INVESTIGACIÓ Una vegada realitzada la recerca sobre el nostre tema és hora de plasmar les conclusions que hem obtingut com l'evolució històrica, la situació actual, el paper de la crisi en el problema i com no el gran l'objectiu d'aquest treball, les propostes de millora. Però abans d’endinsar-nos de fons en el vessant que hem triat (les energies renovables i no-renovables) creiem que hem de deixar clars alguns conceptes i definicions que faciliten la compressió de la nostra recerca.
Definicions obtingudes a partir de la reflexió del grup. Energia: L'energia és la capacitat de generar moviment . En l'àmbit econòmic i tecnològic, l'energia fa referència a un recurs natural imprescindible per al funcionament d'una societat de la seva indústria etc.. Renovable: L'adjectiu “renovable” té com a significat o sinònim “inesgotable”, és a dir, que pot tornar al seu estat original. Globalització: integració de les diverses societats internacionals en un únic comprat capitalista mundial.
L'energia i el desenvolupament de la societat. Usem l’energia per moure'ns, ajustar la temperatura ambient i cuinar els aliments. A mesura que la societat es fa més complexa i desenvolupada, altres necessitats apareixen (com l'accés a la informació) i totes impliquen consums creixents d'energia. Els nostres aliments, per exemple, tenen un alt contingut energètic empleat en labors agrícoles, transports i refrigeració entre el camp i la taula. El consum d'energia per habitant es converteix així en un dels indicadors utilitzats per mesurar el grau de desenvolupament de la societat i de la marxa de l'economia en general.
Diferents obtencions i tipus d'energies.
Principalment existeixen dos tipus diferents d'energia, o millor dit, existeixen dos tipus diferents de recursos a partir dels quals s'obté la mateixa energia, recursos els quals tens tant costos diferents com a conseqüències igual de dispars, podem classificar principalment aquests recursos en renovables i no renovables.
1
Renovables Les Fonts d'energia renovables són aquelles que, després de ser utilitzades, es poden regenerar de manera natural o artificial. Algunes d'aquestes fonts renovables estan sotmeses a cicles que es mantenen
de
forma
més
o
menys
constant
en
la
naturalesa.
Entre les energies renovables s'expliquen la Biomassa, Biogàs, Hidroelèctrica, Eòlica, Solar, Geotèrmica i mareomotriu.
Avantatges i desavantatges.
Entre els principals avantatges de les energies renovables podríem destacar que a diferència de les no-renovables són respectuoses amb el medi ambient, no contaminen i representen l'alternativa d'energia més neta fins al moment. En generar recursos per si mateixa, l'energia solar contribueix a la diversificació i el auto abastiment, a més d'això genera un desenvolupament en la indústria i l'economia de la regió en la qual s'instal·la que s'utilitzen. D'altra banda, el principal desavantatge d'aquestes energies és en molts casos la inversió inicial, la que suposa un gran moviment de diners i que moltes vegades la fa semblar no rendible, almenys pel primer temps.
No-renovables
Les Fonts d'energia no renovables són aquelles que es troben de forma limitada al planeta i la velocitat
del
Existeixen
qual diverses
el
consum
és
major
fonts
d'energia
que no
la
de
la
renovables,
seva
regeneració. com
són:
els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i l'energia nuclear (fissió i fusió nuclear) Els principals arguments a favor d'aquestes energies són la seva fàcil extracció, la seva gran disponibilitat i gran continuïtat i el seu baix cost respecte a les energies renovables. A més d'això destaquem com a argument a favor principal que aquest tipus d'energia s'empra àmpliament al nostre món, és a dir gairebé tot(cotxes etc..) funciona a partir d'aquest tipus d'energia. Els principals arguments en contra d'aquestes energies són principalment la contaminació a causa que els seus residus, ja que són summament tòxics per a la vida, el seu impacte mediambiental i finalment la previsió d’escassetat per a un futur no tan llunyà (Les reserves s'esgotessin a curt o mig termini)
2
La contaminació i el paper de les energies.
