capítol 3 RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
Més enllà d'adquirir una formació objectiva i necessària, l'Escola esdevé un espai on definir-nos. Definir la nostra pràctica, els nostres interessos, i a nosaltres mateixes. I reconèixer-nos entre nosaltres. De fet, l'Escola d'Art és, fonamentalment, on succeeix el primer dels quatre cercles de reconeixement (seguint Alan Bownes). El joc del “Qui és qui?”, adaptat a les lògiques del reconeixement dels artistes, posa de manifest que és possible identificar les companyes només a partir de la seva pràctica.
TFG. TREBALL DE FI DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art capítol 3 RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA Martí de la Malla Grau en Arts i Disseny ESCOLA MASSANA CENTRE D’ART I DISSENY Maig 2019
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA -3-
Mery Cuesta Km 0 - Éxito profesional. Sala d’Art Jove 08/09.
TFG. Martí de la Malla
Aquest capítol va dedicat als cercles de reconeixement, un concepte que vaig descobrir
l’estiu passat, arrel de la tesi del meu professor, Jesus-Àngel Prieto. Amb aquest concepte
trobava noms i referents per descriure i justificar una sensació que sempre he tingut a
Massana. Que, a més d’explicitar el desenvolupament d’unes competències reglades (i en uns aprenentatges per adquirir), l’Escola d’Art juga, també, amb un currículum ocult, des d’on es treballa, per exemple, el capital simbòlic.
El acto de creación es único y personal, pero no puede existir en soledad. No creo que ningún gran arte se haya producido en una situación no competitiva: por el contrario, el joven artista se encuentra siempre, en su camino hacia la excelencia, en un ambiente competitivo. Tiene que hacer un esfuerzo enorme para elevarse por encima de sus contemporáneos.1 Aquesta competició (que tendeix a ser constructiva) succeeix dins un currículum ocult; és independent de l’acreditació dels estudis i les seves estructures. L’Escola d’Art propicia
dinàmiques, tant entre les persones i l’escola, com entre persones i persones, que busquen augmentar el capital simbòlic de qui la transita. Per exemple, el buscar ser reconeguda. O,
també, fomentar que els alumnes es distingeixin i es reconeguin. En aquest sentit, l’escola
és un mostrador, per exemple, la setmana de presentacions de TFG. És un ritual on cadascú disposa de 20 minuts de glòria, o de fracàs, i on ha de superar un judici no només del jurat,
sinó de tota la comunitat escolar. I no t’hi jugues una nota, sinó una posició en els cercles artístics emergents. Doncs bé; això no succeeix per unes fites acadèmiques, sinó per un
context entès com a competitiu, on els recursos basats en el prestigi i el reconeixement poden afavorir una millor posició. -4-
El capital simbòlic és el conjunt de recursos actuals o potencials que estan lligats a la posició en una xarxa duradora de relacions més o menys institucionalitzades d’interconeixements i interreconeixements.2 Totes aquestes reflexions ara les podia referenciar amb la teoria dels cercles de
reconeixement. Aquesta teoria fou desenvolupada a finals dels 80 per Alan Bowness, en el seu llibre “The condition of success” 3.
El desafío de plantear una configuración precisa para los procesos de consagración del artista moderno fue encarado por el historiador del arte, crítico y director de importantes instituciones museísticas, Alan Bowness. [...] Su potente esquema se compone de lo que denomina «Los cuatro círculos de reconocimiento», que se organizan en el tiempo y se suceden en el espacio a través de la acción de los pares, los críticos, los marchantes y los coleccionistas y el público. La trayectoria de los artistas es una línea [1] — BOWNESS, A. The condition of success: how the modern artist rises to fame, Nova York: Thames and Hudson, 1990. Pàg. 50. Citat a: PEIST, Nuria. El éxito en el arte moderno: Trayectorias artísticas y proceso de reconocimiento [en línia] A: Materia 5, 2005 [consultat: 08.12.18] Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/Materia/article/ download/83226/112447 Pàg. 20. [2] — BOURDIEU, P. Le capital social. Notes provisoires. Dins: Actes de la Recherche en Sciences Sociales, núm. 31 p.2-3; citat per Isidoro Alsonso a “La Nueva Sociología de la Educación, la vieja y la de siempre”, dins Educación y Sociedad, núm. 3. p. 189, així mateix citat a Actes del II Congrés Català de Sociologia : annex escrit per Congrés Català de Sociologia (2n : 1994 : Girona), dins Col·laboradors de Viquipèdia. [en línia]. Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure, 2019 [consulta: 05.06.2019]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Capital_simb%C3%B2lic#cite_note-2 [3] — BOWNESS, A. The condition of success: how the modern artist rises to fame, Thames and Hudson, Nueva York, 1990.
Nuria Peist, historiadora i sociòloga de l’art (i tutora de la tesis d’en Prieto) també s’ha
dedicat a aprofundir en aquest tema. A “El proceso de consagración en el arte moderno: trayectorias artísticas y círculos de reconocimiento” 5, fa una síntesi de la teoria de Bowness (la qual em va fer accessible la seva teoria) per després fer una simplificació que, als meus ulls, és més genèrica i menys dogmàtica, i que permet més matisos i més flexibilitat.
Existen dos momentos básicos del reconocimiento, con particularidades según los artistas [...]. De los pares al público, era la proposición de los círculos concéntricos de Bowness. La propuesta aquí planteada defiende la existencia de dos fases en el proceso de consagración: un primer momento en el que se configura un núcleo inicial de reconocimiento (en el que actuan juntos los agentes de los tres primeros círculos de Bowness), y un segundo momento en el que se alcanza la consolidación. Sin el primer reconocimiento no existiría el segundo, y sin el segundo no habría posteridad.6
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
progresiva y acumulativa de reconocimiento que atraviesa desde dentro hacia fuera los cuatro círculos.4
-5-
Cercles de reconeixement segons Bowness
7
Moments de reconeixement segons Peist
8
V
Aturem-nos en el primer dels cercles. Tant en el cas de Bowness com en el cas de Peist, l’artista debuta en aquests cercles quan comença a tenir relació amb els seus iguals.
El círculo de los pares está compuesto por artistas contemporáneos, los jóvenes principiantes, los iguales. En este primer círculo los artistas se reconocen entre sí como dueños del talento necesario para iniciar una trayectoria en conjunto hacia la consagración: «Son siempre los propios artistas los primeros en reconocer talentos excepcionales».9 Podríem pensar que l’espai per excel·lència on succeeix aquest primer contacte és l’escola
d’art. És aquí on tot artista (que parteixi d’una formació artística) començarà a definir-se i [4] — PEIST, N. El éxito en el arte moderno: Trayectorias artísticas y proceso de reconocimiento [en línia] A: Materia 5, 2005 [consultat: 08.12.18] Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/Materia/article/download/83226/112447 Pàg. 19 [5] — Ibíd. [6] — Ibíd. Pàg. 43 [7] — PEIST, N. La identidad de Pablo Picasso en los contextos de interacción del arte moderno [conferència] A: Picasso i identitat. 3r congrés internacional. Barcelona. Disponible a: Museu Picasso. YouTube, 10.07.2017 [consultat 01.04.2019] https://www.youtube.com/watch?v=Iy4OT7KI02U, Min. 4:01 [8] — Ibíd, Min. 4:19 [9] — PEIST, N. [2005] Op. cit. Pàg. 19
TFG. Martí de la Malla
a reconèixer els seus iguals. On apareixen els primers col·legues de professió, els primers nuclis de contacte.
Quin millor espai per compartir amb els pars, amb els iguals, que una escola? És cert que la funció d’aquesta institució és la de formar els futurs artesans/artistes. Però té algun paper en les condicions de l’èxit d’aquests?10 Sí. I hi torno; l’Escola d’Art és on construïm la nostra primera reputació. Les aliances, els
col·lectius que en sorgeixen, son mecanismes per assolir l’èxit, voluntària o involuntàriament.
