DIA CONTRA L’HOMOFÒBIA EN EL FUTBOL
Servei d’Atenció Integral a la Diversitat sexual, afectiva i de gènere. Ajuntament de Terrassa
CA N’ANGLADA TERRASSA febrer 2018
Diversitat cultural, sexual, afectiva i de gènere al futbol.
DI A CO NT RA L’ HO MO FO BI A
EN EL FU TB OL
Son les 16:30 h, del dijous 15 de febrer, hem quedat amb les companyes Marieta i Èlia al pàrquing per anar juntes a Terrassa. Carreguem la furgo amb tot el material necessari per fer el taller. Fa un dia meravellós i arribem amb temps per veure els espais on ens faran els dos tallers, un pels grans i un pels més petits. La sala polivalent és una mica més espaiosa, així que decidim que serà pels grans. La sala de dalt, és una miqueta més petita, però adaptarem les dinàmiques. Disposem l’espai, cinta pel terra dibuixant 6 quadrats grans, deixant l’espai central lliure. Cada quadrat té un gomet amb un color de la bandera LGTBIQ+. En un altre costat de la sala, banderoles, més cinta adhesiva i retoladors. I amagada, una cursa d’obstacles.
15.02.2018 Arriba l’equip de monitoratge. Ens diuen que els nois i noies estan esperant fora. Sortim per conèixer-los. Fem la divisió per edats, els i les més petites pugen amb Marieta i Èlia, els grans van entrant a la sala, van seient sobre l’escenari, alguns es posen als quadrats... Ens presentem i expliquem que quan fem un taller, ens agrada relacionar mons i conceptes, com en aquest taller que relacionarem l’esport, concretament el futbol amb la diversitat sexual i de gènere. Perquè el dia 19 de febrer es celebra el Dia contra la homofòbia en el futbol. Sabeu que és la diversitat sexual? I l’homofòbia? Hi ha alguns riures, però ho relacionen amb paraules com gai, homosexual, por als homes..., “quins homes?” preguntem. “Als gais”, contesten. Al taller dels petits i petites la paraula homofòbia els hi sona a claustrofòbia, por a pujar a l’ascensor. Introduïm el tema i un noi dels grans pregunta: “Estarem parlant d’això tota l’estona?”. Li diem que d’això, de futbol, de valors com el respecte i d’altres coses, però que ho farem jugant. “Comencem?”
Distribuïm al nois i a les noies en 6 grups amb un gomet del color de la bandera LGTBIQ+. Ho fem de manera aleatòria i es van col·locant al quadrat corresponent. Quan els tenim col·locats els hi diem que els hem dividit en grups amb un criteri, que hem parlat abans amb les monitores i que hauran d’endevinar-ho al final de joc. El criteri és aleatori, no hi ha cap motiu, però ens servirà després per parlar sobre estereotips, prejudicis i etiquetes socials. Expliquem la dinàmica. Direm unes frases i la persona que es senti identificada, farà un pas endavant, fora del quadrat. Si no... es queda quieta, no es pot moure.
Comencem per una frase, que farà que totes les persones estiguin d’acord. “M’agrada el futbol” efectivament tots i totes vam fer un pas endavant. La resta de frases expressen més diversitat d’opinions i situacions. He parat més d’un gol en aquesta temporada; m’agrada sentir-me estimat; només sóc amic/ a de les persones que pensem com jo; crec que totes les persones som diferents per naturalesa; tothom té dret a estimar o relacionar-se amb qui vulgui... Així els nois i noies es van desplaçant per l’espai. “Què ha passat?” preguntem. “On hem començat i on hem acabat?” “Estem més a prop del altres”, diu un noi. Exacte, quan acabem totes les frases, la majoria de nois i noies es troben a l’espai central, molt junts i juntes, perquè aquesta dinàmica va d’això, de que a totes i a tots ens agrada que ens respectin, ser estimats pel que som, que es valorin les nostres opinions i per tant, entenem que també hem de respectar la de les altres persones.
“Per què penseu que hem dividit els grups així?” “Per edats”, diuen , “perquè juguem al mateix equip?” “Penseu que a la societat ens separen a les persones d’alguna manera?”, preguntem. “Si! los negros y los blancos, las chicas, los chicos”, “I penseu que aquestes divisions tenen alguna conseqüència?” “Heu trobat algun punt en comú amb la resta de companys i companyes?” Anem conversant i surten punts en comú, com que ens agrada el futbol, que ens respectin la nostra cultura, religió, idiomes... que no cal que tothom pensi igual...
La diversitat sexual, afectiva i de gènere, com la cultura és un dret que tenim totes les persones. Totes les persones som éssers sexuats i vivim la sexualitat de diferent manera. De diferent manera si, però... tots i totes amb les mateixes condicions?
