deis Salesians, amb la mutua salutació entre l'Alferes Cristiá, Juan Moiña i Rafael Blanes, l'Alferes Moro, substituint son pare, José Blanes. L'empenta de les tropes sarraínes fa que, malgrat la defensa finai deis cristians a l'arma blanca, la Muita acabe amb la bandera musulmana dalt el castell a la una i quart, encara que amb certa dificultat donat que fins i tot la bandera cristiana es resistía a ser desallotjada. Arribada la tarda, es el torn de l'estafeta cristiana, que després d'haver estat rebutjat el seu missatge, fará una altra excepcional galopada peí carrer Sant Nicolau que está acormullat de gent. El mateix cormull hi ha a la Pla<;a d'Espanya quan es produesca l'ambaixada cristiana, que será refusada per les hostes islámiques. Ambdues embaixades, tant la del matí com la de la tardar han estat realment magnifiques amb moments auténticament brillants, conjuntant 1'exceHent dicció de Salomón, amb el sentiment de Paco Marin, que desgranava les paraules amb el cor pie de la melangia, per la seua retirada després de 29 anys en el carree d'Ambaixador Moro. Novament es remprén la batalla, fent-se també els Encaros deis carrees. Aquesta tarda qui representa l'Alferes Moro es l'altre fill de José Blanes, José Luis. Durant tot el dia la intensitat de l'alardo ha estat prácticament com tots els anys en alió que períoca a participado, pero també en quant a cadencia deis trons. Ha estat molt ¡mportant la massiva participado deis festers i la col-laboració de les fuaes per a fer un "disparo" peí recorregut habitual i sense problemes, després de les dificultáis que establia la normativa de lliurar només un quilogram de pólvora per fester. Com marca la tradició, la victoria final correspon ais Cristians que després de prendre a l'assalt el castell, enejaran la seua bandera a les 7 i 48 minuts de la vesprada, mentre els triomfadors saluden des del "balconet" de! castell. Acabada la simbólica i agermanadora Muita, i precedits per la fila Realistes, que acull a Uriel Alcaraz Ortega, Sant Jordiet 2002, que prompte tindrá el seu acte culminant; els carrees i les seues fuaes, juntament amb l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi, realitzen la curta processoneta des de Santa Maria a Sant Jordi, tornant el Xicotet al seu temple. Allí, Rafael Roma, President de l'Associació, fará l'Acció de Grades, per agrair-l¡ al Sant Patró el poder haveMo honorat amb les nostres tradícionals festes i demanant-li que sempre protegesca el nostre poblé Alcoi. El fervorós cant de l'lnsige Mártir entonat no sois pels festers, sino també pels fidels, que des de feia hores esperaven en l'església, posa l'emotiu tancament de l'acte que acaba entre abracades i llágnmes d'emoció, en espera del moment cimer de la trilogía. A les nou i mitja en punt, amb la Placa plena d'una nombrosa multitud a l'igual que els carrers que a ella donen, s'apaguen les llums i dalt el castell entre llums de bengales i fums de colors, es renova el perpetu miracle de la tradició d'un poblé: Sant Jordi, encarnat per Uriel Alcaraz, llanca les seues sagetes agermanadores de voluntáis i pacificadores de sentiments, mentre voítegen les campanes de Santa Maria i per dues vegades sona l'Himne de Festes, acabant amb un clamorós i multitudinari Visca Sant Jordi! I encara que la nit s'allarga en la festiva i convivencial Nit deis Sopareis, l'Aparidó de Sant Jordi posa, amb el seu esplet de sentiments, el tommovedor tancament a les festes de l'any 2002, en qué tots, festers i no festers, han posat el seu esforc, la seua ¡Musió i el seu cor, per honorar amb devota fidelitat, a qui es el nostre advocat davant l'Altíssim: l'lnsigne Mártir Sant Jordi. Alfonso Jordá Carbonell Cronista de l'Associació de Sant Jordi Maig 2002
48;
V