Els lideratges i les dinàmiques col·lectives poden afavorir conèixer a gent més ben posicionada, ser capaç d’integrar-se en aquests ambients, aconseguir que se’t reconegui i que es parli de tu...
Aquí sí, l’escola compleix el seu paper: iniciant els estudis (matriculant- se) un ja es postula per ser reconegut com artista, i seran les complicitats amb els seus companys les que començaran a facilitar-li el camí. Quan la línia de l’escola, o d’un professor en concret, es visibilitza com reconeguda en el món de l’art, el cercle de pars comença a instaurar-se.11 El prestigi d’una escola depèn, essencialment, del prestigi dels seus alumnes. Així doncs, és normal que tingui cura d’aquest capital simbòlic i fomenti aquestes relacions (si el consens així ho indica), com també ho és que ho faci des d’un currículum ocult.
Però vol dir això que només hi participen activament els alumnes? Prieto adverteix que
els docents tenen també el seu paper dins aquests cercles. No només com a guies i -6-
referents (que no sempre ho son) dels alumnes, o com a directors de les dinàmques que
el grup adopta, sinó com a professionals de l’art, que utilitzen també aquests espais per aconseguir, de nou, més prestigi i notorietat.
Als actors que participen en el primer moment de reconeixement (pars, primers crítics, marxants i col·leccionistes) afegiríem també a aquest nucli els professors de les escoles i de les facultats, els quals de vegades assumeixen el paper de pars, de crítics o, inclús en els darrers anys, de curators (i aquí podríem parlar amb Peist de les “consagracions creuades”). Com exemple d’aquest coneixement i reconeixement entre els iguals, aquest capítol recull la meva experiència mitjançant un joc. Una proposta que il·lustra fins quin punt les alumnes del GAAD poden arribar a conèixer-se entre elles.
[10] — PRIETO, J. A. La lluita pel reconeixement dels oficis artístics i l’Escola Massana de Barcelona. El cas dels esmalts, la ceràmica i la joieria. Tesi doctoral sense publicar, dipositada a la biblioteca de l’Escola Massana. Universitat de Barcelona, 2017. Pàg. 72 [11] — Ibíd, Pàg. 75
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA -7-
Bibliografia:
BOURDIEU, P. Le capital social. Notes provisoires. Dins: Actes de la Recherche en Sciences Sociales, núm. 31 p.2-3; citat per Isidoro Alsonso a “La Nueva Sociología de la Educación, la vieja y la de siempre”, dins Educación y Sociedad, núm. 3. p. 189, així mateix citat a Actes del II Congrés Català de Sociologia : annex escrit per Congrés Català de Sociologia (2n : 1994 : Girona), dins Col·laboradors de Viquipèdia. [en línia]. Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure, 2019 [consulta: 05.06.2019]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/ Capital_simb%C3%B2lic#cite_note-2 BOWNESS, A. The condition of success: how the modern artist rises to fame, Nova York: Thames and Hudson, 1990. PEIST, N. El éxito en el arte moderno: Trayectorias artísticas y proceso de reconocimiento [en línia] A: Materia 5, 2005 [consultat: 08.12.18] Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/Materia/article/ download/83226/112447 PEIST, N. La identidad de Pablo Picasso en los contextos de interacción del arte moderno [conferència] A: Picasso i identitat. 3r congrés internacional. Barcelona. Disponible a: Museu Picasso. YouTube, 10.07.2017 [consultat 01.04.2019] https://www.youtube.com/watch?v=Iy4OT7KI02U PRIETO, J. A. La lluita pel reconeixement dels oficis artístics i l’Escola Massana de Barcelona. El cas dels esmalts, la ceràmica i la joieria. Tesi doctoral sense publicar, dipositada a l’Escola Massana de Barcelona. Universitat de Barcelona, 2017.
TFG. Martí de la Malla -8-
Qui és qui? Martí de la Malla, 03.2019
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA -9-
Per provar de demostrar fins quin punt l’escola ens incita a definir-nos i a reconèixer-nos, vaig provar de reinterpretar el joc del Quién es quién?. Podríem endevinar-nos entre nosaltres, però enlloc de partir de l’aspecte físic, definir-nos a partir del nostre treball i les nostres habilitats?
Per fer el joc, respectant al màxim l’original, vaig substituir les fitxes i targetes del joc comercial per 24 persones amb les que més hagués coincidit i que, cregués, ja estaven més posicionades cap a una vessant artística i amb unes metodologies o llenguatges més definides.
Si puguéssim jugar, voldria dir que els cercles de reconeixement dins l’acadèmia funcionen suficient com per, d’entre 24 persones, identificar-ne una a partir de la seva pràctica artística.
Després vaig escriure les noves normes seguint com a patró les normes del joc original.
TFG. Martí de la Malla
QUI ÉS QUI? PREPARACIÓ 1- Escull un tauler de joc i inclina el tauler cap a avall per obrir totes les finestres, després col·loca’l sobre una superfície plana, amb el senyalitzador de puntuació i la ranura per a la carta de l’artista misteriós/a mirant cap a tu. El teu adversari fa el mateix. 2- Baralla les cartes de l’artista misteriós/a. Després, cada jugador escull una carta de la part de dalt del piló i la col·loca a la ranura de davant del seu tauler de joc. Assegura’t de que la teva carta mira cap a tu perquè el teu adversari no pugui veure-la! Si a un dels dos li toca ell mateix, els dos jugadors tornen a agafar una carta. 3- Col·loca la resta de cartes de l’artista misteriós/a a un costat. No les necessitareu fins que comenceu una nova partida.
A JUGAR!
- 10 -
Comença el jugador més jove; després els jugadors fan torns per a fer una pregunta. 1- Fes una pregunta que tingui respostes binàries sobre l’artista misteriós/a que estàs intentant endevinar. Han de ser preguntes relacionades amb la seva pràctica i amb les seves qualitats, no amb el seu aspecte físic. Per exemple, pots preguntar: “El teu artista misteriós/a és més formalista o més conceptual?” El teu adversari haurà de respondre “Més formalista” o “Més conceptual”. També poden ser respostes de “sí” o “no”. 2- En base a la resposta del teu adversari, tanca noms del teu tauler per anar eliminant artistes. Per exemple, si el teu adversari diu que el teu artista és “més conceptual”, tanca totes les finestres amb els noms de la gent que creus que és “més formalista”. 3- Ja queda menys per identificar l’artista misteriós/a del teu adversari! Ara li toca a l’altre jugador fer la pregunta.
Endevinar l’artista misteriós/a: Quan creguis que saps qui és l’artista misteriós/a del teu adversari, intenta endevinar-lo al següent torn en lloc de fer una pregunta de resposta binària. Però no intentis endevinar-lo fins que n’estiguis segur. Si no encertes hauràs perdut la partida!
Aquest joc està pensat per a que hi juguin només les 24 persones que apareixen al tauler. Han de formar part del mateix cercle de reconeixement, esdevenint un joc endogàmic.
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
QUI HI POT JUGAR?
SÈRIE DE CAMPIONAT Desafia el teu adversari a una sèrie de partides! Cada vegada que guanyis una partida, llisca el senyalitzador de puntuació un punt cap a dalt. El primer jugador que guanyi cinc partides és el campió de QUI ÉS QUI?!
COM SER UN BON ENDEVINADOR - 11 -
Mira atentament el grup d’artistes del tauler QUI ÉS QUI?. En què s’assemblen o es diferencien? Veus diferències en els seus punts forts? En els seus llenguatges? En les temàtiques dels seus projectes? En les metodologies que utilitzen? Estigues atent a aquests detalls per ajudar-te a formular millor les preguntes!
