L’AVENTURA DE LA TOMÀTIGA Hi havia una vegada una tomàtiga que tenia mal perquè li tallaven la pell i la feien trossos. Hi havia un senyora que la va trempar i quan va estar trempada, se la va ficar dins la boca i la va començar a mastegar. Quan la va tenir ben mastegada la se va enviar i la tomàtiga va començar a tenir por quan va veure que entrava en una cova fosca. Quan se'n va donar compte estava baixant per un tobogà que acabava a l’estòmac, allà li van tirar aigua fresca i era un líquid, desprès es va desfer i una part se'n va anar cap a la sang i l’altra cap a l’anus. Quan va sortir per l’anus va estar tota contenta de sortir d’aquella cova. Va caure a la terra i allà on va caure va sortir una tomatiguera i moltes de filletes i fillets tomatiguetes.
El viatge de Limo i Tarongi J o , e n Ta r o n g i , i e l m e u a m i g L i m o e s t à v e m t r a n q u i l s d i n s u n a capsa .
Però el dia del meu aniversari ,ens varen agafar .
Al
principi pensava que era el regal de'n Limo i ens durien a Gisnep Land París , però acabàrem a una capsa, no com la abitual era redona i de pedra . De sobte ens llevaren l'abric i ens ficaren com a una cova fosca , pareixia la famosa cova del To r r e n t d e P a r e ï s , l a F o s c a . E n s t i r a r e n p e r u n t o b o g a n q u e acabà en una piscina.Sort que em vaig posar el banyador! Però l'aigua de la piscina estava bruta , ens va separar a trosos .Uns trosos anaren per un lloc prim i llarg que ens envià a uns tubs que duien pintura vermella .Això em va encantar perquè el
vermell
és
el
meu
color
preferit.Bé
anem
a
lo
que
estàvem ,l'altre part seguí per un lloc on ens tiraren per unes catarates grogues. Ta m b é h o v a p a r è i x e r u n p a r c d ' a t r a c c i o n s !
J o a n C a m p s To m à s
La síndria Hi havia un pagès que va sembrar una síndria i la va cuidar fins que va arribar el dia de la col·lecta i la va collir. Després la va dur a un distribuïdor on va fer molts amics, va conèixer a un plàtan, una carxofa i una cirera. La síndria els hi va preguntar: -On anau? Anam a un supermercat. -Jo també. Després la síndria, amb tots els seus amics, anaren al supermercat on una persona va comprar la síndria i quan arribaren a casa la varen tallar i deprés se la varen menjar. Primer, la síndira, es va trobar en una cova on hi havia moltes dents, després va passar per un camí molt llarg i estret on va caure dins una sala, allà va notar que es desfeia, després va anar per un camí molt llarg i prim on va donar moltes voltes. Al final, el camí es va eixamplar i finalment va caure per un forat. To m e u M i r ó
EL RECOREGUT DEL MENJAR
Un dia una nina va anar a comprar amb la mare i compraren una pastanaga . La pastanaga arribà a la casa de la nina i la palaren. La pastanaga digué : -Quines pessigolles que em fan - Al cap d'una estona tornà dir -Aqui estan com dins una sauna de calents. Sentí que la trossejaven i passava per un carrer estret i llarg . Sentí que caia a un lloc i es fonia . Passà per dos carrerons ,un va anar pel cami estret i l´altre per l' ample. Seguiren cada un pel seu cami i anaren a un lloc diferent, un a la sang i l´altre va anar directe de l´anus, al bany.
fi
EL VIATGE DE LA PERA
L'altre dia passejava pel meu hort i vaig trobar una pera molt guapa. Partí cap a la cuina i la vaig rentar. Me va dir: -És com si estàs a la mar!
Quan el meu pare la pelava, ella reia perquè tenia moltes pessigolles i quan la tallava es va posar trista perquè li separaven el seu cos.
Quan va entrar “al seu jardí”, la meva boca, pensava que hi feia allà.
Va anar “al passadís”, l' essòfag, però la pera estava molt nirviosa perquè no sabia on arribava el passadís.
Arribà a “la seva habitació”, l' estòmac, que estava molt humid. Tenia molta por perquè era tot fosc i no trobava la clau del llum.
Ben aviat va veure dues encletxes de llum, va decidir que per la més gran hi aniria la part del seu cos que ja no servia, i que per la petita hi anirien el seus nutriens per poder-me alimentar bé.
