Tota intervenció efímera a l’espai públic implica la superposició d’una activitat nova que haurà de conviure amb d’altres activitats preexistents. Així doncs, entenem el projecte efímer no pas com un sistema autònom sinó com la modificació d’una realitat prèvia. El procés de projecte requereix comprensió, interpretació i negociació amb la realitat preexistent. This book presents strategies for temporary intervention in public space based on operative research into opportunities derived from both site and program, intended to foster a symbiotic relationship between city and event.
toni montes+roger paez, eds.
Any temporary intervention in public space implies the superposition of a new activity that will have to coexist temporarily with previous activities. In any case, we understand that the temporary project is never an autonomous system: it works to modify a preexisting reality. The design process, then, must be based on comprehension, interpretation and negotiation with that preexisting reality.
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EFÍMERA A L’ESPAI PÚBLIC DESIGN STRATEGIES FOR TEMPORARY INTERVENTION IN PUBLIC SPACE
Aquest llibre presenta estratègies d’intervenció efímera a l’espai públic basades en el reconeixement operatiu d’oportunitats derivades del lloc i el programa, amb la voluntat de promoure una relació simbiòtica entre ciutat i esdeveniment.
desi gn strategi es for temporary i n terven ti on in public space barcelona international poetry festi val 2012 Ton i Mon tes+Roger Paez, eds.
estratègi es d’i n terven c i ó efí mera a l’espai públi c FESTI VAL I N TERN AC I ON AL DE POESi A DE BARC ELON A 2012 Ton i Mon tes+Roger Paez, eds. desi gn strategi es for temporary i n terven ti on in public space barcelona international poetry festi val 2012 Ton i Mon tes+Roger Paez, eds.
nota preliminar preliminary note Des de fa uns quants cursos, el programa del postgrau en Exteriorisme, Esdeveniments i Espais Efímers, s’estructura en tres blocs anomenats respectivament: comunicació, ritualització i localització. Quan l’Eduard Escoffet va venir a classe per parlar-nos dels interessos del Festival Internacional de Poesia de Barcelona amb l’interès de desenvolupar un exercici col·laboratiu, vam adonar-nos que, curiosament, les tres vies de treball que ell ens proposava com a director del FIPB es corresponien amb els tres blocs del nostre curs. Va parlar d’augmentar la visibilitat del FIPB a l’espai públic –és a dir comunicació–, de fer una recerca per tal de trobar nous espais i construir nous itineraris –podríem dir-ne localització– i, finalment, va suggerir generar nous formats i organitzacions per tal d’estimular la socialització entre espectadors del festival – evidentment, ritualització. Aquesta coincidència entre els desitjos dels organitzadors del FIPB i els marcs d’actuació que planteja el postgrau ens va confirmar que no anàvem massa desencaminats a l’hora de fer la tria dels àmbits de treball de curs. Sobretot, però, va fer evident la idoneïtat per als alumnes
Over the past few years, the postgraduate program in Exterior Design, Events and Ephemeral Spaces has been divided into three blocks called: communication, ritualization and location. When Eduard Escoffet came in to discuss the details of the exercise and to talk about the interests of the Barcelona International Poetry Festival, we realized that the three working angles he proposed, as director of the BIPF, were in line with the three areas of the course. He talked about increasing the festival’s visibility in the public eye (communication), researching new spaces and itineraries (location), and finally, he suggested coming up with new formats and organizations to stimulate social interaction among festival attendees (ritualization). This link between the festival organizers’ ideas and the framework of the postgraduate program helped confirm that we weren’t too far off track in our proposed working areas. Overall, however, it became evident that the collaboration between Elisava and the BIPF was ideal for the students in the program.
del curs de la col·laboració establerta entre Elisava i el FIPB. L’oportunitat de col·laborar en un esdeveniment cultural ciutadà, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i que compta amb el suport i la complicitat de la pròpia direcció del Festival, suposava la possibilitat d’endinsar-se en un projecte en un context molt proper a la realitat professional, tot i mantenint les condicions de recerca i experimentació indispensables per al curs, que també coincidien amb les propostes del FIPB. Els treballs presentats en aquesta publicació posen essencialment l’accent en el tema de la localització perquè s’han dut a terme en aquest bloc del curs i ho fan a partir de la utilització del treball cartogràfic com a eina d’exploració, comprensió i representació del lloc. Per a dur a terme aquesta publicació vull destacar i agrair l’entusiasme de l’Eduard Escoffet, la perseverància i dedicació d’en Toni Montes i d’en Roger Paez, la participació de tots els alumnes del curs, especialment de la Noèlia Asensi i de la Marina Esmeraldo i, naturalment, la disponibilitat d’Elisava a l’hora de ferla possible.
The opportunity to participate in a cultural event promoted by Barcelona’s City Council, with the support and the collaboration of the festival’s directors, provided students with the possibility to undertake a project in a near-professional context, while maintaining the atmosphere of research and experimentation that characterize the postgraduate program. In this case, the conditions coincided completely with the BIPF proposal. The coursework collected in this book focuses on the aspect of location through the use of maps as tools for exploring, understanding and representing places. This publication was made possible, in large part, by the enthusiasm of Eduard Escoffet, the perseverance and dedication of Toni Montes and Roger Paez, the participation of all of the students in the course, especially Noèlia Asensi and Marina Esmeraldo and, naturally, the efforts of Elisava.
Vicenç Mas
Director del postgrau en Exteriorisme, Esdeveniments i Espais Efímers Director of the Postgraduate Program in Exterior Design, Events and Ephemeral Spaces
Índex index
08/ Pròleg Prologue _ 014/ Introducció Introduction _ 024/ Metodologia Methodology _ 028/ Índex de projectes Project Index _ 030/ Mapa BCN Poesia 2012 2012 BCN Poetry Map _ 032/ 11 Propostes 11 Proposals _ 034/ Buit Horari Scheduling Gaps 042/ Densitat de Trajectes Route Density 048/ llles Silencioses Silent Islands 058/ Interessos Creuats Shared Interests 064/ Places Encadenades Linked Squares 070/ Escenaris Públics Public Stages 078/ Aforaments Nòmades Nomadic Venues 088/ Àrees Temporals Temporal Areas 098/ Articulacions Urbanes Urban Connections 108/ Punts de Trobada Meeting Points 116/ Racons de Lectura Reading Nooks _ 126/ Crèdits Credits
PRÒLEG PROLOGUE
8 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
La poesia és espai públic.
Poetry is public space.
El primer que li ve a un al cap en pensar en poesia és que és cosa de pocs, una mirada minoritària. I és cert, en bona mesura. Però cal matisar: és la suma de moltes minories, un conjunt heterogeni de mirades molt diverses que en petites dosis arriba a tots els racons de la societat. La poesia hi és, només cal agusar la vista. Poesia i ciutat, en aquest sentit, van més de la mà del que ens diu la imatge escolar de la poesia bucòlica i campestre. Perquè la poesia reclama molts camins, moltes maneres d’intervenir en la realitat i de processar el viure. Com en una ciutat, en què el més important és que puguin conviure en un mateix espai maneres molt diverses d’experimentar-la. Tan sols desplegant les múltiples possibilitats podem assegurar que les ciutadans puguin triar el seu propi camí. La ciutat i la poesia pensades com a plataformes de codi obert amb fesomia distinta en cada racó de món però amb el mateix sistema de funcionament.
The first thing that comes to mind when people think about poetry is that it’s the realm of the few, a minority viewpoint. And that’s true, to a certain extent. But when you look into the nuances, it’s the sum of a lot of different minorities, a heterogeneous set of diverse viewpoints which filter out into society in small doses. Poetry is there; we only need to sharpen our eyesight. In this sense, poetry and the city are more closely related than the schoolhouse idea of bucolic, rustic poetry tell us. Poetry demands many roads, many ways of intervening in reality and processing life. Like in a city, where the most important thing is that different ways of experiencing it can coexist in the same space. Only by unfolding multiple possibilities can we ensure that citizens are able to choose their own paths. Poetry and the city are like open code platforms, which look different in different corners of the world but use the same operating system.
