campanya. Els partits polítics discrepen sobre com de beneficiós o perjudicial serà aquest projecte per al territori, sobretot pel tipus de turisme que atraurà, els llocs de treball que generarà o els problemes de ludopatia que pot comportar. La candidata socialista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, defensa que, amb la creació del Hard Rock, «s’aprofitaran les noves oportunitats en turisme de convencions, compres i restauració». «Serà un complement necessari per guanyar en potencialitat, com el que va suposar l’arribada de PortAventura en el seu moment». El PP, Junts, Ciutadans i Vox també creuen que el nou complex —que albergarà un gran casino, hotels i centres comercials— aportarà «un turisme de qualitat». «Parlem d’un públic amb major nivell adquisitiu, que vindran atrets per concerts i grups de fama mundial o les grans convencions», afirma la candidata de Junts, Mònica Sales.

També hi coincideix Matías Alonso (Cs), qui assegura que l’arribada d’aquest tipus de visitants «sempre tenen un efecte positiu». Per la seva banda, el candidat del PP, Pere Lluís Huguet, creu que aquest projecte «incrementarà el nivell del turisme a la província» i «farà líder al territori», mentre que el de Vox, Sergio Macián, creu que «el Hard Rock pot suposar una oportu-

ERC, la CUP i comuns creuen que afectarà negativament el comerç de l’entorn

nitat fantàstica per atraure un turisme de qualitat respectuós amb els veïns i el seu patrimoni natural».

Oposició al projecte

La realitat és que no tothom ho valora tan positivament. La cap de llista d’ERC per Tarragona, Raquel Sans, creu que «no seria un bon reclam, tenir el casino més gran d’Europa no seria positiu i no el podem defensar». De fet, reconeix que «Hard Rock no és el model turístic d’ERC. És del segle XX i no del XXI», apunta. Així doncs, els republicans aposten per «models basats en la

El PSC i Junts afirmen que l’espai dedicat al joc s’ha reduït «a la mínima expressió»

qualitat i que el seu impacte reverteixi en el territori». Sans recorda que «el projecte continua en tramitació i s’ha de veure si acabarà existint».

Comuns Sumar ha reiterat de nou la seva oposició al projecte. La seva candidata, Yolanda López, creu que aportarà un turisme que no beneficiarà a la majoria de la població: «No serà familiar, amb conscienciació de medi ambient i amb interès cultural local». Seguint la mateixa línia, Sergi Saladié (CUP) critica que el turista de congressos o de compres que «volen vendre alguns» està dins del

«model de masses», el qual «consumeix molts més recursos hídrics i energètics».

Nous llocs de treball La CUP també s’oposa al Hard Rock perquè considera que «farà créixer l’empobriment i la precarietat dels treballadors». A més, diuen que les «males condicions laborals del sector» faran que els nous llocs de feina que es generin no s’ocupin. Respecte a això, ERC opina que «s’haurà de treballar per millorar les condicions dels treballadors del sector serveis». Els comuns també creuen que el futur complex «promet feines inestables i de poca qualitat» i que «no ajudarà a rebaixar l’atur (10,8%) que registra Tarragona». «Fomentarà un tipus de contractació més aviat temporal i precària», lamenten.

Des de Junts i Vox, destaquen que el Hard Rock crearà milers de llocs de treball, tant directes com indirectes. Ciutadans diu que aquests «han de ser estables, amb contractació indefinida i millors retribucions i condicions de treball». En aquest sentit, el PSC assegura que «gràcies a l’obra del Govern de Pedro Sánchez aquests nous llocs de treball tindran potencialment més contractes indefinits i remuneracions més altes».

Repercussió al territori

Els socialistes defensen que l’impuls del macrocomplex del Hard Rock «és perfectament compatible amb un comerç de proximitat i de la màxima qualitat com el que tenim a Tarragona o Reus».

A més, remarca que aquest projecte ajudarà a «desesta-

cionalitzar i diversificar un sector tan important per a les nostres comarques». El PP creu que «la competència sempre és bona i incrementarà el moviment entre pols comercials». Per la seva banda, Junts remarca que «s’atrauran nous perfils de clients» i que les ofertes de la demarcació «s’han de retroalimentar». Ciutadans també creu que «molts dels visitants del complex turístic ben segur visitaran també Tarragona i Reus». En canvi, existeix certa preocupació entre les files d’Esquerra Republicana: «Si la gent té 5 euros i se’n gasta 3 al Hard Rock, no se’ls podrà gastar al comerç de l’entorn». Des de la CUP denuncien que «dificultarà tots els sectors econòmics, a part d’encarir el preu de l’habitatge i promocionar la massificació».

Terrenys on s’ha d’ubicar el complex de Hard Rock de Salou i Vila-seca. Mar Rovira

Tanmateix, argumenten que es concentrarà tota la demanda en aquest complex i «quedarà desert el teixit comercial del voltant». Comuns Sumar indica que «el poc turisme que hi ha vinculat al comerç local trobarà un efecte demolidor amb la CTR». A més, critiquen que s’oferirà una oferta «poc sostenible i massificada» pensada per a «grans directius».

Preocupats per la ludopatia Un dels principals temors que existeix respecte a l’impuls del Hard Rock és el possible creixement dels índexs de ludopatia. Existeix una conscienciació generalitzada sobre aquesta problemàtica entre els partits, tot i que alguns han mostrat més preocupació que uns altres. Junts destaca que «amb les modificacions del projecte, el joc ha quedat reduït a la mínima expressió». Respecte a això, el PSC afirma que «l’espai destinat a joc d’atzar tan sols suposa un 3% del complex». «Vincular la ludopatia de la gent jove amb el Hard Rock és un acte de demagògia populista», etziben.

«Tot allò que fomenti el joc no és la nostra aposta perquè és un problema molt greu que destrossa vides», apunten des d’ERC. Els comuns comenten que «cal protegir a la població de models econòmics com el joc, volem ajudar a prevenir i oferir accés a serveis públics de salut mental per combatre l’addicció», mentre que la CUP recorda que «el mateix conseller de Salut i associacions especialitzades alerten que aquestes instal·lacions poden comportar la pujada de patologies». PP, Vox i Cs, en canvi, posen el focus en la regulació de les apostes en línia i les sales de joc properes a les escoles.

L’arribada de Hard Rock farà créixer els llocs de treball a la demarcació?

Sens dubte. No és que ho digui jo, ho diuen els mateixos adversaris del projecte. Estem parlant de milers de nous llocs de treball, per tant, de milers de famílies que es poden veure directament beneficiades.

Primer, destaquem que el projecte continua en tramitació i s’ha de veure si el projecte existirà. Els llocs de treball seran vinculats al sector serveis, amb les seves condicions, que francament són molt millorables. Hem de treballar per a millorar les condicions d’aquest sector.

Sí, s’està parlant d’una xifra aproximada d’entre 2.000 i 3.000 llocs de treball directes, als quals cal sumar els indirectes que es generin fruit de l’impacte d’una inversió d’aquesta magnitud.

És deure de qualsevol govern potenciar el desenvolupament econòmic, especialment a Tarragona, província que lidera la taxa d’atur regional, i aquest projecte, sense cap mena de dubte, portarà llocs de treball de qualitat. Els successius governs separatistes i socialistes de la Generalitat fa anys que desmantellen i criminalitzen la nostra indústria.

El projecte del Hard Rock promet llocs de feina vinculats al turisme i, per tant, vinculats a l’estacionalitat, en resum feines precàries. Per a nosaltres, si es creen llocs de treball, segur que no seran de qualitat. Els convenis vinculats al joc i a l’hostaleria són molt minsos i amb moltes dificultats.

No. La mateixa patronal turística alertava que, a les últimes temporades, faltaven gairebé 1.500 treballadors, és a dir, vacants de feina que ningú ocupa per les males condicions del sector. Per tant, continuant apostant en el mateix model turístic no farà créixer les persones ocupades.

Sense cap mena de dubte. Serà un bon complement de l’oferta turística de la Costa Daurada.

Com afectarà al teixit comercial de Tarragona i Reus l’arribada del CTR que va lligat a Hard Rock?

És perfectament compatible un comerç de proximitat i de la màxima qualitat com el que tenim a Tarragona i Reus amb la consolidació d’altres equipaments i inversions. No dubto que la gent que ens visiti sabrà valorar l’extraordinari talent del nostre teixit comercial de proximitat.

Això ens preocupa. Si la gent té 5 euros, i se’n gasta 3 al Hard Rock no se’ls podrà gastar als comerços de l’entorn.

Se’n beneficiarà perquè atraurà nous perfils de clients. Cal bastir estratègies perquè els que el visitin per congressos, convencions o concerts, passin uns dies aquí i visitin també altres reclams turístics de casa nostra com la Tàrraco Romana, el Reus modernista, l’enoturisme del Priorat i les comarques de l’interior.

Nosaltres hem estat clars en aquest sentit: tot benefici fiscal o tot suport que es proporcioni al projecte de Hard Rock ha de facilitar-se en igualtat de condicions al nostre comerç local, sense distinció. A VOX fa anys que denunciem el profund abandonament que afecta el nostre comerç local, essent constant el tancament de comerços a la nostra província.

El poc turisme que hi ha vinculat al comerç local trobarà un efecte demolidor amb la CTR i hi haurà un efecte crida als municipis del voltant. Ens posicionem fermament en contra del projecte del Hard Rock, que fomenta models econòmics que no es tradueixen en un benefici per a les persones de territori.

El mateix projecte contempla la construcció d’unes 75 botigues de luxe gestionades per una marca ja coneguda per la implantació de grans multinacionals de la moda. La implantació d’aquestes empreses provoca la concentració en aquests centres de la demanda i l’efecte ‘forat negre’ quedant desert el teixit comercial del voltant.

Molts dels visitants del complex turístic lligat a aquest projecte ben segur visitaran també les ciutats de Tarragona i Reus, la qual cosa ha de ser positiva pel teixit comercial i hostaler d’ambdues ciutats.

La competència sempre és bona i incrementarà el moviment entre pols comercials.

El turisme del joc és compatible amb l’essència de turisme familiar, cultural i gastronòmic de Salou, Cambrils, Tarragona i Reus?

No hi ha un ‘turisme del joc’, el que hi ha, repeteixo, és un projecte molt ampli i molt diversificat on hi haurà un 3% del total destinat a zones de jocs d’atzar. A Barcelona, Madrid o qualsevol altra ciutat hi ha casinos, centres recreatius amb màquines diverses, però a ningú se li acut dir que són ‘ciutats del joc’.

Creiem que no seria un bon reclam, no ens afectaria positivament. Tenir el casino més gran d’Europa no seria positiu. No el volem i no el podem defensar. No volem tenir la fiscalitat de països com Macau.

Sí, de la mateixa manera que ho és ara mateix, perquè ja hi ha sales de joc a la demarcació, i els creuers que arriben, també. Les ofertes s’han de retroalimentar.

No volem que la nostra província es converteixi en Las Vegas o Macau. Esperem que el joc no monopolitzi el projecte, ja que, en cas de ser finalment així, Hard Rock podria tenir conseqüències negatives pels tarragonins i pel model de turisme que fa anys que caracteritza la nostra província.

Són dos tipus de turismes diferents que no coincideixen, no són complementaris. El casino és un lloc on no podran entrar infants, no és turisme familiar. Amb aquests projectes es desvirtua un model que s’ha establert sense valors afegits. Volem fomentar un tipus de turisme no massificat i sostenible.

El joc com a part del model turístic ja fa temps que s’ha implementat, així ho veiem amb el creixement de bingos i sales de joc, i el turisme de la Costa Daurada es basa en el model de masses de sol i platja, ni cultura ni gastronomia. L’única aposta turística pel futur del Camp és el decreixement i la reconversió de llocs de feina a altres sectors.

Sí, de la mateixa manera que ho és ara mateix, perquè ja hi ha sales de joc a la demarcació, i els creuers que arriben, també. Les ofertes s’han de retroalimentar.

El projecte és més que un casino i el convertirà en un pol d’atracció a tota la província.

Sí.

Eleccions 12-M

Turull: «Aquestes eleccions van de si decidim i manem els d’aquí,

o ho fan els de

Madrid»

Eleccions 12-M Junts per Catalunya va celebrar un míting aquest dimarts al Balcó el Mediterrani

Helena Viñas

«Una cruïlla», així és com va definir el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, la situació dels ciutadans que aquest diumenge 12 de maig hauran d’exercir el seu dret a vot amb motiu de les eleccions. Ho va fer en el míting que l’agrupació política va celebrar ahir al vespre al Balcó del Mediterrani, amb el monument a Roger Roger de Llúria com a principal espectador.

Sales: «El lideratge no el pot dur a terme algú que està lligat de mans i peus»

ria Cruset, va afegir que, en resum, les eleccions serviran per decidir si «tenir un país o una sucursal de gestoria».

dents de certs sectors en campanya, sinó que estem sempre atents a la gent i les seves necessitats», va cloure la cap de llista.

Mirada multisectorial

En el míting també hi van participar altres membres de l’agrupació política, com Jovita Baltasar, número 14 de la llista actual regidora a l’Ajuntament de Torredembarra. En la seva intervenció, Jovita, economista de professió, va posar l’atenció en la complexitat dels procediments burocràtics, que en moltes ocasions produeixen patiment a empresaris i autònoms. «Cal repensar l’administració, ferla menys burocràtica i més eficaç», va declarar.

Sales també va agrair aquells que «cada dia surten a penjar cartells i, quan els pinten, els tornen a posar, perquè nosaltres som els de resistir i perseverar». En la mateixa línia, va declarar que «alguns ara volen reflexionar cinc dies quan els ataquen, però nosaltres portem a l’esquena sis anys i mig d’obstacles, i hem tirat cada dia endavant».

