Columna Oberta Tercer by Columna Oberta

-COMENTA M

EL R

INTERNACIONAL LUIS ROJAS UNA PARTIDA DE L ’ OBERT DE NADAL !

-ATENCIÓ AL DECÀLEG D ’ UN BON PER EQUIPS ! - NOVES OBERTURES A TEORIA DE RÀPIDES , … I MOLTES COSES MÉS !

N ÚMERO 3, M ARÇ 2013

Columna Oberta

B ENVINGUTS C OLUMNA O BERTA !!!

Sumari Editorial Club d’escacs Sant Martí Cartes des del Tres Peons Rabiosa Actualitat de Peona i Peó Acudits La Pedrera de Peona i Peó Gràcies Publicitat Partida Nadal Guinardó Dedicatòria El consell del Mestre Rabiosa Actualitat Problemes amb... Coses de nens Temps al racó Tauler de lletres En el nom del per equips (decàleg) Tu mueves Teoria de ràpides Contra

3 4-5 6-9 10-14 15 16-22 23 24-25 26-28 29 30-33 34-43 44-45 46-55 56-58 59-61 62-69 70 71-80 81

Director & Editor: Marc López Forn. Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo. Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Club d’escacs Peona i Peó, Laura Capellades, MF Josué Expósito, Frederic Corrigüelas, Joan Regidor, Víctor Collell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, Ilora Foroponova, Joan Xancó, Juli Bernat, Jordi Morcillo, i l’MI Luis Rojas. Contacte: Columnaoberta@gmail.com

Columna 2 Oberta

Editorial

Benvolguts lectors, Ha costat però surt el tercer número de Columna Oberta amb molta il·lusió! Primer de tot, hem de felicitar a un dels nostres col·laboradors estrelles, el Mestre Fide Josué Expósito per haver aconseguit quedar campió de l’obert Bicolor que organitza el club d’escacs Tres Peons. Donem l’enhorabona també a un altre dels nostres articulistes més actius, l’Enric Garcia, qui ens anirà informant quasi cada dia de l’activitat i actualitat de tot el panorama escaquístic català a través del blog que tot just va engegar el dia 5 de febrer, www.rabiosactualitatescacs.blogspot.com Dit això, com que aquests dies o mesos els escacs catalans estan monopolitzats per l’atenció que el per equips reclama, hem pensat que la portada havia de reflexar d’una manera o altre el que significa aquesta competició. Germanor de quasi tots els federats, viatjant amunt i avall pel territori català, qui sap si fent amistat o inclús amors com la divertida foto que il·lustra la portada. En aquest sentit, estem contents de que mes rere mes hi ha algú que s’anima a compartir amb nosaltres les seves idees on inquietuds, sent així aquest cop Jordi Morcillo, amb la seva aguda i fina visió sobre el per equips, la nova incorporació, moltes gràcies! Salutacions cordials. Marc López Forn.

Columna 3 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

Ricard Llerins Activitats del Club d'Escacs Sant Martí: Un cop jugada la quarta ronda del Campionat de Catalunya per equips 2013, tots els equips del Sant Martí van molt bé tret del primer. L'equip A de Primera Divisió porta un punt i va en vuitè lloc. Tot i que només hem tingut una baixa en un encontre del quatre jugats dels titulars del primer equip, encara no hem aconseguit guanyar cap matx. Alguns creiem que la cosa millorarà, però ens queda un encontre molt difícil contra el Tres peons que les ha guanyat totes i després alguns una mica més assequibles. Veurem que passa perquè la igualtat és màxima. L'equip B de categoria Preferent va segon empatat amb el Maragall A amb 3,5 punts i té possibilitats d'ascens. L'equip C de Primera Territorial va pel mig de la taula amb 2,5 punts. Els equips D i F de Segona Territorial les han guanyat totes mentre que el E porta 3,5 punts, per la qual cosa és probable que algun dels tres pugi. Els equips G i H no van gaire bé, però són perquè jugui la gent que comença. Tot és possible encara. Respecte el II Torneig Clàssic Sant Martí 2013, els 73 jugadors inscrits al torneig els dijous a les 19:15h. que es juguen els 1.030 € en premis oferts, ja han jugat quatre rondes i va en primer lloc en solitari amb la totalitat dels punts el MC local Francisco Núñez Lucero, seguit del GM Miguel Muñoz Pantoja, eI MI Arturo Vidarte, i els MC Artur Valls i el MN Jaume Anguera amb 3,5 punts. Finalment s'està jugant el VII Circuït Ràpid Sant Martí 2013, competició formada per 12 torneigs de ràpides alguns dimecres a les 19:00h. durant l'any, de participació gratuïta i oberta a tothom. De moment s'han jugat dos torneigs, el primer el 16 de gener guanyat pel Pau Castillo Garcia amb 6 punts de 7 partides i el segon el 6 de febrer guanyat pel MF Marc Sánchez Ibern empatat amb 6 punts amb el MF Òscar Ruiz Mata. Als dos torneigs han participat 25 juga-

Columna 4 Oberta

Club d’escacs Sant Martí dors. A la classificació conjunta va primer el MF Marc Sánchez Ibern amb 41 punts, seguit pel seu germà l'Éric Sánchez Ibern amb 36 punts i pel Pau Castillo Garcia amb 34 punts. Les properes proves són el 20 de febrer, 20 de març, 17 d'abril, 15 de maig i 5 i 19 de juny. Més informació www.cesantmarti.com

Columna 5 Oberta

Cartes des del Tres Peons

Joan Galceran Benvolguts amics: Si als escacs es fessin apostes (potser en algun lloc se n’hi fan) a l’Obert Internacional Tres Peons haurien tingut l’oportunitat de fer-se rics si haguessin recolzat al nostre jugador Alex González, número 12 del ranking del torneig. A la quarta ronda va guanyar al número 1, el GM Muñoz, a la següent partida es va imposar al número 3 , el MF Hernando, i una setmana més tard repetia resultat enfront del número 4, el MF Ramon Chalmeta. L’Alex (que juga poques competicions degut a la seva feina) és un jugador sòlid que als darrers anys ha pujat cent punts el seu Elo FIDE fins arribar als 2180 que tenia al començar el torneig, però ell és el primer sorprès per aquests resultats. Queden encara tres rondes i pot trobar-se amb el MI Bergez i el MF Expósito, en cara que la valoració per les apostes virtuals ha canviat substancialment en favor seu. Podeu veure la primera de les partides que us hem comentat, una Alekhine que planteja Muñoz i en la que després d’un bon atac de González i, quan l’avantatge posicional d’aquest havia gairebé desaparegut, Muñoz comet una greu errada que, a banda de demostrar-nos que els GM son humans, li costa immediatament el punt.

Columna 6 Oberta

Cartes des del Tres Peons Alex Gonzalez,2180 - Miguel Muñoz,2479 [B05] Obert Tres Peons (4), 01.02.2013 1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. c4 Cb6 4. d4 d6 5. Cf3 Ag4 6. Ae2 e6 7. exd6 cxd6 8. Ae3 Ae7 9. Cc3 C8d7 10. b3 0–0 11. 0–0 Tc8 12. Dd2 Cf6 13. Tfd1 Af5 14. Tac1 Ce4 15. Cxe4 Axe4 16. Cg5 Ac6 17. Ad3 g6 18. h4 d5 19. De2 Af6 20. Dg4 Ad7 21. Dg3 h5 22. c5 Ca8 23. Ab1 Cc7 24. a4 Ce8 25. Af4 Ag7 26. Cf3 Af6 27. Ag5 Cg7 28. Ce5 Ae8 29. Tc3 Ae7 30. Axe7 Dxe7 31. Ac2 a5 32. Tb1 Cf5 33. Axf5 exf5 34. Te3 Df6 35. Df4 Rg7 36. Tbe1 Ac6 37. Tg3 Tfe8 38. Tg5 Te6 39. Te3 Ae8 40. Teg3 Rf8 41. Te3 b6 42. cxb6 Txb6 43. Tgg3 Rg7 44. Tc3 Txc3 45. Txc3 Tb4 46. Cf3 (posició del diagrama) De7 47. Te3 Dd8 48. De5+ 1–0

Columna 7 Oberta

Cartes des del Tres Peons Els nostres nens i nenes creixen, però mantenen la seva afició pels escacs i continuen obtenint bones classificacions als campionats on participen. Tot i que el més important (en aquest cas), és participar, o sigui practicar els escacs, que no pas guanyar, no hi ha dubte que la satisfacció d’aconseguir victòries fa augmentar als nois (i als adults) les ganes de seguir endavant. Dos joves del Tres Peons, Xavi Martínez (a la fotografia) i Llibert Céspedes s’han proclamat campions individuals escolars de Barcelona de Sub 14 i Sub 10 respectivament. Tots dos han guanyat sis partides, han fet taules en una i no n’han perdut cap, sens dubte uns resultats magnífics i molt gratificants. I no s’acaben aquí els bons resultats perquè tenim dues germanes; Leire i Nagore Martínez que en aquest mateix campionat han obtingut també bones classificacions. Leire, a sub14 ha quedat en el lloc 13 d’entre 58 participants, quan a la classificació inicial tenia el lloc 32. I Nagore, a sub 10, amb 5 victòries, dues taules i una sola derrota (a la ronda final), ha obtingut la novena plaça, d’entre 115 participants i partint d’una classificació inicial al lloc 77. Al Campionat de Catalunya tenim als jugadors, i jugadora, del primer equip, camí de la Divisió d’Honor, si hi arriben encara està per veure, però de moment compten els partits per victòries i lideren la classificació del seu grup. Certament tenim un equip tècnicament sòlid i personalment compromès, i aquestes dues qualitats, quan s’ajunten, donen un impuls considerable. Sant Boi, Gerunda, Catalunya i Tarragona son els obstacles que encara cal superar, qualsevol d’ells ens pot posar contra les cordes (com ho va fer el Peona i Peó fa poques setmanes), però atès que aquest any pugen dos equips i un tercer promociona, no podem evitar ser optimistes imaginant-nos el retorn del nostre modest Club a la màxima categoria dels escacs del nostre país.

Columna 8 Oberta

Cartes des del Tres Peons De la resta dels nostres equips no en tenim cap (de moment) en posició de descens el que ja es un gran “que” considerant que cinc d’ells varen pujar l’any passat, i sí que a banda del primer, tenim l’equip F en posició d’ascens a la segona plaça del seu grup de la segona categoria. Tenim ja en marxa la maquinària de l’Obert Internacional Tupinamba que es juga els dimecres a les 19,15 a partir del dia 13 de març. Hem decidit fer-lo també en dos grups per equilibrar la nostra oferta d’Oberts, deixant que els dos de la tardor només tinguin un grup. L’opinió dels jugadors ens anirà fent afinar la nostra sintonia amb la seva, que és la que te que prevaldre. Les inscripcions ja han cobert més de la meitat de les 112 places que podem admetre i esperem que en 10 dies hàgim completat la llista de jugadors. Aquest serà l’últim dels nostres oberts en el que els jugadors hauran de pujar a peu fins la nostra sala de joc. Aquest estiu es fan obres importants i s’instal·larà un ascensor que facilitarà l’accés, que serà especialment útil a les persones que tenen alguna dificultat física, per la resta, tot i que també podreu ser “pujats” mecànicament, us recomanem que feu servir les escales, ajuden a mantenir el cor en bones condicions i equilibren les quatre hores que us passareu assentats davant el tauler.

