Spanorama 177, august 2011

Page 1

Nº 177 Agosto Agost August 2011

Menorca

con Sílvia Munt Nuestra embajadora en las Baleares La nostra ambaixadora a ‘ses illes’ Our ambassador in the Balearic Islands

Sitges Refugio de artistas y bohemios Refugi d’artistes i bohemis A haven for artists and bohemians

Croacia Una bella costa por descubrir Una bella costa per descobrir A beautiful coast to explore

1


2

spanorama Spanair


Editorial

¡Vacaciones! Vacances! | Holiday time!

P

ara la mayoría de ustedes que viajan en nuestros aviones este mes de agosto, el viaje es un viaje de placer. De ida o vuelta del merecido descanso de verano. Deseamos de corazón que lo disfruten o hayan disfrutado mucho. Los viajes a las islas Baleares y Canarias son típicos de esta época del año. Spanair tienen una larga historia de más de 17 años volando a las islas. Sentimos estos vuelos como parte esencial de lo que somos como aerolínea y nuestra gente se siente en casa cuando aterrizan en alguno de estos aeropuertos. Este mes hemos dedicado la portada de Spanorama a Menorca, un rincón fabuloso del Mediterráneo, pero podríamos haberla dedicado también a Lanzarote, Ibiza o tantos otros lugares maravillosos de las islas. Para los que trabajamos en Spanair, al contrario, estos son días de mucho trabajo. Días de aviones y aeropuertos llenos, de más riesgo de congestión y retrasos, que nos obligan a estar más atentos, si cabe, y a desplegar toda nuestra energía e inteligencia para que su viaje sea placentero. Pero nos gusta hacerlo, es nuestro trabajo, y lo hacemos con entusiasmo y dedicación. En las cosas que podríamos hacer mejor apreciamos mucho sus comentarios… nos ayudan a mejorar. Deseamos de corazón que disfruten o hayan disfrutado mucho sus vacaciones y estamos orgullosos de transportarles a ellas.

P

er a la majoria de vostès que viatgen amb els nostres avions aquest mes d’agost, el viatge és un viatge de plaer. D’anada o de tornada del ben merescut descans estival. Desitgem de tot cor que en gaudeixin o n’hagin gaudit molt. Els viatges a les illes Balears i Canàries són típics d’aquesta època de l’any. Spanair té una llarga història de més de 17 anys de vols a les illes. Considerem aquests vols part essencial del que som com a línia aèria, i la nostra gent se sent a casa seva quan aterra en algun d’aquests aeroports. Aquest mes hem dedicat la portada de Spanorama a Menorca, un racó fabulós de la Mediterrània, tot i que també la podríem haver dedicat a Lanzarote, a Eivissa o a algun altre dels molts llocs meravellosos que hi ha a les illes. Per als qui treballem a Spanair, al contrari, aquests són uns dies de molta feina. Dies d’avions i aeroports plens, de major risc de congestió i retards, que ens obliguen a estar més atents, si escau, i a desplegar tota la nostra energia i intel·ligència per tal que el seu viatge sigui plaent. Però ens agrada fer-ho, és la nostra feina, i ho fem amb entusiasme i dedicació. Quant a les coses que podríem fer millor, apreciem molt els seus comentaris… ens ajuden a millorar. Desitgem de tot cor que gaudeixin o hagin gaudit molt de les seves vacances i estem orgullosos de transportar-los-hi.

F

or the majority of you flying with us in August, your trip is for leisure or pleasure: flying to or from your wellearned summer break. We sincerely hope that you will have or have had a truly relaxing and enjoyable time. The Balearic or Canary Islands are popular holiday destinations at this time of the year, and Spanair has a long-standing tradition of flying to these islands that stretches back some 17 years. We feel that these flights form an essential part of our airline and what it represents; when our crews land at these airports, the feeling is that they’ve arrived home. The cover of this month’s edition of Spanorama features Menorca, a magnificent spot in the Mediterranean, but it could just have easily been Lanzarote, Ibiza or a host of other fabulous island locations. In contrast to those of you on holidays, for those of us that work at Spanair this is one of the busiest times of the year. Packed airports and fully-booked flights bring with them a greater chance of congestion and delays, which means we have to be on our guard more than ever, channelling all our energy and intelligence into making sure your journey is a pleasurable one. We really appreciate your comments regarding those aspects where there’s room for improvement, as they help us to offer a better service. We sincerely hope that you will enjoy or have enjoyed your summer break, and are proud that you chose us to carry you to your holiday destination

Ferran Soriano

Presidente de Spanair

President d’Spanair

President of Spanair spanorama Spanair

3


Sumario

Sumari Nº 177 In this issue

Agosto2011

Agost 2011 | August 2011

14

croacia

20

sílvia munt en menorca

6 Agenda 12 Libros | Llibres | Books

64 Hablando con... Marc Trilla, técnico de mantenimiento de Spanair

Parlem amb... Marc Trilla, tècnic de manteniment de Spanair

14 Destino Menorca Destinació Menorca

Talking to... Marc Trilla, maintenance technician of Spanair

Destination Menorca

20

La Menorca de Sílvia Munt

66 El Prat se consolida como hub El Prat es consolida com a hub

La Menorca de Sílvia Munt Sílvia Munt’s Menorca

El Prat consolidates its hub status

26 Xavier Sardà, el despegue perfecto 68 Spanair, La de Todos, ‘en todos los sentidos’ L’enlairament perfecte

Spanair, La de Tots, ‘en tots els sentits’

The perfect take-off

30 La costa de Croacia La costa de Croàcia Croatia’s coast

Spanair, La de Todos, ‘in all senses’

70 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair Spanair Ambassadors

38 La Saga de los Piccard

La Saga dels Piccard The Piccard Saga

40 Sitges, la alegría de vivir Sitges, l’alegria de viure Sitges, the joy of living

48 Perfil: Jordi Labanda

50 Los biquinis no se jubilan

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advice for passengers

81 ¿Sabías que...?

Els biquinis no es jubilen

Bikinis don’t want to retire

56 Gadgets

62 Duplicamos los vuelos a Helsinki

Did you know...?

82 Un limoncello en Positano, por Màrius Carol

Dupliquem els vols s Hèlsinki

We doubled our flights to Helsinki

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szucs Consejo de redacción Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Josep Garriga y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA Select publicaciones, s.l. | dirección Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y dirección de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redacción Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats | colaboradores Màrius Carol, Sergi Pàmies, Isabel Lorente, Iván Costa | redacción Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 coordinación spanair Josep Garriga | producción spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - Balmes, 172, Barcelona. Tel. 93 217 30 52 impresión Giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

4

spanorama Spanair

Sabies que...?

Un limoncello a Positano, per Màrius Carol

Having a limoncello in Positano, by Màrius Carol

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors. ‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.


40 bari

spanorama Spanair

5


Agenda

Tórrido agosto

Barcelona

“Bañistas” de Paul Cézanne. Musée d’Orsay, París (en depósito Musée Granet / Aix-en-Provence)

© 2010 Philadelphia Museum of Art. © Sucesión Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2011

El mes más tórrido invita a apasionarnos. Él pone exposiciones únicas, conciertos y eventos repletos de glamour. Nosotros, el resto. El mes més tòrrid de tots ens convida a apassionar-nos. Ens porta exposicions úniques, concerts i esdeveniments farcits de glamur. Nosaltres hi posem la resta. The hottest month of the year is perfect for passion. It’s bursting with unique exhibitions, concerts and glamour-packed events. We’ll do the rest. Por Raquel Alba.

Picasso se cita con Van Gogh Hasta el 16 de octubre se puede ver en el Museu Picasso de Barcelona la exposición “Devorar París. Picasso 1900-1907”. En ella se exhiben 50 obras del pintor realizadas en la capital francesa durante la primera década del siglo XX, así como otras de diferentes artistas como Cézanne, Toulouse-Lautrec, Rodin, Steinlen, Gauguin y Van Gogh.

spanorama Spanair

Autorretrato © Van Gogh Museum, Amsterdam

Auguste Rodin © Colección

6

particular. The Edelweiss Trust

Picasso té cita amb Van Gogh

Fins al 16 d’octubre es pot veure al Museu Picasso de Barcelona l’exposició “Devorar París. Picasso 1900-1907”. S’hi exhibeixen 50 obres del pintor realitzades a la capital francesa durant la primera dècada del segle XX, així com altres de diferents artistes com ara Cézanne, ToulouseLautrec, Rodin, Steinlen, Gauguin i Van Gogh.

Picasso Meets Van Gogh

On view through 16 October, the Picasso Museum in Barcelona presents the exhibition “Devorar París. Picasso 1900-1907”. The exhibit features 50 works completed by the Spanish painter in the French capital during the first decade of the 20th century, along with others by various artists such as Cézanne, Toulouse-Lautrec, Rodin, Steinlen, Gauguin and Van Gogh.


Bella y talentosa, Lee Miller es una de las grandes pioneras del fotoperiodismo femenino. Ahora, cerca de 100 de sus mejores obras pueden ser admiradas en la Sede Fundación Caixa Galicia. Entre su variado repertorio destacan fotografías de la Segunda Guerra Mundial, cuando acudió al campo de batalla como corresponsal de guerra del ejército de Estados Unidos, así como retratos de grandes personalidades del siglo, como Picasso, y otras, que ella misma tildaba de “frívolas”, sobre el mundo de la moda y los eventos sociales. Hasta el 11 de septiembre.

Retrats d’una dama

Nueva York

Bella i amb talent, Lee Miller és una de les grans pioneres del fotoperiodisme femení. Ara, prop de 100 de les seves millors obres poden ser admirades a Sede Fundación Caixa Galicia. Del seu variat repertori, en destaquen fotografies de la Segona Guerra Mundial, quan va acudir al camp de batalla com a corresponsal de guerra de l’exèrcit dels Estats Units, així com retrats de grans personalitats del segle, com ara Picasso, i altres, que ella mateixa qualificava de “frívoles”, sobre el món de la moda i els esdeveniments socials. Fins a l’11 de setembre.

© Lee Miller Archives, England 2011. All rights reserved. www.leemiller.co.uk

A Coruña

Retratos de una dama

Portraits of a Lady

Beautiful and talented, Lee Miller is one of the great female pioneers of photojournalism. Now, nearly 100 of her best works can be viewed at Sede Fundación Caixa Galicia. Some of the highlights from her motley collection are her World War II pictures, from the time when she was accredited as a US Army war correspondent, as well as portraits of great personalities of the 20th century such as Picasso, and others about fashion and social events, which were branded “frivolous” by herself. Through 11 September.

Arquitecturas para combatir la crisis La arquitectura optimista es una forma de combatir la crisis. Éste es el hilo conductor de “194X-9/11”, la muestra que exhibe el MoMA de Nueva York desde julio. A través de proyectos de varios arquitectos, desde Mies Van der Rohe hasta propuestas para reconstruir la ‘Zona 0’ (en la foto), la exposición recorre edificios pensados para tiempos difíciles, ya sea una posguerra o una crisis financiera. Una cita cultural que haría las delicias de Ted Mosby, el arquitecto de ‘Cómo conocí a vuestra madre’.

Arquitectures per combatre la crisi

L’arquitectura optimista és una forma de combatre la crisi. Aquest és el fil conductor de “194X-9/11”, la mostra que exhibeix el MoMA de Nova York des del juliol. A través de projectes de diversos arquitectes, des de Mies Van der Rohe fins a propostes per reconstruir la ‘Zona 0’ (a la foto), l’exposició recorre edificis pensats per a temps difícils, ja sigui una postguerra o una crisi financera. Una cita cultural que tornaria boig a Ted Mosby, l’arquitecte de ‘How I Met Your Mother’.

Architecture vs the Crisis

Optimistic architecture provides a new approach to fight against the crisis. That’s the main theme at “194X-9/11”, the exhibition on view at New York’s MoMa since July. Through projects by several architects, from Mies Van der Rohe to proposals for the rebuilding of Ground Zero (picture), the exhibition examines a number of buildings designed for difficult times, whether post-war periods or financial crisis. A cultural event Ted Mosby, the architect character in ‘How I Met Your Mother’, wouldn’t want to miss.

spanorama Spanair

7


Madrid

¿Quién es esta chica? El lienzo ‘La dama del armiño’, de Leonardo da Vinci, desembarca por vez primera en España en el marco de la muestra “Polonia, tesoros y colecciones artísticas”. La joven del retrato, hoy identificada como Cecilia Gallerani, fue considerada durante años tan misteriosa como la Mona Lisa. Además del cuadro, la exposición reúne obras artísticas localizadas en Polonia. En el Palacio Real hasta el 4 de septiembre.

Qui és aquesta noia?

‘Lady with an Ermine’, the painting by Leonardo da Vinci, comes to Spain for the first time ever within the exhibition”Polonia, tesoros y colecciones artísticas”. The young lady in the portrait, now identified as Cecilia Gallerani, was for years considered to be as mysterious as the Mona Lisa. Besides, the exhibition includes other artistic works located in Poland. At Madrid’s Palacio Real through 4 September.

Nacional de Cracovia

Moneda de 100 ducados de

Segismundo III Vasa. Museo

El quadre ‘Dama amb un ermini’, de Leonardo da Vinci, desembarca per primera vegada a Espanya en el marc de la mostra “Polonia, tesoros y colecciones artísticas”. La jove del retrat, avui identificada com a Cecilia Gallerani, durant anys fou considerada tan misteriosa com la Mona Lisa. A més, l’exposició reuneix obres artístiques localitzades a Polònia. Al Palacio Real fins al 4 de setembre.

Who’s that girl?

Barcelona

Retratos de miembros de la Familia Jagellón. Taller de Lucas Cranach el Joven. Fundación Príncipes Czartoryski. En depósito en el Museo Nacional de Cracovia

Esto es una ‘hiperfoto’ Es el último grito en arte. La ‘hiper foto’, una técnica que crea imágenes mediante collages de entre 600 y 1.000 fotos, resulta de una intensa espectacularidad. Ahora podemos descubrir esta nueva forma de expresión en Barcelona de la mano de uno de sus autores fetiche, el francés Jean-François Rauzier, que expone por primera vez en España. Las 30 ‘hiperfotos’ de la muestra, titulada “Voyages Extraordinaires Barcelona”, se exhibirán de manera conjunta en las salas de la galería Villa del Arte Galleries y las del Museo Diocesano de Barcelona. Destacan siete obras inspiradas en edificios emblemáticos de la Ciudad Condal. Hasta el 11 de septiembre.

Això és una ‘hiperfoto’

És l’últim crit en art. La ‘hiperfoto’, una tècnica que crea imatges mitjançant collages d’entre 600 i 1.000 fotos, resulta d’una intensa espectacularitat. Ara podem descobrir aquesta nova forma d’expressió gràcies a un dels seus autors més destacats, el francès Jean-François Rauzier, que exposa per primer cop a Espanya. Les 30 ‘hiperfotos’ de la mostra, titulada “Voyages Extraordinaires Barcelona”, s’exhibiran de manera conjunta a les sales de Villa del Arte Galleries i a les del Museu Diocesà de Barcelona. Hi destaquen set obres inspirades en edificis emblemàtics de la ciutat. Fins a l’11 de setembre.

This is a ‘hyperphoto’

It’s all the rage in art. ‘Hyperphotography’, a technique that creates images through collages including between 600 and 1000 pictures, becomes truly spectacular. We can now discover this new form of expression thanks to one of the most influential authors in the field, French photographer Jean-François Rauzier, who is presenting his work for the first time ever in Spain. The 30 ‘hyperphotos’ in the exhibit, titled “Voyages Extraordinaires Barcelona”, will be featured both at the Villa del Arte Galleries and in Barcelona’s Diocesan Museum. A special mention must go to seven works inspired by several landmark buildings in Barcelona. Through 11 September. 8

spanorama Spanair


spanorama Spanair

9


Dubrovnik

Música para cerrar heridas Del 27 de agosto al 8 de septiembre, Dubrovnik se llena de música con la celebración de la undécima edición del Festival Julian Rachlin & Friends. Este año, la novedad del programa estriba en la actuación de la Orquesta Filarmónica de Belgrado. Es la primera vez que la orquesta serbia visita una ciudad croata después del fin de la guerra que enfrentó a ambos países en los años 90.

Música per tancar ferides

Del 27 d’agost fins al 8 de setembre, Dubrovnik s’omple de música amb la celebració de l’onzena edició del Festival Julian Rachlin & Friends. Enguany, la novetat del programa rau en l’actuació de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad. És la primera vegada que l’orquestra sèrbia visita una ciutat croata després del final de la guerra que va enfrontar tots dos països als anys 90.

Bilbao

Music to heal wounds

From 27 August to 8 September, Dubrovnik is filled with music thanks to the 11th edition of the Julian Rachlin & Friends Festival. This year, the big news is the performance of the Belgrade Philharmonic Orchestra. It will be the first time the Serbian orchestra comes to Croatia after the end of the war that separated the two countries back in the 1990s.

Broadway, en el Arriaga Parece una obra para niños. Pero no lo es. El Teatro Arriaga de Bilbao acoge ‘Avenue Q’, la adaptación española del musical que arrasa en Broadway. Con melodías pegadizas e inspirada en ‘Barrio Sésamo’, la obra resulta una profunda parábola sobre la pérdida de la inocencia e ironiza sobre temas como la homosexualidad, el paro o el racismo. Para disfrutar y pensar. Del 12 de agosto al 4 de septiembre.

Broadway, a l’Arriaga

It looks like a play for children. But it’s not. Bilbao’s Arriaga theatre presents ‘Avenue Q’, the Spanish adaptation of Broadway’s hit musical. With catchy songs, inspired by ‘Sesame Street’, the story serves as a profound parable about the loss of innocence and is sarcastic about issues such as homosexuality, unemployment or racism. To enjoy and think about. 12 August to 4 September.

Peralada

Sembla una obra per a nens. Però no ho és pas. El Teatre Arriaga de Bilbao acull ‘Avenue Q’, l’adaptació espanyola del musical que causa furor a Broadway. Amb melodies encomanadisses i inspirada en ‘Sesame Street’, l’obra resulta una profunda paràbola sobre la pèrdua de la innocència i ironitza sobre temes com l’homosexualitat, l’atur o el racisme. Per gaudir i pensar. Del 12 d’agost fins al 4 de setembre.

Broadway comes to the Arriaga

¡Felices 25 años!

10

spanorama Spanair

© José Zakany

El Festival Internacional de Música Castell de Peralada cumple este verano 25 años, fiel a la promesa de ofrecer lo mejor de la danza, la lírica y la música actuales. Empezó el pasado 15 de julio y se clausura el 15 de este mes, así que todavía queda tiempo de asistir a alguna de sus propuestas. Como las actuaciones del tenor Plácido Domingo, el día 1, o la de la cantante Rosario, el 14.

Feliços 25 anys!

El Festival Internacional de Música Castell de Peralada fa 25 anys aquest estiu, fidel a la promesa d’oferir el millor de la dansa, la lírica i la música actuals. Va començar el passat 15 de juliol i es clausura el 15 d’aquest mes, de manera que encara us queda temps per assistir a alguna de les seves propostes. Com les actuacions del tenor Plácido Domingo, el dia 1, o de la cantant Rosario, el 14

Happy 25!

The Castell de Peralada International Music Festival turns 25 this summer and is still committed to offering the best of current dance, singing and music. It started off last 15 July and will be closing on the 15th this month, so you’re still in time to enjoy some of the performances, such as tenor Plácido Domingo’s, 1 August, or singer Rosario’s, 14 August.


No todos los lugares cuelgan el cartel de “Cerrado por vacaciones” en agosto. Por ejemplo, los centros de wellness O2, con gimnasios en Madrid, Barcelona, Valencia, Alicante, Granada, Sevilla y Málaga, han diseñado programas especialmente pensados para quienes deban quedarse en la ciudad en plena canícula. Incluyen actividades acuáticas y descuentos. Más información en www.o2centrowellness.com

Estiu a la ciutat

El cartell de “Tancat per vacances” no es penja pas a tot arreu a l’agost. Per exemple, els centres de wellness O2 a Madrid, Barcelona, València, Alacant, Granada, Sevilla i Màlaga han dissenyat programes especialment pensats per a qui hagin de quedarse a la ciutat durant la canícula. Inclouen activitats aquàtiques i descomptes. Més informació a www.o2centrowellness.com

Venecia

Destino Spanair

Verano en la ciudad

3,2,1… ¡Biennale! Este mes, Venecia vuelve a convertirse en la capital internacional del cine con la celebración de la 68 edición de la Biennale. Películas, alta costura, alfombras rojas, flashes y estrellas descendiendo de ‘vaporettos’ llenarán la ciudad a partir del 31 de agosto. El festival premiará este año al actor Al Pacino y al director Marco Bellochio. Y empezará con un plato fuerte: la ‘première’ de ‘The Ides of March”, la última y esperada película de George Clooney.

Summer in the city

Berlín

The “Closed for the Holidays” sign is not displayed everywhere in August. For instance, the O2 wellness centres in Madrid, Barcelona, Valencia, Alicante, Granada, Seville and Malaga have designed special programmes for those who must stay in town during the dog days of summer. They include water activities and discounts. More info on www.o2centrowellness.com

Mozart, como nunca lo habías visto La ópera ‘La flauta mágica’ de Mozart se ha disfrutado en muchos escenarios. Pero pocos tan románticos como el situado sobre el lago Wannsee, al suroeste de Berlín, que acogerá la representación del 11 al 28 de agosto. La espectacularidad de la apuesta se complementa con una escenografía que incluye una pirámide de más de doce metros.

3, 2, 1… Biennale!

Aquest mes, Venècia torna a convertir-se en la capital internacional del cinema amb la celebració de la 68 edició de la Biennale. Pel·lícules, alta costura, catifes vermelles, flaixos i estrelles baixant dels ‘vaporettos’ ompliran la ciutat a partir del 31 d’agost. El festival premiarà enguany l’actor Al Pacino i el director Marco Bellochio. I començarà amb un plat fort: la ‘première’ de ‘The Ides of March’, l’última i esperada pel·lícula de George Clooney.

Mozart, com mai no l’havies vist

L’òpera ‘La flauta màgica’ de Mozart s’ha pogut gaudir en molts escenaris. Però pocs de tan romàntics com el situat sobre el llac Wannsee, al sud-oest de Berlin, que acollirà la representació de l’11 al 28 d’agost. L’espectacularitat de l’aposta es complementa amb una escenografia que inclou una piràmide de més de dotze metres.

3, 2, 1… Biennale!

This month, Venices becomes the world capital of cinema once again with the 68th edition of the Biennale. From 31 August, the city will be crammed with films, haute couture, red carpets, flashing lights and celebrities getting off the ‘vaporettos’. This year, the festival will honour actor Al Pacino and director Marco Bellochio, and will open with a super hit: the première of ‘The Ides of March’, George Clooney’s latest, long-awaited film.

Mozart, like never before

Mozart’s opera ‘The Magic Flute’ has thrilled audiences in many theatres. But little as romantic as that on lake Wannsee, in South-East Berlin, where the show will be staged 11 to 28 August. The spectacular production is combined with amazing stage design, including an imposing over 12-metre tall pyramid. spanorama Spanair

11


‘Pensamientos’

Michel de Montaigne | Comanegra (Edición de Jaime Rosal). 128 páginas. 10 €.. “Aprendemos a vivir cuando la vida ya ha pasado”. “Los hombres se atormentan por las ideas que tienen de las cosas, no por las cosas en sí”. “La mente que no tiene meta establecida se dispersa pues, como dicen, estar en todo es no estar en nada.” Éstas son algunas de las reflexiones que hacía Michel de Montaigne sobre la vida y que el escritor Jaime Rosal ha recopilado en este pequeño libro repleto de sabiduría.

‘Pensamientos’

“Aprenem a viure quan la vida ja ha passat”. “Els homes es turmenten per les idees que tenen de les coses, no per les coses en si”. “La ment que no té una meta establerta es dispersa perquè, com diuen, ser a tot arreu és no ser enlloc”. Aquestes són algunes de les reflexions que feia Michel de Montaigne sobre la vida i que l’escriptor Jaime Rosal ha reunit en aquest petit llibre carregat de saviesa.

(‘Thoughts’)

“We learn to live when life has passed us by”. “Men are tormented not by things themselves but by the opinions they have of them”. “The mind that has no fixed aim loses itself, for, as they say, to be everywhere is no be nowhere”. These are some of Michel de Montaigne’s reflections on life, which have been brought together by writer Jaime Rosal in this witty, wisdom-filled book.

Libros Llibres | Books

‘Carta Blanca’

Jeffery Deaver | Umbriel. 512 páginas. 20 €

James Bond regresa de la mano de Jeffery Deaver, un experimentado autor de ‘thrillers’ como ‘El coleccionista de huesos’. Después de una cuidadosa selección, los herederos de Ian Fleming, creador de 007, escogieron a Deaver para hacer vivir de nuevo aventuras al agente. En ‘Carta Blanca’, Bond ha sido reclutado por un nuevo servicio de inteligencia creado en un mundo que ha conocido los horrores de los ataques terroristas de Nueva York, Madrid y Londres. El nuevo organismo no depende de ninguna institución oficial y las altas esferas niegan su existencia.

‘Carta Blanca’

‘Carte Blanche’

James Bond torna gràcies a Jeffery Deaver, un experimentat autor de ‘thrillers’ com ‘El col·leccionista d’ossos’. Després d’una acurada selecció, els hereus d’Ian Fleming, creador de 007, van escollir Deaver per fer viure noves aventures a l’agent. A ‘Carta Blanca’, Bond ha estat reclutat per un nou servei d’intel·ligència creat en un món que ha conegut els horrors dels atacs terroristes a Nova York, Madrid i Londres. El nou organisme no depèn de cap institució oficial i les altes esferes en neguen l’existència.

James Bond is back thanks to Jeffery Deaver, an experienced author of thrillers such as ‘The Bone Collector’. After a thorough selection process, Deaver was commissioned by Ian Fleming’s estate to continue the British spy’s adventures. In ‘Carte Blanche’, Bond has been recruited to a new intelligence agency, conceived in a world that has known the horror of the terrorist attacks on New York, Madrid and London. The new institution operates independent of any official body and the upper echelons deny its existence.

‘La conspiración Mozart’

Scott Mariani | La Factoría de las Ideas. 352 páginas. 19, 95 €.

¿Mozart murió envenenado por un compositor rival? ¿Fue asesinado por romper el código de silencio de los francmasones? ¿Está su muerte conectada de alguna manera con el extraño y brutal asesinato del pianista Oliver Llewellyn ocurrido hace unos meses? Éstas son las preguntas que se formula Ben Hope cuando inicia la búsqueda de los asesinos de su amigo Oliver. Las únicas pistas provienen de una vieja carta que podría haber sido escrita por Mozart.

12

spanorama Spanair

‘La conspiración Mozart’

Mozart va morir enverinat per un compositor rival? Va ser assassinat per trencar el codi de silenci dels francmaçons? Està la seva mort connectada d’alguna manera amb l’estrany i brutal assassinat del pianista Oliver Llewellyn esdevingut fa uns mesos? Aquestes són les preguntes que es formula Ben Hope quan inicia la recerca dels assassins del seu amic Oliver. Les úniques pistes procedeixen d’una vella carta que podria haver estat escrita pel mateix Mozart.

‘The Mozart Conspiracy’

Was Mozart poisoned by a jealous rival composer? Was he killed for breaking the Freemasons’ code of silence? Is his death somehow connected to the bizarre and brutal murder of pianist Oliver Llewellyn a few months ago? These are the questions facing Ben Hope when he starts his quest to find the killers of his friend Oliver. The only clues come from an old letter which may have been written by Mozart himself.