Míting de Junts per Catalunya aquest dimarts al Balcó del Mediterrani. Gerard

Unes declaracions amb què va coincidir Mònica Sales, la cap de llista del partit per a

En el seu discurs, Turull va expressar que en els pròxims comicis la decisió està entre dos candidats principals: el seu, Carles Puigdemont, i Salvador Illa, del Partit Socialista Català (PSC). El primer el va descriure com algú que té com a «primera, segona i tercera prioritat» a Catalunya, i que l’ha portat en «el seu cap i cor». D’altra banda, però, va presentar Illa com un candidat que «sempre té el no per resposta»: «Només té un sí per Catalunya quan Sánchez, per necessitat i no convicció, li diu que ho ha de fer».

la candidatura del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. «El lideratge no el pot dur a terme algú que està lligat de mans i peus», va

Junts es proposa reforçar la producció cultural a les comarques tarragonines

Política En matèria de llengua, es compromet a crear un pla de foment del català, l’aranès i la llengua de signes catalana

La candidata de Junts+ Puigdemont per Catalunya al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès a les eleccions del 12 de maig, Mònica Sales, va exposar aquest dimarts les propostes del partit en àmbit cultural i lingüístic. Ho va fer acompanyada d’alguns membres de la candidatura, com Jordi Bertran, gesto cultural, i Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya. «Més cultura és sinònim de més llibertat». Sota aquesta premissa, Sales va recordar

la importància de garantir l’accés al teixit artístic a tota la població, però, sobretot, la necessitat de dur a terme un «reequilibri territorial» en matèria cultural: «Hem de promoure i reforçar les nostres comarques com a productores de cultura», de tal manera que no tota l’activitat es centri a Barcelona. En la mateixa línia, va reafirmar l’aposta del partit per continuar treballant i aconseguir el 2% cultural en els pressuposts de la Generalitat.

A més, també es va comprometre a presentar l’avantprojecte d’una llei de mecenatge

cultural. Tot plegat, amb «total independència de l’Estat». Pel que fa a la llengua catalana, Sales va expressar que aquesta «està passant per moments difícils, i necessita recuperar tot els espais possibles». És per això que, com a mesura principal, Junts vol crear un pla de xoc del foment del català, l’aranès i la llengua catalana de signes. Aquest anirà acompanyat d’una millor infraestructura al voltant del consorci per a la normalització lingüística.

També en matèria lingüística, buscaran que la Generalitat pugui actuar d’ofici en els

dir referint-se a Illa, i va afegir que Puigdemont compta amb un «lideratge consolidat i amb recorregut». El cap de campanya de Junts, Josep Ma-

En relació amb una de les principals accions de campanya del partit, 10 comarques, 100 trobades, va explicar que «ens ha permès arribar a infinitat de persones, que han compartit els seus reptes i preocupacions». «S’adonen que no només estem pen-

D’altra banda, l’alcalde Vilaseca, Pere Segura, va interpellar a aquells que encara estan indecisos sobre a quin partit votar diumenge, i va donar algunes raons de per què decantar-se per Junts. «Nosaltres som la gent dels fets, i no de les paraules», va asseverar, argumentant que el seu partit sabria gestionar reptes com el canvi climàtic i la immigració. Un dels altres objectius del partit és el d’enfortir la cultura catalana, com bé va explicar Josep Bertran, número 2 de la llista del partit i gestor cultural de professió. El membre de Junts també va remarcar la voluntat del partit d’obrir-se a altres sectors, de tal manera que potencien «una idea més oberta del que pot ser la política».

casos de discriminació lingüística.

En la seva intervenció, Turull va expressar que la llengua catalana «forma part de

la nació i, si la perdem, quedem aigualits». Igualment, va remarcar la importància que «els joves puguin sentir el català com la seva llengua».

Pel que fa a la cultura, va remarcar el compromís «sense dubtes» de Junts amb relació al foment de la cultura catalana.mena de ser del pais.

Helena Viñas

Membres de Junts per Catalunya dimarts al matí al Pla de la Seu. Junts per Catalunya

Martí

Per Junqueras, «no té res de sorprenent» que el PPC s’ofereixi a pactar amb el PSC

Política ERC s’erigeix com el partit que «millor representa»

Catalunya

ACN

El president d’ERC, Oriol Junqueras, creu que «no té res de sorprenent» que el PPC hagi obert la porta a pactar amb el PSC després del 12-M. «No m’estranya perquè ho han fet moltes vegades», ha etzibat Junqueras sobre la proposta d’aquest dimarts del candidat del PPC, Alejandro Fernández, que ha posat condicions a un eventual acord amb la candidatura de Salvador Illa. En aquesta línia, Junqueras ha demanat concentrar el vot d’esquerres en ERC i ha defensat que «no té cap sen-

tit» apostar per una altra formació. En un acte sectorial a Montjuïc, el partit s’ha erigit com el que «millor representa» Catalunya i ha presumit de tenir gent provinent de diferents espais polítics, com ICV, PSC, CDC i Unió. Junqueras ha carregat contra el PSC i ha defensat que el partit «molt sovint ha demostrat que no és d’esquerres, ni gaire catalanista ni gaire progressista». En aquesta línia, ha recordat que Illa «no va tenir cap inconvenient en manifestar-se al costat de la dreta i l’extrema dreta més espanyolista» el 2017.

El president d’ERC també ha volgut desmarcar la seva formació de la resta de partits, a qui ha acusat d’actuar «amb molt més egoisme i una mirada molt més curta i tàctica». «Només estan preocupats per veure com pacten entre ells, per maximitzar la quantitat de poder que tenen. Nosaltres afortunadament no som així» ha assegurat. L’acte sectorial d’ERC d’aquest dimarts ha reivindicat ERC com un projecte polític «divers», que aplega persones provinents d’altres sectors socials i formacions. En l’acte hi ha assistit el con-

Ortésia Cabrera (CUP) diu que els atacs que ha rebut «no són un cas aïllat»

Política La candidata rep el suport de col·lectius feministes i LGTB

La candidata número 3 de la CUP per Tarragona, Ortésia Cabrera, ha assegurat que els atacs transfòbics que ha rebut a les xarxes socials en els últims dies «no són un cas aïllat». Així ho ha dit aquest dimarts després que més d’una quarantena de col·lectius hagin signat un manifest en el seu suport. «No l’ataquen per qui és, sinó pel que representa», han remarcat després que divendres l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia denunciés els atacs d’odi davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i la No Discriminació de la Generalitat. En una atenció als mitjans des de la Glorieta de la Transsexual Sònia, al parc de la Ciutadella, Cabrera ha assegurat que té la «responsabilitat» de «no caure» davant d’aquests comentaris. «Vull tirar endavant perquè la gent més jove ho tingui més

Ortésia Cabrera durant una roda de premsa. ACN

La tarragonina ha estat protagonista de diversos atacs transfòbics

Esquerra presumeix de tenir gent provinent d’ICV, PSC, CDC i Unió

seller d’Interior, Joan Ignasi Elena; el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; l’exconsellera de Drets Socials Dolors Bassa; la cap de llista dels re-

publicans a les eleccions europees, Diana Riba o el diputat al Congrés Francesc-Marc Álvaro, entre altres. «Catalunya és un país plural i divers, i ens sentim molt orgullosos de representar aquesta pluralitat i diversitat, ens enriqueix», ha ressaltat Junqueras. Preguntat per la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) que obligarà RTVE a compensar tots els partits que participen en les eleccions del 12-M per l’entrevista a Pedro Sánchez de la setmana passada, Junqueras ha explicat que formalment encara no han rebut el document i que coneixen la decisió a través dels mitjans. El president d’ERC ha assegurat que «en la mesura» que la JEC els doni la raó estaran «satisfets» i ha lamentat que els socialistes «utilitzin el marc institucional per guanyar presència als mitjans».

Moreno: «Són molts els llaços que hi ha entre Catalunya i Andalusia»

Política El president andalús ha visitat els comerços del centre de Reus

Juanma Moreno defensa que el model del PP funciona allà on governa

fàcil en un futur i jo quedi en una anècdota», ha expressat la candidata tarragonina. En aquesta línia, ha demanat que hi hagi més diversitat als llocs públics. «L’important és la comunitat, sabem que no estem soles i que som igual de vàlides que qualsevol altre», ha sentenciat.

Redacció

En l’última setmana de campanya electoral de les eleccions catalanes del 12-M el Partit Popular es presenta com el «vot per la serenitat». Així ho assegura Juanma Moreno,

president de la Junta d’Andalusia que va visitar ahir a la tarda Reus de la mà de Pere Lluís Huguet, número 1 a la llista dels populars per la circumscripció de Tarragona. Ambdós polítics van visitar diversos comerços del centre

de la ciutat per a demanar el seu vot de cara els comicis d’aquest diumenge i defensar que el model dels populars és l’idoni. El president andalús destaca que «són molts els llaços culturals, socials, emocionals i econòmics que hi ha entre Andalusia i Catalunya. Jo he nascut a Barcelona, soc fill de la immigració com molts altres andalusos i catalans d’origen andalús». A més, Moreno també subratlla que Catalunya viu un moment «d’incertesa» provocat pels «partits independentistes». Per la seva banda, tant Huguet com Moreno coincideixen a defensar que «el model del Partit Popular funciona, i així es demostra en els llocs on governen, sigui una ciutat o una comunitat autònoma». Per aquests motius, el president argumenta que el «vot segur, d’igualtat, de tranquil·litat, de serenitat i de progrés» és el vot al Partit Popular i Pere Lluís Huguet.

Juanma Moreno creu que el vot al PP és el «vot de serenitat». Diari Més

El president d’ERC, Oriol Junqueras, amb diversos membres del partit. ACN

L’Ajuntament farà proves de pacificació del primer tram de la Rambla el 2025

Urbanisme L’executiu té clar que ho vol «assolir» perquè comportarà «més mobilitat» per al vianant i «ajudarà al comerç»

Oriol Castro

El govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona té clar que en aquest mandat vol «assolir» la pacificació de la primera coca de la Rambla Nova. «L’any vinent començarem proves pilot», explica Nacho García, conseller d’Urbanisme.

L’executiu socialista tallarà el trànsit en alguns moments a la rambla per a estudiar la viabilitat de la mesura, des de l’estàtua de Roger de Llúria fins als carrers Adrià i Sant Agustí. «En certs moments en què hi ha molta activitat al carrer, com pot ser Nadal, es pot provar. Volem anar fent mostres per a veure com funciona», exposa Montse Adan, consellera de Comerç. En aquest sentit, a nivell comercial, el govern municipal considera que la mesura «ajuda» al sector. «L’aposta pel comerç passa per la dinamització de l’entorn: més activitat i més mobilitat per al vianant», in-

dica Adan.

Una fórmula «d’èxit» que, segons la consellera, té un clar exemple. «S’ha vist amb el Mercat Central. El comerç

s’impulsa amb la suma de millores urbanístiques, amb una reforma integral. A la plaça Corsini no paren de passar coses i el seu efecte es veu»,

La Cambra ja va presentar una proposta el 2008

La Cambra de Comerç de Tarragona va presentar l’any 2008 una proposta perquè el primer tram de la Rambla Nova guanyés atractiu i més activitat comercial. La iniciativa, impulsada pel president de l’òrgan, Albert Abelló, buscava canviar el concepte de passeig lineal pel de plaça allargada. L’ordenació la va dissenyar l’arquitecte Xavier Climent i aspirava que la rambla es pogués travessar des de molts punts. La proposta no va tirar endavant. L’apunt

expressa l’edil.

La primera coca de la Rambla Nova ja es pacifica en alguns esdeveniments, com per la diada de Sant Jordi. «Jorna-

El govern municipal busca fer assaigs en dies de molta activitat, com Nadal

Adan: «L’aposta pel comerç passa per la dinamització de l’entorn»

des com aquesta també són un bon assaig. És un dels dies que saps que no has de passar per la Rambla amb cotxe», afirma García.

Comerciants a favor

Els comerciants tarragonins veuen amb bons ulls aquest període de proves. «És un projecte que es ve parlant de fa temps i sempre hi ha diversitat d’opinions. Tot i això, nosaltres creiem que és necessari reurbanitzar certs entorns de la ciutat», explica Melcior Bustos, vicepresident

de la Via-T. «Tenim carències perquè la urbanització és antiquada, com a la Rambla. S’ha de canviar tant a nivell de trànsit com a nivell de vianants», afegeix Bustos. El govern municipal i l’agrupació de comerciants continuen estudiant les mesures més adients. «Treballem conjuntament amb la Via-T per a l’impuls del comerç. L’entitat ha entrat en una etapa molt activa i una de les principals línies de treball és la dinamització», subratlla Adan.

Altres propostes De fet, la conselleria ha rebut una proposta diferent per part dels comerciants. «Hem suggerit d’intentar fer passar el trànsit pel mig de la Rambla i els vianants pels laterals. Ara, estem posant barreres físiques entre els ciutadans i els comerços. Els estem fent fora. Creiem que podria ser una mesura interessant», exposa Bustos.

Govern municipal i comerciants estan d’acord en transformar la mobilitat a la Rambla Nova. Gerard Martí

Els estudiants de la URV, indignats per l’augment dels preus als bars i cafeteries dels campus universitaris

Societat Des de la universitat descarten la possibilitat de reduir els preus, ja que seria «inviable»

Marta Omella Blanco

És la una de la tarda al Campus Catalunya, i els estudiants de la URV aprofiten els seus moments lliures entre classe i classe per dinar sota el sol o prendre alguna cosa al final de la seva jornada lectiva. La Cristina i els seus companys, que són alumnes de segon curs de Filologia Hispànica, fan cua davant un dels microones situats a l’exterior de la cafeteria mentre comparteixen les seves pors de cara als exàmens finals. Tant ella com el seu grup duen carmanyoles. «Passem molts dies i moltes hores aquí, i el cost del menú és bastant car per pagar-lo de forma diària. L’any passat solíem agafar un combo d’aquests típics que inclou una hamburguesa, patates... Però hem notat com el preu ha anat pujant i al final hem optat per portar el nostre dinar de casa», explica. La Júlia, que cursa segon del grau d’Anglès, ha pres la mateixa decisió. «Abans,

quan tenia gana em comprava alguna cosa, però ara un entrepà diminut pot arribar a valdre més de tres euros. Em sembla una vergonya», etzi-

Una nova

font al passeig de les Palmeres

Societat Ahir EMATSA va instal·lar una nova font refrigerada al passeig de les Palmeres, substituint l’anterior, que va patir diversos actes incívics. Aquesta nova font és més resistent i compta amb un únic sortidor per omplir recipients i un dispensador automàtic que evita el contacte. També té una major capacitat de subministrament. Redacció/Cedida

ba. «Ara m’he de preparar el dinar a casa, i clar, m’he d’aixecar encara més aviat, o me l’he de fer el dia anterior a la nit», explica.

