Taller:
Danses tradicionals
Albert Palau
Diada de tallers Escola de l'Esplai de Lleida Vilanova de Meià – 03.10.2009
CD .- CONTINGUT PISTES 1.- Piano: Ritme de blanca, negra i corxera. (Gravació facilitada per en J.M. Vega) 2.- Piano: Ritme de blanca, negra i corxera alhora. (Gravació facilitada per en J.M. Vega) 3.- Els 4 sabaters. CD El Galop, danses cantades i jocs dansats. El Sac de danses. 4.- Els esclops d’en Pau. CD El Galop, danses cantades i jocs dansats. El Sac de danses. 5.- Esku dantza. CD Hi ere dantzari. Oskorri 6.- La Fira. CD Danses. El Sac de danses. 7.- El Rogle. CD Fem dansa 10 anys, escoltem, ballem i improvisem. Edita TRAM 8.- Ball de faixes de tardor. CD Fem dansa 10 anys, escoltem, ballem i improvisem. Edita TRAM 9.- Virolet. CD El Galop, danses cantades i jocs dansats. El Sac de danses. 10.- L’Esquerrana. CD Corranda. 11.- El Ball de la maniera. CD Danses. El Sac de danses 12.- Bon dia Lionor. CD Obertura. Clau de lluna. Edita Global. 13.- Joan del riu. CD Danses. El Sac de danses 14.- Cercle de la perdiu. CD Obertura. Clau de lluna. Edita Global 15.- Les encantades. CD Obertura. Clau de lluna. Edita Global ESTRUCTURA DEL TALLER (2,5h. ) 1.- Presentació 2.- Jocs cantats, cançons dansades, danses cantades. 3.- Ritme i moviment (pistes 1 a 5) 4.- Danses per a menuts (pistes 6 i 7) 5.- Danses per a no tan menuts (pistes 9 a 12) 6.- Danses per tothom! (pistes 13 a 15)
1.- Presentació Música + dansa = festa Estar de festa és no anar a treballar ni a l’escola Retrobament amb família i amics Gastronomia més esplèndida de l’habitual ... Seguint dient trobarem unes músiques, unes cançons i uns balls que cadascú situraría en un calendari i en un territori concrets
Per què tradicional? La repetició en l’espai i el temps són dos dels factors determinants a l’hora de definir quelcom com a tradicional. La necessitat d’una “identitat pròpia” és un dels factors decisius per fer nostra una manifestació concreta (ja sigui una cançó, un ball, etc.)
2.- Jocs cantats, cançons dansades, danses cantades. -
Joc Ximic (Podeu trobar la referència en el llibre Ximic, Jocs tradicionals)
-
Cançó:
-
Caminem com a Senyors (negra), pollets (corxera) i gegants (blanca)
-
Els 4 sabaters
-
Els Esclops d’en Pau
Esku dantza (dansa basca)
3.- Ritme i moviment ELS QUATRE SABATERS Amb la mateixa melodia hi ha una versió que on la lletra tracta de quatre llauradors. Aquesta versió d´on es treu aquesta dansa, vincula el moviment dels salts en el ball en la creença que el picament a terra ajudava a fer créixer els vegetals. La versió dels quatre sabaters està més relacionada amb el joc de paper doblegat. De tota manera, la dansa la podem ballar cantant una o altre versió. Durant els anys quaranta i cinquanta encara es jugava i ballava en alguns pobles del Vallès i del Barcelonès.
Punts de dansa i figures Salt amb els peus junts.
Posició inicial Grups de quatre, de manera que quedin encarades les dues parelles. Agafats de les mans, els braços avall i una parella més arrimada, fregant les panxes.
Moviment i evolució En les dues frases musicals (AA´), tot el grup va saltant alhora, caient al temps fort del compàs, amb els peus junts. Els qui estan a frec de panxa comencen saltant enfora, i els altres endins, alternativament. El moviment de saltar no para mai. Edat/nivell recomanable: Educació Infantil (3-6 anys)
ELS ESCLOPS D´EN PAU Dansa popular catalana, molt estesa i coneguda. Té lʼorigen en un joc de segadors, els quals, asseguts a terra en rotllana, sʼanaven passant lʼesclop mentre cantaven la cançó i en arribar a lʼúltim vers, en lloc de passar-lo, seʼl quedaven i el bellugaven al ritme, per continuar immediatament amb el joc, però amb sentit contrari, la qual cosa comportava confusions i la pèrdua de lʼesclop dʼalgun segador novell. Amb el temps es convertí en un joc dansat, protagonista en molts aplecs i festes camperoles. Hi ha moltes variants de melodies, lletra i, sobre tot, de maneres de dansar-lo.
Punts de dansa i figures . Salt amb els peus junts.
Posició inicial Distribuïts per lʼaula, en grups (de quatre a vuit nens), formant files, agafant-se per lʼespatlla del nen de davant.