‘Los vigilantes de los días’

Alberto Granados | Espasa. 440 páginas. 19,90 €

Alberto Granados está causando sensación con su primera novela, un ‘thriller’ que relata la historia de un periodista americano que aterriza en México para preparar reportajes culturales y se acaba viendo involucrado en una trama mafiosa. El libro recorre escenarios como Ciudad Juárez, México, D.F. y Tehotihuacán, y enseña un país azteca lleno de contrastes, entre la belleza y el peligro.

‘Los vigilantes de los días’

Alberto Granados està causant sensació amb la seva primera novel·la, un ‘thriller’ que relata la història d’un periodista nordamericà que arriba a Mèxic per preparar reportatges culturals i s’acaba veient involucrat en una trama mafiosa. El llibre recorre escenaris com Ciudad Juárez, Ciutat de Mèxic i Teotihuacan, i ensenya un país asteca ple de contrastos, entre la bellesa i el perill.

(‘The guardians of the days’)

Alberto Granados is causing a sensation with his first novel, a thriller that tells the story of an American journalist who comes to Mexico to write cultural stories and ends up being involved in a mafia affair. The book features locations such as Ciudad Juárez, Mexico City and Tehotihuacan, and shows the Aztec nation as a country full of contrasts, somewhere between beautiful and dangerous.


spanorama Spanair

13


14

spanorama Spanair


Destino...Menorca Destinació... Menorca | Destination ... Menorca

Es una de las islas mejor preservadas del Mediterráneo. Un tesoro de apenas 702 km², declarado Reserva de la Biosfera por parte de la UNESCO. És una de les illes més

ben preservades de la Mediterrània. Un tresor de tot just 702 km², declarat Reserva de la Biosfera per la UN ESCO. It is one of the best preserved islands in the Mediterranean. A treasure of barely 435 square miles, declared a UNESCO Biosphere Reserve. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Joan Masats. Agradecemos la colaboración de la Fundació Destí Menorca (www.illesbalears.es).

ara quien no la conozca, Menorca es un claro er a qui no la conegui, Menorca és un clar or those who do not know Menorca, the P P ejemplo de cómo se puede vivir del turismo exemple de com es pot viure del turisme sense Fisland is a clear example of how to rely on sin necesidad de destrozar el entorno. Parece innecessitat de destrossar l’entorn. Sembla increthe tourism industry without destroying the creíble que, en medio del Mediterráneo, esta isla haya sobrevivido indemne tantas y tan variadas invasiones. Puede que algo tenga que ver con su pasado británico. Una herencia que se percibe no sólo en Es Castell, la antigua Georgetown, o en su Gin Xoriguer, sino en esas ganas de conservar un patrimonio único que la han convertido en un paraíso natural, un pequeño tesoro en el mar Mediterráneo.

ïble que, enmig de la Mediterrània, aquesta illa hagi sobreviscut indemne tantes i tan variades invasions. Pot ser que alguna cosa tingui a veure amb el seu passat britànic. Una herència que es percep no només a Es Castell, l’antiga Georgetown, o en el seu Gin Xoriguer, sinó en aquestes ganes de conservar un patrimoni únic que l’han convertida en un paradís natural, un petit tresor de la Mediterrània.

environment. It seems incredible that, in the middle of the Mediterranean, it has managed to survive so many different invasions. It may have something to do with its British past. A legacy that is felt not only in Es Castell, the former Georgetown, or in the Gin Xoriguer, Menorca’s very own gin, but in their urge to preserve a heritage that has turned the island into a natural paradise, a treasure in the Mediterranean Sea. spanorama Spanair

15


Desde el Mirador del Monte Toro de la Virgen del Toro. Desde el mirador se obtiene Pero para conocer Menorca tendrás que alquilar la mejor panorámica de la isla y se pueden divisar un coche, porque la isla, aunque pequeña, tiene algunas de las mejores fincas de las ‘celebrities’ muchas cosas que ver. Empecemos por lo más que tienen casa propia de veraneo, como la del antiguo, los monumentos megalíticos, denomicantante Joan Manuel Serrat. En el santuario nados ‘talaiots’, unas construcciones de piedra todavía viven 3 monjas franciscanas cuidando el típicas de las islas Baleares que, según parece, recinto donde muchos menorquines, devotos de servían como torres de vigilancia. La Torre d’en Galmes, cerca de Alaior, es la más impresionante. la Virgen del Toro, vienen a casarse. El lugar huele a santolina y camelina que plantan las monjitas O las ‘taules’ unos monumentos en forma de para hacer unas infusiones que por lo visto tieT que puedes visitar en Torralba d’en Salord o nen muchas propiedades Talatí de Dalt. SeguiTiene uno de los patrimonios mejor medicinales. mos subiendo hasta el Pero lo que hace a Menorpunto más alto donde se conservados del Mediterráneo. ca tan especial son sus encuentra el Santuario

Té un dels patrimonis més ben

de la Mare de Déu del Toro. Però per conèixer Menorca conservats de la Mediterrània. Des del mirador s’obté la hauràs de llogar un cotxe, It boasts one of the best preserved millor panoràmica de l’illa perquè l’illa, tot i que és heritages in the Mediterranean. i es poden albirar algunes petita, té moltes coses de les millors finques de les per veure. Comencem per ‘celebrities’ que tenen casa pròpia d’estiueig, com la les joies més antigues, els monuments megalítics, del cantant Joan Manuel Serrat. Al santuari, encara denominats talaiots, unes construccions de pedra típiques de les illes Balears que, segons sembla, hi viuen 3 monges franciscanes que tenen cura del servien de torres de vigilància. La Torre d’en Galmes, recinte on molts menorquins, devots de la Mare de prop d’Alaior, és la més impressionant. O les taules, Déu del Toro, vénen a casar-se. Però el que fa a Menorca tan especial són els seus pobles, alguns d’ells uns monuments en forma de T que pots visitar fortificats, amb unes muralles que foren construa Torralba d’en Salord o a Talatí de Dalt. Seguim ïdes per defensar-se dels atacs per mar. Maó, amb pujant fins al punt més alt, on trobem el Santuari But to get to know Menorca better you will need to rent a car, because the island, though small, has many places to visit. Let’s start with the island’s oldest gems, the megalithic monuments called ‘talaiots’, stone constructions typical of the Balearic Islands that once used to serve as watchtowers. La Torre d’en Galmes, near Alaior, is the most impressive of all. Or ‘taules’, the T-shaped monuments that can be visited in Torralba d’en Salord or Talatí de Dalt. We climb to the highest point all the way up to the Sanctuary of the Mare de Déu del Toro. From its viewpoint, you will enjoy the best panoramic views of the 16

spanorama Spanair

island and will be able to spot some of the best celebrity summer homes in Menorca, like that of singer Joan Manuel Serrat. There are three Franciscan nuns who still live in the sanctuary, taking care of the place where many locals, devotees of the Virgin of El Toro, come to get married. The whole place smells of the camelina and santolina herbs planted by the sisters to make infusions. But what makes Menorca so special are the villages of the island, some of them fortified, with walls built to defend against past naval attacks. Maó, with its colonial air, is the capital of Menorca. The city is built on a cliff overlooking


pueblos, algunos de ellos fortificados, con unas murallas construídas para defenderse de los ataques por mar. Mahón, con su aire colonial, es la capital. La ciudad está sobre un acantilado desde donde se puede ver el puerto, y con la fortaleza de La Mola (1875) al final del espigón. Por la noche es una zona muy animada. Cerca está la Cova d’en Xoroi, una discoteca situada dentro de una cueva natural, donde podrás ver unas puestas de sol impresionantes o, por la noche, tomar una copa al ritmo de los mejores DJ’s. Pero sin duda la joya de la corona es Ciutadella. Nos adentramos en el casco antiguo y oímos ‘es fabiolet’, una especie de flauta dulce. Lo que el seu aire colonial, és la capital. La ciutat es troba sobre un penya-segat des d’on es pot veure el port , amb la fortalesa de La Mola (1875) al l’espigó. A la nit és una zona molt animada. A prop hi ha la Cova d’en Xoroi, una discoteca situada dins d’una cova, on podràs veure unes postes de sol impressionants o, prendre una copa al ritme dels millors DJs. Però, sens dubte, la joia de la corona és Ciutadella. Ens endinsem cap al casc antic i sentim “es fabiolet”, una mena de flauta dolça. El que veiem és una parella que celebra el seu casament en la catedral (XIV), un exemple del gòtic català. La ciutat respira història i un passat d’aventures, amb els seus

Faro de Cap de Favàritx

the port and the fortress of La Mola (1875) at the pier. It is a lively area at night. Nearby is Cova d’en Xoroi, a nightclub set in a natural cave, where you can enjoy breathtaking sunsets or, at night, have a drink to the beat of the best DJs around. But the jewel in the crown is definitely Ciutadella. While walking into the old town, we hear ‘es fabiolet’, a kind of flute. What we see is a couple celebrating their wedding at the magnificent Cathedral (14th century), a good example of Catalan Gothic architecture. The city exudes history and past adventures, with its feudal palaces, cobbled streets... all brought together with craft shops, spanorama Spanair

17


La Cala den Porter Cala Galdana

vemos es a una pareja que celebra su boda en la catedral (siglo XIV), un buen ejemplo del gótico catalán. La ciudad respira historia y un pasado de aventuras, con sus palacios feudales, calles adoquinadas... y todo ello conjugado con tiendecitas de artesanía, restaurantes y una manera de ser relajada que invita a quedarse unos días. Otros pueblos que no debes perderte son: Es Castell, Es Mercadal, Ferreries, Es Migjorn o Alaior. Aunque la artesanía últimamente ha caído bastante en picado, debido a los procesos de industrialización, Menorca ha sabido conservar esa manera de hacer las cosas. La pieza que más éxito tiene es el calzado de payés o abarcas, esas

sandalias de suela de neumático que lucen hasta las hijas de los Reyes de España. Pero si buscas algo más ‘fashion’ te recomiendo que vayas a alguna de las fábricas de calzado a buscar “gangas”, ya que todas tienen sus propios ‘outlets’: Jaime Mascaró, Pons Quintana, Úrsula Mascaró... También hay bisutería o cerámica que puedes adquirir en los mercadillos que se celebran todo el año, como el de Ferreries, los sábados de 9 a 13 h. Si te gustan los animales, punto y aparte se merece el caballo de raza menorquina, un pura raza que se encuentra en el centro de todas las fiestas desde la época medieval. Las de Sant Joan (22 a 24 de junio) son las más conocidas pero no

palaus feudals, carrers empedrats ... i tot això conju- busques coses més ‘fashion’, et recomano que vagis a alguna de les fàbriques de calçat a buscar ‘gangat amb botiguetes d’artesania, restaurants i una gues’, perquè totes tenen els seus propis ‘outlets’: manera de ser relaxada que convida a quedar-s’hi. Jaume Mascaró, Pons Quintana, Úrsula Mascaró ... Altres pobles que no et pots perdre són: Es Castell, També hi ha bijuteria o ceràmica als mercats que se Es Mercadal, Ferreries, Es Migjorn o Alaior. celebren tot l’any, com el de Ferreries, cada dissabte Encara que l’artesania últimament ha caigut força de 9 a 13 h. Si t’agraden els animals, el cavall de raça en picat, a causa dels processos d’industrialització, Menorca ha sabut conservar aquesta manera de fer menorquina es mereix un punt i a part, un pura raça que es troba al centre de totes les festes des les coses. La peça que més èxit té és el calçat de pade l’època medieval. Les de gès o avarques, les sandàlies La mayoría de la gente viene por Sant Joan (22 a 24 de juny) de sola de pneumàtic que són les més conegudes, però llueixen fins i tot les filles sus playas, ¡y qué playas! no pas les úniques, perquè dels Reis d’Espanya. Però si

La majoria de la gent ve per les

their own outlets: Jaime restaurants and a relaxed platges... i quines platges! Mascaro, Pons Quintana, lifestyle. Other places you Ursula Mascaro... There is should not miss are: Es Cas- Most people come for its beaches... and what beaches they are! also costume jewelry or tell, Es Mercadal, Ferreries pottery that you can buy is Migjorn or Alaior. While at markets which are held throughout the year, crafts have lately fallen quite sharply, due to industrialisation, Menorca has managed to preserve as the one in Ferreries, every Saturday from 9 am that way of doing things calmly. The more success- to 1 pm. If you are into animals, a special mention ful item are ‘avarques’, the peasant tyre-soled san- must go to the Menorcan horse, a thoroughbred dals that even the daughters of the Kings of Spain that takes centre stage at all local celebrations since medieval times. The festivities of Sant Joan wear. But if you’re looking for something more (22-24 June) are the most popular but not the fashionable, I recommend to go to one of the only ones, since those horses dance to the sound shoe factories for “bargains”, since they all have 18

spanorama Spanair


Es Castell, muy cerca de Maó.

las únicas, ya que durante todo el verano estos caballos bailan al son de la música del ‘jaleo’, sobre todo los fines de semana. Pero si no coincides con alguna fiesta patronal, siempre puedes ir a ver el espectáculo ecuestre de doma, en Son Martorellet, cerca de Ferreries. Pero, para que nos vamos a engañar. La mayoría de la gente que viene a Menorca lo hace por sus playas, ¡y qué playas! Las del norte son algo más salvajes y agrestes debido a la Tramuntana. Si tuviera que destacar una, sería la de Cavalleria. En el sur tienes varias bastante impresionantes: Cala Mitjana, Binigaus, Cales Coves, Macarelleta, Turqueta y, si vas con niños, Cala Galdana.

Nightlife en Ciutadella

Pero no podemos abandonar Menorca sin hablar de gastronomía, porque si te gusta comer, te aseguro que aquí te vas a poner las botas. Como en todo el Mediterráneo, el pescado es la base de muchos platos, aunque el ‘cap roig’ o el rape son para mí los más exquisitos. Caldereta de langosta, arroz caldoso con gambas, mejillones, cigalitas de Menorca, arroz cremoso con calamar, sobrasadas, ‘carn i xua’ (longaniza), quesos con D.O., ‘greixera’, ‘menjar blanc’ y la “bebida nacional”, la “pomada”, que no es otra cosa que ginebra con limonada.

Plaça des Born

✈ Spanair conecta Barcelona y Madrid con Mahón varias veces al día.

durant tot l’estiu aquests cavalls ballen al so de la música del “jaleo”, sobretot els caps de setmana. Però si no coincideixes amb cap festa patronal, sempre pots anar a veure l’espectacle eqüestre de doma, a Son Martorellet.Però, per què enganyarnos. La majoria de gent que ve a Menorca ho fa per les seves platges, i quines platges! Les del nord són una mica més salvatges i agrestes, a causa de la Tramuntana. Si hagués de destacar-ne una, seria la de Cavalleria. Al sud en trobaràs unes quantes que són força impressionants: Cala Mitjana, Binigaus, Cales Coves, Macarelleta, Turqueta i, si vas amb nens, Cala Galdana.

Però no podem pas abandonar Menorca sense parlar de gastronomia, perquè si t’agrada menjar, t’asseguro que aquí podràs afartar-te com un lladre. Com en tota la Mediterrània, el peix és la base de molts plats, encara que el cap roig o el rap són per mi els més exquisits. Caldereta de llagosta, arròs caldós amb gambes, musclos, escamarlans de Menorca, sobrassades, ‘carn i xua’ (llonganissa), formatges amb D.O., greixera, menjar blanc i la “beguda nacional”, la “pomada”, que no és altra cosa que ginebra amb llimonada..

of the music of ‘jaleos’ throughout the summer, particularly on weekends. But if you happen to be in the island when there is no local celebration, you can always go to watch the riding show at Son Martorellet. But let’s not fool ourselves. Most people come to Menorca for its beaches, and what beaches they are! The ones in the north are wilder, more rugged because of the Tramuntana wind. If I had to choose only one, it would have to be Cavalleria. The south of the island also boasts some impressive beaches: Cala Mitjana, Binigaus, Cales Coves, Macarelleta, Turqueta and, if you go with

children, Cala Galdana. But we cannot leave Menorca without talking about the island’s cuisine, cause if you enjoy eating, I promise you will stuff yourself here. As in the rest of the Mediterranean, fish is the basis of many dishes, but ‘cap roig’ and monkfish are the most exquisite to me. Lobster stew, Menorca crayfish, creamy rice with squid, sobrassada, cheeses, ‘pastissets’, ‘carquinyols’, ‘greixera’, ‘menjar blanc’ and the “national drink”: ‘pomada’, which is nothing but gin and lemonade.

✈ Spanair connecta Barcelona i Madrid amb Maó diverses vegades al dia.

✈ Spanair connects Barcelona and Madrid with Mahón several times a day.

spanorama Spanair

19


Con Sílvia Munt por Menorca Amb Sílvia Munt per Menorca | With Sílvia Munt around Menorca Descubriendo una de las islas Baleares con una de las actrices más galardonadas del cine español. Descobrint una de les illes Balears

amb una de les actrius més guardonades del cinema espanyol.

Discovering one of the Balearic Islands with one of the most awarded actresses of Spanish cinema. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Joan Masats.

20

spanorama Spanair


a actriz y directora de cine catalana ya había actriu i directora de cinema catalana ja havia he Catalan-born actress and film director had Lveces, estado anteriormente en Menorca varias L’ estat anteriorment a Menorca unes quantes Tbeen in Menorca a few times before, mostly sobre todo por cuestiones de trabajo, pero vegades, sobretot per qüestions de feina, però for work, but she didn’t know the island too well. no conocía demasiado bien la isla. Había venido cuando Martina y Miranda, sus hijas gemelas, eran pequeñas y para dar algún curso de interpretación, así es que cuando le propusimos venir, acudió encantada Su marido, el también actor Ramón Madaula, no pudo acompañarla ya que estaba finalizando un rodaje en Valencia. A pesar de los años, Sílvia mantiene ese porte frágil, pero fibrado, de la bailarina de ballet clásico que fue, disciplina que casi abandonó cuando debutó en el cine a los 20 años con la película ‘L’Orgia’, de Francesc Bellmunt, y desde entonces su carrera ha sido imparable. Ha protagonizado algunos de los grandes títulos del cine español como ‘Secretos del corazón’, ‘Alas de mariposa’, ‘Éxtasis’, y ha recibido varios premios Goya de interpretación y como directora de documentales. Sílvia llega al aeropuerto de Mahón con “ganas de descansar y de un poco de sol y playa”, ya que

no coneixia gaire bé l’illa. Hi havia vingut quan Martina i Miranda, les seves filles bessones, eren petites i per donar-hi algun curs d’interpretació, així que quan li vam proposar de venir, va acceptar encantada El seu marit, el també actor Ramon Madaula, no va poder acompanyar-la perquè estava acabant un rodatge a València. Malgrat els anys, la Sílvia manté aquest posat fràgil, però fibrat, de la ballarina de ballet clàssic que un dia va ser, disciplina que gairebé va abandonar quan va debutar al cinema als 20 anys amb la pel.lícula ‘L’Orgia’, de Francesc Bellmunt, i des de llavors la seva carrera ha estat imparable. Ha protagonitzat alguns dels grans títols del cinema espanyol com ‘Secretos del corazón’, ‘Alas de mariposa’, ‘Éxtasis’, i ha rebut diversos premis Goya d’interpretació i com a directora de documentals. La Sílvia arriba a l’aeroport de Maó amb “ganes de descansar i d’una mica de sol i platja”, perquè

She was here when Martina and Miranda, her twin daughters, were very young, and to teach acting courses, so when we proposed her to come, she was delighted. Her husband, actor Ramon Madaula, could not join her since he was finishing the shooting of his last film in Valencia. Despite the years, Sílvia still maintains the fragile body of a classical ballet dancer, although she almost abandoned this discipline when she made her film debut at age 20 with ‘L’Orgia’, by Francesc Bellmunt. Since then, her career has continued to rise. She has starred in some of the biggest titles of Spanish cinema, such as ‘Secretos del corazón’ (‘Secrets of the Heart’), ‘Alas de mariposa’ (‘Butterfly Wings’), ‘Éxtasis’ (‘Ecstasy’) and has received several Goya awards for her roles as an actress and as a documentary filmmaker. Sílvia arrives at Mahon airport with the “desire of resting a little bit and enjoying some

En el recinto arqueológico Torralba d’en Salord, cerca de Alaior. spanorama Spanair

21


Caballos menorquines de Son Martorellet (Ferreries) acaba de finalizar el montaje y posproducción de su último telefilme, ‘Meublé (La Casita Blanca)’. Se trata del octavo largometraje de Sílvia detrás de las cámaras y la experiencia ha resultado muy gratificante. “Hemos rodado en la Casita Blanca, la emblemática casa de citas del barrio de Gràcia, justo antes de que la derribara el Ayuntamiento de Barcelona para montar una zona verde. Cada una de las 43 habitaciones era diferente, había desde la de corazones hasta una decorada en plan alta burguesía catalana. Es una coproducción entre TV3 y Ovidio”. Después de dejar las maletas en el hotel que tenemos en Cala’n Porter, cogemos el coche de alquiler, algo imprescindible en Menorca si quieres conocer un poco la isla. Menorca tiene una singular cultura

prehistórica, con construcciones megalíticas formadas por grandes piedras llamadas ‘talaiots’. Algo muy curioso de ver. Hay una ruta arqueológica, pero nosotros nos acercamos a ver el de Torralba d’en Salord que nos queda de paso hacia Alaior. Nos damos una vuelta por el recinto, pero la verdad es que hace demasiado calor y, al fin y al cabo, es sábado, así es que nos vamos a Ciutadella, que está muy animada. Una de las gemelas quiere comprarse unas abarcas, esas sandalias típicas menorquinas. Al lado, en la catedral, vemos a una multitud saliendo de una boda. Después de dar vueltas por el casco antiguo, nos sentamos tranquilamente a tomar un helado en una terraza de la Plaça des Born y a charlar con la actriz y realizadora. “Me gusta mucho dirigir.

Me hace sentirme independiente y libre. No es que haya dejado la interpretación, de hecho tengo dos propuestas para hacer teatro”. Está delgada pero le gusta comer, y de eso puedo dar fe. No perdona las croquetas de sobrasada, el queso de Mahón y el vino tinto, preferiblemente de Ribera del Duero, que es el que más le gusta. El ambiente nocturno en Ciutadella es de lo más animado, pero decidimos volver al hotel ya que hemos caminado mucho. Al día siguiente, dejamos a las gemelas en la playa y nos vamos con Sílvia a ver el Faro de Favàritx, en la zona de Tramuntana, cerca de Mahón. El lugar es bastante inhóspito, casi lunar, muy agreste, como un desierto de pizarra negra. El faro es como un fantasma en medio

acaba de finalitzar el muntatge i postproducció del dible a Menorca si vols conèixer una mica l’illa. seu últim telefilm, ‘Meublé (La Casita Blanca)’. Es Menorca té una singular cultura prehistòrica, tracta del vuitè llargmetratge de Munt darrere de amb construccions megalítiques formades per les càmeres i l’experiència ha resultat molt gratifigrans pedres anomenades ‘talaiots’. Una cosa cant. “Hem rodat a la Casita Blanca, l’emblemàtica molt curiosa de veure. Hi ha una ruta arqueològicasa de cites del barri de Gràcia, just abans que fos ca, però nosaltres ens arribem a veure el de Torenderrocada per l’Ajuntament de Barcelona, per fer- ralba d’en Salord, que ens ve de pas cap a Alaior. hi una zona verda. Cadascuna de les 43 habitacions Fem un tomb pel recinte, però la veritat és que fa era diferent, hi havia des de la de cors fins a una que massa calor i, al cap i a la fi, és dissabte, així que era decorada a l’estil de l’alta burgesia catalana. És ens en anem cap a Ciutadella, que està molt aniuna coproducció entre TV3 i Ovidi”. mada. Una de les bessones vol comprar-se unes Després de deixar les avarques, les sandàlies Sílvia ha protagonizado alguno de los maletes a l’hotel que típiques menorquines. tenim a Cala’n Porter, Al costat, a la catedral, grandes títulos del cine español. agafem el cotxe de veiem una multitud La Sílvia ha protagonitzat alguns dels lloguer, cosa imprescinsortint d’un casament.

Després de fer volts pel casc antic, ens asseiem tranquil·lament a prendre un gelat en una terrassa de la Plaça des Born i a xerrar amb l’actriu i realitzadora. “M’agrada molt dirigir. Em fa sentir-me independent i lliure. No és que hagi deixat la interpretació, de fet tinc dues propostes per fer teatre”. És prima però li agrada menjar, i en puc donar fe. No perdona les croquetes de sobrassada, el formatge de Maó i el vi negre, preferiblement de Ribera del Duero, que és el que més li agrada. L’ambient nocturn a Ciutadella és d’allò més animat, però decidim de tornar a l’hotel perquè hem caminat molt. L’endemà deixem les bessones a la platja i ens en anem amb la Sílvia a veure el Far de Favàritx, , prop de Maó. El lloc és força inhòspit, quasi

sunbathing”. She has in Menorca if you want Sílvia has starred in some of the most just completed the to get to know somecelebrated Spanish films. post-production of thing about the island. her latest TV movie, Menorca has a unique ‘Meublé (La Casita Blanca)’. This is Sílvia’s eighth culture with prehistoric megalithic monuments feature film behind the camera and the experience formed by large stones called ‘talaiots’. A very has been very rewarding. “We filmed at the Casita curious thing to see. There is an archeological Blanca (the Little White House), the iconic place for tour, but we head to Torralba d’en Salord, standclandestine lovers in Barcelona’s Gràcia neighbouring on our way to Alaior. We have a walk around hood, just before the City Council demolished the site, but to be honest, it’s too hot and it’s Satit to develop a green area. Each of the 43 rooms urday after all, so we decide to go to Ciutadella, had different decor, from one with hearts to one which is very lively on weekends. One of the twin decorated in a high Catalan bourgeoisie style. It is a sisters wants to buy some ‘avarcas’, those typical co-production between the Catalan TV and Ovidio”. sandals of Menorca. Next door, in the cathedral, After leaving the luggage at our hotel in Cala’n we see a crowd leaving a wedding. Porter, we get on our rental car, an absolute must After walking around the old town, we sit for a

while on a terrace in Plaça des Born to have an ice cream and to talk with the actress and director. “I love directing. It makes me feel independent and free. Not that I have left acting, actually I have two offers to go back to the stage”. She is thin but she likes to eat, and take my word for it. She can’t help trying the ‘sobrassada’ croquettes, Mahon cheese and red wine, preferably from Ribera del Duero, her favourite. It’s a vibrant nightlife in Ciutadella, but we decide to go back to the hotel since we are so much tired of walking. The next day, after leaving the twins at the beach, me and Sílvia go to see the lighthouse at Favàritx, in the Tramuntana area, near Mahon. The place is pretty bleak, almost lunar, very rough, like a desert of black slate. The lighthouse

grans títuls del cinema espanyol.

