Columna Oberta cinquè

- NOUS CLUB ENTRE NOSALTRES, EL DIAGONAL MAR I EL F O M E N T MARTINENC !!!

-ANÀLISI M

E

S

DEL T

R

E

INTERNACIONAL

ALFONSO JERÉZ D ’ UNA PARTIDA DE L’OB ERT D EL FOMENT !

A N À L I S I

N ÚMERO 5, M AIG 2013

D E

G ABRIEL B EASKOA D ’ UNA PARTIDA DEL M E M O R I A L A LEKHINE !

- BLITZ

THEORY,

H I S T O R I E T E S , HUMOR … I MOLTES COSES MÉS !

B ENVINGUTS C OLUMNA O BERTA !!!

Columna Oberta

A

Sumari Editorial Club d’escacs Sant Martí Foment Martinenc Partida Comentada Alfonso Jeréz Cartes des del Tres Peons Catalunya Escacs Club Club d’escacs Diagonal Mar Rabiosa Actualitat de Peona i Peó Gràcies Acudits Publicitat La pedrera Memorial Alekhine Rabiosa Actualitat Problemes amb...

Coses de nens Temps al racó Tauler de lletres No tot son escacs Teoria de ràpides Contra

3 4-5 8 –11 11-15 16-21 22-25 26-29 30-33 34 35 36-37 38-48 49-55 56-63 64-65 66-73 74-76 77-81 82 83-86 87

Director & Editor: Marc López Forn.

Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo.

Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Club d’escacs Peona i Peó, Catalunya Escacs Club, Club d’escacs Diagonal Mar, Foment Martinenc, Laura Capellades, MF Josué Expósito, Frederic Corrigüelas, Joan Regidor, Víctor Collell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, Ilora Foroponova, MK Joan Xancó, Juli Bernat i Gabriel Beaskoa.

Contacte: Columnaoberta@gmail.com

Columna 2 Oberta

Editorial

Benvolguts lectors, Semblaré repetitiu i demano disculpes si així ho creieu, però he de seguir fent autobombo doncs Columna Oberta segueix estant d’enhorabona. Aquest mes tenim la col·laboració de dos nous clubs amb nosaltres, el Diagonal Mar i el Foment Martinenc, la foto de la portada és dels torneigs que està organitzant, i endinsant-vos a la seva secció trobareu l'anàlisi d’una partida del seu obert ni més ni menys que pel Mestre Internacional Alfonso Jeréz. Estem francament contents de la incorporació d’aquests dos clubs, i esperem que la col·laboració amb ells perduri en el temps.

També tornem a tenir l’anàlisi per part de Gabriel Beaskoa d’una partida actual dels super grans mestres, boníssima la pallissa que Fressinet li endossà a Kramnik, no us la perdeu.

Com tampoc us podeu perdre Teoria de ràpides, on el Mestre Fide Josué Expósito fa de les seves, donant-nos pistes i últims recurs per salvar posicions extremes aquest cop. Interessant com sempre el coses de nens, on el Mestre català Joan Xancó inaugura una altra bateria d’articles, enfocats a diferenciar i entendre els conceptes d’estratègia i tàctica.

Anunciem, per a que el lector es vagi familiaritzant, que aquest número està destinat a ser el penúltim número de la primera etapa, doncs ens agafarem vacances d’estiu per renovar forces i ampliar horitzons. L’1 de setembre tornarem a donar guerra no us preocupeu.

Moltes gràcies Salutacions cordials.

Marc López Forn.

Columna 3 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

Ricard Llerins Respecte la Final de la Copa Catalana el diumenge 7 d'abril vatenir lloc al Poliesportiu de La Selva del Camp, Tarragona.

Es van jugar quatre finals agrupant les categories del Per Equips de dos en dos, tret de la 2a Divisió que jugava sola.

El Sant Martí va participar amb una expedició de 14 persones, 12 jugadors i dos acompanyants, a la que es va afegir l'expresident Jorge Repiso, en la Final C que agrupava els equips de categoria Preferent i Primera Territorial on jugava l'equip B, i la Final D que agrupava els equips de categoria 2a i 3a Territorial, on jugava l'equip D. Pel matí va aparèixer per la sala de joc el super Gm Hikaru Nakamura, novè del món a la llista de la Fide del mes d'abril, on diversa gent es va fer fotos amb ell.

L'equip B va quedar en cinquè lloc amb 20,5 punts, grup dominat pel Banyoles amb 25,5 punts, amb millor desempat que el Maragall. Tercer va quedar la Passió amb 24 punts.

L'equip D va quedar en segon lloc amb 24,5 punts, posició que va ocupar durant tot el torneig després de les primeres rondes, per darrera l'Escola Salou amb 30 punts, a pesar que vam ser els únics que els vam guanyar l'encontre participar i per davant del Sant Joan Despí amb 18,5 punts.

Columna 4 Oberta

Club d’escacs Sant Martí L'àrbitre va ser el AI Miguel Ramos Vizuete que no va tenir gaire feina, donat que l'esportivitat va ser la tònica general de la competició. El torneig valia per elo català amb mitja k.

El Sant Martí van jugar: Equip B: 1. David Vivancos 2. Roberto Castellanos 3. Norberto Moreno 4. Jordi Sabater 5. Carlos Vigier 6. Joaquim Pujal

Equip D: 3,5/6 3/6 5/7 3/5 3/6 3/6

1. Josep Gómez 2. Carlos Espinosa 3. David A. Martínez 4. Javier Ríos 5. Carlos Fuentes 6. David Poyato

Columna 5 Oberta

5/6 5,5/6 3/6 4,5/6 2/6 4,5/6

Club d’escacs Sant Martí El Campió absolut del torneig va ser l’Escola d’Escacs de Barcelona amb 26,5 punts, seguit pel Montcada amb 26 punts i pel Sant Josep amb 25,5 punts.

Respecte la Fase Final del Campionat de Catalunya per Equips de Campions de grup, el Sant Martí en tenia dos a 2a Territorial: els equips D i F. A la primera eliminatòria el descansar. L'equip F va haver fotísim equip de l'Escola Salou. front als locals, amb un elo

diumenge 14 d'abril l'equip D va d'anar a Salou per jugar contra el Els nostres jugadors no van poder fer molt superior i van perdre 5,5-0,5.

El diumnge següent 21 d'abril, l'equip D també va ser eliminat pel Jake C perdent per la mínima 2,5-3,5 a casa nostra. Nosaltres èrem superiors per elo, però els rivals van tenir més sort al desenvolupament de les partides.

Acaba així una temporada amb tres ascensos.

Fins aviat.

Ll.

Columna 6 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

Columna 7 Oberta

Foment Martinenc

WIM Patricia Llaneza Ronda 1 Feia dia de sol i platja, però més de 170 persones amants dels escacs van omplir les dues sales que el Foment Martinenc havia preparat per acollir els tres grups: un tancat per normes de Mestre Internacional, un grup vàlid per elo FIDE i un altre grup sub 2000 per elo FCE. Amb les típiques anècdotes prèvies del primer dia, quan els organitzadors no descansen fins que s'ha assegut tothom, i les expertes indicacions de l'àrbitre Roger Rodríguez, va començar la primera ronda. Només vam tenir una incompareixença, i volem agraïr a tots els que ens van avisar que finalment no podien jugar o no podien vindre aquest dissabte. ¡Ningú s'ha de quedar sense jugar!

Al tancat, a diferència dels torneigs d'èlit, quatre de les cinc partides es van decidir. El MI Asís segueix en un gran moment de forma, com va demostrar al per equips i al tancat de Montcada (on va assolir norma de GM) i va derrotar en bon estil al mexicà Ramírez. El nostre jugador Garrido va gaudir d'un bon avantatge davant del MI Pardo, però no va aconseguir concretar i finalment la victòria va ser pel jove valencià. Una altra partida destacada va ser el duel entre els MFs Sánchez i Almeida, on una jugada intermitja del Marc després d'una combinació del seu rival li va conduir a una posició dominant on es va imposar sense problemes.

Al grup A els favorits han fet bons els pronòstics, tot i que alguns van patir més que d'altres. Miguel Muñoz, Benjamín Pérez i Jordi Amigó van portar els seus rivals a finals on la seva experiència i tècnica van ser determinants per emportar-se el punt. Alejandro Sáez i Víctor Vehí van protagonitzar una de les darreres partides en acabar, amb un espectador d'excepció: el GM Josep Manuel López, el jugador més fort del districte de Sant Martí. Pressió i avantatge de

Columna 8 Oberta

Foment Martinenc Vehí durant tota la partida, però es va arribar a un final de torre i alfils de diferent color jugant amb l'increment de temps. Finalment, els nervis i la tensió van jugar en contra del jove del Catalunya.

Altres “sorpreses” destacables són els empates de l'Àlex Ventura amb Brusi, de Guillem Mut en una partida complicadíssima davant Amadeu Heredia, i del coet Josep Lluís Lliberia (que segueix pujant més i més elo) davant l'Àlvar Lluis.

Una altra visita destacable, tot i que no sorprenent, la de Guillem Subirachs, controlant a la nombrosa expedició del Peona i Peó Al grup B, amb més de 100 participants, comptem amb molts nens i nenes i fins i tot pares i avis de jugadors pels quals aquesta és la seva primera experiència competitiva. El rànquing inicial ha aguantat… més o menys: com a mostra, les taules del número 1.

No ens volem oblidar de dos detalls importants. En primer lloc, agraïm al MI Joan Fluvià la seva presència i col·laboració com a comentarista de luxe. Esperem que us hagi agradat tant comentar les partides amb el “Joanalista” com a nosaltres tenir-li al torneig. En segon lloc, recordar-vos que oferim un premi a la partida amb més bellesa: a la primera ronda ja ha aparegut una candidata, però en volem més. Segur que tenim molts artistes al torneig, animeu-vos!

Fins la propera setmana!

Ronda 2 Nova jornada d'escacs al Foment Martinenc en un dissabte molt plujós. L'avantatge dels escacs respecte a altres activitats és que la pluja no ens afecta, oi que sí?

Columna 9 Oberta

Foment Martinenc Al tancat de normes de MI, només dos jugadors han sumat els dos punts, i es tracta dels MIs Asís i Pardo. El primer va derrotar a Ryan jugant amb negres una Benoni molt interessant: per la seva part, el valencià va imposar la seva superioritat en un final amb torre i alfil davant el tercer MI del torneig, Jerez.

De la resta de partides, destaca la victòria d'Almeida dominant en tot moment la posició contra Garrido, qui va sortir de l'obertura amb una posició potser no inferior però bastant lletja. Ramírez i Sánchez van signar taules en 18 jugades en una posició encara plena de vida i amb un peó d'avantatge per al mexicà.

També va finalitzar en empat el duel entre López Perdomo i Rafiee, després de moltísimes simplificacions en la segona Alapin amb negres de l'alemany del Barberà.

Al grup A de l'obert els favorits segueixen sumant. Especialment contundents van ser l'atac fulminant i ràpida victòria de Muñoz, el desastre a “f7” de Forsberg amb Vehí o la facilitat amb que Amigó va demostrar el verí d'algunes posicions amb alfils de diferent color. Al grup amb 2 de 2 s'afegeix el jove Ferran Cervelló, una mica afortunat a la seva partida;-) La partida més llarga i interessant de la ronda al grup A va ser la que enfrontava al campió de Catalunya sub16 Marc Pozanco amb el Mestre Català del Barberà Benjamín Pérez. Una seqüència tàctica d'en Marc va provocar un desequilibri material en principi favorable als seus interessos (torre i tres peons contra dues peces), però a poc a poc la parella d'alfils del negre va incrementar la seva potència. Finalment, el principal obstacle per la victòria de Benji va ser... la llum! Amb un minut per jugador i els peons negres avançant cap a la coronació, el Foment es va quedar a les fosques. Gràcies a la bona voluntat dels jugadors i els llums d'emergència, la partida va acabar sense cap més incident. Encara resten nou jugadors amb dos punts.