TRO BEM PUN TS COM UNS : ENS AGR ADA EL FUT BOL ,QU E ENS RES PEC TIN I QUE NO CAL QUE TOT S I TOT ES PEN SEM IGU AL
QU IN S VA LO RS AP RE NE M AL FU TB OL ? Passem a la següent dinàmica, la Carrera de relleus. Fem dos grups i es disposen al fons de l’aula. A l’altre costat, el mural amb la pregunta: Quins valors aprenem jugant al futbol? La dinàmica és molt senzilla, han de sortir corrent, agafar una banderola on es pot llegir El futbol és.... i escriure un valor o una característica que les ofereix el futbol. 3, 2, 1... comença la carrera!.
VALORS AL FUTBOL GRUP PETI TS I PETI TES
Compañía- emoción- hacer amigos, hacer compañeros y hacer goles- es respetar y me ayuda a no rendirme nunca- compañerismo, amor, más amigos, aprender a ganar, a perder y a empatar- Me da pasión- Me encanta- Respeto a mi equipocompañerismo- saludable- genial, mola mucho-valor- diversión.
VALORS AL FUTBOL GRUP GRAN S
Quan acabem la carrera de relleus, ens apropem al mural on hi ha un munt de banderoles. Mireu totes aquestes banderoles. “Què tenen en comú?” “Són positives?” “claro!”, diuen. “Però aquests valors sempre estan presents al terreny de joc?”. “No, de vegades hi ha baralles, insults...” contesten.
Valor personal-confianza-flowcompañerismo- ser buena con el equipo- amistat-ser bueno- inteligencia corporal- tolerancia- respeto y trabajo en equipo- swag- igualdad- químicapaz y diversión- pasión- colaboración 100%- responsabilidad y eleganciacooperación- técnica.
Ens fan sentir bé, com a persones i com a esportistes.
OB ST AC LE S PE R JU GA R AL FU TB OL ?
El mural
dels petits i petites
Anem a veure com aquest valors positius no sempre estan al terreny de joc i com ens afecten. Mostrem la següent dinàmica, “La Carrera d’obstacles”. Al terra, com si fos un entrenament de futbol, hi ha uns pivots formant un circuit, però aquests tenen paraules que discriminen a la gent per no seguir les normes de gènere, sexualitat, cultural, per tenir capacitats funcionals diverses, per tenir un color de pell diferent al blanc o per tenir un cos que no encaixa en una única talla…
Són expressions LGTBIfòbiques, racistes, masclistes, gordofòbiques i capacitistes. Són insults, adjectius que es senten al terreny de joc, però també als vestuaris, a les grades... “JA! Què comenci la carrera!” Cada grup ha de sortir amb una pilota de futbol sortejant els obstacles i mirant al terra. La postura i la conducta dels grup de nois i noies canvia. De cop, és com si estiguessin al camp d’entrenament. Es concentren a la pilota i al company o companya al que li han de passar la pilota per acabar la jugada. Quan tot el grup ha passat pels obstacles, s’agrupen. Els hi donen unes cartolines vermelles i han d’escriure el màxim de paraules que recorden. Nenaza-enano-marimacho-moro-sordomaricón... Recorden la majoria de paraules que hi havia al terra.
Tornem al mural. Dos portaveus de cada grup van cantant les paraules. Fem un recompte. “Quins tipus de paraules són?” preguntem. “Insults”, diuen molts a la vegada. “Són molt negatives”, diu un altre. “Per qué penseu que les hem escrit en una cartolina vervella?” “Es como si fueran tarjetas rojas en el futbol”, contesten. Identifiquem les accions per les quals et treuen targeta vermella. “Quan fas un mal joc, cuando insultas a alguien o le tiras al suelo”.
FORA DE JOC Reflexionem sobre si aquestes paraules les escoltem molt o poc, si les hem dit alguna vegada. “Muchas”, diuen. “Yo alguna vez he dicho alguna, pero sin ninguna intención”. Moltes vegades sentim o diem aquestes paraules i ens pensem que no són violentes, perquè les escoltem cada dia, ens pensem que són normals i que no estem fem mal a ningú. Però...
“A mi me han dicho moro!”, diu un noi. “Pues es que eres moro!”, li contesta un altre noi. “Yo no soy moro, yo he nacido aquí”. Una de les noies diu que a ella no li agrada que li diguin mora, que per ella és un insult. “Es pot ser moro i català?”, preguntem. Les respostes són diverses, per alguns si i per altres no. Es genera un debat sobre la identitat i les etiquetes. Arribem a la conclusió, de què allò important és respectar el nom que es vol posar cada persona, que la identitat que és
un aspecte molt important per la vida de cada persona, i que només cada persona pot decidir com vol ser anomenat o a amb quina identitat s’identifica. El debat i les reflexions són molt interessants, donaria per parlar-ne molta més
estona. Són temes que ens afecten a tots i totes, que poden resultar generadors de desigualtats, però també molts processos d’empoderament i resistència. Però el temps vola, així que... continuem. “Hi ha més targetes al futbol?”, preguntem. “La groga”, diuen. “Quan et criden l’atenció i a la segona t’expulsen”. “Hi ha també la verda”, diu un noi. “Conec a un noi que li van treure una vegada perquè va ajudar a aixecar-se del terra a un company en una caiguda que havien tingut tot dos”.
