Histoires d’air et de feu – Històries d’aire i de foc

Page 1

PRÉFACE

Sylvie Candau

Responsable du Musée de Cerdagne

Les Histoires de (’)…., initiées par l’ADECO et aujourd’hui en partenariat avec le Parc naturel régional des Pyrénées catalanes, continuent avec ce nouveau tome 5. Après Histoires de pierres (1998), Histoires de plumes et de poils (2001), Histoires de racines et de rameaux (2008) et Histoires d’eau (2020), nous voilà rendus aux extrêmes !

Air et feu, éléments premiers liés au mythe de la création, furent depuis la nuit des temps divinisés et adorés dans de nombreuses cultures. Pour les hommes et les femmes, de leur premier souffle au sortir du ventre de leur mère à leur dernier soupir éteignant la chandelle, l’air offre vie, mouvement et verbe. Mais, dans un environnement naturel, cet air peut aussi tout changer – vent doux ou violent –, tout comme ce feu venu des entrailles de la terre, chaud et purificateur, convoité, domestiqué et craint. De l’allié bienfaisant, facilitateur de tâches, au destructeur incontrôlable, il n’y a souvent qu’un pas.

De tout temps, les hommes et les femmes ont donc cherché à s’expliquer et à se protéger de ces éléments bénéfiques ou maléfiques. Leur ignorance a parfois engendré des personnages insolites, des sorcières ou autres démons liés au monde infernal, ou des saints protecteurs, comme sainte Barbe, patronne des artilleurs, marins, sapeurs-pompiers et surtout incontournable pour nos minaires (mineurs) d’Escaro.

Ainsi, ces légendes et ces témoignages oraux collectés et rassemblés dans cet ouvrage révèlent les préoccupations et l’imaginaire des habitants et des habitantes du Conflent, du Capcir et de Cerdagne.

Un grand merci aux collecteurs André, Claude et Didier, toujours aussi passionnants, qui, depuis plus de vingt ans, œuvrent pour que notre mémoire commune se transmette et ne s’envole pas dans les airs.

Enfin, pour l’anecdote, si vous souhaitez découvrir la fameuse Sainte-Barbe du tunnel du Puymorens, elle trône fièrement à l’entrée du musée de Cerdagne dans le village de Sainte-Léocadie, où elle vous accueillera avec plaisir lors d’une prochaine visite !

PRÉFACI

Responsable del Museu de Cerdanya

Les Històries de…, iniciades per ADECO i avui en partenariat amb el Parc del Pirineu Català continuen amb aquest nou volum 5è. Després d’Històries de pedres (1998), Històries de plomes i pèls (2001), Històries d’arrels i rams (2008) i Històries d’aigua (2020), ara hem arribat als extrems !

L’aire i el foc, elements primers vinculats al mite de la creació, han estat des de la nit dels temps, divinitzats i adorats en moltes cultures. Per als homes i les dones, des del primer alè en sortir del ventre de la mare fins a l’últim sospir que atuda la candela, l’aire ofereix vida, moviment i verb. Però en un entorn natural, aquest aire també pot canviar-ho tot : vent suau o violent, igual que aquest foc vingut de les entranyes de la terra, calent i purificador, cobejat, domesticat i temut. Des de l’aliat benvolent, facilitador de tasques fins al destructor incontrolable, sovint només hi ha un pas.

De sempre, doncs, els homes i les dones han cercat a explicar-se aquests elements benèfics o malèfics i a protegir-se’n. De vegades, llur ignorància ha engendrat personatges insòlits, bruixes o dimonis lligats al món infernal, o sants protectors, com ara Santa Bàrbara, patrona dels artillers, mariners, bombers i sobretot imprescindible per als nostres minaires (miners) d’Escaró.

Així, aqueixes llegendes i testimoniatges orals recollits i reunits en aquest llibre expressen les preocupacions i l’imaginari dels habitants de Conflent, Capcir i Cerdanya.

Les gràcies als col·lectors Andreu, Claude i Didier, sempre tan apassionats, que des de fa més de 20 anys obren perquè la nostra memòria comuna se transmeti i no s’esfumi.

Per fi, com a anècdota, si voleu veure la famosa Santa Bàrbara del túnel de Pimorent, ara senyoreja a l’entrada del museu de Cerdanya on vos acollirà amb plaer a la propera visita !

