LA PLACA DE DINS
L
124;
J assolament per diverses causes de i'Alcoi antic sois ha reportat un aspecte positiu, el descobriment de restes, mes o menys ben conservades, de I'Alcoi medieval o d'abans de la industrializado, i sembla que alguns d' ells van a ser, ja era hora, objecte o be restaurado, o be consolidado, encara que haguera sigut millor la confecció d'un pía de restaurado realitzat amb la col-laborado de rnés gent del que l'ha redactat i amb el mes ampie consens possible. Be, dlt acó voldria fer públic a través d'estes ratlles que a la Mista de restes mes o menys antigües, mes o menys artístiques, que conservem d'Alcoi caldrá afegir Tactual plaga de Dins. Com tot el món sap, la plac,a de Dins formava part del claustre de l'antic convent de sant Agustí, edificat cap a el 1338 per un desconegut arquitecte anorneriat Berenguer Jofre. Aquest edifici va ser bastit sobre un antic castell de l'any 1263 i va acoilir a una comunítat agustiniana. Ocupava el perímetre compres entre la placa d'Espanya, carrer sant Llorenc, Mossén Torregrossa o Valí i carrer f'Escola. Tenia una planta imponent i complia al mateix temps les fundons de castell d'Alcoi. £ls terratrémols de Tany 1620 el va afectar en gran mesura, provocant indos la mort d'aiguns deis seus frares1. L'any 1835 el primer ministre d Isabel U, regencia de sa mare María Cristina, Juan Álvarez Méndez, rnés conegut per Mendizábal, va decidir nacionalitzar totes les propietats del clergat regular d'Espanya i vendre-les al millor postor. Una d'eixes propietats va ser el nostre convent de sant Agustí2, En efecte, part del convent própiament dit es va transformar en Casa Consistorial i el seu refectori en el Teatre Principal; la resta de Tedifici, excepte l'església, va servir per a construír-hi cases particulars. l'església del convent, que donava a la placa d'Espanya i que ocupava el lloc quí ocupa, o deu ocupar, TArnbulatori de la Plaga, va ser assolada en l'estiu del 1936, arran de la Guerra Civil i per decisió municipal. Qué en resta dernpeus d'aquella obra? La veritat es que rnolt poc, per no dir res. El l'accés a la placa de Dins peí Teatre Principal, i a má esquerra, es ben visible un are gótic det convent i unes
ménsules a manera de capitell de dit are; tots dos molt rnaltractats ja que una de les dovelles está, des de fa rnolt de temps, traveseada per un irrespetuós ciaus que servix per a sostindre un fil, i tot acó malgrat el ser tot el case antic d' Alcoi d' especial protecció histórica. Be, pero al llarg deis meus molts anys d'escorcoli en la documentado del nostre ríe Arxiu Municipal he trobat un document que ens parla de la construcció dei claustre de sant Agustí, actual placa de Dins. Efectivament, en el protocol del notari Thornás Monllor deis anys 1709-21 hi ha un registre del quinze de novembre de l'any 1713 que fa referencia a la construcció deis ares del claustre, i que hui podem vore, torne a dir, formant part de la placea de Dins3. L'sntic claustre del segle XIV, que deuria de ser una bellissima construcció gótica, va ser arrui'nat pels ja anornenats terratrérnols de l'any 1620 i en 1713 es va decidir construir-ne un altre. El document, redactat ja en castellá, en qüestió es de difícil concreció degut a la manera en que está redactat, pero d'ell podern traure que el dia 15 de novembre de l'any 1713 els frares del convent, presidits peí seu prior Tomás Almenar, acorden amb l'obrer Juan Carbonell, f t l l de Mauro, el construir un nou claustre per al convenís sota certes condicions. Cal destacar-hi els següents acords i que reproduix exactament: "que dicho Jauna Carbonell...tenga la obligación de plantar un claustro a lo moderno, de ciento treinta dos palmos de largo..", "que el convento tenga obligación de dar todos los materiales necesarios al pie de la obra y la madera para los andamies", "que los maestros tengan obligasion de concluir las obras el dia de Pasqua de Resurrección del año mil setecientos catorze": crida l'atenció la ceieritat en la construcció que contrasta amb el ternps que actualment s'utilitza en construir qualsevol obra, sense anar molt lluny la que s'está fent en Tantiga església de sant Agustí, o siga, en TAmbulatori de la Plaga. La quantitat "que el convento aya de pagar a los maestros de manos por dicha obra la cantidad de dusientas y ochenta libras moneda de Valencia en...tres pagas" pero "si dando el convento lo necessario para la obra y las pagas a su tiempo no obra-
sen los maestros, tenga autoridad y poder el convento de a costas suyas buscar maestros para continuar la obra asta acabarla". La venda de part del convent de sant Agsutí en 1835 es va reaiitzar amb la condició de respectar el seu claustre, pero a pesar de la intenció de les autoritats alcoianes de respectar dit claustre, anys després esta obra va ser parcel-lada en porcions i aqüestes venudes o arrendades a particulars per a la instal-lació de llocs de mercat i així encara está; seria interessant recuperar tot el clautre i la galería que l'envoltava. Be, el document esmentat es molt mes llarg i detallat i, a voltes, com ja he dit, de difícil interpretado. Les persones interessades en aprofundir mes en esta obra trobaran en dit document molía mes informado. Ja tenim coneixernent d'un altre tros de la nostra historia material que té una antigor de 290 anys, quasi tres segles i que deu tindre tot el respecte que es mereix. Pense que li sobren moltes peces, per exemple les canonades, que Tafecten. No sois es de justicia ferho sino també es de llei. Poques obres hi haurá a Alcoí que conegam l'any en que va ser bastida, el seu autor i les condicions de la seua construcció. El culpable l'Arxiu Municipal d'Alcoi, i estic segur que els seus fons encara guarden moltes sorpreses per descobrir. Ricard Bañó ¡Armiñana rbanyo@alcoi.vilaweb.com
NOTES (1)
Un relat mes detallat del convent de sant Agustí es pot consultar en Ricard Bañó i Armiñana "El monasterio de san Agustín de Akoi", Ciudad (14 i 22-1-1982), pp. 8 ¡ 8.
(2)
El procés anomenat Desamortizado relatiu al convent de sant Agustí es pot consultar en Josep Lluís Santonja, Alcoi. Sociedad, Fiestas Devociones Iconográficas. Alcoi 2001.
(3)
Arxiu Municipal d'Alcoi (AMA). Protocol Notarial de Thornás Monllor, anys 17091721, fulls. 40-43 r. De l'any 1713.