Amb els grups dels petits i les petites vam donar la volta a aquestes targetes vermelles. Van enganxar al mural unes targetes verdes, per felicitar a aquelles persones que fan del futbol un espai de joc per tothom. Escrivim coses que ens agradaria escolar al camp de futbo i que ens ajudarien a sentir-nos millor i fer sentir millor a la resta de companys i companes.
EL MUR AL DEL S PET ITS I LES PET ITE S
TARGETES VERDES AL CAMP DE JOC GRUP PETI TS I PETI TES
Guapo- Qué Bueno eres jugandoCompañerismo- preocuparse por el otro- Amor- ¡Buen paradón!Pasar la pelota, no quedársela uno.
LA DI VE RS IT AT SE XU AL , AF EC TI VA I DE GÈ NE RE AL S ES PO RT S Col·loquem imatges de diferents esportistes al mural. Demanem a una persona voluntària per a que agafi una targeta amb la fitxa d’un dels o les esportistes. El noi voluntari va descrivint el personatge, sense dir el nom. Identitat de gènere, expressió de gènere, orientació sexual, esport i alguna dada curiosa són les característiques que ens permeten endevinar de qui es tracta. Comencem amb la fitxa del futbolista pel que es celebra el Dia contra l’homofòbia en el futbol. Anglaterra, home, s’expressa en masculí, gai, futbol... “Justin Fashanu!”, criden. Molt bé! Els seus pares eren de Nigèria. És el primer jugador professional de primera divisió en dir obertament que era gai. Els hi expliquem quina és la relació entre Justin Fashanu i la celebració del Dia contra l’homofòbia en el futbol. Es fa un silenci al saber que es va suïcidar.
Expliquem que el 19 de febrer, el dia de l’aniversari del Fashanu, es recorda la seva mort, per evitar que altres esportistes visquin violència pel fet de no ser heterosexuals. En el partit del dissabte es desplegaran unes pancartes contra l’homofòbia i es posaran uns cordons irisats, com la bandera símbol dels drets de les persones gais, lesbianes, trans, bisexuals, intersexuals… Continuem amb els personatges. Van sortint voluntaris, tots tenen moltes ganes de participar i s’abalancen al mural per ser escollits pels seus companys.
Park un-seon, jugadora de futbol coreana; Orlando Cruz, boxejador de Puerto Rico obertament gai, també als rings; Yusra Mardini, refugiada Siria a Berlín, natació; Lian Davis, futbol, Anglaterra, gai... Anem explicant conceptes relacionats amb la diversitat sexual, com pansexual. Un noi explica que té un amic pansensual, que s’enamora de l’ànima de les persones. Parlem d’altres conceptes com asexual, bisexual… Continuem coneixent més esportites relacionats amb la diversitat sexual i de gènere. Triatlon, Estats Units... “Aquest! Aquest!” S’aixequen i es dirigeixen a la fotografia de Chris Mosier. Si és ell, però acabem d’escoltar la seva fitxa. Perquè Chris Mosier ens presenta un aspecte de la seva identitat, que fins ara no hem treballat.
Chris Mosier és Trans. “Trans?”, pregunten. Expliquem que una persona transsexual és aquella que la seva identitat de gènere no està en concordança amb la identitat de gènere que se li va assignar al néixer en funció del sexe biològic. “Llavors?, pregunten. Expliquem que hi ha dones trans, homes trans i persones que no s’identifiquen ni com a homes ni com a dones, perquè hi ha moltes maneres de ser, sentir i viure la transsexualitat. “Pero si es trans, ¿en qué categoría compite?”, pregunten. Els nois van fent preguntes pertinents i amb respecte. Chris Mosier és el primer atleta trans que ha pogut competir en les olimpíades, en la categoria masculina, sense haver de modificar els seus òrgans genitals. Surten preguntes relacionades amb els estereotips de gènere, que si un trans masculí té cos de noi i llavors el seu equip tindrà avantatge perquè els nois són més forts... Els anem treballant, intentant mostrar com els estereotips són generalitzacions que no sempre es funcionen en la realitat, que la força no és exclusiva ni dels nois, ni de les noies, que depèn de cada cos i de l’esport, l’alimentació i altres hàbits de vida...
El debat és intens, però es desenvolupa en un clima de curiositat i ganes de saber. S’acaba el temps de taller. Al centre cívic hi ha una altra activitat, així que hem de ser puntuals. Des del Servei d'Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere, que és qui organitza els actes del Dia contra l’homofòbia en el futbol, han portat la pancarta pels partits de dissabte i els cordons irisats per les bambes. Baixen els petits i petites, que també han acabat el taller. Ens fem unes fotos d’equip amb les pancartes. Amb el xivarri de les fotos i de recollir repartim els cordons per les bambes. Ens acomiadem explicant que són pels partits del dissabte i desitjant-les un bon partit!
MOLTES GRÀCIES NOIS I NOIES DE CA N’ANGLADA!
DI A CO NT RA L’ HO MO FÒ BI A EN EL FU TB OL TERRASSA EXP ERI MEN TAR CRE AR PRO POS AR
PART ITS DEL DISS ABTE
+INFO tel: 661717293 a/e: info@lorelacional.org www.lorelacional.org