Columna 10 Oberta

Foment Martinenc Al grup B molts jugadors ens han recordat amb els seus resultats que l'elo no ho és tot. Tot i així, tenim caps de sèrie com ara Marc Urgel o Daniela Velasco que es van anotar el segon punt sense dificultats, al igual que altres 16 jugadors més. La partida espectacular de la jornada la van protagonitzar a la taula 2 José Daniel Peiron i Miguel Àngel López: combinacions, xarxes de mat, desequilibri material, opcions per a ambdós jugadors i una coronació. L'haurien de mirar tots aquests que pensen “quin avorriment!” quan veuen un resultat de taules:-)

La Partida Per l’MI Alfonso Jeréz

Joe Rahal

1749

Màxim Ventura

2027

1. Nf3 d5 2. c4 {Las blancas emplean la apertura Reti} e6 3. g3 Nf6 4. Bg2 Be7 5. O-O O-O 6. b3 d4 {Una jugada un tanto optimista las negras avanzan el centro sin haber desarrollado ninguna pieza del flanco de dama.}

Columna 11 Oberta

Foment Martinenc 7. Bb2 c5 8. d3 (8. e3 {Parece mas adecuado antes de que las negras puedan jugar e5} Nc6 9. exd4 cxd4 10. Re1 {Y no es sencillo defender d4}) 8... Nc6 9.

Re1 e5 {Las negras han igualado sin problemas.} 10. e4 Ne8!

{El caballo va hacia d6 para seguir con g6 y f5.} 11. a3 Qc7 12. Bc1 {Esto demuestra que el plan de las blancas no ha sido acertado, han tenido que retroceder para que su alfil tenga alg煤n sentido.} f5?! {Una decisi贸n precipitada, ahora las blancas pueden recuperar la iniciativa.} 13. Ng5 {Una jugada sorprendente, la idea es trasladar el caballo a e4, pero h6 parece buena.} (13. exf5 Bxf5 14. Qe2 {Y las blancas pueden jugar Cd2.Ce4.}) 13... h6 (13... Bxg5 $1 14. Bxg5 f4 {Y las negras dominan la partida.}) 14. exf5 !? { Una jugada muy imaginativa, las blancas entregan su pieza para abrir al rey enemigo.} Bxg5 ( 14... hxg5 $5 {Era mas segura.} 15. Bd5+ Kh8 (15... Rf7 16. Bxf7+ Kxf7 17. Qh5+ Kf8 18. Qh8+ {Serian tablas.}) 16. Qh5#) 15. Bd5+ Rf7 16.

Bxg5 hxg5 17. g4 { Las blancas tienen compensacion a largo plazo ya que las piezas negras no pueden salir del flanco de dama.}

Columna 12 Oberta

Foment Martinenc a5 {Esta jugada no puede ser buena, era buena idea desarrollar las piezas restantes.} 18. Nd2 Nd6 19. Nf3 {si g5 cae las blancas tendrán ventaja.} Kf8 {esto intenta forzar a las blancas a tomar en f7.} (19... Qe7 20. Qd2 {con clara ventaja.}) 20. Bxf7 (20. Nxg5 Re7 21. Qf3 {Con idea de f6 y de Dh3 con clarísima ventaja blanca.}) 20... Nxf7 21. Kg2 Qd6 22. h4 {Las blancas siguen jugando con mucha energía pero era mejor jugar antes Th1 o Cd2-Ce4} g6 23. fxg6 Qxg6 24. h5 {Las negras tienen ventaja pero es complicado jugar con negras.} Qf6 25. Nh2 (25. Nd2) 25... Ncd8 26. Qf3 Qd6 27. Qe4 Ne6 {Las negras han conseguido coordinar sus piezas si su caballo llega a f4 la partida esta decidida.} 28. f3 Nf4+ 29. Kf2 {La partida parece decidida, si su alfil llega a c6 todo habrá acabado.} Bd7 30. Nf1 Bc6 31.

Qf5 e4! {Las negras se han defendido a la perfección}

32. dxe4 {Es la mejor posibilidad práctica} Nd3+ 33. Kg2 Bd7 34. Qh7 Nxe1+ 35. Rxe1 Qh6 (35... Qf4 {Parece suficiente con la amenaza d3 d2})

Columna 13 Oberta

Foment Martinenc 36. Qxh6+ Nxh6 37. Ng3 a4 38. Rb1 Bc6? {Esto da posibilidades a las blancas} (38... axb3 39.

Rxb3 Bc6 40. Nf1 Nf7 {con idea de Ce5 ganando.}) 39. b4 cxb4 40. Rxb4 {Las blancas quieren jugar c5} d3 41. Nf1 Rd8 42. Nd2 Ke7 {Las negras tienen un fuerte peรณn pasado y un pasillo para su rey de casillas negras.} 43. Kf2 Kd6 44.

Ke3 Kc5 45. e5 $6 {Demasiado arriesgada, el peรณn no sobrevivirรก demasiado tiempo.} Nf7 46. e6 Re8?

{Un error muy natural las negras piensan que comerรกn en d6.} ( 46... Ne5 {Decide la partida, ya que el peรณn e cae.}) 47. Ne4+ !!

Columna 14 Oberta

Foment Martinenc {Sorpresa una jugada intermedia le da la ventaja a las blancas.} Bxe4 48. exf7 Rf8 49. Kxe4 d2 50. Rb5+ Kxc4 51. Rd5 Kc3 52. Rc5+ (52. f4 $1 gxf4 53. g5) 52... Kb2 53. Rd5 Kc1 54. Rc5+ Kd1 55. Rxg5 {Ahora las negras pueden salvarse capturando en f7}

Ke1 (55... Rxf7 56. Rd5 b5 57. Rxb5 Rd7 58. Rb1+ Kc2 59. Ra1 d1=Q 60. Rxd1 Rxd1 61. g5 Rh1 62. h6 Kb2 63. f4 Kxa3 64. f5 Kb4 65. f6 a3 66. f7 Kc4 67. Ke3 a2 68. f8=Q a1=Q {Y las blancas deben dar jaque continuo.}) 56. Rd5 Rxf7 57. g5 {Ahora el blanco ha ganado un tiempo y ese tiempo serรก decisivo.} d1=Q 58. Rxd1+ Kxd1 59. g6 Re7+ 60. Kf5 b5 61. h6 {Una torre no puede parar 2 peones pasados y ligados.} b4 62. h7 Re8 63. g7 b3 64. h8=Q b2 65. Qxe8 b1=Q+ 66. Qe4 Qb5+ 67. Kg6 Qb6+ 68. Kh7 Qc7 69. Qxa4+ Kc1 70. f4 Qe7 71.

Qc4+ Kd1 72. Qd5+ Kc1 73. Qg5 {Una buena partida a pesar de los errores donde ambos jugadores han arriesgado para jugar a ganar.} 1-0

Columna 15 Oberta

Cartes des del Tres Peons

Joan Galceran Benvolguts amics: És obligat que torni a escriure del nostre primer equip perquè, a més de pujar a la Divisió d’Honor, ha quedat Campió de Catalunya de Primera Divisió derrotant al Lleida a domicili per un contundent 1-9 . És cert que als lleidatans malgrat jugar a casa, els hi varen faltar alguns dels seus jugadors, però això no desmereix aquesta victòria tan folgada, els nostres varen marxar de Lleida sense perdre cap partida, tancant brillantment una temporada difícilment millorable, com es pot superar el fet de guanyar els 10 encontres que s’han jugat? Només es pot fer millorant els nombre de punts individuals aconseguits; 68, contra 32 de perduts. Superar el 68% seria batre el record d’aquest equip.

Aquests son els jugadors que han posat un club amateur per segona vegada a la Divisió d’Honor:

1

Jonathan Cruz

MI

Elo Cat

+ = - Pts. Elo Rivals

2515

6 3 0 7,5

2376

En Jonathan en el seu segon any com jugador del nostre club ha desbancat del primer tauler al seu pare, el 2010 va aconseguir el títol de MI, es monitor de la nostra escola d’escacs

Columna 16 Oberta

Cartes des del Tres Peons 2

Filemón Cruz

MI

2494 7 2 0 8

2315

Filemón va arribar a Catalunya el 2006, des de llavors ha estat el nostre primer tauler excepte quan els seus fills li han pres el lloc, ensenya a la nostra escola d’escacs i ha estat l’artífex dels èxits d’en Llibert Céspedes.

3

Daniel Boix

MF

2391

3 5 1 5,5

2286

Al club des de 2001, en Dani va assolir ser MF el 2007 amb el primer ascens del club a D.Honor.

4

Jordi Escuder

MF

2391 3 2 1 4,5

2269

Des de 1996 al Tres peons, en Jordi va ser MF el 2008, primer tauler fins l’arribada d’en Filemón

Columna 17 Oberta

Cartes des del Tres Peons 5

Carmelo Rivero

MF

2355

2 3 2 3,5

2273

Des de 2007 MF, en Carmelo està involucrat en la gestió del Club del que es secretari de la Junta.

6

Marcos MC 2335 6 4 1 8 González

2247

Amb 17 anys, al 1996, en Marcos va entrar al club seguint l’estela del seu pare que ja va ser membre del nostre primer equip.

7

Jaume Gallart

MC

2316

9 0 1 9

2219

En Jaume tenia 10 anys quan va començar a la nostra escola i cinc anys més tard debutava al primer equip .

Columna 18 Oberta

Cartes des del Tres Peons 8

Antoni Marqués

MC

2298

1 3 5 2,5

2208

A l’any 2003 l’Antoni es va incorporar al club provinent del Barcelona-Vulcà, des de llavors sempre defensant el primer equip.

9

Daniel Leiro

MC

2287

6 4 0 8

2169

Nascut pels escacs el 1986 a la nostra escola, capità i ànima mater de l’equip des del 2001, en Dani es també el nostre vicepresident esportiu.

10

Joan Prat

2252

3 4 1 5

2150

En Joan Tenia 15 anys quan es va incorporar al club, malgrat haver jugat abans algun campionat, va ser aquí on va iniciarse seriosament en la competició 10

Judit Clopés

MFF

2207 3 2 1 0

2181

La Judit és la darrera d’arribar a aquest equip, MFF des de 2009. Tot i que els exàmens li van privar de jugar més, va fer -ho fins i tot amb una cama enguixada

Columna 19 Oberta

Cartes des del Tres Peons L’equip també va tenir ajuts puntuals de suplents de luxe : Roman Gonzalez, Joan Emili Cabello, Miki Torrents, Xavier Solsona, Ruben Seca, Joan Manuel Dávila i Xavi Martínez que amb 9 anys va aterrar a la nostra escola i ara amb 13 ha debutat al primer equip.

A més de quedar campions als Tres Peons li han passat més coses, per exemple que tenim un sots-campió de Catalunya sots 10, Llibert Céspedes que estrenava categoria. Fent un molt bon torneig amb 7 victòries (inclosa la de la darrera ronda contra el que seria el campió) unes taules i una derrota.

A l’escolar de Barcelona per equips, a la categoria sots 14, malgrat que la majoria dels nostres jugadors eren d'edat inferior, el nostre equip ha quedat en segon lloc, darrera del Peona i Peó, únic equip que ens va guanyar. Tres victòries per 3-1, una per 4-0 i una derrota per 3-1 ha estat el balanç dels nostres jugadors liderats per Xavi Martínez que ha guanyat les cinc partides que ha jugat. Llibert Céspedes, Leire Martínez i Nina Céspedes han completat l'equip.

Novetats també a la nostra escola d’escacs, el proper mes de maig es farà un seminari dedicat a la variant del Drac de la Defensa Siciliana, es farà els dijous de cada setmana de les 20 a les 21,30 hores i el dirigiran els nostres MI. I també els divendres del 17 de maig al 21 de juny a les sis de la tarda hi hauran unes sessions d’introducció als escacs per aquells que volen començar a tastar el joc de les 64 caselles.

El VIII Obert Internacional Tupinambà ha superat la meitat del seu recorregut, el GM Miguel Muñoz sembla disposat a no deixar-se sorprendre i és el líder amb el 100% de puntuació, però les espases segueixen alçades perquè a un punt te un grup de sis jugadors, dels que cinc son MF i que li tenen moltes ganes (esportivament parlant, es clar) en Muñoz encara te molta feina per endavant per endur-se el títol de campió. Al Grup B un jugador del Masnou, Héctor Aparicio va davant amb 5 punts, amb un de diferència respecte d’un grup de quatre jugadors.

Columna 20 Oberta

Cartes des del Tres Peons Als divendres estem immersos en el Social en la seva 42 edició, molts anys, ens apropem al cinquantenari, una xifra màgica per un Club com el nostre, que diu molt de la nostra història però res del nostre futur, i es que cal seguir treballant, perquè com diuen els xinesos “l’experiència es com un fanal que il·lumina el camí que has trepitjat però que deixa en la més absoluta foscor el camí que encara has de fer”.

Salutacions cordials Joan Galceran

Columna 21 Oberta

Catalunya Escacs Club

Jordi Morcillo Actualitat del Catalunya Escacs Club Després de la “temporada alta” que suposa el Campionat per Equips, el mes d’abril hem baixat un pistó –necessari, d’altra banda- pel que fa a activitat, però el club ha seguit present en diferents fronts, especialment pel que fa a escacs de base.