Moviment i evolució Anem saltant tots alhora amb els peus junts endavant. Fem els salts coincidint amb el temps fort de cada compàs i en arribar a lʼúltim vers (trip i trip i trap) fem tres salts a negres :endavant, enrera i endavant, per tornar a reprendre la marxa anterior. Edat/nivell recomanable: Cicle Inicial de Primària (6-8 anys)
4.- Danses per a menuts tes 6 i 7)ses per a menuts (pistes 6 i 7) LA FIRA Cada vegada més animada. Crida la fira fora el carrer. Totes les noies, compren cofoies. Grans coloraines al mercader. Blau, groc, verd i vermell. El bon home va venent. Blau, groc, verd i vermell. I les noies van comprant. (popular dʼIsrael)
EL ROGLE A la darreria del segle passat el jovent de l'Areny encara voltava al voltant d'un arbre que, segons la tradició, era l'origen del poble que s'havia format al seu voltant. Aquesta tradició era comuna a diverses poblacions dins del nucli de les quals s'aixecava un arbre prominent. Els arbres escollits solien ésser boscans: el pi, l'alzina, el lledó, el roure. - Posició inicial: Tots en una rotllana; un nen o una nena al mig (si són molts es poden col·locar dos) - El que està al mig va voltant per l'interior de la rotllana, durant tota la primera melodia. - Quan comença el segon temps melòdic es detura i s'encara davant d'un nen o nena i marquen un petit punteig acabant amb una suau reverència (peu dret, peu esquerra, peu dret, peu esquerra, pausa, peu esquerra, peu dret, peu esquerra, peu dret, pausa; repetir el moviment). - Torna a començar la primera melodia i ara són dos els nens que volten per dins de la rotllana. - En el segon temps melòdic es deturen i s'encaren amb altre dos nens/es i marquen el punteig,... continuem així fins que tots els nens/es ballen. –
Per acabar un capdavanter executa diversos moviments passant per sota els braços dels altres balladors.
5.- Danses per a no tan menuts BALL DE FAIXES DE TARDOR Faixes o mocadors
VIROLET Ball de bastons
L'ESQUERRANA LʼEsquerrana és una de les danses que es ballen el diumenge de la Festa Major dʼEsterri dʼÀneu a la sortida de la Missa de Fadrins i després dʼunes quantes sardanes. Hi ha gent que anomena lʼEsquerrana al conjunt de danses, però de fet lʼEsquerrana només és una de les quatre que detallem a continuació. o Ball de guapos: És el primer ball, i el que serveix per formar les parelles. o Ball Pla: Amb una estructura típica de Ball pla (A–B) les parelles que comencen en filera, van tancant el cercle sempre seguint el nostre estimat López, el capdanser, i la seva parella. A la frase A les parelles, agafades per una ma, van avançant tot fent el punt pla. Als primers vuit compassos de la frase B, molt lentament, les noies fan una volta sobre elles mateixes en sentit horari i els nois en sentit contra horari. Els següents vuit compassos de la frase B serveixen per fer la volta en el sentit contrari al que sʼhavia fet. o LʼEsquerrana: Les parelles, que han tancat el cercle, sʼencaren. Els nois es posen dins del cercle mirant cap a fora i les noies a fora mirant cap a dins. A la frase A, i sense estar agafats, es fan uns desplaçaments laterals a dreta i esquerra. A la frase B, i agafats, es fa una rotació amb la parella en sentit horari i després en sentit contra horari. A final de la rotació la noia avançarà una parella cap a la seva dreta. El ball sʼacaba quan es torna a ballar amb la parella amb la que sʼhavia iniciat el ball. Cal tenir en compte, que tal i com conta la llegenda, els nois ballen amb el braç esquerre al darrere, com si no el tinguessin. Trobareu més informació, la descripció de la dansa i uns gràfics a : MAS CORRETGÉ, ROSA. DANSÀNEU. ELS BALLS POPULARS DEL PALLARS. VOLUM 1. Ed. El Mèdol. Col. LʼAgulla. Tarragona 1992. o El Corrido: Ball a lʼestil de lʼentrada del Ball de gitanes, on les parelles agafades per una mà, i seguint altre cop al López i la seva parella, van ballant el punt de galop tot fent unes evolucions per la plaça per acabar marxant per un dels extrems.
EL BALL DE LA MANIERA
BON DIA LIONOR
6.- Danses per tothom! JOAN DEL RIU
CERCLE DE LA PERDIU Contradansa
LES ENCANTADES Xotis
REFERÈNCIES A LA XARXA http://www.xtec.cat/~ltorres3/projecte/index.htm Dansa a l'escola. Informació de danses. http://argidansa.blogspot.com/ Dansa a l'escola. Videos i música. Es poden descarregar. http://www.festcat09.cat/plantilla1_escola.php?id=3 Dansàneu. http://www.elpregonero.info/bailes.htm Base de dades de danses de tot el món. BIBLIOGRAFIA – El sac de danses. El Galop. Editorial Altafulla. Barcelona. 1996 – El sac de danses. Punta i taló. Editorial Altafulla. Barcelona. 1984. – El sac de danses. El risto. Editorial Altafulla. Barcelona. BLOC Si entreu en aquest bloc hi trobareu el dossier penjat, us el podeu descarregar. http://giraigira.blogspot.com/
CORREU apalau2@gmail.com
Gràcies per ballar i fer ballar!