L’AIR ET LE FEU DANS LA TOPONYMIE 16

CARTE / MAPA

18-19

L’AIRE I EL FOC EN LA TOPONÍMIA 20 Mémoires / Memòries

VENTS ET TEMPÊTES 24

LE SOUFFLE DE LA MORT 32

Morts violentes et assassinats

Coll de Nou Creus

L’assassinat de Joseph Rous

Fête de l’ours en Conflent, un mort à Py

L’ALÈ DE LA MORT 48

Morts violents i assassinats

Coll de Nou Creus

Un pastor oriünd de les Garrotxes assassinat

Festa de l’os al Conflent, un mort a Pi

MALÉDICTIONS, APPARITIONS, PHÉNOMÈNES MYSTÉRIEUX 64

Âme en peine

Fantômes et apparitions

Lumières dans la nuit

MALEDICCIONS, APARICIONS, FENÒMENS MISTERIOSOS 72

Ànimes en pena

Fantasmes i aparicions

Llums en la nit

Toponymie / ToponÍmià
La
La Rufaca
Gavatxa
La rufaca
Gavatxa
VENTS I TEMPESTES 28
La

GUÉRISSEURS ET GUÉRISSEUSES 78

Les saludors

Les senyadors et senyadores

Les curanderos et curanderes

CURANDEROS I CURANDERES 90

Els saludadors

Els senyadors i les senyadores

Els curanderos i les curanderes

SORCIÈRES 102

Le mauvais œil

Le sabbat

Transformation animale

Dans les villages

La persécution des sorcières

Protections contre les sorcières

Chasse aux sorcières en Capcir en 1643

BRUIXES 124

El mal d’ull

El sàbat

Transformació en animal

En els vilatges

La persecució de les bruixes

Protecciós contra les bruixes

Cacera de les bruixes al Capcir el 1643

MAGIE, CURÉS, LIVRES MAUDITS 146

La magie

Des curés très spéciaux

Des curés conjurateurs

Des curés magiciens

Les possédédés de Matemale

Les livres maudits

Le Respon de sant Antoni

MÀGIA, CAPELLANS, LLIBRES MALEÏTS 158

La màgia

Capellans molt especials

Capellans conjuradors

Capellans màgics

Les esperitades de Matamala

Els llibres maleïts

El Respon de sant Antoni

LES FEUX DES SOLSTICES 170

Les feux de Noël

Les feux de la Saint-Jean

Nuit de la Saint-Jean de 1493

Protection des potagers

ELS FOCS DELS SOLSTICIS 182

Els focs de Nadal

Els focs de Sant Joan

Nit de Sant Joan de 1493

Protecció dels horts

FEU ET LUMIÈRE 194

Flammes domestiques

Le bois pour le feu

FOC I LLUM 204

Flames domèstiques

Llenya per al foc

SAINTES FLAMMES 214

Sainte Barbe

Saint Fructueu

Sainte Lucie

SANTES FLAMES 222

Santa Bàrbara

Sant Fructuós

Santa Llúcia

FOURNAISES DANS LA MONTAGNE 230

Charbonnières

Fours à chaux

Fours à poix

Métallurgie antique

Pyrène

FOGUERADES A LA MUNTANYA 248

Carboneres (o Fornells)

Forn de calç

Forn de pega Metal·lúrgia antiga Pirena Contes / Contes La sardane 267 La sardana 269 Bartomeu 272 Bertomeu 275 La galerie de Colgat 277 La galeria de Colgat 279 Et puis enfin les contes 281 I després, finalment els contes 283 Comment Celrà fut rayé de la carte 286 Com se va esborrar Celrà del Mapa 288 El Simonet 290 Simonet 292 Joseph et Rosalie 294 Josep i Rosalia 296 El Sisquet 297 Cisquet 299 La nuit de la Saint-Jean 301 La nit de Sant Joan 302 Le chêne au coeur d’or 303 El roure amb cor d’or 305 SOURCES ORALES / FONTS ORALS 309 BIBLIOGRAPHIE / BIBLIOGRAFIA 311
CERDANYA CAPCIR DONASÀ Das Puigcerdà Llívia Gorguja Rosa 13 28 42 19 36 32 33 39 50 Eina Llo Er Sallagosa Santa Llocaia Naϋja Oceja Palau de Cernanya La Guingueta d’Ix Angostrina Portè Porta Targasona Enveig La Tor de Querol Fontrabiosa Els Angles 18
FENOLLEDÈS VALLESPIR VALL DE RIBES CONFLENT Queralbs Núria Prada Els Masos 47 22 6 9 14 45 7 27 17 1 35 20 46 34 16 5 2 15 48 26 4 3 29 23 44 24 43 31 21 8 49 18 30 37 38 41 10 11 25 12 40 Mosset Campome Molig Catllà Rià Conat Fullà Serdinyà Jújols Èvol Orellà Oleta Soanyes i Marians Vernet Castell Saorra i Torèn Escarό Nyer Mentet Canavelles i Llar Toès Fontpedrosa Sautό i Fetges Planès Sant Pere dels Forcats Aiguatèbia i Talau Ralleu Sansà Ral Puigbalador Formiguera Matamala Caudiers de Conflent Orbanyà Noedes Vilafranca de Conflent Taurinyà Fillols Cornellà de Conflent Py CARTE « D’AIR ET DE FEU » Parc naturel regional des Pyrénnées catalanes MAPA « D’AIRE I DE FOC » Parc del Pirineu català 19 45- Ruta de les Rufaques 46- Sant Martí del Canigó 47- La Tallada 48- Terranera 49- Vall de Carançà 50- Vall de Querol