Campionats de Catalunya d’edats: bones actuacions sense premi El Catalunya es presentava amb una representació limitada, com sol ser habitual, a les finals d’edats de Catalunya, que des de fa una dècada es juguen a l’Hotel Palas Pineda de Vila-Seca. Els preus cada cop són més alts i les restriccions augmenten (obligació d’allotjar els delegats, taxa turística, cap descompte per habitacions triples), i això fa que sigui per a les famílies permetre’s l’estada sencera.

En la competició sub-18 partíem amb certes esperances de tenir presència al podi, i fins i tot de lluitar per la primera posició. Els dos juniors d’or del club, Pau Juan i Alejandro Sáez, ja han demostrat poder jugar de tu a tu amb qualsevol rival. Desgraciadament, els va tocar enforntar-se ben aviat i la victòria d’en Pau va fer despenjar una mica l’Alejandro. A la segona part del torneig, les tornes es van canviar i en Pau, sempre a la part alta, va cedir moltes taules, mentre que l’Alejandro feia el submarí fins a superar-lo. Finalment, Alejandro Sáez 6 punts (6è) i Pau Juan 5,5 (7è). Dues posicions molt dignes en un torneig de dificultat alta. L’altre jugador, Andreu Ortega, va notar la duresa de la competició juvenil situant-se als darrers llocs amb 2 punts. L’any que ve (tots són de primer any) tindran una nova opció per superar-se.

A sub-16, l’irregular Alejandro Calderón va tenir contra les cordes a més d’un favorit, però li va faltar precisió en els moments claus. Tot i així, uns bons 5,5 punts en la 13a posició completen un notable torneig, però sempre sembla

Columna 22 Oberta

Catalunya Escacs Club que podria aspirar a més.

L’únic representant a sub-12, Magí Bernat també va tenir opcions de situar-se als llocs d’honor amb una excel·lent arrencada (4/5). Posteriorment, els punts es van anar encarint i només va poder fer tres taules en les darreres quatre jornades. Finalment, 5,5 punts i 18a posició per a un jugador en franca progressió, que al juny ben bé podria superar la barrera dels 1900.

En sub-10, Marc Ayllón venia amb certs dubtes i la lògica inseguretat produïda per la inexperiència (l’única va ser la final sub-8 del 2011). No obstant, va actuar en tot moment d’acord amb el seu nivell, amb 5 punts i la posició 28, per tant a la meitat alta de la taula.

Campionat del CEEB per equips: l’equip juvenil, sots-campió Els tres representants a la final sub-18 van confeccionar l’equip de 3 en una fase del Barcelonès feta amb certa manca de previsió i – ja ho vam dir- a uns preus i condicions cada cop més abusives. Les categories sub-16 i sub-18 es van ajuntar, però això es va comunicar amb 24 hores d’antel·lació. És cert que no hi havia equips per a més, però una major previsió ens hagués permès formar un equip probablement guanyador. No en va, els nostres van ser segons a mig punt del primer, el Peona i Peó. Ambdós equips van fer idèntics resultats, empatant entre ells, excepte en la darrera jornada, on l’equip del Guinardó va fer un 3-0 i el Catalunya un 2,5-0,5. Precisament l’altre equip nostre, el Catalunya B, va tenir la possibilitat de rascar mig punt al Peona i Peó en la darrera jornada, que ens hagués donat el títol.

A les altres categories, els equips han actuat dignament d’acord amb el seu nivell, agafant experiència per a properes edicions. Cal dir que per quadrar equips algun jugador ha hagut d’anar a la categoria més alta.

A sub-14, setena posició per als nostres, amb dues victòries i tres derrotes, tots ells resultats lògics. La base de l’equip és l’equip sub-12 que l’any passat

Columna 23 Oberta

Catalunya Escacs Club van ser setens de Catalunya, i per tant és un equip que pot anar progressant.

Destaquem la puntuació de Marc Juan (3,5/5), que segueix en bona línia.

Els sub-12, que jugaven amb dos jugadors sub-10, també van rondar per la meitat baixa de la taula. Finalment es van classificar en 15a posició de 19 equips, amb 8 punts de 20 possibles. El millor dels nostres va ser el sòlid Alex Gil, amb 3 de 5.

També l’equip sub-10 presentava una alineació jove, amb dos jugadors sub-8, però això no ha estat impediment per jugar de forma atrevida davant de rivals més experimentats. Quinzens de 24, amb quasi el 50% dels punts (9,5), i un gran “score” d’Aleix Fexas, amb 4/5.

Els sub-8 “ventilaran” el torneig en tres setmanes, jugant dobles rondes diàries a la seu de la Federació, també en un torneig poc explicat (les bases, horaris, calendari, etc. no apareixen a la web oficial). Estem segur que els nostres debutants no desentonaran.

Final de la Copa Catalana: el Catalunya comprova la duresa dels titulats El passat 7 d’abril, a la Selva del Camp (Tarragona), es va disputar la Final de la Copa en totes les categories. Enguany la data s’ha traslladat al mes d’abril, amb la lliga regular ja finalitzada (excepte Divisió d’Honor), i això s’ha demostrat com un encert, perquè no hi ha hagut tantes renúncies i sempre és menys feixuc desplaçar-se amb un clima i horaris més favorables.

El Catalunya va classificar el seu equip A, mentre que l’equip E era el primer en llista d’espera a la categoria més baixa. Com era d’esperar, l’E va poder entrar, i a la Final es va denominar Catalunya D. L’equip A va patir un bon nombre de derrotes 4-0, enfront d’equips que venien

Columna 24 Oberta

Catalunya Escacs Club carregats de titulats internacionals a la recerca del títol de campió. A més, el nostre equip es podria considerar de circumstàncies, només amb un dels primer cinc números de la llista: Rubén Martín (3), Jordi Morcillo (6), David Vigo (7), Alex Sáez (8), Pedro Serrano (12) i Jordi Ponce (25). Només vam poder guanyar un matx, contra el Peona i Peó (2,5-1,5), empatar contra l’Olot (2-2) i rascar un punt al Reus Deportiu (1-3). Això ens va situar a la darrera posició, i cada cop es fa més palesa la diferència entre els equips de Divisió d’Honor i equips de Primera. No podem dir que sigui un encert no haver pujat a la màxima categoria, però sí que hem d’assumir que ens trobem on ens toca.

L’equip D va ser penúltim a la final de Segona i Tercera categoria, però amb una puntuació molt més digna (14,5), prop del 50%. El millor de la jornada, sens dubte, el bon ambient entre els presents...i el bon menjar.

Propera cita: Obert Actiu del Catalunya Per segon any, el 5 de maig celebrarem el nostre Open de partides actives, Un cop aparcat, de manera indefinida, l’obert de partides lentes, l’any passat vam trobar aquesta fórmula interessant, que va congregar 110 jugadors al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona.

Enguany hem perfilat el torneig donant-li un caire més “amateur”, donat que la participació es limita als 2350 punts d’elo català. Esperem mantenir el bon to de la primera edició i gaudir d’una altra emocionant jornada.

Columna 25 Oberta

Club d’escacs Diagonal Mar

Antonio Ríos En una primaveral jornada de principios de abril, el teatro del centro cultural "La Farinera del Clot" iba a acoger una de sus más singulares funciones. Ya desde primeras horas de la mañana, el recinto fue tomado por las huestes del Diagonal Mar (DIM, para los amigos) con el propósito de celebrar su primer torneo activo y válido para ELO catalán de ese.

Naturalmente, un evento de tal magnitud obligaba a no reparar en gastos y se contrataron así los servicios del árbitro catalán Carlos Godesard y del "cuasiárbitro" Jesús Caballero. El comportamiento ejemplar de los jugadores, los verdaderos protagonistas, relegó a éstos a un mero papel secundario. La última tecnología informática (y Antonio Ríos) contribuyeron también a agilizar la publicación de los resultados y emparejamientos de cada ronda.

Cabe destacar que las cuatro docenas de ajedrecistas aguardaron pacientemente entre bastidores el pitido inicial, que se demoró sobremanera a causa de la burocracia típica en estas ocasiones.

De todo el elenco de participantes se registró una única baja, cuyo lugar fue reemplazado prontamente por Antonio Torralba. Se echó en falta, asimismo, la asistencia de las grandes estrellas de la velocidad, como Primitivo Corral (anteriormente apodado "The One", por sus 1701 puntos de ELO). Sin embargo, acudieron a dar su apoyo como incondicionales Juan Gracia (y su primo) y Enrique López.

Tuvo que ser en la sesión vespertina cuando se hizo realidad el proyecto del proyector, gracias a un oportuno cable. El ambiente clásico se tiñó entonces de sutiles reminiscencias del séptimo arte. Todos los presentes pudieron disfrutar así de una vistosa panorámica de la pantalla del diminuto computador.

Y tras ocho ensuizadas rondas, regadas con abundante agua mineral, cumplióse el pronóstico y se proclamó campeón del torneo el maestro nacional Josep Ridameya, del Tres Peons, quedando como segundo David Vigo, y tercero, Alejandro Sáez, ambos del Catalunya.

Columna 26 Oberta

Club d’escacs Diagonal Mar

Para la entrega de trofeos, dirigida por Iván Pérez de Villar y Antonio Ríos, se contó con la presencia de tres representantes del Ajuntament de Barcelona: la Sra. Rita Alvar, consellera d'esports, el Sr. Josep Maria Bardés, conseller de comerç y el Sr. Genís Boadella, conseller de Diagonal Mar. Entre todos lograron eclipsar el haz de luz que proyectaba sobre el blanco lienzo la clasificación final.

Poco a poco fueron subiendo al escenario los felices premiados, mientras el gallinero estallaba en un frenesí de flashes y aplausos. En menos de un suspiro volaron las quince copas.

Corría ya la vigésima hora del sábado cuando se bajó definitivamente el telón, y la comitiva del DIM tuvo que buscar acomodo a sus pesadas alforjas en el vehículo del estamento arbitral.

Columna 27 Oberta

Club d’escacs Diagonal Mar Premiados I Obert d'Escacs Actiu Diagonal Mar 2013 Clasificación general: Campeón: Josep Ridameya Tatché (Tres Peons) Segundo clasificado: David Vigo Allepuz (Catalunya) Tercer clasificado: Alejandro Sáez Coma (Catalunya) Cuarto clasificado: Javier Castrillón Otero (Gerunda) Quinto clasificado: Xavier Martínez Pla (Tres Peons)

Tramos elo catalán: 2000 a 2149: Fernando González Martín (Ateneu Colon) 1850 a 1999: Jordi Caixal Piqué (Valls) 1700 a 1849: Quijun Jin (Sant Andreu)

Columna 28 Oberta

Club d’escacs Diagonal Mar Mejor jugador: Sub 10: Álex Ramón Herráez (Ripollet) Sub 12: Marcel Claramunt Bassegoda (Ateneu Colon) Sub 14: Xavier Martínez Pla (Tres Peons) Sub 18: Alejandro Sáez Coma (Catalunya) +65: Josep Ridameya Tatché (Tres Peons) 1º Distrito Sant Martí: Fernando González Martín (Ateneu Colon) 1º C.E. Diagonal Mar: Joan Guinjoan Fradera (Diagonal Mar)

Álbum fotográfico del I Obert d'Escacs Actiu Diagonal Mar: https://plus.google.com/photos/108085364479953295006/ albums/5869309219795139937 Página oficial del I Obert d'Escacs Actiu Diagonal Mar: http://www.escacsdiagonalmar.com/p/obert-actiu-diagonal-mar.html

Columna 29 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

Enric Garcia RABIOSA ACTUALITAT PEONA I PEÓ PEONA I PEO A L’INFO K Dilluns 15 d’Abril el CE Peona i Peó va ser protagonista d’un petit reportatge que va sortir a la televisió al programa Info K dels Canals de Tv3. Tracta quan aquest club va quedar doble campió de Catalunya per equips d’edats. Hi ha imatges de classes al club; com també entrevistes a jugadors /res com Xavier Povill, Ariadna Bada, Jan Insa, Nicolas Jimenez o Andy Turner.

També al Blog per internet d’aquest programa el Daniel Codina i el Jordi Lladós ensenyen els primers moviments de les peces.

Adjuntem els dos enllaços: htt p : / / w w w. s up e r3 . ca t / ps u pe r 3 /s p 3 I tem . j s p ? item=video_mm&seccio=video&idint=4536151 http://blogs.super3.cat/infok.php?itemid=50055

Columna 30 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó FINAL DE LA COPA CATALANA Es va disputar la final de la Copa Catalana a la població de La Selva del Camp. El primer equip de Peona i Peó va participar a la categoria màxima o final absoluta.