Tant ella com molts altres alumnes opinen que els preus són massa elevats i no s’adapten a la situació econòmica dels estudiants universitaris.

L’apunt

Uns preus condicionats per l’IPC

L’any 2019, el Grup Soteras va reduir els preus dels serveis de restauració un 10%

«La majoria de nosaltres no treballem o ho fem a temps parcial. Llavors ens estan obligant indirectament a consumir menys. És bastant indignant», explica la Sofia, que estudia cinquè del doble grau de Dret i Relacions Laborals. «Fa cinc anys que estic aquí ja, i un doble grau implica passar moltes hores a la universitat, la qual cosa t’obliga a fer diversos àpats al campus. Per tant, tant jo com els meus companys hem notat aquest increment desmesurat dels preus», explica.

Una problemàtica recurrent Aquests preus porten sent subjecte de queixes durant anys. De fet, l’any 2019, el Grup Soteras, que gestiona els serveis de restauració als campus Catalunya, Sescelades i

Un dels membres de la unitat de compres del Gabinet Tècnic de Gerència explica que els preus es revisen cada setembre, segons l’índex de l’IPC. «La llei de contractació estableix aquesta revisió, i el concessionari té dret a aquesta aplicació», explica. «Entenem als alumnes, però malauradament no podem obviar aquest índex perquè no sortira a compte als concessionaris», afirma. També descarta una futura reducció dels preus. «La situació de 2019 va ser extraordinària i excepcional. Actualment és inviable», conclou.

Bellissens, va reduir els preus un 10% després d’arribar a un acord amb l’equip de govern de la universitat, motivat per les demandes dels estudiants. Aquesta rebaixa va situar els preus de la URV per sota de la mitjana de la resta d’universitats públiques. No obstant això, els preus han anat augmentant gradualment des de llavors. Actualment, un menú sencer amb beguda costa 8,40 €, mentre que un entrepà fred pot arribar a costar 3,40 € i un de calent 4,95 €.

Els estudiants de la URV denuncien els preus de la cafereria. Gerard Martí

La Nit dels Museus tindrà l’educació i la investigació com a eixos principals

Cultura Les vuit institucions culturals de la ciutat han treballat conjuntament en l’elaboració del programa

Redacció

El pròxim dissabte 18 de maig se celebrarà el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels Museus. Enguany, l’Ajuntament de Tarragona ha fet d’amfitrió i va convidar a la Volta del Pallol als directors

i responsables de les vuit institucions culturals de la ciutat que formen part de la programació, així com a l’empresa Auriga Serveis Culturals, qui ho coordina, en l’acte de presentació de la jornada.

La Nit dels Museus, que enguany celebra el seu desè

La ‘Beca Olympus’ premiarà el millor cartell per un sopar en benefici a la recerca d’ictus

Societat La beca està dirigida a l’alumnat dels Estudis de Comunicació de la URV

Redacció

Ahir l’Hotel Olympus Palace i la Universitat Rovira i Virgili (URV) van presentar la primera Beca Olympus. Aquesta està dirigida als alumnes dels Estudis de Comunicació, que podran participar en un concurs per realitzar el cartell oficial del sopar solidari que l’establiment hoteler celebrarà en benefici de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. El creador del cartell seleccionat serà el guanyador d’una beca de 500 euros i una estada de cap de

setmana a l’Hotel Olympus Palace de Salou, mentre que l’alumne finalista tindrà com a obsequi un cap de setmana a l’hotel.

El Sr. Gil Cristià, representant de la propietat de l’Hotel Olympus Palace va assegurar durant la presentació de la beca, que va tenir lloc a la Sala de Graus del Campus Catalunya, que impulsar aquesta beca «és un orgull», ja que «demostra el creixement exponencial d’aquest sopar benèfic». El veredicte del jurat es farà públic el 17 de juny mitjançant les xarxes socials

aniversari, cada any compta amb un fil conductor i aquest 2024 l’escollit ha estat el lema de l’ICOM (Internacional Council of Museums) els Museus per l’educació i la investigació En aquest sentit, els centres culturals de la ciutat han volgut destacar en les seves pe-

ces escollides i exposicions, la importància de la investigació, aportant vuit visions diferents i particulars sobre aquest tema.

Sumar esforços

Així doncs el Museu del Port; el Museu Bíblic; el Museu Di-

Cedida

El guanyador rebrà una beca de 500 euros i una estada a l’Hotel Olympus

de l’hotel, i l’entrega del premi es realitzarà durant el Sopar Solidari, que se celebrarà a la terrassa Summit de l’Hotel Olympus Palace el dijous 3 d’octubre a les 20 h.

Des de les 17.30 hores s’organitzaran torns a la ruta ‘El viatge a la constel·lació museu’

ge a la constel·lació museu, que compta amb el desplaçament en trenet en diversos torns i per a unes 200 persones; així com una visita guiada nocturna pels museus i institucions que obren les seves portes durant la Nit de Museus. La ruta s’estructura a partir d’un concepte de caràcter universal que fa de nexe d’unió entre les diferents institucions. Cada centre escull una peça que ajuda a explicar el concepte triat i en dona una visió particular i diferent dels altres.

En aquesta ocasió El viatge a la constel·lació museu celebrarà la seva desena edició fet que demostra la bona acollida que té aquesta activitat per part del públic i la voluntat dels museus i els centres culturals per seguir sumant esforços en desenvolupar projectes de ciutat. El CaixaForum Tarragona i el Pretori seran els dos punts de sortida de l’activitat. Es faran quatre grups des de les 17.30 h.

ocesà; el Museu d’Art Modern; el Museu Nacional Arqueològic; Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies; CaixaForum i Museu d’Història han sumat esforços un any més per presentar una programació conjunta que d’una banda proposa repetir la ruta El viat-

Nou fulletó

D’altra banda i per primer cop, enguany s’ha editat un fulletó en el qual es presenten tots els actes que s’han organitzat, que també es pot consultar via web, www.aurisgac. com

Els càmpings s’alien amb Tarraco Viva

Societat Més d’un centenar d’artistes i personal de producció del festival Tarraco Viva s’allotjaran un any més en els càmpings de Tarragona ciutat de forma gratuïta. En total, es preveuen més de 600 pernoctacions provinents de l’equip del festival, que compta amb grups procedents d’altres localitats de Catalunya, Espanya i Itàlia. Redacció/Cedida

D’esquerra a dreta: Maria Glòria Olivé, Vicent Fibla, Mercè Toldrà, Andreu Muñoz, Mònica Borrell, Manel Margalef, Cristòfor Salom i Jordi Salvadó. Ajuntament de Tarragona

Imatge de la presentació de la beca a la Sala de Graus.

Imatge de l’obra

La Sala Trono estrena ‘Amnèsia’,

la seva primera coproducció amb el

TNC

Cultura L’obra també tindrà una gira a la tardor, que arrencarà al Teatre Tarragona

Redacció

Amnèsia és la darrera producció de la Sala Trono i la primera que compta amb la coproducció del Teatre Nacional de Catalunya. Aquest dilluns la directora artística del TNC, Carme Portacelli, celebrava la gran acollida de l’obra que ja porta el 84% de l’aforament venut. «Quan ens van presentar aquest espectacle teníem claríssim que havíem d’estar al seu costat». Joan Negrié, director artístic de la Sala Trono, assegura que «aquesta és la producció

més ambiciosa que ha fet mai a la Trono».

L’obra, dirigida i escrita per Nelson Valente, s’ubica en un poble català on una família passa un cap de setmana junts. Regna la pau fins que una pregunta provoca el caos: «Algú pot quedar-se un temps amb la mare?». L’espectacle s’estrenarà demà i es podrà veure fins al 2 de juny a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona), però començarà una gira a la tardor que arrencarà el 2 de novembre al Teatre Tarragona.

Donació de l’escola Arrabassada a Càritas

Solidaritat L’alumnat de 5è de primària de l’Institut-Escola l’Arrabassada de Tarragona va donar a Càritas més d’un centenar de joguines noves i en molt bon estat, no sexistes i no bèl·liques. La idea va néixer després de tornar de les vacancesde Nadal, amb l’objectiu que cap nen ni nena de Tarragona es quedés sense regal. Redacció/Cedida

Mostra de Teatre Jove La Cia. Dospunts hi va debutar amb ‘De boca en boca’, una obra que fa gronxar el públic entre la curiositat i la riallada

La Mostra de Teatre Jove s’inicia amb una proposta de teatre físic

Un txumba-txumba persistent de discoteca s’apodera de l’actor. En pocs segons, els salts rítmics i eufòrics donen pas als espasmes, a l’agressivitat d’uns gestos dels quals intenta, sense èxit, escapar. L’actualitat, dominada per una lògica d’impactes que no ens és aliena, se li ha arrapat al cos. Tan sols la presència d’un objecte aconsegueix que s’aturi l’enrenou i el jove s’assereni: un llibre. S’asseu, l’ensuma, el desempolsega. Se’l mira amb els ulls atònits, amb la ingenuïtat d’una primera descoberta, amb actitud d’adoració. En obrir-lo per una pàgina qualsevol, el llibre pren vida pròpia, aleteja, plana amunt i avall i se l’emporta flotant per l’escenari. El llegeix en la intimitat, però també el comparteix amb la seva companya. Junts, es retroben amb la imaginació.

construeixen un recorregut propi de 40 minuts que va més enllà d’una defensa bondadosa de la cultura i ens transporta

Tot el cicle

Deu companyies participen enguany d’aquest cicle teatral, que s’allarga fins al 12 de juny

De la lectura parteix, precisament, De boca en boca, la proposta escènica amb què la Companyia Dospunts es va estrenar, el passat dilluns al vespre, a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona, que se celebra a la ciutat fins al 12 de juny. En concret, d’una obra que recull diversos personatges de la mitologia catalana, i que va encoratjar els actors Itzel Silvestre i Nin González, de 19 anys, a presentar-se al cicle. Amb aquest punt de partida, tots dos, sols a l’escenari,

Pons d’Icart. Carles Uriarte

de Tarragona al Solsonès i de la butaca a una cova màgica. Amb les paraules justes, i donant preeminència a les capacitats comunicatives del cos, ens conten qui eren els pertenidors —aquestes ànimes en pena que personifiquen l’eco— o el monstre de la Simanya, i entretenen la platea del Teatre Tarragona. Dues essències humanes travessen tot l’espectacle: el gust per les històries i el sentit de l’humor. Les persecucions cò-

miques ens poden fer reviure grans moments del cinema mut de Charlot o dels dibuixos animats, la manera de grimpar les pantomimes dels mims o quan juguen a fer-nos creure que es passen un objecte per mitjà d’unes llanternes els famosos esquetxos del Tricicle. Amb una complicitat molt visible en l’intercanvi de rols o a l’hora de ballar un tango, aquests dos alumnes de l’itinerari de teatre físic i visual de l’Institut del Teatre mostren, en general, fins a quin punt el cos pot parlar per nosaltres sense necessitat d’articular paraula. En la forma com sostenen la tensió a les fosques, amb un llençol blanc i dos llums, i com ens fan gronxar entre la curiositat i la riallada, entre la càmera lenta i la corredissa, també demostren fins a quin punt controlen la tècnica. La 31a edició de la Mostra de Teatre Jove no només comença amb bon peu, sinó que ho fa amb tot el cos implicat. Ara cal que la ciutat també hi posi, aquestes setmanes, de la seva part.

Enric García Jardí

Crònica escrita amb les aportacions d’Isabel Canut Sumarroca, alumna del Cicle del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

L’espectacle és la primera obra de creació pròpia de la companyia. Carles Uriarte

L’actriu Itzel Silvestre ja havia participat prèviament de la Mostra de Teatre Jove amb l’Institut

‘Amnèsia’, produïda per la Sala Trono i el TNC. Cedida

Les obres del tercer tram del carril bici entre Reus i Cambrils

euros menys

Mobilitat Adjudicats els treballs per executar el projecte, l’actuació hauria d’iniciar-se a principis d’estiu

El tercer tram del carril bici que ha d’unir Reus amb Cambrils ha de començar a convertir-se en una realitat a principis de l’estiu, segons la voluntat del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. L’inici d’obres ja està a punt de caramel, amb l’adjudicació dels contractes per uns 350.000 euros menys del que s’havia previst inicialment.

Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, ha adjudicat el primer lot, corresponent a l’obra civil, a M. y J. Gruas, SA, per un import de 2.779.697,56 euros (IVA no inclòs) i un termini d’execució de 18 mesos. El segon paquet, referent a la senyalització, l’abalisament i les defenses, el durà a terme en dos mesos

la unió temporal d’empreses conformada per Segusenyal, SL i Servidel, SLU, per 325.258,98 euros (IVA no in-

clòs). En total, les actuacions tindran un cost de 3,1 milions d’euros, o 3,76 milions d’euros una vegada aplicat l’impost

sobre el valor afegit. Cal recordar que el pressupost base de la licitació era de 3,4 milions d’euros sense tenir en compte

El tram tindrà un cost d’uns 3,76 MEUR, un estalvi respecte dels 4,1 MEUR anunciats

La previsió de Territori és que la via estigui enllestida per complet el 2026

incorporació a la xarxa pedalable catalana «facilitarà la mobilitat activa, tant en els desplaçaments quotidians com turístics i d’oci» i s’insereix en les polítiques de descarbonització de la mobilitat del Govern català.

6,7 quilòmetres

Serà la longitud total del carril bici a Cambrils, sumats els seus tres trams La xifra

l’IVA o de 4,1 milions, ja amb la càrrega impositiva.