22

Leyendo el diario en Maó.

spanorama Spanair


Charlando con los vecinos en Es Mercadal de esas formaciones casi volcánicas, junto a los acantilados. El lugar es muy fotogénico, aunque de noche es para rodar una película de terror. Volvemos a recoger a las niñas, bueno no tan niñas porque tienen 16 años, y nos vamos a comer a Es Castell, un pueblecito de pescadores realmente encantador. Sílvia y sus hijas no paran de entrar y salir en las tiendecitas de artesanía del puerto curioseando. Mientras comemos, la actriz me comenta sus últimos planes. “Está a punto de estrenarse ‘Már de plástico’, que aborda el tema de la inmigración desde una perspectiva muy humana. El drama transcurre en un típico pueblo andaluz y es como un western, pero rodado en Almería. Y mi próximo proyecto es una película para TV3, ‘Mentides’, que rodaremos

este mes de diciembre, ya que el argumento va de las mentiras que se dicen en una familia durante la comida típica de Navidad. Esas pequeñas mentiras para sobrevivir”. Por lo que se ve, a pesar de la crisis, a Sílvia Munt no le faltan propuestas de trabajo. La realizadora catalana físicamente engaña mucho, ya que a primera vista es menuda, aparentemente frágil, dulce, educada... Y es todo eso, pero además, en el fondo es una mujer con las ideas claras y una fortaleza y una disciplina logradas con sus años como bailarina de ballet clásico. Pero todo lo bueno se acaba y tenemos que volver a Barcelona, a seguir trabajando. Ya en el aeropuerto, la actriz me comenta lo mucho que le ha gustado la isla: “A Menorca volveré, eso seguro”.

lunar, com un desert de pissarra negra. El far és com un fantasma enmig d’aquestes formacions gairebé volcàniques, a tocar dels penya-segats. El lloc és molt fotogènic, encara que de nit és ben bé per rodar-hi una pel·lícula de terror. Tornem a recollir les nenes, bé, ja no tan nenes, que tenen 16 anys..., i ens en anem a dinar a Es Castell, un poblet de pescadors realment encantador. La Sílvia i les seves filles no paren d’entrar i sortir de les botiguetes d’artesania del port tot tafanejant. Mentre mengem, l’actriu em comenta els seus últims plans. “És a punt d’estrenar-se ‘Mar de plástico’, que aborda el tema de la immigració des d’una perspectiva molt humana. El drama transcorre en un típic poble andalús i és com un western, però rodat a Almeria. I el meu pròxim

projecte és una pel·lícula per a TV3, ‘Mentides’, que rodarem aquest mes de desembre, perquè l’argument parla de les mentides que es diuen en una família durant l’àpat típic de Nadal. Aquestes petites mentides per sobreviure”. Pel que sembla, malgrat la crisi, a Sílvia Munt no li falten pas propostes de treball. La realitzadora físicament enganya molt, perquè a primera vista és menuda, aparentment fràgil, dolça, educada... I n’és ben bé, de tot això, però a més, en el fons és una dona amb les idees clares i una fortalesa i una disciplina aconseguides gràcies als seus anys de ballarina. Però tot el que és bo s’acaba i hem de tornar cap a Barcelona, a seguir treballant. Ja a l’aeroport, l’actriu em comenta com li ha agradat l’illa: “A Menorca, segur que hi torno”.

is very spooky, in the middle of volcanic formations, hanging along the cliffs. The place is very photogenic, but at night it seems ideal to shoot a horror film. We return to pick up the little girls, well not so little, since they are 16 years old, and we go to have lunch at Es Castell, a really charming fishing village. Sílvia and her daughters go in and out browsing craft shops in the little harbour. While eating, the actress tells me about her latest plans. “We are getting ready for the première of ‘Mar de plástico’ (‘Sea of Plastic’), a film that addresses the issue of immigration from a very human perspective. The drama is set in a typical Andalusian village and it’s like a western, but filmed in Almeria. And my next project is a film for the

Catalan television, ‘Mentides’ (‘Lies’), that we will be filming in December, as the story talks about the lies told by a family during the traditional Christmas meal. Those little lies you need in a family to survive”. As you can see, despite the crisis, Sílvia Munt has no shortage of work offers. The Catalan filmmaker has a physically cheating image at first sight. She seems small, frail, sweet, polite... And she’s all that, but deep inside, she is also an assertive woman with strength and discipline that she gained during her years as a ballet dancer. But all good things come to an end and we must return to Barcelona to continue working. At the airport, the actress tells me how much she’s liked the island: “I’ll come back to Menorca, that’s for sure”.

En el santuario de la Virgen del Toro

spanorama Spanair

23


Recomendados de Menorca Recomanats de Menorca | Our Suggestions in Menorca Por Gloria Zorrilla HotelPlayaAzul

En la costa sur de la isla y muy cerca del aeropuerto, el Hotel Playa Azul, de la cadena Set Hotels, se encuentra en lo alto de una cala con unas fantásticas vistas sobre la playa de Cala’n Porter. Es un 3 estrellas con todas las comodidades que acaba de ser reformado de arriba abajo, y cuenta con aire acondicionado y unos baños estupendos. Además de habitaciones, tienen unos cuantos bungalows dúplex que resultan muy cómodos si vas con niños. La piscina también es fantástica para estar leyendo, disfrutando del paisaje o para darse un chapuzón. Hotel Playa Azul. Set Hotels. Paseo Marítimo, 27. Cala’n Porter. Menorca. Tel. 971 377 421. http://www.sethotels.com/es/hotelplaya-azul-menorca.php

Faustino

¿Qué hace un sevillano en una cueva de pescadores? Pues diseñar ropa, bisutería, bolsos, cinturones y todo tipo de accesorios para hombre y mujer. Son piezas muy exclusivas que seguro que te sientan bien, y a unos precios muy accesibles (vestidos a 50€ y collares a 10€). El lugar es realmente insólito y vale la pena entrar, ya que está abierto hasta las tantas de la noche. Faustino lleva 35 años en este local y puede que éste sea el último. Lo de siempre, la especulación que no entiende de artesanía, ni de tiendas con encanto. Cala Font, 41. Es Castells. Menorca

JAP

¿Hay algo más menorquín que unas abarcas? Castell se dedica a la fabricación de este calzado rústico elaborado con piel de vaca y suela de neumático. Pero, además de los modelos de toda la vida han lanzado toda una serie mucho más ‘trendy’, de colores, con nuevos materiales y con estampados infantiles. Tienen fábrica y varias tiendas en la isla con el nombre JAP. Avarques Castells. Carrer Capllonch, 12, C/ del Roser, 10 y Josep M. Quadrado, 37, en Ciutadella. C/ Major, 18, en Fornells. Carrer Hannover, 38, en Maó. Tel. 971 36 37 25. www.avarcacastell.com

RestauranteSesVoltes Si buscas un lugar para degustar comida menorquina, en el centro histórico de Ciutadella está este espacio con una gran oferta. Reserva en la terraza, si puedes, ya que está siempre lleno. Tienen un menú gastronómico por unos 25 € que incluye croquetas de sobrasada, ensalada de queso de Mahón y mermelada de tomate, y todo regado con Bini Fadet, un vino blanco de la isla que es todo un referente. Y si prefieres comer a la carta, hay tapas, pizzas, arroces, pescado... Y el personal es simpático y muy servicial. C/ Ses Voltes, 16. Ciutadella. Tel. 971 38 14 98

24

spanorama Spanair

A la costa sud de l’illa i molt a prop de l’aeroport, l’Hotel Playa Azul, de la cadena Set Hotels, es troba a la part alta d’una cala amb unes fantàstiques vistes sobre la platja de Cala’n Porter. És un 3 estrelles amb totes les comoditats que acaba de ser reformat de dalt a baix, i compta amb aire condicionat i uns banys fantàstics. A més d’habitacions, tenen bungalous dúplex que són molt còmodes si vas amb nens. La piscina també és fantàstica per passar-se una estona llegint tot gaudint del paisatge o per fer-hi una capbussada.

On the south coast of the island and close to the airport, Hotel Playa Azul, part of the Set Hotels chain, is located on top of a cliff with stunning views over Cala En Porter beach. It is a 3-star hotel with all amenities and has just been completely renovated with air conditioning and great bathrooms. In addition to the standard rooms, there are a few duplex bungalows, very comfortable if you go with children. The pool is fantastic to be enjoying the scenery, reading or to simply take a dip.

Què fa un sevillà en una cova de pescadors? Doncs dissenyar roba, bijuteria, bosses, cinturons i tota classe d’accessoris per a home i dona. Són peces molt exclusives que segur que et quedaran bé, i a uns preus accessibles. El lloc és insòlit, i paga la pena d’entrar-hi, ja que és obert fins a la matinada. Faustino fa 35 anys que té aquest local i pot ser que aquest sigui l’ últim. L’especulació que no es preocupa d’artesania, ni de botigues amb encant.

What’s a man from Seville doing in a fishing cave? He designs clothes, jewellery, handbags, belts and all kinds of accessories. They are very exclusive pieces you will look great in and at very reasonable prices. It’s a truly unique place worth the visit, as it is open until late. Faustino has spent 35 years in this place and this might be his last summer. Real estate speculation that doesn’t care about handicrafts or charming boutiques. Shame!

Hi ha res més menorquí que unes avarques? Castell es dedica a la fabricació d’aquest calçat rústic elaborat amb pell de vaca i sola de pneumàtic. Però, a més dels models de tota la vida, ara han llançat tota una sèrie molt més moderna, de colors, amb nous materials i amb estampats infantils per als més petits. Tenen fàbrica i diverses botigues a l’illa amb el nom JAP.

Is there anything more typical of Menorca than ‘avarca’ sandals? Castell is a family dedicated to making these rustic tyre-soled shoes made with cowhide leather. But next to the traditional models, they have just launched a brand new collection: trendier, more colorful, using new materials and print designs for kids. They have a factory and a few shops in the island with the brand name JAP.

Si busques un lloc per degustar menjar menorquí, al centre històric de Ciutadella trobem aquest espai amb una gran oferta. Reserva a la terrassa si és que pots, perquè és sempre ple. Tenen un menú gastronómic per uns 25 € que inclou croquetes de sobrassada i amanida de formatge de Maó, tot regat amb Bini Fadet, un vi blanc de l’illa que és tot un referent... I el personal és simpàtic i molt servicial.

If you are looking for a place to taste food of Menorca, in the heart of Ciutadella you will find this great offer. You’d better book, because it’s always full. They have a gastronomic menu for 25 € including ‘sobrassada’ croquettes, Mahon cheese salad, all washed down with a white wine of the island. If you prefer to eat à la carte, they also have tapas, pizzas, rice, fish... And the staff is friendly and very helpful.


spanorama Spanair

25


Entrevista Interview

Xavier Sardà

El despegue perfecto | L’enlairament perfecte | The perfect take-off El ‘showman’ Xavier Sardà ha conseguido despegar con éxito en todo aquello que se ha propuesto. ¿Su última aventura? Una empresa de simulación aérea. El ‘showman’ Xavier Sardà ha aconseguit alçar el vol amb èxit en tot allò que s’ha proposat. La seva última aventura? Una empresa de simulació aèria. TV showman Xavier Sardà has managed to successfully take off at everything he’s turned his hand to. His latest venture? A flight simulation company. Texto: Raquel Blanco — Fotos: Joan Masats. scribe libros. Toca el saxofón. Trabaja como E tertuliano en la radio. Colabora como articulista en un suplemento dominical. Y, en un mes, se

y ¡a volar!”. ¿Recuerdas cuándo fue la primera vez que te subiste a un avión? Como si fuera ayer. Tenía 14 años y fue en un ParísBarcelona. Había llegado hasta la capital francesa con Toni de la Trinca en coche. Pero, al entrar a París, se nos estropeó. Así que no hubo más remedio que volver a Barcelona en avión. Quedé totalmente alucinado con la experiencia. Y tu interés por la simulación aérea, ¿cómo surgió? Pues la primera vez que probé un simulador de vuelo me encantó. Tanto, que ahora tengo uno. Está en una casita de madera en mi jardín, y allí paso alrededor de una hora al día. Siempre pensé que hacía falta en Barcelona un lugar como Dutifrí Flight Sim Center, donde la gente pudiera entrar y probar qué se siente pilotando un avión y ejecutando todos los procedimientos. A mí, cuando

comencé a cogerle el gusto a la simulación hace treinta años, me habría encantado que existiese un espacio así. Esta es la empresa de mis sueños. Empezaste con la simulación de vuelo y acabaste sacándote el título de piloto. ¡Sí! Pero fue sólo porque quería aprender más cosas para llevar mejor el simulador. Desde hace 32 años, soy piloto de aviones. Hubo una época en que volaba cada fin de semana. A Pamplona, Perpiñán, las Baleares... Ahora repartes el tiempo entre la empresa de simulación y un montón de colaboraciones en los medios. He oído también que, en breve, empezarás a grabar un programa de entrevistas para una cadena estatal. Sí, empiezo a grabar en septiembre. Antena3 me ofreció hacer una serie de 13 entrevistas a personajes de gran relevancia y no pude resistirme. Además, será un formato muy interesante, por-

scriu llibres. Toca el saxo. Treballa de tertulià E a la ràdio. Col·labora com a articulista en un suplement dominical. I d’aquí un mes es posarà a

Com si fos ahir. Tenia 14 anys i va ser en un vol París-Barcelona. Havia arribat en cotxe a la capital francesa amb en Toni de La Trinca. Però, quan vam entrar a París, se’ns va espatllar. De manera que no vam tenir més remei que tornar en avió cap a Barcelona. Em va ben al·lucinar, l’experiència. I el teu interès per la simulació aèria, com va sorgir? La primera vegada que vaig provar un simulador aeri em va encantar. Tant, que ara en tinc un. És en una caseta de fusta al meu jardí, i m’hi passo al voltant d’una hora al dia. Sempre he pensat que, a Barcelona, hi feia falta un lloc com Dutifrí Flight

Sim Center, on la gent pogués entrar i provar què se sent quan pilotes un avió i has d’executar tots els procediments. A mi, quan vaig començar a agafar-li el gust a això de la simulació ara fa trenta anys, m’hauria encantat que hi hagués un lloc com aquest. Aquesta és l’empresa dels meus somnis. Vas començar amb la simulació de vol i vas acabar obtenint el títol de pilot. Sí! Però va ser només perquè volia aprendre més coses per saber portar més bé el simulador. Fa 32 anys que sóc pilot d’avions. Hi va haver una època en què volava cada cap de setmana. A Pamplona, Perpinyà, les Balears...

pondrá a grabar un programa de entrevistas para una cadena estatal. Xavier Sardà es un hombre del Renacimiento. Se interesa por todo, emprende, proyecta, averigua, defiende ideas. Y, charlando con él, uno tiene la impresión de que pasa por la vida deteniéndose a divertirse en cada uno de sus segundos. Su última aventura ha sido abrir junto a dos socios Dutifrí Flight Sim Center (www.dutifri. eu), un centro de simulación de vuelos ubicado en la Gran Vía barcelonesa. Hasta aquí se acercan pilotos profesionales y aprendices. Pero también personas que no han pilotado un avión en su vida y simplemente quieren sentir la sensación de hacerlo durante unas horas. “La idea es acercar la aviación a la gente”, resume Sardà. “Tú llegas aquí, te metes en el simulador junto a un monitor, eliges destino

gravar un programa d’entrevistes per a una cadena estatal. Xavier Sardà és un home del Renaixement. S’interessa per tot, emprèn, projecta, esbrina, defensa idees. I, tot xerrant amb ell, es té la impressió que passa per la vida aturant-se a gaudirne a cada segon. La seva última aventura ha estat obrir amb dos socis Dutifrí Flight Sim Center (www. dutifri.eu), un centre de simulació de vol ubicat a la barcelonina Gran Via. Al centre, s’hi arriben tant pilots professionals com aprenents. Però també persones que mai no han pilotat un avió i que, simplement, volen experimentar la sensació de ferho durant unes hores. “La idea és acostar l’aviació a la gent”, resumeix Sardà. “Tu véns, et fiques al simulador amb un monitor, tries la destinació i a volar s’ha dit!”. Recordes quan va ser la primera vegada que vas pujar a un avió?

e writes books, plays the saxophone, appears H as a regular guest on radio shows, writes as a columnist for a popular Sunday supplement and

is now getting ready to host a new talk show on a national broadcaster, due to hit Spanish screens within one month. Xavier Sardà is a Renaissance man. He is interested in everything, he hatches ideas, guesses, develops, stands up for them. And while talking to him, one gets the feeling that he goes through life trying to catch every second to fill it with fun. His latest venture has been to open, with another two partners, Dutifrí Flight Sim Center (www.dutifri.eu), a flight simulation centre located in Barcelona’s Gran Via. Both professional pilots and apprentices are attracted to the place. But also people who have never flown a plane in their lives and just want to enjoy the feeling of flying for a few hours. “The idea is to bring aviation

26

spanorama Spanair

“No soy ambicioso ni tengo una gran vocación. Simplemente soy un tipo con suerte que ha sabido aprovechar todas las oportunidades”

“No sóc ambiciós ni tinc una gran vocació. Simplement sóc un paio amb sort que ha sabut aprofitar totes les oportunitats” “I am not ambitious, nor do I have a strong vocation. I’m just a lucky guy who has taken advantage of every opportunity” closer to people”, explains Sardà. “You get here, jump aboard the simulator with your instructor, choose your destination and off you fly!”. Do you remember the first time you got on a plane? As if it were yesterday. I was 14 and it was on a Paris-Barcelona flight. We’d got to the French capital with Toni of La Trinca by car. But as we entered Paris, it broke down. So we were left with no choice but to go back to Barcelona by plane. I was completely wowed by the experience. What about your interest in flight simulation,

how did it start? Well, the first time I tried a flight simulator I loved it so much that I have one now. I keep it in a wooden house in my garden and spend about an hour a day there. I always thought Barcelona needed a place like Dutifrí Flight Sim Center, where people could come and try what it feels like to fly a plane, performing all procedures. I myself would have loved to have a place like this when I started getting a taste for simulation thirty years ago now. That’s my dream business. You started with flight simulation until you


spanorama Spanair

27


que las entrevistas se desarrollarán en diferentes escenarios. Al aire libre, en el lugar de trabajo del entrevistado... Y, ¿cuál es el personaje que te encantaría entrevistar y que se te ha resistido? Josep Guardiola. ¿Echas de menos la época en que presentabas el exitoso ‘late night’ ‘Crónicas Marcianas’? Para nada. Ahora tengo un biorritmo totalmente diferente. Fíjate que me voy a dormir a las once y me levanto a las seis cada día... ‘Crónicas Marcianas’ fue una experiencia increíble pero es agua pasada. Un programa televisivo diario chupa toda la energía. No te da un respiro, ni te deja prestar atención a otras cosas. Por ejemplo, a mí me encanta leer novelas históricas. La última que me ha impactado ha sido ‘The Fall of Giants’, de Ken Follett, que habla de la historia de cinco familias durante la Primera Guerra Mundial y la Revolución Rusa. La he leído en inglés. Me habría sido imposible seguir el hilo y disfrutarla si hubiera estado presentando un programa diario. ¿Crees que son importantes las retiradas a tiempo? Decidimos cerrar ‘Crónicas’ cuando todavía tenía muchísima audiencia. Creo que es importante

“No echo de menos la época de ‘Crónicas Marcianas’. Ahora mi biorritmo es totalmente diferente. Me voy a dormir a las once y, a las seis de la mañana ya estoy en pie”

Ara reparteixes el temps entre l’empresa de simulació i un bon grapat de col·laboracions als mitjans de comunicació. He sentit també que, en breu, començaràs a gravar un programa d’entrevistes per a una cadena estatal. Sí, començo a gravar al setembre. Antena3 em va oferir fer una sèrie de 13 entrevistes a personatges de gran rellevància i no m’hi vaig poder resistir. A més, serà un format molt interessant perquè les entrevistes tindran lloc en diferents escenaris. A l’aire lliure, al lloc de treball de l’entrevistat... I quin personatge t’agradaria entrevistar però, de moment, se t’ha resistit? Josep Guardiola. Trobes a faltar l’època en què presentaves el ‘late

night’ ‘Crónicas Marcianas’? Gens ni mica. Ara tinc un bioritme diferent. Me’n vaig a dormir a les onze i m’aixeco a les sis cada dia... ‘Crónicas Marcianas’ va ser una experiència increïble, però ja ha quedat enrere. Un programa televisiu diari et xucla tota l’energia. Et deixa sense esma, sense ganes de fixar-te en altres coses. Per exemple, a mi m’encanta llegir novel·la històrica. L’última que m’ha impactat ha estat ‘The Fall of Giants”, de Ken Follett, que parla de la història de cinc famílies durant la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. L’he llegida en anglès. M’hauria estat impossible de seguir-ne el fil i gaudir-ne si hagués estat presentant un programa diari.

Creus que són importants les retirades a temps? Vam decidir tancar ‘Crónicas’ quan encara tenia moltíssima audiència. Crec que és important saber quan és hora de dir prou. Hi ha gent a qui li costa molt i s’aferra a la televisió fins a arribar a cremar-se. Què n’opines de la televisió que es fa avui a Espanya? La veritat és que, amb tota l’oferta televisiva que hi ha, cada espectador pot fer-se la seva pròpia fòrmula. Hi ha moltíssima varietat de canals. A mi, per exemple, m’encanta veure pel·lícules en versió original. T’agrada la simulació aèria, toques el saxo, escrius llibres, ets un referent a la televisió... Però, on és la teva veritable vocació? Enlloc! Sempre he dit que sóc una persona professional, però no pas vocacional. Ni ambiciosa. Sí que és cert que he tingut moltíssima sort a la vida. Però també que he sabut aprofitar al 100% totes i cadascuna de les oportunitats que he tingut. Vaig començar fent tasques burocràtiques a Radio Nacional. I de llavors ençà, he anat fent carrera a base de treure el màxim profit de tots els treballs que m’han ofert. No tot el mèrit és meu, perquè la fortuna m’ha somrigut. Però hi ha gent que, com jo, té sort a la vida i no la sap aprofitar.

finally qualified as a pilot. Yes! But it was just cause I wanted to learn more to better operate the simulator. I have been a pilot for 32 years now. At one time, I used to fly every weekend. To Pamplona, Perpignan, the Balearic Islands... You currently split your time between your simulation company and loads of regular appearances in the media. I have also heard that you will soon be hosting a new talk show on a national broadcaster. Yes, we’ll be starting in September. Antena3 offered me to do a series of 13 interviews with great personalities and I just couldn’t resist. It will introduce a very interesting format indeed, as the interviews will take place in different settings. Outdoors, at their workplace... What’s the one personality you would like to interview but haven’t yet? Josep Guardiola. Do you miss the time when you hosted the successful late-night show ‘Crónicas Marcianas’? Not at all. I now have a completely different

biorhythm. I go to bed at eleven and get up at six every day...’Crónicas Marcianas’ was an amazing experience, but that’s old news. A daily TV show sucks all your energy. It doesn’t give you a break nor does it let you pay attention to other things. For example, I love reading historical novels. The last one that struck me was “The Fall of Giants”, by Ken Follett, which tells the story of five families during World War I and the Russian Revolution. I read in English. It would’ve been impossible to follow the story and enjoy it had I been hosting a daily show. Do you think it is important to retreat in time? We decided to drop ‘Crónicas’ when we still had a huge audience. I think it is important to know when to stop. Some people get in real trouble and keep clinging to the TV industry until they burn themselves out. What’s your opinion about Spanish television at the moment? The truth is that, with such a wide range of TV

channels and programmes, each viewer can make their own formula. The choice is so varied. In my case, for instance, I love watching films in the original version. You like flight simulation, play the saxophone, write books, you’re a leading figure in Spanish television... But where is your true vocation? Nowhere! I’ve always said that I am a professional, but not a vocational kind of person. Nor ambitious either. It is true that I have been extremely lucky in life. But it’s also true that I’ve managed to take full advantage of every single opportunity that I have been given over the years. I started doing administrative work at Radio Nacional. And from then on, I carved out a career by making the most of each and every job I was offered. The credit is not all mine, cause I’ve been dogged by good luck all my life. But there are people out there who are just as fortunate as I am but don’t know how to take advantage of their good luck.

“No trobo a faltar l’època de ‘Crónicas Marcianas’. Ara el meu bioritme és totalment diferent. Me’n vaig a dormir a les onze i a les sis del matí ja sóc enlaire” “I don’t miss the days of ‘Crónicas Marcianas’. My biorhythm is now completely different. I’m in bed by eleven and up at six running every day”

28

saber cuándo hay que parar. Hay gente a la que le cuesta mucho y se aferra a la televisión hasta llegar a quemarse. ¿Qué opinas de la televisión que se hace ahora en España? La verdad es que, con toda la oferta televisiva que hay, cada espectador se puede hacer su propia fórmula. Hay muchísima variedad de canales. A mí, por ejemplo, me encanta ver películas en versión original. Te gusta la simulación aérea, tocas el saxofón, escribes libros, eres un referente en televisión... Pero, ¿dónde está tu verdadera vocación? ¡En ninguna parte! Siempre he dicho que soy una persona profesional, pero no vocacional. Ni ambicioso. Sí es cierto que he tenido muchísima suerte en la vida. Pero también que he sabido aprovechar al 100% todas y cada una de las oportunidades que me ha dado. Empecé haciendo tareas burocráticas en Radio Nacional. Y, a partir de ahí, fui labrando mi carrera a base de sacar el máximo partido a cada uno de los trabajos que me ofrecían. No todo el mérito es mío, porque la fortuna me ha sonreído. Pero hay gente que, como yo, tiene suerte en la vida y no la sabe aprovechar.

spanorama Spanair


spanorama Spanair

29


30

spanorama Spanair


La costa de Croacia Aquí, los pueblos son pequeños; la comida, recién salida del mar; y el agua, transparente. Aquí, els pobles són petits; el menjar, acabat de sortir del mar; i l’aigua, transparent. A haven of small villages, transparent waters and fresh food straight from the sea. Texto: Raquel Alba — Fotos: Joan Masats e Ignacio G. Balcázar

ubrovnik, el principal reclamo turístico de la ubrovnik, el principal reclam turístic de la D costa croata, era uno de los lugares preferidos Dcosta croata, era un dels llocs preferits del matrimoni format per Elizabeth Taylor i Richard del matrimonio formado por Elizabeth Taylor y Richard Burton. En los años setenta, los actores huían del azaroso Hollywood y se trasladaban a esta pequeña ciudad para descansar. Cuentan que, en una ocasión, Elizabeth Taylor se citó con Tito, presidente de Yugoslavia entre 1952 y 1980. Era la hora de la reunión y Elizabeth permanecía, con gran parsimonia, tomando el té en los jardines de su hotel. Uno de sus asistentes se permitió recordarle que había quedado con Tito. Ella le espetó: “Él es un caballero, esperará”. Efectivamente, Tito la aguardó pacientemente.

Burton. Als anys setanta, els actors fugien de l’atzarós Hollywood i es traslladaven a aquesta petita ciutat per descansar. Diuen que, en una ocasió, Elizabeth Taylor es va citar amb Tito, president de Iugoslàvia entre 1952 i 1980. Era l’hora de la reunió i l’Elizabeth, amb gran parsimònia, seguia prenent el te als jardins del seu hotel. Un dels seus assistents es va permetre recordar-li que havia quedat amb Tito. Ella li va etzibar: “Ell és un cavaller, s’esperarà”. Efectivament, Tito la va esperar pacientment.

Dubrovnik, the main tourist attraction in the Croatian coast, was one of the favourite places of celebrity couple Elizabeth Taylor and Richard Burton. Back in the seventies, they’d decamp from fickle Hollywood to this lovely little town to rest. Rumour has it that, on one occasion, Elizabeth Taylor had arranged to meet Tito, the president of Yugoslavia between 1952 and 1980. It was time to go and Elizabeth was quietly sipping her tea out in the hotel gardens. One of her assistants rushed to remind her that she had a meeting with Tito. She snapped: “He is a gentleman, he will wait”. Indeed, Tito waited for her patiently. This funny little story illustrates two great truths about the Croatian coast. First, the fact that its unpretentious beauty attracts the most selective of tastes. Not only Taylor and Burton. Also great fortunes, such as those of the Agnellis, the Onas-

Isla de Lokrum, justo delante de Dubrovnik spanorama Spanair

31


La anécdota ilustra dos grandes verdades de la costa croata. La primera, que su belleza sin pretensiones atrae a los gustos más sibaritas. No sólo Taylor y Burton. También grandes fortunas como los Agnelli, los Onassis o los Astor han quedado prendadas de sus encantos adriáticos. La segunda, que la paciencia y la elegancia atribuidas a los croatas son ciertas. Y eso, además de en el carácter, se palpa en cada una de las 1.185 islas que trufan el litoral croata. Lejos de las apologías del mal gusto que se han cometido en otros enclaves mediterráneos, aquí todo respira autenticidad. No hay

hoteles embutidos en rascacielos de 30 plantas a dos metros del agua. Ni carteles luminosos que prometan bufés libres de sangrías y pizzas. En la costa croata hay calma, pescadores recogiendo sus redes, pueblecitos de calles empedradas y playas al borde de bosques. Dubrovnik es el centro de todo este ambiente exquisitamente mediterráneo, a medio camino entre lo rústico y lo ‘chic’, entre los viejos marineros fumando en pipa y las jóvenes enfundadas en vestidos blancos descuidadamente caros. Una muralla de dos kilómetros rodea la ciudad.