Van jugar Juan David López Perdomo, Guillem Subirachs, Marc López Forn, Ferran Cervelló i Frederic Corrigüelas.

De 10 equips participants entre Divisió d’Honor i Primera l’equip del club va quedar 9è, que no està malament tenint en compte el nivell que es respirava.

L’equip campió va ser l’Escola d’Escacs Barcelona. Segon el Montcada i tercer el Sant Josep de Badalona.

L’anècdota de la jornada va ser que el jugador nordamericà numero 9 del món Hikaru Nakamura es trobava de visita per allà. Peona i Peó va aconseguir una fotografia amb ell, serà l’inici d’una gran amistat?

Columna 31 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó FINAL A 4 DE PROMOCIÓ Diumenge 14 d’Abril es va disputar al Mas Guinardó, i Peona i Peó com a club local, la “Final a 4”; que juguen els finalistes dels grups de Promoció Preferent del Per Equips de Catalunya. Es un grup que poden jugar menors de 12 anys amb menys de 1850 d’elo català. L’equip guanyador va ser el CE Cerdanyola Mataró.

Tradicionalment es disputa al local de l’equip guanyador de la temporada anterior, aquesta final entre 4 equips dels grups Preferents. També hi havia unes promocions d’ascens entre equips de promoció d’altres grups.

Columna 32 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

Final a 4 classificació final: 1) Cerdanyola Mataró.

2) Peona i Peó.

3) Les Franqueses.

4) Banyoles.

Del play off d’ascens pugen el CE Vilafranca i el CE Pallejà.

L’equip guanyador del Cerdanyola Mataró s’ha emportat un trofeu on s’aniran inscrivint els noms dels futurs guanyadors, i se’l podrà quedar en propietat el club que el guanyi tres cops.

Columna 33 Oberta

GrĂ cies

Columna 34 Oberta

Acudits

Columna 35 Oberta

Checkmate / 20 €

Coronació / 20 € Rei Ofegat / 20 €

Diagrama / 20 € Fischer / 20 €

Columna 36 Oberta

Beatles / 20 €

Capablanca / 20 €

e4! / 20 €

Kaypi Si vols una samarreta Escriu-nos a: columnaoberta@gmail.com I te la fem!!

Columna 37 Oberta

La Pedrera

Víctor Collell La Pedrera Campionat de Catalunya individual per edats celebrat a la Pineda.

Durant les vacances de Setmana Santa es va disputar el Campionat de Catalunya individual per edats. I a dia d’avui ja queda lluny, però després de l’anàlisi de l’anterior Butlletí toca fer també un repàs als campions (i veure i comprovar també si la vaig encertar en alguna ocasió!).

Categoria sots-18 FM Marc Sánchez (Foment Martinenc). Campió del torneig deixant sense cap mena d’opcions als seus rivals i perseguidors aconseguint vuit punts de nou i tenint un punt i mig d’avantatge respecte al segon classificat. No va patir en cap moment i és el merescudíssim campió juvenil de Catalunya. Repeteix el títol que ja va aconseguir l’any passat.

Carles Díaz Camallonga (SCC Sabadell). Segon classificat, molt bon torneig d’aquest jugador que no va perdre cap partida en tot el torneig, era el segon del rànking i ha complit més que bé. Va fer taules amb el seu company i tercer classificat Aleix Jareño i també amb el campió Marc Sánchez. Va guanyar a jugadors forts com Alexandre Pinsach o Carlos Rojano.

Aleix Jareño (SCC Sabadell). Bona tercera posició d’aquest jugador, que partia com a nou del rànking i ha aconseguit pujar al podi fent un gran torneig, perdent una única partida contra el campió Marc Sánchez i entaulant amb jugadors Carles Díaz Camallonga, Pau Juan o Carlos Rojano.

També va guanyar a forts jugadors com Miquel Sierra o el MK Jordi Bals.

Columna 38 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-16 Marc Pozanco (Cerdanyola del Vallès). Merescut campió sots-16, va començar el torneig de manera dubtosa amb un punt i mig de tres. Després, però, va realitzar una remuntada (o submarino, digueu-li com vulgueu) espectacular guanyant sis partides seguides, totes elles a forts jugadors com Gal·la García Castany, Martín Forsberg, Oriol Porta o Laura Martín.

Rasen Mediña (Club d’escacs Gerunda). Doncs sorprenentment subcampió d’aquesta categoria, i és que poca gent podria imaginar abans de començar el torneig que el jugador de primer any aconseguís el subcampionat.

Va realitzar també un gran torneig guanyant a jugadors com Pere Garriga, Llàtzer Bru, Roger Garcia Acosta, entre d’altres.

Columna 39 Oberta

La Pedrera Laura Martín (Club d’escacs Llinars). Una jugadora que estic realment content que hagi entrat en un podi absolut, alguna noia havia de fer podi enguany degut a que no hi havia podis femenins i finalment ella ho ha assolit. Va anar líder del torneig durant gran part del mateix, però se li va escapar amb una derrota a l’última ronda contra el campió Marc Pozanco.

Categoria sots-14 Alexandre Ventura (Club d’escacs Vila Olímpica). El jugador més regular del torneig. Va fer taules quan les havia de fer, va preservar quan havia de preservar i va forçar quan havia de forçar. Va jugar amb rivals durs com Manuel Pulido, Xavier Martínez Pla, Daniel García Ramos o Oriol Serra.

Una victòria a la darrera ronda on tot semblava que serien taules el van proclamar campió.

Columna 40 Oberta

La Pedrera Guillem Salagran (Club d’escacs Gerunda). Segon classificat amb un molt bon final de torneig i es va poder refer de les primeres punxades inicials.

Va acabar el torneig sense cap derrota i va guanyar a jugadors com Oriol Serra, Xavier Martínez Pla o Adrián Jiménez.

David Iglesias (Blanes). Un jugador revelació d’aquesta categoria, tan sols va perdre amb el campió, a falta de dues rondes pel final, però va fer un final de torneig espectacular guanyant a Oriol Serra i a Guillem Porta i aquest fet el va fer pujar al podi. Va demostrar ser un bon jugador.

Columna 41 Oberta

La Pedrera Categoria sots-12 Gerard Ayats (Club d’escacs Llinars). Merescut campió de la categoria sots12, no va perdre cap partida i sempre va jugar o bé a la taula 1 o bé a la taula 2. Va guanyar a forts rivals com Sergi López Pajuelo o Héctor Sama i va entaular amb jugadors com Albert Castillo o Ferran Solé, primer i segon del torneig respectivament.

Ferran Solé (Club d’escacs Lleida). Doncs també sorprenent subcampió. Tothom sabia de la qualitat d’aquest jugador però ningú esperava la seva segona posició. Va guanyar a forts jugadors com Albert Castillo, Daniel Codina o Marcel Claramunt. Una victòria a la darrera ronda contra l’1 del rànking Albert Castillo el va fer entrar a la segona posició del podi.

Sergi López Pajuelo (Montmeló). Un fort jugador que s’ha merescut aquesta tercera plaça, era el vigent campió de Catalunya sots-10 i no ha defraudat en aquesta nova categoria que, tot sigui dit, era de les més dures en aquests últims anys. Va fer sis punts perdent dos partides i guanyant a jugadors com Andrea Jausàs.

Columna 42 Oberta

La Pedrera Categoria sots-10 Arthur William Harutian (Catalònia). Més que merescut campió, a través de l’estudi i de la dedicació d’aquest esport el jugador de l’equip manresà, perdent una única partida a la darrera ronda amb el subcampió del torneig Llibert Céspedes. Va guanyar a fortíssims jugadors com Víctor Álvarez Albiol, Sergi Riu, Joana Ros o Alex Maria Oproae.

Llibert Céspedes (Club d’escacs Tres Peons). El vigent campió d’Espanya sots-8 s’ha aclimatat en aquesta nova categoria i sent de primer any ha quedat subcampió absolut, amb set punts i mig de nou fent molt bones partides. L’any que ve segurament que serà el favorit.

Sergi Riu (Escola d’Escacs Miquel Illescas). També merescuda tercera posició per aquest bon jugador de l’EDAMI, que va fer set punts en una posició força ajustada en aquestes posicions. Va guanyar a jugadors com Llibert Céspedes o Ranim Lari. Va entaular també amb Alex Maria Oproae i amb Hugo Barrionuevo.

Columna 43 Oberta

La Pedrera Categoria sots-8 Daniel Álvarez Albiol (Foment Martinenc). Campió de la categoria sent tan sols un 1700, s’ha donat a conèixer per tothom guanyant aquest campionat i demostrant el seu bon joc. Amb sis punts i mig de set, va guanyar a jugadors com Arnau Castillo (u del rànking) o Artur Ciuret (segon classificat).

Artur Ciuret (La Colmena). Segon classificat d’aquesta categoria, va cedir tan sols un punt amb el líder i no va donar opcions als seus perseguidors.

Va guanyar també a forts jugadors com l’1 del rànking Arnau Castillo o Joel Navarro. L’any que ve s’estrenarà a la categoria sots-10.

Nicolás Jiménez (Peona i Peó Club d’escacs). Merescut tercer lloc per al Nico, que tan sols va cedir un punt (com el segon classificat) davant l’1 del rànking Arnau Castillo i va guanyar a jugadors com Alex Rodríguez o Ramón Martínez, també de Peona i Peó.

Columna 44 Oberta

La Pedrera Campionat Escolar de Barcelona per equips També va finalitzar fa poc temps l’Escolar de Barcelona per equips, on es va poder veure bon joc en totes les categories i en moltes d’elles emoció ben bé fins al final. Començarem pels més grans. Jugaven dues categories (sots-18 i sots-16) en una única lliga. Els equips eren de tres.

Categoria sots-18 i sots-16 Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Ferran Cervelló, Marc Torrents, Jesús Ligero i Albert Puntí.

Catalunya escacs Club.- equip format per Pau Juan Bartrolí, Alejandro Sáez i Andreu Ortega.

Escola d’Escacs de Barcelona.- equip format per Ricard Nadal, Max Orteu, Bernat Fuertes i Joan Lligé.

Columna 45 Oberta

La Pedrera Categoria sots-14 Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Xavier Povill, Carlos Martínez, Daniela Velasco i Adrià Pérez (aquí els equips ja eren de quatre jugadors).

Club d’escacs Tres Peons.- equip format per Xavier Martínez Pla, Llibert Céspedes, Leire Martínez i Nina Céspedes.

Peona i Peó “B” Club d’escacs.- equip format per Albert Pita, Jaume Lladós, Ariadna Bada, Laura Ovejero i Arnau Antich. Molt mèrit que un equip B entri al podi.

Categoria sots-12 Club d’escacs La lira.- equip format per Héctor Sama, Pol Brunet, Marc Pera, Alejandro Sama i Martí Mas. Club d’escacs Vila Olímpica.- equip format per Albert Castillo, Arnau Castillo, Alejandro Martínez i Guillem Català.

Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Jordi Lladós, Daniel Codina, Adrià Camps, Eloi Aballanet i Miquel Juan.

Columna 46 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-10 Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Nicolás Jiménez, Laura Povill, Jan Insa i Natasha de Blois.

Escola d’escacs Miquel Illescas – La Lira.- equip format per Tian Poyo, Sergi Riu, Dafne Medinilla, Nerea Sarrio i Esteve Arauzo.

Ateneu Colón.- equip format per Eduard Cano, Pol Moncunill, Berta Baques i Nil Blanes.

Columna 47 Oberta

La Pedrera

*Ara està en joc la categoria sots-8. A l’article del mes vinent en parlarem d’ella.

Només queda dir doncs que ara per ara han finalitzat (sembla que finalment) els Campionats Escolars i Per Edats. Sí que hi ha diversos clubs que organitzen torneigs per a nois i noies sots-12 o sots-10 o bé sots-16 amb menys d’un cert ELO determinat. Per tant, els nens i nenes que vulguin jugar a escacs ho hauran de fer o bé en els torneigs esmentats o bé en els diferents oberts internacionals que s’estan presentant cada vegada més, com l’Obert de Llinars o l’Obert del Foment Martinenc, torneigs que conten amb molta participació de gent jove.

També parlarem d’aquests torneigs quan finalitzin.

Víctor Collell No us oblideu de visitar el meu bloc! http:// www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notícies, pròxims torneigs, torneigs en joc, enllaços interessants i partides comentades entre d’altres!