La consellera de Territori, Ester Capella, va detallar en una visita a Reus el passat gener que, amb l’enllaç entre la urbanització d’Aigüesverds i Cambrils, la previsió és que la via per a ciclistes i vianants que discorre en paral·lel a la carretera TV-3141 estigui llesta el 2026. L’itinerari agregarà 6,7 quilòmetres de longitud i sumarà una inversió d’uns 7 milions d’euros. La nova

Trams per anar a peu L’últim tram que resta per acabar el carril bici unirà la urbanització d’Aigüesverds i la rotonda de l’A-7, en terme municipal de Cambrils. Les obres s’iniciaran el segon semestre de l’any. El vial tindrà una llargada d’uns 4,4 quilòmetres i discorrerà en paral·lel a la carretera TV-3141. Sempre que es pugui, hi haurà dos carrils d’1,5 metres per al pas dels ciclistes i un d’addicional, també d’1,5 metres, per als vianants. En les zones on l’orografia no ho permeti, s’habilitarà una secció de 3 metres compartida per a ciutadans que transcorrin a peu o ho facin amb bicicleta. Un sistema de contenció de vehicles separarà el carril del trànsit motoritzat. Així mateix, es projecten passarelles per salvar encreuaments, amb una amplitud de 3,5 metres, per on podran circular tant vianants com ciclistes. En algun tram, també està previst desplaçar la carretera de Misericòrdia o definir murs per a la contenció del talús de terres. El projecte s’executarà en quatre grans blocs, corresponents al desplaçament del tram de carretera, l’execució dels murs i les estructures, la intervenció en les parts de la via que van annexes a la carretera i l’actuació en aquelles separades de la calçada. És probable que, en el transcurs de les obres, s’hagi de tallar algun carril de la circulació, que es reguli el trànsit amb semàfors o que es prohibeixin els avançaments en certs sectors.

Sergi Peralta Moreno

Fotografia d’arxiu, de l’octubre del 2023, de l’avenç dels treballs per construir el segon tram del carril bici, entre Blancafort i Aigüesverds. Gerard Martí

La consellera Ester Capella va visitar la via pedalable el passat gener. Generalitat de Catalunya

FORMACIÓ

T’apassiona

el medi

natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura

Visita’ls l’11 de maig a la jornada de portes obertes i informa’t de les opcions de futur que t’ofereixen

Redacció

Estàs pensant a dedicar-te professionalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació ambiental o la prevenció de riscos? L’11 de maig podràs informar-te a les jornades de portes obertes de l’Institut d’Horticultura de Reus. Imparteixen cinc cicles de grau superior, dos d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà. Aquesta organització permet compaginar estudis i treball sense incompatibilitats horàries. Els cicles de grau superior que fan són: Gestió forestal i del medi natural, Paisatgisme i medi rural i Educació i Control Ambiental, als ma-

tins; i Prevenció de riscos professionals i Química i Salut Ambiental a les tardes. Els cicles de grau mitjà que fan són Aprofitament i conservació del medi natural, Jardineria i floristeria i Producció agroecològica, als matins. Tots tenen un índex d’inserció laboral molt elevat i, de fet, són moltes les empreses del territori que cerquen aquests perfils. L’Institut d’Horticultura no només es caracteritza per la seva especialització formativa sinó també per la la innovació. Ofereixen la possibilitat de fer una estada en un país europeu amb un Erasmus+. Fomenten la implicació i la creativitat dels alumnes participant en concursos, on han obtingut diversos reconeixements.

CONTINGUT ESPECIAL ~

Forma't amb

AGRÀRIA DUAL

nosaltres

CFGM Jardineri i floristeria.

CFGM Aprofitament i conservació del medi natural.

CFGM Producció agroecològica.

CFGM Paisatgisme i medi rural.

CFGM Gestió forestal i del medi natural.

MANTENIMENT

CFGS Prevenció de riscos professionals.

SEGURETAT I MEDI AMBIENT DUAL

CGFS Educació i control ambiental.

CFGS Química i Salut ambiental.

PROGRAMES DE FORMACIÓ I INSERCIÓ (PFI)

Auxiliar de vivers i jardins

Jornada de portes obertes 11 de maig

L’alcaldessa recorda l’obligació dels propietaris de solars de mantenir-los nets

Civisme Un sòl es considera com a net quan es troba desbrossat i sense residus

Redacció

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha emès un comunicat per recordar a les persones propietàries de solars i parcel·les la seva obligatorietat «de mantenir-los en bon estat i en les condicions òptimes de seguretat, salubritat i d’ornament públic, així com lliures de residus, per tal d’evitar el perill d’incendi i la proliferació de rates i insectes». Per tant, es recomana picar la vegetació i deixar-la en el mateix terreny de forma regular i sense fer

munts, dues vegades a l’any, una abans de l’estiu i una altra just abans de l’hivern. En cas que hi hagi restes vegetals de mida gran i altres residus caldrà transportar-los a plantes de residus autoritzades per al seu tractament. Per un altre costat, no es recomana l’ús d’herbicides pels efectes nocius que poden tenir en els ecosistemes urbans i salut de les persones. Finalment, des del consistori també recorden que, segons la perillositat per als béns i per a les persones que suposi el mal estat del solar, l’Ajuntament

Les multes per no mantenir els solars nets oscil·len entre els 300 i 3.000 euros

podrà sancionar als propietaris amb multes que oscil·len entre els 300 i els 3.000 euros, que es podran reiterar si no es compleixen els requisits de conservació de la parcel·la.

Un solar en males condicions comporta perill d’incendi i plagues. Cedida

Veritas obrirà la seva nova botiga el dia 16 de maig al Mercat Central

Es posa en marxa la primera fase del nou accés del Mercat Central en el procés de transformació comercial de l’equipament amb l’obertura de l’establiment de Veritas. La nova botiga de la cadena de supermercats ecològics es va adjudicar l’agost passat i obrirà al públic a partir del dijous 16 de maig. «Amb aquesta obertura, ja estem a la recta final d’acabar les obres del nou espai», apuntava el president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos. El nou espai de Veritas ocuparà una zona interior del mercat, de 386 metres quadrats (m2), i una exterior, de 124 m2, que consta de dues terrasses —una completament exterior de 62 m2, i una altra semicoberta de les ma-

teixes dimensions—. La zona de degustació obrirà d’aquí a poques setmanes. Hi ha hagut també un mo-

viment de parades. «Hem eliminat una illa de vuit estands i hem mogut a dos més per adaptar-se a aquest mercat

amb unes parades noves, renovades i més sostenibles, cosa que ha servit per a millorar la climatització», va afir-

El nou operador del mercat aposta per productes ecològics i de proximitat

mar Marcos. L’espai s’integrarà amb l’interior del mercat amb un tancament perimetral transparent. Tota l’àrea tindrà un horari d’obertura més ampli que l’actual, de 9 a 21 hores, de dilluns a dissabte, per això, «tenim una entrada en la façana per poder accedir a la botiga fora de l’horari del servei dels paradistes», comentava el director general de Veritas, Anselmo Méndez. Marcos va recalcar que aquesta ampliació d’horari se suma a la proposta que ja es va aplicar perquè el Mercat Central de Reus obrís, també, els

dijous i divendres a la tarda. Per tant, «continuem aquesta transformació del mercat adaptable sobretot als nous temps i creiem que l’ampliació de l’horari donarà encara més vida al mercat», tancava el president de Reus Mobilitat i Serveis.

Veritas torna a tenir botiga a Reus, després d’haver estat fa uns anys al Centre Comercial La Fira, amb una aposta decidida pel producte de proximitat. «Tenim un productor local que a les 7 del matí tallarà les verdures de temporada i les tindrem a disposició a la botiga a partir de la seva obertura», va assegurar Méndez. Alguns dels paradistes, després de veure el procés de les obres, afirmen que «l’estètica del mercat s’ha perdut, és un desastre el que han fet», remarcava P.C., una de les dependentes del Mercat. «S’han fet dos mercats des que som aquí i aquest no té la mateixa essència», afegia. El mur de davant de la terrassa és el que ha rebut més crítiques, ja que «és vergonyós que l’alumini amagui la façana de l’entrada», expressava A.M., paradista del Mercat. «Estèticament, és horrible», tancava.

El Trapezi torna a les escoles per fascinar 2.400 alumnes de 25 centres

Circ Veuran l’espectacle ‘Amb P de Pallasso’, de Sabanni

Redacció

El Trapezi torna a les escoles a partir d’avui amb l’objectiu de potenciar que el món del circ formi part de l’imaginari dels infants des de ben petits. L’actuació que s’interpretarà enguany és Amb P de Pallasso, de Sabanni, un pallasso que fa més de 25 anys que fa riure i deixa bocabadats tant els més petits com els més grans. «El seu amor per la màgia, el circ i el pallasso ens permet veure des dels seus ulls un món fascinant i viatjar junts allà on tot és possible», remarca l’organització.

Trapezi a les escoles durarà dos dies, dimecres 8 i dijous 9 de maig, i se celebrarà a la Carpa del Parc de Sant Jordi, amb un total de quatre actuacions programades, a les 9.15 hores i a les 11 h. Hi participaran 25 escoles amb un total de 2.400 alumnes d’arreu de la ciutat.

Imatge d’arxiu d’una actuació de la iniciativa. Cedida

La Fira Trapezi encetarà avui i omplirà Reus de circ fins al dissabte

Cal recordar que l’edició número 28 de la Fira de Circ de Catalunya, el Trapezi, començarà avui mateix. Fins al

dissabte, Reus serà l’epicentre del món circense, amb la participació de més de trenta companyies catalanes, estatals i internacionals que presentaran les últimes novetats del sector en indrets tan diversos com els teatres, les places, la Palma, el jardí de la Casa Rull, les carpes o el Parc de la Festa.

Marta Gutiérrez

Presentació de l’obertura del nou espai a l’accés del Mercat Central. Gerard Martí

El Govern català destina 45 milions d’euros a l’ampliació de l’hospital comarcal del Vendrell

Sanitat El centre sumarà 9.500 metres quadrats a les seves instal·lacions actuals

Redacció

El Govern català ha autoritzat aquest dimarts el Departament de Salut a concedir una subvenció a la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, mitjançant la subscripció d’un conveni, destinada a finançar l’ampliació i reforma de l’Hospital del Vendrell, per un import de 45.000.000 d’euros, amb la finalitat, afirmen fonts de la Generalitat, «de promoure la millora d’una infraestructura clau per al sistema públic de salut a la Regió Sanitària Penedès.»

L’ampliació suposarà un increment de 9.500 metres quadrats que permetrà augmentar els serveis del centre hospitalari. En concret s’afegiran dinou despatxos per a consultes externes, dinou boxs i tres consultes a urgències, 40 llits per a hospitalització, 36 llits per a atenció intermèdia i quatre places d’hospital de dia. A més, al bloc quirúrgic es construiran dos quiròfans polivalents, dos de CMA, dues sales d’endoscòpia i 20 boxs de CMA i endoscòpia; a més de dos llits per a la unitat de semicrítics,

Imatge d’arxiu de l’accés al centre hospitalari vendrellenc. ACN

L’ampliació del centre permetrà sumar 40 llits hospitalaris i 36 d’atenció intermèdia

crítics i reanimació postquirúrgica.

L’Hospital del Vendrell es troba integrat al sistema sani-

S’incorporen 80 nous residents de medicina i infermeria al Camp de Tarragona

Sanitat L’ICS ha rebut aquest dimarts 80 nous residents que completaran la formació de la seva especialitat als centres hospitalaris del Camp de Tarragona. Es tracta de cinc més respecte a l’any passat: un a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i quatre a l’Atenció Primària. Concretament, el Joan XXIII acull 46 residents: 39 d’espe-

cialitats mèdiques, 6 d’infermeria i 1 de farmàcia. Pel que fa a l’Atenció Primària, en rep 34: 22 de l’especialitat de medicina familiar i comunitària i 12 d’infermeria. Respecte als professionals de medicina familiar i comunitària, completaran la residència en centres com el Pius Hospital de Valls o l’Hospital de la Xarxa Santa Tecla, entre d’altres. Redacció

tari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Segons ha informat el Govern, Salut «ha constatat la necessitat d’acordar les mesures adequades per promoure l’ampliació de l’hospital com a fórmula per garantir el desenvolupament de l’activitat assistencial al seu territori de referència». El disseny inicial

de l’edifici ja es va fer pensant en una possible futura ampliació, que s’ha considerat necessària «atès l’increment de població de la zona i la creixent demanda de serveis sanitaris.»

Satisfacció de la Xarxa

La Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla ha fet public

un comunicat després de saber-se l’aprovació de la inversió i en ell es felicitava per «la fita que s’ha assolit amb la força del territori i que ens congratulem d’haver vehiculat com a entitat propietària i gestora del centre hospitalari.»

La institució, a banda de destacar la rellevància de la

futura ampliació de l’hospital, mostrava el seu agraïment, «a totes les administracions i persones que han treballat estretament amb nosaltres per assolir-ho.»

En aquest sentit, el director general de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, ha manifestat que l’ampliació de l’hospital vendrellenc «és una necessitat social reconeguda per tothom; reconeguda per la Generalitat, reconeguda pels ajuntaments, reconeguda pels professionals en una comarca que realment ha tingut un creixement espectacular de població i d’uns nivells socioeconòmics molt necessitats d’aquesta dimensió que ara tindrà».

Adserà ha conclòs que l’actuació a l’Hospital del Vendrell es farà «el més aviat possible, el més ràpid que poguem, perquè la gent ho necessita. Ja hem arribat al tret de sortida d’una carrera no de fons, sinó carrera de velocitat; anirem a fer-ho i ho aconseguirem!».

A l’hora de valorar la importància de l’ampliació, des de la Xarxa Santa Tecla explicaven que, «Ja fa temps que els nostres equips tècnics i els del Departament de Salut de la Generalitat han definit les característiques estructurals, logístiques i d’equipament del nou centre, d’acord amb els reptes que ens planteja la societat a la qual donem servei: una població estable que ha crescut més d’un 50% des que es va posar en marxa l’actual hospital, l’any 2005, i que cada any acull una població estacional de més de 150.000 persones, amb els reptes que això comporta.».