La poesia convoca, abans que una tradició local, una tradició universal. La poesia es mou lliure entre temps, espais i formats. El nomadisme i l’acostament a l’altre caracteritzen l’exercici poètic. Des de les coves més pregones de la llengua pròpia, emergeix un crit que travessa fronteres: a l’encalç d’un nou lector, d’un nou horitzó. L’horitzó de sempre; els punts cardinals són perennes. Els poetes no fan res més que dir de nou el món, captar-ne el moment i lligar-lo al neguit que ens acompanya
Poetry evokes a universal tradition before a local one. Poetry moves freely through time, space and formats. Poetic practice is characterized by nomadism and contact with others. From the deepest depths of the mother tongue comes a cry that crosses borders: in pursuit of a new reader, a new horizon. That horizon is always the same; the cardinal points remain constant. The work of poets is nothing more than speaking the world anew, capturing the moment and relating it to the
design strategies for temporary intervention in public space 9
d’ençà que algú va tenir la necessitat de fer el primer poema. I ho fan des de la llibertat, sense estar sotmesos a cap altre senyor. És el que explica que hi hagi una escena internacional de poetes i festivals arreu del món, especialment a Europa, trenada a partir dels nodes que són les ciutats. Començant per Rotterdam, Berlín i París i passant per Roma i Barcelona, per exemple, els festivals de poesia que han anat proliferant a tot Europa des del darrer terç del segle XX ens han permès que ciutat i poesia s’impliquin a fons i dialoguin, que la poesia faci confluir en l’espai ciutadà el conjunt de plataformes, públics i agents que la nodreixen i que tinguin visibilitat: la poesia és més que llibres en un prestatge, és la forma més viva i directa de la literatura. La poesia necessita ser dita i fer-se acció, davant d’un públic. És així des dels seus orígens. La forma del festival de poesia és, per tant, la millor plataforma per difondre la creació poètica actual. Les ciutats esmentades i tantes altres –penso en Medellín, a Amèrica, que té el festival més concorregut del món– han fet servir els festivals de poesia per incidir des de la paraula en el paisatge material i humà de la ciutat. La creació i acció poètiques, arraconades en el mercat del llibre, han trobat en l’espai públic un altaveu i una raó de ser. I la imbricació ha creat un viatge de tornada: la ciutat ha expandit el camp poètic. En la poesia actual, els extrems dibuixen un paisatge ampliat, ple de matisos i giravolts. La mateixa
10 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
concerns that have been with us since the first person felt the need to create the first poem. Poets practice from a place of freedom, without submitting to any other lord. That is what explains the existence of an international scene involving poets and festivals all over the world, especially in Europe, woven from the nodes that are cities. From Rotterdam, Berlin and Paris, to Rome and Barcelona, for example, the poetry festivals that have been spreading across Europe since the final third of the 20th century have made it possible for city and poetry to engage in mutual involvement and dialogue, so poetry can bring the set of platforms, audiences, and agents that feed it into civic space and promote their visibility: poetry is more than just books on a shelf. It is the most direct, lively form of literature. Poetry needs to be given a voice; it needs to be brought to life, in front of an audience. That has been the case since the beginning. The poetry festival is the best platform to disseminate contemporary poetic creation. The cities mentioned above and so many others –Medellín, in South America, comes to mind, which hosts the most widely attended festival in the world– have used poetry festivals as a way of acting on the material and human landscape of the city through the word. Poetic creation and poetic action, marginalized in the book market, have found a platform and a reason for existence in public space. The overlap has created a (return journey): the city has expanded the poetic realm
paraula genera discursos plurals, des de diferents velocitats, diferents tradicions, diferents mirades a la ciutat. I és en moments de revoltes i de retallades que la poesia té més sentit que mai. Els ciutadans, esdevinguts clients, embadalits amb la mateixa llum, havíem renunciat a l’exercici de la ciutadania i al poder de decidir autònomament, amb coresponsabilitat. Ara sembla que només sabem queixar-nos. Com l’infant que marraneja sense fi, que plora fins a obtenir allò que creu que li pertoca. Sense donar res. La poesia ens recorda, tanmateix, que no podem renunciar a la nostra pròpia veu, ni als nostres drets i deures. Rere cada poema hi ha algú que s’ha alçat i ha volgut compartir. El gest personal i únic i el compromís envers la resta de conciutadans. Així de fràgil, gens mecànic. Totes les formes poètiques ens permeten comprendre el nostre temps i actuar-hi. Tot plegat amb la voluntat de no quedar-nos només amb l’anècdota de la creació poètica o del gremialisme entotsolat i interrogar plenament l’entorn. La poesia és espai públic, diàleg amb el present, acció política, exercici de ciutadania. El poema, una porta oberta, una llar on hi cap tothom. Aquestes van ser les idees que van guiar el projecte que Martí Sales i jo mateix vam voler bastir en els dos anys en què vam ser al capdavant de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona), el 2011 i el 2012, sense possibilitat, però, de continuar amb el
In poetry today, the extremes outline a wider landscape, full of nuances and twists. The same words generate plural discourses, at different speeds, from different traditions, different ways of looking at the city. In times of cut-backs and protests, poetry makes more sense than ever. We as citizens, transformed into clients, distracted by the same bright lights, had given up exercising our power to decide independently, from our shared responsibility as citizens. Now it feels like all we do is complain. Like a little brat whining incessantly, crying until he gets what he thinks he deserves. Without offering anything in return. All the same, poetry reminds us that we cannot give up on our own voices, or our rights and obligations. Behind each poem, there is someone who has stood up and decided to share. It is a personal, unique gesture and a commitment to other citizens. Just as fragile; not at all mechanic. All poetic forms help us to understand the present and participate in it. All with the aim of moving beyond the anecdote of poetic creation or isolationist corporativism to engage with our surroundings. Poetry is public space, a dialogue with the present, political action, an exercise in citizenship. A poem, an open door, a place where everyone can feel at home. These were the ideas that fueled the project that Martí Sales and I intended to build during the two years we led Barcelona Poetry (Barcelona International Poetry Festival), 2011 and 2012, though we weren’t given
design strategies for temporary intervention in public space 11
mandat. Malauradament, les idees no van acompanyar la realitat: finalment el relleu es va decidir sense atendre al que havíem plantat i al que podia donar de si el festival en relació amb la ciutat. I això ja és anècdota. Continuo mantenint la majoria de les meves conviccions. Sobretot una: la de pensar i viure la meva ciutat. O dit d’una manera: caminar-la i parlar menys.
the chance to continue. Unfortunately, our ideas did not go hand in hand with the reality: finally, our successors were chosen without taking into account the seeds that we had planted or the festival’s potential in terms of relating to the city. But that’s all in the past. I still stand by the majority of my convictions. Especially one: to contemplate and experience the city I live in. In other words: more walking and less talking.
eduard escoffet Març March 2013
12 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 13
introducció introduction
FESTIVAL INTERNACIONAL DE POESIA DE BARCELONA BARCELONA INTERNATIONAL POETRY FESTIVAL El que teniu a les mans és el resultat d’un curs d’un mes de durada, dut a terme a ELISAVA i dirigit pels professors Toni Montes i Roger Paez. El curs està integrat dins del Postgrau Exteriorisme, Esdeveniments i Espais efímers que dirigeix el professor Vicenç Mas. El soci del curs és el Festival Internacional de Poesia de Barcelona (d’ara endavant FIPB). El FIPB és un festival internacional de gran prestigi que el 2012 va arribar a la seva edició 28. Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) és un festival amb una llarga història. És un festival amb vocació internacional i un dels més antics d’Europa, un festival que va més enllà de la idea d’aparador per a poetes, ja que aposta per incidir en el pensament sobre el fet poètic i generar activitats d’investigació. També és un festival de ciutat, en què s’impliquen bona part dels col·lectius, institucions i entitats que durant l’any mantenen viu el teixit poètic de la ciutat. Tot plegat demostra que Barcelona és una ciutat molt destacada en el panorama poètic global i que Barcelona Poesia és, després de més de 25 anys, una cita ineludible a la ciutat.
14 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
This material is the result of a monthlong course, held at ELISAVA and directed by Professors Toni Montes and Roger Paez. The course was developed in the framework of the postgraduate program in Exterior Design, Events and Ephemeral Spaces, directed by Professor Vicenç Mas. Our partner for the course was the Barcelona International Poetry Festival (hereafter, BIPF). The BIPF is a prestigious international festival that celebrated its 28th year in 2012. The BIPF has a long history. It is a festival with international projection and is one of the oldest in Europe. It goes beyond the idea of creating a storefront for poets and attempts to influence how we think about poetry in order to spark new research and reflection. It is also a festival for the city, supported by a large number of associations, institutions and organizations that keep the city’s poetic fabric alive. All of this goes to show that Barcelona holds a prominent position in the global poetic panorama and that, after more than 25 years, the Barcelona International Poetry Festival is an event that should not be missed.
design strategies for temporary intervention in public space 15
El director del Festival en les seves darreres edicions, Eduard Escoffet, ha treballat conjuntament amb els professors Toni Montes i Roger Paez en el plantejament i el desenvolupament del curs. Al llarg de les sessions de treball prèvies, la direcció del Festival ha plantejat una sèrie de qüestions que s’han tingut en compte a l’hora de plantejar propostes d’intervenció efímera en l’espai públic dins del marc del FIPB 2012. Els interessos que la direcció del Festival manifesta es poden resumir en tres qüestions:
The co-director of the festival in 2011 and 2012, Eduard Escoffet, worked with Professors Toni Montes and Roger Paez in planning and developing the course. In the preliminary working sessions, the festival directors presented a series of questions to use as the framework for designing temporary interventions in public space, with the 2012 BIPF in mind. The interests can be summed up into three central questions: 1) Visualizing BIPF itineraries and venues in public space.
1) Visualització dels itineraris i espais del FIPB en l’espai públic. 2) Prospecció de nous itineraris i espais d’oportunitat. 3) Socialització del Festival generant nous formats espacials i organitzacions temporals. L’ objectiu principal del curs és proposar intervencions efímeres en l’espai públic que aportin solucions innovadores a aquestes demandes del Festival i alhora enriqueixin la percepció i l’ús de l’espai públic de la ciutat de Barcelona. El treball que aquí es presenta està enfocat a aprendre a interpretar l’espai públic com a escenari de negociació entre diferents activitats i proposar estratègies d’intervenció per tal d’introduir nous programes espacials i temporals a partir d’aquest aprenentatge.
16 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
Voldríem destacar el suport de Neus Junquera, de l’Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), i agrair de manera molt especial a l’Eduard Escoffet el seu interès i dedicació en aquest projecte, així com reconèixer la gran tasca realitzada pel Festival, sota cadascun dels seus directors: Àlex Susanna (1985-2000, 2009), Gabriel Planella (2001-2004, 2009), Víctor Obiols (2005-2008, 2009), Eduard Escoffet, Martí Sales i Ester Xargay (2010), Eduard Escoffet i Martí Sales (2011-2012). A partir d’enguany, Sam Abrams i Ernest Farrés agafen el relleu d’un Festival en plena forma malgrat els temps difícils que ens toca viure.
We would like to express our appreciation for the support provided by Neus Junquera, from the Institut de Cultura de Barcelona (Barcelona City Council), and extend very special thanks to Eduard Escoffet for his interest and dedication to this project. We would also like to recognize the important work done by the festival, under all of its directors: Àlex Susanna (1985-2000, 2009), Gabriel Planella (2001-2004, 2009), Víctor Obiols (2005-2008, 2009), Eduard Escoffet, Martí Sales and Ester Xargay (2010), Eduard Escoffet and Martí Sales (2011-2012). Beginning this year, Sam Abrams and Ernest Farrés will take over the festival, which has continued to thrive despite these difficult times.
2) Scouting out new itineraries and areas of opportunity. 3) Promoting social interaction in the framework of the festival by generating new event formats and scheduling arrangements. The main objective of the course involved the design of temporary interventions in public space to provide innovative solutions to respond to the festival’s needs while, at the same time, enriching the perception and the use of public space in the city of Barcelona. The work presented in this book focuses on learning to interpret public space as a setting for negotiation between different activities and on design strategies for developing new spaces and timing for programming based on the results of that learning process.
design strategies for temporary intervention in public space 17
INTERVENCIONS EFÍMERES A L’ESPAI PÚBLIC TEMPORARY INTERVENTIONS IN PUBLIC SPACE Un aspecte que distingeix l’espai públic de l’espai privat és el major grau de complexitat del que hi passa. La quantitat de vectors que hi conflueixen i la manera com l’afecten fenòmens que passen fora dels seus límits i de vegades fins i tot lluny, converteixen tot espai públic en un sistema dinàmic el comportament del qual és només relativament previsible.
One aspect that distinguishes public space from private space is the increased complexity of the events that take place there. The number of vectors that converge in public space and the way it can be affected by events that take place outside its limits, sometimes far away, make it into a dynamic system and its behavior is only relatively predictable.
Qualsevol espai es defineix tant per la seva morfologia com pel seu comportament. No obstant, aquesta afirmació s’ha de matisar quan parlem d’espai públic: l’espai públic és, sobretot, allò que hi passa. La seva morfologia determina en menor mesura la manera com es desenvolupa l’activitat i el seu comportament és molt menys predictible. Si en l’espai privat la morfologia tendeix a generar comportaments, en l’espai públic aquesta a més afecta comportaments preexistents: els intensifica, els distorsiona o els bloqueja.