Els nutrients que varen quedar dins la finestra petita van fer que jo em sentís més alegre i amb més energia, i els que va veure que no em
servirien per res, van sortir de “la casa”, el meu cos, per una porta oscura anomenada anus.
L’ametlla que va desaparèixer per una gran cascada Un dia una nina va anar a comprar ametlles al supermercat. Quan anava a ca seva sentia una veu que intentava xerrar. A casa, quan descarregava les coses que havia comprat, va veure una ametlla
tota sola, que era massa petita. Després, altres aliments varen començar a parlar amb l’ametlla. Li deien que era massa petita i que se n’anàs a casa. La nina va veure que l’ametlla era massa petita i la volia tornar al supermercat. Una caixera li va dir que no li podia tornar els doblers, que hauria d’anar a Porreres. La nina, amb una amiga seva, va anar a Porreres, a la cooperativa on les preparen. Allà va demanar als treballadors de la fàbrica si la podia tornar. Els treballadors li varen dir que no la podia tornar, que hauria d’anar al camp on l’havien collida. A la fàbrica hi havia altres fruites i un plàtan i una maduixa li varen dir com ho havien de fer per tornar al camp. Quan varen arribar al camp varen trobar l’amo del tros de terra i li va dir que no la hi podia tornar, que anés a casa seva, que encara que fos petita era bona per menjar. A ca la nina, la varen trencar amb altres ametlles que tenien i la varen posar dins un perol al foc amb aigua i sucre. Volien fer ametlles rapinyades, però això notava tanta calor. Quan varen ser fredes, l’ametlla va notar com unes ganivetes i va entrar en una cova ben obscura i va caure per un gran tobogan. Es pensava que estava dins una nòria, però va caure dins una gran llac, que era l’estómac de la nina. Què passava? Allà va notar que s’estava desfent. Quan circulava per l’intestí prim va notar que pràcticament ja no podia pensar i finalment va acabar a l’intestí gruixat. Alguns dels seus restes ja anaven per la sang per alimentar totes les cèl·lules de la nina. De sobte va sentir molt de renou, li semblava que baixava per una gran cascada amb una olor diferent. Va caure dins una piscina d’aigua i després amb una altra gran cascada d’aigua va acabar dins el pou negre d’aquella casa. I així va acabar el viatge de la petita ametlla. Francina Periago
L'AVENTURA DE LA PERA Aquella petita pera va esser collida a un hortet el dia abans de vendre-la al mercat. De bon matí na Maria va anar a comprar fruita i va comprar la petita pera. Llavors na Maria va fer el dinar i de postre va decidir menjar la pera. La va rentar, la va pelar i la va deixar dins un plat. La pera se la mirava, després na Maria la va agafar i se la va portar a la boca. Aquí la petita pera va començar un viatge per dintre del cos de na Maria. Va entrar dins una cova fosca plena de dents que era la boca, va baixar per un túnel i va arribar a un habitació molt gran. Va veure que queia aigua per les parets que pareixia que plovia, i aquí es va desfer per desaparèixer entre canonades primes i gruixades...
Cati Prieto Barceló 4ºc.
11/10/2011
EL VIATGE DE LA FRUITA Un dia a una poma la varen dur al mercat. De cop i volta la poma es va despertar, quan es va trobar en un camió de fruita va pensar que la duien al mercat.Allà es robà amb una pinya molt agradable però assustada, que no entenia que feia en un camió. Una poma que hi havia per allà es compadí d'ella i li va contar que hi feia allà i sa pera es va tranquilitzar. Ja havien passat unes quantes hores i a la fi varen arribar i cridaren totes ses verdures i fruites. Sa pera volia ser amiga de sa jove poma i li va preguntar. -Vols ser la meva amiga? I de sobte varen agafar a la poma perquè se la volia menjar una dona vella. La poma apurada pensant que notornaria a veure a na pera va contestar. -Adeu que em duen, adeu, adeu. Sa senyora la se va menjar amb una verdura que es deia colflori. La va mastegar i se l'enviar, primer va passar per l'estòmac, en l'estòmac es va fer i va arribar a l' intesti prim que xuclà els nutrients per acabar va passar per l' intesti gruixat, va sortir per l' anus, i al water es va quedar. Virginia Fontirroig