Y dentro, muchas terrazas elegantes, ningún papel en el suelo y decenas de edificios históricos reconstruidos por los croatas una vez tras otra. Un terremoto en el siglo XVII destruyó muchos de ellos, pero los habitantes los volvieron a levantar de sus ruinas. Lo mismo sucedió tras los bombardeos de Serbia en 1991, que castigaron duramente la ciudad. Obstinados y tozudos, los croatas han logrado mantener intactas, pese a las vicisitudes, la clase y la armonía de Dubrovnik. La misma clase que, hace más de 60 años, llevó a que Winston Churchill dijese que, si alguien

L’anècdota il·lustra dues grans veritats de la de les 1.185 illes que atapeeixen el litoral croat. costa croata. La primera, que la seva bellesa sense Lluny de les apologies al mal gust que s’han pretensions atrau els gustos més sibarites. No comès en altres enclavaments mediterranis, només la Taylor i en Burton. També grans fortunes aquí tot respira autenticitat. No hi ha pas hotels com els Agnelli, els Onassis o els Astor s’han quedat embotits en gratacels de 30 plantes a dos metres bocabadades amb els seus de l’aigua. Ni cartells llumiChurchill decía que Dubrovnik nosos que prometin bufets encants adriàtics. La segona, que la paciència i l’elegància lliures de sangries i pizzes. A era el paraíso en la tierra. atribuïdes als croats són cerla costa croata hi ha calma, Churchill deia que Dubrovnik tes. I això es percep no només pescadors recollint les pel caràcter, sinó en cadascuna era el paradís a la terra. xarxes, poblets de carrers

empedrats i platges arran de boscos. Dubrovnik és el centre de tot aquest ambient exquisidament mediterrani, amb un aire a mig camí entre rústic i ‘chic’, entre els vells mariners fumant en pipa i les joves lluint vestits blancs descaradament cars. Una muralla de dos quilòmetres envolta la ciutat. A dins, moltes terrasses elegants, cap paper al terra i desenes d’edificis històrics reconstruïts pels croats un cop rere un altre. Un terratrèmol al segle XVII va destruir-ne molts, però els seus habitants els van

Churchill used to say Dubrovnik sis or the Astors have been No neon signs advertising was paradise on earth. enthralled with the Adriatic free sangria and pizza bufcharms of the region. Second, fets. A calm environment that the patience and elegance usually attributed to instead, fishermen hauling their nets, villages Croats are real. And that becomes evident not just of cobbled streets and beaches at the edge of in their disposition, but in each of the 1185 islands forests: that’s the Croatian coast. crammed around the coastline of Croatia. Far from Dubrovnik stands at the centre of this exquisite the display of bad taste that has become prevalent Mediterranean atmosphere, somewhere between in other Mediterranean regions, everything here rustic and chic, among the old sailors smoking oozes authenticity. No hotels packed into 30-floor a pipe and young girls clad in white, ruinously skyscrapers just two metres from the water’s edge. expensive dresses. A two-kilometre wall sur-

rounds the city. Inside, there are plenty of elegant terraces, not a single piece of paper on the streets and dozens of historic buildings rebuilt by the Croats again and again. In the seventeenth century, an earthquake destroyed many of them, but they were raised from their ruins by the people of Dubrovnik. The same happened after the Serbian bombings in 1991, which severely shook the city. Strong-willed and stubborn, despite the ups and downs, the Croats have managed to keep the city’s class and harmony intact. The same sense

Dubrovnik

32

spanorama Spanair


Brac Monasterio benedictino en la isla de Mljet

Mlini Playa de Zlatni Rat (Bol) Mlini

spanorama Spanair

33


buscaba el paraíso en la tierra, lo encontraría aquí. Tampoco las hordas de turistas procedentes de cruceros han logrado acabar con el discreto aire de exclusividad de la ciudad. Porque Dubrovnik se ha negado a morir de éxito. Las alarmas comenzaron a sonar cuando se comprobó que, en un día, la población prácticamente se duplicaba si recalaban en el puerto varios barcos y sus pasajeros descendían a la vez. Ante la amenaza de saturación, tal y como nos explica Mirjana Darrer, responsable de turismo de Dubrovnik, las autoridades portuarias decidieron

hace un par de años establecer un rígido horario de desembarcos para impedir que los “cruceristas” tomaran las calles a la misma hora. Nada sorprendente si tenemos en cuenta que los croatas se toman muy en serio el turismo. Con Dubrovnik como campamento base, descubrir la costa croata es verdaderamente un hallazgo. Fascina la isla de Mljet, estrecha y a medio camino entre Dubrovnik y Korcula, otra isla y lugar de nacimiento de Marco Polo según algunos historiadores. Buena parte de Mljet se

tornar a aixecar de les ruïnes. El mateix va passar Dubrovnik s’ha negat a morir d’èxit. Les alarmes després dels bombardejos de Sèrbia el 1991, que van van començar a sonar quan es va comprovar que, castigar durament la ciutat. Obstinats i tossuts, els en un dia, la població pràcticament es duplicava croats han aconseguit mantenir intactes, malgrat si recalaven al port diversos vaixells i els passatles vicissituds, la classe i l’harmonia de Dubrovnik. gers en baixaven tots alhora. Davant l’amenaça La mateixa classe que va fer que Winston Churchill de saturació, tal com ens explica Mirjana Barrer, digués, fa més de 60 anys, que si algú cercava el responsable de turisme de Dubrovnik, les autoparadís, el trobaria aquí. ritats portuàries van decidir fa un parell d’anys Tampoc les hordes de turisd’establir un rígid horari Las playas de Croacia empiezan tes procedents de creuers de desembarcaments per no han aconseguit acabar tal d’impedir que els tots donde acaban los bosques. amb el discret aire d’exclu“creueristes” prenessin Les platges de Croàcia comencen sivitat de la ciutat. Perquè els carrers a la mateixa

hora. Res de sorprenent si tenim en compte que els croats es prenen molt seriosament el turisme. Amb Dubrovnik com a campament base, descobrir la costa croata és una veritable troballa. Fascina l’illa de Mljet, estreta i a mig camí entre Dubrovnik i Korcula, una altra illa on, segons alguns historiadors, va néixer Marco Polo. Bona part de Mljet es troba ocupada per un Parc Nacional. Aquí es pot passejar en bicicleta, nedar entre meduses que no piquen i sentir proper el paradís. Dins de Mljet, una altra illa: un petit tros de terra envoltat de llacs que allotja un monestir benedictí del segle XII i diversos camins que condueixen a

of class that, over 60 years at the same time, the Beaches in Croatia start right where ago, led Winston Churchill population could nearly the forests end. to confess that if someone double in just one day. was ever looking for paradise Faced with the threat on earth, they would find it of overcrowding, port here. authorities decided a couple of years ago to set a The hordes of tourists from cruise ships have not tight disembarking schedule to prevent “cruisers” dampened Dubrovnik’s discreet atmosphere of from taking over the streets all at once. Not a exclusivity either. Because the city has refused to surprising decision, if we bear in mind that Croats be flushed with success. Alarm bells started ringing take tourism very seriously. when it was found that, if several ships were docked With Dubrovnik as a base camp, exploring the in the port and all passengers were allowed off Croatian coast becomes a delightful discovery.

Particularly fascinating is Mljet, a narrow island halfway between Dubrovnik and Korcula, another island and the birthplace of Marco Polo, according to some historians. Much of Mljet is occupied by a National Park. Here you can ride your bicycle, swim among jellyfish that don’t sting and feel close to paradise. Within Mljet, there is another island, a small piece of land surrounded by lakes which is home to a 12th century Benedictine monastery and several paths leading to little churches and places where you can swim alone. The islands of Cres, Rab and Krk, in the Gulf of Kvar-

allà on s’acaben els boscos.

Península de Peljesac

Mljet

Mljet

34

halla ocupada por un Parque Nacional. Aquí se pasea en bicicleta, se nada entre medusas que no pican y se siente cercano el paraíso. Dentro de Mljet, otra isla, un pequeño trozo de tierra rodeado de lagos que alberga un monasterio benedictino del siglo XII y varios senderos que conducen a ermitas y lugares donde bañarse a solas. Las islas de Cres, Rab y Krk, en el golfo de Kvarner, o Brac y Hvar, frente a la costa dálmata, también destilan esa adorable paz que transmiten las cosas sin artificios. A destacar Hvar, que se ha

spanorama Spanair


convertido en uno de los destinos de moda para quienes buscan la tradicional fórmula “sol y playa”, pero con un ‘twist’ de buen gusto. El islote de Bisevo, junto a la isla de Vis, es un atractivo en sí mismo, gracias a su playa de arena y la famosa Cueva Azul, a la que se accede desde el mar. Pero, en un terreno todavía tan salvaje y poco manido como la costa croata, lo bueno es, más allá de las recomendaciones, seguir el propio instinto y diseñar una ruta personal. Y desermites i indrets on banyar-se a soles. Les illes de Cres, Rab i Krk, al golf de Kvarner, o Brac i Hvar, davant de la costa dàlmata, també destil·len aquesta pau adorable que transmeten les coses sense artificis. Cal destacar Hvar, que s’ha convertit en un dels destins de moda per a qui busca la tradicional fòrmula de “sol i platja” però amb un ‘twist’ de bon gust. L’illot de Bisevo, a tocar de l’illa de Vis, és un atractiu per si mateix, gràcies a la seva platja de sorra i la famosa Cova Blava, a la qual s’accedeix per mar. Però, en un terreny encara tan salvatge i poc ner, or Brac and Hvar, off the Dalmatian coast, also exude the lovely peace brought by simple things. A special mention must go to Hvar, which has become a fashionable destination for those seeking the traditional “beach and sun” formula, but with a twist of good taste. Bisevo, a small island near Vis, is an attraction itself, with its beautiful sandy beach and the famous Blue Grotto, which is accessed by sea. But in a wild, untamed land such as the Croatian coast, it’s good to follow your instincts and arrange a personal tour, beyond any recom-

cubrir a solas, en una playa perdida, lo azul y transparente que es el mar del Adriático. Ya lo advirtió Jacques Cousteau en 1978: Dubrovnik y las islas de su alrededor tienen el mar más limpio y más claro de todo el Mediterráneo. Y no se puede decir que Cousteau no entendiera de mares.

✈ Spanair opera cuatro frecuencias semanales entre Barcelona y Dubrovnik (martes, miércoles, sábados y domingos) y tres entre Madrid y Dubrovnik (martes, jueves y sábados).

explotat com la costa croata, més enllà de les recomanacions, és ideal seguir l’instint propi i dissenyar una ruta personal. I descobrir a soles, en una platja perduda, com n’és de blava i transparent, la mar Adriàtica. Ja ho va advertir Jacques Cousteau al 1978: Dubrovnik i les illes dels voltant tenen el mar més net i clar de tota la Mediterrània. I no es pot pas dir que en Cousteau no hi entengués, en coses de mars.

✈ Spanair opera quatre freqüències setmanals entre Barcelona i Dubrovnik (dimarts, dimecres, dissabtes i diumenges) i tres entre Madrid i Dubrovnik (dimarts, dijous i dissabtes).

mendations. And ending up on a lost beach, enjoying the incredibly blue, transparent waters of the Adriatic Sea. Jacques Cousteau did note it in 1978 already: Dubrovnik and the islands around it boast the cleanest, clearest waters in the Mediterranean. And we can’t quite say that Cousteau didn’t know about seas.

✈ Spanair operates four weekly flights between Barcelona and Dubrovnik (Tuesdays, Wednesdays, Saturdays and Sundays) and three between Madrid and Dubrovnik (Saturdays, Thursdays and Saturdays).

Brac

spanorama Spanair

35


Recomendados de Croacia Recomanats de Croàcia | Our Suggestions in Croatia Por Raquel Alba VillaDarrer

Situada en Bosanka, un pueblecito a tan solo diez minutos de Dubrovnik, la Villa Darrer es una buena opción para quienes huyan de la saturación y los altos precios de la ciudad croata en agosto. Ofrece dos estudios para dos personas cada uno y tres apartamentos con capacidad para cuatro personas. Fuera, una barbacoa y una piscina para sacarle el máximo jugo al verano. Bosanka 62.— Tel. +38 (0)20 41 14 83 www.villadarrer.hr

Proto

Figura en todas las listas de restaurantes recomendados de Dubrovnik. Desde 1886, ofrece exquisitos platos croatas, como las gambas adriáticas con salsa de perejil. Reserva una mesa en su terraza recubierta de toldos y averigua por qué el Proto era uno de los lugares preferidos de Eduardo VIII y Wallis Simpson cuando visitaban Croacia. Siroka, 1. Dubrovnik. www.esculap-teo.hr Tel. +385 (0)20 32 32 34

DolceVita

Es uno de los rincones más dulces de Dubrovnik. Alojada en una estrecha callejuela de la ciudad vieja, esta heladería, muy popular entre los autóctonos, resulta el lugar perfecto para sentarse y recuperar fuerzas. No olvides probar el sabor Rock Star, una apetitosa combinación de chocolate y frutos secos. Naljeskoviceva, 1. Dubrovnik. Tel. +385 (0)20 32 26 66

EastWestBeachClub Este club de la playa de Banje recuerda a los locales más ‘chic’ de Saint Tropez. Con un restaurante abierto desde las doce del mediodía hasta la medianoche, y tumbonas y lechos blancos en la arena, el East West se ha convertido en el lugar de peregrinación de la jet set de la ciudad. Cuenta con músicos que entonan melancólicas melodías balcánicas. Frana Supila. Dubrovnik. www.ew-dubrovnik.com Tel. +385 (0)20 41 22 20

Ogigija

Aquí comes en mesas de madera sin mantel y al lado del mar, con los barcos amarrados tan cerca que casi puedes tocarlos con los dedos. Familiar y sencillo, el restaurante Ogigija sirve un pescado delicioso y es uno de nuestros lugares preferidos en esa paradisiaca y desconocida isla que es Mljet. Aquí todo es auténtico, hasta el pan, hecho artesanalmente por los propietarios . Polace, 17. Mljet. Tel. +385 (0)20 74 40 90

36

spanorama Spanair

Situada a Bosanka, un poblet a només deu minuts de Dubrovnik, la Villa Darrer és una bona opció per a qui vulgui fugir de la saturació i els elevats preus de la ciutat croata a l’agost. Ofereix dos estudis per a dues persones cadascun i tres apartaments amb capacitat per a quatre persones. A fora, una barbacoa i una piscina per treure tot el suc de l’estiu.

Located in Bosanka, a little village just a ten-minute drive from Dubrovnik, Villa Darren is a nice choice for those escaping the hustle, the bustle and the high prices of the Croatian city in August. It boasts two studios for two people each and three apartments for four people. Outside, there is a barbecue and a pool to get the best out of your summer.

Surt en tots els llistats de restaurants recomanats de Dubrovnik. Des del 1886, ofereix plats croats exquisits, com les gambes adriàtiques amb salsa de julivert. Reserva una taula a la seva terrassa coberta de tendals i esbrina per què el Proto era un dels llocs preferits d’Eduard VIII i Wallis Simpson quan visitaven Croàcia.

It appears on every list of recommended restaurants in Dubrovnik. Since 1886, they offer exquisite Croatian dishes, such as Adriatic prawns with parsley sauce. Book a table on their terrace, covered with awnings, and find out why Proto was one of Edward VIII and Wallis Simpson’s favourite places when they came to Croatia.

És un dels racons més dolços de Dubrovnik. Allotjada en un estret carreró de la ciutat vella, aquesta gelateria, molt popular entre els autòctons, és el lloc perfecte per seure i recuperar forces. No t’oblidis de tastar el sabor Rock Star, una deliciosa combinació de xocolata i fruits secs.

One of the sweetest spots in Dubrovnik. Housed in a narrow little street in the old town, this ice cream parlour, very popular among the locals, is the perfect place to sit and recover. Don’t forget to try their Rock Star flavour, a tasty combination of chocolate and nuts.

Aquest club de la platja de Banje recorda els locals més ‘chic’ de Saint Tropez. Amb un restaurant obert des de les dotze del migdia fins a mitjanit, i amb gandules i hamaques blanques a la sorra, l’East West s’ha convertit en el lloc de peregrinació de la jet-set de la ciutat. També tenen músics que entonen melangioses melodies dels Balcans.

There’s something about this club on Banje beach that recalls the chic establishments of Saint Tropez. With a restaurant open from noon until midnight, and with white deckchairs on the sand, the East West has become a pilgrimage site for jet-setters in town. There is also a band singing beautiful, melancholy Balkan songs.

Aquí menges en taules de fusta sense estovalles i al costat del mar, amb els vaixells amarrats tan a prop que gairebé pots tocar-los amb els dits. Familiar i senzill, el restaurant Ogigija serveix un peix deliciós i és un dels nostres llocs preferits en aquesta paradisíaca i desconeguda illa que és Mljet. Aquí tot és autèntic, fins i tot el pa, fet artesanalment pels propietaris.

A lovely place where you eat at wooden tables with no tablecloths and right by the sea, with boats moored so close you can almost touch them with your fingers. Cosy and simple, this family restaurant serves delicious fish and is one of our favourite places on this unknown paradise island of Mljet. Everything is real here, even bread, which is homemade by the owners.


spanorama Spanair

37


La saga de los Piccard Siempre más arriba, siempre más abajo La saga dels Piccard, sempre més amunt, sempre més avall The Piccard saga, always higher, always deeper

la saga de los Piccard se inició con Auguste Antoine Piccard, que nació el 28 de enero de 1884 en Basilea, Suiza, al tiempo que su hermano gemelo Jean Felix. La saga dels Piccard es va iniciar amb Auguste Antoine Piccard, que va néixer el 28 de gener de 1884 a Basilea, Suïssa, alhora que el seu germà bessó Jean Felix. The Piccard saga started when Auguste Antoine Piccard was born on 28th January 1884 in Basel, Switzerland, along with his twin brother Jean Felix. Por Luis Vigil de niño, Auguste mostró un gran interés por las Ydeaciencias y luego estudió en el Instituto Federal Tecnología de Zúrich, logrando, al final de sus

del extremo frío y el enrarecimiento del aire. Con la ayuda del Fondo Nacional Belga para la Investigación Científica, Piccard pudo construir su góndola, y el 27 de mayo de 1931, acompañado por Paul Kipfer, despegó de Augsburgo, Alemania, logrando alcanzar una altura record: 15.785 metros. Eran los primeros hombres que alcanzaban la estratosfera. Durante ese vuelo, Auguste logró recoger importantes datos sobre la atmósfera superior de la Tierra, así como medir los rayos cósmicos. Y el 18 de agosto de 1932, saliendo de Dübendorf, Suiza, y acompañado por su ayudante, el físico belga Max Cosyns, batió un nuevo record de altura al alcanzar los 16.200 metros. En total, usando su góndola realizó 27 ascensos en globo, logrando un record de máximo ascenso de 23.000 metros.

Piccard había llegado a lo más alto, por lo que, a mediados de los años treinta, su interés por las alturas se convirtió en un interés por las profundidades, cuando se dio cuenta de que una modificación del hábitat usado en sus ascensos podría permitirle bajar a las profundidades oceánicas, soportando las enormes presiones allí existentes. Hacia 1937 había logrado ya diseñar una pequeña góndola de acero, que podía soportar las tremendas presiones abismales. Iniciada la construcción de su invento, esta fue interrumpida por el estallido de la Segunda Guerra Mundial. Así que, reiniciando su trabajo al final del conflicto, en 1945 logró fabricar una carlinga con forma de burbuja, para un único pasajero y con capacidad para mantener una presión normal en su interior, aunque la presión exterior alcanzase

a de nen, Auguste va mostrar un gran interès JFederal per les ciències i després va estudiar a l’Institut de Tecnologia de Zuric, aconseguint, al

per Paul Kipfer, es va enlairar des d’Augsburg, a Alemanya. Van assolir una altura rècord: 15.785 metres. Eren els primers homes que arribaven a l’estratosfera. Durant aquest vol, Auguste va poder recollir importants dades sobre l’atmosfera superior de la Terra, així com mesurar els raigs còsmics. I el 18 d’agost de 1932, sortint de Dübendorf, Suïssa, i acompanyat pel seu ajudant, el físic belga Max Cosyns, va batre un nou rècord d’altura en arribar als 16.200 metres. En total, amb la seva góndola va realitzar 27 ascensos en globus, assolint un rècord de màxim ascens de 23.000 metres. Piccard havia fet el cim, amb la qual cosa, a mitjans dels anys trenta, el seu interès per les altures es va convertir en un interès per les profunditats, quan es va adonar que una modificació de l’hàbitat usat en els seus ascensos podria permetre de baixar a les profunditats oceàniques, suportant les enormes pressions que hi havia allà al fons. Cap al 1937, ja havia

pogut dissenyar una petita góndola d’acer que podia suportar les tremendes pressions abismals. Iniciada la construcció del seu invent, aquesta fou interrompuda per l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Així doncs, en reiniciar el seu treball al final del conflicte, el 1945 va aconseguir de fabricar una cabina en forma de bombolla, per a un únic passatger i amb capacitat per mantenir una pressió normal en el seu interior, encara que la pressió exterior assolís la tremenda xifra de 46 megapascals, és a dir: 46 milions de pascals (Cal tenir en compte que la pressió atmosfèrica normal és de 101 pascals). El professor Auguste Piccard va morir el 1962, però el seu testimoni, el va recollir el seu fill Jacques Piccard, que va heretar del seu pare la passió per la investigació dels fons marins. Així, ja el 23 de gener de 1960, va aconseguir el rècord en descens submarí a bord d’un batiscaf anomenat Trieste, dissenyat i construït pel seu pare Auguste. L’acompanyava en el descens un Tinent

s a little boy, Auguste showed an early interest A in science. A few years later, he attended the Swiss Federal Institute of Technology in Zurich, and

With the help of the Belgian National Fund for Scientific Research, Piccard constructed his gondola, and on 27th May 1931, he took off from Augsburg, in Germany, along with Paul Kipfer. They reached a record altitude of 15,785 metres and were the first men to enter the stratosphere. During this flight, Auguste managed to gather substantial data on the Earth’s upper atmosphere, as well as to measure cosmic rays. On 18th August 1932, after taking off from Dübendorf, Switzerland, Piccard and his assistant, Belgian physician Max Cosyns, made a second record-breaking ascent to 16,200 metres. He ultimately made a total of 27 balloon flights with his gondola, setting a final ascent record of 23,000 metres. Piccard had just reached the top and, in the

mid-1930s, his interest in heights shifted into an interest in depths, when he realised that a modification of his high altitude balloon cockpit would allow descent into the deep ocean, being able to cope with the enormous pressures that occur there. By 1937, he had designed a small steel gondola to withstand great external pressure. The construction of his craft began, but was interrupted by the outbreak of World War II. Resuming work after the end of the conflict, in 1945 he completed the bubble-shaped cockpit that maintained normal air pressure for a single passenger inside the capsule, even if the pressure outside increased to an amazing 46 megapascals (that is 46 million pascals, while normal air pressure is about 101 pascals). Professor Auguste Piccard died in 1962, but his son Jacques Piccard followed suit. From his fa-

estudios en 1922, el puesto de profesor de Física en la Universidad Libre de Bruselas. Ese mismo año nació su hijo Jacques, que continuaría su saga. En 1927 fue elegido miembro del Congreso Solvay, un grupo de sabios dedicado al estudio de los grandes problemas de la Física y la Química. En 1930, su interés por los viajes en globo (interés compartido por su familia suiza) y el deseo de estudiar la atmósfera superior de nuestro planeta le llevaron a diseñar una góndola de aluminio, esférica y presurizada, con la que esperaba poder explorar esa capa alta de la atmósfera sin necesidad de llevar, como otros anteriores exploradores aeronautas, un traje de presión que le protegiera

final dels seus estudis el 1922, el lloc de professor de Física a la Universitat Lliure de Brussel·les. Aquell mateix any va néixer el seu fill Jacques, que continuaria la saga. El 1927 va ser elegit membre del Congrés Solvay, un grup de savis dedicat a l’estudi dels grans problemes de la Física i la Química. El 1930, el seu interès pels viatges en globus (un interès compartit per la seva família suïssa) i el desig d’estudiar l’atmosfera superior del nostre planeta el van conduir a dissenyar una góndola d’alumini, esfèrica i pressuritzada, amb la qual esperava de poder explorar la capa alta de l’atmosfera sense necessitat de portar, com altres anteriors exploradors aeronautes, un vestit de pressió que el protegís del fred extrem i l’aire enrarit. Amb l’ajuda del Fons Nacional Belga per a la Investigació Científica, Piccard va poder construir la seva góndola, i el 27 de maig de 1931, acompanyat

when he completed his studies, in 1922, he became a professor of physics at the Free University of Brussels. His son Jacques, who would continue the saga, was born on that same year. In 1927, Auguste was appointed a member of the Solvay Congress, a group of scholars devoted to the study of the great problems of physics and chemistry. In 1930, his interest in ballooning, which he shared with most of his family in Switzerland, as well as his desire to study the Earth’s upper atmosphere, led him to design a spherical, pressurised aluminium gondola to explore the upper layer of the atmosphere without requiring a pressure suit to protect from the extreme cold and the rarefied air, like other air explorers needed to wear previously.