Space can be defined in terms of morphology and behavior. In the context of public space, however, this statement needs to be qualified: public space is, more than anything, what takes place there. Its morphology has less of an effect on how activities take place there and its behavior is much less predictable. Whereas in private spaces morphology tends to determine behavior, in public space it can also affect pre-existing behaviors: it can intensify them, distort them, or obstruct them.
Sovint l’espai públic es tracta com un sistema estàtic, es dissenya amb arguments compositius que pretenen determinar l’activitat que s’hi desenvolupa. En aquests casos, es treballa a partir d’una tabula rasa, sense identificar els vectors que conflueixen en el lloc, sense reconèixer el lloc abans d’intervenir. Malgrat aquesta tendència sobre-
18 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
Public space is often treated as a static system; it is designed using compositional arguments with the idea of determining the activities that can take place there. It is work that is founded on a blank slate; there is no effort to identify the vectors converging on the site before intervening. Despite this tendency to over-simplify, we believe that the preexisting dynamics in public
simplificadora, creiem que les dinàmiques prèvies a l’espai públic són tan potents que difícilment es poden regular amb una intervenció que no les consideri. La quantitat de rutines que existeixen en un espai públic és molt superior a les de l’espai privat i el temps és un factor que ha de ser tingut en compte. Per identificar les dinàmiques preexistents en un espai públic, considerem imprescindible el reconeixement previ del lloc -entès com l’espai físic i la seva activitat en funció del temps. Quan plantegem una intervenció efímera en un espai públic consolidat aquesta tasca és encara més necessària. Tota intervenció efímera és una superposició d’una nova activitat que haurà de conviure temporalment amb la realitat prèvia. La manera com es produeix aquesta superposició és variable i depèn de molts factors que s’han de tenir en compte en el moment d’abordar el projecte. La intervenció efímera pot ser totalment permeable i mantenir invariable el desenvolupament de les dinàmiques existents o bé alterar-les en major o menor grau. En qualsevol cas, entenem el projecte no pas com un sistema autònom sinó com la modificació d’una realitat prèvia. Un procés que requereix comprensió, interpretació i negociació amb la realitat preexistent Aquesta manera d’entendre la intervenció efímera a l’espai públic té dues implicacions fonamentals:
spaces are too powerful to regulate through an intervention that hasn’t even figured them in. The amount of routines that inhabit public space is much larger than in private space and the time factor also needs to be accounted for. In order to identify the preexisting dynamics in public space, we feel it is absolutely necessary to carry out preliminary recognition of the place –understood as the physical space and the activity taking place in it, with respect to time. When it comes to designing a temporary intervention in public space, this step is even more necessary. Any temporary intervention is the superposition of a new activity that will have to coexist temporarily with the previous reality. The way this superposition takes place varies, and it will depend on a number of different factors, which need to be accounted for during the design process. The temporary intervention may be totally permeable and attempt to maintain the existing dynamics, or it may alter them to a greater or lesser degree. In any case, we understand that the project is not an autonomous system: it works to modify a preexisting reality. The process, then, must be based on comprehension, interpretation and negotiation with that preexisting reality. This understanding of temporary interventions in public space has two fundamental implications:
design strategies for temporary intervention in public space 19
1) El punt de partida no serà un plànol de situació que reprodueix únicament les característiques físiques del lloc, sinó una cartografia operativa que registri aspectes relacionats amb l’activitat preexistent que considerem rellevants respecte a la nova intervenció. 2) L’objectiu serà generar les condicions perquè aparegui una nova activitat en un sistema dinàmic. No es tracta llavors de construir un espai ni de definir seus límits, sinó d’incorporar la infraestructura necessària per al desenvolupament d’aquesta nova activitat. Aquest objectiu no requereix necessàriament un gran desplegament de mitjans.
1) The starting point is not a site plan that reproduces only the physical characteristics of the place, but rather an operative map that records aspects that are related to preexisting activities seen as relevant with respect to the new intervention. 2) The goal is to generate the conditions so a new activity can appear in a dynamic system. The idea is not to construct a new space or to define specific limits, but rather to incorporate the infrastructure needed to support that new activity. This objective does not necessarily require a major investment of resources.
CAP A UNA CARTOGRAFIA OPERATIVA TOWARD AN OPERATIVE CARTOGRAPHY Sabem parlar de mapes d’escala gran o petita, de mapes físics o polítics, de mapes generals o temàtics. Totes aquestes classificacions provenen de la disciplina cartogràfica dominant, basada en el positivisme científic. Aquesta entén que l’objecte del mapa és representar fidelment determinats aspectes del territori, i la problemàtica a resoldre es limita a aconseguir la mínima distorsió possible entre la realitat i la seva representació cartogràfica. Però l’experiència ens evidencia que el mapa és un document molt més complex i molt menys clar que el que aquesta narrativa positivista pretén.
20 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
Maps can be identified as largescale or small-scale, physical or political, general or thematic. All of these classifications stem from the dominant cartographic discipline, based on scientific positivism. In that context, the map’s goal is the faithful representation of certain aspects of the milieu and the map-maker’s main task is to minimize the distortion between reality and its cartographic representation. However, experience shows us that a map is a much more complex and less clear-cut document than the positivist narrative claims.
Enfront de la metàfora del mapa com a mirall de la natura ens sembla més apropiat i enriquidor entendre els mapes com a text cultural amb una gran potencialitat projectual. Si som lectors atents, podem mirar més enllà del discurs explícit del mapa per interpretar la seva dimensió intertextual, que és sovint més rica del que sembla a primera vista.
Traditionally, maps have been described metaphorically as mirrors of nature. However, it is much more appropriate and more enriching to look at them as cultural texts with a great deal of potential for use in the design process. If we are attentive readers, we can look beyond a map’s explicit discourse to interpret its intertextual dimension, which is often much richer than it may initially seem.
Enfront de la comprensió del mapa com a descripció objectiva i neutra de la realitat, entenem els mapes com una forma de poder-saber. Si el terme poder-saber es refereix a la relació del coneixement en el generació i el manteniment d’estructures de poder,
We do not look at maps as value-free descriptions of reality, but rather as a form of power-knowledge. Taking power-knowledge to refer to the role of knowledge in the creation and perpetuation of power structures, it is clear that mapping falls fully into
design strategies for temporary intervention in public space 21
és clar que la cartografia cau de ple en aquesta categoria: els mapes són agents actius i efectius en les lluites encaminades a alterar les relacions de poder. La cartografia com a disciplina i el mapa com a document participen activament en definir i acotar certes condicions de possibilitat de l’exercici de poder i la seva visibilització. El mapa construeix i manifesta una visió determinada del món des de posicions concretes que implícitament o explícita articulen uns interessos determinats. A través del mapa es busquen legitimacions d’aquestes posicions, però significativament el mapa tant pot servir per naturalitzar la realitat física o social, esborrant les transformacions, les lluites i els conflictes que l’han forjada; com pot servir per obrir noves comprensions de l’entorn que desmantellin el monopoli de la representació de la realitat. En definitiva, noves (re)presentacions cartogràfiques generen noves comprensions i permeten noves transformacions de la realitat. Els exemples aquí presentats han estat escollits per tal de posar de manifest la gran càrrega projectual que els mapes duen incorporada, fent evident la impossibilitat d’entendre els mapes des d’una òptica estrictament representacional. L’epistemologia que ofereix el positivisme científic és del tot insuficient per conèixer els mapes. Lluny de ser simples finestres obertes al món, transparents i neutres, com la cartografia científica pretén, els mapes són un complex sistema de proposicions (del tipus “això és
22 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
this category: maps are active and effective agents in power struggles. Maps and mapping are full participants in the definition of certain conditions which allow for power to be construed, exercised or visualized. Maps establish a particular vision of the world based on specific viewpoints, which articulate particular interests, either implicitly or explicitly. Maps are used to legitimize those viewpoints. However, while maps can be used to naturalize a particular physical or social reality by eliminating the traces of the transformations, the struggles and the conflicts that went into creating it, they can also serve to broaden our understanding of our surroundings in ways that deconstruct the monopoly over the representation of reality. In short, new cartographic representations generate new ways of understanding and transforming reality. The following examples were chosen to demonstrate the inherent potential of maps for use as design tools. They illustrate the shortcomings of limiting our understanding of maps to a strictly representational viewpoint. The epistemology offered by scientific positivism is entirely insufficient for a full understanding of maps. Far from being transparent and neutral windows on the world, maps are a complex system of propositions (of the type “this is here”) that contain a large number of non-explicit cultural propositions in their codification. These propositions provide an implicit framework for the design of the city. Positivist cartography uses specific
aquí”) que duen incloses en la seva codificació una gran quantitat de proposicions culturals no explicitades -proposicions que emmarquen l’acció de projectar la ciutat. La cartografia positivista té uns conceptes operatius propis que acoten el seu objecte d’interès i el seu marc d’acció. Per contrapesar l’hegemonia del model positivista i obrir nous camps d’interpretació i construcció de la realitat on com a arquitectes intervenim, la cartografia crítica ha de desenvolupar els seus propis conceptes operatius, les seves pròpies taxonomies i els seus propis marcs interpretatius. Des del 2008 que, en el marc del programa d’ELISAVA de “Postgrau en Exteriorisme, Esdeveniments i Espais Efímers” hem intentat contribuir a aquesta tasca assajant maneres de treballar amb mapes des d’una òptica projectual, en el context d’intervencions efímers en l’espai públic. La metodologia plantejada vol trencar amb la falsa divisió entre anàlisi i projecte a través de la construcció de cartografies operatives que contribueixen a delimitar problemàtiques urbanes, informar decisions de projecte arquitectònic, i ajudar a comunicar les propostes: en definitiva, a explorar noves relacions operatives entre mapa i projecte.
concepts to define its object of interest and the framework for its action. Critical cartography must also develop its own set of concepts, its own taxonomies and its own interpretive framework, both as a counterweight to the hegemony of the positivist model and in order to open up new possibilities for interpreting and constructing the reality to which we, as architects and designers, contribute. Since 2008, we have been working in ELISAVA’s postgraduate program in Exterior Design, Events and Ephemeral Spaces to contribute to this task, testing new ways of looking at maps from a design perspective, within the framework of temporary intervention in public space. Our methodology attempts to break down the false division between analysis and design through the use of operative cartography, which contributes to defining urban issues, informing design decisions and communicating proposals.
design strategies for temporary intervention in public space 23
metodologia METHODOLOGY
ORGANITZACIÓ DEL CURS COURSE ORGANIZATION El curs és curt i intens. La seva durada està limitada a 10 sessions repartides en un mes. El ritme de treball és intens i continuat. Es tracta d’un curs de projectes, i per tant la implicació i l’aportació dels estudiants és essencial pel seu bon funcionament. Els professors, tant els directors com els convidats, participen de manera molt activa en el desenvolupament del curs establint una relació propera amb els estudiants.