Salutacions cordials des del Tres Peons Joan Galceran.

Columna 9 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

Enric Garcia Farem un repàs dels equips de Peona i Peó, la seva situació en els grups respectius del Per equips de Catalunya; els seus jugadors o jugadores motors o ànimes de l’equip; quins matxs els hi queda jugar, possibilitats……

EQUIP A

PRIMERA DIVISIÓ

GRUP

Gran paper de l’equip A a Primera Divisió, de moment tercer amb plaça provisional de promoció a pujar ni més ni menys que a Divisió d’Honor. Seria un somni que ni els més optimistes tenien. De tota manera s’ha d’anar pas a pas i si no s’aconsegueix pensar que s’ha intentat al menys. Queden els següents matxs: Sant Boi, Gerunda i Catalunya; els tres equips són forts i ens ho posaran molt difícil. GMF Ana Matnadze i MF Marc Capellades per davant porten la meitat dels punts possibles, que està molt bé per ser els primers taulers. També interessant els 3 i mig punts de 6 partides de Francesc Serra. Sobretot destaca l’”score” de José Anibal Gonzales que porta ni més ni menys que 5 de 6 de 4art tauler.

Columna 10 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó Dels més joves destaca la jove promesa, ja quasi realitat, Ferran Cervelló que porta 4 punts de 6 partides per aquest jugador sub 16. Guillem Subirachs i Frederic Corrigüelas són els delegats que porten magistralment aquest equip.

EQUIP B SEGONA DIVISIÓ

GRUP

L’equip B porta 2 punts en aquest difícil grup. Es troba classificat 7è de 10 equips. Hi ha dos equips amb 1 punt, i només baixa un equip. Segons em comenta el Frederic Corrigüelas per xat “necessita 1 punt més per estar tranquil a la categoria”, però de moment compleixen. Es un equip sòlid, compacte i compenetrat on resulta difícil destacar algú per sobre dels altres. Li falta jugar contra Tres Peons B, Montmeló i Llinars; potser aquest darrer l’eenfrontament més difícil. Molt mèrit que un B estigui a Segona Divisió.

Columna 11 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó EQUIP C PRIMERA PROVINCIAL GRUP

Aquest equip li falten dos enfrontaments claus amb els dos rivals directes Ateneu Colon que també porta 5 punts de 6 matxs; i també Pineda amb 4 i mig de 6 matxs. El Peona i Peó C porta 5 punts, de moment cumpleix el seu objectiu d’estar amb els de dalt lluitant per les posicions d’ascens. Va tenir un matx important contra el fort equip del Cerdanyola – Mataró, solventant la complicada papereta. L’ànima de l’equip és l’Aina Delgado, delegada que porta a terme eficaçment les convocatòries per mail i trucades.

EQUIP D

PRIMERA PROVINCIAL GRUP

Aquest equip va molt ben classificat en el grup que li ha tocat. Porta 5 de 6. El que passa es que només puja 1 i ho té difícil perquè el Barcelonés Sud té un equip molt potent i va guanyant els seus encontres de forma còmode. Es un equip on està jugant gent molt jove i cantera del club. Normalment l’ànima de l’equip és el delegat Xavier Cardó que acostuma a fer discursos motivacionals abans del matx molt interessants. Li falta jugar contra Martorell B, Jake B i Cornellà C; no resulten enfrontaments massa fàcils la veritat.

EQUIP E

PRIMERA PROVINCIAL GRUP 7

De moment amb un punt és un equip que té complicat mantenir la categoria. La veritat és que té molt mèrit que un equip E estigui en aquesta categoria, sobretot hem de tenir en compte aquest fet. Els jugadors que participen fan el que poden i estan cumplint. Un gran “hooligang” i motor d’aquest equip és el Jofre Custodio, vol mantenir l’equip a la categoria però ho tenen difícil. Porten 1 punt de 6 possibles. Els hi falta jugar contra Torrenegra, equip dur, Cadena i Foment C, els dos darrers rivals directes en la lluita.

Columna 12 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó EQUIP F

SEGONA PROVINCIAL

grup 5

Aquest equip porta 2 punts de 6 matxs. També per tractar-se d’un F té mèrit que estigui en aquesta categoria i amb 2 punts. Necessita un punt més per allunyar-se una mica del descens, de moment no està en aquestes places per poc. Uns dels clàssics d’aquest equip són la família Lladós, Josep, Jaume i Jordi que acostumen a jugar en aquest. Els hi queda jugar contra Barberà C, Sant Andreu D, Foment E. Dos dels que lluiten per davant i un rival directe que també porta 2 punts.

Columna 13 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó EQUIP G TERCERA PROVINCIAL

grup

Aquest equip porta 10’5 punts en sistema olímpic i va 5è classificat. Li queda jugar contra el Catalunya E i La Lira D que va líder. De moment està fent un torneig molt digne el Peona i Peó G.

EQUIP DE PROMOCIÓ SUB 12 A PREFERENT Aquest equip va segon classificat del grup darrera Les Franqueses. Es un equip molt interessant, per exemple el primer tauler Dani Codina porta totes les partides guanyades. La majoria de matxs s’han guanyat per 3 a 1. Li queda jugar contra Castelldefels, Martorell i el matx decissiu contra Les Franqueses.

EQUIP DE PROMOCIÓ SUB 12

Grup II

Aquest equip també va molt ben classificat al seu grup. Va segon classificat amb 18 punts en sistema olímpic. Té opcions de promoció per pujar.

Columna 14 Oberta

Acudits

Columna 15 Oberta

La Pedrera, Peona i Peó

Víctor Collell Un altre any que passa, un altre Escolar que acaba. Segurament per molts (i m'incloc) és el primer torneig oficial que hem jugat mai. Jo vaig començar a la categoria sots-10, amb tan sols vuit anys, on vaig acabar fent quatre de vuit. Aquest any ha estat molt diferent personalment. Ja ets tot un sots-16 i és un altre ambient. Tan sots-16 com sots-18 (i també els sots-8) jugaven al Local de la Federació Catalana d'Escacs, a Sant Andreu, a la Finca de Fabra i Coats. No és el mateix que jugar al Casinet, el Casinet és històric, si més no ho és Cotxeres, que també hi disputàvem alguna partida. Ja l'any passat més de la meitat del torneig es va celebrar a l'Escola Joan Pelegrí, just al costat del Casinet, i no era el mateix. Els anys passen. Tot i aquest emotiu moment, elogio la Seu de la Federació, vam jugar amb espai, tranquils, (de tant en tant se n'anava la llum, però farem la vista gorda) i era un bon lloc (també personalment em quedava més a prop). El torneig ha transcorregut sense gaires incidències, el que comentava abans de les apagades en dues de les rondes, però res més. Ara faré un breu escrit sobre cadascuna de les categories i un breu resum de totes elles. Començarem amb els més petits que vam acabar ahir, dissabte.

Sots-8 Jugaven dues rondes diàries. Van començar amb retard degut a això, però han acabat la mateixa setmana que els grans.

Columna 16 Oberta

La Pedrera, Peona i Peó El nostre jove peó i prometedor jugador Nicolás Jiménez ha quedat sotscampió de Barcelona per darrera de l'1 del rànking Arnau Castillo, del Vila Olímpica. El Nico ha jugat un torneig molt bo i ha demostrat un joc realment bo i molt correcte. Finalment però, el jugador del Vila Olímpica l'ha superat al final de la classificació. Jan Travesset, del Sant Andreu, ha completat al podi. Destaquem a altres jugadors del Club que han fet un bon torneig, Ramón Martínez, per exemple, germà del Carlos Martínez, jugador sots-14 i tercer classificat en la mateixa categoria (parlarem d'ell en breu) ha acabat fent 5 punts i ha estat lluitant tot el campionat per les primeres places. També ha demostrat molt bon joc. Els mateixos punts que el Ramón els han fet els jugadors Bernat Pou i Martí Reyes, que en breu es donaran a conèixer en aquesta categoria. Resultats sots-8

Columna 17 Oberta

La Pedrera, Peona i Peó Sots-10 Aquí ha guanyat indiscutiblement el vigent campió d'Espanya sots-8 i número u del rànking inicial, el jugador del Tres Peons Llibert Céspedes, amb uns immaculats set i mig de vuit. Tan sols va entaular una partida, contra el tercer del rànking i segon classificat a la general el jugador d'EDAMI Sergi Riu. Tercer classificat de Barcelona ha quedat Eduard Cano, de l'Ateneu Colón, empatat a punts amb la quarta classificada Natasha de Blois del nostre club Peona i Peó. Tanmateix ha quedat primera femenina seguida de ben aprop per Laura Povill, que ha fet també un notable torneig aconseguint sis punts i fent tota una senyora partida contra Llibert Céspedes. També amb sis punts trobem a Jan Insa, que també ha fet un torneig destacable. Sis punts també per el sotscampió sots-8 Nicolás Jiménez i per a Andy Turner. Amb cinc punts tenim a Adrià Sarri. Classificació final categoria sots-10

Columna 18 Oberta

La Pedrera, Peona i Peó Sots-12 Andrea Jausàs d'EDAMI tampoc ha donat masses opcions als seus perseguidors a la categoria sots-12 després de vèncer i proclamar-se campiona absoluta de Barcelona fent set punts i mig de vuit. Amb set punts i a la segona posició trobem a Albert Castillo, del Vila Olímpica, que va cedir només un punt davant la vigent campiona. I en tercera posició i millor desempat que Pol Brunet trobem al nostre jugador Jordi Lladós, que va fer un gran torneig i s'ha merescut quedar entre els tres primers del campionat. Va perdre amb Xavier Marzo i va entaular amb l'u del rànking Héctor Sama. També destaquem la setena posició del Daniel Codina, amb sis punts, va fer un torneig molt correcte jugant i plantant cara a rivals durs. Del Club destaquem amb cinc punts a Eloi Aballanet, Miquel Juan, Eric del Estal i Adrià Camps, que han jugat notablement. Classificació final categoria sots-12

Columna 19 Oberta

La Pedrera, Peona i Peó Sots-14 Xavi Martínez, del Tres Peons, s'ha proclamat campió de Barcelona sots-14 amb uns immaculats set punts i mig sobre vuit entaulant només una partida contra el jugador de Peona i Peó i tercer classificat de Barcelona Carlos Martínez. Segon classificat ha estat Manuel Pulido de La Colmena. De Peona i Peó trobem, amb sis punts també com Carlos Martínez, Jaume Lladós, que ha fet un torneig espectacular demostrant el seu bon joc. Amb cinc punts i mig trobem a Daniela Velasco, primera classificada femenina, i Joana Llum Cardó, òbviament segona classificada. Amb cinc punts tenim Adrià Pérez, Xavier Povill i Albert Pita. En aquesta categoria trobem a nombrosos jugadors de Peona i Peó i tots ells han fet una gran feina. L'enhorabona! Classificació final sots-14

