LA HISTÒRIA DEL PUZZLE D’OR En Joan, un home de 39 anys, homosexual, amb no gaire sort en les seves relacions es va despertar de bon matí i va agafar el seu cotxe, que era tot de color rosa i se’n va anar cap al passeig del mar. Durant tol el camí hi havia un home sospitós, cobert amb un abric negre que semblava que el perseguia amb una bicicleta rosa. En Joan no en va fer gaire cas, va pensar que no era el únic que es dirigia cap a la platja. Però quan ja havia arribat i estava mirant el mar parat al costat del seu cotxe el va veure una altra vegada. Aquesta vegada s’hi va acostar i li va preguntar que si el coneixia d’alguna cosa. L’home sense respondre la pregunta d’en Joan va treure de la seva butxaca una peça de puzle d’or i li va preguntar que si li sonava d’alguna cosa. En Joan estranyat li va dir que tenia una peça semblant que li havia donat el seu pare just abans de morir. Els dos es van dirigir cap a casa d’en Joan i allà li va ensenyar la seva peça, que en unirles van concordar perfectament. Van esbrinar que eren germans i des de llavors en Joan mai es va sentir sol.
Faeza El Onsri, Jessica García, Alex Cubero i Carles Rosselló – 2n A
L’AMOR A PRIMERA VISTA Havia una vegada, una dona de 35 anys que donava un passeig amb la seva bicicleta rosa per el parc, en aquell mateix moment va passar un cotxe rosa fosc, el seu color preferit. El conduïa un senyor madur, mes o menys d’uns 40 anys. En aquell moment, s’hi van enamorar. Després d’una setmana és van tornar a trobar per el mateix parc, van quedar un cap de setmana per poder conèixer millor, i és van adonar que estaven enamorats i podien formar una família. Un any després és van casar i després de nou mesos van tenir un fill molt maco amb ulls blaus i cabell negre com el carbÓ. Quan aquell nen va tenir 10 anys és va adonar de que la seva major afició era muntar puzles, va guanyar un campionat i com premi l’hi van regalar un puzle d’or, que aquest noi ho va posar en un marc de vidre molt gran, i ho va esposar en el major museu del món. Pedro L. Alcantara, Sandra F. Larra, Tamara R. Arevalo, Bautista B. Vidal – 2n D
ELS CRIMS DE WESKER Les 12 pm: L'assasí "Wesker" encara és lliure, corre per la ciutat amb un cotxe rosa atraïen els nens petits. Mata a nens petits perquè quan era petit abusaven d'ell i fins el punt que li va afectar mentalment. Dos helicopter i quatre cotxes policia restregen la ciutat de Barcelona en busca d'ell. Han trobat un cotxe de matricula "BG -117-290" que compleix amb les característiques. La 1:00 am: El assasí es troba devant meu, L'acabem de detení però no parla, es inútil, li estic preguntar fa una hora i no diu res. Al cap de mitja hora més tard m'ha dit la direcció de casa seva.dues patrulles han anat. El que han dit és un cas seriós, han trobat una habitació plena de trencaclosques de les seves víctimes. nens d'entre 5 i 12 anys d'edat, també hi havien imatges de les víctimes i els seus familiars. Realment no sabem que fer, executar-lo o ficar-lo a cadena perpetua. Una setmana desprès la bicicleta de l'assasí es trobada al seu jardí amb alguns ossos de víctimes lligats.