Contingut: - 2 taulers de joc - 48 targetes amb noms - 24 cartes de l’artista misteriós/a - 2 senyalitzadors de puntuació
Normativa de “Qui és qui?” Martí de la Malla, 03.2019
TFG. Martí de la Malla
Fet el joc, calia pensar amb quina persona podria posar-lo en pràctica, comprovar si complia els seus objectius, i recollir la partida dins aquest treball. No vaig dubtar gaire; l’Anna Solé. Companya de classe des de primer de batxillerat, sempre ha estat present entre la meva gent de l’Escola. Hem compartit moltes hores i hem format part dels mateixos nuclis de contacte.
- 12 -
Tauler blau del “Qui és qui?”
Volia saber com ho veia ella, intercanviar opinions, compartir punts de vista.
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
D’altra banda, volia tenir la possibilitat de compartir amb ella una inquietud que em tenia capficat: els nostres TFGs serien massa semblants? Es podia llegir en algun moment com un plagi? Finalment el meu treball sembla haver anat per altres camins, però certament hi va haver moments (especialment quan la conversa amb en Víctor començava a cobrar importància) en que hi trobava moltes semblances; tots dos partíem d’una conversa, redactàvem sobre material ja existent, qüestionàvem els criteris d’avaluació...
- 13 -
Tauler vermell del “Qui és qui?”
TFG. MartĂ de la Malla
TEMPS:
Dv. 20.03.2019, 19:30h - 20:00h
ESPAI:
Escola Massana Plaça de la Gardunya, 9. 08001 Barcelona, Catalunya, Espanya. Aula polivalent 305.
Tercera planta - 14 -
ANNA (22 anys) Exalumne del Grau en Arts i Disseny, va acabar el seu 4t curs l’any passat presentant un TFG amb matrícula que ha estat seleccionat pels premis FAD. L’Anna té el cabell castany tallat per sobre les espatlles. Quan pensa se’l sol enretirar per darrera les orelles. Duu unes ulleres de pasta recolzades sobre un nas rodanxó que li fan els ulls també castanys, més grans i, quan somriu, se li inflen les bosses per sota els vidres. Vesteix un jersei blau i blanc, uns pantalons fins dalt del tormell i unes botes negres. A l’Anna se la veu engrescada, eixerida. Té una expressió riallera i un riure peculiar, i sol parlar amb tranquil·litat. Malgrat ja ha acabat els seus estudis a la Massana, cada dimecres ve a reunir-se amb el col·lectiu de La Modesta, en el que participa activament. Era companya de classe d’en Martí des de 1r de Batxillerat.
MARTÍ (23 anys) Alumne del 4t curs —malgrat ser el seu cinquè any— del Grau en Arts i Disseny, treballa apassionadament en el seu treball de final de carrera. Ha proposat a l’Anna de jugar una partida al seu nou “Qui és qui?” i poder parlar una mica del TFG . En Martí, d’ulls color mel, duu el cabell curt, tallat a dues mesures diferents. La seva barba incipient dibuixa un masclet i un bigoti poc frondosos. Té les ungles molt rosegades i se’l veu força prim. Duu una camisa blava oberta amb una samarreta grisa a sota i uns pantalons llargs de color negre. Les sabates marrons fan joc amb la jaqueta també marró. Porta unes fundes a les dents que li fan pronunciar unes “S” xiulades. A la motxilla hi duu un “¿Quién és quién?” modificat on, en comptes d’haver-hi els clàssics retrats, hi ha els noms dels seus companys i companyes de classe.
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
PERSONATGES:
- 15 -
TFG. Martí de la Malla
ANNA (exalumne) i MARTÍ (alumne) es troben a la porta de l’Escola. (Pugen a una de les aules buides de la tercera planta, tot parlant de com en Martí porta el TFG. Al trobar una aula, hi entren i seuen l’un davant de l’altre. Una vegada més, en MARTÍ demana permís per gravar la conversa. ANNA ho aprova.) MARTÍ: És un “¿Quién és quién?”, però és de Massana. Perquè al meu TFG hi ha un capítol que parlo dels cercles de reconeixement. (Pensa) És com dir... L’Escola és on es dona el primer cercle, en realitat, perquè és on es dona el primer contacte entre iguals, els artistes joves. (L’ANNA va fent Mmms i Sís donant a entendre que entén i comparteix l’anàlisis) I aleshores si aquí un ja comença a destacar, comença a tenir una línia definida amb la que els altres el puguin identificar com a tal, ja és una cosa de futur que per construir un recorregut resultarà més fàcil. Per exemple, la Cera 13, aquesta mena de relacions, saps? ANNA: Sí, sí, sí. MARTÍ: Aleshores jo he fet el meu ¿Quién es quién? particular. O sigui, és un ¿Quién es quién? relacionat amb això que és meu, particular. No és “de la Massana” en general. ANNA: “Vale”. (Assenteix amb el cap) MARTÍ: És... La gent que jo conec de l’Escola, de la vessant més d’art, i que crec que són els que més fàcilment dius... “Vale”, aquest ja va cap allà, saps? ANNA: “Vale, vale.” MARTÍ: Per això és la gent que més conec. És... (treu el Qui és qui? de la motxilla) És això. (Dona la volta al joc per tal que les peces es posin boca amunt, i reparteix un tauler per a cadascú. L’ANNA es queda el tauler vermell i en MARTÍ el blau.)
- 16 -
ANNA: Quina gràcia...! MARTÍ: Sí! I llavors, la cosa consisteix en... ANNA: Però tu et saps l’ordre [dels noms a cada tauler]...? MARTÍ: No. No, no. Clar... Llavors jo et donaré aquest paper (Treu un paper d’aproximadament un Din A6 amb una graella que correspon al tauler amb els noms, on aniran apuntant la jugada per poder reproduir-la.) perquè em vagis apuntant. Per exemple, als que baixes a la primera pregunta els hi poses; 1. Aleshores, jo no sé quins són; només veuré el número. Saps? ANNA: Ah, “vale, vale.” MARTÍ: Per exemple, a la primera tirada baixes aquest, aquest i aquest. Doncs ho apuntes al paper: 1. Després dos. I anar fent. ANNA: Vale, vale. MARTÍ: Perquè així després, si ho vull com... Reconstruir, “pos” em serà més fàcil. ANNA: Vale, espera; la història era: jo agafo una persona... MARTÍ: Sí. tu tindràs una persona, i has d’endivinar la que tinc jo. Hem de preguntar coses, no sobre el seu aspecte físic, sinó sobre “lo” que fa. ANNA: Hòstia, “vale.” Què difícil! MARTÍ: Ja... I ja veuràs que de seguida n’hi ha que de seguida sabràs, i n’hi ha que no. Crec. És el que em passa a mi, també. Però és la gràcia. Aleshores és un joc en que tu guanyes si saps jugar-hi i els coneixes, però en realitat la persona que guanya és la que has definit.
MARTÍ: Perquè si els dos sabem de qui estem parlant... ANNA: “Vaaale, vale, vale.” MARTÍ: Saps? És una mica aquest joc... I... I ja està. Qui vol començar? ANNA: He d’agafar la cosa, no? (Assenyalant a les targetes amb els noms) MARTÍ: Ai, sí, clar. (Agafen cadascú un paper per apuntar la partida i en MARTÍ comença a prepara les targetes boca avall per escollir una persona a l’atzar) ANNA: Hòstia, és super difícil...! T’agafo el boli. MARTÍ: Sí.
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
ANNA: Clar!
