BOLET LITERARI
Vicent Enric Belda
Ypervolikí mataiodoxía1
Li havia nascut un fong al melic; un autèntic ypervolikí mataiodoxía. —Ei, com pot ser que no te n’hages adonat encara? —li havia dit a la seua muller, mentre compartien una dutxa postcoital—. És un autèntic ypervolikí mataiodoxía. He sentit dir que Sarkozy també el té, i Berlusconi. I em sembla que el Ratzinger en té també un de ben arrelat. —Un ypervolikí mataiodoxía? —dubta la muller, que només li pot veure una profunda fenedura plena de pèls enmig del ventre indecentment dilatat. —Jo diria que el tinc des de petit; és com un do innat que tenim alguns. Recorde que ma mare ja m’ho deia, però, de xiquet, un no es para a pensar en segons quines coses... —Jo et veig igual. No sé... un poc més vell, potser; i em sembla que t’has engreixat una mica més encara. —Vaja...! —exclama admirat el marit, que no s’escolta la dona i que es mira ara el melic a través del gros augment d’una 1
Ypervolikí mataiodoxía*: en grec, vanitat desmesurada
1
BOLET LITERARI
Vicent Enric Belda
lupa de bany—. Hi ha qui em mira diferent, amb certa, direm, enveja, des que he publicat el darrer poemari... Joves juguen a junyir-se en juny / joc de jocund joiell... —recita emfàtic un parell de versos propis davant de l’espill—. Modestament, opine que em mereixia guanyar. Estic ben segur que aquesta Santceloni no té, ni de bon tros, un ypervolikí mataiodoxía tan lluït com jo. —Pots estar-ne ben segur. Ja sabia jo el que m’enduia... — diu la dona balandrejant el cap amb ironia. El marit, que ha escoltat només un afalac, es mira la dona amb indulgència. —Ja pots ben bé dir que has tingut sort, muller. No tots tenen tan a prop com tu un autèntic ypervolikí mataiodoxía.
Tu, lectora o lector, mira si et trobes també, al melic, un ypervolikí mataiodoxía. Jo me l’acabe de trobar just quan he posat punt i final a aquest conte tan eminentment brillant.
2