VENTS ET TEMPÊTES

André BALENT

Les principales manifestations physiques de l’air, élément invisible, sont les vents. Notre corpus légendaire retient ceux d’entre eux qui se distinguent par leur puissance et, aussi, par les désagréments qu’ils peuvent causer aux animaux, aux hommes et à leurs cultures. La Tramuntana est un vent sec et froid qui se décline en Rufaca en Cerdagne qui amène nuages – quelquefois des brouillards – et la neige. La terrible Rufaca est associée au mauvais temps de l’hiver. En Capcir, le Carcanet, qui déborde parfois du col de la Quillana, a aussi une mauvaise réputation. Curieusement le Ponent, en Cerdagne, la Marinada ou le Llevant en Conflent, qui apportent de fortes pluies et provoquent des inondations, n’apparaissent pas dans notre quête du savoir populaire.

24 MÉMOIRES

LA RUFACA

Le catalan a retenu le mot «  rufaga » ou «  rufaca », nom commun pour désigner la rafale d’un vent très fort qui souffle un long moment, souvent accompagnée de neige. Le géographe Pau Vila évoquait en 1926 « les rufagues que venen del Querol » [« les rufagues qui viennent du Carol », traduit du catalan] et publiait une photographie hors texte suggestive d’un champ de seigle dont les épis avaient été cloués au sol par la neige amenée par une de ces «  rufagues » caractéristiques de la Cerdagne qui avait sévi le 27 mai 1923. Notons qu’il utilise ici le vocable le plus courant du catalan et non sa variante pyrénéenne et, plus particulièrement, cerdane. En effet, en Cerdagne et en Capcir, ce vent très fort, qui fait tourbillonner la neige dense et fine qu’il amène ou qui tombe sur son passage est aussi localement nommé «  torb » en catalan. Mais ce mot est aussi un synonyme partiel de « rufaca », dénomination locale de la « rufaga ». Celle-ci, froide et forte, n’est pas forcément accompagnée de neige. Elle peut être « sèche » ou amener avec elle de froides averses de pluie.

Cependant, d’après nos constatations personnelles et après avoir interrogé beaucoup de personnes dans la vallée de Carol et ailleurs en Cerdagne (Puigcerdà, Osséja, Err), la rufaca, désigne en Cerdagne, un vent soufflant depuis le nord ou le nord-ouest. Elle ne désigne jamais un fort vent, même accompagné de neige, soufflant depuis une autre direction. En ce sens, ce nom devient, en Cerdagne, un nom propre, «  Rufaca », quelque part synonyme de Tramuntana. Mais on dirait plutôt « Carcanet » en Capcir.

Un ouvrage collectif a précisé que «  la rufaca provient habituellement du nord et entre souvent par le versant atlantique pyrénéen par la vallée de Carol avec un vent fort et très froid » (traduit du catalan).

« Rufacada » est un dérivé de « rufaca ». Ce mot désigne une violente tempête de vent du nord accompagné le plus souvent de pluie ou de neige : « Ja tenim la rufacada de Tots Sants ! ». Mais, toujours selon ces auteurs, bien que, stricto sensu, la rufacada désigne de fait l’action de la Rufaca, les deux mots s’utilisent quasiment avec le même sens.