ANNA: Poso el meu nom? MARTÍ: Sí, omple’m això, si us plau. I jo també. (Comencen a omplir les dades del paper) Martí... 21... o 20? ANNA: Avui és 20, no? (Mira el mòbil) 20. (Pausa) Color vermell. “Vale”, guai. Però aquest és un ¿Quién es quién? real, no? MARTÍ: Sí, vaig comprar un ¿Quién es quién? i li vaig canviar les cartulines. ANNA: “Vale”... Aquest era sempre el més fàcil d’endevinar... (Amb la mà agafa una targeta amb un dibuix d’un home calb que està solta per la capsa del ¿Quién es quién? original) MARTÍ: Quin, el calb? ANNA: Sí. El meu es deia Bill. MARTÍ: (Rient) És bona! ANNA: (Es disposen a agafar una carta de l’artista misteriós) Va, tu. MARTÍ: Hòstia, m’he agafat a mi mateix... (Riuen) Llavors, si et toques a tu mateix, no ho he dit, però et canvies la targeta. Mmm... (N’escull una altra). ANNA: “Vale”, ja ho pillo. I em pots dir qui va guanyar els altres cops....? MARTÍ: Sí, però millor t’ho explico després millor, no? ANNA: Sí, sí. “Vale.” Així és més emocionant. Val, va doncs comença tu, aviam quin tipus de preguntes fas...! MARTÍ: Ai, quins nervis! Val, aviam... ANNA: Clar, és sobre el... Sobre la feina, clar... MARTÍ: Sí, per exemple jo et preguntaré: (Pensa) És més de la branca de l’art o del disseny? ANNA: De l’art. MARTÍ: Val, doncs baixo a... ANNA: Crec... (Riuen)
- 17 -
TFG. Martí de la Malla
ANNA: Que difícil! Tenim tot el temps del món? MARTÍ: Sí! No pateixis! ANNA: (Pensa) Clar que aquesta pregunta és clau... MARTÍ: Sí, però en realitat no tant perquè tots son bastant de la branca de l’art. ANNA: Sí, sí... Per això ja m’imagino a qui has baixat. MARTÍ: Je, ja... ANNA: M... És que és súper difícil... Clar, és que les preguntes que faig només podria baixar a un, saps? MARTÍ: (Assenteix) Aha. ANNA: Rollo... L’interessa el tema del comissariat? MARTÍ: Sí. (Pausa) També... ANNA: També... “Vaya” merda de pregunta. MARTÍ: (Riu) Ja sé en qui estaves pensant... Potser t’hauria d’haver dit que no, però jo diria que... També. ANNA: No me’n recordo com anava... I si no baixo a ningú? MARTÍ: No passa res, a la pròxima ja... ANNA: És que jo per exemple em baixaria a mi... Però clar, potser tu penses que.... Baixaria la gent que sé que no però potser tu penses que sí... Bueno, ho deixaré així.
- 18 -
MARTÍ: Com vulguis, però sense por. D’això tracta el joc. ANNA: “Bueno”, baixaré aquesta persona però perquè la tinc jo. (Baixa una peça) MARTÍ: Jeje, guai. ANNA: I crec que aquesta també. (En baixa una altra) Ara m’estic animant! (En baixa una altra) Vale. Em fa gràcia perquè la majoria sóm del grup 1 de 1r... “Vale”, ja està. Et toca. MARTÍ: (Pensa) El que fa és més processual o objectual? ANNA: O sigui si té més importància el procés que el definitiu? MARTÍ: Sí. Si treballa amb aquesta cosa de l’obra unívoca, objecte, o se’n va més per altres camps que normalment són més de procés. ANNA: Jo crec que és més important el procés. Però depèn tant...! MARTÍ: “Vale”. “Bueno” jo hi ha gent que ja descarto. (Baixa alguna peça) ANNA: Clar, la cosa està en que potser tu i jo ho veiem diferent. MARTÍ: Clar, clar, aquí està el joc! ANNA: “Vale, vale”. (Pensa) Aviam, com pregunto això... (Pensa) L’interesa... la relació entre art i educació? (MARTÍ pensa) ANNA: O sigui, és primordial en les seves peces? MARTÍ: Primordial... No. No, no. ANNA: (Baixa una fitxa) Poso un dos, no ara? [al full]
ANNA: Sí. MARTÍ: (Pensa) Es sent còmoda en aquests cercles que hi ha... que va 100% cap a artista? O és una persona reticent amb això, i que potser és més crítica? ANNA: Reticent. MARTÍ: Val. (Baixa alguna fitxa) Val, crec que ja està. ANNA: Val. És una persona que té clara la disciplina? Per exemple, que si li interessa la publicació, els teus projectes acabaran en publicació. O el procés deixa que... MARTÍ: Jo diria que la segona. És més transdisciplinar. ANNA: “Vale.” Aviam... (Baixa algun nom) “Vale”.
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
MARTÍ: Sí. Em toca?
MARTÍ: Mmm... Ha tingut èxit a l’Escola? Bones notes, prestigi... O ha anat més justet, o s’ha mantingut més al marge... ANNA: Ostres, no ho sé... És que quant a notes no en tinc ni idea. Clar, és que tampoc et vull donar moltes pistes. És difícil. MARTÍ: Vale, bueno, en realitat ja puc descartar... ANNA: Clar, podria ser algu que ho tenim molt clar, però és una persona que no ho tinc clar. MARTÍ: “Vale”. ANNA: L’interessa més la teoria o la part pràctica? O no està definit? MARTÍ: Jo crec que es caracteritza per treballar amb les dues coses. Fa coses pràctiques i teòriques; li agrada escriure. ANNA: “Vale”. Hi ha un que no conec, espero que no passi res. En plan sé qui és però no... “Vale”, les dues coses. (Baixa alguna peça). MARTÍ: Què tal? T’està agradant? ANNA: Sí! MARTÍ: A mi avui m’està semblant molt difícil! Altres dies era més... ANNA: Val, jo ho deixaria així. MARTÍ: Té facilitat amb el discurs? És un punt fort del seu treball? Parla bé? O especialment bé? ANNA: No. O sigui entenc la pregunta com si és una característica de la persona? MARTÍ: Sí. ANNA: Val... No és una de les principals característiques. MARTÍ: Buff.. Ara dubto. He descartat a un de seguida però ara... ANNA: Però no parla malament... Entenc el discurs com quan presentes un projecte, o el discurs del projecte? MARTÍ: Quan parla, quan el presenta. ANNA: Val. Es caracteritza per ser versàtil? En qualsevol disciplina? És molt versàtil? Artesania, publicació...
- 19 -
TFG. Martí de la Malla
MARTÍ: Jo diria que sí. ANNA: És que clar, no conec la feina de totes... MARTÍ: Guarda-les i ja ho descartaràs. ANNA: Val. No baixaré a ningú. MARTÍ: Ok. Em toca... Aborda la perspectiva de gènere? Habitualment? O és un tema que hi és present? ANNA: Mm... No, jo diria que no. En general diria que no. (MARTÍ baixa alguna peça) ANNA: Val, m’ha agradat moltíssim la pregunta del discurs, però crec que la deixaré per més endavant. És una persona poètica? MARTÍ: Sí. ANNA: Sí? MARTÍ: Depèn de com ho entenguis, però jo diria que sí. ANNA: O sigui que els seus projectes tenen una narrativa poètica. MARTÍ: Sí. Bona pregunta..! ANNA: Vaig a descartar a algú! (Baixa alguna peça) Uf crec que no ho aconseguiré... MARTÍ: No passa res!
- 20 -
ANNA: “Vale”, guai. És heavy perquè estic pensant en el que jo respondria i el que tu respondries. Rollo el que crec que penses. No em baso només en lo meu. MARTÍ: Clar! Sí, sí. ANNA: Bastant empate, no? MARTÍ: Sí! ANNA: Bastant emocionant... MARTÍ: És que és difícil ara, perquè jo no sé exactament.. ANNA: què preguntar... MARTÍ: Ni com classificar la gent que em queda! ANNA: Què guai... Això ho transcriuràs? MARTÍ: És la idea... Ai, perdò No sé que preguntar... Mm... (Pensa) Utilitza el dibuix habitualment? ANNA: Sí. MARTÍ: Guai. (Baixa bastantes fitxes). Ara se m’ha tancat molt... Potser massa i tot! He avançat... ANNA: Ua m’estas reventant aquí, eh? MARTÍ: No, no... (Riuen) Jo crec que ja està.. Fes la pregunta. ANNA: L’interessa la crítica a la institució artística? MARTÍ: (Pensa) Pff... La crítica institucional com a tal no és un tema que sigui recorrent.