The course is short and intense. Its duration is limited to 10 sessions spread out over a month’s time. The working rhythm is intense and continuous. Because it is a design course, the students’ participation and their contributions are an essential part of its success. The professors and guest lecturers participate very actively in developing the course by maintaining a close relationship with the students.
El curs s’organitza en quatre exercicis de durada desigual. Cada exercici treballa sobre les conclusions dels exercicis anteriors, i per tant és indispensable la continuïtat de la feina.
The course is divided into four exercises of unequal length. Each exercise is based on conclusions drawn from the previous exercises. The continuity of the work is essential.
1) Reflexió sobre el FIPB 2011 en format de mapa o diagrama. L’objectiu és generar un document que mostri de forma llegible i intencionada el conjunt d’activitats que van composar l’edició de 2011 del Festival. Aquest exercici introductori permet entrar en contacte amb el programa del Festival i la seva relació amb la ciutat per tal d’extreure’n conclusions de cara a proposar noves estratègies per l’edició de 2012.
1) Researching the 2011 BIPF using a map or a diagram format. The aim is to create a document that represents the activities for the 2011 festival in a readable, directed way. This introductory exercise helps students to get an idea of the festival programming and its relationship to the city, in order to draw conclusions that will inform their proposals for new strategies for the 2012 edition.
2) Construcció d’una cartografia operativa del FIPB a Ciutat Vella. S’aporta als estudiants una base cartogràfica i una sèrie de documents
24 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
2) Generating an operative map of the BIPF in Barcelona’s Ciutat Vella. Students are provided with a map and documentation about the festival events held in Ciutat Vella,
design strategies for temporary intervention in public space 25
on es refereixen totes les activitats relacionades amb el Festival dins de l’àmbit de Ciutat Vella, ordenades cronològicament. Cada grup d’estudiants construeix el mapa d’activitats a nivell espacial i temporal, d’un sol dia, incorporant les recerques d’oportunitats de visualització, prospecció i socialització. Partint de la convicció que el mapa produeix realitat i no es limita a reproduir-la, l’objectiu és construir un mapa que permeti operar a nivell projectual, tant a nivell de conceptualització, com de resolució o comunicació. 3) Posada en comú dels resultats de l’ex. 2 i conclusions de temes claus i punts d’intensitat. 4) Proposta d’intervenció efímera a l’espai públic que desenvolupa les conclusions de l’ex. 3.
26 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
in chronological order. Each group of students creates a map of the activities on a single day, according to space and time, incorporating their research on opportunities for visibility, scouting and socialization. Based on the conviction that the map generates reality, and is not limited to reproducing it, the aim is to create a map that will serve as a design tool, both in terms of conceptualization as well as resolution and communication. 3) Contrasting the results from exercise 2 and drawing conclusions on key aspects and points of intensity. 4) Designing a temporary intervention in public space based on the conclusions from exercise 3.
La primera part (ex 1-2) consisteix en la construcció de les condicions de partida. Dediquem aquesta part del curs al desenvolupament i la utilització d’instrumental de reconeixement de les dinàmiques de desplaçament de persones i activitats que es donen en l’espai sobre el qual hi intervindrem, per tal de construir una cartografia operativa del lloc. La segona part (ex. 3-4) se centra en el plantejament d’estratègies de projecte en funció de diferents programes i la seva aplicació en l’espai concret. Aquestes intervencions modifiquen les condicions de partida i els canvis produïts es reflectiran en la cartografia operativa. Cal assolir un nivell de desenvolupament de les propostes que permeti elaborar almenys un document de visualització del projecte en el lloc i la cartografia operativa modificada per l’efecte de la intervenció.
The first part (exercises 1-2) establishes the basic initial framework. This part of the course is dedicated to the development of tools and their use in recognizing people’s patterns of movement and the dynamics of the activities organized in the spaces where we will be intervening, for the purpose of creating an operative map of the location. The second part (exercises 3-4) centers on proposing design strategies based on the different festival programs and how they take place in specific locations. The students’ interventions are designed to modify the initial conditions of the site; these changes are then reflected in the operative map. The proposals must be developed enough to allow for creating at least one document that provides a visual representation of the project in the location and an operative map that has been adapted to incorporate the effects of the intervention.
design strategies for temporary intervention in public space 27
Índex de propostes index of proposals
BUITS HORARIS SCHEDULING GAPS múltiple multiple
LOCALITZACIÓ LOCALIZATION
mòbil mobile específica specific
DENSITAT DE TRAJECTES ROUTE DENSITY ILLES SILENCIOSES SILENT ISLANDS INTERESSOS CREUATS SHARED INTERESTS
variable variable
RELACIÓ SIMBIÒTICA SYMBIOTIC RELATIONSHIP
EFiMERiTAT EPHEMERALITY
intermitent intermittent constant constant
PLAÇES ENCADENADES LINKED SQUARES
PERFORMATIVITAT PERFORMATIVITY
socialització socializing visibilització visibilization
ambient environment morfolologia morphology
CIUTAT CITY
visibilitat visibility recorreguts routes àrees d’influència areas of influence
ESCENARIS PÚBLICS PUBLIC STAGES AFORAMENTS NÒMADES NOMADIC VENUES ÀREES TEMPORALS TEMPORAl AREAS
acció action
espais temátics thematic spaces
ARTICULACIONS URBANES URBAN CONNECTIONS PUNTS DE TROBADA MEETING POINTS
RECONEIXEMENT OPERATIU OPERATIVE exploration
aforaments occupancy seqüència temporal temporal sequence relocalització relocalization navegació navigation
FIPB biPF
nous formats new formats durada duration
RACONS DE LECTURA READING NOOKS
28 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 29
BARCELONA POESIA: SEUS A CIUTAT VELLA BARCELONA POETRY: VENUES IN CIUTAT VELLA
30 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 31
11 propostes 11 proposals
13h00
13h00
buits horaris SCHEDULing GAPS
18h00
19h00
20h00 20h30 20h00
BUITS HORARIS scheduling gaps
01e 03b
05c
Aquesta proposta sorgeix de l’anàlisi temporal de la programació del Festival a Ciutat Vella en els seus 5 dies de durada. A través d’aquesta mirada es posa de manifest l’absència d’activitats programades a les hores centrals del dia. En l’afany de generar relacions simbiòtiques entre la ciutat i el FIBP, sorgeix l’oportunitat de descobrir la tradició gastronòmico-literària de Ciutat Vella i omplir de contingut les franges del migdia, buides de programació.
This proposal is based on an analysis of the time frame for the festival programming scheduled in Ciutat Vella during the five days of the festival’s duration. This approach demonstrates a lack of activities scheduled during the lunch hour. In the interest of generating symbiotic relationships between the city and the BIPF, the focus is placed on the opportunity to explore Ciutat Vella’s gastronomical-literary tradition, providing programming at lunch time when there were gaps in scheduling.
La proposta es basa en una prospecció de nous formats pel Festival a partir d’un reconeixement d’ordre temporal.
The proposal is centered on researching new festival formats, based on the use of time criteria.
05b
espais gastronòmics restaurants
05d
seus del festival festival venues espais literaris literary spaces recorreguts routes
01a 02a
trama urbana urban fabric
03c
01. CASA LEOPOLDO-M. VÁZQUEZ MONTALBÁN
01d 01c
01b
05a
04b
03d
02b
03a
02d 02c
02. QUATRE GATS - SANTIAGO RUSIÑOL a. Sala Parés b. Catedral de Barcelona Barcelona Cathedral c. Cercle del Liceu e. Casa S. Rusiñol S. Rusiñol's house
01f
04c 04a
a. Casa M.Vázquez Montalbán M.Vázquez Montalbán's house b. Plaça Manuel Vázquez Montalbán c. Escenari novel·la “El Pianista” Setting for the novel “The Pianist” d. Teatre Liceu e. Granja Gavà f. PSUC
03. LOS CARACOLES - JOAN BROSSA a. Filmoteca b. MACBA c. Plaça Nova d. Casa J. Brossa J. Brossa's house 04. PITARRA - FREDERIC SOLER a. Homenatge a Soler per A. Querol Homage to Soler by A. Querol b. Teatre Romea c. Espai Barroc 05. PLA DE LA GARSA - JOSEP M. DE SAGARRA a. Carrer de Mercaders b. Palau de la Música c. Ateneu Barcelonès d. Institut d’Estudis Catalans
36 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 37
RUTA MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN tour 5
Es proposa elaborar una sèrie de rutes temàtiques que permetin descobrir alguns escriptors cèlebres amb una relació intensa amb Ciutat Vella, gaudint d’un bon àpat en els seus restaurants predilectes. Festival attendees would have the opportunity to rediscover the city through the taste buds of Vázquez Montalbán, Joan Brossa or Josep Maria de Sagarra. It would not require altering festival programming or reshuffling schedules.
4
1
3
espais gastronòmics 1. casa de M.V.M M.V.M’s house 2. plaça M.V.M 3. escenari novel·la “El Pianista” setting from the novel “The Pianist” 4. Teatre Liceu 5. Granja de Gavà 6. PSUC seus del festival festival venues
2
espais literaris literary spaces recorreguts routes
6
RESTAURANTS AMB HISTÒRIA Storied Restaurants Aquesta iniciativa requereix la complicitat dels restaurants en qüestió, que contribuirien a la visualització del Festival i a qui es proposaria que recuperessin els plats preferits pels seus il·lustres clients. This initiative requires the participation of a number of restaurants, which would also contribute to the festival’s visibility. The restaurants would be asked to put some of their famous literary clients’ favorite dishes back on their menus.
REVISITES GASTRONÒMIQUES revisiting gastronomy Sense necessitat d’ampliar la programació ni reconfigurar-ne els horaris, s’ofereix als assistents al FIBP l’oportunitat de revisitar la ciutat amb els sentits de Vázquez Montalbán, Joan Brossa o Josep Maria de Sagarra. This proposal involves developing a number of thematic tours based on certain famous writers who have had an intense relationship with Ciutat Vella, while participants eat a delicious meal in some of their favorite restaurants.