Diversos dels nous residents als centres hospitalaris del Camp de Tarragona en l’acte de benvinguda. ICS

Engeguen els actes de commemoració dels 700 anys de la creació del Comtat de Prades

Territorial Els actes s’allargaran tot un any

Un repic de campanes a més d’una trentena de pobles va donar, el passat dilluns, el tret de sortida als actes de commemoració programats coincidint amb l’aniversari dels 700 anys de la creació del Comtat de Prades i de la seva annexió a la Baronia d’Entença. Els actes s’allargaran durant tot un any en què es preveuen presentacions de llibres, cicles de conferències, cursos de paleografia, elaboració de diversos materials gràfics i audiovisuals, visites culturals i recreacions històriques entre d’altres amb la col-

laboració d’una cinquantena d’entitats entre Ajuntaments, arxius històrics, museus, centres d’estudis i associacions culturals. El comissari que ha estat nomenat per impulsar la commemoració és Eduard Juncosa Bonet, medievalista i politòleg, autor d’estudis sobre uns espais als quals va dedicar la seva tesi i editor d’un llibre dedicat a la darrera reina del Casal de Barcelona. Des de l’organització expliquen que el diumenge 6 de maig del 1324, a l’interior de la catedral de Barcelona, el rei Jaume II va erigir les Muntanyes de Prades en comtat per al seu fill petit, l’infant Ramon

Berenguer, tot vinculant el senyoriu de nova creació als dominis que havien pertangut al difunt Guillem d’Entença. Per primer cop, un monarca de la corona catalanoaragonesa fundava un comtat de bell nou, sobre un territori de la Catalunya Nova que fins aleshores havia estat de jurisdicció reial, per a entregar-lo a un membre del seu llinatge. En el preàmbul de la donació, el monarca afirmà al seu benjamí que li lliurava l’emergent comtat –el qual havia de prendre el nom de comtat de les Muntanyes de Prades– per distingir-lo amb la dignitat comtal, mitjançant una do-

Una trentena de platges del Camp, guardonades amb la Bandera Blava

Platges També s’ha distingit a quatre ports tarragonins

Redacció

Una trentena de platges del Camp de Tarragona i quatre ports compten aquest any amb la Bandera Blava que atorga la Fundació per a l’Educació Mediambiental (FEE per les sigles en anglès). L’etiqueta reconeix internaci-

onalment la qualitat i els serveis dels indrets distingits. Pel que fa a les platges del Penedès, se n’han atorgat dues a Cunit, tres a Calafell i tres més al Vendrell. A més, també han rebut la Bandera Blava dues platges de Roda de Berà, dues de Torredembarra i una d’Altafulla. Tarragona

ha rebut un total de quatre banderes per a les seves platges, així com Cambrils, que n’ha rebut quatre, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, que també n’ha rebut quatre, així com la Platja de la Pineda, que tmabé n’ha obtingut una. Per últim, les de les Terres de l’Ebre es concentren al Baix

Detinguts per dos robatoris amb força en comerços i per intentar ocupar un habitatge

Torrembarra Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Torredembarra Van detingut tres persones aquest cap de setmana. Dues de les detencions s’han produït per robatoris amb força en establiments comercials i l’altra per intentar ocupar un habitatge. En aquest cas, els agentsvan detenir l’home, d’Almeria, durant la matinada de diumenge. Se li

atribueix un presumpte delicte d’usurpació i atemptat, resistència i desobediència a agents de l’autoritat. Més tard, els policies van arrestar un veí de la Pobla de Montornès quan sortia d’un restaurant amb una bicicleta, una motxilla i una bossa de grans dimensions amb productes de menjar i garrafes d’oli, el qual també va robar en un local de rentatge de gossos dis-

Un repic de campanes a una trentena de pobles va donar el tret de sortida dilluns

nació irrevocable a favor d’ell i dels seus successors. La donació suposà la crea-

Ebre i el Montsià, com és el cas de l’Ametlla de mar, l’Ampolla. Deltebre, la Ràpita i Alcanar.

Aquest guardó, entregat a escala internacional, valora i premia la gestió ambiental, la seguretat de les zones de bany i les seves instal·lacions, la prestació òptima dels serveis i la informació i l’educació ambiental. Així mateix, la qualitat de l’aigua de bany ha d’haver obtingut la classificació Excel·lent que estableix la Directiva 2006/7/CE que regula la gestió de la qualitat de les aigües de bany.

ció d’una unitat senyorial amb dos espais que mantingueren la seva personalitat jurídica i un únic cap que regia tot el conjunt amb una diferència important: el comtat de les Muntanyes de Prades fou cedit en feu honrat (mitjançant la transferència del domini útil, condicionat a la presta-

ció d’homenatge, al jurament de fidelitat i a l’adquisició de diverses obligacions), mentre que els indrets i territoris que havien pertangut a Guillem d’Entença es donaren en alou (una cessió del rei al titular del senyoriu del domini directe, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació).

Vuit investigats i 3.000 productes falsificats comissats en un operatiu a Salou

sabte a la tarda. Aquestes detencions se sumen a les fetes en dies anteriors. En concret, a les del dia 29 d’abril quan es va arrestar el presumpte autor d’un robatori amb força en un establiment d’informàtica.El robatori s’havia produït dos dies abans. El 27 d’abril també es va detenir un individu sobre el qual hi havia una ordre de detenció del Jutjat Penal 3 de Tarragona. ACN

Policial La Guàrdia Civil va comissar durant la jornada d’ahir fins a 3.000 productes falsificats valorats en uns 400.000 euros i 10.000 productes més de contraban en un operatiu que es va dur a terme ahir en diversos establiments comercials de Salou. El cos armat també va obrir ahir una investigació contra vuit persones que, en el tancament d’aquesta

edició, no havien quedat detingudes. A aquestes vuit persones el cos policial les acusa d’un delicte contra la propietat intel·lectual. D’altra banda, la Guàrdia Civil també va posar, durant la jornada d’ahir, un total de deu denúncies per evasió d’IVA, cinc denúncies per vulnerar la llei de protecció de dades pels enregistraments amb càmeres de videovigilància i quatre de-

núncies més per contraban. L’operatiu es va dur a terme durant la jornada d’ahir de manera simultània en diversos establiments comercials de l’avinguda Andorra de Salou, així com en locals del passeig Jaume I i de carrers dels voltants. En aquest operatiu també hi van col·laborar els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Local de Salou. ACN

Fotografia d’arxiu d’una platja de Cambrils. Aj. Cambrils

Redacció

Una cinquantena d’entitats col·laboren en els actes de commemoració. Cedida

L’Estenedor de Cambrils oferirà 23 activitats per aquest estiu

Societat La nova edició de L’Estenedor de l’Estiu del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils oferirà un programa de 23 activitats per a joves a preus subvencionats, que es portaran a terme entre el 25 de juny i el 23 d’agost. Les inscripcions s’obriran el 27 de maig. Algunes de les novetats d’aquest estiu són els tallers per aprendre la tècnica de l’aquarel·la i per organitzar-se amb la creació d’una agenda visual personalitzada. A més, enguany es repeteix els curs de monitor en el lleure per a majors d’edat i el de premonitor/a per a menors. Redacció

‘Revolutionary Quartet, l’enigma Gerhard’, al Celler

Cultura El Celler de Vila-seca acollirà la projecció del documental Revolutionary Quartet, l’enigma Gerhard, aquest dijous a les 19 hores. En el film es dona a conèixer la trajectòria del Quartet Gerhard, un dels quartets de corda de referència al país, seguint les seves passes en diferents moments de treball i de concerts a Europa. Redacció

Repsol: «Les parts implicades hem de decidir què fer amb l’embassament del Catllar»

Medi natural La concessió de la petroquímica acaba el febrer de 2054

Redacció

El cicle de quatre debats dedicats als rius del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, orgnaitzat pel Port de Tarragona, va arribar a la seva fi el passat divendres 3 de maig. El debat que va cloure aquesta proposta va tenir com a tema central un dels principals reptes de futur de la demarcació: la gestió del riu Gaià, i què fer a mig i llarg termini amb l’embassament del Catllar, gestionat per Repsol i amb un conveni de l’any 2011 per alliberar part del cabal al tram final a través de la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Ramon Nieto, director de Serveis, Programació i Logística del complex industrial de Repsol a Tarragona, va destacar la importància de fer un full de ruta pensant en el final de la concessió que té l’empresa sobre el pantà del riu Gaià, amb data límit el 2054. «Hem de decidir què fer entre totes les parts implicades: l’ACA, les comunitats de regants, les entitats, els municipis i els veïns.

La llei marca que s’hauria de retornar l’embassament al seu estat inicial

Repsol té alternatives que no tenia el 1975, quan es va construir l’embassament, i només comptava amb aquest recurs d’aigua», va destacar Nieto. «Repsol no té ara una necessitat imperiosa de l’aigua del Gaià i això facilita molt les coses», va afegir Nieto, qui,

Un servei oferirà atenció farmacèutica domiciliària a majors de 70 anys del Vendrell

La iniciativa, impulsada per L’Arc Serveis i la Farmàcia Mestres, té per objectiu evitar errors en la medicació i millorar l’efectivitat dels tractaments

L’Arc Serveis i la Farmàcia Mestres del Vendrell, de la mà de la farmacèutica Carme Mestres, inicien el projecte Atenció Farmacèutica Domiciliària (AFD) amb seguiment farmacoterapèutic amb SPD (Sistema personalitzat de dosificació). El programa neix de la voluntat de millorar la qualitat de vida de les persones grans que vi-

uen soles als seus domicilis i tenen dificultats per prendre correctament la seva medicació. Té una durada de sis mesos i oferirà el servei a 20 usuaris majors de 70 anys del Vendrell de l’atenció domiciliària que efectua L’Arc Serveis. Aquesta iniciativa en xarxa a la capital del Baix Penedès té com a objectius evitar errors de medicació, millorar l’efectivitat dels tractaments, garantir una manipulació correcta

dels medicaments, evitar reaccions adverses i hospitalitzacions i disminuir costos sanitaris. Es calcula que la falta d’adherència farmacoterapèutica –el correcte subministrament de la medicació segons les indicacions sanitàries– causa a Espanya més de 18.400 morts prematures.

La gerent de L’Arc Serveis, Jerusalem Torra, explica que «cada cop hi ha més persones majors que viuen soles i aïllades fora de nuclis urbans,

llei diu que s’ha de reconstituir l’estat inicial. Però ara no es pot treure l’embassament, a la primera gaianada hi hauria morts. Hi ha càmpings i un munt d’infraestructures a la part baixa que no hi eren», va explicar Joan Díaz Rull, ex alcalde del Catllar i col·laborador de l’Associació Terres del Gaià.

Díaz, que participa en les comissions de seguiment del conveni d’alliberament de cabals ambientals al riu Gaià, va posar context històric a la gestió de l’embassament: «L’any 1974 es va coronar un embassament per 8 hectòmetres cúbics d’aigua (Hm3). Es va fer llavors un recreixement de l’embassament, del projecte inicial, i es va pujar la coronació 50 metres, passant de 8 Hm3 a 60 Hm3 sobre un riu de cabal mitjà de 8 Hm3. Farien falta vuit anys per omplir l’embassament».

d’ençà que es va materialitzar el conveni entre l’ACA i Repsol per establir el cabal ecològic del riu Gaià aigües avall de la presa del Catllar, ha sigut el representant de la companyia a la comissió de seguiment.

«Quan s’esgoti la concessió de l’embassament del Gaià, la

que tenen dificultats per a desplaçar-se a les farmàcies i, a més, la so-

Antonio Ruiz de Castroviejo, vicepresident de l’Associació Terres del Gaià, va recordar que l’entitat va començar justament per «l’esperit de lluita al Baix Gaià, una pollució pel que es considera un greuge, un embassament sobredimensionat i un riu segrestat en aquella època al 100%».

Tots tres ponents va coincidir en la necessitat de gestionar el futur de l’embassament i del riu Gaià a mig i llarg termini, per buscar grans consensos en el context actual d’emergència climàtica i menys precipitacions.

brecàrrega que pateix el cuidador/a professional ens porta problemes en la presa de medicaments».

Els precedents

L’Arc Serveis va realitzar una enquesta a més de 200 usuaris amb dependència i 60 jubilats majors de 65 anys. El 97% d’aquestes persones prenien medicació diària. D’aquests, un 62% tenia el control de la seva medicació, però no estaven segurs si la prenien correctament. Alhora, les persones enquestades agraïen l’ajut d’algun familiar o cuidador a través de qualsevol sistema personal d’organització. Així mateix, les persones enquestades van valorar molt positivament el valor afegit del professional farmacèutic per donar una resposta àgil i ràpida en cas de dubtes, malestar puntual, oblits, subministrament de dosis o en l’administració correcta dels aliments.

Redacció

La farmacèutica Carme Mestres. CEDIDA

Pla general del pantà del Gaià, aquest maig. ACN

Pol Domingo, una peça essencial a la maquinària defensiva del Nàstic

Futbol El lateral grana va ser un dels homes importants a l’hora de sumar la dinovena porteria a zero de la temporada

L’empat de la Cultural Leonesa contra el Real Unión va permetre que el punt sumat a la Nova Creu Alta del Nàstic fos bo per assegurar les aspiracions de jugar el play-off d’ascens. Els grana són a cinc punts de la sisena posició quan només hi ha nou punts en joc, així que aquest empat s’ha de fer bo a casa contra l’SD Logroñés, un equip descendit, tot i que matemàticament encara no està tancat. Més enllà del punt, la part més positiva que es va poder extreure de l’insípid partit grana és que es va recuperar l’essència defensiva i aquesta va arribar, en gran part, gràcies a Pol Domingo.

nia, podria haver sigut clau en el partit.