MARTÍ: Mm... Ua, no ho sé... ANNA: D’acord. MARTÍ: Performance? Fa performances? ANNA: No. MARTÍ: Val. (Baixa una fitxa) ANNA: Li interessa... O sigui fa projectes sobre memòria històrica? MARTÍ: Sí. ANNA: Sí?
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
ANNA: “Vale”. La pregunta era... I em respons que no... (Baixa una fitxa) Entenem la institució artística com l’escola?
MARTÍ: (Riu) Sí, sí. ANNA: Crec que ja el tinc. (Baixa fitxes) MARTÍ: Què guai! És curiós perquè quan fas preguntes pensant en aquella persona també és senyal de que, a aquella persona tu la definiries així. Llavors és com... Val, val, ara tiro jo! ANNA: Aquesta persona no ho sé molt bé tampoc... Aviam. Vaja flipada baixant a tothom. MARTÍ: Olé! Aviam.. L’interessa la il·lustració en concret i el món del còmic? ANNA: Sí. MARTÍ: Sí? (Es somriuen) MARTÍ: Que bé. Doncs molt bé, no? (Riuen) MARTÍ: Val, ho deixaré així. Aquests dos... ANNA: Sí? No et vols arriscar? MARTÍ: Arrisca’t tu, que et toca! ANNA: Quina gràcia... Que amb aquestes preguntes hagi arribat a aquests tres... MARTÍ: Sí, jo també... Estic flipant. ANNA: Eh... Ua, és que m’agradaria tirar-me a la piscina. Aviam, quina seria la pregunta perfecte per quedar-me amb un?! (Pensa) Súper difícil! MARTÍ: Mmm... Se m’ha notat molt! Va prova.... ANNA: És el Raúl? MARTÍ: Sí!!! Que guai! ANNA: Ua... Ara no he de tatxar res, oi? MARTÍ: No, apunta el nom a la casella on està i ja està! Va, acabem, no? Figuratiu o abstracte? ANNA: Figuratiu.
- 21 -
TFG. Martí de la Malla
MARTÍ: És la Paula Muñoz? ANNA: Molt bé! Que heavy! MARTÍ: Què t’ha semblat? ANNA: Súper! MARTÍ: Sí? ANNA: Clar, per exemple, el Yago, no sé molt bé el que fa. O sigui, rotllo, hi havia preguntes que... No sé quan l’he baixat. Però... Clar, jo no el conec molt. MARTÍ: Ja... Normal, no passa res. És la gràcia també... (Pausa) Doncs m’agradaria explicar-te perquè volia jugar amb tu... Eh... Perquè crec que en aquest tema dels cercles de reconeixement... Mmm... “Bueno”, crec que des de l’escola es fa una al·legoria a la idea de... (Dibuixa unes cometes amb les mans) “personatge” artista. Amb uns interessos definits, diferents als de la resta. I amb unes metodologies o uns llenguatges distintius. Diferents. Llavors, sobretot aquesta idea del llenguatge com a tema d’expressió pròpia, saps? Rotllo... Cadascú té el seu llenguatge. ANNA: Sí... MARTÍ: Doncs crec que en això l’Escola sí que hi juga un paper important. I que en part, el que venim a fer aquí és a definir-nos i a distingir-nos. I crec que això s’evidencia amb el tema de la “còpia” Copiar. Què vol dir copiar? I més; què vol dir copiar quan no es tracta de copiar un exàmen sinó de copiar-te a tu? I al que tu fas? ANNA: “Vale.”
- 22 -
MARTÍ: I llavors, es torna més agressiva, saps? Aquesta còpia? ANNA: “Vale”, sí. MARTÍ: I llavors, li he estat donant voltes i, en el cas del meu TFG, no sé què és, potser la formalització, però hi ha coses que em recorden al teu treball. Perquè, per exemple, al meu TFG, el punt d’escape és una conversa que vaig tenir amb el Víctor Valentín, que en aquell moment la vaig gravar perquè sí, i ara ho he transcrit. I és com una obra de teatre, i m’interessa molt... I a part d’això, també tinc documents que estic revisant, anotant, tatxant i tal. I realment m’estic sentit còmode amb aquest llenguatge, saps? ANNA: Vale. I què en penso d’això? MARTÍ: Sí, perquè jo, en el meu cap, i aquí està l’evidència, que a tu et semblarà ridícul que t’estigui dient això. Però dins del meu cap és una ratllada. Perquè és com... Joder, doncs la meva proposta tira molt del treball de la Suli... ANNA: “Bueno”... És que jo ho veig bastant diferent, eh? O sigui, no la formalització, sinó la metodologia. Perquè per exemple, tu vas tenir aquesta conversa que la... O sigui, jo per exemple, la primera conversa que vaig tenir, quan la vaig tenir, jo no sabia que seria el meu TFG. Saps? Llavors, el meu TFG en realitat, és una cosa que... Jo vaig fer mil coses abans i no em sentia còmoda. Fins que vaig arribar a aquesta formalització. Però al final, curiosament, va acabar parlant d’una cosa que no anava el meu TFG. Jo estava fent un TFG sobre el joc. Saps? O sigui, el que tu agafis documents i els responguis, que és el que jo vaig fer amb la memòria escrita, era una part súper mínima del meu projecte, respondre a aquella memòria. Va ser una cosa que la vaig fer per acreditar d’alguna manera el que havia fet. Saps? Però la metodologia, en el fons... O sigui, la formalització que jo vaig agafar va ser una formalització d’apunts. Qualsevol persona podria... arribar a aquest punt. Al final, jo estava presentant els meus apunts que era com, el meu discurs, i la narrativa amb la qual jo em sento còmoda. Però... ha coincidit una conversa, però jo no ho veig com una còpia. Saps?
ANNA: I entenc que... Ho has fet amb aquesta intenció? MARTÍ: De copiar-te? ANNA: Sí... MARTÍ: No! ANNA: Saps? I en plan, que es nota. O sigui, jo no tinc ni idea de com serà aquesta formalització i tal, però al final, el que va acabar sent el més important del meu TFG era el disseny del discurs, i que no fos un discurs redactat. Que fos un discurs en que importava moltíssim, per exemple, en quina part de la pàgina anava segons quin text, segons quins apunts, emm... Hi havia alguna il·lustració, però que al final era un llenguatge meu d’apuntar coses... O sigui que era una cosa més de la pàgina, etcètera. Però el meu TFG era un TFG sobre el joc i la joguina. O sigui, l’objecte...
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
MARTÍ: (Assenteix) Mm.