38 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 39
40 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 41
19h30
19h 19h30
19h
19h30
densistat de trajectes route density 19h30
22 22
14
Densitat de Trajectes route density Inauguració /Clausura Arxiu Històric 24 de la Ciutat de Barcelona Ateneu Barcelonès 8
Prospecció d’Itineraris Probables scouting for probable itineraries 33
Temps de recorregut 0 - 10 min
Inici programa
La detecció dels espais d’oportunitat es realitza mitjançant la prospecció dels recorreguts més probables entre seus que programen activitats del FIBP en un mateix dia i en una franja horària de quatre hores. El mapa resultant revela els recorreguts i la densitat de superposició de trajectes. La prospecció de potencials espais de socialització es realitza sobre els carrers amb major densitat de trajectes.
Durada de l’esdeveniment
Biblioteca Nacional 14 de Catalunya Espai Mallorca 22
4
Centro Galego 16 Antic Teatre 4
16 16
Teatre Romea 10
11 - 20 min
Plaça del Rei 6 Associació Cultural 26 La Virgen
seus centrals central venues
10h
seus venues
15h
morfología de l’espai morphology of spaces
20h bars zones de socialització socializing areas
En el seu format actual, el Festival gairebé no disposa d’espais de socialització. A Ciutat Vella es donen dues condicions que representen una oportunitat per resoldre aquesta mancança i alhora intensificar la relació entre el FIPB i l’espai públic de la ciutat: una alta concentració de seus amb activitats programades de manera consecutiva en una franja horària acotada i una alta concentració de bars i locals que per les seves característiques considerem potencials espais de socialització. La programació d’algunes activitats en aquests bars que es troben en les rutes més probables entre seus oficials o, simplement, la visualització d’aquests espais com a part del teixit del Festival (llocs on obtenir informació sobre el Festival o on degustar famosos còctels literaris) esdevindria el catalitzador d’aquesta oportunitat. As it is, the festival hardly has any spaces for social interaction. Ciutat Vella has two characteristics that create opportunities for resolving this absence, while also intensifying the relationship between the BIPF and public space in the city: a high concentration of venues with consecutive programming within a short period of time and a high concentration of bars and other establishments that are potential spaces for socializing. Programming certain activities in the bars located along the most common bars routes between the official venues, or even just marking those places as part of the festival infrastructure (somewhere zones de socialització people can pick up information about the festival or try a literary cocktail) might serve as a catalyst to unlock this opportunity.
44 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
8
22 22
14
33
16 16
seus centrals seus Areas of opportunity are detected by mapping the most probable routes between the venues where festival events are programmed on a given day, during a period of four hours. The resulting map reveals the routes as well as the density of the overlapping trajectories. Prospecting for potential spaces for socializing focuses on the streets with the highest route density.
design strategies for temporary intervention in public space 45
Bares bars Dins dels àmbits revelats pel mapa, la tria de bars que podrien esdevenir pols de socialització respon al seu perfil cultural,
46 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
la contigüitat amb altres locals de perfil similar i les facilitats que ofereix com a espai de relació.
In the areas revealed by the map, the bars that could serve as focal points for socializing are selected based on their
cultural profile, their proximity to other similar establishments, and their potential to serve as spaces for social interaction.
design strategies for temporary intervention in public space 47
illes silencioses SILENT ISLANDS
ILLES SILENCIOSES silent islands Aquesta proposta és una alternativa de la Nit dels Museus, que programa el format “poesia xiuxiuejada” en horari nocturn. Aquest format de proximitat requereix condicions ambientals de relatiu silenci, i fa una aposta pel caràcter íntim de la poesia que complementa els recitals públics que suposen el gruix de la programació del Festival. Les illes silencioses són els àmbits peatonals en les que s’agrupen diversos museus i estan delimitades per carrers amb força intensitat de trànsit rodat i alts nivells de soroll.
This proposal is an alternative to “A Night at the Museum”, and involves programming “whispered poetry” recitals during the evening hours. The close-up format requires relative silence in the surrounding areas and highlights the intimate side of poetry, which acts as a complement to the large-scale public recitals which occupy most of the festival’s programming. The silent islands are pedestrian areas near a number of different museums, bounded by streets with a fair amount of vehicle traffic and high noise levels. seus recitals íntims intimate recital venues carrers/places íntims peatonals de menys de 5m poc comerç envoltats d’edificis i/o carrers peatonals petita escala intimate streets/squares pedestrian: narrower than 5m few businesses surrounded by buildings and/or small scale pedestrian streets carrers/places no íntims transitats comercials seus recitals íntims intimate peatonals de més derecital 5m. venues de gran escala carrers/places relacionats amb carrers íntims transitats peatonals de menys de 5m poc comerç non-intimate streets/squares envoltats d’edificis high traffici/o volume carrers peatonals lots of businesses petita escala pedestrian: wider than 5m large scaleintimate streets/squares pedestrian: narrower than 5m related to streets few businesses with high traffic volume surrounded by buildings and/or small scale pedestrian streets carrers/places no íntims transitats comercials peatonals de més de 5m. de gran escala relacionats amb carrers transitats non-intimate streets/squares high traffic volume lots of businesses pedestrian: wider than 5m large scale related to streets with high traffic volume
50 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 51
espais íntims a ciutat vella intimate space in ciutat vella La cartografia revela condicions morfològiques que permeten entendre aquestes illes com a fragments de ciutat on es van succeint places, patis i carrers de manera contínua. Les illes silencioses representen una oportunitat única per vincular els museus al Festival mitjançant la programació nocturna de micro-recitals en els seus patis.
espais íntims. la catedral intimate spaces. the cathedral The map reveals morphological conditions that allow for interpreting these islands as fragments of the city, where squares, courtyards and streets form a continuous chain. The silent islands are a unique opportunity to link the festival with museums, by programming small-scale recitals in their courtyards after dark.
CONTINUÏTATS SONORES sound coninuities
seus de recitals íntims intimate recital venues
NIT DE MUSEUS A NIGHT AT THE MUSEUM 19:00 poesia xiuxiuejada whispered poetry
POESIA XIUXIUEJADA WHISPERED POETRY 1:00 socialització socializing
poesia xiuxiuejada whispered poetry
Poesia xiuxiuejada a l’oïda on l’artista recita poesies en veu baixa, per a petits grups, en espais existents a la ciutat, ideals per al xiuxiueig. Poetry at a whisper, where the artist recites quietly, for small groups, in existing spaces in the city that are ideal for whispering.
52 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
espais íntims no-xiuxiuejables non-whisperable/non-intimate spaces espais íntims xiuxiuejables whisperable intimate spaces
La morfologia urbana i la densitat de possibles seus entorn de la Catedral (Museu Marés, Arxiu de la Corona d’Aragó, Casa dels Canonges, Museu d’Història de la Ciutat, Temple d’August i Centre Excursionista de Catalunya), fan d’aquesta zona una potencial illa silenciosa.
The urban morphology and the density of possible venues around the Cathedral (the Marés Museum, the Archive of the Crown of Aragon, the Casa dels Canonges, the Museum of the History of the City, the Temple of Augustus and the Centre Excursionista de Catalunya) make this area a potential silent island.
design strategies for temporary intervention in public space 53
llum light Per reforçar la condició d’illes o de fragments de ciutat silenciosa, es proposa una intervenció mínima que consisteix en incorporar filtres a l’enllumenat urbà que contribueixin a la construcció d’universos autònoms i efímers. In order to reinforce the feeling of a silent island or a fragment of the city, a minimum intervention consists in placing filters over the streetlights to contribute to the feeling of self-contained, temporary universes.
54 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 55
56 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 57
HOTELS
FIPB
TERRASSES
FESTIVAL
SERVEIS
ACTIVITATS
CLIENTS
PÚBLIC
SOCIALITZACIÓ
VALORACIÓ
ESPAI EXISTENT
VISIBILITZACIÓ
interessos creUats shared interests
INTERESSOS CREUATS shared interests A Ciutat Vella es concentren una gran quantitat d’hotels amb patis i terrats que es consideren espais propicis per programar activitats “after show”. L’aliança simbiòtica entre el Festival i els hotels pot posar en funcionament una rica dinàmica d’interessos creuats. El Festival pot trobar en els hotels un aliat per atreure nous adeptes entre els seus clients, per oferir nous espais de socialització i per obtenir una plataforma de divulgació internacional. Els hotels poden incorporar el Festival com un argument de promoció a escala local i internacional.
14
1
5
There are a large number of hotels in Ciutat Vella that have courtyards and roof gardens, which are ideal spaces for postprogramming activities. The symbiotic alliance between the festival and the area hotels could lead to a rich dynamic of shared interests. The hotels have the potential to become strategic allies, attracting new attendees for the festival from among their clients and providing new spaces for socializing, as well as providing a platform for international exposure. In turn, the hotels could use the festival as a promotional tool on a local and an international level.
2
1
11
13
12
6
7 4
hotels 3
9
15
01. Ciutat Vella 02. 1698 03. España 04. Barceló 05. Camper 06. Gran Hotel Central 07. Neri 08. Borla Bcn 09. Petit Palace Opera Garden 10. Montecarlo 11. Sylken Ramblas 12. Ohla 13. Catalonia Catedral 14. Catalonia Ramblas 15. Eurostar Laietana Palace seus del festival festival venues espais literaris literary spaces recorreguts routes trama urbana urban fabric
60 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 61
perímetres de visibilitat perimeters of visibility hotels espais literaris literary spaces visibilitat de façana façade visibility recorreguts routes
TERRASSES D’HOTELS hotel terraces La proposta s’inicia amb la prospecció d’hotels que ofereixen espais exteriors singulars i es troben en les rutes naturals entre seus habituals del FIPB. Aquests espais són adients per programar activitats després dels actes oficials, tertúlies i debats amb els poetes o recitals “after show”. D’aquesta manera, les terrasses dels hotels esdevindrien els espais de socialització del Festival. Per a visualitzar aquesta aliança i la programació d’aquests actes, es proposa una intervenció efímera i de ràpid muntatge que s’instal·laria els dies assenyalats i connectaria el carrer amb els terrats dels hotels a través de la façana.