38

spanorama Spanair


padre Auguste. Le acompañaba en el descenso un Teniente de la Armada de los Estados Unidos, Don Walsh, y la inmersión tuvo lugar en la fosa de las Marianas, que es la más profunda fosa marina conocida, o sea: el lugar más profundo de la corteza terrestre, y que se halla en el fondo del Pacífico noroccidental, al sureste de las citadas islas. El descenso duró cinco horas y llegaron a los 10.911 metros. Piccard y Walsh son los dos únicos seres humanos que hayan logrado alcanzar ese punto más profundo de la superficie del planeta, el llamado abismo Challenger de la fosa de las Marianas. Tras ese éxito, la Armada de los Estados Unidos

la tremenda cifra de 46 mega pascales (o sea: 46 millones de pascales. Piénsese que la presión atmosférica normal es de 101 pascales). El profesor Auguste Piccard murió en 1962, pero su testigo fue tomado por su hijo Jacques Piccard, que heredó de su padre la pasión por la investigación de los fondos marinos. Así, ya el 23 de enero de 1960, logró el record en el descenso submarino en un batiscafo llamado Trieste, diseñado y construido por su

El profesor Auguste Piccard fue la inspiración para el profesor Tornasol, personaje clave de las aventuras de Tintín, obra del dibujante belga Hergé. El professor Auguste Piccard fou la inspiració per al professor Tornassol, personatge clau de les aventures de Tintín, obra del dibuixant belga Hergé. Professor Auguste Piccard was the inspiration for the Professor Calculus, a key character in the adventures of Tintin, by Belgian cartoonist Hergé.

adquirió el Trieste para dedicarlo a la investigación de las profundidades oceánicas, y Jacques Piccard se trasladó a aquel país para trabajar en el desarrollo y perfeccionamiento de su invento. Luego, construyó otros cuatro submarinos, entre ellos el Auguste Piccard, el primero de pasajeros que hubo en el mundo. El 14 de julio de 1969, dos días antes del lanzamiento de la nave espacial Apolo 11, era botado en Palm Beach, Florida, el nuevo submarino de Piccard: el Ben Franklin, que con una tripulación de seis hombres descendió a una profundidad de 350 metros frente a las costas de Florida y navegó sumergido 2.500 kilómetros hasta las costas de Maine, siguiendo las corrientes marinas durante más de cuatro semanas. Tras una carrera de triunfos, Jacques Piccard murió el 1 de noviembre de 2008 en su casa de Suiza. Dejaba un gran legado científico: los Piccard habían subido a lo más alto y descendido a lo más bajo. Y como nota curiosa, hay que reseñar que el fundador de la saga, el profesor Auguste Piccard, fue la inspiración para el despistado (pero siempre sabio) profesor Tornasol, personaje clave de las tan famosas aventuras de Tintín, obra del dibujante belga Hergé. Al parecer, el dibujante conocía al profesor por haberlo visto en las calles de Bruselas, cuando éste enseñaba en la Universidad de la capital belga. La clara coincidencia entre el profesor real y el de la historieta fue confirmada por el mismo Hergé en una entrevista: “Tornasol es un Piccard a escala reducida, porque el verdadero profesor era muy alto. Tenía un cuello muy destacable, que se alzaba de un cuello de camisa demasiado grande... Hice de Tornasol un mini-Piccard, pues de otro modo habría tenido que agrandar las viñetas de la historieta”.

de l’Armada dels Estats Units, Don Walsh, i la immersió va tenir lloc a la fossa de les Mariannes, que és la més profunda fossa marina coneguda, és a dir: el lloc més profund de l’escorça terrestre, al fons del Pacífic nord-occidental, al sud-est de les esmentades illes. El descens va durar cinc hores i van arribar a una profunditat de 10.911 metres. Piccard i Walsh són els dos únics éssers humans que mai han aconseguit arribar a aquest punt, el més profund de la superfície del planeta: l’anomenat abisme Challenger de la fossa de les Mariannes. Després d’aquest èxit, l’Armada dels Estats Units va adquirir el Trieste per dedicar-lo a la recerca de les profunditats oceàniques, i Jacques Piccard es va traslladar a aquell país per treballar en el desenvolupament i perfeccionament del seu invent. Després, va construir quatre submarins, entre els quals l’Auguste Piccard, el primer de passatgers que hi va haver al món. El 14 de juliol de 1969, dos dies abans del

llançament de la nau espacial Apollo 11, era posat en marxa a Palm Beach (Florida) el nou submarí de Piccard: el Ben Franklin, que amb una tripulació de sis homes va baixar a una profunditat de 350 metres davant les costes de Florida i va navegar submergit 2.500 quilòmetres fins a les costes de Maine, seguint els corrents marins durant més de quatre setmanes. Després d’una carrera de triomfs, Jacques Piccard va morir l’1 de novembre de 2008 a casa seva, a Suïssa.

Deixava un gran llegat científic: els Piccard havien arribat al capdamunt i al capdavall del món. Com a nota curiosa, cal assenyalar que el fundador de la saga, el professor Auguste Piccard, fou la inspiració per al despistat (però sempre savi) professor Tornassol, personatge clau de les famoses aventures de Tintín, obra del dibuixant belga Hergé. Pel que sembla, el dibuixant coneixia el professor d’haver-ho vist als carrers de Brussel·les, quan aquest ensenyava a la Universitat de la capital belga. La clara coincidència entre el professor real i el de la historieta fou confirmada pel mateix Hergé en una entrevista: “Tornassol és un Piccard a escala reduïda, perquè el veritable professor era molt alt. Tenia un coll molt destacable, que s’alçava d’un coll de camisa massa gros... Vaig fer de Tornassol un mini-Piccard, perquè d’una altra manera hauria hagut de fer més grans les vinyetes de la historieta”

ther, he inherited his passion for exploring the seabed. Thus, on 23th January 1960, he made a record dive aboard a bathyscaphe named Trieste, which had been designed and built by his father Auguste. He was accompanied by U.S. Navy Lieutenant Don Walsh and they reached the floor of the Marianas Trench. Known to be the world’s deepest ocean trench, which means the deepest point on the earth’s crust, it is located on the bottom of the northwestern Pacific, south of the Mariana Islands. The descent took five hours and reached a depth of 10.911 metres. Piccard and Walsh are the only two human beings to have ever reached the deepest point on the planet’s surface, the Challenger Deep in the Marianas Trench. Following that success, the Trieste was bought

by the U.S. Navy, to use it for underwater research. Jacques Piccard moved to the United States to work on the development and the improvement of his invention. Later, he constructed another four vessels, among which was the Auguste Piccard, the world’s first passenger submarine. On 14th July 1969, two days before the launch of the Apollo 11 spacecraft, Piccard’s new submarine was towed off the coast of Palm Beach, Florida. The Ben Franklin, with its six-man crew, descended to 350 metres off the coast of Florida and drifted underwater 2,500 kilometres with the ocean current for more than four weeks, reaching the coast of Maine. After a string of successes, Jacques Piccard died on 1st November 2008 at his home in Switzerland. He left a great scientific legacy: the Piccards had reached both the top and the bottom of the

world. As a curious note, it is worth mentioning that the man who started the saga, professor Auguste Piccard, was the inspiration for the oblivious, yet always wise Professor Calculus, a key character in the famous adventures of Tintin, by Belgian cartoonist Hergé. Apparently, the cartoonist had spotted the professor in the streets of Brussels, when he used to teach at the University of the Belgian capital. The clear connection between the real professor and his fictional counterpart was confirmed by Hergé in an interview: “Calculus is a reduced scale Piccard, as the real chap was very tall. He had an interminable neck that sprouted from a collar that was much too large… I made Calculus a mini-Piccard, otherwise I would have had to enlarge the frames of the cartoon strip”. spanorama Spanair

39


40

spanorama Spanair


Sitges, la alegría de vivir Sitges, l’alegria de viure | Sitges, the joy of living Situada a menos de 40 kilómetros de Barcelona, esta pequeña villa marinera sigue conservando su encanto. Situada a menys de 40 quilòmetres de Barcelona, aquesta petita vila marinera segueix conservant el seu encant. Located less than 40 kilometres from Barcelona, ​​this small fishing village still retains its charm. Texto: Josep Mª Matas Arnalot — Fotos: Joan Masats.

rotegida por un microclima excepcional P gracias al macizo del Garraf y bañada por el Mediterráneo, esta villa que fue y es refugio

de artistas y bohemios, mantiene su vitalidad durante todo el año. A lo largo de su historia turística, más que centenaria, la han definido varios eslóganes, como “Sitges, esto sí que es vida” o “La perla del Mediterráneo”, tal y como la denominaba César González Ruano; o “Cascabel del Mediterráneo”, de Ramón Gómez de Serna, o últimamente, “La joya del Mediterráneo”. Todos hacen honor a una realidad, que es la alegría de vivir que se respira en sus calles. La clientela cosmopolita de Sitges le otorga un ambiente

rotegida per un microclima excepcional rotected by an exceptional microclimate thanks P P gràcies al massís del Garraf i banyada per la to the Garraf mountains and bathed by the Mediterrània, aquesta vila, que va ser i és refugi Mediterranean sea, this town that once was and is d’artistes i bohemis, manté la seva vitalitat durant tot l’any. Al llarg de la seva història turística, més que centenària, l’han definida diversos eslògans, com “Sitges, això sí que és vida” o “La perla del Mediterrani”, tal com la denominava César González Ruano; o “Cascavell del Mediterrani”, de Ramón Gómez de Serna; o últimament, “La joia del Mediterrani”. Tots fan honor a una realitat, que és l’alegria de viure que es respira en els seus carrers. La clientela cosmopolita de Sitges li atorga un ambient

still a haven for artists and bohemians, maintains its vitality all year long. Throughout its tourism history, over a century old, it has had several slogans such as “Sitges, this is the life” or “The pearl of the Mediterranean”, as César González Ruano used to call it; or “Bell of the Mediterranean” by Ramón Gómez de Serna; or more recently, “The Jewel of the Mediterranean”. They all live up to a reality, which is the joy of living that permeates the streets of Sitges. The cosmopolitan clientele of Sitges brings a formidable, stately atmosphere to town, making it the ideal

Vista nocturna de la Punta, con la iglesia de Sant Bartomeu i Santa Tecla al fondo. spanorama Spanair

41


formidable y señorial que invita a andar por sus calles, contemplando tiendas de moda y comercios, o por su inigualable paseo de la Ribera o Marítimo, respirando el saludable aire yodado del mar. Siempre de fiesta No hay ningún mes del año sin fiestas en la villa. La primera cita del año es el medio maratón que, tras el día de Reyes, reúne a cerca de 2.000 participantes. Le siguen el carnaval hacia el mes de febrero, el rally de coches de época en marzo y las ferias de anticuarios, de arte y de ‘patchwork’, la Exposición Nacional de Claveles y de Bonsais, el Corpus Christi, que llena de

alfombras florales sus principales calles, y la Fiesta Mayor, que año tras año se celebra en honor de su patrón, Santo Bartolomé, el 24 de agosto. Las Fiestas de la Vendimia y de Santa Tecla, la Fiesta Mayor Pequeña, en septiembre, y el Festival de Cine Fantástico en octubre, cierran un año lleno de celebraciones. Arte, Romanticismo, Modernismo y cultura Sitges fue la capital mundial del Modernismo con las Fiestas Modernistas celebradas durante el último decenio del siglo XIX, y que tenían como anfitrión al pintor, escritor y dramaturgo

cap al mes de febrer, el ral·li de cotxes d’època al formidable i senyorial que convida a caminar pels març i les fires d’antiquaris, d’art i de ‘patchwork’, seus carrers, tot contemplant botigues de moda i comerços, o pel seu inigualable passeig de la Ribera l’Exposició Nacional de Clavells i de Bonsais, el Corpus Christi, que omple de catifes florals els o Marítim, mentre es respira el saludable aire iodat seus principals carrers, i la Festa Major, que any de la mar. rere any se celebra en honor del seu patró, Sant Sempre de festa Bartomeu, el 24 d’agost. No hi ha cap mes de l’any sense No hay ningún mes del año Les Festes de la Verema i de festes a la vila. La primera cita Santa Tecla, la Festa Major de l’any és la mitja marató que, sin fiestas en la villa. Petita, al setembre, i el Fesdesprés del dia de Reis, reuneix No hi ha cap mes de l’any tival de Cinema Fantàstic, prop de 2.000 participants. a l’octubre, tanquen un any La segueixen el Carnestoltes sense festes a la vila.

ple de celebracions. Art, Romanticisme, Modernisme i cultura Sitges va ser la capital mundial del Modernisme amb les Festes Modernistes celebrades durant l’últim decenni del segle XIX, i que tenien d’amfitrió el pintor, escriptor i dramaturg Santiago Rusiñol i la seva ‘troupe’ ambulant d’artistes i bohemis. Avui dia, Sitges continua sent lloc de peregrinació artística, ja sigui per visitar els prestigiosos museus del Cau Ferrat, el Maricel (actualment tots dos es troben en reformes) i el conjunt monumental i el Romàntic, o bé per les

There is not a single month nearly 2000 participants. place to wander around its without a celebration in town . This is followed by the streets while enjoying fashionCarnival, in the month of able shops and businesses, February, the vintage car or to walk along the town’s rally in March and the antique, art and patchwork unique seafront promenade, called Passeig de la Ribera or Passeig Marítim, while breathing the fresh fairs, the National Exhibition of Carnations and Bonsai, the Corpus Christi, when the main streets iodized air of the seaside. in town are covered with floral carpets, and the Always partying Festa Major, the town’s annual festival, which There is not a single month without a celebration is celebrated every year in honour of its patron, in town. The first event of the year is the half maraSaint Bartholomew, on 24 August. The Harvest thon, after the Epiphany, which brings together

Festival and the Santa Tecla Festival, the Festa Major Petita, the town’s minor festival, in September, and the Fantasy Film Festival, in October, top off a fiesta-filled year. Art, Romanticism, Modernism and culture Sitges was the world capital of Art Nouveau with the town’s Modernist Festival, held during the last decade of the nineteenth century, which was hosted by Catalan painter, writer and playwright Santiago Rusiñol and his itinerant troupe of artists and bohemians. Sitges today remains a site of

Calle Primer de Maig, conocida como la ‘calle del pecado’

42

Santiago Rusiñol y su ‘troupe’ ambulante de artistas y bohemios. Hoy en día Sitges continúa siendo lugar de peregrinación artística, ya sea para visitar los prestigiosos museos del Cau Ferrat, el Maricel (ambos actualmente se encuentran en reformas) y el conjunto monumental y el Romántico, o bien por las exposiciones puntuales que se llevan a cabo durante todo el año en diferentes lugares. Es casi imposible creer que en esta pequeña población se ubiquen tres museos. Y recientemente se han sumado a su oferta el Museo de Arte Contemporáneo de Sitges de la

spanorama Spanair


Playa de Sant SebastiĂ

spanorama Spanair

43


Fundación Stämpfly, situado en el antiguo mercado viejo, y la Casa Bacardí. Sitges también es punto de referencia para los cinéfilos que participan en el rebautizado Festival Internacional de Cine de Catalunya, más conocido como el Festival de Sitges. No hay que olvidar tampoco los conciertos de jazz, el Festival Internacional de Tango y el Ciclo de Conciertos de Verano que organizan las Juventudes Musicales, así como los conciertos de Medianoche, el Sitgestiu Cultural –con visitas guiadas y audiciones en los museos–, el Open Internacional de Ajedrez y

para hacer volar su imaginación y embriagarse de su atmósfera y de su gente. Nadie molestaba a nadie. En Sitges se vive y se deja vivir dentro de los parámetros de la tolerancia y la convivencia. Emilia Pardo Bazán, escritora gallega muy buena amiga de Santiago Rusiñol, en el año 1895 compartió unas cuantas horas en el Cau Ferrat, la casa museo del escritor, y escribió en La Vanguardia de aquel tiempo: “Recuerdo que antes de que se hiciera de día pregunté a uno de los compañeros de vigilia si no causaría extrañeza en

exposicions puntuals que es porten a terme durant no oblidar tampoc els concerts de jazz, el Festival tot l’any en diferents llocs. És gairebé impossible de Internacional de Tango i el Cicle de Concerts d’Escreure que, en aquesta petita població, trobem tres tiu que organitzen les Joventuts Musicals, així museus. I recentment s’han sumat a la seva oferta com els concerts de Mitjanit, el Sitgestiu Cultural el Museu d’Art Contemporani de Sitges de la Fun–amb visites guiades i audicions als museus–, dació Stämpfli, situat a l’antic mercat vell, i la Casa l’Open Internacional d’Escacs i el Menjar de Tast, Bacardí. Sitges també és punt en el qual els restaurants La villa fue pionera en el sector més prestigiosos de la vila de referència per als cinèfils que participen en el rebatejat surten al carrer mostrant les del turismo. Festival Internacional de Cineseves habilitats gastronòmiLa vila fou pionera en el ma de Catalunya, més conegut ques i culinàries. com el Festival de Sitges. Cal sector del turisme.

La vila tolerant: viu i deixa viure Pionera en el sector del turisme, amb ciutats com Sant Sebastià, Santander i Palma de Mallorca, Sitges té també un cert aire d’exclusivitat. És acollidora i íntima. I també despren llibertat, convivència i tolerància. Ja a la fi del segle XIX, els artistes modernistes i els pintors hi buscaven refugis secrets i tranquils per fer volar la seva imaginació i embriagar-se de la seva atmosfera i de la seva gent. Ningú no molestava a ningú. A Sitges es viu i es deixa viure dins dels paràmetres de la tolerància i la convivència.

artistic pilgrimage, be it to visit The town was a pioneer in the the Stämpfli Foundation, lotourism industry. the famous museums of Cau cated in the old market, and Ferrat, Maricel (both currently Casa Bacardí. Sitges is also a under renovation), the town’s reference to film lovers who monumental attractions and the Romantic Mutake part in the renamed Catalonia International seum, or to view one of the temporary exhibitions Film Festival, better known as the Sitges Film Fesheld throughout the year in different venues. It is tival. We must not forget about the jazz concerts almost impossible to believe that there are three mu- either, or the International Tango Festival and the seums in this little town. To broaden the choice of Summer Concert Series, organised by Juventudes museums in Sitges, another two have recently been Musicales, as well as the Midnight concerts, added: the Sitges Museum of Contemporary Art, of Sitgestiu Cultural –including guided tours and

museum auditions– the International Chess Open and Menjar de Tast, the culinary festival where the top restaurants in town go out into the streets to show off their cuisine skills. The tolerant town: live and let live A pioneer in the tourism industry, along with cities such as San Sebastian, Santander and Palma de Mallorca, Sitges also boasts a certain air of exclusivity. It’s a cosy, intimate place. It also exudes freedom, coexistence and tolerance. Since the late nineteenth century, modernist artists

Entrada al Museo Maricel de Mar

44

el Menjar de Tast, en el que los restaurantes más prestigiosos de la villa salen a la calle mostrando sus habilidades gastronómicas y culinarias. La villa tolerante: vive y deja vivir Pionera en el sector del turismo junto a ciudades como San Sebastián, Santander y Palma de Mallorca, Sitges tiene también un cierto aire de exclusividad. Es acogedora e íntima. Y también desprende libertad, convivencia y tolerancia. Ya a finales del siglo XIX los artistas modernistas y los pintores buscaban refugios secretos y tranquilos

spanorama Spanair

Interior del Palau Maricel de Mar


Sitges que pasáramos la noche en vela, y me respondió que Sitges tiene el buen sentido de no extrañar los caprichos de los artistas y de comprender que si velamos en un ‘sarao’, entre el ambiente mefítico y el tedio de las insípidas conversaciones, más natural es que velemos por disfrutar del fresco y por ver cómo tiñe de plata y rosa la extensión de este mar nuestro”. Esta tolerancia bien entendida ha hecho que Sitges se haya convertido en una Meca mediterránea del paraíso universal

para todos los gustos, dentro de un clima de convivencia y de respeto mutuo. Más allá de la playa Sitges está muy bien comunicada, tanto por carretera como por vía férrea y el aeropuerto internacional de El Prat se encuentra a tan sólo media hora. Además de poseer tres puertos deportivos dentro su término municipal. Este hecho, unido a sus múltiples atractivos y a la calidad de su oferta hotelera, hace que sea la segunda ciudad

Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega molt bona amiga de Santiago Rusiñol, l’any 1895 va compartir unes quantes hores al Cau Ferrat, la casa museu de l’escriptor, i va escriure a ‘La Vanguardia’ d’aquell temps: “Recordo que abans que es fes de dia vaig preguntar a un dels companys de vigília si no causaria estranyesa a Sitges que passéssim la nit en blanc, i em va respondre que Sitges té el bon sentit de no estranyar els capritxos dels artistes i de comprendre que si vetllem en un ‘sarau’, entre l’ambient mefític i el

tedi de les insípides converses, més natural és que vetllem per gaudir de la fresca i per veure com tenyeix de plata i rosa l’extensió d’aquest mar nostre”. Aquesta tolerància ben entesa ha fet que Sitges s’hagi convertit en una Meca mediterrània del paradís universal per a tots els gustos, dintre d’un clima de convivència i de respecte mutu. Més enllà de la platja Sitges està molt ben comunicada, tant per carretera com per via fèrria, i l’aeroport internacional de El Prat es troba a tan sols

and painters sought secret, quiet refuge to unleash their imagination and to be intoxicated with the people and atmosphere of Sitges. Nobody bothers anyone. In Sitges, people live and let live within the limits of tolerance and coexistence. In 1895, Emilia Pardo Bazán, the Galician writer, a very good friend of Santiago Rusiñol’s, spent a few hours in Cau Ferrat, the writer’s house museum, and wrote in ‘La Vanguardia’ of that time: “I remember

that, before dawn, I asked one of my wakeful fellows whether it should not appear strange to the people in Sitges that we spent a sleepless night, to what he replied that Sitges has the wise sense not to disapprove of the caprice of artists and to understand that if we stay up for a ‘soiree’, amid the fetid air and the tediousness of insipid conversations, it is even more natural that we stay up to enjoy the fresh air and to watch the extension of this sea of ours turn to silver

Mercado en la Plaza del Ayuntamiento

Paseo Marítimo

spanorama Spanair

45


Vista de las playas de Sitges desde la iglesia de Sant Bartomeu i Santa Tecla Tast –identificados con su escudo a la entrada de Catalunya donde se celebran más congresos y convenciones tras Barcelona y también la segunda del establecimiento– y en muchos otros se coma ciudad más utilizada tras la capital para filmar bien a un buen precio. La cocina tradicional de películas y realizar spots publicitarios y reportajes pescadores es la base de sus restaurantes, entre los que también se encuentran de cocina creativa, fotográficos. internacionales y algunos seguidores de los La de los mil y un sabores Teniendo siempre presente la calidad, disfrutar principios del Slow Food. de la gastronomía sitgetana no es un lujo al alcance de pocos. Resulta Más información normal que los restaurantes pertenecientes al Club de Més informació More information:

www.sitges.cat mitja hora. A més de posseir Tenint sempre present la quatres ports esportius dins litat, gaudir de la gastronomia del seu terme municipal. Aquest fet, unit als sitgetana no és un luxe a l’abast de pocs. Resulta seus múltiples atractius i a la qualitat de la seva normal que als restaurants pertanyents al Club oferta hotelera, fa que sigui la segona ciutat de Tast –identificats amb el seu escut a l’entrada de Catalunya on se celebren més congressos i de l’establiment– i en molts altres es mengi bé a convencions després de Barcelona, i també la un bon preu. La cuina tradicional de pescadors és segona ciutat més utilitzada després de la capital la base dels seus restaurants, entre els quals tamper filmar pel·lícules i realitzar spots publicitaris i bé en trobem de cuina creativa, d’internacionals reportatges fotogràfics. i alguns de seguidors dels principis del moviment La dels mil i un sabors Slow Food. and pink”. This kind of well-understood tolerance has turned Sitges into a Mediterranean Mecca offering a universal paradise for all tastes, within a climate of coexistence and mutual respect. Beyond the beach Sitges is very well connected, both by road and rail, and Barcelona airport is just within half an hour’s drive. Besides having three marinas within the town boundary. This, together with its many attractions and the quality of its hotels, makes it the second city in Catalonia to host more conferences and conventions after Barcelona, as well as the second city after the capital to shoot films and 46

spanorama Spanair

commercials and to make photo shoots. The town of the 1001 flavours Bearing in mind the quality, enjoying the cuisine of Sitges is a luxury available to many. It is common that restaurants belonging to the Club de Tast –identified with the club stamp at the entrance of each establishment–, as well as many other places, serve good food at a nice price. Fishermen’s traditional cuisine is the basis of Sitges’s restaurants, including creative cuisine restaurants, international restaurants and even some establishments run by followers of the principles of Slow Food.


Esenciales de Sitges

Els essencials de Sitges | Essentials of Sitges Por Josep Mª Matas Arnalot HotelBestWesternSuburMarítim Este agradable hotel de cuatro estrellas se encuentra ubicado en primera línea de mar, en una de las zonas más tranquilas de la villa, y a 10 minutos del centro. Su renombrado restaurante, El Cau del Vinyet, situado en una torre de 1924 anexa al hotel, es otra buena razón para alojarse en él, por su cuidada gastronomía y su ambiente familiar e íntimo. Passeig Marítim, s/n. Tel. 938 941 550. www.hotelsuburmaritim.com

Aquest agradable hotel de quatre estrelles es troba situat en primera línia de mar, en una de les zones més tranquil·les de la vila, i a 10 minuts del centre. El seu conegut restaurant, El Cau del Vinyet, situat en una torre del 1924 annexa a l’hotel, és una altra bona raó per allotjar-s’hi, per la seva acurada gastronomia i el seu ambient familiar i íntim.

RestauranteLaNansa Situado en uno de los callejones más característicos del casco antiguo de la villa, este negocio familiar ofrece cocina tradicional catalana actualizada. Su célebre ‘arroz a la sitgetana’, es el plato estrella, pero también destacan platos como el escabeche de bonito o el fricandó de rape, entre muchos otros. Carreta, 24. Tel. 938 941 927. www.restaurantlanansa.com

Situat en un dels carrerons més característics del nucli antic de la vila, aquest negoci familiar ofereix cuina tradicional catalana actualitzada. El seu cèlebre arròs “a la sitgetana” és el plat estrella, però també destaquen plats com l’escabetx de bonítol o el fricandó de rap, entre molts altres.

RestauranteFragata Inaugurado en 1965 y restaurado en 2005, ofrece una cocina de raíces mediterráneas. Situado al pie del Baluarte que corona la iglesia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, su tranquila terraza frente al mar es la mejor opción para las noches de verano. Su exquisita bodega cuenta con más de 300 referencias de vinos. Passeig de la Ribera, 1. Tel. 938 941 086. www.restaurantefragata.com

RestaurantePicnic

Situado en medio del paseo Marítimo, delante de la playa. Especializado en cocina marinera, arroces y pescados, entre los que destacan platos como el arroz frito con bogavante y ‘moixernons’. Cuenta también con un Lounge Bar, el ‘Pique Nique’, un agradable espacio donde tomar un cóctel o una copa por la noche, en un ambiente muy original. Passeig de la Ribera, s/n. Tel. 938 110 40. www.restaurantpicnic.com

Avinguda Port d’Aiguadolç, 8. Tel. 938 114 545. www.hotelestela.com

Located in one of the most characteristic streets in the old town, this family business offers updated traditional Catalan cuisine. Their famous ‘arròs a la sitgetana’ (Sitges-style rice) is their signature dish, but they also serve dishes such as marinated bonito or fricassee of monkfish, among many others.

Inaugurat el 1965 i restaurat el 2005, ofereix una cuina d’arrels mediterrànies. Situat al peu del Baluard que corona l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, la seva tranquil·la terrassa davant del mar és la millor opció per a les nits d’estiu. El seu exquisit celler compta amb més de 300 referències de vins.

Opened in 1965 and renovated in 2005, it offers Mediterranean-based cuisine. Situated at the foot of the Bastion crowning the church of Sant Bartolomeu i Santa Tecla, their tranquil terrace facing the sea is the best option for summer evenings. Their exquisite wine cellar boasts over 300 different wines.

Situat al bell mig del passeig Marítim, davant la platja. Especialitzat en cuina marinera, arrossos i peix, entre els quals destaquen plats com l’arròs fregit amb llamàntol i moixernons. Compta també amb un Lounge Bar, el Pique Nique, un agradable espai on prendre un còctel o una copa a la nit, en un ambient molt original.

Smack in the middle of the promenade, right opposite the beach. Specialising in seafood, rice and fish, including dishes such as fried rice with lobster and mushrooms. There is also a Lounge Bar, the Pique Nique, a pleasant space to have a cocktail or some drinks at night in a very original atmosphere.

HotelEstelaBarcelona Ubicado en un edificio de estilo mediterráneo, en el diseño de este cuatro estrellas ha participado Josep M. Subirachs, con un impactante conjunto de escalinatas, cascadas y esferas. Y nueve de sus habitaciones han sido decoradas por artistas como Quim Hereu, Josep Puigmartí, Marc Villalonga y Joan Iriarte.

This pleasant four-star hotel is located on the seafront in one of the most peaceful corners of town, and just a 10-minute walk from the centre. Their famous restaurant, El Cau del Vinyet, located in an attached tower dating back to 1924, is another good reason to stay, for its impeccable cuisine and its intimate, cosy atmosphere.

Ubicat en un edifici d’estil mediterrani, en el disseny d’aquest quatre estrelles, hi ha participat Josep M. Subirachs, amb un impactant conjunt d’escalinates, cascades i esferes. I nou de les seves habitacions han estat decorades per artistes com Quim Hereu, Josep Puigmartí, Marc Vilallonga i Joan Iriarte.