La gran demanda de recursos d'energia no renovable genera problemes ambientals. La mineria, el transport i el processament d'aquests recursos comunament causen contaminació en l'aigua i la terra. Utilitzar carbó és un exemple ja que la mineria implica portar altres materials a la superfície amb el carbó, la qual cosa resulta en residus sòlids. A més d'açò, el carbó s'ha de llavar, la qual cosa causa més contaminació però la principal causa dels problemes ambientals es produeix quan els combustibles fòssils es cremen, el diòxid de carboni i uns altres contaminants són alliberats a l'atmosfera. Aquest fet és un dels principals causants del canvi climàtic, a més d'açò, aquest fet també disminueix la qualitat de l'aire, creant problemes per a la salut, d'altra banda l'urani, utilitzat per a producció d'energia nuclear, també genera un problema per al medi ambient ja que és un material és tòxic i radioactiu.
Amb aquesta informació podríem dir que, quan un país o regió opta per desenvolupar un tipus d'energia en lloc d'un altre, està triant un model que inclou rendiments i residus, per la qual cosa no es tracta d'una elecció simple i que en qualsevol dels dos casos portarà el mateixos resultats. Però, perquè les no renovables predominen malgrat la seua nombroses conseqüències negatives? La resposta les trobem en les grans empreses les quals controlen el mercat de l'energia i a causa de beneficis econòmics propis prefereixen desenvolupar aquest tipus d'energia. L'estat espanyol i l'energia.
El sector de l'energia a Espanya suposa aproximadament un 2,5% del PIB del país, però la seua importància va més enllà de la seua participació en la producció total, ja que és un sector estratègic del que necessiten totes les branques de l'activitat econòmica, i aquesta és necessària per a qualsevol classe de producció de béns i serveis.
3
HISTORIA I EVOLUCIÓ DEL SECTOR ENERGÈTIC ESPANYOL I LES SEUES DIFERENTS POLÍTIQUES.
El sector energètic històricament i com és el comú en tots els estats ha marcat el desenvolupament d'estat
espanyol
tant
econòmicament
com
tecnològicament.
Aquest desenvolupament ha tingut diferents fases tant de limitació com de desenvolupació, exemple d'açò ho podem veure en segle XIX amb el començament de la revolució industrial espanyola bastant temps després que en les grans potències d'aquella època, açò va ser a causa d'un dels grans problemes històrics d'Espanya, la escasses de recursos energètics- no renovables com a hidrocarburs . En aqueix mateix segle ( XIX) es pot observar una de les primeres polítiques per a solucionar aquesta gran problemàtica en aquest cas aquesta política va consistir a intentar substituir mitjançant recursos propis el carbó originari de Gran Bretanya Amb l'impuls de la producció de carbó
asturià.
Entre el període de (1914-1927) es van produir altres canvis de polítiques deguts a diversos factors com l'encara dependència del carbó anglès i la primer guerra mundial, aquests canvis no portarien resultats molt satisfactoris ja que quant després de les primera guerra mundial s’apostà pel petroli a causa del monopoli de les grans empreses petrolíferes es va produir una gran crisi. La Dictadura de “Primo de River” a va promulgar llavors la “Llei del Monopoli de Petrolis de 1927”, la qual va establir un monopoli estatal sobre el comerç i manipulació del petroli, creant-se l'empresa estatal CAMPSA.
Durant el període d'entreguerres fins a 1939 va començar el desenvolupament de l'energia hidroelèctrica amb la construcció de les primeres grans preses les quals serien les ultimes durant molt temps a causa de la victòria de Franco. A mesura que la economia del país despagava i Espanya eixia del seu autarquisme, la producció d'energia va haver d'augmentar de nou per a sostenir aqueix creixement, en aquesta època es va produir un desenvolupament del sector elèctric amb grans beneficis ja que es va procedir a l'explotació dels lignits gallecs, així com amb la construcció de noves preses i refineries de petroli. A més, Espanya va ser un país pioner en el desenvolupament de l'energia nuclear per a obtenció d'electricitat, inaugurant la seua primera central en 1969. Però en 1973 va arribar la primera crisi del petroli, seguida per la de 1979 que van pertorbar greument l'economia mundial, i també a l'espanyola. A més d'açò, l'ambiciós programa nuclear espanyol es veu frenat en els anys 80 després de la presa de consciència ecologista (desastre de Txernòbil), i la nova política energètica es gira cap a un altre recurs energètic: el gas natural, menys contaminant.
4
Més recentment, en els anys 1990 i 2000 s'accentua la consciència que les fonts d'energia no renovables no són eternes, així com una creixent sensibilitat ambiental, propiciant el fort desenvolupament de les noves energies renovables: eòlica (principalment), però també solar (tèrmica i fotovoltaica), biomassa, etc. POLÍTIQUES ELÈCTRIQUES ACTUALS DE L'ESTAT ESPANYOL.