MARTÍ: O sigui que no et sents copiada perquè la còpia en aquest cas seria una cosa universal que són els apunts. Però que en realitat el teu treball parlava d’una altra cosa... ANNA: O sigui... MARTÍ: Encara que estiguem jugant a un ¿Quién es quién? el meu treball no va sobre el joc. No? ANNA: O sigui... Jo, el llenguatge que vaig presentar, és un llenguatge amb el que em sento súper còmoda, rotllo, la formalització, i que ara l’estic adaptant a altre projectes i tal perquè, també, vaig arribar a un punt en que estava súper còmoda, per primer cop, estava súper còmoda presentant el que presentava. Estava sortint de Massana amb una cosa amb la que em sentia súper còmoda, amb un llenguatge que, no que fos propi, sino que m’anava genial per explicar les coses. Però és un llenguatge que són apunts! MARTÍ: És que m’he trobat una mica amb això. Que de cop, una conversa amb el Víctor Valentín, llarga, que la meva intenció era perquè m’expliques exactament com s’ha... generat això, quina evolució té, com es treballa... I a partir d’aquí surten coses que en una conversa surten, però que jo després no puc resumir. En plan, jo no et puc dir que el Víctor m’ha parlat de tal cas de tal any amb tals persones,... ANNA: Entenc que ara estas analitzant la conversa? MARTÍ: Jo l’he transcrita i és com, pràcticament això és tota la teoria del que vull desenvolupar. ANNA: Exacte...! MARTÍ: O sigui, si el meu estudi és un estudi sobre el grau de l’Escola Massana, el millor que tinc per ara, és aquella conversa... I la sort d’haver-la gravat. ANNA: Ja, ja... MARTÍ: I lo bo és que la vaig rascatar després d’un més d’haver-la fet i va ser com, hòstia! I aleshores venen els dubtes i... Les inseguretats. Hòstia, el treball de la Suli! Perquè clar, també passa com... Si jo presento un treball que formalment recorda al teu TFG, encara que el treball no s’assembli temàticament al teu, això té una lectura també dins de l’Escola... ANNA: Ja, ja, ja... Això sí que ho entenc. És que és complicat, eh? Jo, per exemple, tot l’anàlisi i tots els apunts i tot això, era una cosa que jo estava fent per catalogar la conversa que jo havia tingut com una conversa teòrica. O sigui, que una conversa tingués el mateix valor que un assaig redactat. MARTÍ: Mmm... Exacte! ANNA: I al final, tots els passos que es van anar donant, i al final era una qüestió de que jo estava còmoda, estava disfrutant el projecte... Anava sortint aquest llenguatge.
- 23 -
TFG. Martí de la Malla
MARTÍ: A mi m’està passant el mateix. ANNA: Jo abans de tenir l’últim format d’apunts, abans n’hi ha hagut tres mil. (Pausa) Al que jo em vaig dedicar era a anar passant apunts a net fins que del que s’estava parlant tingués una coherència tant per a mi com per a la persona que ho digerís. Llavors, el TFG era més una història de narració visual. D’anar posant les coses al seu lloc, tenia molta relació amb el diseny del discurs, com redactar-lo... I es va anar donant. Però és que clar, és que són apunts! Per a mi no és un llenguatge propi, saps? És un llenguatge que, curiosament l’he anat tenint durant tota la carrera. Jo sóc molt de passar apunts a net. Fins que no hi ha una jerarquia correcta o les idees no encaixen o no sé què, em costa molt que els apunts tinguin sentit. I quan ho tinc tot col·locat, allò ja m’ho sé de memòria. Saps? Estudiar passant els apunts a net. I jo, ara mateix, no ho veig com una còpia. MARTÍ: Què guai.. doncs moltes gràcies! Ara estava pensant que... Que potser li hauria de donar la volta i parlar més de referència que de còpia. Em va agradar molt el teu TFG. Crec que va ser, també, perquè, personalment almenys, del que havia vist teu, crec que s’allunyava una mica i... M’hi vaig veure. Em vaig veure a mi, en part. O sigui, com... la memòria del treball evidentment, la podria haver fet jo, perfectament. I em va agradar molt. I va ser com... No sé, com que a vegades també penso que... I ara quedarà molt carrincló. Aprenem molt els uns dels altres. ANNA: Sí, súper... MARTÍ: I que tu treus temes que... (espetega els dits) em desperten coses i al revés també. I llavors és com... Què guai que a mi em despertis unes coses, i també pensar que a tu, en certa manera, potser... Jo estava súper pesat amb aquest tema de la universitat com a institució i crítica institucional i tal, i de cop dic: mira la Suli! I penso; doncs què guai. Què guai ser... referent en certa manera i referenciat alhora.
- 24 -
ANNA: Sí. “Bueno”, la memòria al final va ser com... Portava molt de temps analitzant la conversa i... Jo no anava a fer una memòria perquè no anava a redactar tot el que havia fet perquè bàsicament era contra...(s’encalla) Com es diu? MARTÍ: Contraproduent ANNA: Sí, i en aquest cas estava explicant una cosa que si al final la redacto no té sentit. I al final va ser... “Bueno”, doncs vaig a respondre la guia docent del TFG. Que estava cagada, però també és veritat que durant tota la carrera, molts dels projectes que he fet, zero convençuda. I a més que a la Massana, o les escoles d’art o el que sigui, has de sortir a donar la cara. Vull dir que era difícil; no és la UOC, saps? (MARTÍ assenteix) Vull dir que havies de sortir a donar la cara allà davant de tothom amb un projecte que, vulguis o no, d’alguna manera t’estava definint. I per mi, durant tota la carrera m’havia estat difícil. I al TFG, a la primera presentació, estava una mica més nerviosa perquè no sabia quin feedback podria tenir de la presentació, però el dia de la presentació de matrícules, jo estava en mi salsa. Estava pensant: a mi aquest projecte m’encanta. Saps? I era una sensació que durant la carrera potser l’havia tingut... un cop o dos. (Pausa) I que ara son projectes que tampoc no... El que em passa ara és que no tinc portfoli! O sigui no tinc un portfoli amb el que em senti còmoda. Saps? O sigui, que em defineixi. Ara sí que estic fent projectes que estic com més còmoda i tal... Que no m’arrepenteixo dels projectes que he fet, eh? Però sí que es veritat que venen donats per unes assignatures i unes coses que, òbviament estem aprenent, que òbviament molts no tenim cap tipus de llenguatge definit, ni ens interessa tenir-lo en aquest moment, i també me n’alegro perquè he apres moltíssimes coses que si ja hagués tingut aquesta idea des del principi i una tematica o un llenguatge definit des del principi, no les hagués disfrutat com les vaig disfrutar. MARTÍ: Doncs m’agrada que diguis això, perquè jo també... (Para. Reflexiona) Bé, no, potser a mi m’ha passat a la inversa, de fet. Que a 3r vaig dir, hòstia... estàs a una classe amb 40 persones, veus que la gent més desperta està més definida, té temes d’interès, o diga-li com vulguis... ANNA: Sí, sí, sí... MARTÍ: Doncs penses; potser hauria de buscar el meu! I de cop doncs... el vaig trobar. I quan el vaig
ANNA: És que és així! Jo vaig trigar molt en saber de què volia fer el TFG... A l’abril el vaig fer de nou. I era una cosa que m’angoixava però que també estava tranquil·la... Ja sortirà. I quan va sortir, és que no podia parar de fer TFG. Era heavy, eh? Estava tranquil·la, de bon humor, m’havia tret presió de sobre i s’anava donant, anava passant. I recollia moltes coses que m’havien agradat durant la carrera i que no els hi havia fet cas. I amb la Leily feiem mil tutories. De vamos a ayudarnos. A mi m’agradava moltíssim parlar amb els meus amics del que s’està donant. I què més... Il·lustració però súper descontextualitzada, en un assaig teòric. Al final es van obrir moltíssimes portes, que després d’entregar-lo, jo estava a l’estiu pensant... m’he endut una matricula d’honor. No m’ho esperava gens. Ja quan em van proposar matrícula va ser: olé mi coño! Però després, quan me la van donar, vaig pensar: però què he fet? I després un dia vaig estar parlant amb la Clara sobre el projecte i va ser rotllo...
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
trobar va ser com... Ja sé cap on tirar, prou de crisis existencials. No m’interessa tot el que veig a la carrera. Però és veritat que tot aquest possible camí de crítica institucional i tal, o encarrilar-me cap a l’àmbit institucional, doncs... He fet tres pràctiques: MNAC, Hangar, que ho vaig deixar, i Fundació Miró, que també m’ha decepcionat, i al final acabes i dius: doncs no m’agrada tant com pensava tot això. I m’ha costat tres anys ben bé entendre que no, que potser no vaig tant per aquí com pensava. I en canvi, tot el que es educació de l’art a tots els nivells m’encanta, perquè trobo que esta molt poc explorat. Que tota la potencialitat d’aquest art contemporani nostre s’ha de poder conduir cap a espais de formació diguem, reglada o no reglada, i que ara mateix s’està apostant fort per això. I art per aprendre, i fora de mercats i d’històries rares i interessades, doncs és autèntic i és.... (S’atura).