Housed in a Mediterraneanstyle building, Catalan sculptor Josep M. Subirachs has contributed to the design of this four-star hotel, with an impressive set of staircases, cascades and spheres. And nine of the hotel rooms have been decorated by artists such as Quim Hereu, Josep Puigmartí, Marc Villalonga and Joan Iriarte. spanorama Spanair

47


Embajador Spanair Ambaixador Spanair Spanair Ambassador

Jordi Labanda

Jordi Labanda se ha convertido en uno de los diseñadores más populares. ¿Quién no ha llevado una carpeta bajo el brazo con sus dibujos?. Jordi Labanda ha esdevingut un dels dissenyadors més populars. Qui no ha portat mai una carpeta davall del braç amb els seus dibuixos?. Jordi Labanda has turned into one of the most popular designers. Who didn’t carry a folder with his illustrations under her arms? Por Sergi Pàmies.

moderadamente en las casualidades Cenreer invita a pensar que nacer el año 1968 influyó el destino profesional de Jordi Labanda. De

diseñador de modas, ha sabido resumir las contradicciones y frivolidades de este mundo sin caer ni en el petardeo efervescente del sector ni en la densidad intelectualoide. En cuanto a las grandes verdades, sus personajes han desmentido algunos de los tópicos que se atribuye a los amantes del buen gusto y, en sus viñetas, ha introducido ideas, sentimientos y emociones fácilmente identificables, no exentas de un sentido crítico que, sin pontificar, rozan la denuncia de hábitos y clichés. Con una mezcla de tenacidad y timidez, Labanda se ha mantenido un poco alejado de su propio éxito. Ha dejado que su trabajo hable por él, expandiéndose a distintos soportes y colonizando países con

reer moderadamente en las casualidades invita Cdestino a pensar que nacer el año 1968 influyó en el profesional de Jordi Labanda. De Uruguay

resumir las contradicciones y frivolidades de este mundo sin caer ni en el petardeo efervescente del sector ni en la densidad intelectualoide. En cuanto a las grandes verdades, sus personajes han desmentido algunos de los tópicos que se atribuye a los amantes del buen gusto y, en sus viñetas, ha introducido ideas, sentimientos y emociones fácilmente identificables, no exentas de un sentido crítico que, sin pontificar, rozan la denuncia de hábitos y clichés. Con una mezcla de tenacidad y timidez, Labanda se ha mantenido un poco alejado de su propio éxito. Ha dejado que su trabajo hable por él, expandiéndose a distintos soportes y colonizando países con una elegancia estética que igual seduce a los australianos que a

A

His consolidation as a professional coincided with the simultaneous explosion onto the scene of three phenomena: the industrialisation of glamour, the democratisation of fashion and the sudden blurring of universal truths. And this is the terrain in which Labanda is in his element. Without being exactly a photographer or a fashion designer, he has skilfully managed to gather up and express the contradictions and frivolities of this world without falling into the trap of the sector’s tedious effervescence or intellectual obscurity. And when it comes to universal truths, his characters have done away with some of the clichés attributed to the lovers of good taste; instead, his cartoons reflect ideas, sentiments and emotions that are immediately identifiable, yet which also contain a certain critical sense which, without straying into the realms of self-righteousness, gently chide certain habits and stereotypes. With exactly the right dose of tenacity and timidity, Labanda has cleverly managed to set himself apart from his own success, opting instead to allow his work to speak for himself, moving into various formats and colonising countries with an aesthetic elegance capable of

Uruguay a Barcelona, de diseñador industrial a ilustrador comercial, parece sentirse más cómodo acumulando vocaciones compatibles que ciñéndose a los límites escuetos de una única definición. Los tiempos mandan y la dispersión bien entendida empieza por uno mismo. Su consagración coincidió con la explosión de tres fenómenos simultáneos: la industrialización del glamour, la democratización de la moda y la flaccidez de las grandes verdades. Este ha sido el territorio en el que más cómodo se ha sentido Labanda. Sin ser ni fotógrafo ni

a Barcelona, de diseñador industrial a ilustrador comercial, parece sentirse más cómodo acumulando vocaciones compatibles que ciñéndose a los límites escuetos de una única definición. Los tiempos mandan y la dispersión bien entendida empieza por uno mismo. Su consagración coincidió con la explosión de tres fenómenos simultáneos: la industrialización del glamour, la democratización de la moda y la flaccidez de las grandes verdades. Este ha sido el territorio en el que más cómodo se ha sentido Labanda. Sin ser ni fotógrafo ni diseñador de modas, ha sabido

half-hearted belief in coincidences could lead you to think that the fact that he was born in 1968 played a major part in determining Jordi Labanda’s career. From Uruguay to Barcelona, from industrial designer to commercial illustrator, he seems to feel more at home collecting compatible vocations than sticking rigidly to the limits of a straightforward, clear-cut definition. You have to go with the flow and dispersion in its true sense always starts with the self. Sergi Pàmies, escritor y periodista catalán, nos ofrece cada mes un ‘perfil’ de nuestros embajadores. Sergi Pàmies, escriptor i periodista català, ens ofereix cada mes un ‘perfil’ dels nostres ambaixadors. Sergi Pàmies, Catalan writer and journalist, brings us a monthly ‘profile’ of one of our ambassadors.

48

spanorama Spanair


una elegancia estética que igual seduce a los australianos que a los japoneses. Si alguna vez tienen ocasión de ver los originales de sus dibujos, no desaprovechen la oportunidad. De cerca, tienen la textura de la gran pintura contemporánea y sorprende que esos personajes tan estilizados y lánguidos, tan despistados y aparentemente condescendientes, ocupen tan poco espacio y estén rodeados de un esfuerzo de luz preciso y deslumbrante. Diseñador, ilustrador, modista, fashion victim, las etiquetas le rodean y le sobran. Pero, sin ánimo de pontificar, yo lo dejaría en artista. ✈✈✈

Ventana o pasillo Ventana. Destino ideal NYC. Destino habitual Ibiza (para ir a Formentera). Destino al que no le gustaría volver Prefiero no decirlo para no herir susceptibilidades... Cuántos vuelos al año De veinte a treinta. Traveler o Premium Ambos. Depende del viaje. Tarjeta de embarque en el móvil, por Internet o en papel En papel, no soy nada tecnológico Equipaje de mano o maleta Ojalá todos los viajes se pudieran apañar con equipaje de mano. Lo mejor de volar Volar. Lo peor de volar Hacerse la maleta y todo lo que tenga que ver con esperar. ¿Agencia de Viajes o Internet? Internet… aunque a veces sigo recurriendo a las agencias (sobre todo para viajes trepidantes). Menú ideal Comida buena y ligera, fruta, cosas así. ¿Cuáles son sus aeropuertos preferidos? Los pequeñitos, aquellos en los que puedes bajar la escalerilla del avión y salir a la calle (van quedando pocos). No me gustan los aeropuertos grandes, me dan vértigo. ¿Tiene miedo a volar? Al contrario. ¿Lectura o película? Lectura. ¿Escucha música (iPod)? Sí, con frecuencia. ¿Qué tipo de lectura prefiere? Un buen libro de Alice Munro, por ejemplo. El avión es un sitio estupendo para concentrarse en la lectura (para aislarme más siempre uso tapones en los oídos). ¿Qué tipo de película? Las más malas, aquellas que no pagaría para ver, bodrios tipo “The tourist” y cosas así. Aunque tengo que confesar el tremendo impacto que me provocó ver “El nuevo Mundo” de Terrence Malick en un vuelo NY-BCN. ¿Atiende a las demostraciones de seguridad que se realizan en el avión? Debo de confesar que no, siempre me da un poco de vergüenza ajena. ¿Sabe dónde está situado el chaleco salvavidas? “Debajo del asiento”. ¿Recuerda su primer vuelo? Vívidamente. Tendría unos tres o cuatro años y volaba con mis padres de Barcelona a Bilbao. Al ver las nubes desde la ventanilla, pensé que aquello era un campo de algodón infinito. Me tuvieron que sujetar entre varias personas porque me entró un ataque de histeria: quería tirarme del avión para caer y rebotar sobre esa blancura inacabable. Me acuerdo de esto SIEMPRE que estoy mirando por la ventanilla de un avión. ¿Qué mejoraría durante el vuelo? Las distancias entre asientos, la comida, la pronunciación en inglés de agunos auxiliares de vuelo y el comportamiento de algunos pasajeros. Doy gracias a que todavía no se pueda hablar por el móvil durante el vuelo, cuando se abra la veda será una pesadilla. ¿Qué mejoraría mientras espera para iniciar el vuelo? Casi todo... ¿Le han perdido el equipaje en alguna ocasión? Unas tres o cuatro, aunque siempre me lo han devuelto al dia siguiente.

los japoneses. Si alguna vez tienen ocasión de ver los originales de sus dibujos, no desaprovechen la oportunidad. De cerca, tienen la textura de la gran pintura contemporánea y sorprende que esos personajes tan estilizados y lánguidos, tan despistados y aparentemente condescendientes, ocupen tan poco espacio y estén rodeados de un esfuerzo de luz preciso y deslumbrante. Diseñador, ilustrador, modista, fashion victim, las etiquetas le rodean y le sobran. Pero, sin ánimo de pontificar, yo lo dejaría en artista. ✈✈✈

Finestra o passadís? Finestra. Destinació ideal NYC. Destinació habitual Eivissa (per anar a Formentera). Destinació a la qual no us agradaria tornar M’estimo més no dir-ho per no ferir cap susceptibilitat… ¿Quants vols a l’any? De vint a trenta. ¿Traveler o Premium? Ambdós. Depèn del viatge. ¿Targeta d’embarcament al mòbil, per Internet o en paper? En paper, no sóc gens tecnològic. ¿Equipatge de mà o maleta? Estaria bé si tots els viatges es poguessin apanyar amb equipatge de mà. El millor de volar Volar. El pitjor de volar Fer-se la maleta i tot el que està relacionat amb l’espera. ¿Agència de Viatges o Internet? Internet…tot i que a vegades encara segueixo recorrent a les agències (sobretot per a viatges trepidants). Menú ideal Menjar bo i lleuger, fruita, coses així. ¿Quins són els vostres aeroports preferits? Els petitets, aquells en què pots baixar l’escala de l’avió i sortir al carrer (ja en queden pocs). No m’agraden els aeroports grans, em causen vertigen. ¿Teniu por de volar? Al contrari. ¿Lectura o pel·lícula? Lectura. ¿Escolteu música (iPod)? Sí, amb freqüència. ¿Quina mena de lectura preferiu? Un bon llibre d’Alice Munro, per exemple. L’avió és un lloc perfecte per concentrar-se en la lectura (per aïllar-me més sempre utilitzo taps en les orelles). ¿Quina mena de pel·lícula? Les més dolentes, aquelles que no pagaria per veure, nyaps del tipus “The tourist” i coses així. Tot i això he de confessar el gran impacte que em va provocar veure “El nou món” de Terrence Malick en un vol NY-BCN. ¿Feu atenció a les demostracions de seguretat que es realitzen a l’avió? He de confessar que no, sempre em provoca una mica de vergonya aliena. ¿Sabeu on està situada l’armilla salvavides? “Sota el seient”. ¿Recordeu el primer vol? Vívidament. Devia tenir uns tres o quatre anys i volava amb els meus pares de Barcelona a Bilbao. Quan vaig veure els núvols des de la finestreta, vaig pensar que allò era un camp infinit de cotó. Em van haver de subjectar entre vàries persones perquè em va agafar un atac d’histèria: volia llançar-me de l’avió per caure i rebotar sobre aquella blancor inacabable. SEMPRE que estic mirant per la finestreta d’un avió, recordo aquest fet. ¿Què milloraríeu durant el vol? Les distàncies entre seients, el menjar, la pronunciació de l’anglès d’alguns auxiliars de vol i el comportament d’alguns passatgers. Dono gràcies al fet que encara no es pugui parlar pel mòbil durant el vol, quan s’obri la veda serà un malson. ¿Què milloraríeu mentre espereu per iniciar el vol? Pràcticament tot... ¿Us han perdut l’equipatge en alguna ocasió? Unes tres o quatre, encara que sempre me l’han tornat el dia següent .

winning the hearts of Australians and the Japanese alike. If you ever get the chance to see any of his original drawings, you most definitely won’t be disappointed. Close up, they have all the texture of great contemporary paintings. You’ll also be surprised how these stylised and languid characters, so apparently complacent and oblivious to their surroundings, take up so little space and are surrounded by a clever use of light that quite simply dazzles. Designer, illustrator, couturier, fashion victim…he’s all of this and more. But far be it from me to pontificate, the term that best sums him up is that of artist. ✈✈✈

Window or aisle? Window. Your ideal destination NYC. Your usual destination Ibiza (en route for Formentera). A destination you wouldn’t like to go to again I’d rather not say to avoid hurting anyone’s feelings. How many flights per year? Between twenty and thirty. Traveler or Premium? Both. It depends on the trip. Boarding card: on paper, online or on your mobile phone? Paper, I’m not a great technophile. Hand luggage or suitcase? Whenever I can, hand luggage. The best about flying Flying. The worst about flying I wish I could always manage with just my hand luggage. Travel agency or the Internet? The Internet… although I still use agencies from time to time (especially for big trips). Your ideal menu Something delicious and light; fruit, things like that. What are your favourite airports? Small ones, where you can almost get off the plane and step outside (there aren’t many like that left). I’m not keen on huge airports; I find them overwhelming. Are you afraid of flying? Not at all. Quite the opposite. Reading or watching a film? A book. Do you listen to music (iPod)? Yes, quite often. What’s your favourite kind of reading? A good book by Alice Munro, for example. Planes are great for really getting into a book (I always use earplugs to help me disconnect from what’s going on around me). And your favourite kind of film? Really bad ones; the type you’d never pay to go and see – rubbish like “The Tourist”. Although I have to admit that Terrence Malick’s ‘The New World’, which I saw on a flight from New York to Barcelona had a real impact on me. Do you pay attention to the safety demonstrations on planes? I’m afraid I don’t, I always feel a bit embarrassed for them. Do you know where the life jacket is located? “Under the seat”. Do you remember your first flight ever? Quite clearly. I’d be about three or four and flew with my parents from Barcelona to Bilbao. When I saw the clouds out of the window I thought we were flying through an endless field of cotton wool. Several people had to quite literally hold me back in my seat because I got hysterical and wanted to jump out of the plane and bounce around on that endless white fluffiness. Whenever I look out of a plane window that’s what ALWAYS springs to mind. What would you improve during the flight? The space between the seats, the food, the English pronunciation of some members of the cabin crew and the behaviour of certain passengers. Thank goodness we can’t use our mobiles on flights yet; when that starts, it’ll be a real nightmare. What would you improve while waiting for departure? Practically everything. Has your luggage ever been lost? Three or four times, although it’s always been returned the next day. spanorama Spanair

49


Los biquinis no se jubilan Els biquinis no es jubilen | Bikinis don’t want to retire Este verano, el biquini, esa deliciosa prenda acuática de dos piezas, cumple 65 años. Sin embargo, a pesar de la edad, su inmensa popularidad augura que su jubilación está todavía lejos. Aquest estiu, el

biquini, el deliciós vestit de bany de dues peces, fa 65 anys. Malgrat tot, la seva inmensa popularitat augura que la seva edat de jubilació encara és llunyana. This summer, our beloved two-piece swimsuit, the bikini, turns 65. But despite its age, its huge popularity hints that retirement is still a long way off. Por Raquel Alba.

a biografía oficial del biquini comienza el verano a biografia oficial del biquini comença l’estiu del LSegunda L de 1946, justo un año después del final de la 1946, just un any després de la fi de la Segona Guerra Mundial, cuando dos diseñadores Guerra Mundial, quan dos dissenyadors (l’un de (uno de moda y otro experto en automovilismo) dan a luz a esta prenda prácticamente de manera simultánea. Si somos fieles a la historia, Jacques Heim –modista y propietario de una tienda de ropa en Cannes (Francia)- crea por primera vez el biquini y lo comercializa con el nombre de Átomo. Ese verano, el diseñador llena su tienda de biquinis y emprende una campaña de promoción poco exitosa. Las avionetas propagandísticas sobrevuelan la costa de Cannes con un mensaje tan corto como la tela de los biquinis: “Átomo, el traje de baño más pequeño del mundo”. Casi a la vez, otro francés, el ingeniero automovilístico Louis

moda i l’altre expert en automobilisme) engendren aquesta peça gairebé de manera simultània. Si som fidels a la història, Jacques Heim –modista i propietari d’una botiga de roba a Cannes (França)– crea per primer cop el biquini i el comercialitza amb el nom d’Àtom. Aquell estiu, el dissenyador omple de gom a gom la seva botiga de biquinis i enceta una campanya de promoció poc exitosa. Les avionetes propagandístiques sobrevolen la costa de Cannes amb un missatge tan curt com la tela dels biquinis: “Àtom. el vestit de bany més petit del món”. Gairebé a la vegada, un altre francès, l’enginyer automobilístic Louis Réard, comença a

official biography of the bikini begins in the Tofhesummer of 1946, just one year after the end World War II, when two designers (a fashion

designer and an automotive expert) gave birth to the bikini almost simultaneously. If we stay true to history, dressmaker Jacques Heim, the owner of a clothing shop in Cannes (France), first created the bikini and marketed it under the name Atome. That summer, the designer filled his shop with bikinis and launched a not-too-successful advertising campaign. His planes flew over the coast of Cannes displaying a slogan which was as short as the bikini itself: “Atome – the world’s smallest bathing suit”. Almost at once, another Frenchman, the automotive engineer Louis Réard, started designing bikinis and advertising his products on the French Riviera, with greater success than Heim: “Bikini – smaller than the world’s smallest bathing

50

spanorama Spanair


Pioneras

Mientras la Iglesia lo prohibía en España por indecente, actrices como Marilyn Monroe o Rita Hayworth lo lucían a todas horas en las playas de California.

Pioneres

Mentre l’Església Catòlica el prohibia a Espanya per considerar-lo indecent, actrius com Marilyn Monroe o Rita Hayworth el lluïen a tota hora a les platges de Califòrnia.

Pioneering ladies

While the Catholic Church banned it in Spain for being indecent, actresses such as Marilyn Monroe or Rita Hayworth wore it at all times on the beaches of California.

spanorama Spanair

51


Biquini... ¿65 cumpleaños?

El mosaico romano de la Villa Casale (Sicilia) demuestra que ya existían mujeres en biquini hace más de 1.700 años.

Biquini... 65 aniversari?

El mosaic romà de la Villa Casale (Sicília) demostra que ja hi havia dones en biquini fa més de 1.700 anys.

Bikini... 65th birthday?

The Roman mosaic from Villa Casale (Sicily) proves that there were women wearing bikinis over 1700 years ago.

Réard, comienza a diseñar biquinis y, con más éxito que Heim, anuncia sus productos por la Riviera francesa. “Biquini, más pequeño aún que la prenda de baño más pequeña del mundo”, rezaban los carteles. El biquini debutó en la pasarela el 5 de julio de 1946. Micheline Bernardini, una vedette del casino de París, fue la encargada de modelarlo. Uno de los corresponsales americanos en la capital francesa sentenció en una de sus crónicas: “De repente, una rubia llamada Micheline Bernardini se pasea vistiendo lo que cualquier tonto reconocería como el bañador más pequeño del mundo”. Sólo un año después de la presentación parisina, los comercios de los Estados Unidos comenzaron a vender biquinis de manera discreta. A pesar de ello, el conservadurismo frenaba sus ventas. El certamen de Miss Mundo de 1952 no contó

Louis Réard viste a una modelo Una joven posa en biquini en 1946 en su atélier

dissenyar biquinis i, amb més èxit que no pas Heim, anuncia els seus productes per la Riviera francesa. “Biquini, més petit encara que el vestit de bany més petit del món”, predicaven els seus cartells. El biquini va debutar a la passarel·la el 5 de juliol de 1946. Micheline Bernardini, una vedet del casino de París, fou l’encarregada de lluir-lo com a model. Un dels corresponsals nord-americans a la capital francesa va sentenciar en una de les seves cròniques: “De sobte, una rossa anomenada Micheline Bernardini surt lluint el que qualsevol beneit seria capaç de reconèixer com el banyador més petit del món”. Tan sols un any després de la presentació parisenca, els comerços dels Estats Units començaven a vendre biquinis d’una manera discreta. No obstant això, el conservadorisme en frenava les vendes. Al certamen de Miss Món de 1952, cap candidata no va dur biquini. A més, l’any 1957, la revista ‘Modern Girl Magazine’ afirmava: “No cal malgastar tantes

suit”, his posters read. The bikini made its catwalk debut on 5 July 1946. Micheline Bernardini, a dancer from the Casino de Paris, was Heim’s pick to model the brand new revolutionary swimsuit. An American correspondent in Paris at the time chronicled the event in one of his articles: “All of a sudden, a blonde named Micheline Bernardini ambles out in what any dern fool could see was the smallest bathing suit in the world”. Bikinis started being –discreetly– sold in the United States just one year after they were launched in Paris. Even so, conservatism caused their sales to decline. At the 1952 Miss World pageant, not a single contestant was wearing a bikini. Besides, in 1957, ‘Modern Girl Magazine’ was quoted saying: “It is hardly necessary to waste words over the so-called bikini since it is inconceivable that any girl with tact and decency would ever wear such

Detonación atómica en las Islas Bikini

Invento atómico

Réard bautizó el dos piezas como “bikini” en alusión al atolón Bikini, en el Pacífico, y a los ensayos nucleares que se hacían allí. Para Réard, su invento era tan explosivo como las bombas que caían sobre el atolón.

Invent atòmic

Réard va batejar el dues peces com a “bikini” en al·lusió a l’atol de Bikini, al Pacífic, i als assajos nuclears que s’hi duien a terme. Per a Réard, el seu invent era tan explosiu com les bombes que queien sobre l’atol.

Atomic Invention

Réard named the two-piece “bikini” after the Bikini Atoll in the Pacific, and the nuclear tests that were being held there. For Réard, his invention was as explosive as the bombs that were falling on the atoll

52

spanorama Spanair


con ninguna representante que vistiera biquini. Y en el año 1957, la revista ‘Modern Girl Magazine’ afirmó: “No hay que gastar tanta saliva hablando del biquini porque ninguna chica con un poco de tacto y decencia vestiría una cosa como ésa”. Las 30 pulgadas cuadradas (medida original del biquini) escandalizaron también a la Iglesia, que prohibió su uso en España, Italia y Portugal. De hecho, la publicidad y el cine en España tuvieron vetada la aparición de biquinis hasta los años 70. Mientras, en los países democráticos, los nuevos modelos de biquini comenzaban a triunfar gracias a los referentes cinematográficos. Marilyn Monroe y Rita Hayworth lucían biquinis por Hollywood sin ningún tipo de contemplación. En el año 1952, Brigitte Bardot apareció por primera vez en una película con el mítico dos piezas. Originalmente, el filme se titulaba ‘Manina, la fille sans voiles’. Pero la imagen de una Bardot de 18 años enfundada en un biquini blanco causó tal revuelo que la cinta fue rebautizada como ‘La chica del biquini’. Las portadas de las revistas no dejaban pasar la oportunidad de mostrar a chicas con la nueva prenda acuática. Era un éxito garantizado, hasta el punto de que el magazín conservador ‘Life’ se vio abocado a mostrar, en 1957 y por primera vez, a una actriz en biquini (Jayne Mansfield). Otras cabeceras de prestigio, como ‘Sports Illustrated’, abrieron sus portadas también a la escasez de tela. Yvonne de Carlo, con un biquini ‘inspiración mantelería’

paraules parlant del biquini, perquè on s’és vist que qualsevol xicota amb tacte i decència pogués mai posar-se cosa semblant”. Les 30 polzades quadrades (mesura original del biquini) van escandalitzar també l’Església, que en va prohibir l’ús a Espanya, Itàlia i Portugal. De fet, la publicitat i el cinema a Espanya van tenir vetada l’aparició de biquinis fins als anys 70. Mentrestant, als països democràtics, els nous models de biquini començaven a triomfar gràcies als referents cinematogràfics. Marilyn Monroe i Rita Hayworth lluïen biquinis per Hollywood sense cap mena de contemplacions. L’any 1952, Brigitte Bardot apareixia per primer cop en una pel·lícula amb el mític dues peces. Originàriament, el film es va titular ‘Manina, la fille sans voiles’. Però la imatge d’una Bardot de 18 anys enfundada en biquini blanc va causar tant d’impacte que la cinta es va rebatejar amb el nom de ‘La noia del biquini’. Les portades de les revistes no deixaven passar l’oportunitat de mostrar noies amb la nova peça de roba aquàtica. Era un èxit garantit, fins al punt que el magazín conservador ‘Life’ es va veure abocat, el 1957 i per primera vegada, a mostrar una actriu en biquini (Jayne Mansfield). Altres capçaleres de prestigi, com ara ‘Sports Illustrated’, van obrir també les seves

a thing”. The 30 square inches of the original bikini also scandalised the Catholic Church, which banned its use in Spain, Italy and Portugal. In fact, the bikini was banned in Spanish cinema and advertising until the 1970s. Meanwhile, in democratic countries, new twopiece models began to reap success thanks to the film industry. Bikinis were proudly worn by huge Hollywood stars such as Marilyn Monroe and Rita Hayworth. In 1952, Brigitte Bardot first appeared in a film wearing the legendary two-piece. Originally, the film was titled ‘Manina, la fille sans voiles’. But the image of an 18-year-old Bardot in a white bikini caused such a stir that it was renamed ‘Manina, the Girl in the Bikini’. Magazine covers didn’t miss the opportunity to show girls wearing the brand new bathing suit either. It was guaranteed success, to the point that in 1957, ‘Life’, the conservative magazine, was for the first time obliged to feature an actress wearing a bikini (Jayne Mansfield). Other prestigious titles, such as ‘Sports Illustrated’, also became open-minded towards short clothing. Yet another two statuesque actresses helped turn the two-piece into a definite must for the

No apto para chicas decentes

En el año 1957, la revista estadounidense ‘Modern Girl Magazine’ afirmó: “No hay que gastar tanta saliva hablando del biquini porque ninguna chica con un poco de tacto y decencia vestiría una cosa como ésa”.

No apte per a noies decents

L’any 1957, la revista nord-americana ‘Modern Girl Magazine’ afirmava: “No cal malgastar tantes paraules parlant del biquini, perquè on s’és vist que qualsevol xicota amb tacte i decència pogués mai posar-se cosa semblant”.

Not suitable for decent girls

In 1957, the American ‘Modern Girl Magazine’ was quoted saying: “It is hardly necessary to waste words over the so-called bikini since it is inconceivable that any girl with tact and decency would ever wear such a thing”.

spanorama Spanair

53


Todas quieren uno

A partir de los 60, las playas se llenan de biquinis. El número de verano de la revista americana ‘Sports Illustrated’ está considerado hoy como la Biblia anual del dos piezas.

Totes en volen un

A partir dels anys 60, les platges s’omplen de biquinis. El número d’estiu de la revista americana ‘Sports Illustrated’ es considera actualment la Bíblia anual del dues peces.