Columna 20 Oberta

La Pedrera, Peona i Peó Sots-16 En aquesta categoria ha estat, degut a que hi ha menys jugadors que en d'altres, una classificació molt ajustada i igualada amb molta emoció ben bé fins al final. Jo mateix a la vuitena ronda tenia encara opcions de quedar entre els tres primers si guanyava a Rocco Ballester i es produïen una sèrie de resultats. Finalment no va ser així. Primera posició per al primer del rànking Martín Forsberg del Foment Martinenc, amb sis punts i mig i un molt bon torneig. Segona posició per Oriol Porta de l'Ateneu Colón que a la darrera ronda firmava taules després d'una disputada i trepidant partida contra Ferran Cervelló, de Peona i Peó, tercer classificat del torneig. Del club destaquem a Jesús Ligero amb cinc punts i mig. Va guanyar a la darrera ronda a una de les revelacions del campionat i el jugador amb millor desempat del torneig el jugador de La Colema Carlos Hernández. Marc Torrents, amb cinc punts, després de que a l'última ronda firmés taules molt ràpid amb l'actual campió Martín Forsberg. Amb quatre i mig estic jo, que després de perdre a la darrera ronda vaig baixar fins la dotzena plaça. Molt satisfet però amb el torneig i el joc desplegat. Amb quatre punts trobem una bona remuntada que ha dut a terme Pablo Ji. Classificació final sots-16

Columna 21 Oberta

La Pedrera, Peona i Peó Sots-18 I ja per acabar, els més grans de l'Escolar, els sots-18 van acabar també amb un final emocionant. Sens dubte que el Sant Andreu ha tingut jugador rellevants en el torneig. Els dos primers classificats són Oriol Delisau i Ferran Gonzàlez respectivament, amb sis punts cadascun. Amb tres punts també i en tercera posició trobem a l'u del rànking Carlos Rojano. De Peona i Peó tan sols contàvem amb la presència de Jaime Arroyo, que ha jugat unes partides sòlides i ha acabat amb quatre punts i mig en desena posició. Elisa Martínez era una altre dels representants de Peona i Peó, però tan sols va disputar la primera ronda contra Carlos Rojano, partida que va perdre. Classificació final sots-18 El joc desplegat pels jugadors del Club ha estat molt bo i veure que tants jugadors del Club han quedat en posicions capdavanteres és molt afalagador per Peona i Peó. Ara hi ha una setmana de descans, però dintre de dues setmanes comença el Campionat de Barcelona per equips, on Peona i Peó presentarà equips i haurà de combatre davant equips durs. Ja veurem com va el torneig i farem el dia a dia del torneig. Víctor Collell No us oblideu de visitar el meu bloc! http:// www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notícies, pròxims torneigs, torneigs en joc, entre d’altres! Columna 22 Oberta

GrĂ cies

Columna 23 Oberta

Checkmate / 20 €

Coronació / 20 € Rei Ofegat / 20 €

Diagrama / 20 € Fischer / 20 €

Columna 24 Oberta

Beatles / 20 €

Capablanca / 20 €

e4! / 20 €

Kaypi Si vols una samarreta Escriu-nos a: columnaoberta@gmail.com I te la fem!! Columna 25 Oberta

Partida Open Nadal Guinardó

IM Luis Rojas El Mestre Internacional Luis Rojas ens comenta una de les seves partides del torneig de Nadal del Guinardó. Altre cop la víctima és el Mestre Internacional Luc Bergez tal com passava en el número anterior de Columna Oberta. Esperem que els agradi la partida! La continuación de la partida es de trámite más posicional.}) Luis Rojas 2390 3... gxf6 4. d5 Qb6 5. Qc1 Bh6 6. e3 d6 { Esta jugada restringe las opciones de la dama negra. Más común es} (6... f5 {con la doble idea de f4 y Df6.})

Luc Bergez 2396 1. d4 Nf6 2. Bg5 c5 3. Bxf6 (3. d5 {es la otra posibilidad interesante, que normalmente conlleva la entrega de un peón, de la siguiente forma:} Qb6 4. Nc3 Qxb2 5. Bd2 Qb6 6. e4 d6 7. f4 {con compensación por el material entregado.

7. Ne2 {me gusta esta maniobra con los caballos, aunque en la práctica no es muy empleada. La idea es colocarlos en c3 y c4,que

Columna 26 Oberta

Partida Open Nadal Guinardó

unido al avance a4 crearán un fuerte bloqueo del flanco de dama. Normalmente las blancas eligen otro desarrollo de sus piezas. La partida siguiente es un claro ejemplo} (7. c4 Nd7 8. Nc3 f5 9. g3 a6 10. Qc2 Ne5 11. Be2 Bd7 12. f4 Ng4 13. h3 Nf6 14. Bd3 Bg7 15. Nge2 e6 16. Rb1 Qc7 17. Rg1 b5 18. dxe6 fxe6 19. g4 fxg4 20. hxg4 bxc4 21. Bxc4 d5 22. Bb3 c4 23. Ba4 Bxa4 24. Qxa4+ Nd7 25. Rh1 Rb8 26. Qc2 Nc5 27. Kf2 Nd3+ 28. Kg2 Qc6

29. Kg3 Qc5 30. Kf3 OO 31. Nc1 e5 32. Nxd3 e4+ 33. Kg2 exd3 34. Qf2 Rbe8 35. Rbe1 Rf7 36. Rh5 Qc8 37. Qf3 d4 38. Nd5 d2 39. Reh1 dxe3 40. Rxh7 d1=Q 41. Qxd1 e2 42. Rxg7+ Rxg7 43. Nf6+ Kf7 44. Qd5+ Qe6 45. Qh5+ Kxf6 46. Qh4+ Kf7 47. Qh5+ Qg6 48. Qd5+ Re6 49. Qb7+ Kg8 50. Qa8+ Qe8 {0-1 Radjabov,T-Bu Xiangzhi/New York USA 2000})

(11... c4 {safrificando un peón,en mi opinión daba más chances prácticas} 12. Nxc4 Nxc4 13. Bxc4 Bh3)

12. a4 Bg7 13. a5 Qc7 14. Nc4 Rb8 15. Qd1 {Habiendo conseguido todo en el flanco de dama, las blancas buscarán mejorar su dama mediante la invasión en el flanco de rey}

7… Nd7 8. Nec3 Rg8 9. Nd2 a6 10. g3 Ne5 11. f4 Ng6

Columna 27 Oberta

Rh8 16. Qh5 Qd7 17. h4!

Partida Open Nadal Guinard贸 {impidiendo el cambio de damas que planeaban las negras.}

{jugada que pierde la partida, pero de todas maneras la posici贸n era muy dif铆cil para las negras.}

{impidiendo cualquier respiro que las negras quieran tomarse en el flanco de dama.} Nf8 (17... Qg4 18. Qxg4 Bxg4 19. h5 Nf8

22. axb6 Nxb6 23. Nxb6 Qxb6 24. Qg4 $1 $18 Rd8 25. Qxg7 Qxb2 26. Qxh8+ Kd7 27. Qxh7 Qxa3 28. Ke2 Qb2 29. Qxf7 Rb8 30. Kf3 a5 31. h5 a4 32. h6 a3 33. Qe6+ Kc7 34. Qxe7+ Kb6 35. Qxd6+ Ka5 36. Nxc5 a2 37. Qa6+ 1-0

20. h6) 18. Bh3 Qc7 19. Bxc8 Rxc8 20. Ne4 Nd7 21. Ra3

Columna 28 Oberta

Partida Open Nadal Guinard贸

Columna 29 Oberta

El Consell del Mestre

Frederic Corrigüelas SEGUIU ELS CONSELLS... Cada mes exposo un nou consell basant-me en experiències pròpies per no tornar a repetir una altra vegada els mateixos errors. Tanmateix, hi ha gent que per alguna raó no els segueix i les conseqüències a les seves partides són catastròfiques. Avui veurem alguns exemples on el jugador no compleix consells que he donat en sessions anteriors i ha acabat la partida amb mal regust de boca.

Quin atac! Les negres han entregat la torre per destruir la protecció de l’enroc blanc. Les blanques haurien d'haver continuat així:

Columna 30 Oberta

El Consell del Mestre 22.¢xg2 ¤e3+ 23.¢g3 23.¢g1 £d5 24.f3 £xf3 25.¦xe3 £h1+ 26.¢f2 £g2+ 27.¢e1 £g1+ 28.¢e2 Això donava taules, però les blanques van pensar que podien guanyar la partida perquè tenen torre de més, i van voler seguir un consell donat en aquesta revista, el “tacte amb el rei”. Per desgràcia, no van seguir un dels consells que vaig donar quan volguessin fer tacte amb el rei, que era tenir una ruta d’escapament.

22.¢xg2 ¤e3+ 23.¢g3??

I van rebre la lliçó que mereixien, per portar el rei a passejar pel tauler sense una ruta d’escapament on refugiar-se.

23...f4+ 24.¢xf4 ¤g2+ 25.¢g4 h5+ 26.¢xh5 ¥f3+ 0–1

Columna 31 Oberta

El Consell del Mestre

Les blanques no van seguir el meu consell. Vaig dir clarament que hi havia 3 factors per fer "tacte amb el rei". Material prou valuós, una torre, val; una ruta d'escapament, ja es veu que no; i un càlcul molt precís, el negre tenia moltes maneres de fer mat, així que no sé exactament què van calcular...

Però això no és res, anem a veure un altre cas on no es van seguir els meus consells. Recordeu el primer que vaig fer? "Valoreu les vostres peces". Doncs en aquesta posició, el negre no les va valorar massa: Les negres tenen peça de més, però estan rebent un atac per part de les blanques. Per això decideixen canviar dames. Error, ja que després del canvi, el blanc amenaça g6 i, sobretot, c6, i si van perdent peons, se'ls complicarà molt el final. Tenien una continuació molt contundent:

31...£xe3! Comença a destrossar el centre blanc i prepara l'entrada a 7a per la torre negra. Una jugada que decidia ja la partida. Per què no ho va fer, el negre? Perquè no va seguir el meu consell: "Valoreu les vostres peces". Va veure fantasmes valorant les del rival:

Columna 32 Oberta

El Consell del Mestre 32.hxg6 ¦d2 33.£g4 ¦xb2+ 34.¢a1 I el blanc amenaça mat. El rei blanc s'ha refugiat i ara, com que la 1a fila ha quedat dèbil, el blanc farà mat... Això és el que va pensar... Valora les teves peces, home!! Que només ataquen les del blanc? Les vostres peces també ataquen!!

¦xa2+! Una entrega de torre que provoca un mat inevitable.

35.¢xa2 (si 35.¢b1 ¤xc3++) £d2+ I a qualsevol retirada de rei: £b1++ Tendim a tenir por de les peces del contrari perquè és un jugador amb molt ELO o perquè ha guanyat campionats importants. Com que nosaltres som jugadors normalets, les nostres peces tenen menys força que la dels rivals... DONCS NO!! Les nostres peces també juguen, no vull que ningú torni a infravalorar les seves pròpies peces.

Bé, normalment es diu el pecat, no el pecador, però l'autor d'aquestes dues partides que no ha seguir els meus consells del mestre sóc jo... Si ni jo mateix em faig cas, segur que molts de vosaltres tampoc, per això he trobat urgent rememorar consells antics, perquè sovint ens oblidem del que hem après. Repasseu butlletins anteriors i no oblideu els consells que us he donat. Jo també els repassaré, no vull tornar a fer un article desobeint-me a mi mateix... Fins la propera, amics!!