62 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
The proposal begins with scouting for hotels with unique outdoor spaces, located along the natural routes between BIPF venues. These spaces are ideal for programming activities to take place after official events, like discussions and debates with poets or “after-show” recitals. The hotel terraces would become the festival’s spaces for socializing. To visualize this alliance, and the programming of these events, the proposal involves a temporary, easily installed intervention, which could be put up during the days in question, to connect the hotel terraces with the street by way of the façade.
design strategies for temporary intervention in public space 63
贸
places encadenades LINKED SQUARES
PLACES ENCADENADES linked squares Tal com dicta una de les màximes dels directors del FIPB, “la poesia és espai públic”, i la plaça és el paradigma de l’espai públic urbà. A partir d’aquestes premisses, es realitza una cartografia de les places de Ciutat Vella que posa de manifest una ciutat que s’articula a través d’illes formades per grups de places. Algunes d’aquestes illes se situen entre les principals seus del Festival, de manera que les seus es relacionen entre elles a través de les places. Aquesta visió de la ciutat revela la possibilitat de concentrar els esforços de visualització del Festival en les places, que alhora fomentaria la percepció d’aquests clústers de places en el teixit de
Ciutat Vella. Es proposa una estratègia de visualització mitjançant una iniciativa de participació ciutadana que per acumulació anirà creixent amb el pas dels dies en els que se celebra el FIBP. To quote the BIPF directors, “Poetry is public space.” City squares are the paradigmatic example of urban public space. Based on this premise, we mapped the squares in Ciutat Vella. The city is depicted as an articulation of a number of islands formed by groups of city squares. Some of these islands are located between the festival’s main venues, so that they enter into a new kind of relationship through the squares. This vision of the city reveals the possibility of concentrating efforts to provide visibility for the festival on the city squares, which would also promote the perception of those clusters of squares in the urban fabric of Ciutat Vella. The visualization strategy is based on a public participation initiative that will grow as the BIPF takes place.
seus del festival festival venues places squares carrers de connexió entre places connecting streets between squares trama urbana urban fabric
66 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 67
clústers de places clusters of squares clústers de places carrers de connexió clusters entre placesof squares connecting streets carrers de connexió between squares entre places connecting streets between squares
The clusters are defined by the proximity between squares and the direct relationship between them. The morphology of each of these archipelagos of city squares is unique and clearly differentiated. The proposal is based on selecting the island group that connects the largest number of BIPF venues.
clÚSters clusters
cantonades corners
El clústers es defineixen per la proximitat entre places i la relació directa entre elles. La morfologia de cadascun d’aquests arxipèlags de places és única i clarament diferenciada. Per a desenvolupar la proposta, se selecciona el que relaciona una major quantitat de seus principals del FIPB.
La proposta té un doble objectiu: visualitzar el Festival i alhora els arxipèlags de places. Es decideix actuar en les cantonades de les places, per ser els llocs que defineixen la seva geometria. The proposal has a double objective: providing visibility for the festival and defining the archipelagos of squares. We decided to intervene at the corners of each of the squares, the areas that serve to define their geometry. recorreguts de cantonades visibles route linking visible corners bars, restaurants i hotels bars, restaurants i hotels places squares seus FIPB BIFP venues
intervenció intervention Es proposa fixar a les cantonades uns rètols de color amb una frase inacabada que els ciutadans poden acabar. En les places s’hi instal·larien uns fils on s’anirien penjant les frases. Amb el pas dels dies, s’anirien cobrint els fils amb el papers de colors fins a generar espais diferenciats dins de les places. The proposal involves hanging colored signs on street corners with unfinished sentences that passers-by can complete. Strings will be hung in the squares to hold the sentences. As the days go by, the strings will fill up with colored paper, creating differentiated spaces in the squares.
68 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 69
escenars públics PUBLIC STAGES
escenaris PÚBLICS public stages
Prospecció d’Escenaris Públics scouting for public stages
fons d’escenari stage scenery
El projecte LUXESCENA consisteix en una intervenció efímera a l’espai públic, on es busca redescobrir l’escenari públic a la ciutat i proposar una nova manera de visualitzar-lo i interactuar amb ell. D’acord amb el plantejament bottom-up, LUXESCENA parteix del disseny detallat de les parts individuals, que després es poden enllaçar per formar components més grans, finalment creant una xarxa d’artefactes que connecten els espais entre si, i que no obstant això poden ser utilitzats i visualitzats separadament. L’objectiu és proporcionar visibilitat a activitats a l’espai públic (festivals, fires, i festes), assegurant la socialització mitjançant el propi espai natural, generant nous formats espacials i organitzacions temporals, a més de crear una forta atmosfera associada al tema utilitzat. canvi de cota change in height lloc visible i poc turístic visible, non-touristic place
The Luxescena project is a temporary intervention in public space intended to rediscover existing public stages in the city and to propose new ways of looking at them and interacting with them. Using a bottom-up approach, Luxescena begins with the detailed design of individual parts, which can later be joined together to create larger components, culminating in a network of artifacts that connect the spaces, though they can also be used and viewed separately. The aim is to provide visibility for the activities held in public space (festivals, fairs, celebrations), promoting socializing by activating the spaces, generating new spatial formats and temporal organizations, in addition to creating a distinct atmosphere associated with the subject matter.
72 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 73
recorregut natural natural route
Places Squares Bars Bars Visualització Visualization Escenaris Stages
Recorregut natural Natural route Recorregut alternatiu Alternative route
Mapa de Ciutat Vella generat a partir de buscar escenaris naturals existents en la morfologia urbana que mai han estat utilitzats com a tals. S’inclouen els bars i restaurants com a elements de suport a la socialització.
Map of Ciutat Vella generated from the premise of looking for natural stages in the existing urban morphology that have never been used in that way. Bars and restaurants are also included as elements to promote socializing.
Tenint en compte la llum com a protagonitsta, s’utilitzen estructures lleugeres adaptades a l’ús de l’esdeveniment, construint els artefactes de manera modular i econòmica, amb una estètica elegant i destacada a l’espai públic. Les peces consisteixen essencialment en mòduls plegables de barres de fusta i llum que poden ésser fixades (a través de tensors) a qualsevol lloc amb dos o més suports, a més de tenir l’opció de jugar amb diferents figures geomètriques.
Based on the use of light, we install lightweight structures that are adapted to the needs of the event to build artifacts in a modular and economic manner, with an elegant aesthetic that stands out in public space. The pieces consist essentially in foldable modules made from wooden rods and light, that can be fixed (with tensors) anywhere using two or more supports. This also allows for playing with different geometric figures.
74 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 75
Places Squares
Muntatge installations 01-03 tensionat de barres, 04 recolzada sobre altres estructures; 05 afegit d’altres mòduls per a la formació de peces més complexes: artefactes escenogràfics i tòtems.
01-03 tensed rods. 04 supported on other structures; 05 combination of various models to form more complex pieces: scenographic artifacts and totems.
01
04
02
05
03
06
07
1,50m
180º
1,50m
180º
barres bars
1,50m
90º
1,50m
90º
STRATEGIES FOR EPHEMERAL INTERVENTIONS IN PUBLIC SPACE 45
76 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 77
aforaments nòmades NOMADIC venues
Based on the maximum occupancy of the different BIPF venues, “Nomadic Venues” studies fluctuations in attendance and audience distribution throughout Ciutat Vella in order to propose systems for increasing the festival’s visibility that respond to this dynamic condition.
Aforaments Nòmades nomadic venues
The research reveals important variations in attendance from one day to the next, with a concentration of attendance on the first and last days and a more homogeneous distribution on the days in between. Attendance also has a very dynamic distribution due to the large number of venues where activities take place. 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
12
11
13
10
9
14
15
16
8
17
7
6
17M 16M 15M 14M 13M 12M 11M 18
19
5
4
3
20
2
1
2049 2000
1. Palau de la Música 2. Centro Galego 3. L’Horiginal 4. L’Ateneu Barcelonès 5. Asociación cultural La Virgen 6. IEC 7. Palau de la Virreina 8. Espai Mallorca 9. Biblioteca Nacional 10. Plaça del Rei 11. Antic Teatre 12. Teatre Romea
13. Casa del Llibre 14. Fantástico Club 15. Hotel París 16. Documenta 17. Les Dones 18. El Colmado 19. Freedonia 20. Euskal Etxea
Partint de la capacitat màxima de les diferents seus del FIPB, “Aforaments nòmades” estudia les fluctuacions de públic i la seva distribució en l’espai físic de Ciutat Vella per proposar sistemes de visualització del Festival que responguin a aquesta condició tan dinàmica. L’estudi revela variacions en l’aforament molt importants al llarg dels dies en què es programa, amb una concentració de públic el primer i l’últim dia i un repartiment més homogeni en els dies intermitjos. L’aforament, a més, té una distribució molt dinàmica a causa del gran nombre de seus on es programen activitats puntuals.
1500 1179 1000
600
500
palau de la música
teatre romea
p. virreina
500
p. del rei
400
l’ateneu
400
c. galego
300
240
180 160 140
100
i.e.catalans c.c.la virgen e.m. bibli. hori- antic nac. ginal teatre 100 250
1000
80 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 81
aforament acumulat diari accumulated DAILY attendance La cartografia desenvolupada és operativa a dos nivells. D’una banda, permet corroborar el dinamisme dels aforaments i plantejar una estratègia de visualització que respongui a les migracions i faci alhora de registre visual a escala urbana d’aquest tret que diferencia el FIPB de la major part de festivals que se celebren a la ciutat. The map is operative on two levels. On the one hand, it corroborates the dynamism of the venues and proposes a visibility strategy that responds to audience patterns and acts as a visual reminder, on an urban scale, of the characteristic that differentiates the BIPF from most of the other festivals that take place in Barcelona. 11M
14M
15M
12M
16M
13M
17M
199
82 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
1986
design strategies for temporary intervention in public space 83
fluxes d’AFORAMENt fluctuating attendance
11M, 32%
D’altra banda, serveix de manual d’instruccions per implementar l’estratègia de visualització, ja que posa en relació de manera molt precisa el teixit de Ciutat Vella amb les concentracions de públic i la seva mobilitat. Com si es tractés d’un mapa meteorològic, la cartografia registra el focus de concentració de públic, la seva magnitud i el seu desplaçament al llarg de tota la setmana i permet identificar el llocs on ubicar els dispositius de visualització i les seves rutes de desplaçament.
11M, 32%
On the other hand, it serves as an instruction manual for implementing the visibility strategy, because it creates a precise relationship between the urban fabric in Ciutat Vella and the gathering points for attendees and their movements. Like a weather map, this map records the focal points where attendees gather, their magnitude and their variation over time. This allows for determining where the visibility devices should be placed and the range of their mobility.
16M, 9% 16M, 9%
14M, 10% 14M, 10%
13M, 10% 13M, 10%
12M, 7% 12M, 7%
15M, 6% 15M, 6%
17M, 27% 17M, 27%
199
650
1986 199
84 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 85
ICONES MÒBILS moveable logos
Els dispositius de visualització, dos objectes inflables que representen les icones gràfiques que identifiquen el FIPB, es desplacen per Ciutat Vella seguint la dinàmica de l’aforament i se situen a diferents alçades de manera que poden actuar com a reclams a escala urbana o com a identificadors dels accessos a les seus.
The visibility devices, two inflatable figures that represent the BIPF logo, are moved around Ciutat Vella, responding to the attendance dynamics. They are placed at different heights, either to serve as urban-scale reminders or to identify venue entryways.