Ils ont été consignés tous deux par Joan Coromines. Cet éminent linguiste indique que le nom «  rufaca » est influencé par le latin «  rufus » qu’il traduit par «  roig tèrbol » (rouge trouble), ainsi que sa parenté avec «  ràfega ». Son altération à partir du verbe «  arrufar », «  arrufir » en Cerdagne (froisser), a également été relevée par lui. Il remarque aussi un phénomène courant de labialisation qui permet de comprendre le passage de «  ràfega » en «  rufaca ». Lui-même l’a entendu et a noté « rufaca » en Cerdagne en 1932, avec le sens que nous lui connaissons de « vent borrascós », sans indiquer toutefois qu’il souffle depuis le nord. Comme toponyme, il a relevé lors d’une enquête orale sur le terrain (1960), à la limite des communes de

25 VENTS ET TEMPÊTES

Taurinya et de Clara-Villerach, une « ruta de les Rufaques » fréquentée par ceux qui « pugen al coll de la Creu » (ceux qui montent au col de la Creu) et qui est « per tant un pas obert cap a la vall de Clarà que baixa del Canigó » (qui est ainsi un passage ouvert en direction de la vallée de Clara qui descend du Canigó). Coromines signale également ce mot comme un nom propre.

Nous constatons que, en Cerdagne, la Rufaca souffle donc depuis le nord/ nord-ouest, singulièrement en automne et en hiver. Elle est froide et souvent accompagnée de pluie ou de neige. Elle souffle très fort, particulièrement dans la vallée de Carol mais, aussi, dans celle d’Angoustrine, dont les orientations topographiques favorisent et accélèrent sa circulation, en la canalisant dans les conduits naturels qu’elles constituent.

À Llívia, Manuel Anglada i Ferran décrit la «  rufaca de la Sant Miquel ». Il a constaté, avec d’autres, que ce vent se manifestait à nouveau avec force autour de la Saint-Michel (29 septembre), date traditionnelle de la descente des troupeaux transhumants depuis les estives d’altitude vers les basses plaines. Il nous dit que « l’automne tranquille est subitement interrompu par la rufaca de Sant Miquel […]. Depuis vingt-cinq ans que je suis à Llívia, elle n’a jamais cessé de se manifester […]. Elle descend du Carlit et à la plaine  1 il y a un froid qui, prématuré et inespéré, est perçu comme insupportable. » (traduit du catalan).

Notons que le bulletin municipal de Latour-de-Carol a un titre qui se veut bilingue La Roufaque La Rufaca. Mais la version française n’est que la transposition phonétique de l’original catalan.

1 La Plana. En Cerdagne on distingue, depuis des temps immémoriaux, trois unités topographiques majeures orientées du N-E vers le S-O (depuis le col de la Perche vers le resserrement de la vallée avant la Seu d’Urgell). Elles sont considérées comme des noms propres. Les versants des deux chaînons de montagnes qui culminent à plus de 2 900 m (Puigmal, Carlit et Campcardós – ou Puig Pedrós) s’appellent Baga au sud et Solana au nord. Ils encadrent le large fond de la vallée où coule le Sègre, la Plana

26 MÉMOIRES

LA GAVATXA, NUAGES DE LA VALLÉE DE CAROL : LA TRAMONTANE S’INSTALLE

Ce singulier désigne des neules, des nuages, qui ourlent les crêtes du nord de la vallée de Carol, du Pimorent (Puymorens) jusqu’aux pics de Fontfreda et de les Valletes. La présence de la Gavatxa indique que le temps a changé et que la Tramontane s’est installée. Elle souffle très fort dans la vallée qui lui sert de couloir et accentue sa force. Mais elle assure la présence d’un soleil éclatant alors que la vallée de l’Ariège, au nord de cette chaîne, est recouverte par d’épais nuages : contraste météorologique entre les versants nord (atlantique) et sud (méditerranéen) des Pyrénées. Si les nuages débordent dans la vallée de Carol, en hiver principalement, on peut dire que la Rufaca est au rendez-vous. C’est parce qu’ils viennent des vallées fuxéennes, occitanes, que ces nuages ont été affublés d’un nom collectif féminin, « Gavatx (a) », qui, au masculin pluriel désigne, pour les Catalans, les étrangers situés immédiatement au nord, les Occitans. Cette dénomination nous a été signalée par des habitants catalanophones de la vallée qui avaient conservé le souvenir des appellations traditionnelles.

