Pràctica 10 (castanyada)

Competic 3

La Castanyada!!!

Merc猫 Per贸 Agullana 6

Competic

L

A CASTANYADA

Menjada de castanyes, especialment la que és costum de fer la nit de Tots Sants. 

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.[1] Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses i gallecs i el Samhain (cap d'any celta), la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Història 

Hi ha qui pensa que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília deldia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir. [cal citació]



Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons.

L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.[2] 1



Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Sant Joan, Carnestoltes i Sant Pep-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts: «

Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només suma avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?

»

Figura de la Castanyera Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial.

2

Halloween O Castanyada (opinions) 

Cada any en arribar aquestes dates la mateixa murga, és omplir-se els comerços de disfresses relacionades amb el més enllà, amb la bruixeria, amb les carbassetes etc. que ens exclamem del que considerem una festa invasora que es reprodueix i es reprodueix i va creixent, creixent any rere any.



Una mica és bo en aquest cas fer servir el símil de festa invasora per analogia al que passa amb els animals quan s’instal·la una espècie al·liena a un habitat determinat. La supervivència de l’animal foraster està assegurada per el fet de que no troba depredador. Això mateix, i dit a l’engròs és el que passa amb el Hallowen.



D’entrada dir que no estic gens d’acord en contraposar la castanyada amb el Hallowen. No te cap sentit, ni una ni l’altre son festes en si mateixes. La Castanyada forma part, és un fragment d’una seqüencia molt més complexa que compren la diada de tots Sants i el dia de difunts. Estarem parlant doncs de la nit del 31 d’Octubre, 1 de novembre i 2 de novembre.



No cal dir i sempre parlant en general que per la pròpia dinàmica de la societat occidental tot aquesta litúrgia popular i antiga de la tardor on la relació del món dels vius i el dels morts és l’eix central de la festa ha desaparegut. Diversos motius han afavorit que sigui així i no d’una altre manera.



Per exemple la lenta però continuada i efectiva laicització de la societat ha canviat molts dels continguts de les celebracions, moltes d’elles s’han banalitzat. També el canvi de relació que des de mitjans del segle XX hem establert amb els nostres morts. Els nostres avis encara van viure en una relació íntima amb la vida i la mort. Es naixia a casa i també s’hi moria, sense fer cap mena d’escarafall, era d’allò més natural. Per tant les 3

persones, els grups familiars etc tenien una experiència intensa amb la vida i la mort, ho tenien a tocar.



Actualment venim al món des de l’asèpsia d’unes parets hospitalàries i marxem d’aquest món des de l’impersonal ambient d’un tanatòri.

Col·lectivament hem donat l’esquena als dos esdeveniments més transcedentals d’una persona.



Aquesta relació cada cop més minvant amb la mort te efectes directes en com gestionem, tant individualment com col·lectivament el record i memòria dels que ja no hi son. Tot Sants i el dia de difunts donava resposta a aquesta necessitat a diferents nivells. En el clos familiar existia, i existeix encara hi ha qui ho fa, tot un seguit de costums destinats a recordar els més propers que ja no hi son i dins el compendi de rituals adreçats a aquest afer hi ha la castanyada. Al voltant de la taula tota la família del més xic al de més edat celebraven aquesta menja ritual.



Quan la castanyada es desvincula de tota aquesta pràctica, l’isolem i encara més volem donar-li categoria de festa per ella mateixa és quan esdevé molt i molt feble. Quin sentit te un apat ritual que ha perdut els elements que li donen sentit i força pel camí?



Encara més feble esdevé en el moment que infantilitzem la castanyada.

Parlo d’aquell moment tràgic per qualsevol celebració en que els adults ens desentenem de la seva pràxis i ho deleguem als infants. La festa, en genèric, no entén d’edats és per definició comunitaria i això inclou a tots grans i petits.



Amb tot aixó no estic prenent part en un tot temps passat va ser millor, sinó intento constatar un seguit de fets, segur que n’hi ha molts més, que explicarien el fet de l’arrelament del Hallowen i la reculada de la Castanyada.

4



El Hallowen ha trobat el camp adobat per creixer i reproduïr-se. Això sí, i cal dir-ho determinats mitjans de comunicació hi han ajudat , establiments d’oci, grans magatzems i comerços han trobat en aquesta celebració la manera de fer l’agost a l’octubre i això al meu entendre ha estat un dels factors més determinants.



La insistència en aparadors, anuncis, decoracions, missatges amb la promesa d’unes experiencies d’oci, que no festives, inolvidables, intenses, úniques han guanyat per golejada a les humils i austeres castanyades debilitades i despullades del seu continent natural que és la celebració de la festa de Tots Sants i el dia de Difunts.



Jo que sóc optimista de mena penso que encara hi som a temps. Podem rellençar la Castanyada sempre que la dotem d’elements d’interès col·lectius, és a dir cal cercar motius per celebrar-la i per convertir-la en festa per ella mateixa, encara que ja no me la imagino des de la intimitat familiar i tampoc honorant els que ens han precedit.

5



MENJARS TÍPICS (fotos) Panellets



Pastissets de cabells d’àngel

Castanyes i moniatos

Crema de carbassa

6

Codonys

Codonyat

6