Columna 48 Oberta

Alekhine Memorial

Gabriel Beaskoa Vladimir Kramnik 2801 Laurent Fressinet 2706

Després del torneig de candidats, es celebra el memorial Alekhine. Alguns dels participants d'aquell espectacular torneig han ampliat el seu calendari tot i el cansament acumulat. Kràmnik i Svidler estan fent un torneig dolent, segurament per causa del sobre-esforç. Això, però, no treu mèrit als jugadors francesos, que estan oferint un joc brillant. Fressinet, un d'ells, jove promesa dels escacs francesos, demostra en aquesta partida, contra el número dos del món, perquè ningú és invencible.

1.Nf3 d5 2.g3 Nc6 Aquest Cc6 no és massa comú en aquesta posició. S'amenaça e5 i controlar el centre, però després de la lògica d4, el peó de c7 perdrà, durant una estona, la possibilitat de contestar els peons centrals amb c5. L'obertura Chigorin segueix aquesta idea. Si ho pensem, és possible que el jugador francès volgués forçar d4, per no entrar en les conegudíssimes variants de l'obertura Réti, de la que Kràmnik n'és un dels experts mundials.

3.d4 Bg4

Columna 49 Oberta

Alekhine Memorial L'alfil de caselles blanques queda sovint tancat pels seus propis peons en obertures de peó de dama. Desenvolupar-lo per davant dels peons facilita les coses, perquè millora la seva mobilitat i deixa més espai a les altres peces per maniobrar. S'ha de tenir en compte, però, que treure'l molt aviat si, per exemple, el blanc ha fet c4 i el negre no ha enrocat, pot debilitar b7, a causa de moviments com Db3 o Da5. 4.Nbd2 Qd7 Aquest moviment anuncia l'enroc llarg.

El fet que el blanc hagi fet g3 i que l'alfil blanc trobi la seva casella natural a g2, fa que el cavall no estigui ara mal ubicat. 5.h3 Bf5 6.c3 e5!?

Fressinet entrega un peó amb la idea d'enrocar-se llarg i atacar el centre amb d4. 7.dxe5 0–0–0 8.e3? Per evitar d4, Kràmnik debilita massa les caselles blanques. La casella d3 és ara un objectiu per l'alfil i el cavall negres.8...Nge7 9.g4 Bg6 10.b4 h5!

Columna 50 Oberta

Alekhine Memorial La expansió prematura dels peons blancs els converteix en objectius d'atac. El blanc té encara el rei al centre, les peces mal col·locades i poc desenvolupament. Sembla mentida que Kràmnik jugui d'aquesta manera. Un dels jugadors més sòlids del món (actualment és el segon en Elo, per sobre dels 2800), conegut per la seva capacitat per trobar el millor lloc per les seves peces i per prioritzar l'activitat sobre el material, es troba ara en una posició compromesa. Però la dada més preocupant, la donaré d'aquí a tres jugades, tot i que algú ja l'haurà detectat. 11.b5 hxg4! Fressinet, sense preocupar-se per la seva peça tocada, trenca l'estructura de flanc de rei i esclavitza les forces del blanc a la defensa. Fixem-nos que la mobilitat del blanc és penosa.12.bxc6 Nxc6 13.e6!? Aquesta, en concret, és una bona jugada. El peó es perdrà i, tant per tant, el blanc obliga el negre a capturar-lo a e6, per seguir amb Cd4 i canviar els cavalls, per menjar amb el peó de c3 i guanyar espai. Fins aquí bé, però ara fixem-nos amb una dada molt preocupant: Kràmnik, des de la jugada 5, només ha fet jugades de peons! És a dir, que duu 8 jugades seguides de peó en plena obertura!! És cansament? L'ha afectat la recent participació al torneig de candidats? En tot cas, poques vegades es veu el genial rus jugant d'aquesta manera. Com veurem, Fressinet, un dels talents francesos més prometedors, castigarà aquesta temeritat amb estil.13...Qxe6 14.Nd4 Nxd4 15.cxd4 Be7!?

Columna 51 Oberta

Alekhine Memorial Desenvolupament. Fressinet treu les peces que li falten amb calma. Té d'avantatge tots els moviments que el blanc ha perdut amb els peons. Per altra banda, té dos peons de més i en breu guanyarà el d'h3. 16.Bg2 gxh3Tercer peó, passat i defensat. 17.Bf3 Bf5 18.Qa4 Kràmnik, a bones hores, prova d'amenaçar alguna cosa. Però el rei negre està molt segur. A més a més, l'alfil d'f5 controla la casella b1, que el blanc somiaria per la seva torre.18...Kb8 Defensa a7 i no modifica ni debilita els peons de l'enroc. 19.Ba3 Bh4!

Excel·lent jugada. Amb peça de més, el que interessa al blanc és canviar com més peces millor. Fressinet, no obstant això, ho refusa i utilitza l'alfil per crear noves amenaces. El blanc ha de fer front a la mortal Dxe3+. 20.Nf1 Per ferho, subdesenvolupa una peça. Les coses no poden pintar pitjor pel blanc. La torre d'h1 no juga i venen g5 i g4, que provocarien la restricció total de les peces blanques i l'entrada letal dels peons pel flanc de rei. 20...g5 21.Rh2 El rus protegeix f2, però no pot fer res contra g4, Ae4, Ag2. 21...g4 22.Be2 Be4 23.Rc1 Bg2

Columna 52 Oberta

Alekhine Memorial L'alfil bloqueja la defensa d'f2. La torre queda tancada. Els tres peons de més compensen la peça, però la posició incrementa l'avantatge fins a fer-lo guanyador. Els peons negres destrossaran les defenses blanques. Els alfils blancs no apunten enlloc, i la dama i la torre no poden fer res contra l'enroc negre. La posició és desesperada. 24.Qa5 Rc8 Altre cop, Fressinet evita tocar i debilitar els seus peons. Defensa tranquil·lament c7 i es manté sòlid com una roca.

Hem d'aprendre d'aquest tipus de jugades. Mai hem de tenir por, quan estem atacant, de "perdre" un temps per defensar-nos amb calma, i evitar qualsevol possibilitat de contra-joc. 25.Rc3

Kràmnik defensa e3, perquè ja preveu que per aquella zona vindrà la tromba.25...Bxf2+!! Fressinet colpeja el tauler amb una jugada espectacular. Amb totes les peces i els peons a les seves caselles òptimes, ara els fa funcionar, i les debilitats del blanc afloren, de sobte, totes de cop. 26.Kxf2 L'alfil s'ha de menjar, tot i que el blanc ja es pugui rendir. Si el rei anés a d1 o a d2, Axf1 i g3 guanyarien. Ara es veu que el peó d'f2 era tan important que a Fressinet no li ha fet res sacrificar una altra peça per a eliminar-lo. Ara, els dos peons negres són passats. El cavall defensor serà eliminat i l'avanç dels peons serà inevitable. 26...Bxf1 27.Kxf1

Columna 53 Oberta

Alekhine Memorial [27.Bxf1 g3+ 28.Kxg3 Qf5! La dama bloqueja la fugida del rei i ara el blanc no pot evitar en condicions Tcg8+] 27...g3 I ara, l'onada de peons... 28.Bf3 gxh2Aquest dos peons són massa forts. La idea del negre és dur una torre a g8, a g1 i coronar. Així de fàcil. 29.Ke2

[29.Qxd5 Qxd5 30.Bxd5 Rcg8 I la torre arriba a g1.] 29...Rhg8 30.Bc5 a6Últim intent ridícul i desesperat de Kràmnik, que només allarga la seva agonia. 31.Bh1

Columna 54 Oberta

Alekhine Memorial 1...Rg2+! Fressinet acaba amb elegància. El rei no pot anar ni a d3 ni a f3 pels mats amb la dama. Si torna a la primera fila el blanc perd l'alfil i el negre, a sobre, coronarà. 32.Bxg2 Kràmnik, alhora que fa la jugada es rendeix. Els dos peons passats a segona fila no es poden aturar.

0–1

Columna 55 Oberta

Rabiosa Actualitat

Enric Garcia RABIOSA ACTUALITAT

LA NOTICIA DEL MES SCC SABADELL CAMPIO DIVISIÓ D’HONOR PER EQUIPS CATALUNYA 2013 El SCC Sabadell és l’equip que ha guanyat la Divisió d’Honor al Per equips de Catalunya. Ha aconseguit la victòria en els 11 matxs disputats.

CAMPIÓ: SCC Sabadell 11 punts.

2) Barcelona Uga 10 punts.

3) CE Montcada. 8 punts.

Aquestes importants fites són sempre victòries de club, hi ha molta gent implicada que col·labora i socis que formen part de l’equip, ja ho hem comentat alguna vegada en aquests articles. Sempre resulta mèrit de tothom.

De tota manera citaré els noms dels jugadors que han format part en aquest primer equip campió: Paco Vallejo, Alexander Fier, Alvar Alonso, Jordi Magem, Juan Manuel López, Josep Oms, Luís Rojas, Lluís Maria Perpinyà, Michael Rahal, José Maria Hernando, Kike Colon, Miquel Monraba, Imar Tallo, Oscar Oliva, Carles Díaz Camallonga, Marc Campos.

Columna 56 Oberta

Rabiosa Actualitat S’APROPA UN MUNDIAL ATRACTIU Fa més de 20 anys d’aquesta foto.

Dos jugadors molt carismàtics van jugar algunes finals del Campionat del Món d’escacs durant els anys 80; Moscú, Londres, Sevilla, Lyon….

Aquestes van ser molt seguides no només per jugadors en actiu, sino aficionats esporàdics als escacs o a l’esport en general seguien el dia a dia d’quests interessants matxs.

Tots els respectes amb els altres campions o finalistes que han agafat el relleu, però aquesta espectació popular no s’ha tornat a produïr. Han passat grans jugadors, però potser han faltat ingredients o cert carisma en els dos determinats aspirants que s’han anat enfrontant.

Ara crec que se’ns presenta un altre vegada una atractiva final per al públic en general. Particularment vibro molt amb aquest matx que sembla que es produirà el Novembre a Chennai.

Jugarà Viswanathan Anand d’India; segurament el jugador més consistent dels darrers temps, actual campió del món. Probablement també el millor jugador dels últims anys a matx 1x1. Recordem que ha derrotat el 2008 a Kramnik, 2010 a Topalov i 2012 a Boris Gelfand. Tres matxs molt interessants que podrien recordar mínimament la vella rivalitat dels 2 grans dels 80. Però cap d’aquests 3 finalistes arribava amb l’estat de forma ni el carisma de l’actual numero 1 del ranking mundial, l’aspirant del 2013 Magnus Carlsen.

Columna 57 Oberta

Rabiosa Actualitat

Magnus Carlsen de Noruega arriba a la final del Mundial en un estat de forma espectacular. Ha batut un record de puntuació d’elo molt destacat, ha guanyat el torneig de Wijk aan Zee i també ha guanyat el fort torneig de Candidats. A més la seva joventut li atorga cert atractiu per a un possible públic popular d’aquest matx.

Segur que aquesta final despertarà expectació al públic escaquista; però també podria fer-ho en altres mitjans de comunicació més generals o esportius, seria important que sigui així. Els dos jugadors tenen atractiu i carisma perquè això resulti una realitat.

Columna 58 Oberta

Rabiosa Actualitat L’activitat dels “cracks” no s’atura Ja hem comentat que Magnus Carlsen va guanyar recentment Wijk aan Zee i el Matx de Candidats.

Però actualment hi ha altres torneigs on els primers jugadors del ranking mundial estan jugant, entre ells l’altre finalista Anand que prepara la final de forma activa.

Memorial Alekhine Aquí participa gent com Vladimir Kramnik, Viswanathan Anand o Levon Aronian. De moment estan brillant en l’instant que escric l’article Michael Adams o Boris Gelfand, però encara poden passar coses.

Zug. Suissa. Renova Group.

Aquí participa gent com Alexander Morozevich, Veselin Topalov o Ruslan Ponomariov, que en l’instant que escric això van líders. Però també pot canviar la classificació.

La qüestió és que les primeres espases segueixen actives. Al meu blog http:// rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es/ intento i seguiré al màxim aquesta actualitat.

