Pràctica 10(castanyada)

COMPETIC 3

MERCE ESTRADA

De tota la vida a casa celebrem la castanyada, el dia 31 d'octubre a la nit ens disposem a preparar el forn per les castanyes i els moniatos. Des de fa uns anys ens està envaint Halloween, una tradició americana que curiosament i en silenci es comença a integrar a la nostra societat. Aquests són els dies en què molts dels ciutadans que gaudim de la nostra festa de la castanya ens veiem endinsats en una lluita per defensar la nostra tradició, o bé acceptar la que a poc a poc ja comença a estar entre nosaltres; per tant, comença la gran batalla Castanyada vs. Halloween.

Tinc molt clar que jo continuaré celebrant la castanyada, aquesta sí és la nostra tradició. Però ¿què faran els nostres infants d'aquí a uns quants anys? ¿Per ells ja serà una tradició això del Halloween? Només el temps ens ho dirà.

1

Castanyada

La castanyera segons una auca vuit-centista.

Castanyes cuites.

Castanyes al foc.

2

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.[1] Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses i gallecs i el Samhain (cap d'any celta), la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada

LA CASTANYADA Activitats

La diada de Tots Sants, la més important de la tardor, és una antiga festa cristiana del mes de novembre boirós i un xic rúfol, on el dia s'escurça i el sol va enretirant-se. Les branques nues dels arbres saluden el fred que ens va arribant, i a les vesprades a la vora del foc, després de sopar, la família s'aplegava i en rosari s'anava desgranant com una commemoració dels difunts de la casa i de tots els sants, que com mana el costum es van a visitar als cementiris. Després

3

es torraven castanyes en una paella foradada i s'encetava amb joia el vi novell, espremut en la verema de l'any.

Així, la nostra entitat, el primer de novembre s'aplegaa mitja tarda a la plaça de l'esglÊsia per oferir a tothom, tal com mana la tradició, castanyes i moniatos remullats amb vi novell.

4

5