Raúl Cerezo, Aïna Felip, Javi Ruiz, Mar Garcia i Maria Velasco – 2n B
EL SENYOR MARTÍNEZ Era una tarda de primavera, era un dia molt assoleiat, i el senyor Martínez va decidir trucar a la seva criada perquè anés a recollir els fruits de l’hort. Un cop va arribar l’ Eugènia a la mansió es va posar mans a la obra, i de seguida va recollir totes les pomes per fer-li un pastís sorpresa al senyor Martínez. Amb el cabàs ple i tota decidida es va dirigir a la cuina, que quedava al segon pis de dita mansió. Mentre pujava les escales, va veure un mosquit tigre, i ella, espantada, va decidir llançar-li una poma, però al llançar-li, va perdre l’equilibri, i el cabàs va caure rodolant cap endarrere i l’Eugènia va caure de cap contra un esglaó i es va obrir el cap, cosa que va provocar la seva mort. Hores després, el senyor Martínez, va obrir la porta, i la va trobar allà, al terra amb sang que li rajava del cap. Ell, pensava que l’havien assassinat, ja que feia dies que rondaven lladres i assassins per aquella zona. Jo ja sabia qui l’havia assassinat i qui havia deixat allà aquell mosquit perquè l’Eugènia moris. L’assassí era jo. Pol Belzunces, Erika càrdenas, Pol Vargas, Xènia Martínez i Marcos Cornejo – 2n B
L’ANUNCI Era un dia normal, com els de cada dia. En Paco estava a casa seva quan de sobte tocan la porta, ell corrents va a obrir-la, no s'esperava una visita a les nou de la nit entre setmana. Són tres nois i una noia molt formals. En Paco s'extranya ja que nomès el visitava els seus fills o familiars. Llavors els nois van entregar un document informant que si li agradaria participar en un anunci. Va ser cuan en Paco va preguntar si li estaven prenen el pèl, els del anunci van dir-li que no, que buscaven a una persona no atractiva. El vell va emprenyar-se i va tancar la porta amb mal geni. Peró de sobte l'home va obrir la porta preguntan pel seu sou, van dir-li que seria per dos-mil cinc-cents euros. L'home va canviar d'opino ja que va pensar que aniria bè els diners ja que s'anava apropan l'aniversari de la seva dona. Els informadors del anunci van riure i van dir-li: - Dissabte a les 17:00 al centre comercial de Girona. -Perfecte, allà m'hi trobareu, pero em podrieu dir de que anirà l'anunci? -L'anunci serà sobre una marca de perfums i desodorans que es diu AXE. Van passar tres dies. Erem dissabte al matí i la dona d'en Paco estava molt nerviosa, per l'anunci i per que a l'endemà era l'aniversari d'en Paco i d'ella, feien 46 anys de casats. En paco a les 16:30 ja estava al cotxe anant cap al centre comercial de Girona.
Va arribar allà i el primer que li van dir va ser: -Paco corre! L'anunci el començarem a fer ja. Just abans de fer l'anunci en Paco va pensar qeu amb aquests diners podia convidar demà a la seva dona a un hotel de luxe i de pas passar quatre dies.
Gerard Pujol, Cristina Cortés, Oscar Molins i Ibrahim Chagrani – 2n A
EN MANOLO VENACIO En Manolo Venacio havia quedat amb la seva estimada amant. Era un dia molt especial, tant per a ells com per a tota l’altra gent que s’estima; era el dia de Sant Jordi. El senyor Manolo estava casat des de feia trenta anys amb la Josefina Mina , però ja no sentia el mateix, ja no l’estimava. Durant aquest temps en Manolo va conèixer una altra dona, ella era la Dora, l’amor de la seva vida. Avui havia quedat amb ella per anar a sopar i encara s’havia de preparar. Es va dutxar, es va posar Axe per fer bona olor, era el sabó preferit d’ella. Finalment es va vestir amb una corbata vermella, uns pantalons i una americana ben elegant. Va tancar la porta de casa seva i tot seguit va pujar al cotxe, el seu Ferrari que impressionava a totes les “titis”. Quan va arribar al restaurant va aparcar el cotxe just al davant de la porta i va agafar la seva pipa per anar fumant mentre esperava la seva estimada Dora.