MARTÍ: És que era bo ANNA: Es que no me n’estava enterant de que... I per a mi, una cosa important del TFG va ser: aquí em van donar matrícula d’honor, se’l van llegir els meus pares a casa, a mi em feia cosa però era com... Llegiu-vos-el. I el van rebre súper bé. Perquè al final també hi ha aquest esquema que a Massana entren súper bé, i que a casa, o a fora, no. MARTÍ: T’entenc. Em passa el mateix. ANNA: Quan els meus pares em feien comentaris que m’havien fet el tribunal, va ser com... Que bé que es rebi tan bé. Perquè del TFG també és important la rebuda. Jo entenc que hi ha get que no l’importa, però per a mi en aquell moment, marxant de Massana, ho vaig valorar molt. També perquè era un llenguatge nou per a mi. I va funcionar. MARTÍ: Doncs jo tenia clar el TFG fa un any i mig enrere, ben bé, i de fet si hagués sabut tot el que m’ha passat a nivell d’alts i baixos d’interès, seguramen el TFG no seria com és ara. Ho recull d’alguna manera. Però si que tinc clar quina és la meva posició, i de què vull parlar, però m’estava costant molt desencallar el tema... també he estat desmotivat. I volia sortir d’haver de redactar un assaig llarg i dens sobre tot això. Perquè no volia. I ara, sent jo, segurament acabi tenint un munt de material super divers que d’alguna manera hauré d’ordenar o... seleccionar. Però que em fa sentit que sigui aquest material el que parli més que no pas un discurs exclusivament meu. Per honest, per directe o pel que sigui. Però clar, tu el que tenies era molt concret. ANNA: Sí, jo tenia la reconstrucció de la conversa, que no era la conversa original. MARTÍ: Que també és significatiu. ANNA: Sí. El Raúl i jo la vam tornar a generar a partir del que recordàvem. Després hi havia els 7 capítols que havien sortit d’anar barrejant, que no seguia cap ordre. I a mi m’agradava que al final quedés com un format d’assaig o de llibre; amb capítols, que tenen ordre però que no en tenen. I després la memòria, que al final podria no haver-la entregat. I una web que em vaig oblidar d’entregar. MARTÍ: (Rient) De veritat? Que fort...! ANNA: Sí, però no era primordial.
- 25 -
TFG. Martí de la Malla
(Pausa) MARTÍ: Et puc fer una foto? ANNA: Sí, és clar! Amb el “Quién es quién?” MARTÍ: Sí... Posaré el Raúl una altra vegada aquí... (Posa la carta amb el nom del Raúl a la repisa del tauler i fa la foto) Doncs... Ja estaríem, no? ANNA: Ja està? T’ha servit o no? És que és això, jo ara mateix no tinc la sensació de que sigui una còpia, de veritat. Ho veig súper diferent. Al final... Vull dir que... Què vaig fer d’innovador? Presentar uns apunts en comptes d’un redactat? Els teus apunts mai seran com els meus... MARTÍ: Ara això sonarà molt redundant, però el Pierre Bourdieu parla de l”Acadademicisme de la transgresió”;i crec que el teu treball era exactament això. O sigui, presentar una cosa antiacadèmica com la cosa més acadèmica del món. ANNA: Ah, sí sí! Totalment... MARTÍ: Presentar els apunts en brut d’una cosa... I aquesta subversió comunica d’una manera que fa que el que expliques arribi molt millor. A mi em va encantar. I t’he de dir que, amb la Pats i algú més, hem parlat del teu TFG, en plan, que està sent inspirador. ANNA: Sí... És que va tenir molt bona rebuda... MARTÍ: Sí, però també perquè és un treball sincer, i en certa manera, sorpresa. No t’imagino ensenyant tot el procés... ANNA: Ja, ja...
- 26 -
MARTÍ: I jo sóc precisament l’oposat! Pel tema que tracto, i per la gent que he parlat, segur que hi ha mig jurat que ja sap de què va el meu TFG. I de fet això genera una... expectativa que m’estava generant molta pressió. Fins fa res estava súper bloquejat. Perquè també hi ha això de “què esperen de mi?”, o “la importància del TFG com algo trascendental...” ANNA:: Jo és que, i la Clara i el tribunal m’ho van dir, és el treball més honest que he fet mai. I jo ja ho sé. És el projecte més honest que he fet mai. I era el que era, no pretenia ser més. No pretenia... No és que no pretengués la matrícula. És que era molt honest. Era com... Són uns apunts, té. No et vull dir res més perquè no és res més. I és el que m’interessa. MARTÍ: Perquè no vas acabar fent cap joc, oi? ANNA: No, era un treball teòric. I ja està. El que jo venia com a part pràctica era la narració de la part teòrica. No era un treball pràctic sobre el joc. MARTÍ: Mmmm... Potser el meu cas és al revés; que he agafat petites pràctiques que generen teoria; que es venen com a teoria. ANNA: Clar, jo venia com a teòric la conversa. I del que deies de la sorpresa, recordo que la primera del jurat en parlar després de la presentació va dir: El teu projecte ha sigut una sorpresa entre tots els altres. Rotllo que ha sigut una sorpresa; que no sabien res del projecte... I jo com, “bueno” és que l’he fet en un mes. Ni jo sabia que... Per a mi també va ser una sorpresa. I va ser molt guai això. Per com vaig acabar, per a mi va ser el final de com m’hauria agradat acabar. De veritat. I que és lo guai; és guai acabar així. MARTÍ: Ai... tu diràs...! Doncs res... (intercanvien una mirada de “Fins aquí”) ANNA: No sé ni quina hora és... (Mira la hora al mòbil) Ah, “bueno”. Fem una birra? (Mica en mica, recullen el joc, es posen la jaqueta, apaguen els llums, i surten de l’aula. Es dirigeixen al Mendizábal, però aquesta ja és una altra conversa.)
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA
- 27 -
?
L’interessa el tema del comissariat?
L’interessa la relació entre art i educació?
BERTA ESTEVE
GEMMA LÒPEZ
ELISABET ROBINSON
CARLA CÀNOVAS
NEUS MARTÍNEZ
YAGO ANTON
BERTA ESTEVE
GEMMA LÒPEZ
ELISABET ROBINSON
CARLA CÀNOVAS
NEUS MARTÍNEZ
YAGO ANTON
BERTA ESTEVE
GEMMA LÒPEZ
ELISABET ROBINSON
CARLA CÀNOVAS
NEUS MARTÍNEZ
YAGO ANTON
VITOR DA SILVA
ALICIA ORTIZ
PATRICIA MORAL
RAQUEL BAUTISTA
ELOI RODRÍGUEZ
GABRIEL LUCIANI
VITOR DA SILVA
ALICIA ORTIZ
PATRICIA MORAL
RAQUEL BAUTISTA
ELOI RODRÍGUEZ
GABRIEL LUCIANI
VITOR DA SILVA
ALICIA ORTIZ
PATRICIA MORAL
RAQUEL BAUTISTA
ELOI RODRÍGUEZ
GABRIEL LUCIANI
MARTÍ DE LA MALLA
RAÚL CAÑADAS
MARIA PEÑA
MAX AZEMAR
MARINA CARMONA
ANNA SOLÉ
MARTÍ DE LA MALLA
RAÚL CAÑADAS
MARIA PEÑA
MAX AZEMAR
ANNA SOLÉ
MARTÍ DE LA MALLA
RAÚL CAÑADAS
PAULA MUÑOZ
SIRA PLANS
JUDITH CAPDEVILA
LEILY KHABIRI
JUDIT SAAVEDRA
ALICIA GÓMEZ
SIRA PLANS
JUDITH CAPDEVILA
LEILY KHABIRI
És una persona que té clara la disciplina? GEMMA LÒPEZ
ELISABET ROBINSON
CARLA CÀNOVAS
NEUS MARTÍNEZ
YAGO ANTON
BERTA ESTEVE
VITOR DA SILVA
ALICIA ORTIZ
PATRICIA MORAL
RAQUEL BAUTISTA
ELOI RODRÍGUEZ
GABRIEL LUCIANI
VITOR DA SILVA
MARTÍ DE LA MALLA
RAÚL CAÑADAS
SIRA PLANS
JUDITH CAPDEVILA
MARTÍ DE LA MALLA
LEILY KHABIRI
És una persona poètica? BERTA ESTEVE
VITOR DA SILVA
PATRICIA MORAL
NEUS MARTÍNEZ
RAQUEL BAUTISTA
ELOI RODRÍGUEZ
RAÚL CAÑADAS
PATRICIA MORAL
NEUS MARTÍNEZ
YAGO ANTON
BERTA ESTEVE
RAQUEL BAUTISTA
ELOI RODRÍGUEZ
GABRIEL LUCIANI
VITOR DA SILVA
RAÚL CAÑADAS
MAX AZEMAR
SIRA PLANS
LEILY KHABIRI
BERTA ESTEVE
GABRIEL LUCIANI
CARLA CÀNOVAS
VITOR DA SILVA
PATRICIA MORAL
RAQUEL BAUTISTA
JUDITH CAPDEVILA
LEILY KHABIRI
MARTÍ DE LA MALLA
GEMMA LÒPEZ
PATRICIA MORAL
CARLA CÀNOVAS
NEUS MARTÍNEZ
YAGO ANTON
RAQUEL BAUTISTA
ELOI RODRÍGUEZ
GABRIEL LUCIANI
RAÚL CAÑADAS
MAX AZEMAR
SIRA PLANS
LEILY KHABIRI
Fa projectes sobre memòria històrica?