27 VENTS ET TEMPÊTES

VENTS I

TEMPESTES

Andreu BALENT

Una de les principals manifestacions fisíques de l’aire, element invisible, són els vents. El nostre corpus llegendari llegendari reté els que es distingeixen per llur potència, i, també per les contrarietats que poden causar als animals, als homes i als seus conreus. La Tramuntana és un vent sec i fred que quan, a la Cerdanya, es manifesta com a Rufaca porta núvols, —a vegades unes boires— i neu. La terrible Rufaca l’associen al mal temps de l’hivern. Al Capcie, el Carcanet que a vegades va més enllà del coll de la Quillana té també una mala reputació. Curiosament, el Ponent, a la Cerdanya, la Marinada o el Llevant, al Conflent, que porten unes pluges molt fortes i provoquen inundacions no apareixen en la nostra col·lecta del saber popular.

28 MEMÒRIES

El català designa amb un nom comú, la paraula «  rufaga » o «  rufaca », la ratxa d’un vent molt fort que bufa durant una llarga estona, tot sovint acompanyat amb neu. El geògraf Pau Vila esmentava, el 1926, « les rufagues que venen del Querol » i publicava, fora de text, una fotografia suggestiva d’un camp de sègol les espigues del qual havien quedat clavades al sòl per la neu duta per una d’aquestes rufagues pròpies de la Cerdanya que havia fet estralls el 23 de juny de 1923. Remarquem l’ús que fa aquí de la paraula més corrent del català i no la seva variant pirinenca i més particularment cerdana.

En realitat, a la Cerdanya i al Capcir, aquest vent molt fort que fa arremolinar-se la neu densa i fina que duu o que va caiguent al seu pas també la designen, localment, en català, torb. Aquesta paraula, però, és un sinònim parcial de rufaca, denominació local de la rufaga. Aquesta, freda i forta, no va necessàriament acompanyada amb neu. Pot ser « seca » o dur amb ella uns ruixats molt forts.

Nogensmenys, si seguim les nostres observacions personals i després d’haver interrogat molta gent a la vall de Querol i a d’altres llocs de la Cerdanya (Puigcerdà, Oceja, Er), la rufaca designa un vent fort que bufa des del nord o del nordoest. Mai no designa un vent fort, fins i tot acompanyat amb neu, que bufa des d’una altra direcció. Amb aquest sentit, aquesta paraula és, localment, a la Cerdanya, un nom propi, Rufaca, en part sinònim de Tramuntana. Al Capcir, però, més aviat parlen de Carcanet.

Una obra col·lectiva precisa que « la rufaca sol venir del vessant nord i entra sovint des del vessant atlàntic pirinenc per la vall de Querol amb un vent molt fort i molt fred. Rufacada és un derivat de rufaca. Aquesta paraula designa una tempesta amb violentes ràfegues de vent i, tot sovint, pluja o neu : « Ja tenim la rufacada de Tots Sants ! » Però, sempre segons aquests autors, encara que, stricto sensu, la rufacada designa l’acció de la Rufaca, aquestes paraules tenen gairebé el mateix sentit. Les dues paraules van ser consignades per Joan Coromines. Aquest eminent lingüista indica que la paraula «  rufaca » és influenciada pel llatí «  rufus  » que tradueix per «  roig tèrbol », i, també, destaca la seva semblança amb « ràfega ». La seva alteració des del verb «  arrufar », «  arrufir » a Cerdanya, ell també la va esmentar. A més, remarca un fenomen de labialització que permet entendre el pas de « rufaga » a « rufaca ». Ell mateix va sentir « rufaca » a Cerdanya el 1932 amb el sentit que sabem de «  vent borrascós », nogensmenys no assenyalant que bufa des del nord. Com a topònim, va trobar realitzant una enquesta oral de camp (1960), al límit entre els municipis de Taurinyà i Clarà i Villerac una « ruta de les rufaques » freqüentada pels qui « pugen al coll de la Creu » i que és « per tant un pas obert cap a la vall de Clarà que baixa del Canigó ». Coromines assenyala també aquesta paraula com a nom propi.

29 VENTS I TEMPESTES
LA RUFACA

Constatem doncs que, a Cerdanya, la Rufaca bufa des del nord/nord-oest sobretot a la tardor i a l’hivern. És freda i lliga tot sovint amb pluja o neu. Bufa més aviat molt fort a la vall de Querol, però també a la d’Angostrina les orientacions topogràfiques de la qual afavoreixen i acceleren la circulació, canalitzant-la com si fossin canonades.