La seva taula estava apartada del xivarri del restaurant. Estava al pis de dalt, al costat de la finestra per poder contemplar les vistes del magnífic mar de Sant Feliu mentre sopaven. Va deixar la rosa vermella que li havia comprat a sobre de la taula i va seguir esperant. Van passar les dotze, la una, les dues... Però no arribava. En Manolo desesperat la va trucar: • Amor meu on ets? Porto tota la nit esperant-te. • Estic a la cova del drac. Vols parlar amb ell? La Dora estava a casa la Josefina, l’havia raptat al descobrir que era la seva amant. La pobra es quedaria a allà per sempre perquè ell no va tenir el que s’havia de tenir per anar-la a buscar. En Manolo, desesperat, sense saber què fer, va començar a beure cava i cervesa fins que es va quedar inconscient. I la pobra princesa es va quedar atrapada a la cova del drac per sempre més. Aina Périz, Toñi Rodriguez, Marc Forn i Sergi Andrés – 2n C
EL VELL FUMADOR Hi havia una vegada un pages que fumava molt. Es deia Eulali, havia començat a fumar amb 14 anys. Desde aquell moment va començar fumar en exces, va seguir fuman fins que era vell i cada vegada li faltava més l'aire. Cuan es va casar amb una vella que es deia Pepita de los palotes, des que es va casar, van tenir 2 fils, un noi que es deia Iker i una noia que es deia Mireia. Un dia van anar a un restaurant a dinar amb la família, però com a en Eulali no li va donar temps a dutxar-se i feia molta pudor de tabac. Com que no li van deixar entrar al restaurant prque feia tanta pudor, va haver d’anar a casa a dutxarse i posarse Axe Dry per fer bona holor. Quan perfi va arribar al restaurant va poder entrar , però la seva família ja estava apunt de acabar ell es va quedar sol acaban de menjar i va tornar sol a casa. Despres d’aixó va deixar de fumar per el bé de la seva salut. Ell i la seva failia van ser feliços i van menjar perdius. Leila, Bryan Palma, Selena I Jordi Quintana – 2n D
EL MOSQUIT CONQUERIDOR Hi havia una vegada un senyor feudal que tenia unes terres plenes de pomeres. Una tarda d’estiu del mes de juliol, en Ferran, el majordom del senyor feudal, va anar a recollir totes les pomes que les pomeres havien donat. Va posar totes les pomes en un cistell i se les va endur cap al castell del senyor feudal. El majordom, va agafar el cistell, i va anar revisant una per una totes les pomes que havia recollit, però no totes. El majordom, confiat que mai havien passat coses dolentes amb les fruites del senyor, va deixar passar una, sense revisar. El cistell va arribar al castell del senyor, portat per dos homes. Van haver de pujar totes les escales, en concret 456 esglaons. L’escala tenia forma d’espiral, i cada cop que pujaven més els hi costava. Al arribar a dalt de tot, a l’habitació del senyor, els dos homes el van despertar, tot posant-li l’esmorzar davant. L’esmorzar d’aquell dia era dos pomes fresques acabades de collir de les seves terres, acompanyat de un bon got de vi. Tot va anar molt bé aquell dia, el senyor feudal havia guanyat molts de diners recaptant impostos, però, a la matinada, tot va començar a anar malament. Les autoritats del castell van fer cridar al millor metge de la província, ja que el senyor feudal es moria. Però no van poder fer res, era incurable. La causa de la mort, va ser el deliciós esmorzar que havia pres al matí, perquè va ser aquella poma, aquella poma que en Ferran no va revisar. Aquella poma estava infectada per una plaga de mosquits que havien arribat procedents de Amèrica. Per un error, per no voler revisar una poma, ja sigui per vagància o per qualsevol cosa, va fer perdre la vida al senyor feudal. És ven bé, que no et pots refiar de res. Laura Isern, Lluna Sánchez, MOises Domínguez i David Puertas– 2n C
UN HOME VELL I SOLITARI
Un vell i solitari home, un bon dia d’estiu, de l’any 1993, va conèixer una jove noia que va arribar a estimar com mai avia estimat a ningú. Tot va començar quan ell passejava pel prat on vivia, una llum el va segar i el va fer tornar boig, aquella llum era el somriure d’una jove noia de pell blanca, cabell ros i uns ulls grans i negres que el van captivar. Durant un temps, van anar trobant-se pel prat fins que ell un dia es va omplir de valor i la va convidar a un luxós restaurant en el centre de Barcelona. Ell es va arreglar com mai ho havia fet… estava enamorat i va decidir posar-se una colònia amb aroma a la banda. Va ser molt cavallerós, potser massa. Li va escriure una carta en la que declarava tots els seus sentiments, però va ser un error perquè aquella nit tot va esclatar. Com bé li va dir li tenia molt afecte, però no sentia el mateix que ell per ella i entre d’altres coses feia setmanes sortia amb un noi amb el que estava descobrint el que era l’amor i, això a ella li feia molt feliç. El vell home va passar-ho molt malament i constantment es preguntava que perquè ella no li estimava. Dos anys després ella va apropar-se per veure com li anaven les coses… Però va rebre la fatídica noticia de que l’home havia mort feia uns mesos.. Havia tingut un fort atac d’asma i va morir sol.. I el més important, va morir sense ella… Hicham Hamoudan, Leo Ketola, Ferran Vivo, Helena Viñas i Yousra Elaissaoui – 2n B
EL CASINO DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Era una nit tranquil·la, amb una lluna plena que il·luminava els carrers de Sant Feliu de Guíxols, però una cosa que ningú s’ esperava estava a punt de passar. Però abans de continuar primer haureu de saber de què va la historia. Els amos del casino de Sant Feliu eren coneguts com a bones persones, amables i servicials. A més a més, no devien diners al banc ni s’ havien ficat en cap problema. Però guardaven un gran secret. Des de feia uns mesos, hi havia un rumor, i deien que al casino hi havia amagat un quadre robat, però no un quadre qualsevol, sinó el quadre de la Mona Lisa. La policia va intentar entrar a investigar, però els advocats dels amos del casino no els hi deixaven, i això feia als policies desconfiar més dels amos del casino, així que van començar a fer un pla per poder entrar a investigar tot i que els advocats dels amos del casino els prohibien. El cap de policia va fer una selecció dels seus millors homes per tal d’ entrar al casino. Era una operació classificada com “Top secret” i només sabien coses el cap de policia i els seus tres homes, que els nom secret del grup: era “Els gats negres”.