Columna 33 Oberta

Rabiosa Actualitat

Enric Garcia LA NOTÍCIA DEL MES ELS PRINCIPALS FITXATGES JUGUEN Enfront la crisi semblava que els principals clubs de Divisió d’Honor no invertirien tant en els seus principals jugadors o primers taulers. Però en aquest Per equips o Lliga Catalana com s’anomena ara, han arribat o segueixen inscrits a la mateixa noms il·lustres dels escacs que fan més competitiva la Divisió d’Honor. Tothom sap fa temps que el SC Sabadell havia inscrit al N1 d’Espanya el GM Paco Vallejo. També l’Escola d’Escacs Barcelona tenia inscrit l’expert i molt famós jugador anglès GM Kevin Spragget. Podria anomenar altres, però aquests els considero força populars i per tant poso aquests exemples. Quan em vaig assabentar d’aquests fets ja imaginava que podia ser el típic fitxatge que el seu nom apareix a l’ordre de forces sense veure’s per aquí excepte algun matx o inclús se’ls dóna d’alta només per jugar el Campionat d’Espanya. En els darrers anys varis clubs catalans tenien jugadors GMs i Mis a les llistes però era totalment enganyós perquè no jugaven mai o quasi amb l’equip, per tant això jo personalment com aficionat no em convenç. Ni estic a favor dels fitxatges ni en contra, és decisió del propi club; però si aquest decideix fer la inversió, mínimament m’agrada com aficionat que aquests jugadors participin en l’activitat del mateix i/o competició. Aquests dos noms il·lustres que he anomenat i altres com ells en altres clubs, em fan vibrar perquè no són els típics “fitxatges de Campionat d’Espanya” o “per matxos concrets”. Respecto molt això també perquè no es comet cap irregularitat però ho sento, no em fan vibrar els inscrits als ordres de forces que no juguen.

Columna 34 Oberta

Rabiosa Actualitat El cas de GM Paco Vallejo del SC Sabadell de moment fins ronda 6 ha jugat 3 partides que no està gens malament (no m’ho pensava de veritat) i a més ha participat en una interessant diada d’Escacs Infantil organitzada pel seu club.

El cas de l’il·lustre jugador anglès GM Kevin Spragget de l’Escola d’Escacs Barcelona de moment ha jugat 6 partides. El que comentava…. si un club decideix invertir en aquests jugadors com a aficionat el que personalment m’agrada és veure que participin; i no llegir ordres de llista amb noms que no se sap massa perquè apareixen. Hi ha més casos o exemples que podria posar d’una i altra cosa, però com no constitueix cap irregularitat Técnica això últim no seria just citar-los.

Columna 35 Oberta

Rabiosa Actualitat BUTLLETÍ OPEN A OPEN OPEN DE GIBRALTAR Classificació Final 1) GM Nikita Vitiugov 2) GM Maxime Vachier – Lagrave 3) GM Chanda Sandipan 4) GM Nigel Short 1era Femenina: GM Zhao Xue

Rússia França India England China

Altres que han fet un notable torneig: GM Kiril Georgiev Bulgaria; GM Michael Adams England; GM David Navara Chequia; GM Gata Kamsky Usa; GM Vassily Ivanchuk Ukrania; GM Yu Yiangri China; GM Ivan Salgado Espanya; GM Daniel Fridman Germany. D’aquest torneig m’ha agradat molt la web. Especialment aquests vídeos comentats de partides del playoff final. En aquests dos comentaristes parlen de les partides mentre es veuen els jugadors competint, amb el tauler i un altre diagrama davant perfectament visible també. Tot molt directe i interessant per l’aficionat popular, els comentaris són en anglès. Igual es podria mirar d’utilitzar més aquesta tècnica: http://www.gibraltarchesscongress.com/video_commentary_playoff.htm

Columna 36 Oberta

Rabiosa Actualitat ESPAI PER APLAUDIR TEMA 6 LA WEB WWW.AJEDREZND.COM Havia escrit algun article a “Butlletí de Peona i Peó” comentant que hi ha moltes webs i blogs d’individus particulars que fan una interessant feina de promoció dels escacs. Jo ara acabo d’iniciar-me en un blog d’aquests (http:// rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es/). Haig d'agrair públicament l’enorme difusió que la web “ajedreznd” ha fet del meu blog, esperava algun enllaç, però no tanta presència en la mateixa. Algú pensarà que posar “ajedreznd” en aquest numero a “Espai per Aplaudir” és un simple agraïment, però asseguro totalment que aquest article era un dels que tenia guardats per publicar. La web “ajedreznd” ja porta molts anys en funcionament, va ser pionera de la difusió dels escacs per internet. La seva tasca per la promoció dels escacs a Catalunya per mi ha estat i és enorme; sense exagerar diria que és una de les eines que ha provocat el creixement del nombre de federats catalans als darrers anys. Tenim un motor d’informació d’opens, articles, entreteniment, anuncis, ……formidable. Hi ha qui diu, o en ocasions escolto que hi ha gent que no li agrada “ajedreznd” o el que posa la mateixa web. Ho puc entendre perquè a mi en alguna ocasió no m’han agradat coses que s’han publicat a la secció “Debates” o també no estic d’acord amb alguna determinada publicació de l’“Editorial”. Però això no treu que personalment trobo aquestes seccions molt adequades i interessants la majoria de les vegades. A més de pensar que l’objectiu de promoció dels escacs que porta a terme la web en general és molt destacable. De sempre la secció que més m’ha agradat de la web ha estat “Dardo” del Per

Columna 37 Oberta

Rabiosa Actualitat equips que aquest any ha desaparegut. Fa anys era un “fan” absolut de la secció, pràcticament em llegia totes les cròniques. Suposo que ja no es fa per mirar que gent com jo (blogs particulars) o webs de clubs prenguin la iniciativa de fer el mateix pel seu compte, i segurament ho trobo bé. Només volia felicitar la feina portada a terme per aquesta web, el seu webmaster Toni Ayza i els seus col·laboradors.

Columna 38 Oberta

Rabiosa Actualitat ESPAI CRITIC. INTENTAREM PASSAR DE PUNTETES TEMA 8 LA LFP I ELS

PARTITS

DE FÚTBOL

DIUMENGE

MATÍ

Com molta gent sap fa poc li va tocar al Barça de fútbol jugar diumenge pel matí en plena ronda del Per equips d’escacs catalans. I algú pensarà però que te això a veure amb els escacs o la meva partida? Doncs per mi té a veure en el moment en que el Fútbol en aquest país mou muntanyes, i masses de gent que condicionen els seus actes en funció de determinats horaris de partits; que algú de nosaltres no ho fagi no vol dir que una multitud significativa sí. El Fútbol és l’esport rei en seguiment popular de llarg, es mouen molts diners en televisió. No en té prou que vol més i progressivament any a any, ha anat diversificant l’horari dels partits per interessos comercials televisius; així més gent pot estar més hores enganxada al televisor, sense provar ni practicar altres activitats lúdiques alternatives com poden ser els escacs. Hi ha qui diu que es necessiten els diners per subsanar els deutes dels clubs……Que vol dir? Que els clubs de Fútbol s’han endeutat amb els bancs? Que els bancs els hi han atorgat crèdits il·limitats a aquests clubs?.......Doncs que els baixin de categoria!! Com ha passat alguna vegada amb els de Bàsquet. Hi ha qui diu que si juguen diumenge es poden veure els partits a la Xina i arriben més diners. D’acord. Però aleshores jo em pregunto…….I la Supercopa d’Espanya? I la Copa del Rei?……Com es que havent ofertes milionàries perque aquestes es juguin en aquest país (com passa per exemple a Itàlia que juguen allà aquesta i / o la Copa), això no s’accepta jugar a un partit a la Xina?? Perquè no ho volen Barça i Real Madrid??. Perquè la Copa del Rei es tradicional jugar-la a Espanya perquè assisteixi sa Majestad??. Per mi una cosa i l’altre ho

Columna 39 Oberta

Rabiosa Actualitat trobo del tot contradictori. No puc estar d’acord que una determinada jornada de lliga abarqui tanta franja horària de cap de setmana, en perjudici del seguiment i pràctica d’altres esports; i en canvi es veti la possibilitat de jugar partits aïllats importants a camps neutrals amb un alt benefici econòmic. Després això si, tant Barça com Real Madrid fan pretemporades llarguíssimes a diversos països amb l’excusa dels diners. Hi ha qui pot pensar que el tema és anecdòtic o una tonteria, però jo ho trobo una vergonya i un afany de poder i egoisme del Fútbol desmesurat.

Columna 40 Oberta

Rabiosa Actualitat TEMA 9 DECISIONS DE REUNIÓ Aquest article no tenia previst de cap manera escriure’l. Havia redactat l’anterior fa temps, però una notícia de darrera hora l’ha provocat. Durant el numero anterior de la revista Columna Oberta N 2 a l’”Espai Crític” vaig parlar i adjuntar una fotografia de l’Hotel proporcionat pel CSD (Consejo Superior de Deportes) per un Campionat d’Espanya, a les afores de la ciutat, enmig d’una carretera i al costat d’una benzinera; sense comentaris. Avui adjunto la fotografia de l’Hotel proporcionat per la Federació Catalana d’Escacs per al Campionat de Catalunya per edats, la diferència resulta evident. Per organitzar aquesta competició gent més o menys relacionada amb la Federació Catalana fan un esforç considerable que la fan possible i l’espai com es pot veure a la fotografia resulta molt adequat perquè tot resulti una festa d’escacs per als nombrosos assistents. Fa poc s’ha publicat una llarga circular d’aquest campionat especificant tota la informació o temes. La Comissió d’Escacs Base de la mateixa Federació, també equip responsable de l’organització, pren les decisions que considera oportunes al respecte. Durant aquesta temporada en aquesta circular en un petit paràgraf especifica dos canvis importants i notoris respecte a altres temporades. A) Es canvia el típic i clàssic podi esportiu de 3 jugadors per un nombre de premiats de cada categoria de 5. No queda clar si el podi oficial serà de 5; o potser de 3, i els altres 2 tindran un premi apart. Aquest punt sobre les posicions d’un podi oficial jo tinc la meva opinió, però entenc que la Comissió d’Escacs Base tingui un altre, respectant la seva decisió sense ànim de critica.

Columna 41 Oberta

Rabiosa Actualitat B) Abans hi havia un podi de premiades femenines. Aquest any això s’anula, no hi ha podi exclusivament femení; només els 5 premiats absoluts citats anteriorment. Sobre aquest darrer punt no vull entrar a fons en el tema ja que el considero complexa i dóna per fer un altre article, hi hauria moltes opinions i totes vàlides. Però si m’agradaria comentar que sobretot per tradició històrica, per fer el que fan totes les altres federacions, pel fet que alguns campionats territorials hem seguit una línea durant aquesta mateixa temporada, i sobretot per les repercussions futures que pot tenir la decisió a nivell: premis en Campionats Territorials, criteris de classificació, que passarà amb les beques femenines………Era un tema que s’havia de tractar en una reunió informativa pre – publicació de la circular, assemblea de clubs potser o en alguna hipotètica assemblea de monitors anual. L’organització del Campionat és exemplar i la Comissió d’escacs Base decideix coses amb bon criteri, tots ho sabem, però això no treu que porta un Campionat que és a la vegada referència conscient i inconscient d’altres, i segons quina decisió l’hauria de consultar o informar presencialment a clubs, delegats o responsables dels participants d’una o un altre manera.