Partides interessants d’aquests campionats: Blanques: Levon Aronian ARM Negres: Peter Svidler RUS 1) d4 - Nf6; 2) c4 - g6; 3) Nc3 - d5; 4) Nf3 - Bg7; 5) cxd5 - Nxd5; 6) e4 - Nxc3; 7) bxc3 - c5; 8) Rb1 - 0-0; 9) Be2 - b6; 10) 0-0 - Qc7; 11) Bg5 - e6; 12) Qd2 Bb7; 13) Qe3 - Nd7; 14) Bf4 - e5; 15) Bg3 - Rae8; 16) d5 - f5; 17) Bh4 -

Columna 59 Oberta

Rabiosa Actualitat h6; 18) exf5 - gxf5; 19) Rfd1 - Qd6; 20) Nd2 - Qg6; 21) Qg3 - Qxg3; 22) hxg3 Bf6; 23) Bb5 - Re7; 24) Bxd7 - Rxd7; 25) Bxf6 - Rxf6; 26) c4 - Rg7; 27) Rb3 Rg4; 28) Rc1 - Rd4; 29) Nf3 - Re4; 30) Ra3 - a6; 31) Rb3 - b5; 32) Rb2 Rf7; 33) cxb5 - axb5; 34) Rxc5 - b4; 35) d6 - Rd7; Rd2.

1 - 0 Blanques: Viswanathan Anand. INDIA Negres: Liren Ding.

CHINA 1) e4 - c6; 2) d4 - d5; 3) Nc3 - dxe4; 4) Nxe4 - Bf5; 5) Ng3 - Bg6; 6) h4 h6; 7) Nf3 - e6; 8) Ne5 - Bh7; 9) Bd3 - Bxd3; 10) Qxd3 - Nd7; 11) f4 Bb4; 12) c3 - Be7; 13) Bd2 - Ngf6; 14) Qe2 - c5; 15) dxc5 - Qc7; 16) b4 - 00; 17) 0-0 - a5; 18) a3 - Nxe5; 19) fxe5 - Nd7; 20) Ne4 - axb4; 21) cxb4 Qxe5; 22) Bc3 - Qc7; 23) Rad1 - Rad8; 24) Qg4 - g6; 25) Nd6 - e5; 26) Qc4 Nb6; 27) Qe4 - Nd7; 28) h5 - gxh5; 29) Qf5 - Bf6; 30) Qxh5 - Qc6; 31) Rxf6 - Nxf6; 32) Qxe5.

1-0 Blanques: Gata Kamsky USA Negres: Alexander Morozevich RUS 1) e4 - c5; 2) Nf3 - g6; 3) c4 - Bg7; 4) d4 - Qa5; 5) Nc3 - d6; 6) h3 - Nc6; 7) d5 Nd4; 8) Bd2 - Qb6; 9) Rb1 - Nf6; 10) Bd3 - 0-0; 11) 0-0 - Nd7; 12) Nxd4 - cxd4; 13) Na4 - Qc7; 14) f4 - a5; 15) Be1 - b6; 16) Bg3 - e6; 17) f5 - exf5; 18) exf5 - Re8; 19) b3 - Nf6; 20) Bf2 - Nh5; 21) Qd2 - Be5; 22) Rbe1 - Qd8; 23) fxg6 - hxg6; 24) Re4 - Bd7; 25) Bh4 - Qc7; 26) g4 - f5; 27) Rxe5 - dxe5; 28) Qh6 e4; 29) d6 - Qb7; 30) Nxb6 - Re6; 31) gxh5 - g5; 32) Qxg5 - Kh8; 33) Qxf5 Rg8; 34) Kh2 - exd3; 35) Bf6 - Rxf6; 36) Qxf6 - Kh7; 37) Nd5 - Bxh3; 38) Kxh3 Qd7; 39) Kh2 - d2; 40) Qe7 1-0

Columna 60 Oberta

Rabiosa Actualitat ESPAI PER APLAUDIR TEMA 8 UNIÓ DAVANT L’ADVERSITAT TOTES LES FEDERACIONS CATALANES UNIDES EN UN MANIFEST Davant la delicada situació en la que es troben les federacions, arrel de les retallades en general, i concretament ara per la retallada de la Secretaria General de l’Esport de quasi el 50 per cent; representants de totes les federacions catalanes s’han unit en una roda de premsa i el president David Moner ha llegit un Manifest.

Aquesta fotografia on s’uneixen representants esportius de diferents modalitats resulta per mi destacable. Encara que sigui per fer front a una adversitat comú, aplaudeixo la iniciativa i també particularment l’escrit.

Manifest: http://escacs.cat/web/novetats/1211 En aquest es destaca el valors positius de l’esport en vàries branques de la societat; entre elles la salut, benestar social, valors educatius, política econòmica i projecció internacional. La indefinició del terme esport i concretament dels escacs, per mi els fan vulnerables en temes diversos com aquest de les retallades econòmiques; com seguidament parlarem a l’”Espai Crític”. Va molt bé en ocasions com aquesta reflexionar com les pràctiques esportives incideixen positivament en varis aspectes a la vegada de la societat.

Columna 61 Oberta

Rabiosa Actualitat ESPAI CRÍTIC. INTENTAREM PASSAR DE PUNTETES TEMA 10 LES RETALLADES ECONÒMIQUES A L’ESPORT I ALS ESCACS. LA INDEFINICIÓ SOCIAL ELS FA VULNERABLES En el primer “Columna Oberta” ja vaig escriure un article sobre les avantatges, però també els inconvenients sobre la indefinició del terme “Escacs” a nivell social. Aquest fet per mi també afecta o fa vulnerable la nostra activitat davant problemes com les retallades econòmiques en temps de crisi. En l’anterior article parlava més concretament dels Escacs a l’Escola.

El mateix que vaig explicar en aquell article té alguns paralelismes amb l’esport en general. Aquest també es percebut de diferents maneres per la societat. Hi ha la vessant educativa, la lúdica o recreativa, la cultural, la recerca del rendiment, l’espectacle, la salud física….. Cadascú viu l’esport a la seva manera, o no té cap contacte amb ell potser.

Naturalment aquest ampli ventall de característiques enriqueix la pràctica esportiva; però a la vegada, i aquí vull arribar, fa que la gent que no està familiaritzat amb ell els hi resulti difícil classificar-lo.

Com no es exactament classificat socialment ni com a Cultura, ni Educació, ni Salut……resulta fàcil eliminar ajudes cap a ell, que no siguin directament aïllats patrocinadors o altres mitjans privats que ajuden a l’esport d’èlit de seguiment massiu. Quan reflexionant una mica sabem que és totes les coses a la vegada.

Per això m’agrada força el text del Manifest de la UFEC, ja que reflexiona sobre els variats beneficis de l’esport en diferents àmbits com el benestar social, salut, cohesió, educació, política econòmica i projecció internacional.

Columna 62 Oberta

Rabiosa Actualitat EL RACÓ DE NOSTRADAMUS El Manifest de la UFEC és positiu; però la noticia de les retallades és una prova més de que vivim temps difícils, i que afectaran concretament els escacs també.

Penso que hauríem de donar una imatge externa que els escacs som una activitat fàcil, pràctica i econòmica. Que no som un grup tancat al marge de l’activitat d’oci popular. Els escacs poden estar a l’abast de tothom.

Per això alguns clubs organitzen activitats al carrer, o enfocades a que no federats o no socis puguin participar. L’objectiu moltes vegades és també donar a conèixer el mateix club a l’entorn social o veïns propers. Aquesta pràctica la considero molt positiva per trencar la imatge que té molta gent dels escacs, i també per promocionar l’activitat en temps de crisi.

Columna 63 Oberta

Problemes amb...

Guillem Subirachs Wei Yi Wei Yi (1999) és el GM més jove de l’actualitat i el quart de la història després de Sergey Karjakin, Parimarjan Negi i Magnus Carlsen en obtenir el títol amb 13 anys, 8 mesos i 23 dies.

Va néixer el 2 de juny de 1999 a la província xinesa de Jiangzhou i es va donar a conèixer internacionalment al disputar, amb tan sols 7 anys, el grup B del Campionat de la Xina i aconseguir 5 punts guanyant al MF Chen Fan i fent taules amb el GM Zhou Jianchao. Gràcies a aquest i als posteriors torneigs estatals Wei Yi va inagurar el seu elo FIDE als 9 anys amb 2138. A partir d’aquest moment les victòries contra MI com Yang Kaiqi, Liu Qingnan, Li Haoyu i GM com Xiu Deshun van deixar de ser una sorpresa i va obtenir la seva primera norma de GM al Campionat del Món Junior de 2012 i la segona a l’Open d’Idonèsia del mateix any. La tercera i definitiva norma de GM va arribar aquest 2013 a l’Open de Reykjavik on va aconseguir arribar als 2530 punts actuals guanyant als GM Maxime Vachier-Lagrave i Vladimir Baklan i fent taules amb jugadors com els GM Ding Liren i Wesley So. Amb aquestes dades i la progressió espectacular que està demostrant ningú dubta que Wei Yi està cridat a ser una de les estrelles mundials ben aviat.

Blanques juguen i guanyen Wei, Yi – Torre, Eugenio (Asia Open Men, 2012)

Columna 64 Oberta

Problemes amb...

Negres juguen i guanyen Wei, Yi – Al Rashedi, Mayed (Asian Youth invitational chess champions, 2010)

Blanques juguen i guanyen

Negres juguen i guanyen

Karthikeyan, Murali - Wei, Yi (Asian Youth invitational chess champions, 2010)

Tatekhin, Vyacheslav - Wei, Yi (5th World School Ch. U11, 2009)

Columna 65 Oberta

Coses de <<nens>>

MK Joan Xancó

O la complexitat dels conceptes elementals -Vinga, digueu-me possibles plans- (silenci).

(Assenyalant una torre) -Va, què diem?- (silenci).

(Tornant a assenyalar la torre) -Què creieu que li cal al blanc?

-Fer "mate"Els meus alumnes progressen... Molt Tàctica i estratègia. Estratègia i tàctica. Hi ha jugadors tàctics... i jugadors estratègics.

Coses com aquestes han ressonat pel cap de molts jugadors quan comencen a jugar a escacs. Però què és la tàctica i què és l'estratègia? Recorrem a l'IEC: Estratègia : Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat.

Tàctica: Camí més o menys hàbil, expedients que hom adopta, per a arribar a un cert resultat. És a dir: l'estratègia és un art, una capacitat de prendre un seguit de decisions correctes i decidir objectius; la tàctica és el camí, la optimització dels recursos per assolir els objectius a curt termini.

S'intenta resumir dient que la tàctica respon a la pregunta "què volem?" i la tàctica a la pregunta "com ho volem?".

Per tant, un jugador estratègic és aquell que sap què ha de fer i fa una tria acurada d'objectius en cada moment. Es caracteritza per no precipitar-se. Si busquem referents entre els campions del món ens trobaríem amb jugadors com Capablanca o Petrosian.

Columna 66 Oberta

Coses de <<nens>> Un jugador tàctic, en canvi, és aquell que troba recursos per assolir els seus objectius pel camí més curt. Normalment ho associem amb el jugador agressiu. Jugadors com Tal encapçalen aquest grup.

Evidentment que un Gran Mestre ha de tenir profunds conceptes tant de tàctica com d'estratègia i nosaltres... també!

Ara que hem analitzat en els tres anteriors números gran part de conceptes escaquístics podem abordar aquest tema amb certa comoditat i sobretot, sense por.

Així doncs...

Donem la volta a L'estratègia i la tàctica (I) En diferents números entendrem aquests conceptes i donarem eines per millorar en el càlcul estratègic i tàctic.

Introduint l'estratègia o "Què volem?"

Quantes vegades ens preguntem "I ara què faig?" en una partida, i tenim la sensació que prenguem la decisió que prenguem es equivocarem. D'això se'n diu buscar un pla.

Un pla és allò que ens han dit que hem de fer quan sortim de l'obertura fins que arribem a un final. Evidentment no és cert, ja que de plans n'hi ha en totes les fases de la partida, i no són sempre constants.

Un pla no és cap altra cosa que un objectiu. Jugar sense pla és molt comú en molts jugadors i ens fa errar per la partida esperant que el rival es decideixi. El famós "Jugo h3 (o a3) com a jugada d'espera, aviam què fa". Com ja vam veure el temps és or i no ens podem permetre el luxe de regalar-lo. Per aconseguir-ho hem de tenir els objectius claríssims.

Columna 67 Oberta

Coses de <<nens>> De plans hi ha molts, de millors i de pitjors, alguns a curt termini o d'altres pensant en la partida com a globalitat. La dificultat és saber trobar-los, però sempre hem de tenir algun.

L'objectiu Global És aquell objectiu que des que apareix sempre el tenim en ment i que per durlo a terme necessitarem objectius immediats.

Els seus guanys responen a qüestions més generals i significatives.

Veiem exemples: En aquest diagrama, veiem que les blanques han entregat un peó. El seu objectiu global podria ser evitar el desenvolupament de l'alfil blanc de les negres i pressionar l'enroc curt.