Eren les deu de la nit quan el grup secret va entrar. Tot estava fosc i silenciós, una cosa estranya al casino. Sense perdre temps, es van dirigir on es suposa que es situava el quadre. Un cop arribat allà, el van trobar tapat amb un gran llençol. Tot va sortir perfecte i meravellós, i els amos del casino van anar a la presó, com s’ ho mereixien. Dani Dobao, Jalijatu Konteh, Noèlia Jiménez i Salaheddine Haji – 2n B
EL MISTERI DEL ROBATORI Leonardo Da Vinci ja mort, és va reencarnar en un gat. El gat de la mort vivia al Casino de Sant Feliu de Guíxols. Una tarda el transportistes del museu del Prado van portar una col·lecció de quadres, entre ells hi havia la Mona Lisa. I aquella nit, un lladre entrant per la finestra, va intentar robar la Mona Lisa, però no contava en que hi havia l’anima del creador allà. El gat (Leonardo) al ser un dissipo de la mort contava amb poders mortífers. En aquella ocasió no va pensar-ho ja que volien robar-li el quadre amb més valor per ell, i a de més no hi havia ningú que el pogués veure. Llavors els va utilitzar i va socarrimar-lo per complet, enviant-lo don venia ell, el gat. I allà és va quedar el gat, protegint l’estimat quadre fins que els del museu del Prado vinguessin de volta per emportar-se’l per sempre més. Al poc temps el gat va morir i la seva anima es va perdre per sempre i no va tornar mai més, ( aquesta va ser la ultima voluntat de Leonardo Da Vinci). Justa Garcia, Carles Piqueras, Hajar Meziani i Sergi Roman – 2n A
EL ROBATORI DE LA MONA LISA Una freda nit d'hivern a la llum de la lluna plena, dos lladres es van disposar a robar la Mona Lisa, al museu del ''Prado'', a Madrid. Els dos lladres van arribar al museu del Prado, on els esperava amic seu treballant-hi. De manera que els va ajudar a dur-se la Mona Lisa.El seu amic va apagar les càmares de manera que ells entressin sense vigilància. Van entrar i van agafar la Mona Lisa. Quan van sortir el seu amic va encendre las càmares. I el seu amo es i donar compte de que no hi era la Mona Lisa,van trucar la policia. La policia va anar a investigar i van trobar el telèfon dels lladres. Van descobrir per mitjà d'un missatge la seva proper viatge: Sant Feliu de Guíxols. Els policies van contactar amb els mossos del poble i, aquests van rastrejar tota l zona. A més a més, va trobar una foto del delinqüent de manera que no sabien com era el rostre demés així que gràcies a això van poder identificar-lo entrant al casino la Constància. Els altres, van fugir a Itàlia on van deixar la Mona Lisa al museu del Louvre on es troba actualment. Així que a partir de llavors, es diu que la Mona Lisa que es troba a Madrid es tracta d'una còpia. Ona Rocosa,Blanca Sabater,Ivan Muñoz i Ariadna Ramos – 2n C
NO VOLEM ANAR D’EXCURSIÓ -Noooo!!! He dit que no hi vull anar, no penso trepitjar aquell terra tot enfangat ni pujar per aquelles dixoses muntanyes! Aquella era la meva germana, queixant-se per no anar a Pedralta. No entenc com no li poden agradar aquelles muntanyes, aquell verd paisatge, l’enorme quantitat de vegetació Mediterrània. Ha
nascut tonteta,