A Llívia, Manuel Anglada i Ferran ens dona la descripció de la « Rufaca de Sant Miquel ». Constatà, amb d’altres, que aqueix vent es manifestava amb força al voltant de Sant Miquel (29 de setembre), data de la baixada dels ramats transhumants des de les pastures estivals de l’alta muntanya fins les planes de terra baixa. Ens diu que : «  la tardor tranquil·la s’ha estroncat sobtadament amb la rufaca de Sant Miquel (…). I, amb vint-i-cinc anys que sóc a Llívia mai no ha deixat de comparèixer (…). Baix adel Carlit, i, a la plana1, hi ha un fred que, prematur i inesperat, sol ser insupportable ».

LA GAVATXA, NÚVOLS DE LA VALL DE QUEROL : LA TRAMUNTANA S’ASSENTA

En singular, aquesta paraula designa unes neules, uns núvols vorejaven les carenes del nord de la vall de Querol, des del Pimorent fins als pics de Fontfreda i de les Valletes. La presència de la Gavatxa indica que el temps acaba de canviar i que la Tramuntana s’està establint. Bufa molt fort a la vall, una canal que intensifica la seva força. Manté, però, un sol brillant mentre la vall de l’Arieja, al nord d’aquesta carena, es troba tapada per un gruix considerable de núvols : contrast meteorològic entre els vessants nord (atlàntic) i sud (mediterrani) dels Pirineus. Si els núvols es desborden a la vall de Querol, principalment a l’hivern, es pot dir que la Rufaca (vegeu en aquest llibre el text que tracta d’aquest vent) acudeix a la cita. És perquè venen de les valls foixenques, occitanes, que aquests núvols van ser titllats de Gavatxa, un nom col·lectiu femení, « Gavatx (a) » que, al masculí plural, designa pels catalans els estrangers del proper nord, els occitanes. Uns veïns catalanòfons de la vall ens assenyalaren aquesta denominació ja que havien guardat el record d’un lèxic local tradicional.

1 La Plana. A Cerdanya es sol distingir, des de temps immemorials, tres unitats topogràfiques majors orientades del NE al SO (des del coll de la Perxa fins l’estrenyiment de la vall del Segre abans de la Seu d’Urgell. Llur denominació es considera com a noms propis. Els vessants de les dues serralades que culminen a més de 2900 m (Puigmal, Carlit, Campcardós —o puigpedrós—) es diuen Baga al sud i Solana al nord. Emmarquen l’ample fons de la vall que recorre el Segre, la Plana.

30 MEMÒRIES

Après Histoires de pierres, Histoires de plumes et de poils, Histoires de racines et de rameaux et Histoires d’eau, le groupe des collecteurs de la mémoire orale, en partenariat avec le Parc naturel régional des Pyrénées catalanes a souhaité publier, dans ce cinquième tome de la collection Légendes d’ici, la parole des ancien.nes autour de la thématique de l’air et du feu. L’air pour l’intangible, l’immatériel, l’ésotérique, le surnaturel, la mort et le feu, pour la vie, la chaleur du foyer mais aussi les fêtes traditionnelles ou encore les fournaises.

Les auteurs livrent ici en français et en catalan des anecdotes inédites, relatent des faits marquants ayant eu pour cadre les montagnes catalanes. Ils ont le souhait de transmettre au plus grand nombre les légendes les plus incroyables et les plus méconnues, celles qui ne se racontent que lors des veillées au coin de la cheminée.

Després Històries de pedres, Històries de plomes i pèls, Històries d’arrels i rams i Històries d’aigua, el grup de col·lectors de memòria oral, en col·laboració amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català, ha desitjat publicar, en aquest cinquè volum de la col·lecció Llegendes d’aquí, la paraula dela gent grand al voltant de la temàtica de l’aire i del foc. L’aire per a l’intangible, l’immaterial, l’esotèric, el sobrenatural, la mort; i el foc, per a la vida, l’escalfor de la llar però també les festes tradicionals o les fornals.

Els autors lliuren aquí en francès i en català anècdotes inèdites, i relaten els fets més destacats en el marc de les muntanyes catalanes. Tenen el propòsit de transmetre al màxim de gent les llegendes més increïbles i més desconegudes, aquelles que només es conten a les vetllades a la vora del foc.

ouvrage bilingue

éditions Loubatières

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.