STRATEGIES FOR EPHEMERAL INTERVENTIONS IN PUBLIC SPACE 71
86 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 87
Àrees temporals TEMPORAL AREAS
60’
90’ 90’ 90’ 90’ 60’
90’ 90’ 90’ 180’
90’
210’ 180’
60’
90’
120’
90’ 90’
240’
150’
duració dels esdeveniments event duration
300’
90’
60’
seus venues durada de l’esdeveniment duration of the event 30’= 30m àrea d’afectació (c/30m) areas of influence façanes afectades affected façades
El FIPB programa una gran varietat de formats de durades molt diverses que oscil·len entre una hora pels recitals breus fins a vuit hores per als tallers. “Àrees temporals” explora el potencial que representa la durada de les activitats en les diferents seus per generar àrees d’influència sobre el teixit comercial de Ciutat Vella i planteja una sèried’iniciatives per establir complicitats entre el Festival i els comerços.
13M Asociación cultural La Virgen Abracadábrame 22.00h – 24.00h
14M Palau de la Virreina Afterpop Fernández and Fernández. Postpoéticas. 22.30h – 24.00h 2x2 = Pablo Fidalgo, Maria Salgado, Maria Cabrera, Jaume C. Pons 21.30h – 23.00h
90 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
17M Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona Els poetes i l’adveniment de la Barcelona Moderna 1840-1936 Poets and the advent of Modern Barcelona 1840-1936 9.00h – 14.00h
La hipòtesi de partida per generar la cartografia operativa és simple: com més temps dura una activitat, més gran és la seva àrea d’influència. A partir d’aquesta hipòtesi, s’estableix una relació de proporcionalitat directa entre temps i espai -un minut de programació es fa equivaldre a un metre sobre el mapa- i s’aplica aquesta regla per totes les seus partint des del punt d’entrada i cap a totes les alternatives de recorregut possible. D’aquesta manera, l’àrea d’influència de cada seu es revela com quan s’utilitza un contrast per observar un teixit cel·lular amb un microscopi.
The BIPF includes programming with a wide variety of formats and different durations, which vary from an hour for short recitals to up to eight hours for the workshops. “Temporal Areas” explores the potential represented by the duration of the activities in the different venues in order to generate areas of influence on businesses in Ciutat Vella. It also proposes a series of initiatives to create complicity between the festival and businesses in the area. The basic hypothesis behind the operative map is simple: a programmed activity’s area of influence increases in proportion with its duration. Based on this hypothesis, we introduced direct proportionality between time and space –one minute of programming is equivalent to one meter on the map. This rule is applied to all of the venues, taking the entrance as a starting point and moving along all of the possible routes. The area of influence for each venue appears, just like when contrast dye is used to observe cell tissue under a microscope. design strategies for temporary intervention in public space 91
ÀREES TEMPORALS temporaL areas
La heterogeneïtat del teixit de Ciutat Vella es fa evident en el mapa i determina el grau de compacitat de l’àrea d’influència. En efecte, trobem seus que tot i programar actes de durada similar exerceixen influència sobre un àmbit més gran com més gran és el gra del teixit o més reduït com més dens i laberíntic es l’entramat de carrers.
The heterogeneity of the urban fabric in Ciutat Vella is evident on the map and determines the compactness of the area of influence. There are venues, though they may house similar programming, that have an influence on a larger area where the urban fabric is more open, and a smaller area where there is a tangled network of small streets.
seus venues durada de l’esdeveniment duration of the event 30’’=30m illes afectades blocks affectes
92 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 93
ACTIVACIÓ COMERCIAL commerce activations
Llibreries Bookshops Papereries/Belles Arts Stationary/Fine Arts Casal d’infants Day care centers Locutoris Internet cafés Colmados Groceries Restaurants Restaurants Bar de copes Cocktail bars Forns/Cafeteries Bakeries/Coffee shops Granges Cafès Hotels
94 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
intervenció intervention
accessos entrances
Dins l’àmbit d’influència de cada seu, se seleccionen el comerços que poden establir vincles de complicitat i es classifiquen per tipus. Per a cada tipus es proposen diferents relacions simbiòtiques que permetran incrementar la visibilitat del FIPB i la consolidació d’alguns d’aquests locals com a espais de socialització del Festival i al mateix temps promocionar l’activitat del comerços entre els assistents.
Within each venue’s area of influence, we selected businesses with potential links and classified them by type. For each type of business, we highlighted a different kind of potential symbiotic relationship that could increase the BIPF’s visibility and the consolidation of some of the festival’s spaces for socializing, while also promoting the surrounding businesses among festival attendees.
seus venues Teatre Romea, IEC, Pati Santa Creu durada de l’esdeveniment duration of the event 30’= 30m visibilització visibility socialització socializing
design strategies for temporary intervention in public space 95
relació de comerços lists of businesses
espais de visualització del fipb bipf spaces for visibility
96 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
espais de sociabilització del fipb bipf spaces for socializing
design strategies for temporary intervention in public space 97
articulacions urbanes URBAN connections
diagrames d’alternatives de navegació navigation alternatives
paràmetres de navegació navigation parameters
16 Maig May 16
Els criteris per definir els itineraris es basen en l’objectiu de facilitar una navegació intuïtiva, poc sinuosa i allunyada dels espais com la Rambla, que presenten un nivell de soroll visual molt elevat que seria un competència excessiva per al sistema de senyalització-visualització del FIPB. Les articulacions urbanes són els punts de referència visual en els canvis de trajectòria o en punts intermitjos en recorreguts rectes quan les distàncies són massa llargues.
F B
H C
A
A
A
A
D
Articulacions: · Se situarà una articulació on la via canviï de trajectòria · Des d’una articulació es veurà sempre la propera Rutes: · S’evitaran rutes que passin per vies amb alt soroll visual (ex. Rambla) · S’escolliran les rutes amb menor nombre d’articulacions · En cas d’igual nombre d’articulacions s’escolliran les rutes més curtes
G E
E
A causa de la varietat d’esdeveniments del Festival, les alternatives de navegació i la seva complexitat varien segons el dia. Because of the wide variety of festival events, the navigation alternatives and their complexity vary according to the day.
The criteria for defining the itineraries are based on the idea of promoting intuitive navigation, away from the Rambla, which has a high level of visual noise, creating too much interference with the signage system and obstructing the BIPF’s visibility. Urban connections are points of visual reference where there are changes in trajectory or midway points along straight routes when distances are long.
Dies 11, 12, 13, 14 i 17 de Maig
Dies 11, 12, 13, 14 i 17 de Maig May 11, 12, 13, 14 and 17 A B C D E F G H
A Ateneu Barcelonès B Centro Galego de Barcelona C Centro Cultural Euskal Etxea D Palau de la Mosica E Joaquim Costa E B
Ateneu Barcelonès Biblioteca Sant Pau – Santa Creu Centro Galego de Barcelona Institut d'estudis catalans Bar L'Horiginal Palau de la Virreina Associació Cultural Freedonia Associació cultural La Virgen
A B C D E F
Ateneu Barcelonès Institut d’Estudis Catalans Fantástico Palau de la Virreina
F
F
C
Centro Galego de Barcelona
B
A
A
C
D
D
D
G
A
A
A
E
A E
C
H
F
B
09:00
A B C D E F G H
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
01:00
09:00
A B C D E F G H I
Ateneu Barcelonès Centro Galego de Barcelona Llibreria de les Dones Bar L'Horiginal Centre cultural Freedonia El Colmado Associació cultural La Virgen
Spai Mallorc La central del raval CCCB DISSENY HUB BCN La Capella Palau de la Virreina Museu Barbier MUHBA
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
J Museu Maritim K Museu Picasso L Centre Civic Pati Llimona M Centro Galego N Llibreria Documenta O Institut d'estudis catalans P Asociación Cultural La Virgen
20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
01:00
A B C D E F G H I J
M N C
F
D
G
G
09:00
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
Ateneu Barcelonès Arxiu Històric de la Ciutat de BCN Biblioteca Nacional de Catalunya Casa del llibre Spai Mallorca Centro Galego de Barcelona Antic teatre Teatre Romea Placa del Rei Asociación Cultural La Virgen
E
A
I
H
B
D
23:00
A
00:00
01:00
A F
H
A
22:00
E A
H P
A
21:00
I
F
C
20:00
D
E
B
A
10:00
J
B O
G
J
C H
K L
09:00
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
01:00
09:00
10:00
11:00
100 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
01:00
09:00
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
Connection points: · Connection points are placed where the routes change direction · From one connection point, the next one must always be visible Routes: · Routes with a high level of visual distractions should be avoided (i.e., the Rambla) · The routes should have a minimum number of connection points · If two routes have the same number of connection points, the shortest route should be chosen
01:00
design strategies for temporary intervention in public space 101
articulacions urbanes urban connections
Una dels reptes pera els assistents al FIPB - derivat de la complexitat del seu encaix en la ciutat - és la dificultat de navegar-lo. Articulacions urbanes pren aquest repte com una oportunitat per incrementar la visibilitat del festival mitjançant la construcció d’un sistema d’orientació intuitiva.
One of the challenges for BIPF attendees, derived from the complexity of its relationship to the city, is the difficulty of navigating Ciutat Vella. “Urban Connections” uses this challenge as an opportunity to increase the festival’s visibility by setting up an intuitive orientation system.
Per a construïr aquest sistema, s’estudien totes les alternatives de navegació per cadascun dels dies. L’anàlisi manifesta una gran diversitat en el Grau de complexitat segons els dies.
In order to set up this system, we studied all of the alternatives for navigation for each of the festival days. The analysis demonstrates a wide diversity in the degree of complexity according to the days.
