Quadern sons directes_Lletradimpremta ok by miriam coll torres

L’elaboració d’aquests quaderns neix de la necessitat d’omplir un “buit” de material didàctic que no es troba al mercat. Per realitzar el pas d’escriptura sil.làbica a escriptura alfabètica, hi ha molt d’alumnes que per diversos motius tarden més que el seu grup classe de referència (dificultats d’atenció i concentració, lateralitat creuada, poca habilitat fonològica, memòria poc entrenada etc.). Tots aquests nins i nines tenen en comú un baix nivell d’estratègies d’aprenentatge. El primer quadern preten que l’alumne aprengui a llegir i a escriure 21 paraules i totes les síl.labes directes implicades. La idea és que a partir d’aquestes 21 paraules tenguin una base per generalizar l’aprenentatge de la lectoescriptura. Es tracta doncs de confeccionar una sèrie d’activitats que “obliguin” al nin/a a posar en pràctica les estratègies que de forma natural fan altres nins o que deixant passar molt temps farien ells. Per què l’elecció d’aquestes 21 paraules? a-Treballen fonemes que en principi són de difícil confusió cara a la lectura i escriptura. S’han evitat confusions fonétiques del tipus (g//ll, c/qu, b/v) així com les lletres que tradicionalment són de més difícil assimilació (ny, x, j, h...). Sempre tenim en compte que aquests sons i lletres se treballen dins

els altres materials i activitats amb que els nins/nines fan feina. b-Permeten aprendre la tècnica de la lectura i l’escriptura, a partir de la comprensió, ja que són paraules molt fàcilment assimilables al llenguatge del nin/nina, fins i tot pels nins castellano-parlants i/o els que tenen dificultats logopèdiques. Només s’han triat paraules amb sons directes. c-Converteixen la memòria (de grafies, de so) en un aliat i no en un inconvenient, a l’hora d’evocar la relació entre so i grafia, degut al nombre reduït de paraules. d-Es treballen un grup de sons directes suficientment variats com perquè el nin/nina practiqui i aprengui la mecànica (tècnica) de lectoescriptura: vocals i les següents consonants: b, c /k/, d, f, l, ll, m, n, p, r, s, t. Estructura de les fitxes: Les fitxes estàn presentades de forma que cada paraula se pugui treballar des de les dues vies d’accés al significat, la via fonètica i la via léèxica (visual). Es treballa cada paraula de forma completa, tan des del punt de vista lingüístic (lletra, síl.laba, paraula) com des de les estratègies d’aprenentatge bàsiques, implicades en el procés lectoescriptor.

Es recorren tots els procediments que ha de fer un nin/a per passar de ser sil.làbic a alfabètic. Estratègies i procediments que es treballen: -Els nins/es sil.làbics, en un alt tant per cent, escriuen la primera vocal de les síl.labes i “obliden” la consonant, que no sona d’una forma tan clara. (Fitxa que associa dibuix i inicial de paraula). -A molts de nins/es els costa molt esforç evocar la grafia de cada so consonàntic. Altres tenen dificultats en aïllar i ordenar els sons (fonemes). -Alguns nins tenen poca memòria visual (lèxica), tant per a les grafies com per a la seqüenciació de les lletres. (Fitxes de completar paraules amb vocals i fitxes similars amb consonants). -La majoria de nins i nines tenen dificultat en seqüenciar (ordenar) lletres i fonemes. De fet al principi del procés lectoescriptor es donen moltes errades que en nins/es més grans se consideren un possible indici de dislèxia. (fitxes de lletres desordenades). -Un dels processos naturals de l’aprenentage de la lectoescriptura, és la generalització de la coarticulació entre una consonant i les vocals. És a dir, generalitzar els sons directes, aprenen que una “p” i una “a” fan “pa”, una “p” i una “e” fan “pe”, etc., tan des del punt de vista fonològic com lèxic.

(fitxes que treballen específicament les síl.labes). -Alguns nins tenen dificultat en memoritzar la imatge de la paraula escrita. Per altra banda, com estan les lletres juntes, han de treballar també la “imatge fonològica” de la paraula i llegir pormenoritzadament (lletra a lletra) cada paraula. (Fitxes de paraules juntes i fitxes de sopa de lletres). -El final del procés és la generalització, per això s’han inclòs algunes paraules que no es treballen específicament, lletra a lletra o síl.laba a síl.laba. (Fitxes de dictat mut i fitxes de dibuixar la paraula). Instruccions per emprar el quadern: -Es pot emprar el quadern donant ajudes fonètiques i/o pistes visuals al nin des del principi o es pot plantejar que ho faci tot sol (depèn de l’autonomia de l’infant). Però si el fa tot sol, després ha d’explicar que i com ha fet cada fitxa, de forma que torni a llegir totes les lletres, paraules i síl.labes, errades incloses. Ell/a mateix ha d’arribar a la conclusió que s’ha errat i autocorregir-se en cas que sigui necessari.

És interessant aprofitar la part de darrera de cada full per fer dictats de lletres, síl.labes i paraules, aclarint feines de les fitxes més dificultoses per l’infant. També es poden fer activitats de consciència fonològica. Exemple: el professor escriu síl.labes diferents de forma aleatòria. Demana al nin... “FO” quines lletres són? si contesta bé se li indica: cerca “FO” i encercla. Després, es pot fer l’activitat de lectura. El professor demana...Quines lletres són? (assenyalant una síl.laba). El nin contesta: una “R” i una “U”. Què fan una “R” i una “U”?... Aquestes activitats de lectura i escriptura de síl.labes poden servir per valorar el grau de generalització que va assolint l’alumne.

m r c b

f t s n

r p ll f

l m p b

___________

llu

___________

tau

___________

a e i o u r_t_ p_r_ c_s_

n_n_ m_t_ f_c_

a e i o u s_p_ d__ s_l

t__l_ b_c_ n_n

a e i o u d_t b_t_ l_p_

m_p_ p_p_ r_d_

dfcbcmtcsft _o_o _au _a_a _o_a _o_o _o_a

b t m p ll n l p d t n n _i_ _i_ _u_a _u_a _o_a _a_a

ll p s p r t l s p r t r d _o_a _o_a _a_a _e_a _au_a _a_i_

scaa

ooft

bcoa

pmaa

itd

aart

aocf

aobt

los

otmo

rdoa

oasp

mapa rata bota foto

foca pipa roda moto

lluna sopa taula boca lupa

rodafotocasal upa _________________

__________________

_________________

___________________

ratasopasolta ula _____________________

______________________

s i s f e

s n e b f

d i t i o

a n c o c

m o t o a

foca nin moto dit

p i p a l

l p d d u

u u d p p

p l a i a

l l u n a

pipa lluna dau lupa

h s d b p

t a u l a

s o p a s

ol r f mo f t t o

taula sol sopa foto

llu

bota

boca

casa dau

dofi dit

foca

foto

lupa

taula

lluna

llapis

moto

mapa

roda

rata

pera

pipa

nin

nina

sopa

sol