pobreta, es creu que ha nascut en un bressol d’or. Sempre presumint amb aquells cabells tant pèl-roig i afro, la moda que en aquests anys es porta. (El dia següent) No vull anar-hi però al final m’han obligat, no he pogut convèncer els pares, no hem puc creure que m’hagin obligat a anar a la muntanya, em tot el que l’odio jo. Finalment aquí estic caminant per aquest terra fangat, per què havia de ploure el dia abans! -Ei Àfrica! Mira que tenim – em pregunto que carai volen els pesats d’en Pol i L’Arnau, no en tenen suficient en martiritzar-me cada dia a l’escola, que també m’han de torturar a l’excursió. -Es pot saber que teniu? -Això! - Ahhhh! Es una serp! Quin fàstic!! – no em puc creure que aquests dos ximples m’hagin tirat una serp al cap. No ho puc suportar mes! – Adeuu! (Mitja hora després) -Ei nois on es L’Àfrica? - No ho sabem, des de que li hem tirat la serp no l’hem vist més. Laura Ize, Maria Sert, Joel Romero i Felipe Osorio – 2n C
UNA FESTA MOGUDA Era el aniversari de la meva millor amiga Cèlia, i ens va convidar a mi i a les meves amigues a dormir a Pedralta. Ens va explicar que ella ens comprava el brenar i el sopar, i que nosaltres necesitàvem sacs de dormir, tendes de campanya cada dues persones, una disfressa i una perruca. La veritat es que jo no no sabia que posar-me, i entre ma mare i jo vam decidir que podria anar vestida de pallasso, per això necesitava una perruca de color roig. Jo a casa no en tenia, i m'he la va deixar la meva veïna Eulàlia. Eren les dos quarts de cinc de la tarda, i jo estava desesperada perquè, ma mare ancara li faltava arreglar-se. Una vegada allà, a pedralta, quan les mares ja no hi eren, vam començar a preparar-ho tot per a dormir. A mitja nit em vaig despertar, per a culpa del so d'un cascabell, vaig sortir tot decidida de la tenda de acampada. Un cop vaig sortir d'allà i el so d'alló va despartar a tothom, vam veure que no es tractava d'una persona, era una serp. Totes decidides, vam voler trucar a casa i van venir de seguida. Aquella festa de pijames a la muntanya va ser molt divertida però també molt moguda. David Fernández, Noelia Suárez, Dani Fernández i Mohamed Lemallem – 2n A
LA BARBIE Hi havia una vegada una noia rossa, molt bonica, que es deia Barbie, i era la filla dels Reis del seu poble. Acabava de fer els 15 anys, i els seus pares, li van regalar- un cavall molt gran, de color violeta. Era un cavall diferents als altres cavalls. Aquest tenia unas ales molt grosses, de color violeta barrejat amb blau i també tenia cabell, molt i molt llarg, de color blanc amb metxes liles. A la Barbie li va fer molta il·lusió, i com que li agradaven tant les joies,va decidir posar-li un collaret amb una campaneta. Un dia, caminant per un camí ple d'arbres amb el seu cavall, es va trobar un llenyador tallant llenya. Era un noi molt alt, ros i fort, amb els ulls blaus. A la princesa li va cridar molt l'atenció, i volia dir-li algo. En aquell moment el noi ja marxava, i no ho va poder fer. Va decidir anar cada dia pel mateix camí per veure si el veia, i així va ser. El va veure el dia següent, i a aquell noi també li va cridar l'atenció la princesa. Van començar a parlar els dos, i es van fer molt amics. Van passant els dies, i l'amistat entre ells va passar a amor, es van enamorar. Al dia següent, el noi va haver d'anar a treballar, i el treball que havia de fer aquell dia era tallar un perer. L'única eina que tenia era una motoserra. Va tallar un tros de perer, i li va caure la pera més grossa de tot el perer, al cap. Ell es va espantar, i se li va anar la motossera cap altre costat, i es va tallar el dit. En aquell moment passava per allà la princesa Barbie, i al veure'l, li va donar ràpidament la pera que va caure al terra. El noi, se la va menjar, i