La política energètica actual dels països desenvolupats tracta d'aconseguir els objectius de seguretat de proveïment, contribució de l'energia a la millora de la competitivitat econòmica, amb la integració dels objectius mediambientals, fonamentalment les relatives a les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Des dels últims 20 s'han anat aplicant una sèrie de mesures que tractant canviar la política d'anys anteriors i que alhora intenten estar més en sintonia amb la polítiques actuals les quals lluiten per la cura del planeta, aquestes propostes començarien en 1983 amb el govern socialista de Felipe González el qual va proposar l'eliminació de la polítiques d'energia nuclear. A partir dels anys 90, la política energètica es va orientar a impulsar les energies renovables, amb un sistema de cosines, que ha provocat l'enlairament d'aquestes tecnologies, de les quals l'eòlica constitueix l'exemple de major èxit, satisfent el 13,8 % de la demanda elèctrica.
Entre els anys 2004 i 2007, governs de diverses comunitats autònomes van aprovar lleis les quals obliguen a la instal·lació de panells solars en edificis d'habitatges de nova construcció, amb la finalitat de reduir la dependència del gas natural, gasoil i gas butà.
No obstant això encara que totes aquestes propostes estan ajudant en l'obtenció de l'objectiu en l'estat espanyol queden bastants mesures que aplicar ja que, les energies no-renovables controlades per unes poques empreses segueixen sent les predominants.
El mercat actual, un oligopoli, es reparteix entre cinc grans elèctriques, les quals generen el 80% del total i el 90% de la venda o comercialització:
• Iberdrola • Gas Natural *Fenosa • Endesa • EDP - Energies de Portugal • E.ON
5
En comparació a altres països europeus tenim com a exemple a seguir Alemanya, segona en el rànquing mundial d'inversions en energies renovables amb 41.200 milions. A Alemanya en l’any 2005 representaven més del 8% del subministrament elèctric del país. Actualment superen el 13% i s'espera que arribi al 20% en 2020. La importància econòmica d'aquesta indústria ha augmentat notablement. En 2006 hi havia 130.000 persones emprades en el sector de les energies renovables al país, especialment en empreses petites i de mitja grandària. A més d'això hem de tenir en compte mesures com la llei que obliga a les empreses a comprar prioritàriament electricitat generada per fonts renovables o ajudes als qui produeixen energia a la seva pròpia casa però principalment cal destacar l'objectiu que en 2020 no s'utilitzi l'energia nuclear en lloc del país. Per tant l'estat espanyol ha de seguir la línia que marca Alemanya i el consell europeu el qual va aprovar un pla energètic obligatori que inclou una retallada del 20% de les emissions de diòxid de carboni abans de l'any 2020.
COM AFECTA LA CRISI La crisi actual, està provocant nombroses conseqüències poc beneficioses per al sector energètic ja que s'ha frenat la inversió en les energies renovables i s'ha aplicat una reforma. Aquesta no aposta per aquestes energies i tindrà un gran impacte negatiu a causa de que en un futur pròsper, just i sostenible mai serà assolible sense el desenvolupament i la implantació definitiva de les energies renovables. Per tant, malgrat reunir les condicions idònies per convertir-se en un dels referents internacionals de generació d'energia amb recursos renovables, un marc regulatori erràtic i retroactiu està desaprofitant aquesta gran oportunitat en un triple vessant: com a font d'energia neta i barata per al proveïment de les nostres llars, comerços i empreses; com a indústria en la qual hem arribat a ser un referent a nivell internacional; i com a zona propícia per a la implantació de noves fàbriques, que podrien beneficiar-se d'un subministrament energètic a molt baix cost i lliure d'emissions de CO2, que incentivaria la creació d'un teixit industrial generador d'ocupació i riquesa.
Iris Martínez Vázquez, Andrea López Alfaro, Carlos Maroto García, Miguel Lara Ortega, Jorge Medina García, Baltasar Bonet Gandía, María Rosell Montesinos, Idoia Fernandez Cordellat, Javi Mira Cataluña, Lidia Hernandiz Esteban, Laura Mañé Rodriguez i Mateo Sanchez Bolivar 1er de Batxillerat
6