En canvi, per a les negres el que podríem fer és buscar seria la manera d'activar-lo i arribar a un final amb un peó de més.

En aquesta posició veiem com les negres han canviat la dama per dos cavalls i un alfil. L'objectiu global podria ser activar aquestes peces i neutralitzar les columnes.

Columna 68 Oberta

Coses de <<nens>> Quan hem assolit un objectiu global immediatament apareix un altre, ja que sempre tenim algun objectiu.

D'altres objectius globals podrien ser els següents:  Obtenir una estructura de peons superior.  Evitar que el Rei s'enroqui  Obrir la columna g i doblar les torres  ...

L'objectiu immediat L'objectiu immediat és aquell que volem aconseguir en poques jugades. Pot formar part d'un objectiu global o bé aparèixer a partir d'una jugada rival, ja sigui per un error o per contrarestar l'objectiu de l'oponent.

Veiem exemples:

L'objectiu global del blanc podria tractar-se d'evitar l'enroc i el desenvolupament de les peces negres, i com a objectiu immediat decideix obrir la diagonal a4-e8: 1. a4 Encara que no ho sembli l'objectiu immediat juga a favor del global, ja que si el negre vol enrocar-se tindrà problemes amb el peó de b5

Columna 69 Oberta

Coses de <<nens>> Altres objectius immediats, entre parèntesis uns possibles objectius globals:  Desenvolupar una peça (per controlar el centre)  Clavar una peça rival (fer pressió sobre l'estructura de peons)  Fer una ruptura pel flanc de dama (situar les torres en una columna oberta) A vegades, si el rival els intenta evitar i considerem que són importants, és possible que els objectius immediats es converteixin en objectius globals i que la batalla giri al voltant d'ells.

La divisió entre immediat i global és indicativa. Hi ha objectius més immediats que d'altres i alguns més globals que d'altres.

En els propers números seguirem aprofundint en el càlcul estratègic.

Introduint la tàctica o "Com ho fem?"

Per assolir els nostres objectius de la manera més ràpida i eficaç hi ha una norma molt important: "Oblidar tot el que hem après".

Tot i que sembla una mica de pel·lícula o com una d'aquelles frases que es diu per quedar bé el temps ens demostra que és, evidentment no del tot, cert.

Què vol dir això? Vol dir que moltes vegades descartem possibilitats per anar en contra de conceptes que tenim molt integrats.

En aquest apartat volem veure els recursos que ens poden ajudar a aconseguir que els nostres objectius es facin realitat pel camí més ràpid, i que poguem aprofitar els errors rivals. Bàsicament hi ha dos recursos a tenir en compte: Punts dèbils i punts forts (Veure revista 3 de Columna Oberta) "Temes tàctics"

Columna 70 Oberta

Coses de <<nens>> Temes tàctics Tots hem escoltat el concepte de Temes tàctics en els escacs però pocs de nosaltres sabríem la seva definició sense enumerar quins són. En l'apartat de tàctica intentarem entendre'ls tots a partir del mateix concepte: La relació entre les peces i les caselles.

Com a exemple és molt senzill. Ràpidament podem veure dues relacions:

1.

2.

3.

El rei i la dama comparteixen fila.

Les caselles c8 i g8 comparteixen salt de cavall a e7.

Les caselles e8 i g8 comparteixen salt de cavall a f6

Columna 71 Oberta

Coses de <<nens>> I el raonament és el següent: "Si aconseguim que la dama es desplaci a c8 o a f6 podem fer escac amb el cavall a e7 o a f6 i capturar-la."

Veiem fàcilment que gràcies al primer factor la dama es desplaça a c8 després de 1.Tc8+ A més, ens hem ajudat dels punts dèbils del negre, un enroc dèbil amb l'ajuda d'un cavall i una torre molt actives.

Per a conèixer tots els temes tàctics només cal ser conscient d'una cosa: La relació ente les peces i caselles.

De temes tàctics n'hi ha molts, i segons la bibliografia que mirem n'hi haurà més o menys. Els més importants són: Atac doble-Enfilada-Raigs X-DesviacióSobrecàrrega-AtraccióAtac a la descoberta-Clavada

Columna 72 Oberta

Coses de <<nens>> Us plantejo una altra posició senzilla:

La torre i el rei negres es troben a la mateixa fila.

Alfil blanc, l'alfil negre i el rei es troben a la mateixa diagonal.

El punt g8 i el punt a8 (on es troba el rei) comparteixen la casella d5 (on es troba l'alfil) per la diagonal.

El raonament podria ser el següent: Si aconseguís que la torre negra es trobés a g8, la podria capturar després d'AxA+.

Veiem que gràcies a 1.Tg8, aconseguim el nostre objectiu.

En els propers números veurem tots els tipus de relacions que existeixen i a quin tema tàctic estan associades.

Columna 73 Oberta

Temps al racó

López Forn L’aposta Francisco de Quevedo visqué entre el 14 de setembre de 1580 i el 8 de setembre de 1645. Curiosament morí a l’edat de 64 anys, com les caselles del nostre joc preferit, però la història que explicarem avui poc te a veure amb els escacs... Bé, en principi, doncs a títol personal, estic totalment convençut que tot està relacionat d’una manera o altre.

Quevedo fou un home realment il·lustrat, que gaudí des de sempre d’una alta posició i consideració social, i gràcies aquestes facilitats que tingué des de ben petit, sumat evidentment al seu gran talent i esforç, va acabar convertint-se en el màxim representant del barroc espanyol.

La part més coneguda de la obra Quevedo, és la que produí durant la seva joventut, principalment caracteritzada per un elevat to satíric, alegre i agut. Però el seu talent anava molt més enllà, un dels seus poemes més reconeguts és un que li fa a l’amor, i fa així: AMOR CONSTANTE MÁS ALLÁ DE LA MUERTE Cerrar podrá mis ojos la postrera sombra, que me llevare el blanco día, y podrá desatar esta alma mía hora, a su afán ansioso linsojera; mas no de esotra parte en la ribera dejará la memoria en donde ardía; nadar sabe mi llama la agua fría, y perder el respeto a ley severa;

Columna 74 Oberta

Temps al racó Alma a quien todo un Dios prisión ha sido, venas que humor a tanto fuego han dado, médulas que han gloriosamente ardido, su cuerpo dejarán, no su cuidado; serán ceniza, mas tendrán sentido.

Polvo serán, mas polvo enamorado.

Bé, això només era a mode d’exemple, de que la seva sensibilitat i bon fer abraçaven totes les facetes de l’escriptura.

Com hem dit, el Quevedo més famós era el jovial, el graciós, el satíric. Així no era d'estranyar veure’l sempre competint, buscant confrontacions amb els seus amics, sempre que aquestes confrontacions signifiquessin una alta suma de diner i requerissin de vertadera astúcia.

Així doncs, l’aposta més arriscada a la qual es va haver d’enfrontar fou la de posar en evidencia que la filla més estimada del Rei Felip era coixa.

Realment ningú creia que s'atreviria a ridiculitzar a la infanta més protegida de la cort, però l’enginy i la insensatesa de Francisco de Quevedo no tenien límits, així que a la primera invitació formal d’assistir a palau que tingué des de l’acord de l’aposta, s’hi llença.

Vestit amb les seves millors gales, i amb un obsequi a cada mà, s’agenollà en el

Columna 75 Oberta

Temps al racó moment que la infanta el rebia, i amb el cap abaixat en ple gest reverent i alçant ambdues mans li oferí:

“Entre el clavel y la rosa, Su Majestad es-coja”

Així va guanyar l’aposta Quevedo, i no només això doncs gràcies a aquest parany, tothom va descobrir també l'increïble sentit de l’humor del que feia gal·la la infanta, que acceptant el repte li digué:

“Que soy coja ya lo se, pero la rosa escogeré”

Columna 76 Oberta

Tauler de lletres

Juli Bernat Crítica literària: La defensa i Contrajoc De ben segur que quan llegiu aquestes línies ja haurà passat Sant Jordi. Sí, el dia que la gent que no sempre compra llibres en compra un. El dia que si demanes res que no sigui novetat sembla que facis nosa. El dia que el més venut sembla el millor. Jo us proposo que després de la foguera de novetats passeu al caliu de la bona literatura que no tothom sap discriminar –car, en tot àmbit cal alletar-se de tradició i formalitat per arribar a assaborir l’aparició d’un nou brot d’originalitat i, sense demora, fer-lo passar a les arrels, al cànon que justifica i legitima la nostra degustació literària. Sant Jordi, ves a saber per què, el patró de les pàtries dels dos autors. Patró de totes les Rússies, la pàtria que sempre se li va esmunyir a Vladimir Nabokov, i patró de Catalunya, la pàtria de David Nel·lo, pàtria que aspira, un cop més, a matar l’aranya –també a nosaltres se’ns esmuny! Adéu preàmbuls, entrem en matèria.

Vladimir Nabokov (1899-1977), fill de Sant Petersburg, ciutat de grandíssims escaquistes, amarat de cultura anglosaxona a Anglaterra i als Estats Units, polifacètic, entomòleg empedreït, en concret lepidopteròleg –recomano veure fotos on Nabokov, mentre caça papallones, ens regala la vista amb una aparença que regalima la bonhomia de la vida burgesa, com si al món no passés res i ningú no patís, tot mudat amb uns patalons curts que semblen els d’un senyor com cal de l’Eixample però tot just retallats per sobre els genolls i uns mitjons gens esportius tot just per sota els genolls, vaja, Nabokov semblava anglès, combinava perfectament l’elegància amb el mal gust ben displicent- i compositor de problemes d’escacs –mai ningú no parla d’un Nabokov jugador de tornejos d’escacs; els problemes, per més meravellosos que siguin, són exemplars perfectes i bellíssims d’una meravellosa col·lecció de papallones; fredor i artifici, l’observació perfecta és possible, vaja, allò que permet fer novel·les que envelleixen bé. Nascut a Sant Petersburg, dèiem, pascut dins la plenitud anglosaxona i envellit en la pau, més pròpia d’una col·lecció de papallones, de la Suïssa envejadíssima des de tots els suds de la segona meitat del segle XX –qui de

Columna 77 Oberta

Tauler de lletres més de quaranta anys no ha estat educat en el plany singular de no ser com els helvètics en les nostres latituds?

Però, mireu per on, el Nabokov de La defensa no és ben bé el Nabokov de Lolita, és el Nabokov jove, encara només rus amb pinzellades de vida alemanya, francesa i tot allò que va decorar inicialment al rus fugit de la revolució d’octubre –la nissaga de Nabokov no era pas reaccionària i feudal, però la modernitat política a la qual aspirava son pare va restar superada de molt pels esdeveniments. Nabokov, com ell mateix explica, va escriure La defensa en rus sota el títol de Zashchita Luzhina que literalment és “la defensa de Luzhin” –per tant, un títol com La defensa Luzhin seria més pròxim a l’original i a la terminologia pròpia dels escacs que no pas el que finalment ha circulat entre nosaltres. La defensa no és pas una novel·la d’escacs –no és una novel·la de gènere com si ho són moltes novel·les de lladres i serenos o de ciència ficció. De fet mai no n’he llegit –ni tan sols n’he trobat cap. Una novel·la escaquística no passaria de ser una partida comentada amb més dramatisme que no pas el que tenen les partides comentades de revistes i biografies de grans jugadors, quin avorriment literari! Com a molt els escacs només donen per un manga o un anime: capítol rere capítol veuríem tot de llàgrimes, suors i patiments dels herois davant els moviments dels contraris, mentre, entre partida i partida, aprenen noves tècniques fins a aconseguir la vindicació desitjada davant dels contraris reiterats fins a l’obsessió –de fet ja s’ha fet amb diversos esports, The prince of tennis o Inazuma eleven. Aquest error, considerar La defensa una novel·la d’escacs, s’ha comès molts cops dins el món dels escacs, com si es tractés de justificar una causa. Fins i tot amb la més gran de les grandiloqüències culteranes i filosòfiques. Vegeu, sinó, com a exemple, el que diu un senyor formadíssim, Antonio Galiano, a la revista Jaque, núm. 501, on afirma que “Entre esas novelas se encuentra La defensa, publicada en Berlín en 1930. La dedica a una de sus grandes aficiones a lo largo de toda su vida: el ajedrez. En ella narra la vida del maestreo Luzhin, que llega a convertirse en un gran campeón. En la obra el ajedrecista es visto como un artista obsesionado por su arte, al que entrega su vida. Sin duda, La defensa es una de las novelas dedicadas al ajedrez de más alta calidad literaria.” Només cal llegir la introducció a la primera edició anglesa, dels primers anys seixanta que acompanya l’edició castellana de l’edi-

Columna 78 Oberta

Tauler de lletres torial Anagrama, escrita pel Nabokov per saber que la novel·la es va editar per primer cop a París –dins una revista d’emigrants russos- que l’edició alelmanya que esmenta Galiano és la segona, i que el tema que tracta Nabokov és el de l’enfonsament mental de Luzhin.