All the ladies want one

Since the 1960s, beaches are packed with bikinis. The summer issue of American magazine ‘Sports Illustrated’ is nowadays regarded as the annual Bible for two-piece swimsuits. Jane Russell, en biquini en su mansión de Beverly Hills Dos actrices esculturales acabaron por convertir el dos piezas en el ‘must’ de la mujer sensual. Ursula Andress emergía del mar con un biquini que ha marcado historia –blanco y con un cuchillo en el cinto– en ‘007 contra el Dr. No’ (1962). Hace diez años, ese mismo biquini se vendió por 40.000 libras esterlinas en una casa de subastas londinense. Otra “chica biquini” fue Raquel Welch, que se convirtió en mito erótico gracias al dos piezas cavernícola de ‘Hace un millón de años’ (1966). Durante los años 80 y parte de los 90, el biquini atravesó una grave crisis. La compañía fundada por Louis Réard tuvo que cerrar sus puertas porque solo conseguía comercializar un 30% de lo que se vendía antes. De nada sirvió que, en el año 1983, Carrie Fisher se vistiese con un biquini dorado en ‘El retorno del Jedi’. El número de incondicionales del dos piezas se hundía y, en las playas, reinaban los bañadores. Pero el atractivo del legendario biquini consiguió remontar el bache. En 1993, cuando el voleibol playa fue reconocido como deporte olímpico, el biquini se convirtió en su uniforme oficial. Hoy, en nuestras playas, el dos piezas es infinitamente más popular que el bañador. Este verano, el biquini cumple 65 años sin planes de jubilarse. 54

spanorama Spanair

portades als dissenys amb poca tela. Dues actrius esculturals van acabar per convertir el dues peces en el ‘must’ de tota dona sensual. Ursula Andress sorgia del mar amb un biquini que ha marcat història –blanc i amb un ganivet enfundat en un cinturó– a ‘Dr No’ (1962). Fa deu anys, aquell biquini es va vendre per 40.000 lliures esterlines en una casa de subhastes londinenca. Una altra ‘noia biquini’ va ser Raquel Welch, que es convertí en mite eròtic gràcies al dues peces cavernícola de ‘Fa un milió d’anys’ (1966). Durant els anys 80 i part dels 90, el biquini va travessar una greu crisi. La companyia fundada per Louis Réard va haver de tancar les portes perquè només aconseguia comercialitzar un 30% del que venia abans. De res no va servir que l’any 1983 Carrie Fisher es vestís amb un biquini daurat a ‘El retorn del Jedi’. El nombre d’incondicionals del dues peces s’escurçava i, a les platges, els banyadors eren majoria. Però l’atractiu llegendari del biquini va aconseguir remuntar la crisi. L’any 1993, quan el voleibol platja va ser reconegut com a esport olímpic, el biquini es va convertir en el seu uniforme oficial. Avui, a les nostres platges, el dues peces és infinitament més popular que no pas el banyador. Aquest estiu, el biquini fa 65 anys sense plans de jubilar-se.

sensual women of the world. Ursula Andress emerged from the sea wearing a bikini that has made history –white, knife tucked into the belt– in ‘Dr. No’ (1962). Ten years ago, that very bikini was sold at auction in London for £ 40,000. Another “bikini girl” was Raquel Welch, who became a sex symbol thanks to the cavegirl model she wore in ‘One Million Years BC’ (1966). During the 80s and part of the 90s, the bikini went through a severe crisis. The company founded by Louis Réard had to fold because they only managed to sell 30% of what was being sold before. In 1983, it didn’t help to have Carrie Fisher dressed in a golden bikini in ‘The Return of the Jedi’. The number of supporters of the bikini kept dropping and one-piece swimsuits became a huge success on the world’s beaches. But with its timeless appeal, the legendary bikini managed to make a great comeback. In 1993, the bikini became the official uniform for women’s beach volleyball, when it was elevated to Olympic status. On beaches today, it is far more popular than the one-piece. This summer, the bikini turns 65 and has no plans to retire.


spanorama Spanair

55


Gadgets

Inspiración

Hawaïiinspiration

Por fin han llegado las vacaciones y, con ellas, la oportunidad de lucir las prendas y complementos más trendy del verano.

4

Per fi han arribat les vacances i, amb elles, l’oportunitat de lluir les peces i complements més trendy de l’estiu. Summer holidays

are finally here and it’s time to wear the trendiest clothes and accessories for the season. Por Mireia Aranda. 1 2

3

5 1 Vivaz. Bikini modelo Amapola, de Dos Mares (110 €), con estampado de flores con efecto acuarela. 2 Chillón. Los colores fuertes y los shorts triunfan esta temporada. Para muestra, estos de Dolores Promesas (84,90 €). 3 Pies ligeros. La sandalia Manuka Fearless (39 €) de Cushe, garantiza la máxima comodidad. 4 De playa y de paseo. Bolso de Four Times para las mañanas y tardes de verano (25,50 €). 5 Floreado. Bañador con flores hawaianas de Harmont&Blaine (139€).

56

spanorama Spanair

1 Vivaç. Bikini model Amapola de Dos Mares (110 €), amb estampat de flors amb efecte aquarel·la.

2 Cridaner. Els colors forts i els shorts triomfen

aquesta temporada. Per a mostra, aquests de Dolores Promesas (84,90 €). 3 Peus lleugers. La sandàlia Manuka Fearless (39 €) de Cushe, garanteix la màxima comoditat. 4 De platja i de passeig. Bossa de Four Times per als matins i tardes d’estiu (25,50 €). 5 Florit. Vestit de bany amb flors hawaianes de Harmont&Blaine (139 €). 1 Vivid. Amapola Dos Mares (110 €), flower print bikini set with watercolour effect. 2 Flashy. Strong colors and shorts are all the rage this season. These are by Dolores Promesas (84.90 €). 3 Light Feet. Manuka Fearless sandal (39 €) by Cushe, ensuring maximum comfort. 4 Beach and Promenade. Bag by Four Times for summer mornings and afternoons (25.50 €). 5 Flowery. Hawaiian flower swimsuit by Harmont & Blaine (139 €).


6 Aloha!. Gorra de Vans (20 €) con estampado de bailarinas hawaianas. 7 ‘Color block’. El bañador de Cris Zarel (113 €) sigue la tendencia estrella del verano. 8 Otra mirada. Gafas de sol (218 €) de Maui Jim, inspiradas en el look de los años 70. 9 Magníficas. Las cuñas reinan en las calles, por cómodas y favorecedoras. Como éstas de la firma Caramelo (98 €). 10 Digital veraniego. Adidas lanza la colección Candy con caja y correa de nylon, el nuevo must del verano (80 €).

6 Aloha!. Gorra de Vans (20

€) amb estampat de ballarines hawaianes. 7 ‘Color block’. El vestit de bany de Cris Zarel (113 €) segueix la tendència estrella de l’estiu. 8 Una altra mirada. Ulleres de sol (218 €) de Maui Jim, inspirades en el look dels anys 70. 9 Magnífiques. Les falques regnen als carrers, per còmodes i afavoridores. Com aquestes de la firma Caramelo (98 €). 10 Digital estiuenc. Adidas llança la col·lecció Candy, amb caixa i corretja de nylon, el nou must de l’estiu (80 €).

6

7

6 Aloha!. Cap by Vans (20 €), with Hawaiian print. 7 Colour block. This swimsuit by Cris Zarel (113 €) follows the hottest trend of the season. 8 A Different Look. Sunglasses (218 €) by Maui Jim, inspired by the look of the 70s. 9 Splendid. Wedges have taken over the streets, for being comfortable and flattering. Like these by Caramelo (98 €). 10 Digital Summer. Adidas launches the Candy collection, with case and nylon strap, the new must of the summer (80 €).

9

8

10


Inspiración

11

naturaleza inspiration

13

12

14 15

11 Un clásico reinventado. Nouveau Cologne (23 €) reinterpreta la mítica agua de colonia 4711, con un espíritu más joven. 12 Afrutado. Las pieles de cítricos inspiran este original collar de la firma Majoral (570 €). 13 Del viñedo. Fleur de Vigne, Zeste de Vigne y Thé des Vignes son las nuevas fragancias de Caudalíe (22,80 € c/u), inspiradas en los colores de los viñedos. 14 Delicado. Vestido baby doll de Dolores Promesas Heaven (245 €). 15 Vino ecológico. Raimat lanza su primer vino de viticultura ecológica, sostenible desde la viña hasta el envase. Lo han llamado Terra (7,95 €). 58

spanorama Spanair

11 Un clàssic reinventat. Nouveau Cologne (23 €) reinterpreta la mítica aigua de colònia 4711, amb un esperit més jove.

12 Afruitat. Les pells de cítrics inspiren aquest original collaret de la firma Majoral (570 €).

13 De la vinya. Fleur de Vigne, Zeste de Vigne i Thé des Vignes són les noves

fragàncies de Caudalíe (22,80 € cadascuna), inspirades en la vinya. 14 Delicat.Vestit baby doll de Dolores Promesas Heaven (245 €). 15 Vi ecològic. Raimat llança el seu primer vi de viticultura ecològica, sostenible des de la vinya fins a l’envàs. L’han anomenat Terra (7,95 €).

11 A Classic Reinvented. Nouveau Cologne (23 €) reinterprets the legendary 4711 eau de cologne, with a younger spirit. 12 Fruity. The peel of citrus has inspired this necklace by Majoral (570 €). 13 From the Vineyards. Fleur de Vigne, Zeste de Vigne and Thé des Vignes are the new fragrances from Caudalíe (22.80 € each), inspired by the colours of the vineyards. 14 Delicate. Baby doll dress by Dolores Promesas Heaven (245 €). 15 Organic Wine. Raimat have released their first wine from organic viticulture, sustainable from the vineyard to the bottle. It’s called Terra (7.95 €).


16 Sexy. Trikini de Etam (45 €), para lucir cuerpo al sol. 17 Jardín vertical. El tubo XXL de Flowerbox (220 €) permite tener un pequeño jardín en cualquier rincón. 18 Extraordinario. El aceite de oliva virgen extra Mestral® (500 ml, 5,50€), de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, está elaborado al 100% con oliva arbequina. 19 Siempre elegante. El modelo Rose n’Roll de Roger Vivier muestra su nueva versión en cuero y rafia (1.300 €). 20 ‘Country chic’. Chanel apuesta por el look natural en este bolso (1.490 €).

16 Sexy. Trikini d’Etam (45 €), per lluir cos al sol. 17 Jardí vertical. El tub XXL de Flowerbox (220 €) permet tenir un petit jardí en qualsevol racó. 18 Extraordinari. L’oli d’oliva verge extra Mestral® (500 ml, 5,50€), de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, està elaborat al 100% amb oliva arbequina. 19 Sempre elegant. El model Rose n’Roll de Roger Vivier mostra la seva nova versió en cuir i ràfia (1.300 €). 20 ‘Country chic’. Chanel aposta pel look natural en aquesta bossa de mà (1.490 €).

17

16

16 Sexy. Trikini by Etam (45 €), to show off your body out in the sun. 17 Vertical Garden. XXL FlowerBox tube (220 €) will let you have a small garden in any corner. 18 Extraordinary. Mestral ® (500 ml, 5.50€) extra virgin olive oil, from Cooperativa Agrícola de Cambrils, is fully made from Arbequina olives. 19 Always Elegant. Rose n’Roll model by Roger Vivier. Shows its brand new version in leather and raffia (1300 €). 20 Country Chic. Chanel goes for a natural look with this bag (1.490 €).

18

19

20


21

Inspiración

marinera

23

Jean Paul Gaultier

inspiration

22

24

25

21 Etéreo. El perfume Iris Ukiyoé, de Hermès (100 ml, con funda de cuero, 410 €), mezcla notas de rosa, azahar y mandarina. 22 Pluma del Año. Edición Especial 2011 de Graf Von Faber-Castell (3.200 €), fabricada en jade y platino. 23 De lujo. Reloj modelo Avantgarde 2011 (1.280 €) de Alexander Shorokhoff. 24 Náutico actualizado. Con suela antideslizante y a rayas, de Sperry Top-Sider (110 €). 25 Clásico. Polo a rayas de manga larga de la marca Mirto (75 €), con puños y cuello camiseros.

60

spanorama Spanair

21 Eteri. El perfum Iris Ukiyoé, d’Hermès (100 ml, amb funda de cuir, 410 €), barreja notes de rosa, flor del taronger i mandarina. 22 Ploma de l’Any. Edició Especial 2011 de Graf Von Faber-Castell (3.200 €), fabricada en jade i platí. 23 De luxe. Rellotge model Avantgarde 2011 (1.280 €), d’Alexander Shorokhoff. 24 Nàutic actualitzat. Amb sola antilliscant i a ratlles, de Sperry Top-Sider (110 €). 25 Clàssic. Polo a ratlles de màniga llarga de la marca Mirto (75 €), amb punys i coll camisers. 21 Ethereal. Iris Ukiyoe perfume from Hermès (100 ml, with leather sleeve, 410 €), mixes rose, orange blossom and tangerine notes. 22 Pen of the Year. 2011 Special Edition of Graf Von Faber-Castell (3,200 €), made of jade and platinum. 23 Luxury. Avantgarde 2011 wristwatch (1280 €), by Alexander Shorokhoff. 24 Updated Nauticals. With non-slip soles and stripes, by Sperry Top-Sider (110 €). 25 Classic. Long sleeve striped polo by Mirto (75 €), with shirt cuffs and collar.


Personal

shopper

Sara Carbonero, presentadora ‘fashion’ Sara Carbonero, presentadora ‘fashion’ | Sara Carbonero, fashionable TV presenter

La periodista deportiva y novia de Iker Casillas, portero del equipo de fútbol Real Madrid, se ha convertido en una trendsetter. La periodista esportiva, parella d’Iker Casillas, el porter de l’equip de futbol Real Madrid, s’ha convertit en una trendsetter. The sports reporter and girlfriend of Real Madrid goalkeeper Iker Casillas, has become a trendsetter. Por Gloria Zorrilla. 1 Arrebatadora y sensual.

Es Quizás, Quizás, Quizás Pasión, de Loewe (88 €), el nuevo perfume con notas de mandarina, bergamota y bayas rojas. A la venta a finales de agosto.

2 Premium

No es una bebida cualquiera, es Van Gogh, la exclusiva marca de vodkas de sabores: piña, coco, café, chocolate, caramelo, açaí... elaborada de manera artesanal (22 €).

3 Loción de lujo.

Cellular Energizing Body Lotion (56 €), un tratamiento corporal muy nutritivo de La Prairie.

4 Très chic.

Esmalte de uñas Sensilis (14 €). Acabado brillante.

5 Deportivo y elegante.

El reloj modelo Copeland 1006, de Baume & Mercier (5.900 €), y su aire retro es perfecto para ella. 1

2

1. Captivadora i sensual.

3. Loció de luxe.

És Quizás, Quizás, Quizás Pasión, de Loewe (88 €), el nou perfum amb notes de mandarina, bergamota i baies vermelles. A la venda a finals d’agost. 2. Premium. No és una beguda qualsevol, és Van Gogh, l’exclusiva marca de vodkes de sabors (pinya, coco, cafè, xocolata, caramel, açaí...) d’elaboració artesanal (22 €).

Cellular Energizing Body Lotion (56 €), un tractament corporal molt nutritiu de La Prairie. 4. Très chic. Esmalt d’ungles Sensilis (14 €). Acabat brillant. 5. Esportiu i elegant. El rellotge model Copeland 1006, de Baume & Mercier (5.900 €), i el seu aire retro és perfecte per a ella.

1. Captivating and sexy. Quizás, Quizás, Quizás Pasión, Loewe (88 €), the new perfume with notes of mandarin, bergamot and red berries. On sale late August. 2. Premium. It’s not just any drink, it’s Van Gogh, the exclusive vodka brand with handcrafted flavours: pineapple, coconut, coffee, chocolate,

caramel, açaí... (22 €). 3. Luxury lotion. Cellular Energizing Body Lotion (56 €), a very nourishing body treatment from La Prairie. 4. Très chic. Sensilis Nail Polish (14€) . For a glossy finish. 5. Sporty and elegant. Copeland 1006 wristwatch, by Baume & Mercier (5,900 €), retro style.

4

3

5

Sara Carbonero


Noticias

Notícies News

Duplicamos los vuelos a Helsinki Dupliquem els vols a Hèlsinki | We doubled our flights to Helsinki

Spanair ofrece billetes entre Barcelona y Helsinki a partir de 101 € la primera aerolínea de red del Snopanair, aeropuerto de El Prat, opera este verahasta cuatro frecuencias semanales

Spanair ofereix bitllets entre Barcelona i Hèlsinki a partir de 101 € Spanair is offering tickets connecting Barcelona and Helsinki starting at 101 €

entre Barcelona y Helsinki reafirmando así su apuesta por las conexiones entre los países nórdicos y España. Este aumento supone duplicar los dos vuelos semanales que Spanair ofrecía durante la temporada de invierno, en una ruta que desde su inauguración –a finales de 2010- ha conseguido unos excelentes márgenes de ocupación y amplia acogida en los dos mercados, tanto el español como el finlandés. Spanair pone a disposición de sus pasajeros billetes a partir de 101 euros, tasas incluidas. Además, nuestra compañía asegura, en ambos sentidos, fáciles y ágiles conexiones con la mayoría de sus destinos domésticos, especialmente con Las Palmas, Palma de Mallorca, Ibiza, Mahón, Málaga y Alicante, además de Banjul (Gambia), a través de nuestro hub en Barcelona. En Finlandia, la compañía Blue1 conecta el vuelo de Spanair con las ciudades de Oulu y Vaasa. Helsinki representa el tercer destino de Spanair hacia las capitales nórdicas, tras nuestras rutas a Estocolmo y Copenhague. Hacia ambas ciudades Spanair opera dos vuelos diarios en cada sentido desde el aeropuerto de Barcelona-El Prat. A Copenhague, además, la aerolínea ofrece un vuelo diario desde Madrid-Barajas.

62

spanorama Spanair

panair, la his summer Spanair, the first network S T primera airline departing from El Prat Airport, aerolínia is operating a total of four flights a week

de xarxa de l’aeroport del Prat, opera aquest estiu fins a quatre freqüències setmanals entre Barcelona i Hèlsinki reafirmant així, la seva aposta per les connexions entre els països nòrdics i Espanya. Aquest augment suposa duplicar els dos vols setmanals que Spanair oferia durant la temporada d’hivern, en una ruta que des de la seva inauguració, a finals del 2010, ha aconseguit uns excel·lents marges d’ocupació i una àmplia acollida en els dos mercats, tant l’espanyol com el finés. Spanair posa a disposició dels seus passatgers bitllets a partir de 101 euros, taxes incloses. A més, la nostra companyia assegura, en ambdós sentits, connexions fàcils i àgils amb la majoria de les seves destinacions domèstiques, especialment amb Las Palmas, Palma de Mallorca, Eivissa, Maó, Màlaga i Alacant, així com amb Banjul (Gàmbia), a través del nostre hub a Barcelona. A Finlàndia, la companyia Blue1 connecta el vol de Spanair amb les ciutats d’Oulu i Vaasa. Hèlsinki representa la tercera destinació de Spanair cap a les capitals nòrdiques, després de les nostres rutes a Estocolm i Copenhaguen. Cap a ambdues ciutats Spanair opera dos vols diaris en cada sentit des de l’aeroport de Barcelona-El Prat. A Copenhaguen, a més, la línia aèria ofereix un vol diari des de Madrid-Barajas

between Helsinki and Barcelona, thereby further consolidating its connections between Scandinavia and Spain. The airline is doubling the two weekly flights it offered during the winter season on a route which, since it was first introduced in late 2010, has obtained excellent occupancy rates and an extremely positive response from both the Spanish and Finnish markets. Spanair offers passengers fares starting from 101 euro, including taxes. What’s more, our company offers fast and easy connections on both legs with the majority of its domestic destinations from our Barcelona hub, especially Las Palmas, Palma de Mallorca, Ibiza, Mahon, Malaga and Alicante, as well as Banjul (Gambia). In Finland, Blue1 operates flights that connect the Spanair flight with the cities of Oulu and Vaasa. Apart from Helsinki, Spanair also flies to two other Nordic capitals, Stockholm and Copenhagen. Spanair operates two return flights a week to these cities from Barcelona-El Prat Airport, as well as a daily flight to Copenhagen from Madrid-Barajas


Aprovéchate en agosto de la oferta de bienvenida Durante todo el mes te ofrecemos el 10% de descuento en todos nuestros vinos y los gastos de envío gratis a partir de la segunda caja que nos pidas. Si nos los pides ahora además de aprovechar esta oferta te los guardamos y te los entregamos en tu casa los diez primeros dias de septiembre para que los disfrutes a tu vuelta de vacaciones. A L’AGOST APROFITA L’OFERTA DE BENVINGUDA Durant tot el mes t’oferim el 10% de descompte en tots els nostres vins, i les despeses d’enviament gratuïtes a partir de la segona c aixa que ens demanis. Si ens els demanes ara, a més d’aprofitar aquesta oferta, te’ls guardem i te’ls entregarem a casa teva els deu primers dies de setembre perquè gaudeixis d’ells quan tornis de les vacances. Make the most of the august welcome offer Throughout august we’re offering 10% off all our wines and free shipping when you order two or more cases. If you order now, in addition to benefiting from this offer, we’ll keep your wine and deliver it to your home during the first ten days of september so you can enjoy it when you return from your holidays.

spanorama Spanair

63


Hablando con

Parlant amb Talking to

Marc Trilla,

Técnico de Mantenimiento de Aeronaves Tècnic de Manteniment d’Aeronaus | Aircraft Maintenance Technician “Me encantan los MD, son más intuitivos’”. “M’encanten els MD, són més intuïtius”. “I love MDs; they’re much more intuitive”. Por Josep Garriga.

n Marc Trilla podria definirarc Trilla could almost E M se com un “noi d’altura”. be defined as ‘having his No és que s’apropi al metre head in the clouds’. It’s not just

arc Trilla podría definirse como un M ‘chico de altura’. No es que se aproxime al metro noventa –inconveniente por otra parte para meterse en las tripas de un avión- sino porque además de Técnico de Mantenimiento de Aeronaves (TMA) su deporte favorito es la escalada. O sea que Marc, por una razón u otra, siempre anda por los aires, en el mejor sentido de la palabra. Ahora mismo en verano, le tocan “vuelos de acompañamiento” a Rusia por si surge algún contratiempo en un aeropuerto remoto. Pero ese trajín arriba y abajo no le impide, dos o tres veces a la semana, dejarse caer por Montjuïc (Barcelona) en el rocódromo de La Fuixarda. Subir por las rocas y desmontar las entrañas de un Airbus. Dos habilidades que requieren mucha concentración, destreza y manos firmes. “Me gusta tra-

64

spanorama Spanair

bajar con las manos” admite. Se entiende entonces que cuando le tocó escoger, Marc prefiriera la mecánica a la robótica. Atinó en la elección: fue el segundo de su promoción y a los tres meses, a finales de 2002, ya estaba empleado en Spanair. Dos años más tarde obtuvo la licencia en Salamanca para revisar y arreglar los tres tipos de aviones que poseía la compañía -McDonnell Douglas (MD), Airbus y Boeing- y sus respectivos modelos. Pero no se corta a la hora de mostrar sus preferencias: “Me encantan los MD; desde un punto de vista mecánico son más intuitivos”. Ahora, sin embargo, casi todo lo resuelve el ‘chivato’ del ordenador. Pero hay que estar allí puntual, a pie de pista, en cada una de las revisiones diarias que pasa un avión: una de 30 minutos en cada escala y otra de unas dos horas al final del día.

noranta,inconvenient per altra banda per ficar-se als budells d’un avió, sinó perquè, a més de ser Tècnic de Manteniment d’Aeronaus(TMA), el seu esport preferit és l’escalada. O sigui que en Marc, per una raó o per l’altra, sempre està pels aires, en el millor sentit de la paraula. Ara mateix, a l’estiu, li toquen els ‘vols d’acompanyament’ a Rússia per si sorgeix algun entrebanc en un aeroport remot. Però aquest tràfec d’anar amunt i avall no li impedeix, dos o tres cops per setmana, deixar-se caure per Montjuïc (Barcelona) al rocòdrom de La Fuixarda. Pujar per les roques i desmuntar les entranyes d’un Airbus. Dues habilitats que requereixen molta concentració, destresa i mans fermes. “M’agrada treballar amb les mans”, admet. S’entén, llavors, que quan li va tocar escollir, en Marc preferís la mecànica a la robòtica. Va encertar l’elecció: va ser el segon de la seva promoció i en tres mesos, a finals de 2002, ja estava empleat a Spanair. Dos anys més tard, va obtenir la llicència a Salamanca per revisar i arreglar els tres tipus d’avió que tenia la companyia -McDonnell Douglas (MD), Airbus i Boeing) i els seus respectius models. Però no es talla ni un pèl a l’hora de mostrar les seves preferències: “M’encanten els MD: des d’un punt de vista mecànic són mes intuïtius”. Ara, si més no, gairebé tot ho resol el “delator” de l’ordinador. Però s’ha de ser puntual, a peu de pista, en cada una de les revisions diàries que passa un avió: una de 30 minuts en cada escala i una altra de dues hores quan acaba el dia.

that he’s six feet two – a bit of a drawback when it comes to climbing inside an aircraft – but because apart from his job as an Aircraft Maintenance Technician (AMT), one of his greatest passions is mountaineering. In other words, Marc, for one reason or another, is a real high flier, in the best possible sense of the word. This summer, his duties include accompanying aircraft on flights to Russia to perform any necessary maintenance that may be required at a more distant airport. But all this coming and going doesn’t stop him from visiting the La Fuixarda climbing wall in Montjuïc (Barcelona) two or three times a week. Climbing and getting to grips with the inner workings of an Airbus. Two skills that require large doses of concentration, know-how and a steady hand. And as Marc freely admits, “I love working with my hands”. It therefore comes as no surprise to learn that when it came to the crunch, Marc opted for mechanics rather than robotics. He certainly made the right choice. Coming second in his class, he joined Spanair just three months later, at the end of 2002. Two years on he received his licence in Salamanca to service and repair the airline’s three makes of aircraft – McDonnell Douglas (MD), Airbus and Boeing – and their respective models. But he’s not ashamed to admit a certain favouritism: “I love the MDs; from a mechanical perspective they’re far more intuitive”. But nowadays, it’s almost always the pilot light on the computer that does it all. However, the maintenance team is always there, on the ground, at each of the daily maintenance checks the aircraft goes through: 30 minutes at each stopover and another two hour inspection at the end of the day.


Si has disfrutado leyendo esta revista...

Si has gaudit llegint aquesta revista...

If you’ve enjoyed reading this magazine...

Suscríbete y sigue volando... Subscriu-te i continua volant... | Subscribe and fly on...