NEUS MARTÍNEZ
NEUS MARTÍNEZ
GABRIEL LUCIANI
RAÚL CAÑADAS
LEILY KHABIRI
JUDIT SAAVEDRA
Es caracteritza per ser versàtil?
CARLA CÀNOVAS
RAÚL CAÑADAS
LEILY KHABIRI
És el Raúl?
GEMMA LÒPEZ
L’interessa la crítica a la institució artística?
CARLA CÀNOVAS
RAÚL CAÑADAS
SIRA PLANS
L’interessa més la teoria o la part pràctica? O no està definit?
BERTA ESTEVE
MAX AZEMAR
JUDIT SAAVEDRA
MAX AZEMAR
LEILY KHABIRI
?
És més de la branca de l’art o del disseny?
El que fa és més processual o objectual?
CARLA CÀNOVAS
BERTA ESTEVE
PAULA MUÑOZ
ELISABET ROBINSON
JUDITH CAPDEVILA
ALICIA ORTIZ
CARLA CÀNOVAS
BERTA ESTEVE
PAULA MUÑOZ
ELISABET ROBINSON
JUDITH CAPDEVILA
ALICIA ORTIZ
CARLA CÀNOVAS
BERTA ESTEVE
PAULA MUÑOZ
MARINA CARMONA
GABRIEL LUCIANI
RAQUEL BAUTISTA
GEMMA LÒPEZ
SIRA PLANS
ELOI RODRÍGUEZ
MARINA CARMONA
GABRIEL LUCIANI
RAQUEL BAUTISTA
GEMMA LÒPEZ
SIRA PLANS
ELOI RODRÍGUEZ
MARINA CARMONA
GABRIEL LUCIANI
RAQUEL BAUTISTA
ANNA SOLÉ
MAX AZEMAR
RAÚL CAÑADAS
ALICIA GÓMEZ
MARTÍ DE LA MALLA
LEILY KHABIRI
ANNA SOLÉ
MAX AZEMAR
MARTÍ DE LA MALLA
LEILY KHABIRI
ANNA SOLÉ
MAX AZEMAR
YAGO ANTON
VITOR DA SILVA
JUDIT SAAVEDRA
NEUS MARTÍNEZ
PATRICIA MORAL
MARIA PEÑA
YAGO ANTON
VITOR DA SILVA
PATRICIA MORAL
MARIA PEÑA
YAGO ANTON
VITOR DA SILVA
Reticent als cercles de contactes?
CARLA CÀNOVAS
BERTA ESTEVE
MARINA CARMONA
ANNA SOLÉ
PAULA MUÑOZ
RAQUEL BAUTISTA
GEMMA LÒPEZ
MAX AZEMAR
VITOR DA SILVA
JUDIT SAAVEDRA
NEUS MARTÍNEZ
MARINA CARMONA
BERTA ESTEVE
PAULA MUÑOZ
RAQUEL BAUTISTA
JUDITH CAPDEVILA
ALICIA ORTIZ
CARLA CÀNOVAS
SIRA PLANS
ELOI RODRÍGUEZ
MARINA CARMONA
MARTÍ DE LA MALLA
LEILY KHABIRI
ANNA SOLÉ
PATRICIA MORAL
MARIA PEÑA
BERTA ESTEVE
PAULA MUÑOZ
RAQUEL BAUTISTA
JUDIT SAAVEDRA
JUDITH CAPDEVILA
GEMMA LÒPEZ
NEUS MARTÍNEZ
PATRICIA MORAL
Utilitza el dibuix habitualment? PAULA MUÑOZ
ELOI RODRÍGUEZ
MARINA CARMONA
RAQUEL BAUTISTA
ALICIA ORTIZ
CARLA CÀNOVAS
ELOI RODRÍGUEZ
MARINA CARMONA
NEUS MARTÍNEZ
BERTA ESTEVE
PAULA MUÑOZ
RAQUEL BAUTISTA
NEUS MARTÍNEZ
PATRICIA MORAL
L’interessa la il·lustració en concret i el món del còmic? PAULA MUÑOZ
MARINA CARMONA
PAULA MUÑOZ
MARTÍ DE LA MALLA
LEILY KHABIRI
PATRICIA MORAL
MARIA PEÑA
MARIA PEÑA
JUDIT SAAVEDRA
NEUS MARTÍNEZ
Fa performances? PAULA MUÑOZ
MARINA CARMONA
ALICIA ORTIZ
ELOI RODRÍGUEZ
MARTÍ DE LA MALLA
RAQUEL BAUTISTA
NEUS MARTÍNEZ
Figuratiu o abstracte?
ELOI RODRÍGUEZ
GEMMA LÒPEZ
GEMMA LÒPEZ
MARTÍ DE LA MALLA
JUDIT SAAVEDRA
SIRA PLANS
JUDITH CAPDEVILA
ANNA SOLÉ
JUDITH CAPDEVILA
GEMMA LÒPEZ
JUDIT SAAVEDRA
ALICIA ORTIZ
El discurs és un punt fort que té?
MARTÍ DE LA MALLA
VITOR DA SILVA
JUDITH CAPDEVILA
GEMMA LÒPEZ
NEUS MARTÍNEZ
Ha tingut èxit a l’Escola?
Aborda la perspectiva de gènere? CARLA CÀNOVAS
JUDIT SAAVEDRA
GEMMA LÒPEZ
JUDITH CAPDEVILA
NEUS MARTÍNEZ
És la Paula Muñoz?
PAULA MUÑOZ
PATRICIA MORAL
MARIA PEÑA
- 30 TFG. MartĂ de la Malla
capítol 3. RECONEIXEMENT I ENDOGÀMIA - 31 -
Fonts (per ordre d’aparició):
CUESTA, M. Km 0 – Éxito profesional. SALA D’ART JOVE. Sala d’Art Jove 08/09. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 2010. DE LA MALLA, M. Qui és qui? 2019. SOLÉ, A. Partida al “Qui és qui?” [partida i conversa] Amb la participació i transcripció de: Martí de la Malla. 20.03.2019. Comunicació personal
MARTÍ DE LA MALLA TFG. TREBALL FINAL DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art