11 Maig May 11
12 Maig May 12
Cartografia de Navegació per Dies navigation map by days
16 Maig May 16
E
F
F
B
H
B
B
C
E
C C
A
A
G
A A
A
A
A
A
A
D
D H
G
D
E 09:00
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
102 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
01:00
09:00
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
01:00
09:00
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
E 20:00
21:00
22:00
23:00
00:00
design strategies for temporary intervention in public space 103
cartografia de navegació navigation map
Superposició dels dies 11, 12 i 16 de Maig Overlapping of May 11, 12 and 16
seus venues articulacions connection points 1
13 quantitat de recorreguts number of routes
104 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 105
intervenció intervention
2
1
1 Trams rectes · Aprovechamiento luminarias públicas · Adhesivo traslúcido sobre vidrio · Suspensión de lonas
2
1
1
Straight sections · Using existing streetlights · Translucent adhesive on glass · Hanging tarps
2 1
2 Trams amb girs > 90º · Paviment gràfic · La línia blau és reflectiva Sections with turns · Printed pavement · The blue line is reflective
2
2
106 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
Les articulacions es classifiquen en dues categories, segons si impliquen un canvi de direcció o un punt intermig en un recorregut recte de llarga distància. Per a cada tipus d’articulació es proposa un sistema de senyalització diferent però sempre utilitzant la ciutat com a suport, de manera que el propi sistema de navegació esdevé també l’estratègia de visualització del festival a Ciutat Vella. The connections are classified into two categories: whether they correspond to a change in direction, or a midway point on a straight route that covers a long distance. A system of signs is selected for each type of connection point, using the city as support, so that the navigation system also becomes a strategy for increasing the festival’s visibility in Ciutat Vella.
design strategies for temporary intervention in public space 107
punts de trobada MEETING POINTS
evaluació de les llibreries de ciutat vella classifying bookshops in ciutat vella
punts de trobada meeting points A Ciutat Vella hi ha una gran quantitat de llibreries generalistes i especialitzades. “Punts de trobada” es planteja com un exercici de prospecció i categorització de les llibreries amb la finalitat d’establir vincles de col·laboració amb el FIPB. La categorització de les llibreries es realitza en funció de les seves prestacions i de la oportunitat que representen per establir relacions simbiòtiques amb el Festival.
Visibility
Specialized in Humanities / Poetry, Literature & Art sections
Prospection
Socializing Polyvalent space
Polyvalent space
Limited maximum occupancy
Partnered with a center
-Location
Digital platform
110 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
There are a large number of general and specialized bookstores in Ciutat Vella. “Meeting points” is designed as an exercise in locating and classifying bookstores with the idea of establishing collaborative relationships with the BIPF. The bookstores are put into categories according to the services they provide and the opportunities they present for establishing symbiotic relationships with the festival.
Café -Strategic location
design strategies for temporary intervention in public space 111
nodes aglutinadors connective nodes
El mapa resultant revela la posició estratègica de les tres llibreries que tenen condicions per esdevenir noves seus o punts de socialització. La seva posició central respecte als tres barris de Ciutat Vella on s’aglutinen la major part de seus -el Raval, el Xino i el Gòtic- s’interpreta com una oportunitat única de convertir-les en punts de trobada que centralitzin la informació i operin alhora com a centres de socialització dels assistents al FIPB.
The map reveals the strategic positions of three bookstores that fulfill the conditions for serving as new festival venues or spaces for socializing. Their central location with respect to the three neighborhoods in Ciutat Vella where most of the festival venues are found – the Raval, the Barri Xino and the Barri Gòtic – serves as a unique opportunity for transforming them into meeting points where information can be centralized. They are also places where festival attendees can socialize.
112 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 113
intervenció intervention
114 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 115
3
RACONS DE LECTURA READING NOOKS
racons de lectura reading nooks La prospecció de nous espais on programar activitats de FIPB és una de les assignatures pendents que aquest estudi vol abordar, juntament amb la poca visibilitat que tenen les seus actuals. Si aquests nous espais es troben en l’espai públic i en els àmbits de proximitat de les seus més representatives, s’aconseguirà incrementar la presència del Festival a la ciutat. “Racons de lectura” parteix d’aquesta premissa per desenvolupar un sistema de prospecció que permet detectar llocs d’oportunitat que no tenen identitat pròpia i que compleixen dues condicions : d’una banda, es troben en àmbits de proximitat de més d’una seu i d’altra banda, són espais que per la seva dimensió i morfologia, poden acollir petites activitats sense interferir en les dinàmiques habituals de funcionament de la ciutat. Són espais singulars característics de Ciutat Vella i que no es donen en altres barris; eixamplaments de carrers en les cruïlles, petites places generades pel retranqueig d’alguns edificis o culs de sac. Espais sense nom i que no figuren al llistat de carrers.
sistema de recerca research system Researching new spaces to house BIPF programming is one of the unresolved issues this study is meant to address, along with the lack of visibility of the current locations. Setting up new areas in public space close to the most representative venues will increase the festival’s presence in the city. “Reading nooks” uses this premise to develop a system for detecting places, without a strong predetermined identity, that fulfill two conditions: on the one hand, they should be in close proximity to more than one venue and, on the other hand they should be spaces which, based on their size and morphology, are appropriate for holding small activities without interfering in daily life in the city. They should be unique spaces that are characteristic of Ciutat Vella, which can’t be found in other neighborhoods; streets that widen in intersections, small squares created by buildings that are set back from the street, or cul-de-sacs. Nameless spaces that aren’t included on a list of street names.
Seu Venue Distància 100m Distance 100m
Distància 300m Distance 300m
100m
100m
100m
100m
Distància 300m Distance 300m
100m
Distància 200m Distance 200m 100m 100m
Per localitzar aquests espais, s’estableix un sistema de recerca basat en una distància màxima de 100 metres al voltant de l’accés a cadascuna de les seus en totes les direccions possibles. El mapa revela les àrees de proximitat de cada seu i intensifica els àmbits on se superposen les influències de dues o més seus. El resultat reconeix que l’àmbit de cada seu s’estén més enllà de la porta i activa l’espai públic contigu.
100m 100m
118 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
In order to find the right spaces, we created a research system based on a maximum distance of 100 meters in all possible directions from each venue entrance. The map shows the proximity areas for each venue and highlights the zones where two or more areas of influence overlap. The result shows that each venue’s area of proximity extends out from the entrance and activates the adjacent public space.
design strategies for temporary intervention in public space 119
abast públic de les seus public access to venues
Seu Venue Ingrès Entrance Àrea on se superposen dos o més recorreguts Areas where two or more routes overlap Distància de recorregut, màx. 100m Maximum distance 100m
120 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
ZONE 1
ZONE 2
ZONE 3
ZONE 4
design strategies for temporary intervention in public space 121
abast per RECORREGUT en 100M 100m range for each route (zone 4) Punts de lectura amb mobiliari reciclat. Fabricat en un taller previ o recollint mobiliari que llença la gent. Reading nooks with recycled furniture. Created during a workshop beforehand or by picking up furniture that people are throwing away.
100m
100m
75m 100m
100m
50m
75m
RACÓ DE LECTURA READING NOOK
50m
abast per seu - zona 2 range of the venues - zone 2
25m
25m
50m
25m
FANALS STREET LIGHTS
Fent servir l’enllumenat públic existent per crear un recorregut. Using existing public lighting to create a route.
75m
50m
Projeccions sobre les parets, amb Gobos o reflectors. Projections on the walls, using GOBOs or reflectors.
75m
100m
Seu Venue
PROJECCIONS PROJECTIONS
100m
Ingrés Entrance Abast linial Linear range
En les àrees de major densitat de seus, s’aplica una segona iteració del mapa en la que es defineixen tres rangs de proximitat a cada seu. Per cada rang, es proposa un tipus d’intervenció diferent, sempre mirant d’utilitzar la ciutat com a infraestructura de suport. Per als rangs més llunyans, es proposen intervencions lumíniques que incrementen la visibilitat de les seus a mesura que els vianants s’hi acosten. Per al rang més proper, es proposa construir racons de lectura, sales d’estar improvisades que es configuren utilitzant els mobles vells que es deixen al carrer per la recollida municipal. 122 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
In the areas where there were the most venues, we created a second map, which included three levels of proximity for each venue. A different type of intervention was chosen to correspond to each of the levels, while using the city for support infrastructure. In areas that are farthest away, the proposal involves interventions using light, which increase visibility of the venues as pedestrians get closer. For the closest areas, the proposal involves creating reading nooks, improvised living rooms made from old furniture left on the street for trash collection.
design strategies for temporary intervention in public space 123
DETALL DE ZONE 2 detail zone 2
ZONA 2 ZONE 2
124 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÒ EFIMERA A L’ESPAI PÚBLIC
design strategies for temporary intervention in public space 125
crèdits credits El treball presentat en aquest llibre s’ha desenvolupat en el mòdul “Localització” del Postgrau Exteriorisme, Esdeveniments i Espais efímers d’ELISAVA. Barcelona, 23 gener-23 febrer 2012 i 15 gener-18 febrer 2013. The material in this book corresponds to work carried out for the “Localization” section of the Postgraduate program in Exterior Design, Events and Ephemeral Spaces at ELISAVA. Barcelona, January 23-February 23, 2012 and January 15- February 18, 2013. Editors / Editors Toni Montes + Roger Paez Amb la col·laboració de / In collaboration with ELISAVA
All of the texts and most of the graphic material has been produced by the editors based on the contributions carried out by the students listed above. Disseny gràfic i producció / Graphic design and production En Públic www.enpublic.org Traducció i correcció / Translation and proofreading Angela Kay Bunning Agraïm als col·laboradors les seves aportacions, sense les quals no s’hagués pogut dur a terme aquest llibre. We would like to thank the collaborators, without whose support this book would not have been possible.
Contribucions / Contributors · Densitat de Trajectes / Route Density Sery Lee + María Elena Muñoz -Places Encadenades / Linked Squares Catarina Costa + Thiemy Suzuki -Buit Horari / Scheduling Gaps Sara Julián + Georgia Panagiotopoulou -Escenaris Públics / Public Stages Noèlia Asensi + Marina Esmeraldo -llles Silencioses / Silent Islands Analí Rivas + Anna Sau -Interessos Creuats / Shared Interests María Fernanda Calderón + Anna Castells
Agraïm al cos docent d’ELISAVA, i especialment al professor Vicenç Mas, la seva confiança i suport. We would like to thank the faculty at ELISAVA, and especially Professor Vicenç Mas, for their trust and encouragement. Agraïm a la Noèlia Asensi i a la Marina Esmeraldo la seva dedicació apassionada en el disseny gràfic i la producció del llibre. We would like to thank Noèlia Asensi and Marina Esmeraldo for their enthusiastic work on the graphic design and production of the book. Tots els drets reservats All rights reserved
-Àrees Temporals / Temporal Areas María Angeles Jurado
© de l’edició: Toni Montes i Roger Paez © of the edition: Toni Montes and Roger Paez © dels textos: els seus autors © of the texts: their authors © de les imatges: els seus autors © of the images: their authors
-Articulacions Urbanes / Urban Connections Tatiana García
Imprès i enquadernat a la Unió Europea
-Punts de Trobada / Meeting Points Irati Irulegui
Printed and bound in the European Union
-Racons de Lectura / Reading Nooks Diego Chiriboga
ISBN 978-84-616-3481-1 DL B. 8611-2013
-Aforaments Nòmades / Nomadic Venues Alejandro Rocha
Tots els textos i la major part del material gràfic han estat elaborats pels editors en base als treballs realitzats pels estudiants llistats a sobre.