es va estirar al terra. Al cap de quinze minuts, la ferida que tenia el noi, ja estava curada. Perqué es va curar tant ràpid? Cap dels dos ho sabia. En aquell moment la Barbie es va donar conte que la pera que hi havia al terra, era més brillant que les demés. Van passar un dia molt emocionant els dos, i el noi no sabia com agraïr-li el que la princesa havia fet per ell. Se li va ocórrer demanar-li que es cassés amb ell, i aicí va fer, ella va acceptar, i van viure feliços per sempre. Erika Martin, Natàlia Rishko, Alejandro Cornejo i Miguel Martínez – 2n A
LA MATANÇA DE L’AUTOESTIMA SUïCIDA Ulls blaus, rossa, cabell llarg, cos alt i prim. Així seria la meva cara preferida. Seria la “Barbie” perfecta. La xicota preferida de tot noi guapo. Estic cansada que la gent em faci “bullying”. He perdut a les tres meves millors amigues, sí, a les tres. I en aquest moment necessito córrer, cridar, desaparèixer. Fa una setmana que no surto de casa. He tingut temps de pensar i pensar i arribar a una conclusió: sóc lletja. Ahir no vaig pensar en el que feia. Vaig agafar la moto-serra del meu pare i vaig intentar matar a les tres noies més atractives de la meva classe. No m’ho puc creure. No mereixo viure. La pera em va obligar a fer-ho. Deia que sinó ho faria ella. La vida és dura, la gent és dolenta , només viuen de les desgràcies dels demés. Adéu món cruel. Alba Motas, Alejandro González, Marina Reyner i Maribel Montalvo – 2n C
LA BARBIE ASSASSINADA En un país molt llunyà, on les joguines tenien vida, una Barbie amb el seu “Pegaso” eren els més guapos del poble. Un dia es van presentar a un concurs de bellesa on van guanyar el primer premi que va ser un cistell de peres d’or. La Barbie molt contenta va anar volant amb el seu “Pegaso” i el seu cistell de peres d’or fins al seu palau on l’esperava el seu estimat Ken. En Ken molt content de que la seva estima hagués guanyat el primer premi del concurs de bellesa que va organitzar una festa per celebrar-ho. Tots van començar a decorar el palau per la gran festa m’entres altres enviaven les invitacions per la gran festa. La Barbie sense saber res aquella mateixa nit va rebre una carta que li va deixar en Ken al seu llit que deia: “Barbie, estimada meva, alhora de sopar posat molt guapa que t’espera una sorpresa.”
La Barbie desprès de llegir la carta es va posar un vestit i va baixar i es va trobar el seu saló ple de gent. Ella no s’ho esperava pas i va començar a ballar amb en Ken. Quan va acabar la festa la Barbie i en Ken van anar a dormir molt cansats. Però no va marxar tothom de la festa, la Nancy que va quedar segona en el concurs de bellesa es va quedar amagada darrera d’una cortina del saló. La Nancy va pujar fins a l’habitació de la Barbie i amb una moto serra a la mà li va tallar el cap sense preocupacions. La Nancy no suportava mai quedar segona sempre tenia que guanyar i ara que la Barbie estava morta ella era la guanyadora del concurs. Isaac Navarro, Ainhoa Martín, Aitana Pérez, Núria Sánchez – 2n B
EL POP EXTRATERRESTRE Marilyn Monroe veu per les noticies que a la lluna han trobat vida, des de la terra es pot veure que en un cràter de la lluna hi ha uns petits tentacles. A ella com li agrada l’astronomia, decideix anar a investigar amb un amic astronauta que sap molt. Doncs la Marilyn Monroe es comença a preparar per fer el viatge. Després de dues setmanes Marilyn Monroe ja esta preparada per fer l’expedició.