España: 30 € 12 ediciones

Europa: 60 € 12 ediciones

World: 24 € 12 ediciones* * Más gastos de envío

Deseo suscribirme a Spanorama Alttitude n España n Europa n World Forma de pago:

Nombre:

n Mediante cheque a nombre de Select

Apellidos:

Publicaciones, adjunto a esta orden.

n Visa

e-mail: Dirección:

| | | | | | | | | | | | | | | | | Fecha de caducidad: / /

Ciudad:

n Recibo domiciliario

Código postal:

| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |

Teléfono:

DNI:

Firma:

País Por favor envía este boletín debidamente cumplimentado a: Select Publicaciones, S.L., c/ Balmes, 172, 2º/1ª, 08006 Barcelona spanorama Spanair

65


Noticias

Notícies News

El Prat se consolida como hub El Prat es consolida com a hub | El Prat consolidates its hub status

a apuesta de Spanair por convertir el aeropuerto de ’aposta de Spanair per convertir l’aeroport de panair’s strategy to turn Barcelona L L Barcelona en su principal hub de conexiones está Barcelona en el seu principal hub de connexions dóna SAirport into its principal flight condando unos resultados más que satisfactorios. Durante uns resultats més que satisfactoris. Durant el primer nection hub is most definitely paying off. el primer semestre de este año, nuestra compañía realizó semestre d’enguany, la nostra companyia ha realitzat en El Prat más de 300.000 conexiones de pasajeros (un al Prat més de 300.000 connexions de passatgers (un 20% más que en 2010). Una cifra que alcanza los 534.000 20% més que el 2010), una xifra que arriba als 534.000 si si además se suman las conexiones con el resto de aerolí- a més hi sumem les connexions amb la resta d’aerolínies neas de Star Alliance. de Star Alliance. Estos datos suponen que el tráfico de conexión de Spanair Aquestes dades suposen que el tràfic de connexió de en las instalaciones barcelonesas ha alcanzado ya este año Spanair a les instal·lacions barcelonines ha assolit ja un nada desdeñable 25% del total, siete puntos porcentu- aquest any el gens menyspreable percentatge del 25% ales más que durante el primer semestre de 2010. del total, set punts percentuals més que durant el mateix Esta tendencia ha sido paralela a un espectacular aumen- període de 2010. Aquesta tendència ha estat paral·lela to del número de pasajeros transportados por Spanair a un espectacular augment del nombre de passatgers durante los seis primeros meses del año en Barcelona, que Spanair ha transportat durant els sis primers mesos que ha ascendido a dos millones de personas, frente a de l’any a Barcelona, que ha arribat a dos milions de perlos 1,8 millones de 2010. Este incremento representa un sones, enfront dels 1,8 milions de 2010. Aquest increment 7,7% lo que ha repercutido en nuevos récords de ocupaci- representa un 7,7%, fet que ha repercutit en nous rècords ón durante un año consecutivo. d’ocupació durant un any consecutiu. Estas cifras confirman, por una parte, que la inversión de Aquestes xifres confirmen, per una banda, que la Spanair en el hub de El Prat estaba más que justificada y, inversió de Spanair en el hub del Prat estava més que por otra, la enorme confianza que justificada i, per l’altra, l’enorme depositan nuestros pasajeros en Spanair aumenta un 7% su confiança que dipositen els Spanair. Una confianza que se tráfico en conexiones respecto al nostres passatgers en Spanair demuestra día a día volando con i que ho demostren dia a dia la aerolínea tanto en sus viajes de primer semestre de 201o. volant amb la línia aèria en els negocios, familiares o de placer. Spanair augmenta un 7% el seu seus viatges tant de negocis com Spanair ofrece desde el aerofamiliars o de lleure. tràfec en connexiones resopecte puerto de Barcelona un total Spanair ofereix des de l’aeroport al primer semestre de 2010. de 64 destinos directos gracias de Barcelona un total de 64 a nuestra pertenencia a Star destinacions directes gràcies a la Spanair’s connection traffic Alliance, la mayor alianza munnostra pertinença a Star Alliance, increased of seven points over the l’aliança de línies aèries més gran dial de líneas aéreas, que este año sumará un nuevo socio, del món, que aquest any sumarà first half of 2010. Shenzhen Airlines. un nou soci, Shenzhen Airlines.

66

spanorama Spanair

During the first half of the year, passenger connections for our company at El Prat totalled more than 300,000 (a 20% rise over 2010). And if we include the connections with the other airlines in the Star Alliance, that figure shoots up to 534,000. These figures mean that so far this year, Spanair’s connection traffic at Barcelona Airport makes up 25% of the total, an important increase of seven points over the first half of 2010. Accompanying this trend is a spectacular rise in the number of passengers carried by Spanair from Barcelona during the first six months of the year. The figures stand at two million people, compared to 1.8 million in 2010. This 7.7% increase has meant new occupancy records over a consecutive twelve month period. These figures prove that Spanair’s investment in its El Prat hub is fully justified, and also reflects the outstanding trust our passengers place in Spanair. A trust they show on a daily basis by choosing our airline for their business, family and leisure trips. Spanair offers a total of 64 direct destinations from Barcelona Airport through its membership of the Star Alliance, the world’s biggest airline alliance and which this year will be welcoming a new member, Shenzhen Airlines.


spanorama Spanair

67


Noticias

Notícies News

Spanair, La de Todos, ‘en todos los sentidos’ Spanair, La de Tots, ‘en tots els sentits’ | Spanair, La de Todos, ‘in all senses’

ue Spanair es “La de Todos” es un hecho. Q Tanto es así, que nuestro compromiso con la sociedad es un pilar fundamental

t’s pretty clear by now that Spanair Ifact, really is “La de Todos” - part of us all. In our commitment to society is one of

ONG “Dress4ho pe” El pasado 11 de junio la ONG “Dress4hope” llevó a cabo un concierto benéfico con el objetivo de colaborar en las tareas de reconstrucción y atención a los damnificados del terremoto de Lorca. Dicho evento se llevó a cabo en el Paseo de Camoens de Madrid y fue presidido por Eduardo Yanes y Ainhoa Arbizu, dos caras conocidas de la televisión. Al evento, acudieron de forma altruista algunos cantantes como: David Bisbal, Rosario y Lolita Flores, entre otros. Spanair colaboró con los billetes para que los artistas se pudieran desplazar a la comunidad de Madrid.

‘Dress4hope’ NGO On 11 June the NGO ‘Dress4hope’ held a charity concert in order to raise funds for the victims and the rebuilding work of the Lorca earthquake. The event took place on Madrid’s Paseo de Camoens and was presented by Eduardo Yanes and Ainhoa Arbizu, two well-known faces from Spanish TV. Several top artists performed for free, including David Bisbal, Rosario and Lolita Flores. Spanair provided the transport by plane to Madrid for the performers.

para nuestra organización. Y es que nuestra apuesta por el desarrollo y la participación por un mundo mejor es más que una realidad. Durante los últimos meses hemos aportado nuestro granito de arena con diferentes entidades sin ánimo de lucro. ¿Cómo? Facilitando traslados de avión, tanto de personas como de materiales. Algunas de las colaboraciones que hemos realizado han sido:

Fundación “Cuidam” Colaboramos con la Fundación “Cuidam” del Hospital de San Juan de Dios para facilitar el traslado de Amie Tambedou (foto), una niña de Banjul de 12 años para que pudiera ser operada de la enfermedad “Tretalogia de Fallot”. La operación fue todo un éxito. ONG “Por un buen camino” En marzo, tras el incidente de los terremotos del tsunami de Japón colaboramos con la ONG “Por un buen camino”, donde nuestra contribución fue de 350 mantas para los habitantes de la región de Kesennuma. Además, con esta misma organización, enviamos a Bamako (Mali) 400 kg de leche en polvo en el primer semestre de 2011. Fundación Santi Silvas El pasado mes de junio, participamos con la Fundación Santi Silvas (presidida por nuestro embajador Tommy Robredo) ofreciendo billetes para los ganadores del torneo de tenis en silla de ruedas que se disputó en Barcelona. Además, nuestras colaboraciones se extienden en África con diferentes ONG’S como: - Mensajeros x Gambia - AEA GPS Tenerife - Nakupenda Sana - Juntos x Bolivia - Nutrición sin Fronteras 68

spanorama Spanair

the founding principles of our organisations. Our determination to contribute to development and building a better world is much more than a mere reality. Over the last few months we’ve been collaborating with several not-for-profit organisations to do our bit. And how? By helping with the air transport of both staff and materials. Below are just a few of the organisations we’ve been working with:

ue Spanair és “La de Tots” Q és un fet. Tant és així, que el nostre compromís amb la

societat és un pilar fonamental per a la nostra organització. I és que la nostra aposta pel desenvolupament i la participació per un món millor és més que una realitat. Durant els darrers mesos hem aportat el nostre gra de sorra amb diferents entitats sense ànim de lucre. Com? Facilitant els trasllats d’avió, tant de persones com de materials. Algunes de les col·laboracions que hem dut a terme han estat: ONG “Dress4hope” El passat 11 de juny la ONG “Dress4hope” va dur a terme un concert benèfic amb l’objectiu de col·laborar amb les tasques de reconstrucció i atenció als damnificats del terratrèmol de Lorca. Aquest esdeveniment es va celebrar al passeig de Camoens de Madrid i el van presidir Eduardo Yanes i Ainhoa Arbizu, dues cares conegudes del món de la televisió. A dit esdeveniment, hi van assistir de forma altruista alguns cantants com, per exemple, David Bisbal, Rosario i Lolita Flores, entre d’altres. Spanair va col·laborar amb els bitllets perquè els artistes es poguessin desplaçar a la comunitat de Madrid. Fundació “Cuidam” Vam col·laborar amb la

Fundació “Cuidam” de l’Hospital de Sant Joan de Déu per facilitar el trasllat d’Amie Tambedou (foto), una nena de Banjul de 12 anys perquè pogués ser operada de la malaltia “Tetralogia de Fallot”. L’operació va ser tot un èxit. ONG “Por un buen camino” El mes de març, després de l’incident dels terratrèmols del tsunami del Japó, vam col·laborar amb l’ONG “Por un buen camino”, en la qual la nostra contribució va ser de 350 mantes pels habitants de la regió de Kesennuma. A més, amb aquesta mateixa organització, vam enviar a Bamako (Mali) 400 kg de llet en pols el primer semestre de 2011. Fundació Santi Silvas El darrer mes de juny, vam participar amb la Fundació Santi Silvas (presidida pel nostre ambaixador Tommy Robredo) i vam oferir bitllets als guanyadors del torneig de tenis en cadira de rodes que es va disputar a Barcelona. A més, les nostres col·laboracions arriben fins a l’Àfrica amb diferents ONGs com: - Mensajeros x Gambia - AEA GPS Tenerife - Nakupenda Sana - Juntos x Bolivia - Nutrició sense Fronteres

‘Cuidam’ Foundation We collaborated with the San Juan de Dios Hospital’s ‘Cuidam’ Foundation, by providing the transport for Amie Tambedou (photo), a 12 year old girl from Banjul so she could be treated for Tetralogy of Fallot. The operation was a complete success. ‘Por un buen camino’ NGO In March, and following the devastating earthquake and tsunami that struck Japan, we collaborated with the NGO ‘Por un buen camino’, donating 350 blankets for residents in the Kesennuma region. Through the same organisation we also sent 400 kg of powdered milk to Bamako in Mali during the first half of 2011. Santi Silvas Foundation In June, we collaborated with the Santi Silvas Foundation (chaired by our ambassador Tommy Robredo) offering free flights for the winners of the tennis wheelchair tournament held in Barcelona. We have also worked with several NGOs operating in Africa and other countries, several of which are listed below: - Mensajeros x Gambia - AEA GPS Tenerife - Nakupenda Sana - Juntos x Bolivia - Nutrition Without Borders


spanorama Spanair

69


Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. New personalities join Spanair’s purpose to bring destinations, cultures and smiles together.

Elsa Pataky

Juanjo Puigcorbé Carme Ruscalleda Lluís Llongueras Josef Ajram

Jose Corbacho

Gemma Mengual Jordi Labanda

Modelo y actriz. Model i actriu. Model and actress.

Actor, director y productor de teatro y TV. Actor, director y productor de teatro y TV. Theatrer and TV actor, director and producer.

Isabel Coixet Directora de cine. Directora de cinema. Film director.

70

spanorama Spanair

Actor. Actor. Actor.

Chef con cinco estrellas Michelin. Xef amb cinc estrelles Michelin. Chef boasting five Michelin stars.

Nadadora de natación sicronizada. Nedadora de natació sicronitzada. Sychronized swimmer.

Pintor, ilustrador y diseñador. Pintor, il·lustrador i dissenyador. Painter, illustrator and designer.

Àlex Corretja

Tommy Robredo

Campeón de tenis. Campió de tenis. Tennis champion.

Campeón de tenis. Campió de tenis. Tennis champion.

Estilista y dueño de una cadena de peluquerías. Estilista i propietari d’una cadena de perruqueries. Stylist and owner of a chain of hair salons.

Inversor de bolsa y aventurero. Inversor de borsa i aventurer. Stock broker and adventurer.

Purificación García

Jordi LP

Diseñadora de moda. Dissenyadora de moda. Fashion designer.

Josep Abril

Diseñador de moda. Dissenyador de moda. Fashion designer.

Cómico y productor teatral. Còmic i productor teatral. Comedian and theatre producer.

Manel Huerga

El director y realizador. El director i realitzador. Director and producer.


Xavier Sardà

Benedetta Tagliabue

Showman y productor de TV. Showman y productor de TV. Showman and TV producer.

Arquitecta. Arquitecta. Architect.

Sílvia Munt

Actriz y directora de cine. Actriu i directora de cinema. Actress and film director.

Joan Gràcia

Paco Mir

Carles Sans

Aïna Clotet

Fermí Puig

Manel Fuentes

Mari Pau Huguet

Pasqual Maragall Carme Riera

Pau Donés

Bigas Luna

Paula Martí

Cómico y miembro del grupo de teatro Tricicle. Còmic i membre del grup de teatre Tricicle. Comedian and member of the Tricicle theatre group.

Chef de del Drolma. Xef del Drolma. Chef of the Drolma restaurant.

Cantante y autor musical. Cantant i autor musical. Singer and songwriter.

Cómico y miembro del grupo de teatro Tricicle. Còmic i membre del grup de teatre Tricicle. Comedian and member of the Tricicle theatre group.

Cómico y periodista. Còmic i periodista. Comedian and journalist.

Director de cine. Director de cinema. Film director.

Cómico y miembro del grupo de teatro Tricicle. Còmic i membre del grup de teatre Tricicle. Comedian and member of the Tricicle theatre group.

Periodista y presentadora de TV. Periodista i presentadora de TV. Journalist and TV presenter.

Jugadora de golf. Jugadora de golf. Golf player.

Actriz. Actriu . Actress.

Ex-presidente de la Generalitat de Catalunya. Ex-president de la Generalitat de Catalunya. Former president of the Generalitat.

Bojan Krkic

Futbolista del Barça. Futbolista del Barça. FC Barcelona football player.

Rafael Amargo

Bailarín y coreógrafo. Ballarí i coreògraf. Dancer and choreographer.

Escritora. Escriptora. Writer.

Santi Millán

Actor, director y productor Actor, director y productor. Actor, director and producer. spanorama Spanair

71






76

spanorama Spanair


spanorama Spanair

77


78

spanorama Spanair


spanorama Spanair

79


80

spanorama Spanair


¿Sabías que...?

| Sabies que...? Did you know...?

...el primer vuelo del Concorde en España despegó de Barcelona? ...el primer vol comercial del ‘Concorde’ a Espanya va sortir de Barcelona? … ‘Concorde’s’ first commercial flight in Spain took off from Barcelona?

A final de los años 70 y a iniciativa de un grupo bancario, la sensación aeronáutica del momento realizó una serie de vuelos especiales desde el aeropuerto de El Prat. A finals de la dècada de 1970 i a iniciativa

d’un grup bancari, l’avió que causava sensació en el moment realitzà una sèrie de vols especials des de l’aeroport del Prat. In the late 70s and organised by a banking group, the aeronautical sensation of the

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Externas de Spanair. Javier Ortega Figueiral és sotsdirector de Relacions Externes de Spanair. Javier Ortega Figueiral is External Relations Deputy Director at Spanair.

age made a series of special flights from El Prat Airport. unque la carrera comercial del avión superA sónico Concorde fue discreta, con solo 14 unidades vendidas a dos operadores, su imagen

el 24 de febrero de 1979. Al ser sábado noche, el aeropuerto se llenó de curiosos que querían ver por primera vez al supersónico en directo. El avión despegó al día siguiente transportando a 100 pasajeros, entre ellos el alcalde accidental de Barcelona, Font i Altabá, quien a la llegada al aeropuerto JFK fue recibido por su homólogo en la gran manzana, Edward Irving Koch, quien después ejerció de

anfitrión de todos los pasajeros y otras celebridades locales en una en una fiesta en el mítico Waldorf Astoria. Nunca Barcelona y Nueva York estuvieron tan cerca en tan poco tiempo. Como curiosidad, el avión que operó ese vuelo tenia la mitad izquierda del fuselaje pintada con los colores de Singapore Airlines, ya que entre 1977 y 1980 esta compañía y British Airways operaron de modo conjunto y de manera experimental la ruta Londres-Singapur, siempre con reticencias por parte del gobierno malayo, por lo que no siempre estaba adscrito a esa ruta. Eso dio pié a que la novedad de aquel día del 79 en Barcelona fuese triple: era la primera vez que el logo de Singapore se veía en El Prat, que un Concorde aterrizaba en sus pistas y que se realizaba un vuelo supersónico a Nueva York.

ot i que la carrera comercial de l’avió superT sònic Concorde va ser discreta, amb només 14 unitats venudes a dos operadors, la seva imatge

avió a Espanya. Anteriorment ja s’havien realitzat diverses proves de vol en la seva etapa experimental tant a Torrejón de Ardoz com a Gran Canària. El banc català va noliejar una de les set aeronaus de British Airways que va portar un primer grup de clients des de Heathrow fins a Barcelona el 24 de febrer de 1979. Com que era dissabte per la nit, l’aeroport es va omplir de curiosos que volien veure per primera vegada el supersònic en directe. L’avió es va enlairar l’endemà transportant 100 passatgers, entre els quals l’alcalde accidental de Barcelona, Font i Altaba, que el seu homòleg novaiorquès va rebre a l’arribada a l’aeroport JFK. Edward Irving Koch va fer d’amfitrió de tots els passatgers i d’altres celebritats locals en una festa

al mític Waldorf Astoria. Mai Barcelona i Nova York no van ser tan a prop en tan poc temps. Com a curiositat, l’avió que va operar aquell vol tenia la meitat esquerra del fuselatge pintada amb els colors de Singapore Airlines, ja que entre 1977 i 1980 aquella companyia i British Airways operaren de manera conjunta i experimental la ruta Londres- Singapur, amb constants reticències per part del govern mala, motiu pel qual no sempre estava adscrit a aquella ruta. Aquest fet va donar peu a que la novetat d’aquell dia de 1979 a Barcelona fos triple: era el primer cop que el logotip de Singapore es veia al Prat, que hi aterrava un Concorde i que es realitzava un vol supersònic a Nova York.

lthough the commercial career of the ConcorA de supersonic aircraft could well be termed discrete, with just 14 units sold to two operators,

visit to Spain, the aircraft had undertaken a number of test flights in Torrejón de Ardoz and Gran Canaria. The Catalonia-based bank chartered one of the seven British Airways Concordes that flew an initial group of customers from Heathrow to Barcelona on 24th February 1979. The fact that it took place on a Saturday evening meant that crowds of spectators flocked to the airport, eager to see the supersonic aircraft for the first time ever. Concorde took off the following day with around a hundred passengers on board, including Barcelona’s ‘accidental’ Mayor, Font i Altabá, who was met on arrival at JFK Airport by his counterpart in the Big Apple. Edward Irving Koch hosted a party for all the passengers and local celebrities at the mythical Waldorf Asto-

ria. Never before had Barcelona and New York been so close in such a short space of time. Interestingly, the aircraft used for this flight had the left half of its fuselage painted in the colours of Singapore Airlines, as between 1977 and 1980 this company and British Airways operated a joint experimental route between London and Singapore. A certain degree of reticence from the Malay Government meant that the aircraft was not always used on this route. The novelty value of the 1979 event was threefold: it was the first time the Singapore Airlines logo had been seen in El Prat; the first time Concorde had landed on its runways; and the first supersonic flight to New York to take off from the airport.

moderna, veloz y exclusiva lo convirtieron en un icono de su época, que hoy aun se recuerda con admiración y nostalgia. Las trabas impuestas por EEUU y el precio del petróleo lastraron su éxito, limitándolo a unas pocas rutas regulares sobre el atlántico norte desde París y Londres. Con la idea de incentivar a clientes que compraron emisiones de bonos, el Grupo Banca Catalana / Banco Industrial de Cataluña, organizó una serie de viajes especiales a bordo del Concorde, en el que sería el primer vuelo comercial de este aparato en España. Anteriormente ya había realizado diversas pruebas de vuelo en su etapa experimental tanto en Torrejón de Ardoz como en Gran Canaria. El banco catalán fletó uno de los siete aparatos de British Airways que trajo a un primer grupo de clientes del banco desde Heathrow a Barcelona

moderna, veloç i exclusiva, el va convertir en una icona de l’època, que encara avui en dia es recorda amb admiració i nostàlgia. Les traves que imposaren els EUA i el preu del petroli malbarataren l’èxit de l’avió i el limitaren a unes poques rutes regulars sobre l’Atlàntic Nord des de París i Londres. Amb la idea d’incentivar clients que compraren emissions de bons, el Grup Banca Catalana / Banc Industrial de Catalunya organitzà una sèrie de viatges especials a bord del Concorde, en el que seria el primer vol comercial d’aquest

its modern, racy and exclusive image turned it into an icon of its age; one that is looked back on with fondness and admiration. The obstacles imposed by the USA and rising oil prices were an impediment to its success, limiting its operations to just a few scheduled routes across the Northern Atlantic from Paris and London. As an incentive for customers who had acquired bonds, the Banca Catalana /Banca Industrial de Cataluña Group organised a series of special flights on board Concorde, in what would become its first ever commercial flight in Spain. During its previous

spanorama Spanair

81


Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

Un ‘limoncello’ en Positano Un ‘limoncello’ a Positano | Having a ‘limoncello’ in Positano

Uno de los placeres de la Costa Amalfitana es sentarse al atardecer en una terraza frente al mar y disfrutar de un limoncello helado en buena compañía. Un dels plaers de la Costa

Amalfitana és asseure’s cap al tard en una terrassa davant el mar i gaudir d’un limoncello glaçat en bona companyia. One of the pleasures of the Amalfi Coast is to sit at sunset on a terrace

overlooking the sea while enjoying an iced limoncello in good company. ositano es uno de esos paraísos que no P fue descubierto hasta que, en 1953, John Steinbeck redactó un artículo en el ‘Harper’s

Es el resultado de la maceración de limones maduros con alcohol y azúcar. El color amarillo intenso no se debe atribuir a ningún colorante que no sea la piel de estos agrios de tonalidades intensas de la Campania. Positano es una de las más bellas localidades de esta región, de apenas 3.800 habitantes, situada a orillas del Golfo de Salerno, a 40 kilómetros de Nápoles. Las casas nacen en su cala de arena fina y trepan por la montaña en lo que resulta un capricho de la naturaleza que atrae a turistas adinerados de medio mundo. Será por eso que la leyenda asegura que fue fundada por Neptuno, como resultado de los amores con Pasitea; al menos resulta cierto que aquí se instalaron los romanos. De hecho, bajo el ábside del Duomo de Santa María Asunta se ha hallado una cripta

benedictina del XVI y debajo, una villa romana del siglo I a.C. con un espectacular mural de vivos colores. Aunque Steinbeck ha ligado su nombre a la localidad, Tennessee Williams se refirió incluso antes a ella, cuando la descubrió viajando en jeep con Gore Vidal, instalándose en La Sirenuse, una mansión con vistas del siglo XVIII transformada en un hotel familiar, que en la actualidad pertenece a la cadena LHW, que lo renovó para convertirlo en uno de los mejores hoteles de Europa. Si la tarjeta resiste, probar la espléndida cocina napolitana de su restaurante La Sponda, a la luz de las velas, con vistas sobre el Mediterráneo, mientras suena la mandolina, es una sensación única. Y para la digestión, como no, un limoncello.

ositano és un d’aquells paradisos que no P fou descobert fins que, el 1953, John Steinbeck va redactar un article al ‘Harper’s Baza-

terres assolellades properes a Nàpols, on té un gust diferent. És el resultat de la maceració de llimones madures amb alcohol i sucre. El color groc intens no s’ha d’atribuir a cap colorant que no sigui la pell d’aquests agres de tonalitats intenses de la Campània. Positano és una de les més boniques localitats d’aquesta regió, de tot just 3.800 habitants, situada a la vora del Golf de Salern, a 40 quilòmetres de Nàpols. Les cases neixen a la seva cala de sorra fina i s’enfilen per la muntanya en el que resulta un caprici de la naturalesa que atreu turistes adinerats de mig món. Deu ser per això que la llegenda assegura que va ser fundada per Neptú, com a resultat dels amors amb Pasitea; almenys resulta cert que aquí,

s’hi van instal·lar els romans. De fet, sota l’absis del Duomo de Santa Maria Assunta s’ha trobat una cripta benedictina del XVI i, a sota, una vil·la romana del segle I a. C. amb un espectacular mural de vius colors. Encara que Steinbeck ha lligat el seu nom a la localitat, Tennessee Williams s’hi va referir fins i tot abans, quan la va descobrir viatjant en jeep amb Gore Vidal, instal·lant-se en La Sirenuse, una mansió amb vistes del segle XVIII transformada en un hotel familiar, que actualment pertany a la cadena LHW, que el va renovar per convertir-lo en un dels millors hotels d’Europa. Si la targeta resisteix, provar l’esplèndida cuina napolitana del seu restaurant La Sponda, a la llum de les espelmes, amb vistes sobre la Mediterrània, mentre sona la mandolina, és una sensació única. I per a la digestió, no cal dir-ho, un limoncello.

Bazaar’, donde decía: “Positano te marca. Es un lugar de ensueño que parece real mientras estás allí, pero que se hace real en la nostalgia cuando te has ido”. Steinbeck se detuvo en esta bella localidad de la Campania, estresado por el bullicio de Roma, así que en esta villa recuperó la calma y las ganas de seguir escribiendo. Es posible que en uno de los bares de la Playa Grande, con una copa de limoncello en la mano, empezara a redactar ‘Sweet Thursday’, que publicaría al año siguiente. El limoncello es un licor que ha inspirado a los artistas y, aunque como casi todo se ha globalizado, resulta original de estas tierras soleadas cercanas a Nápoles, donde sabe distinto.

ar’, on deia: “Positano et marca. És un lloc de somni que sembla real mentre hi ets, però que es fa real en la nostàlgia quan te n’has anat”. Steinbeck es va aturar en aquesta bonica localitat de la Campània, estressat per la bullícia de Roma, així que en aquesta vila va recuperar la calma i les ganes de continuar escrivint. És possible que en un dels bars de la Platja Gran, amb una copa de limoncello a la mà, comencés a redactar ‘Sweet Thursday’, que publicaria l’any següent. El limoncello és un licor que ha inspirat els artistes i, encara que –com gairebé tot– s’ha globalitzat, resulta original d’aquestes

ositano is one of those havens that P remained undiscovered until John Steinbeck wrote an article in ‘Harper’s

Bazaar’ in 1953, where he said: “Positano bites deep. It is a dream place that isn’t quite real when you are there and becomes beckoningly real after you have gone”. Steinbeck stopped in this beautiful town of Campania, tired of the bustle of Rome, so in Positano he took some time to calm down and started wanting to write again. It is possible that, at one of the bars at the Big Beach, with a glass of limoncello in hand, he began to write ‘Sweet Thursday’, which was published the following year. Limoncello is a liqueur that has inspired artists and, although it has gone global, like most things, it is native to this sunny land close to Naples, where it tastes different. It’s

82

Màrius Carol es escritor y columnista. Màrius Carol és escriptor i columnista. Màrius Carol is a writer and columnist.

spanorama Spanair

the result of macerating ripe lemons with alcohol and sugar. The intense yellow tone should not be attributed to any colouring other than the skin of these bright-coloured sour fruits of Campania. Positano is one of the most beautiful towns in the region, of barely 3800 inhabitants, located on the Gulf of Salerno, 40 kilometres from Naples. The houses in town rise from the fine sand beach upwards to the mountain, in what looks like a caprice of nature attracting wealthy tourists from all over the world. Maybe that’s why legend has it that Positano was founded by Neptune, after having a love affair with Pasitea. Well, at least Romans did settle here. In fact, a sixteenth century Benedictine crypt has been found under the

apse of the Duomo of Santa Maria Assunta. And underneath that, a Roman villa dating back to the first century BC, with a spectacular mural of vivid colours. Although Steinbeck has connected his name to the place, Tennessee Williams referred to it even before, when he found it while travelling by jeep with Gore Vidal. They stayed at La Sirenuse, an 18th century mansion with great views, transformed into a family hotel, which is now part of the LHW chain, that gave it a complete renovation to turn it into of the best hotels in Europe. If your credit card can take it, try the splendid Neapolitan cuisine at their restaurant, La Sponda. A candlelight dinner overlooking the Mediterranean, while the mandolin’s playing, is a unique sensation. And of course, a limoncello to wash it all down with.




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.