Línia defensiva canviada El Nàstic es va presentar a la Nova Creu Alta amb un lleuger –però important– canvi a la línia defensiva. Unai Dufur va ser la parella titular de Pablo Trigueros substituint un Nacho González amb molèsties físiques. Era l’oportunitat d’or per al navarrès per redimir-se, i així ho va fer. El central navarrès va sortir en les fotografies dels errors que van provocar el 3-0 contra la Cultural Leonesa i, diumenge, va actuar amb serietat per mantenir a ratlla a l’atac del Sabadell. Dani Vidal va destacar en el postpartit que «tret d’un mal rebuig, l’Unai ha fet un partit excel·lent. El problema és que en defensa les errades es noten més que si jugues a qualsevol altra part del camp».

Unai Dufur va complir amb solidesa el seu paper al costat de Pablo Trigueros

A l’inici de la segona mei-

El lateral de la Pobla de Montornès va ser la peça principal de la maquinària defensiva grana. Després del contundent 3-0 contra la Cultural Leonesa, el Nàstic afrontava el duel contra el Sabadell amb l’objectiu de recuperar la fiabilitat de la millor defensa de la categoria. Pol Domingo va haver d’enfrontar-se al pitxitxi arlequinat Vladys i també a les pujades del carriler Toni Herrero. Amb tot, la banda dreta va ser un espai segur en tot moment i, fins i tot, Domingo va tenir moments per lluir-se.

tat, una passada en llarg de Ricard Pujol va facilitar que Toni Herrero i David Astals guanyessin l’esquena de la defensa grana. Era una situació de dos contra u bastant perillosa, però aquesta no ha acabat apareixent en cap resum de les jugades clau del partit perquè Pol Domingo no ho va

Joan Fargas, del CN Cambrils, es proclama subcampió d’Espanya d’Ilca 4

Regata El regatista del Club Nàutic Cambrils, Joan Fargas va obtenir una meritòria segona posició en el Campionat d’Espanya d’Ilca 4 celebrat el darrer cap de setmana a les instal·lacions del Real Club Náutico Portisín, a la Coruña. El cambrilenc va haver de competir amb un total de 147 regatistes d’arreu d’Espanya que es van aple-

gar a la competició en unes condicions meteorològiques difícils. La duresa de la mar ha caracteritzat la competició celebrada en aigües gallegues, amb grans onades i fort vent. De fet, a l’última jornada, celebrada diumenge, no es va poder realitzar cap prova, tot i els intents del comitè de regates. El primer dia Joan Fargas es posicionava en pri-

mera posició, però va ser superat pel canari Alonso Pérez, del RCN Arrecife, en la tercera jornada. La seva companya d’equip, Gisel Fontana, també va pujar al podi per ser premiada per la primera posició al grup Plata. Les actuacions de Fargas i Fontana van contribuir a la victòria d ela selecció catalana a la competició per autonomies. Redacció

permetre. El búfal de la Pobla de Montornès no va perdre la pista a Toni Herrero i es va situar entre els dos atacants del Sabadell. Primer, Domingo va interceptar una passada cap a l’interior de l’àrea que, en cas d’haver connectat amb David Astals, podria haver sigut un gol clar, perquè el lateral

sabadellenc es va quedar tot sol a l’àrea petita contra Alberto Varo. Sense perdre de vista la pilota, el lateral grana es va llençar a terra per refusar l’acció quan Astals estava disposat a agafar el refús. Simplement, Pol Domingo va fer quotidiana una acció que, gestionada de manera errò-

Pol Domingo i Joan Oriol també van oferir el seu nivell habitual i, sumat a un Sabadell que no volia arriscar-se més del compte, el Nàstic va sumar la dinovena porteria a zero de la temporada. De fet, Varo només va haver d’actuar una vegada per bloquejar un tir llunyà de Marc Domènech. Amb les 19 porteries a zero, el Nàstic iguala el seu rècord personal en aquest segle XXI.

Arnau Montreal Quesada

Pol Domingo disputant l’esfèric contra el defensor del Sabadell Pujol durant el partit de diumenge. Nàstic/Joan Baseda

El regatista del Club Nàutic Cambrils, Joan Fargas, durant la cerimònia d’entrega de premis. Cedida

L’equip del Nàstic Powerchair durant l’entrega de medalles amb la presència del conseller d’Esports de l’Ajuntament de

El Nàstic Powerchair guanya la Copa Catalana i ja mira cap a 2a jornada de la Liga Desarrollo

Powerchair El pròxim repte dels grana és lluitar per l’ascens a la Liga ACPFE el 19 de maig

El Nàstic de Tarragona es va proclamar el darrer diumenge campió de la Copa Catalana després de vèncer per 13-1 i 5-1 als dos equips del Tritones de Barcelona. Aquesta era la segona jornada de la Copa Catalana i l’equip havia de remuntar un resultat advers d’1-0 contra l’equip A barceloní i van complir amb escreix per signar una jornada per a la història de l’entitat grana.

Per primera vegada, la secció de Powerchair del Nàstic va jugar una competició oficial a casa, al pavelló del club Gimnàstic de Tarragona. Allà, els aficionats que van assistir a l’esdeveniment van conèixer de primera mà què és el Powerchair. Aquest és un esport similar al futbol sala adaptat a persones en cadires de rodes elèctriques. Aquestes estan equipades amb unes proteccions metàl·liques que permeten als jugadors conduir i xutar una pilota de 33 cm de diàmetre. La resta

d’elements són similars al futbol sala, ja que es permet el contacte i la intensitat és màxima. «Hi ha molta competitivitat i vivim els partits i cada entrenament amb intensitat. Aquesta és l’emoció necessitem sentir per superar-nos a nosaltres mateixos i competir cada vegada millor», va destacar Yuri Piskunov, l’entrenador de l’equip.

L’equip va sorgir l’any passat quan Piskunov, de la mà de la seva dona, Amelia Gironès, van conèixer a Barcelona aquesta disciplina i es van po-

sar entre cella i cella instaurar-la a Tarragona. Llavors, van picar a la porta del Nàstic i l’entitat grana els va acollir amb els braços oberts. «Ens van donar totes les facilitats del món. A més, l’Ajuntament de Tarragona ens va deixar un espai al Palau d’Esports Catalunya i ens van facilitar les estructures de ferro per a les cadires», va apuntar Piskunov. El tècnic va apuntar que «aquest és un esport car. No només pel que val reparar les estructures si es fan malbé, també s’han de comptar els

desplaçaments». El sistema de competició és intensiu, en un cap de setmana els equips s’apleguen per disputar una competició que es juga en un punt de l’Estat. Abans de la Copa Catalunya, els grana van jugar la Copa Espanya el 6 i 7 d’abril a Torrevieja (Alacant). Allà, els grana van competir contra equips de primer nivell que compten amb cadires professionals. «Aquestes tenen un centre de gravetat més baix i tenen més velocitat i facilitat a l’hora de girar, imprescindible en aquest esport

El Nàstic va guanyar per 13-1 al Tritones de Barcelona B i 5-1 a l’equip A

per agafar impuls a l’hora de rematar a porta», va subratllar Piskunov. A més, va afegir que «en els partits les cadires són diferencials». De fet, una part afegida de la jornada de diumenge va comptar amb sortejos d’una samarreta del Nàstic signada per tot l’equip, entre altres, per continuar recaptant diners per adquirir una cadira professional per a l’equip que es valora en uns 10.000 euros.

Amb tot, Piskunov va assenyalar que la cadira no ho és tot: «Com a qualsevol futbol, mana el temps i l’espai. En cada entrenament treballem molt la tàctica i el posicionament sobre la pista. Entrenant d’aquesta manera vam aconseguir la victòria el diumenge», va apuntar. El tècnic va resumir el triomf de diumenge com «una sensació molt positiva. L’equip absorbeix molt bé la informació i vam dominar els dos partits. A més, l’ambient a la graderia va ser espectacular i per als jugadors va ser fantàstic».

Piskunov també destacava que no tenen temps per celebracions: «Ara hem de canviar la mentalitat de nou. El dia 19 de maig jugarem a València la segona jornada de la Liga Desarrollo, l’últim torneig de la temporada. Som segons i lluitarem per ser líders i pujar a la Liga ACPFE. És difícil, però presentarem batalla», va assenyalar. El tècnic va apuntar que l’objectiu és «continuar funcionant» i la realitat és que el Powerchair ha arribat a Tarragona per quedar-se i espera continuar creixent.

Arnau Montreal Quesada

Tarragona, Berni Álvarez. Nàstic

A l’esquerra, l’equip dels Tritones de Barcelona, el rival del Nàstic a la Copa Catalana del darrer diumenge i, a la dreta, alguns dels joves que van animar el conjunt grana des de la graderia del pavelló. Gerard Martí/Nàstic

L’exèrcit israelià pren el control del pas fronterer de Rafah poques hores després dels primers atacs

Món S’han destruït objectius de Hamàs i s’ha eliminat vint terroristes, segons les tropes de Tel-Aviv

L’exèrcit israelià va prendre ahir el control del pas fronterer de Rafah, poques hores després que Tel-Aviv llancés els primers atacs sobre la zona. «Les tropes han aconseguit establir un control operacional de la banda de Gaza, després de rebre informació que el corredor s’utilitzava amb finalitats terroristes», va detallar ahir l’exèrcit en un missatge a X. Segons Tel-Aviv, en l’operació es van destruir objectius de Hamàs –incloent edificis militar i infraestructures subterrànies– i es van eliminat un total de vint terroristes. També, segons l’exèrcit, els atacs es van dur a terme de forma coordinada amb els organismes internacionals que operen a la zona per facilitar l’evacuació de la població civil.

Tot plegat es va produir després que Hamàs hagués acceptat una proposta d’alto el foc d’Egipte i Qatar, un plantejament que, a ulls del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, està «lluny de complir amb les demandes d’Israel». Malgrat tot, Netanyahu enviarà una delegació

Dos tancs de l’exèrcit d’Israel controlant el pas fronterer de Rafah. ACN

Borrell: «La voluntat de continuar la guerra agreujarà la crisi humanitària»

a Egipte per negociar un possible acord.

Guterres exigeix a Netanyahu aturar l’operació a Rafah El secretari general de les

Detenen dos coronels ucraïnesos per tramar l’assassinat de Zelenski

Món Pertanyien a una xarxa que passava informació al Kremlin

ACN

Els serveis de seguretat d’Ucraïna van informar ahir de la detenció de dos coronels de la seva seguretat de l’administració de l’estat. Aquests estan acusats d’estar implicats en una trama per matar alts càrrecs polítics i militars

d’Ucraïna, inclòs el president, Volodímir Zelenski. Segons han apuntat els serveis de seguretat d’Ucraïna en un comunicat, aquesta xarxa de la qual formaven part els dos coronels passava «informació secreta» a Rússia i les seves activitats estaven «supervisades» pel Kremlin. Segons Kíiv,

plantejaven que fossin militars pròxims a la seguretat de Zelenski qui el prenguessin com a ostatge per posteriorment assassinar-lo. El SBU també va assenyalar que un dels agents detinguts ja havia comprat drons i mines antipersonals. Malyuk, el cap del servei, va dir que l’atac supo-

Nacions Unides, António Guterres, va exigir al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que aturi l’operació a Rafah, al sud de Gaza. «Un atac a gran escala seria

sadament era «un regal per Putin abans de la seva presa de possessió», fent referència a la presta de jurament del cinquè mandat del Kremlin, que va tenir lloc ahir. Les dues detencions van arribar un dia després que els serveis de seguretat d’Ucraïna arrestessin un alt funcionari de la direcció de la protecció estatal -encarregada de la seguretat dels alts funcionaris del país-, acusat de recopilar informació sobre persones protegides per fer-la arribar a serveis d’intelligència estrangers.

segur a Gaza». Guterres va assegurar que Rafah, a la frontera amb Egipte, és «l’epicentre de l’operació humanitària» per ajudar a Gaza i que, amb l’atac, Israel està boicotejant el suport de Nacions Unides a la població palestina afectada per la guerra i en risc de fam. A part de demanar a Netanyahu que freni l’ofensiva terrestre en curs, el secretari general de l’ONU li va reclamar que obri «immediatament» els accessos a Gaza des del sud de la Franja: Rafah i Kerem Shalom. Des de la Comissió Europea també van demanar ahir l’obertura d’aquests dos passos fronterers amb Egipte.

una catàstrofe humana», va advertir ahir, tot recordant que l’agressió provocarà més morts i «més famílies forçades de nou a desplaçar-se» sense que hi hagi «cap lloc

Borrell critica l’ofensiva d’Israel sobre Rafah L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va criticar l’ofensiva d’Israel sobre el pas fronterer de Rafah. «La situació ha empitjorat i no puc anticipar les pèrdues que això provocarà; la voluntat de continuar la guerra agreujarà la crisi humanitària», va apuntar ahir. En les mateixes declaracions, el dirigent socialista també va defensar la necessitat que la UE reprengui plenament el suport a l’agència de les Nacions Unides per als refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) i va condemnar les «intimidacions» per part d’Israel al Tribunal Penal Internacional. Segons Borrell, l’ajuda a les autoritats palestines ha de continuar per evitar que la situació a la regió empitjori. L’alt representant ha posat èmfasi també a Cisjordània, un territori que va definir com «una olla de pressió».

Els coronels estaven implicats en una trama per matar Zelenski. Cedida

ACN

ERC acusa Felip VI d’atacar el català en reconèixer una «falsa» acadèmia balear

Política Bailac afirma que l’òrgan manté «postulats de Vox»

La portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, va acusar ahir al rei Felip VI «d’atacar» el català amb la seva decisió de «distingir» el que els republicans consideren «una falsa acadèmia de la llengua balear». Bailac es va referir així a la decisió de la Casa Reial d’atorgar el títol de «reial» a la denominada Acadèmi de sa Llengo Baléà, una organització creada als noranta amb seu a Palma que defensa les particularitats del balear respecte al català normatiu.