Columna 42 Oberta

Rabiosa Actualitat EL RACÓ DE NOSTRADAMUS Darrerament he obert un Bloc a internet ( http:// rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es/). Per trobar-me en un començament la veritat es que he obtingut un èxit considerable. La promoció que m’han fet la web del club Peona i Peó, el Bloc del Víctor Collell i sobretot la coneguda web “ajedreznd” han estat vitals. Un es podria preguntar si a conseqüència del seguiment diari que té el meu Bloc no podria decidir posar algun tipus de propaganda o anunci. El meu Bloc no tindrà mai propaganda i anuncis amb ànim de lucre. Perquè l’objectiu és per sobre de tot la promoció dels escacs catalans. Ja un objectiu secundari és el meu propi entreteniment; però principalment és un Bloc de promoció, de campionats per edats, i també d’enfoc adult o oberts més mixtes. L' interès econòmic no lligaria amb l’objectiu de promoció del joc que persegueixo. L’única propaganda altruista que hi ha són els opens organitzats i els enllaços a webs treballades i actualitzades de determinats clubs; a més naturalment dels anuncis d’actes escaquístics interessants o aquest mateix butlletí “Columna Oberta”.

Columna 43 Oberta

Problemes amb...

Guillem Subirachs Judit Polgar Judit Polgar , nascuda l’any 1976 a Budapest, Hongria, és considerada la millor jugadora de la història dels escacs. Tal com reconeix ella mateixa, ja abans de néixer els seus pares havien decidit que la convertirien en campiona del món. I tan ella com les seves germanes, Susan i Sofia, van créixer sense anar a l’escola i enmig d’un mètode educatiu dissenyat pels seus pares i orientat a assolir l’èxxit. Es va donar a conèixer internacionalment l’any 1987 quan va guanyar el Campionat del Món sub-12 competint amb els nois, fet inèdit fins aleshores. Un any més tard va formar part, conjuntament amb les seves germanes, de l’equip guanyador de la medalla d’or a les Olimpíades de Salònica. Després de repetir els dos èxits en anys posteriors va decidir no competir més en categories femenines i als 15 anys va obtenir el títol de Gran Mestre, superant el fins aleshores rècord de precocitat de Bobby Fischer. Judit Polgar destaca sobretot pel seu estil agressiu i tàctic que li ha permès mantenir-se durant dues dècades en l’elit dels escacs i guanyar a campions del món com Spassky, Karpov, Kasparov, Topalov i Anand.

Blanques juguen i guanyen Polgar, J. – Shirov, A. (Tilburg, 1997) Blanques juguen i guanyen Polgar, J. – Hernández, G. (Mérida, 2000) Columna 44 Oberta

Problemes amb...

Blanques juguen i guanyen Polgar, J. – Milos, G. (Najdorf Memorial, 2000)

Blanques juguen i guanyen

Polgar, J. – Asrian,K. (Ohrid, 2001)

Polgar, J. – Edouard,R. (Aixles-Bains, 2011)

Columna 45 Oberta

Coses de <<nens>>

Joan Xancó

O la complexitat dels conceptes elementals L’espai, el desenvolupament i l’activitat de les peces -Què hem de fer?-Ocupar el centre-Què més?-Enrocar-se-I...?-Fer escac i mat?Repassant l'obertura. Jo i els meus alumnes Desprès de veure la importància de l'estructura de peons per poder valorar una posició i per poder aprofitar o eliminar els punts dèbils i forts, arribem al segon punt que cal tenir en compte a l'hora de valorar una posició. Abans de res fem-nos aquestes preguntes: En les nostres partides... 

  

Sobre les nostres peces, quantes peces es troben actives sobre el taulell? Som precisos amb els moviments de les nostres peces? A l'hora de fer canvis què tenim en compte? Les nostres peces juguen a favor dels nostres objectius?

Columna 46 Oberta

Coses de <<nens>> L'espai, el desenvolupament i l'activitat de les peces. Abans de res he triat accepcions de les paraules «espai» , «activitat» i «desenvolupar» que ens ajudaran a entendre com tractar aquests conceptes: Desenvolupar: […] Canviar gradualment d’un estat a un altre de més perfecte, de més complex. Activitat: […] Facultat d’obra. Espai (vital): Superfície que cal a un grup, un poble, una nació, etc., per a poder viure amb les necessitats bàsiques satisfetes. Dit això, com ho apliquem als escacs?

El desenvolupament Sempre ens han dit que una de les 3 coses que cal fer a l'obertura és desenvolupar les peces. Treure-les, al cap i a la fi, i si no movíem dues vegades la mateixa peça i deixàvem la dama pel final encara millor. Evidentment no som nens i sabem que aquestes «normes» no són (almenys del tot) vàlides. Si prenem la definició d'abans podem arribar a la conclusió que desenvolupar una peça és, en definitiva, millorar la seva posició. I quan millorem la seva posició? Quan amb una jugada aquesta peça és més útil per a l'obtenció dels nostres objectius. Veiem un exemple molt simple:

Columna 47 Oberta

Coses de <<nens>> Jugada 3 de la defensa Owen. L'objectiu del negre és pressionar el peó d'e4, per tant, la jugada 3. … Ab4, clavant la peça que el defensa sembla millor que la jugada 3. … Ae7. Les dues desenvolupen una peça, però amb la segona jugada col·loquem l'alfil en un lloc més eficaç perquè va a favor del nostre objectiu. Un desenvolupament eficaç és bàsic en els escacs. A partir d'aquesta premissa es va concebre la idea dels gambits i fins i tot d'entregues de material més important en obertures tot afavorint el desenvolupament.

Dos peons de menys! A canvi de tenir els dos alfils desenvolupats i la dama apunt d'entrar en acció!

Entregar el cavall? A canvi de desenrocar el rei enemic i no perdre temps retrocedint.

Columna 48 Oberta

Coses de <<nens>> La carrera del desenvolupament És important que totes les peces estiguin correctament desenvolupades, ja que això voldrà dir que disposarem d'efectius preparats a l'hora de crear amenaces i defensar punts dèbils. Hem de suposar que el nostre rival també voldrà aconseguir-ho i per tant hem d'intentar, bàsicament, dues coses:  

No perdre temps. Intentar dificultar el desenvolupament del rival

Els «temps» En els escacs un «temps» és una unitat de mesura que, sobretot a l'obertura, ens serveix per mesurar el número de moviments pràctics que hem fet. Per conèixer els temps que tenim només cal comptar el mínim nombre de moviments que cal per arribar a la posició. En aquest diagrama, juguen negres. Si comptem els temps blancs tenim 6 temps. (c3, e4, Ac4, Cf3, 0-0 i Te1). Els del negre són 7 (e5, Ac5 , d6, Cf6, Cc6, O-O i h6) i a més els toca moure.

El cavall blanc d'f3 es trobava a g5 mal ubicat. Gràcies a això el negre ha guanyat un temps jugant h6.

El blanc ha perdut dos temps a l'obertura.

Columna 49 Oberta

Coses de <<nens>> En realitat el que ha passat és que el blanc ha mogut el cavall a g5 i després d'h6 ha hagut de retrocedir, permetent al negre guanyar un temps. Per no perdre temps s'ha de ser eficaç en la col·locació de les peces i aprofitar els punts dèbils del rival per guanyar-ne:

La debilitat del negre és clara. El Rei no es pot enrocar i es troba a d8. El blanc pot menjar el peó de c5 creant una amenaça al peó d'f7. Quan sigui defensat podrà enrocar amb escac. Haurà guanyat dos temps.

El blanc té una debilitat estructural. Els peons de c2 i c3 es troben doblats. Pot activar la torre (Tfc8) alhora que amenaça el peó de c3.

Quan tractem partides de nivells més avançats les pèrdues de temps acostumen a ser més subtils. Un alfil situat en una mala diagonal o un cavall sense bones caselles que a la llarga hagi de ser reconduït pot suposar que haguem de perdre massa temps per «reciclar-los». Evitar les pèrdues de temps és tan important com evitar perdre material. La diferència entre jugar amb blanques o negres és qui té la iniciativa de la partida i això es determina en un temps.

Columna 50 Oberta

Coses de <<nens>> La iniciativa és la possibilitat de proposar plans i realitzar jugades abans que el nostre adversari. Qui la té domina el joc. En el diagrama anterior les blanques han perdut dos temps i per tant, és possible que hagin perdut la iniciativa. Veiem si les negres poden proposar plans: Partint de la base que les blanques volien fer d4...

Ara, per culpa d'aquestes pèrdues de temps les negres poden desenvolupar el seu alfil a g4, menjar el peó d'e4 o jugar Cg4 i evitar d'aquesta manera el desenvolupament blanc. Ara són les negres qui tenen la iniciativa ja que són elles les que poden proposar plans.

Columna 51 Oberta

Coses de <<nens>> Les negres han aconseguit avantatge d'obertura gràcies al seu desenvolupament més eficaç: les blanques han perdut dos temps i les negres aconsegueixen frenar el desenvolupament blanc.

El desenvolupament i l'activitat de les peces En els escacs tots els conceptes es complementen. D'aquesta manera no pot existir un bon desenvolupament sense una bona activitat de les peces. Segons la definició prèvia, l'activitat és la capacitat d'entrar en acció. Així doncs tindrem una bona activitat de peces si aquestes poden ajudar a dur a terme als nostres objectius ràpidament. Si assegurem un bon desenvolupament tindrem la meitat de la feina feta, però i la resta? Podrem considerar una peça activa quan compleixi aquests dos paràmetres:  

Sumi a un dels objectius. Tingui una bona disponibilitat per entrar en acció. En definitiva: Que sigui útil sense haver d'invertir massa temps activant-la. Juguen negres. Els dos cavalls del negre són dos cavalls actius. El cavall de g6 frena els plans d'atac a l'enroc i el d'a5 disposarà d'una bona casella central (c4) des d'on estar disponible en qualsevol moment.

Columna 52 Oberta

Coses de <<nens>> La preocupació de les blanques serà sobre com activar les seves peces... «Com activo l'alfil blanc? El canvio per algun cavall, obro alguna diagonal o el situo a les diagonals blanques obertes? Em serà útil a la diagonal a8-f3? Com activo el cavall d'f3? Vull atacar l'enroc? Vull evitar que el negre activi el seu cavall? I les torres?»

El desenvolupament, l'activitat i l'espai Si hem desenvolupat les nostres peces i les hem activat tal i com volíem, la conseqüència directa és que gaudirem d'un bon espai. Recordem l'accepció: Espai (vital): Superfície que cal a un grup, un poble, una nació, etc., per a poder viure amb les necessitats bàsiques satisfetes. O sigui, gaudirem d'un bon espai si aquest cobreix les necessitats per dur a terme els nostres objectius. És molt important diferenciar el «tenir espai» del «tenir bon espai». No ens ha d'interessar ser molt expansius, sinó ser eficaços. Una peça, com l'alfil de b7, pot tenir una molt bona diagonal però no tenir objectius. En general, el negre no té espai per acomplir els seus objectius. En canvi, el joc blanc disposa d'unes peces molt actives que disposen d'un espai que, tot i que es pot millorar, juga a favor dels seus plans: l'atac al rei negre i mantenir la pressió per no permetre guanyar espai a les peces negres.