Marilyn i el seu amic ja estan a la lluna i començen a investigar per on està el cràter. De sobte al sòl veu un pop com la mida de un peu es bastant gran per això, però el pop no es el mateix que el de la terra te només un ull i no sembla que tingui brànquies. Marilyn investiga el pop intentant veure com pot viure a la lluna. De sobte a la lluna aterra un platet volador en forma de cap de pop i d’allà surt un pop més gran que la noia i el noi que els abdueix però en la meitat del camí l’amic de la Marilyn el tiren i es queda per mig del espai. La porta fins a un planeta invisible del qual veu que hi pot haver-hi més de mil pops. Ells l’han abduït amb la finalitat de poder aprofitar-se d’ella. La volen maltractar. Han passat cinc dies i Marilyn no veu més que un planeta ple d’aigua, on viuen aquell tipus de pops, no ho pot creure i intenta tot lo possible per tornar a la terra. Al dia següent els extraterrestres parlen amb ella. Li diuen que volen investigar com seria provar de mantenir relacions intimes d’una terrestre i un extraterrestre, ella accepta. Com li agrada investigar, pensa que seria una bona anècdota per quan tornés a la terra, el que ella no sap és que els extraterrestres tenen una tàctica per fer que ella no torni, tenir-la raptada fins que mori. Passen els nou mesos i el fill pop surt, era una espècie rara amb pell humana però sense ossos i amb dos ulls mans i peus una mica semblants als tentacles , però el pop és estèril com no. A ella li comença a agradar aquell món tant que no vol tornar a la terra on era famosa i rica per viure amb ells i experimentar noves coses. Al principi la començaven a tractar malament però després la van tractar com una reina i ella doncs va estar allà una mica aterrada perquè eran diferents Bueno tot era diferent però era feliç. Judit Cañadas, Mauri Fernandez , Youssef i Carla Martínez – 2n A
NOEL, L’ASTRONAUTA Hi havia una vegada un astronauta anomenat Noel. Era molt curiós i valent. Després d’anys de preparació a la NASA, en Noel va anar a una expedició a la Lluna.
Allà s’hi va trobar la gran bandera americana
plantada fa temps. Va agafar unes mostres de la Lluna i hi va deixar la seva petjada. Abans de tornar a la nau, va veure una ombra i la seva curiositat el va portar a intentar descobrir què o qui era. Llavors s’hi apropà. No s’ho podia creure. Era la Marilyn Monroe, la dona que en teoria havia mort fa anys, estava viva, allà mateix, al seu costat. Va parlar amb ella una estona. Va descobrir que la dona podia viure sense casc gràcies a que s’havia casat amb un alienígena, el qual era un pop, del planeta Pulpoland, però ella no el va arribar a estimar mai.
El
pop
de
sobte es va apropar a en Noel i el va disparar, perquè pensava que seria una amenaça per la Marilyn. En Noel, pensà en el que la Marilyn li acabava de dir, que mai havia estat enamorada d’aquell ésser, i en Noel, en els pocs minuts que va estar parant amb ella, es quedà enamorat. Per tant s’aixecà i lluità. La Marilyn va veure el valor d’en Noel en enfrontarse al pop, i a ella també li va agradar el noi. Finalment en Noel derrotà al pop, va agafar a la Marilyn i va tornar a la nau. Quan ja van ser a la Terra, tothom va quedar impressionat de tornar a veure a la Marilyn amb vida, i ells dos van ser feliços per sempre. Berta Martínez, Marc Escobar, Silvana Carmona i Iker Sopo- 2nC
UN AMOR IMPOSSIBLE Marilyn Monroe, una dona de 25 anys,vivia tranquil·la i perfectament a casa seva, fent cada dia les seves activitats preferides. És a dir, anar al seu gimnàs particular a practicar dansa, passar-se hores a la dutxa, amb la seva mascareta de mel preferida... Cada dia, es dedicava més de 12 hores a ella mateixa. Estava obsessionada amb la seva bellesa. Un dia, estava tranquil·lament amb el seu bany d’escuma de les 11 abans d’anar a dinar el que la cuinera li hagués preparat. De cop i volta, en un obrir i tancat d’ulls, va escoltar uns gemecs a l’altra banda de la porta. Més espantada que mai, va posar-se la tovallola pel voltant del seu cos. Va dirigir-se cap a la porta, i allà va trobar-se a la persona més bonica que havia vist mai. Aquell home,estava vestit amb un equip d’astronauta, i tot i que així, li semblava l’home més perfecte del món. Semblava el més guapo del món, fort, culte... Marilyn, ara ja més calmada, va deixar emportar-se per l’amor que li havia conquistat el cor. Ell, la va portar al planeta d’on era ell. Allà, va conèixer a mil astronautes més, però cap tant perfecte. El dia en el què planejaven casar-se, Marilyn va voler treure-li l’equip, per vestir al seu futur home com manaven les tradicions del seu planeta. En el moment en el què finalment, el va convèncer d’allò, es va endur l’espant més gran que mai s’havia endut. Aquell, no era l’home del qual s’havia enamorat. Allò, era horrible. Era una barreja d’home, pop i extraterrestre. De cop, va caure al terra. Ja no es va saber res més d’ella. Mireia Brujats, Miriam Escribano, Sergio Peral i Majda Bouzzi – 2n B