Per Bailac, aquesta organització «assumeix els postulats

mobiliari

Escriptoris elevables per a millorar la salut

L a companyia Eleva ofereix escriptoris elevables a l’alçada de cada persona, fet que redueix els problemes físics derivats de llargues hores de treball sedentari. En total, disposa de 3 models: Eleva Go i Eleva Pro i la nova Eleva Four. Cada taula es pot personalitzar, escollint el color de les potes i el tipus d’acabat del panell superior. Redacció

de Vox» i divideix el domini lingüístic català. En una pregunta al ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, la republicana va demanar si el govern espanyol secunda la decisió del monarca.

Lérida o Lleida «No podem deixar la llengua en mans dels qui no la defensen», va lamentar Bailac en un discurs on també ha criticat l’ús que el candidat del PSC al 12-M, Salvador Illa, ha fet dels topònims en castellà de localitats catalanes com Lleida. Pels republicans, els socialistes han copiat el programa lingüístic de Ciutadans

mentre el govern espanyol «tapa les vergonyes» de Felip VI.

Rollán defensa el rei En la seva resposta a Bailac, Torres va dir que la llengua i les tradicions haurien de quedar fora del debat electoral i de partits i ha recordat el compromís del govern de Pedro Sánchez amb l’oficialitat del català. Sense concretar a si el govern espanyol avala o no la decisió de la Casa Reial, Torres va dir que l’estat autonòmic atorga a les comunitats autònomes la defensa de les llengües oficials. L’intercanvi entre Bailac i

ERC també critica l’ús dels topònims en castellà que ha fet Salvador Illa

Torres es va veure interromput pel president del Senat, el popular Pedro Rollán, qui

va demanar a la republicana que «guardi respecte» al cap de l’Estat.

«Si per alguna cosa s’ha caracteritzat (el rei), i no em correspon a mi fer de portaveu de la Casa Reial, és per guardar un exquisit compte i defensar la singularitat de tots els territoris meravellosos que

formen l’única nació que és la nació espanyola i de la que Catalunya és una peça fonamental», va resoldre.

L’acadèmia balear es caracteritza per promoure unes normes ortogràfiques pròpies per al català balear i s’emmarca dins del corrent anomenat gonellisme.

Casa Llaveria, especialistes en tendals

Els millors consells per netejar l’habitació del teu nadó

Desinfectar l’espai reduirà el seu risc a contraure malalties o virus

Redacció/AMIC

Els petits exploren l’entorn que els envolta principalment a través del contacte tàctil, cosa que ressalta la importància de mantenir l’habitació del nadó impecable i lliure de gèrmens per prevenir malalties i infeccions. Durant els primers mesos i fins als 3 o 4 anys, és comú que els nadons portin objectes a la boca o els manipulin amb les mans. Per aquest motiu, mantenir l’habitació del nadó desinfectada és molt important, ja que hi ha el risc de contraure malalties gastrointestinals o virals simplement per xuclar o tocar algun objecte. Per assegurar la neteja i desinfecció adequades, es recomana emprar productes

de qualitat, que eliminen el 99.99% de virus i bacteris. Si tens catifes, és important aspirar-les dues vegades per setmana per evitar l’acumulació d’àcars, pols, floridura i humitat. D’altra banda, cal netejar cada dia la barana del

bressol del teu nadó, ja que és un lloc que el petit o la petita agafarà amb les seves mans i posarà a la boca.

També fes servir sabó desinfectant per rentar les cobertes del canviador, i desinfecta la superfície amb tovalloletes.

Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia trajectòria en el sector dels tendals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de models. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accionament automàtic.

CONTINGUT especial ~

Model Eleva Four. ELEVA

La senadora d’Esquerra Republicana Sara Bailac. ACN

Editorial

Una campanya singular

Estem a punt de tancar una campanya electoral i en el cas de Catalunya, sempre té al·licients que la diferencien d’altres. Si hem de fer cas de les enquestes, hi ha algunes unanimitats. La primera és la que atorga la victòria al PSC, tot i que en cap cas amb un marge suficient per a evitar haver de pactar. També hi ha molts números de què, amb els resultats d’aquests mateixos sondejos, tot plegat pugui desembocar en una nova convocatòria electoral. Hi ha, però, altres elements de singularitat. Puigdemont ha aconseguit que en lloc d’anar voltant per trobar votants i simpatitzants, hauran estat aquests els que l’han

anat a trobar a la Catalunya Nord. Hi ha formacions que no tan sols han fet públic un programa electoral com a tal i en tenen prou a mostrar un decàleg de propostes i un candidat que no volien a Madrid però que els donarà bons resultats. Fins i tot estem a punt d’assistir a la més que probable desaparició parlamentària d’un partit, Ciutadans, que tan sols fa set anys va ser la força més votada. I, malauradament, la ultradreta –tota– troba la manera d’aprofitar les turbulències de la resta de formacions per fer valdre el seu discurs, parcial, poc clar, de vegades irreal, però sempre simple i prou cridaner com per cridar l’atenció.

Amb un esforç encomiable, l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Tarragona ha celebrat unes jornades sobre estratègia cultural i el Pla Estratègic de Cultura, amb diferents taules de treball. Encomiable en quant que, d’entrada, la definició de «cultura» és notablement evasiva. Gent seria, com la Reial Acadèmia de la Llengua espanyola, diu que la paraula més buscada a la 23a edició del Diccionari de la llengua espanyola ha estat cultura amb un total de 340.052 cerques en 12 mesos. No sé si al DIEC passaria el mateix, tot i que crec que la «cultura catalana» conté més precisió. Els antropòlegs acceptem que cultura és allò que una societat comparteix com una llengua, una història, uns costums, unes experiències i uns comportaments comuns. També les tradicions, les normes, els hàbits, les celebracions i, fins i tot, les llegendes i supersticions. I, probablement, algunes altres coses o matèries.

Ja està bé que una administració propera, com és la municipal, se n’ocupi d’ordenar quelcom tan important, tot i que per les administracions a penes ocupa un 1,5% del pressupost. Això d’»administracions» en plural és part de la maledicció que pateix la cultura en general i la nostra més propera en particular. En són almenys cinc els nivells administratius que remenen la cultura: el mundial (UNESCO), l’europeu, l’estat, la Generalitat i el municipal. Per cert, tot això, públic, ho paguem nosaltres amb els nostres impostos. I això a banda de tot el que culturalment depèn d’iniciatives pri-

vades, lucratives o no, que ho paguem si ho utilitzem.

Aquest esforç municipal inclou l’elaboració d’un seguit d’entrevistes amb gestors culturals i una enquesta per a explorar la participació i interessos de la població, amb la idea d’incorporar els resultats al Pla Estratègic.

No estic segur, però, que abasti tota la cultura. Pel que he vist fins ara, sembla més adreçat a identificar esdeveniments i la participació en aquests. El calendari tarragoní en va plé tot l’any. Els més multitudinaris comencen amb la cavalcada dels Reis. Segueixen els carnavals, la Setmana Santa, Sant Jordi, Tàrraco Viva, les fogueres de Sant Joan, La Festa Major petita de Sant Magí, l’11/S, Santa Tecla, el concurs de castells, la «Castaween» i Nadal i Cap d’Any. Però segueix una miríada d’actes culturals, esportius o socials, des de les caramelles o el Cant de la Sibil·la fins al concurs de mestres romescaires. Des dels partits de Nàstic a les mitges maratons.

Des dels concerts a la Tàrraco Arena fins als castells a la plaça de les cols. Des de la presentació de llibres a les xarrades per la Gent Gran de la URV.

L’àmbit de la cultura inclou, a més, les institucions d’activitat continuada com els museus, els monuments i restes arqueològics, les biblioteques, els arxius, els teatres i cinemes, el Conservatori i l’Escola d’Art, la RSAT i totes les activitats de les corporacions professionals (metges, enginyers, advocats, arquitectes, etc.) a les seves seus. Es poden sumar les activitats de les prop d’un miler d’associacions i agrupacions diverses constituïdes a la ciutat i l’entorn.

Els antropòlegs acceptem que cultura és allò que una societat comparteix com una llengua, una història, uns costums, unes experiències i uns comportaments comuns

En tot cas cal afegir que el factor que relliga tota l’activitat cultural és i sobretot, la llengua. El català és el vehicle natural d’expressió cultural que condueix i suma sons, imatges, moviments i, també, sentiments. Ens és pròpia i, com que està en perill, cal assegurar-nos de la seva defensa en tots els àmbits, especialment aquells que tinguin suport o finançament públic. Amb això assegurat no cal renunciar a res i incorporar altres cultures que naturalment conviuen a la nostra ciutat i estimular als seus participants a integrar-se amb la nostra, sense imposicions ni substitucions.

Mirar a l’ample sempre serà positiu. Abastar tot l’àmbit cultural és el repte.

El meu gat i jo

De la bona gent: un personatge inoblidable

L’associació de protecció felina ‘Bigotis de Pica’ busca llars que vulguin adoptar algun mixo/a dels molts que acullen. Els gats són un complement ideal per combatre la depressió, ja que proporcionen un punt d’estabilitat. L’altre dia vaig sorprendre les meves tres gatetes en una animada conversació.

«De què mioleu? –va fer un servidor.

Mixeta, com gairebé sempre, agafà la paraula, vull dir el miol i digué: «Discutíem sobre què escriurem aquesta vegada. Mira, si parlem de política local, nacional o estatal ens poden dir que interferim en els processos electorals. Si parlem del conflicte palestinoisraelià potser ens acusen d’antisemites, cosa ridícula perquè tan semites són els palestins com els israelians...»

«Aleshores, de què voleu que escrivim?», vaig preguntar.

«Què us sembla si parlem de la bona gent? –miolà Boni– Mireu, hi ha persones a qui el seu tarannà humil i senzill els impedeix imaginar que, algun dia, el seu nom figurarà en la placa retoladora d’algun carrer i que, a sobre, ningú discutirà la justícia d’aquest fet. El metge Joan Mallafré Guasch en fou una».

La Kedi, que és l’arxivera del grup, va dir «Sabieu que Joan Mallafré Guasch, membre d’una dilatada nissaga de professionals de la medicina, va néixer a Tarragona el 24 d’abril de l’any 1896? La seva casa nadiua fou el número 8 de la plaça de la Font. Aviat va manifestar la seva vocació per una professió que ja havien exercit el seu avi i el seu pare i que també practicarien alguns dels seus fills i dels seus néts. Aquesta vocació la compartia amb l’afecció pel dibuix i la música.

Va estudiar a la Universitat de Barcelona, compaginant els estudis amb el treball a farmàcies i laboratoris farmacèutics per tal d’ajudar-se econòmicament. Es va especialitzar en oftalmologia i va exercir a Lleida i a Madrid, però un desafortunat accident el va privar de continuar exercint aquella especialitat: va perdre la funció del polze de la mà dreta arran de la infecció que es va produir en punxar-se amb el bisturí durant una operació de cirurgia ocular. Aleshores va guanyar les oposicions a la plaça de Tarragona de l’Assistència Pública Domiciliària i ben aviat també es va guanyar l’afecte de tots els tarragonins per la seva abnegació, ciència i humanitat. En una paraula, va fer de la medicina un apostolat i els més pobres i desfavorits trobaren en ell quelcom més que un metge.

El seu domicili del número 40 del carrer d’Estanislau Figueras era més que una consulta mèdica i les visites domiciliàries a persones necessitades sovint acabaven dipositant, dissimuladament, alguna moneda sota el coixí del malalt per tal que aquest pogués adquirir els medicaments prescrits o algun aliment. Aquesta preocupació pels pobres el va dur a ser el metge de la Casa Provincial de Beneficència, de les Germanetes dels Pobres i de la Beneficència Municipal. Per tot arreu va demostrar que el metge, a banda d’amb la seva ciència, guareix més amb el tracte al pacient, que veia en ell al facultatiu, el confessor i l’amic, tot d’una peça. La seva actuació durant els tres anys de la Guerra Civil cal qualificar-la d’heroica, atenent les nombroses malalties que la misèria paral·lela a tota contesa bèl·lica porta com a seguici i també acudint el primer a assistir les víctimes dels bombardejos.

Acabada la guerra continuà la seva meritòria tasca. Fou un entusiasta de la Seguretat Social, la qual posava a l’abast dels malalts unes possibilitats que ell sempre havia somniat. Durant molts anys va exercir el càrrec de secretari del Col·legi Oficial de Metges de la província de Tarragona.

Va morir, víctima d’un càncer de pàncrees, el 20 d’octubre de 1961, quan només tenia seixanta-cinc anys. El seu enterrament fou una de les més grans manifestacions de dol que es recorda a Tarragona».

Cultura

Tribuna

Xavier Allué

Dídac Bertran & Mixeta

El taller ‘El quadern de l’avi’ porta la història local a les escoles de Cambrils

Escolar L’activitat s’adreça a l’alumnat de cinquè

Redacció

El taller didàctic de la publicació il·lustrada El Quadern de l’avi ja ha passat aquest curs per les set escoles de Cambrils per acostar la història local a l’alumnat de cinquè de primària. Com cada any, l’activitat ha estat impulsada pel Departament d’Educació de l’Ajuntament de Cambrils en el marc del Pla Educatiu d’Entorn (PEE), i ha anat a càrrec dels autors del llibre:

la il·lustradora Laia Ferraté i l’historiador Ignasi Martí. Aquest curs el taller s’ha impartit a 500 nenes i nens i, com en les edicions anteriors, l’Ajuntament ha subministrat un llibre il·lustrat a cada alumne. Durant el taller, Laia Ferraté realitza una il·lustració de grans dimensions en paper i Ignasi Martí s’encarrega de treballar aspectes de contextualització històrica i de l’entorn proper a l’alumne. Al final de la sessió, el dibuix es

El consistori torrenc acull avui el Ple Juvenil sota el lema ‘Entre tots i totes fem la Torre’

Local Els alumnes de 5è i 6è de primària i els de 3r d’ESO de Torredembarra es reuniran amb l’alcalde a la Sala de Plens per exposar les seves idees, millores i preocupacions. El Ple Juvenil de l’Ajuntament Entre tots i totes fem la Torre es durà a terme el avui a les 10 h, amb una durada aproximada duna hora i mitja, on l’alcalde respondrà

les qüestions dels representants dels alumnes de cada classe. La iniciativa del Pla Educatiu d’Entorn té com a objectiu que els infants i joves coneguin el dret d’aportar idees de millora per al poble. Això fa que els alumnes facin xarxa, comparteixin espais d’aprenentatge fora de les classes i s’involucrin en projectes de futur. Redacció

lliura a cada grup classe com a testimoni de l’activitat i com a oportunitat per a continuar treballant aspectes del llibret il·lustrat.