Columna 53 Oberta

Coses de <<nens>> Resumint:    

Desenvolupar: Millorar la posició de les peces. Espai: Extensió necessària per dur a terme els nostres objectius. Activitat: Capacitat d'una peça per participar ràpidament. Iniciativa: Capacitat de proposar plans i jugades.



El desenvolupament, l'espai i l'activitat de les nostres peces és tan important com tenir més o menys material.



Cadascun d'aquests paràmetres són bons o dolents en funció dels objectius que tinguem. Res no és absolut.

Per acabar... Referint-nos al desenvolupament de les peces, la seva activitat i al seu espai, què diríem d'aquesta posició?

Juguen blanques

Columna 54 Oberta

Coses de <<nens>> Per acabar (ara de debò) em prenc el luxe de plantejar un problema que m'agrada molt i en el queda reflectida la importància d'un bon desenvolupament. Evidentment el negre és qui pateix aquesta posició, però la bona activitat de les seves peces permetrà que se'n pugui sortir. I el blanc, quines peces té no massa ben col·locades?

Juguen blanques

Columna 55 Oberta

Temps al racó

Marc López How the Devil was caught Paolo Boi fou un dels millors jugadors d’escacs del segle XVI. Il Siracusano era descendent d’una família rica i preocupada per l’educació dels seus membres, així Paolo Boi fou entrenat en el cultiu de la intel·ligència, trobant en els escacs un instrument ideal. Gràcies a les seves bones maneres i evidentment a les habilitats demostrades sobre el taulell, fou estimat per prínceps, reis i santedats. En aquest sentit, Felip segon el convidà a Madrid per a participar a un torneig, a posteriori considerat el primer torneig internacional de Mestres. Com a mínim fou la primera prova d’aquestes característiques en ser documentada. Va ser aleshores, durant la celebració d’aquest torneig que va néixer la llegenda sobre com va aconseguir ser més llest que el propi Satanàs. El torneig era un tancat de quatre jugadors: Leonardo da Cutri, Ruy López, Alfonso Cerón i el propi Boi. En el transcurs dels dies, Boi començà a festejar una xicota que no es que prestés massa atenció a les partides. Més aviat hi anava per a acompanyar al seu pare, a qui sí que li agradaven molt els escacs. Era de tots sabut que Boi perdia el cap per aquesta noia, tant, que aquesta platònica relació va arribar a oïdes del mateix Diable, qui en assabentar-se, no trigà en posseir-la per, amb aires afables i aduladors, reptar a Boi a una partida. Boig d’alegria el nostre escaquista acceptà la proposta, pensant que per fi podria enamorar-la i endur-se-la a Itàlia un cop acabés el torneig. Res més lluny de la realitat.

Columna 56 Oberta

Temps al racó Durant el transcurs de la partida, Boi començà a estranyar-se del poc cas que li feia la noia. Estava totalment concentrada, amb una mirada impròpia d' algú d’aquest món. Fou en un moment donat que Paolo Boi va adonar-se’n que la noia de la qui estava enamorat, era en realitat Llucifer. Ho va saber perquè en el moment d'amenaçar-li escacs i mat en dues jugades amb el seu alfil de caselles blanques, aquest misteriosament canvià de color, i sent Paolo Boi les negres, l’alfil es convertí en un alfil blanc de caselles blanques. Una sèrie de pensaments inoportuns i gens còmodes passaren per la ment de l'enganya't jugador; -¿Què fer? Si li guanyo la partida a Satanàs, s’enfurismarà i em matarà, ¿Però i si perdo? De ben segur que la meva ànima serà condemnada per tota l’eternitat. ¿Taules aleshores? No, el Dimoni no en tindria prou i, o li proposaria tornar a jugar, o se’l enduria al infern de ben segur. Davant d’aquest dilema, Boi va començar a posar-se nerviós i a empitjorar sistemàticament el seu joc, fins al punt de trobar-se perdut. -Ara sí que estic perdut, es repetí per a si mateix. La meva ànima serà seva quan em venci…Poc a poc la partida s’anava perfilant, fins que a l’arribar a la següent posició:

Columna 57 Oberta

Temps al racó Boi va tindre una revelació i entengué que la única manera de salvar-se seria aliant-se amb els Déus, i provocà així, d’una manera impensable la seva pròpia mort. El Diable estava tant concentrar en guanyar al que era el millor jugador d’escacs de la Terra, que no s’adonà que el camí cap al mat el conduïa a una curiosa posició. Fou quan hagué de fer l’última jugada que se’n adonà: la posició de mat representava una creu! Incapaç de fer l’últim moviment donada la seva naturalesa, el Diable transformat en noia alçà la vista i veié a Boi expectant, no confiat però sí esperançat, doncs havia jugat la seva última carta, encomanant la sort eterna de la seva ànima a que Satanàs no pogués completar la jugada. I així fou, després del crit més esfereïdor que mai ningú ha pogut sentir, el Diable, la noia i el taulell desapareixien davant la mirada incrèdula de Il Siracusano,. 1. Txg7+ Rf6 2. DxC6 3. TxC6+ Dd6 4. Txd6 4. Txd6+ cxd6 5. Cc7 d5 6. Cxd5+ Re6 7. Te7 ++.

Columna 58 Oberta

Tauler de lletres

Juli Bernat LA REVELACIÓ Era un home creient, però fins aleshores no hi havia arribat a tant. Se sentia cofoi com si hagués fet una troballa definitiva. Ens mirava, somreia, mirava amb la mirada perduda per la finestra i tornava a mirar-nos i tornava a somriure. Era feliç. Un somriure més i va començar a parlar, com qui declama convençut dels seus encerts i de la fidelitat del públic que l’escolta. -Estimats amics, deixeu-me pecar de vanitat: intento ser sempre lúcid. I no hi ha ombres més persistents que les nascudes del costum, de la reiteració dins un món d’una pretesa veritat inqüestionable; vaja, Goebbels aplicat a les coses que no són cap novetat, al capdavall gairebé tot allò que ens acompanya més enllà del soroll quotidià. I la pretesa veritat de la tríade més gastada quan es parla d’escacs, considerar-los joc, art i ciència, és afirmar que els escacs són una ciència. Va recuperar la tassa de te com qui davant el triomf recull un trofeu merescut, ens va tornar a mirar, com qui atorga un temps precís i preciós perquè el seu auditori recuperi l’alè davant un fet grandiós. -Estimadíssims amics, ja podeu corrugar les celles i arrufar el nas. Manta gent opinarà que es pot qüestionar que sigui un joc, fins i tot un art, però qüestionar que és una ciència és gairebé inversemblant! Seré més precís: afirmo que la pràctica dels escacs, en concret jugar una partida o un munt de partides, no és una ciència. O no ho és més que fer un cafè amb una cafetera italiana–burleta i sastisfet va fer un glop al seu te. -Un cop teniu la cafetera italiana només cal cafè mòlt, aigua, energia, ferne vapor, amarar-lo i condensar la mescla; tot un petit laboratori –va fer uns ulls com qui anuncia que les paraules següents seran definitives, oberts i a punt de saltar del seu rostre.

Columna 59 Oberta

Tauler de lletres -Sí, sí! Jugar-ne una partida no és una ciència perquè el procés exitós, guanyar-la, exclou l’error. L’error, l`últim error és el dit que indica la porta a l’al’adversari, el fracàs, perdre-la. L’encert als escacs és la recerca, perdó, la troballa d’un trajecte que exclou les marrades de l’errada. Una partida d’escacs és com la trajectòria de Moisès: d’encert en encert, la veu escollida, fins que un error l’exclou d’entrar a la terra promesa, entrar-hi seria guanyar-la –un glop de te, va assaborir-lo arrodonint lleugerament les galtes mentre tancava els ulls uns instants. -És a dir, una partida és més pròxima al mecanisme de la revelació que no pas a un procés científic d’esgotar les errades fins arribar a una veritat relativa i temporal, fins que es trobi una de menys dolenta. A més, als escacs una determinada línia de joc davant determinades respostes sempre és guanyadora o perdedora: gens científic, gens humà, però sí pura revelació determinista, pura acció divina. Una partida d’escacs és la tensió d’esdevenir Moisès o Josuè; no és pas el fil trenat entre Newton, Einstein i Bohr. Em seguiu? –va dir satisfet, amb modèstia i generositat. Com si compartir un secret l’alliberés de tota possible vanitat. -Us he convençut? –silenci, un nou glop. -I si us he convençut o no, malgrat tot, faré una matisació: jugar una partida d’escacs no és ciència, però preparar-s’hi o aproximar-s’hi un cop jugada, sí que pot ser un acte propi de la ciència. Un cop juguem, un cop arribem a l’horitzó d’allò que sabem o hem preparat, només resta que en aquell instant o en els temps tot just immediats, insisteixo, insisteixo, la victòria es reveli! Un dels seus millors amics, company de club i de fe, amb la confiança que atorga una sòlida amistat es va mostrar burleta i juganer i va provocar-lo.

Columna 60 Oberta

Tauler de lletres -Aleshores tot jugador és un teòleg. I com si no se n’hagués adonat li va respondre: -M’estimo més creure que és més aviat un demiürg. Vesprejava, el nou silenci va ser un final, el nostre orador va escurar el te amb avidesa i escassa elegància. Tot seguit va abandonar el seu seient i va marxar cap a la sala de joc del club. Sens dubte que anava serè i decidit: anava a jugar una partida més. Un cop a casa, després de pensar en el discurs del vell jugador, vaig intuir que els escacs, fossin el que fossin, sempre creaven vincles amb allò que desitjàvem. Sempre eren una metàfora generosa, amb total disposició d’afalagarnos, sempre prenien el contingut que més ens satisfeia. Per això són una forma que ha travessat tantes terres, temps, civilitzacions i maneres de ser i, com una gota d’oli, feien via encara en un món ben allunyat de la rusticitat de les peces de fusta. El telèfon va sonar. La pantalleta em revelava que em trucaven des de la casa del nostre orador d’avui. Vaig despenjar. -Mana? -Què me’n dius? No et pregunto pas si he estat sublim. Vull saber en quina mesura estàs d’acord amb mi –vivia l’afer com a important. No vaig voler decebre’l, ni ofendre’l, ni afirmar res que no em veia en cor de defensar. A més, no havia arribat a cap conclusió i, encara menys, desitjava revelar-li les meves reflexions tot just anteriors a la seva trucada.

Columna 61 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg)

Jordi Morcillo Enguany compleixo la meva 19ª temporada competint en la mare de tots els tornejos a Catalunya. En aquestes quasi dues dècades he hagut de maleir el despertador ben bé 180 vegades i fer milers de quilòmetres en cotxe, metro, tren, bus o Bicing (la primera vegada fou l’última, perquè mans i cervell queden congelats). En els meus dos clubs, CECOB (1994-2005) i Catalunya (2005ara) he pogut visitar una cinquantena de clubs de tots colors, tamanys, formes, olors i temperatures. Aquesta experiència em permet establir deu normes (que podrien ser més) que, sense tenir un rigor científic, són certament habituals.