Malgrat tot, el més apassionant és llegir com Nabokov descriu i narra la infantesa, joventut i maduresa de Luzhin: un home que ha fet dels escacs una defensa davant l’abisme interior que l’amenaça, com la racionalitat del joc oculta la irracionalitat del seu esperit, com finalment l’única defensa al final consisteix en fugir fins i tot de tota defensa, ja que la cuirassa constituïda amb els escacs perd tota funcionalitat. Només el salva de l’abisme l’abisme que porta a deixar d’existir. Llegiu com descriu com narra la vida afectiva dels pares, la voluntat de domini de Valentinov –quants pèrfids valentinovs hi ha als nostres clubs, jo n’he conegut, gent que creu que els jugadors poden ser seus perquè viuen en la falsa jutificació que els deuen res!-, la fascinació de la seva promesa i futura esposa per un home limitat però que transcendeix la vulgaritat educada d’un bon burgès, la condescendència dels sogres, la desesperació d’una vida desvinculada del plaer i on tot desig resta sotmès a l’angoixa de perdre o guanyar –guanyar què, en aquest cas? Llegiu-la perquè Antonio Galiano té raó en una cosa: quan esmenta la “alta calidad literaria”. I no ha de caldre res més, ni tan sols per a un escaquista.

I ara el David Nel·lo.

En David Nel·lo i Colom (1959) també és un home polifacètic: escriptor i músic. Ha deixat la seva empremta a Cavall Fort i és un habitual dels certàmens de novel·la –prou difícil que és viure de la lletra, que ningú no li ho retregui.

N’ha guanyat una bona corrua. Però aquest cop només parlaré de Contrajoc (2007), XLI Premi Caixa de Girona-Premi Ciutat d’Olot de novel·la juvenil. I, abans de fer els elogis que sens dubte es mereix la novel·la, diré els motius de la meva emprenyada: la novel·la només és una novel·la juvenil per l’extensió i pels personatges –joves, pares i docents-, la resta, la majoria de l’obra, és una obra digne de ser llegida pels adults, però des de ja fa anys la indústria editorial –i el sistema de premis, primer engranatge de tot plegat- encasella tothom

Columna 79 Oberta

Tauler de lletres en un racó perquè el seu públic potencial sigui calculable i, així, ajustar tirades i maximitzar beneficis en termes absoluts i, sobretot, percentuals. De tot cal definir el target, com si fossin diversos gustos de patetes fregides industrials.

De veres, ara, si Hermann Hess fos un autor viu i relativament jove li editarien bona part de l’obra dins l’anomenada literatura juvenil –fins i tot Frankenstein, Dràcula i Dr. Jekill i Mr. Hyde han patit tan dissortat destí, fixeu-vos, Frankenstein va néixer dins el romanticisme anglés, després va anar a petar al gènere de terror, primera ganivetada, i actualment l’editen dins col·leccions juvenils, segona ganivetada. Massa literatura pateix el no ser escrita com a només literatura, amb majúscules i gràcies. I aquest és el punt feble de l’obra, al qual fins i tot l’autor s’emmotlla i no ha aspirat del tot de fer una obra gran per a tots els públics, només que hagués elevat un pèl el to, la novel·la seria una altra novel·la –però, aleshores, hagués trobat el canal per on fer-la lliscar fins al públic?

I ara els elogis. La novel·la desborda en tot moment tota la coentor moralista pròpia del gènere juvenil, no hem de badallar amb les angoixes femenines de la primera menstruació, no hem de somriure davant els tòpics de les inseguretats masculines davant el primer amor. No, res d’això, res. Ens les tenim amb un pare cretí, un fill somines i sotmès al pare, una noia que no acaba d’agradar -se i que, per tant, li molesta el jugar a ser desitjada, un mestre –un personatge magnífic, el millor- que fins i tot se sent atret per les exalumnes ara que són més dones que nenes –humà, humà, desig, sentiment d’incest i culpa. Només resulta un pèl fred i massa suficient el personatge del Jep Fortuny –que em perdoni el Pep de Peona i Peó, ja que no cal gratar-se gaire la closca per veure que és el seu alter ego. Però la novel·la llisca fluïda i rigorosa respecte l’entorn dels escacs i versemblant, molt versemblant, i absolutament independent, alhora, del fet escaquístic, vaja, que tampoc és una novel·la d’escacs. Aquest és el punt en comú amb La defensa del gran Nabokov. Contrajoc del brillant Nel·lo és una novel·la sobre la interposició tràgica de tot de coses davant el desig i l’amor, interposició que avorta tota possibilitat de plaer, satisfacció i amor realitzat. I això la fa una novel·la per a adults, una novel·la adulta: cap concessió a les pudentors rosades de les novel·les juvenils. Contrajoc té asprors i amargura; atorga matèria perquè tots reflexionem sobre el que acaben

Columna 80 Oberta

Tauler de lletres sent les coses i el que podrien haver estat. Que prima és la pell dels esdeveniments!

Llegiu. No són novel·les d’escacs. Són només novel·les. Bocins de vida passats per la formalització del llenguatge. Millor. I si, que estiguin emmarcades dins el món dels escacs, us ajuda a fer l’esforç de llegir-les, justificarà que tots dos autors instrumentalitzin els escacs per parlar-nos de la vida.

Juli Bernat

Columna 81 Oberta

No tot son escacs

Ilora Foroponova

Columna 82 Oberta

Teoria de ràpides

MF Josué Expósito The art of draw Demanar taules moltes vegades ve associat a un sentiment d'inferioritat, ja sigui en la posició o al nivell de força teòric comparat amb l'adversari. Això, en partides lentes potser si normalment és així, a molt poca gent li agrada fer taules quan juga contra un rival inferior a ell a menys que estigui clarament en desavantatge posicional. Clar que hi han excepcions, tots coneixem a algú que s'identifica per ser un jugador taulifer i li agrada el repte de ser qui aconsegueixi més taules al per equips; o al jugador que sistemàticament demana taules a l'obertura si el rival té més elo o al que l'és igual guanyar o perdre i accepta les taules encara que estigui pràcticament guanyant.

De totes formes aquí no parlarem de demanar taules d'una forma genèrica, el que farem es tractar el tema de les taules associades a ritmes ràpids, i per això posaré uns quants exemples.

Els apurs de temps en una partida lenta, depèn de com, es poden considerar un estil de ritme ràpid. Realment no ho és tant perquè els 30 segons addicionals atorguen al rival un temps massa gran per a que l'afecti d'alguna forma, però si el temps que li queda es, diguéssim, aproximadament inferior a 2 minuts (o inclús 3), una petició de taules en el moment precís pot fer que es perdi una mica el nord. El fet de rebre una proposta d'aquest tipus fa que el cervell no només hagi de pensar en jugades, sinó en avaluar si realment l'interessa aquest resultat, això a més pot fer perdre uns segons mòlt importants. Per aquest motiu, pot ser interessant no fer la petició al mateix instant de fer el nostre moviment (ja sabeu, suposo, que la petició ben feta de taules es fa despres de executar la nostra jugada), pot ser una bona idea deixar passar uns segons per a que l'oponent calculi una mica, demanar les taules i aixi segurament haurà de tornar a pensar lo que estava pensant en aquest moment desprès de rebre l'oferta per tal d'avaluarla.

Columna 83 Oberta

Teoria de ràpides Quan estàs perdut però el rival encara ha d'escollir entre dos opcions que a primera vista guanyen, però que una es bona i l' altra no tant, és un bon moment per intentar desconcentrar sempre que li quedi molt poc temps, sinó no, perquè el fet de tenir les taules segures li pot donar la tranquil·litat necessària per trobar la bona.

En aquesta posició un fort jugador amb molta progressió del Peona i Peó, m'acaba de fer 33.Dh2!! amenaçant la torre de b8, entrar amb la dama a e5 i fer un doble de dama-torre.

33..Te8 parant l'amenaça de 34.De5+ és la que espera el blanc òbviament i la seva resposta seria 34.Ce5 fent el doble i guanyant la partida.

Per contra, el negre fa 33...Tb7 demana unes taules desconcertants i d'alguna forma el blanc s'oblida de la entrada de la dama i decideix guanyar material.

34.Ce5 Dxh3 35.Cxf3 Dxf3 36.De5+ Rh6 37.Txb5 Txb5 38.Dxb5 Dg3+ 39.Rf1 Df3+ ½–½ i les taules son inevitables Hi ha partides en les que la petició de taules s'ha de fer ja no per un aspecte psicològic, sinó perquè s'ha de saber quan deixar d'intentar guanyar a tota

Columna 84 Oberta

Teoria de ràpides costa i no arriscar. En una partida contra un jove mestre català en la que s'han demanat diverses taules mútuament ha arribat al següent final.

El negre vol intentar guanyar la partida encara que és difícil, intentarà forçar entrant amb rei 48...Rd6 49.Td3+ Rc5 50.Te3 Rd6 51.Td3+ Re7 52.Te3 però el blanc sembla content amb les taules i les ofereix en aquest moment un altre cop, ara el negre podria acceptar-les perfectament, però és bo sempre intentar un últim truc i si no funciona tornar la proposta que probablement serà acceptada 52...Tf8+ 53.Re2 Tb8 intentant la petita combinació (si 54.Ab3 per guanyar el cavall clavat 54...Txb3! i el negre guanyaria) 54.Rf3 Rf6 Aquí el negre hauria d'haver demanat les taules però ho intenta un última vegada amb la següent jugada, però ja és excessiu i pot quedar perdut 55.Tc3 Tb4 56.Tc6 Tb8 El negre recapacita, veu que ja comença a ser més una autoinmolació que un intent de guanyar i demana taules una mica massa tard però que son acceptades. És mòlt important sentir el moment en el que saber parar.

Hem de saber que la repetició de jugades no causa el mateix efecte psicològic que la petició de taules explicita. La següent partida pot il·lustrar bastant bé dos casos en els que utilitzar la petició implícita de taules a la repetició de jugades ens pot ajudar d'una forma o altra.

24..f6 25.g4 Cf4 26.Cxf4 exf4 27.e5 Dxe5 28.Dxa8 fxg5 29.Df3 Ae6 30.Tae1 Dd4+ Després d'una serie de jugades les blanques han guanyat una qualitat, però de

Columna 85 Oberta

Teoria de ràpides totes formes houdini ho valora com de total igualtat. El jugador de negres em treu quasi 300 punts d'elo i és interessant utilitzar el recurs de les taules per repetició per a veure com valora la seva posició.

31.Df2 Df6 32.Df3 Dd4+ 33.Df2 Df6 34.Df3 Dd4+ El rival és un jugador molt més fort i el fet de que vulgui repetir jugades ja ens indica que es veu molt pitjor. Sabent això podem canviar de jugada i jugar amb més confiança. 35.Rh2 Ad5 36.De2 37.De7+ Rh6 38.h4! Dxc2+ 39.Te2 Dxe2+ 40.Dxe2 gxh4 41.De7 f3 42.Dxd6 Aa8 el negre está perdut però aquí podem enunciar un altre motiu, en partides amb increment, i fins i tot sense, va molt be de vegades repetir jugades per tal de guanyar temps de rellotge, tranquilitzar una mica la partida i fer pensar al rival que vols taules i deixi de calcular. Jo en concret sempre que tinc la oportunitat repeteixo un parell de cops sense pensar si en treure algo de profit o no...de fet, perdre no en perdré res tampoc.

43.Qf4+ Kg7 44.Qe5+ Kh7 45.Qf4+ Kg7 46.Qe5+ Kh7 47.Qe7+ Kh6 48.Re1 i el negre abandona Una petició de taules a vegades pot quedar lleig i a vegades no, a vegades potser que estiguis tan perdut als ulls del contrincant i dels teus que la resposta sigui obvia, o a vegades potser només ho veus tu i no ell que estàs perdut, o potser no ho estàs i sigui una oferta raonable però d'el que no hi ha cap dubte, es que la petició de taules és un element a tindre mòlt en compte.

Salutacions a tots!

Columna 86 Oberta

“Stay Hungry Stay Foolish”

Columna 87 Oberta