.(TEXTVSLATINVSapud ACTA SS. III21, p. 105)
E
92;
ncara que la m a j o r i a deis alcoians pense que el s. Jordi del nostre poblé es el que en les representacions iconográfiques apareix com el "Matamoros" (¡un sant ocdnt persones, siguen les que siguen, es un excés!), la veritat es que no sempre ha estat aixi; mes be al contrari, c.o es, durant molts segles el patró d'Alcoi -fou pintat, esculpit, modelat, encunyat, etc. occint el drac; en altres paraules, com diu la tradició. Fou, pero, fa dues centúries quan el moliner Miquel Girones maná fer una nova representació del sant victoriós sobre ets murs de l'antic Alcoi, i amb el transcurs deis anys i per successives modificacions i afegitons, la imatge va derivar cap al s. Jordi "Matamoros"(1), el que avui tot alcoiá "reconeix" com a propi. Es evident, dones, que la historia de les representacions iconográfiques del nostre patró es forca coneguda per les valuoses aportacions deis lletraferits locáis, els quals en bona mesura han marcat la pauta, ¡ que fóra una ximpleria per la meua part iterar-los hic et nunc ja que llurs noms son ben coneguts i potser el mes disíingit l'acabe d'esmentar, Pensava en tot acó de la iconografía de s. Jordi quan vaig recordar un passatge deis Acta Sanctorum que tenia arxtvat, ¡ considerant que tal vegada puga ¡nteressar ais qui es dediquen ais estudis del Megalomártir, l'he rescatat de í'arxiu per a la publicado d'enguany. La representació del sant que occeix el drac ¡ allibera la donzella nasqué en l'época de les Croades i deriva d'una errónia ifiterpretació d'una imatge de l'emperador Constantí el Gran (272-337) que es trobava en aquells temps a Constantinoble. El text Nati que inclou els Acta SS. fa referencia a un passaíge de la Vita Constantini, llibre tercer, d'Eusebi de Cesárea (s. IIIIV); com que l'esmentat text d'Eusebi que apareix en els Acta es incomplet, no es literal i per tant de difícil interpretado, he hagut de cercar el que forneix la Patrología Graeca
que, tot i essent prou antic (2), tenia mes a má i es for^a corréete. Per tal que els estudiosos de s. Jordi puguen conéixer els dos fragments, he cregut avinent incloure'ls sencers, obviant, pero, els textos llatins complets i fornint només les dues traduccíons. El passatge deis Acta SS. (que especifique en el tito! del present article), es troba en el capítol III sobre el Megalomártir que s'intitula "La lluita amb el drac associada a s. Jordi i s. Teodor, amb motiu de les imatges que representen llurs victóries sobre el diable". Comenca així: Veniamus ad fabulae totius originem, picturam scilicet uel statuam sancti Georgü, in qua... La traducció es: "Arribem a ¡'origen de tota la ¡legenda, co es, la pintura o ¡'estatua de s. Jordi, en la qual de vegades es veu el sant dempeus, mes sovint a cava//, ocdnt el drac amb l'espasa o la //anca, amb un posat femení que observa de lluny l'acció, abillat amb vestít regí. Certament no voldria dubtar que les representacions d'aquesta mena siguen forca antigües, ja que Constantí el Gran, ell mateix, en una taula que havia fet pertjar des dalt en el vestíbul del seu palau, tal com escríu Eusebi en el ¡libre !¡¡ de la seva Vida va exposar ell mateix per a ésser contemplat pels ulls de tothom tal 'com e! senyal famós salvífk de la seua passió, co/./ocat sobre el seu cap; per altra banda, es va ocupar que fos representada sota la imatge i la figura d'un drac, ¡'hostil bestia que havia atacat l'Església de Déu amb ta tiranía de les persones impíetoses, penjada en les altures', i ei que es mes, com tot seguit afegeix 'trepítjada sota els seus peus i traspassada al bell mig de les entranyes'. Havia índicat en el seu Apocalípsi s. Joan Evangelista, per qui es descriu la dona que representa la figura de l'Església, a la qual a punt de parir amenacava el drac, "aquell drac", dic, "gran, l'antiga serpent. que s'anomena diab¡e"(3). I fins i tot del sagrat Genes; mateix, on es prediu a
la serp que e! seu cap ha d'ésser trepitjat per la dona(4), els cristians manllevaren el motiu de representar així la Verge Deípara, tal que no sois tingues la lluna sota els peus sino també el cap de la serpent trepitjat.(5) Tanmateix totes aqüestes coses no teñen res a veure amb la historia, sino retires la cortina i l¡ treus el vel de l'expressió simbólica; i creiem absolutament que la imatge de s. Jordi es com aquesta, juntament amb l'Eminentíssim Cardenal Baronio(6) i amb la majoria de íes persones prou assenyades, ja que de fet en aquesta no es reprodueix e! sant tot sol amb el drac, creiem que fou bastit per causa de l'emperadriu Alexandra, sostreta a ¡a servitud diabólica deis ídols per l'exemple ¡ ¡a intervenció de s. Jordi", El text d'Eusebi de la Patrología porta el següent encapcalament: De imagine Constantini cui crux quidem superposita erat, infra autem draco (= "Sobre la imatge de Constantí, a qui certament hom havia col.locat damunt la creu, a sota, pero, el drac"), i el seu comenc es: Quin etiam in sublimi quadam tabula ante vestibulum palatii posita, cunctis... Nosaltres traduím el passatge així: "Encara mes, en una altíssima taula col-locada en el vestíbul del seu palau, va exposar per a contemplado de tots, certament el senyal salvífic col-locat sobre el seu cap; davall, pero, sota /'aparenta de drac que es precipita daltabaix, ¡'adversan i enemic del genere huma, que havia atacat l'Església de Déu amb l'ajuda de la impía tiranía. De fet, les divines Escriptures en els ¡libres deis profetes t'anomenaren drac i sinuosa serpent.(7) Per aquest motiu, /'emperador volgué que fos representat en una pintura encáustica(S) i fos mostrar a tots el drac sota els seus peus i els deis seus filis traspassat per dards al bell mig de les entranyes i //ancat ais pregons abismes de la mar; seris dubte, designant d'aquesta manera 1'invistble enemic del genere huma,