1. El factor camp es nota Qui desconegui el nostre món pensarà que en escacs, sense a penes públic, i en un tauler estàndard, el factor local/visitant no hauria de tenir incidència en el resultat. No obstant, he vist molts equips locals que intenten esgarrapar el més petit detall per treure avantatge. A saber: - L’equip visitant, de cara a la paret. Si les taules són paral·leles i relativament properes a una paret, el visitant sempre seurà amb la paret més a prop que el local. - De l’equip visitant, en fan un entrepà. M’explico: la sala no és massa gran i hi ha dues fileres de taules, paral·leles a la paret. Seguint la norma anterior, els visitants miren a la paret i les seves esquenes es “toquen”. Per tan, queden completament acorralats pels locals (veure imatge). A vegades he tingut la sensació que als locals només els queda aixecar-se, agafar les taules alhora, dir “ a por ellos!” i esclafar-nos.

Columna 62 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg)

Esquema d’una sala de joc típica del per equips

- El rellotge, a la dreta del local: com que no hi ha àrbitre ni reglamentació que estableixi la posició del rellotge, per defecte se sol situar a la dreta del jugador local. No caldria referir-se, a més, al factor desplaçament, si la distància és notable. Una o dues hores de diferència de son, multiplicat per 4, 6, 8 ó 10 jugadors és prou argument perquè es noti cerebralment parlant.

Columna 63 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg) 2. Quan el factor camp esdevé un handicap. Cada cop més, els clubs s’ubiquen en espais polivalents: centres cívics, casals, biblioteques... D’aquesta manera, hi ha una sèrie de factors de risc que compensen el teòric avantatge de camp: - Dependre d’un conserge: al meu club actual (Catalunya), no poques vegades el despertador del conserge del Centre Cívic no ha anat a l’hora, i per això hem hagut d’ajustar el rellotge perdent 10 ó 20 minuts. - Si cal muntar abans de jugar poden passar dues coses (una o l’altra o les dues alhora): que muntis amb el temps just i novament perdis temps, o que comencis la partida cansat. A vegades, no només cal posar taulers, peces i rellotges, sinó també moure taules pesades. - Els qui saben més de programar rellotges o reglamentació en general tenen més possibilitats de ser interromputs en les seves partides: aquest rellotge s’ha parat, aquest no va, aquest s’ha desprogramat...

3. El maleït canvi d’horari. “Aquesta nit, els rellotges s’avançaran una hora. A les 2h seran les 3h”, s’encarreguen de recordar-nos cada inici de primavera els mitjans de comunicació. Un dels handicaps de jugar el per equips en aquestes dates és sens dubte aquest. Afortunadament, el 2013 tindrem una treva, perquè el canvi horari serà en plenes vacances de Setmana Santa. Però cada hem de “renunciar” a una hora de la ja escassa nit de dissabte a diumenge. Algú podria pensar que és un factor igual per a tots, però en realitat a molts clubs els afecta especialment: - Els visitants en un desplaçament llarg. Imaginem un Figueres-equip de Barcelona. Normalment cal preveure 2h de viatge: per tant, sortir a les 7,30h, llevarse a les 6,30h, que amb l’hora “robada” per al nostre cos són encara les 5,30h.

Columna 64 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg) Inhumà. - Els qui es juguen alguna cosa. Normalment el canvi afecta a una de les últimes, o l’última ronda. No és el mateix jugar-se les garrofes en estat “zombi” que en estat relativament serè. - Els locals que tenen els handicaps anteriorment esmentats en el punt 2. Per sort, hi ha errors de novell que alguns hem anat corregint amb els anys. Per exemple, l’ús del mòbil com a despertador. Recordo un fatídic dia de canvi d’horari, el 2006, en què responsablement vaig avançar l’hora del meu mòbil abans d’anar a dormir. El despertador havia de sonar a les 7,30h, com així semblava ser. Em llevo, em dutxo, esmorzo...i mentre vaig desennuvolant la meva ment m’adono que al carrer és fosc, molt fosc. Poso elo canal 3/24 per assegurar-me de l’hora i diu: 6,45h. Què va passar? Simplement que enlloc d’una hora, el rellotge es va avançar dues, ja que els mòbils ja venen programats de forma intel·ligent per canviar el dia exacte. No cal dir que la partida va ser desastrosa i en unes 25 jugades el meu rei ja s’inclinava, potser per tornar al llit a recuperar-se de la broma pesada.

Columna 65 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg) 4. Jo només jugo per equips (l’excusa perfecta) Sona a tòpic, però és cert. Un 80% dels jugadors federats a Catalunya només juguen aquest torneig. A finals de gener arriben sense haver tocat peces des de finals de març de l’any anterior. Ja tenim excusa per a tot: - Per a perdre: és que només jugo per equips, estic rovellat i desentrenat, el meu elo està inflat, i un llarg etcètera. - Per a fer taules en posició superior (amb el risc de ser defenestrat pels companys d’equip): és que em falta pràctica i segur que em deixaria una peça si intento guanyar. - Per treure pit en cas de victòria o bona ratxa: i això que només jugo per equips, i mira com estic pujant l’elo! Pobre il·lús, la majoria dels teus rivals estan en les mateixes condicions que tu i, en tot cas, t’infles d’elo gràcies a gent ja prèviament inflada. 5. Excuses de delegat. La figura del delegat genera controvèrsia. Normalment és una persona molt valorada, respectada i elogiada. Però alhora poca gent vol ocupar aquest lloc: “no, home, si tu ho fas molt bé...qui millor que tu!”. El delegat, en cas de derrota, sempre es pot acollir al seu doble paper distractor (delegat/jugador): estar pendent de què fan o deixen de fer els companys ha estat clau per no estar prou centrat en la partida. Luxós en el nostre petit món és aquell club que es pot permetre un delegat no jugador. En molts casos, es tracta d’un jugador que consta a la llista i que, en cas d’emergència de darrera hora, pugui ocupar un lloc a l’equip. Em fa pensar en alguns equips de gent més aviat veterana o, recentment, el SCC Sabadell tenia a tot un Àrbitre Internacional “fitxat” per fer aquesta tasca.

Columna 66 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg) 6. T’arrossegaràs fins a límits insospitats. La majoria d’escaquistes portem dins un “arrossegador nat”. Tenim la temptació, en partides escandalosament perdudes, d’arrossegar-nos amb peces, torres o fins i tot dames de menys. Però necessitem la cobertura necessària en forma d’excusa, i el per equips ve com anell al dit. Quantes vegades hem sentit del nostre rival (o hem hagut de dir): “mira, he seguit perquè era per equips...”, quan la posició era irremuntable i “inatracable”. I em pregunto jo: canvia molt abandonar abans o després, si tots els companys i rivals ja tenen els comptes fets donant aquella derrota com a segura?

7. Jugar només les de casa Hi ha jugadors que només volen jugar les rondes de casa, o de prop de casa. En els clubs de Barcelona, almenys algun dels 4-5 desplaçaments poden tocar a l’àrea metropolitana o a la ciutat mateixa. Però ni així: m’he trobat més d’un cop i més de dos que haver d’anar al Guinardó, a Horta o a Sant Andreu era “massa lluny” (el meu club és de Sants). Altres jugadors faciliten un calendari abans de començar la competició on, misteriosament (o no tant), les rondes on són baixa segura per “un casament, bateig o dinar familiar” coincideixen amb desplaçaments dels llargs. Tot plegat a qui fa menys gràcia és algun dels jugadors de la “cua” de l’equip en qüestió, que pot haver d’empassar-se totes les partides amb negres. Però, tornem al mateix...ja tenim altre cop excusa per fer un mal torneig.

Columna 67 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg) 8. La perillositat de l’últim tauler rival és directament proporcional a la seva diferència d’elo amb el penúltim. També moltes vegades haurem vist alguns equips amb una alineació compensada, amb baixades progressives d’elo fins que arribem a l’últim tauler. I allà, de cop i volta, tenim un salt de 150, 200 ó 300 punts. Ja tenim el “tapat”, aquell jugador que juga molt poc, però que si està allà és per fer la funció de submarí, o torpede enverinat. O pot ser aquell jugador que, en federar-se novament després de molts anys no ha mantingut el seu antic elo i apareix amb els terrorífics 1700.

9. Sense àrbitre Sort que majoritàriament som un país de gent honrada i no aprofitem la presència d’un àrbitre per fer malifetes. Les irregularitats no solen anar més enllà de pactar un 5-5, o en casos extrems (i sancionats) arreglar prèviament unes actes per estalviar desplaçaments feixucs. Però a vegades, en temporades on la classificació final depenia d’altres resultats, he tingut el fantasma que alguns equips puguin arreglar un resultat en funció del que vegin de la resta. Des de la implantació de les actes electròniques, això és ben factible (com alhora altament reprovable des del punt de vista moral). Poso un exemple: dos equips a darrera ronda es juguen un objectiu concret (ja pugui ser el mateix o diferent). L’empat els pot valdre als dos només en funció d’altres resultats. Què podrien fer, amb tota la mala fe del món? Quedar més tard de l’hora prevista o a la tarda i consultar el resultat dels rivals. Si la sort els ha somrigut, signen un 5 a 5 i fan una festa. Si no és així, s’asseuen i juguen a totes. Afortunadament, crec que una pràctica tan ruïnosa podria comportar una sanció duríssima i molts segur que descartem arribar mai a aquests extrems.

Columna 68 Oberta

En nom del Per Equips… (Decàleg) 10. Locals amb encant Sembla el nom d’aquests “packs de regal” que estan tan de moda darrerament. Cada local és un món, però veiem des dels més luxosos als més pintorescos, alguns que semblen qualsevol cosa menys un local d’escacs. En aquests 19 anys he pogut jugar en un replà d’escala, en un local que semblava més aviat una casa “okupa”, en una cuina i en una sala de billar. I m’he assegut en seients de tota mena: alguns tan còmodes que semblaven quasi terapèutics, cadires de festa major, cadires que tenen problemes per aguantar l’ampli col·lectiu dels que pesem 100 kgs i fins i tot cadires d’oficina amb rodes. Tot plegat constitueix l’encant que ens enganxa a milers d’escaquistes (alguns ocasionals) catalans per seguir desafiant el despertador els diumenges, pactant primer amb els pares, després amb les parelles, dones, fills, néts i potser fins que la mort ens separi.