El quadern de l’Avi és un projecte sorgit de la Revista Cambrils el 2008 i editat pel Departament de Cultura de l’Ajuntament el 2016. El curs 2016-17 va ser el primer que es va impartir aquest taller als centres educatius de Cambrils, amb l’objectiu d’aproximar l’alumnat a l’elabora-

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Muchas felicidades papá! ¡Te quiero mucho!

Una part del taller didàctic en una de les escoles de Cambrils. Aj. Cambrils

L’Ajuntament de Cambrils ha distribuït un llibre il·lustrat a cada alumne

ció d’un llibre il·lustrat com aquest i repassar episodis del passat de Cambrils. «Per què a Cambrils hi ha tantes torres? La xarranca existia en època dels romans? Com es fa una il·lustració a color? Per què la protagonista es diu Camí?» són algunes de les preguntes indagadores amb l’alumnat per treballar l’elaboració del conte.

Felicitats, Marc i Víctor, un pel cumple l’altre pel Sant, junts sou invencibles! Us estimen el abu i tota la família!

Moltes felicitats Ivan! Ja en van 12, que els teus desitjos es facin realitat! T’estimem moltíssim la mama, el papa i la tata!!!

En Joan i la Marta es casen el dia 11 de maig. Moltes felicitats parella!! De part dels «Socis» ;-)

CaixaBank organitza al maig prop de 70 activitats solidàries a Tarragona

Cultura CaixaBank organitzarà durant el mes de maig 69 activitats solidàries a la província de Tarragona en el marc del Mes Social. Aquesta iniciativa vol acostar i fomentar la pràctica del voluntariat entre els treballadors de l’entitat i els seus familiars, els clients i la societat en general. Les propostes, que s’organitzen a la provín-

cia gràcies a la col·laboració de 38 entitats socials locals, se centren en les àrees de l’acompanyament personal i professional, l’educació, la digitalització i el medi ambient. Entre les activitats més destacades que es troba el voluntariat per a col·locar caixes niu al bosc de la Marquesa per afavorir la preservació de l’espai i la fauna i la flora,

i, d’altra banda, a Tortosa, els ciutadans podran formar part d’una jornada lúdica per a nens de l’Escola La Mercè. CaixaBank va implantar l’any passat per primera vegada el Mes Social amb l’objectiu ampliar l’antiga Setmana Social, i va mobilitzar a més de 13.600 persones i 1.000 entitats socials a través de més de 2.300 activitat. Redacció

El Molt Honorable Senyor

Joan Rigol i Roig, president del Parlament de Catalunya del 1999 al 2003, va morir ahir, 7 de maig de 2024.

La presidenta, la Mesa i els diputats comuniquen al poble de Catalunya la trista notícia i expressen llur condol.

Necrològiques

Tarragona

Eugenio López López. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori. Reus

Antonio Estrem Quer. Ha mort als 98 anys.

Consuelo Chavero Rey. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Una de les activitats es durà a terme al bosc de la Marquesa. CaixaBank

Avui felicita als que es diuen: Eladi, Bonifaci, Acaci, Dionís i Agati.

patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Estaràs obligat a córrer més del normal en tot. Posa tota la força del món aconseguiràs més del pensat. Dia amb sort i èxit en el social.

LLEÓ

23/07 al 22/08

El familiar pesarà en les teves decisions plans. Si desitges aconseguir els teus fins actua de manera freda i sense contemplacions.

22/11 al 21/12 SAGITARI

Encara que complicada la teva situació emocional té remei. No intentis accions extremes o desesperades. Als menyspreus no fer estima.

20/04 al 20/05

Es produiran canvis en el teu treball o et sentiràs obligat a realitzar accions que van en contra dels teus conceptes. Recorre a la diplomàcia.

23/08 al 22/09 VERGE

La parella es mostrarà gelosa això alterarà el teu humor. Pren-te amb calma el complex de la situació i veuràs que per si sola s’aclarirà.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Aprofita el dia per a realitzar totes les activitats que et pesen. Intenta donar-te marxa des de primera hora així ho acabaràs tot.

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Teló de fons

18:00 Pica lletres

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 La comarcal (r)

21/05 al 20/06

Hi haurà despeses a última hora que no estaven previstos. Tingues atenció als diners que prestes, són fàcils les pèrdues distraccions.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Et veuràs envoltat de persones afectuoses i que comprendran les teves necessitats. És un dia favorable per a demanar el que vulguis.

20/01 al 18/02 AQUARI

Analitza les actituds dels teus companys. No et deixis portar per comentaris de tercers, posa’t signatura davant els nous coneguts.

21/06 al 22/07 CRANC

Certa inquietud en el teu món laboral t’empenyerà a fer alguns canvis. No temis a les conseqüències, tot sortirà al teu gust. La sort t’acompanya.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Sentiràs en tu l’esgotament físic psíquic que portes acumulant fa temps. Pren-te tot amb més calma o perdràs l’aconseguit fins avui.

19/02 al 20/03 PEIXOS

En el teu cercle social es donaran amb facilitat les xafarderies crítiques. Mantente fora d’això o t’esquitxarà. El temps et donarà la raó.

15.00 Com la Nit el Dia 16.00 Fet a Mida

18.00 PicaLletres

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12 19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 30 Eleccions 12M. Entrevista ERC

21.00 Com la Nit el Dia

22.00 Notícies 12

22.30 30 Eleccions 12M. Entrevista ERC

23.00 Com la Nit el Dia

00.00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Penitent que va a les processons de Setmana Santa vestit amb túnica morada. Unitat de nebulositat. 2. Sumava tres més tres. Navalles per afaitar. 3. Molta gana. Pensarà pensarà per tal de trobar una solució. 4. Dues del carrer. Conjunt de pedres grans. Paret vista per la dreta. 5. Poses llenya al foc. Fa una figura de fang. 6. Dona que ha fet un doctorat. Ble de cabells cargolat. 7. Vocal. Navegaria contra el vent. Marxarà des de la dreta. 8. Pastís de mantega. Furti. Zero. 9. Indret on dorm l’aviram. El més poderós del món. Consonants. 10. Ens marcim. Poc real sense la girada. 11. Fet al forn i girat. Espinavessa. Manifestar joia per l’est. 12. Extrem del mur o de l’amor. Persona que parla a crits. VERTICALS: 1. Cares que pateixen naframents. El Negre ho és. 2. Menjo molt. Ve per baix i cap amunt. 3. Està atemorit. Ulceratiu i ple de pus. Lletra O mossegada. 4. Consonants. Retirar una acusació. 5. Tenen un aire especial. Va enutjar fortament. 6. Ronc. També és bo congelat. Tenda sense límits. 7. Cal buscar-la al tren. Xuclaríem la llet. Vocal. 8. Faig ver- sos. Utilitzi per baix. Preposició. 9. Colarà sense vocals. Compra papers draps. 10. Envia paquets certificats. Pal dret. És del camp sense acabar. 11. S’afanya. Busca entre molts. 12.Verí simbolitzat.Voler mal algú.

El temps

Màxima Mínima Estat del cel

Farmàcies

TARRAGONA:

Peya Capellà, Marta. Av. Ramón y Cajal, 59. Telèfon 977 527 586. Marti Bartolí, Raúl. Segarra, 19 (Torreforta). Telèfon 977 541 489.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Bru Serra, Josep Mª. Riera Miró, 59. Telèfon 977 315 859.

SALOU:

Gonzalez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 344 146.

CAMBRILS:

Gomez Sanchez, Sonia. Pais Basc, 18. Telèfon 977 369 912.

VALLS:

Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors,74. Telèfon 977 664 422.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà serè en general, si bé fins a primera hora del matí hi haurà intervals estrats baixos a l’interior del quadrant nord-est. A banda, a partir del final del matí creixeran algunes nuvolades al quadrant nord-est i al Prepirineu central que deixaran el cel transitòriament entre mig i molt ennuvolat durant la tarda en aquests sectors. Independentment, el cel estarà entre mig i molt ennuvolat per núvols baixos al vessant nord del Pirineu sobretot a l’inici del dia. Precipitacions

A la tarda és possible algun ruixat a punts del Pirineu i de l’interior del país. Seria feble i acumularia quantitats minses.

Anuncis classificats

VENDES

PÀRKING + TRASTER

Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323

TARRAGONA. Vendo dos plazas de parquing céntricas. Precio 49.500€. Tel. 666.032.544

L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO. 1 hectárea. Casita herramientas. 15.000€. Tel: 653.490.117

LLOGUER

ESPAÑOLA 52, BUSCO HABITACIÓN tranquila PARA ALQUILAR. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347

REUS. LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 13m2 - 115€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989

TRASPÀS

ES TRASPASSA RESTAURANT AL SERRALLO completament equipat de lloguer. Es pot obrir desde el primer moment. Preu modic. Trucar per mes referencies. Només per gent realment interessada. Tel. 647.458.140

TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Tel: 659.380.211

PROFESSIONALS

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO ECONÓMICO

Todo tipo tapicerías Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR TITULAT AMB EXPERIÈNCIA. Econòmic. Zona Reus. Trucar 677 001 310

Poesia La tercera edició de Transvers, el Festival de Poesia de Tarragona, es farà del 28 de maig al 2 de juny i arrencarà amb un espectacle de la Sala Trono sobre Salvat-Papasseit

Poesia en català amb accent tarragoní

Aquest dimarts es va presentar al Teatret del Serrallo la nova edició de Transvers, el Festival de Poesia de Tarragona, que per tercer any consecutiu organitza l’APELLC (Associació de Professionals d’Estudiosos de Llengua i Literatura Catalanes). La programació del Transvers 2024 compta una desena d’activitats, la majoria de les quals són gratuïtes, i que estan pensades per a tots els públics. Enguany, com en edicions anteriors, el festival combinarà el talent local amb les veus de la poesia d’arreu dels Països Catalans. I, com en edicions anteriors, es prestarà atenció a autors que enguany estan sent oficialment homenatjats: Àngel Guimerà, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit. Precisament, l’autor d’El poema de la rosa als llavis serà el protagonista de l’espectacle inaugural del festival. Es tracta de la peça Escopiu a la closca pelada dels cretins, una producció de la Sala Trono, dirigida per Pau Ferran, que també és responsable de la dramatúrgia, i que serà interpretada per Victòria Pagès, Bàrbara Roig, Carles Roig i alumnes de 2n de CFGS Tècniques d’Actuació Teatral.

També seran al Transvers Mireia Calafell (reconeguda amb el Premi Carles Riba de Poesia 2023), acompanya de Pol Guasch; Marina Alegre, que actuarà sota la direcció de March Chornet; i Ángeles Ortega, de La Maleta de la Lili, que oferirà un espectacle familiar amb poemes de

Alumnes del CFGS de Tècniques d’Actuació Tetral van oferir un tastet de l’espectacle sobre Dolors

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Lola Casas. Seguint també la línia encetada en la primera edició del festival, el Transvers torna a comptar amb la complicitat de l’Escola La Muntanyeta i el CEE SOLC. Enguany, es podrà veure el treball dut a terme a partir del taller de poesia inclusiva que Transvers va oferir en l’edició de 2023, i que s’ha titulat Essència de les intimitats més fondes. D’altra banda, el col·lectiu Vespres de Poesia coordinarà un vespre de Micro obert, i els alumnes del CFGS Tècniques d’Actuació Teatral de l’INS Antoni de Martí i Franquès oferiran un espectacle que han creat a partir del poemari de Dolors Miquel.

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El programa complet del festival ja es pot consultar a la web de l’APELLC (https://www.apellc.org/ transvers/). En aquesta mateixa pàgina ja es pot fer també la compra i reserva d’entrades.

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Golfus de Tàrraco

Hard Rock: no faré més preguntes, senyoria (o sí...)

Avui faré servir arguments que en la seva major part són del meu amic M2, que no és gens ‘ecopijo’. Els hi manllevaré, robaré. Com diu el refrany popular català que m’acabo d’inventar, qui roba a un savi té cent anys de saviesa. I M2 té sempre les preguntes adients, i més si parlem de temes econòmics.

Les preguntes són ara sobre el ‘ditxós’ Hard Rock. No voldria escriure gaires columnes sobre el tema, que arrossegàrem tant de temps. Però quan escoltes dubtes tan ben parits, no pots fer altra cosa que traslladar-los al públic. Sobretot quan van més allà dels dubtes comuns sobre aigua, fiscalitat, ludopatia...

Comencem. Bé, M2 va començar: trobàrem al Camp de Tarragona personal per les feines que demanarà el macrocasino? La gent d’aquí, la que hi viu («venim del nord, venim del sud, de terra endins...» com canta el savi de Porrera), voldrà ferles pel sou que pagaran? O pel tipus de feina que es demani? Si no volem o no podem fer aquestes feines hauran de portar gent de fora? (I per ‘fora’ no s’entengui que no siguin de les ‘primeres nacions’ d’aquí, diguem, sinó que tampoc de les moltes que ara hi viuen)

I com tenim el tema de l’habitatge? N’hi haurà prou? L’encarirà? I la sanitat, els CAP, que ja estan prou estressats i no donen l’abast? I les places escolars? El Hard Rock deixarà diners al Camp? O són negocis amb capital exterior, que es porten els seus propis hotels i només deixaran escorrialles per alguns restaurants? Darreres preguntes: M2, algú t’escoltarà? Sabrem ser savis?

De nou, es compta amb la participació de La Muntanyeta i el CEE SOLC Programa inclusiu

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Miquel. Gerard Martí

La presentació del Transvers al Teatret del Serrallo, aquest dimarts. Gerard Martí