Columna 69 Oberta

Tu mueves

Ilora Foroponova

Columna 70 Oberta

Teoria de ràpides

MF Josué Expósito L’ Atac dels Ullals de Llop 2.0 Hola de nou a tots, Durant aquest últim mes, alguns companys m'han recomanat algunes obertures bastant interessants per incloure-les en aquest petit espai; des de aquestes línies els hi vull agrair molt perquè el meu coneixement d'obertures és realment molt limitat i ja m'estic quedant sense repertori. La part dolenta és que com últimament ho estic deixant tot pel final, ja no hem queda temps de fer un estudi d'una obertura nova per a mi i no em veig amb cor de parlar d'una obertura que no he jugat mai. De totes formes en propers números m'autoimposaré fer almenys alguna menció per a jugadors de 1.d4. Així doncs aprofitant que vaig jugar no fa gaire una partida rapida de torneig que em va agradar i que precisament fa una estona he jugar quelcom molt similar per icc, faré una cosa que ens "agrada" fer als informàtics, faré una actualització d'una versió anterior d'un dels meus articles anteriors. Avui us presento, la versió 2.0 del Atac dels ullals de llop

Columna 71 Oberta

Teoria de ràpides Com sabeu la defensa Alekhine s' arriba després de les jugades 1.e4 Cf6, es una obertura una mica diferent a totes les altres perquè no intenta disputar el centre amb cap jugada de peó, ni directament com les obertures obertes com la espanyola per exemple o jugades més tard com a les obertures semiobertes. Però no entrarem en tot això i anirem directament a la part que ens interessa, com guanyarem a un rival superior en poques jugades i quina psicologia utilitzarem. Aquí farem ràpidament la jugada normal d' aquesta obertura que es 2.e5 i el negre respondrà amb total seguretat 2...Cd5. Atacarem el cavall amb 3.c4 Cb6 i no jugarem 4.d4 que entra en la variant més normal anant cap a la variant dels quatre peons o posicions mòlt teòriques. Tornarem a atacar el cavall de b6 amb 4.c5 i després de 4...Cd5, quan ja tenim el seu cavall entre les mandíbules del llop ens llancem al atac amb 5.Cc3. Es important fer aquesta última jugada amb seguretat i velocitat, per tal que el nostre adversari encara tingui a la mà el seu cavall i la primera opció que pensi sigui tornar a moure-ho i menjar el nostre. Aquí el negre té varies opcions, la que caracteritza al nostre atac i que analitzarem en últim lloc C: 5...Cxc3, o bé la més comuna A: 5...e6 o bé B: 5...c6.

Variant A 5...e6 Contra 5...e6 podem fer 6.d4 que no es la continuació principal, però millor sortir-nos de la lluita totalment teòrica per evitar mals de cap. En la meva experiència per Internet quasi tothom m' ha continuat amb 6...d6 i canviarem amb el peó de la columna c, jugarem amb el cavall per f3, segurament ens canviaran a c3 i defensarem el peó amb l' alfil per d2, posarem l'

Columna 72 Oberta

Teoria de ràpides alfil a d3, enrocarem e intentarem atacar al flanc de rei. Però també hi ha molta gent que no ho veu clar i es dona una jugada de temps per poder pensar les conseqüències de fer d6 i fan 6...Cc6 (òbviament 6...Ae7 no es gaire bona perquè ens permet atacar amb 7.Dg4) llavors, si estem jugant una partida lenta important o tenim la sensació que el nostre rival coneix la variant millor que nosaltres la millor jugada es 7.Cf3, però sinó recomano la agressiva 7.Dg4! amb variants força interessants que comencen sempre amb Ag5. Per exemple aquestes dos variants: - Si 7...Cbd4 8.Ag5 i sembla que perdem la torre amb 8...f6 9.exf6 gxf6 10.Ah4 Cc2+ però l'atac crec que és casi imparable 11.Rd2 Cxa1 12.Ce4 Ae7 13.Dg7 Tf8 14.Ae2

- Si 7...d6 8.Ag5 tapar a e7 amb qualsevol peça dona avantatge decisiu al blanc, la bona del negre es 8...h5 però crec que és casi impossible fer-la si no es coneix, la més normal diria que es 8...f6 9.exf6 Cxf6 10.Dh4 Ae7 11.Ad3 i si no es deixen mat a h7 segurament es deixaran l'enroc després de Ag6+

Columna 73 Oberta

Teoria de ràpides Continuem amb una partida tipus que vaig jugar contra la jugada més comú amb diferencia: Si 6...d6!? 7.cxd6 cxd6 8.Cf3 Cxc3 9.bxc3 Dc7 10.Ad2 Cd7 11.exd6 Axd6 12.Ad3 0-0 13.0-0 i a jugar! si vols atacar a mi m' agrada 13..b6 14.Cg5 h6 15.Ch7!? i després 16.Dg4! l’atac es duríssim.

Variant B 5...c6 La jugada 5...c6 principalment la fa qui no vol canviar a c3 i pretén poder aguantar el peó si el blanc pren a d5 amb el peó de rei, i sinó fer d6 ràpidament. Per això potser es interessant fer 6.Da4!? com qui no vol la cosa i guanyar la peça si el negre s'equivoca i fa la mecànica 6...d6?? Però això es massa senzill, així que recomano millor 6.Ac4

Columna 74 Oberta

Teoria de ràpides I el negre normalment fa aquí o bé 6...d6 o bé 6...e6. Trobo que la segona opció deixa la casella d6 massa dèbil per ficar el nostre cavall després de 7.Ce4 Hi ha una partida del GM Shvesnikov (o com s’escrigui) que es força bona per comprendre com jugar contra 6...e6 Si 6...d6 7.Db3 Cbd7 (a 7...dxc5 o 7...dxe5 prendrem a d5 primer amb cavall, després amb alfil i posteriorment matarem a b7) 8.Cxd5

les negres tenen dos opcions en aquesta posició, la millor és 8...Cxc5,

Però també hem de mirar una mica 8...cxd5 9.Axd5 e6 entreguem peça 10.Axe6!? fxe6 11.Dxe6+ De7 12.Dxe7 Axe7 13.cxd6

Columna 75 Oberta

Teoria de ràpides i per exemple: 13...Ad8 14.e6 Cf6 15.d7+ Cxd7 16.exd7 Axd7 amb dos peons de més, però amb certa compensació. +0.33 Tornem a 8...Cxc5 9.Cc7+ Si 9...Dxc7! 10.Axf7 Rd8 (10...Rd7 11.Dc2) 11.De3 arribant a una posició igualada que s'hauria d'analitzar una mica més. Però per tenir una petita noció, 11...d5 per exemple, és inferior per 12.d4 i el cavall queda força mal col·locat. I contra 11...Af5 que és la millor del negre hem de fer 12.Ac4 per a que no ens cacin l’alfil ni ens entrin per d3. Si 9...Rd7 10.De3 Rxc7 11.d4 d5 12.Ae2 Ce6 i ara no tirar tots els peons del flanc de rei cap amunt com diu el llibre del Fritz, és millor treure el cavall, enrocar e intentar aprofitar la posició del rei negre amb b4-b5 Variant C 5...Cxc3 Ara comencem en essència amb l' atac dels ullals de llop! Després de 5...Cxc3 no matarem amb el peó de b com dictarien les normes de portar els peons cap al centre, matarem de d per a ajudar al ràpid desenvolupament de les nostres peces. 6.dxc3 i 6...d6 per part del negre. En cas de 6...e6 jugarem al més pur estil de gambit. 7.Af4! Axc5 8.Dg4! atacant g7.

Columna 76 Oberta

Teoria de ràpides No ho poden defensar tornant amb 8...Af8 per 9.Ag5 atacant la dama i evidentment no poden fer 9...f6 perquè perden la dama amb 10.exf6 gxf6 11.Axf6! Rxf6 i 12.Dh4! Tampoc poden defensar g7 enrocant perquè amb Ah6 perdrien la qualitat. Així que només queda g6 (o Rf8) i si ho fan, jugarem amb Cf3 i enroc llarg (entregant també el peó de f2) i al negre li costa moltíssim treure peces. L' atac blanc surt sol, h4-h5 es una possibilitat també. I en cas de 6...Cc6 podem jugar tranquil·lament amb Cf3 i Ab5. Tornem a la variant principal, 6...d6: 7.Db3!! el llop es llença sobre la presa i quan el negre caigui a la trampa fent 7...dxe5 (7...e6 encara es acceptable, però les jugades del blanc per quedar bé son relativament fàcils, com canviar a d6, fer Ae3, posar la torre en la columna i enrocar;

i contra 7...Cd7 8.e6 es interessant! Per exemple: 8...fxe6 9.Ae3! i si intenten enrocar traient l’alfil per g7 la seqüència Cf3-g5 ens donarà molt atac)

Columna 77 Oberta

Teoria de ràpides llavors el llop farà la mossegada mortal: 8.Ag5! Aquesta es la posició característica del atac dels ullals de llop, el negre té una posició molt complicada i sense conèixer-ho es quasi impossible sortir viu en una partida ràpida. L' única jugada en aquest moment es 8...Dd7, totes les demés perden quasi de forma directa, mirem-ne algunes:

Si 8...f6 9.Td1 i el negre perd 9...Cd7 10.De6 (intercal.lant 10.c6 i bxc6 és encara millor, però amb això es suficient també) i l' amenaça d' Ac4 es imparable sense haver de sacrificar la dama. Si 8...h6 9.Ac4 i no es pot defensar f7, esta clar que si 9...hxg5 es mat en dos amb 10.Axf7 Rd7 i 11.De6++ Si 8...Ae6 entrem per b7, enroquem llarg i el negre esta fatal. Contra quasi totes les altres jugades, fent Ac4 pràcticament guanyem la partida. Vegem si ens fan la bona per si de cas, 8...Dd7! farem 9.Cf3 e igualment aconseguirem un bon atac.

Columna 78 Oberta

Teoria de ràpides Si 9...e4 no es bona, per 10.Ac4! i si 10...Df4 11.Cd4 i no ens poden matar l' alfil perquè sinó 11...Dxg5? 12.Axf7 Rd8 i 13.Td1! guanyant Lo millor pel negre es 9...Df5, 10.0-0-0 (millor que 10.Ac4 com vaig recomanar a la primera versió, perquè 10...Cd7 és molesta) Les respostes del negre més normals en aquesta posició suposo que serien 10...Cc6 o bé 10...g6. Fem notar que 10...e6 es deixa mate, i que si ens fa 10...Cbd7 la entrega a 11.c6 es bona 11...bxc6 12.Dc4 i o bé ens canvien dames a e6 triplicant els peons o ho tindran difícil per parar l’atac. Contra 10...g6 11.Dd5! és mortal La que més aguanta és 11...Cc6 (11...Cd7 12.c6 és decisiva) 12.Ab5 Ad7 i llavors 13.Dxd7! Dxd7 14.Txd7 Rxd7 15.Cxe5+ amb avantatge decisiu. Llavors la única que sembla que aguanta es 10...Cc6 11.Ad3!

11...e4 és única perquè anar a e6 després de Ac4 està fatal, i clar, anar a g4 igualment l’obligaríem a anar a e6 després de h3.

Columna 79 Oberta

Teoria de ràpides 12.Ac2

I ho deixarem en aquesta complicada posició en la que el blanc està una mica millor en casi totes les variants. La opció correcte del negre segurament seria canviar dames a e6 i segons houdini després de 14.Axe4 l’avantatge blanc es de 0.34 I amb això acabem l' anàl. lisi d' avui; recordeu que si voleu jugar aquesta variant en una partida important per a vosaltres, primer hauríeu de treure les vostres pròpies conclusions analitzant-ho tot amb algun mòdul. Per a rapides pot ser una bona arma d' atac. Sort pel que queda de per equips! Ens veiem!

Columna 80 Oberta

“Stay Hungry Stay Foolish”

Columna 81 Oberta