Lo Campus 20 by Lo Campus

Febrer · Març 2013

Cinquena època

Número 20

El periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

LO CAMPUS

2 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer · Març 2013

BENVINGUT LO CAMPUS DIARI !!! Per celebrar des de LO CAMPUS l’aparició del nou LO CAMPUS DIARI reproduïm la PRIMERA EDITORIAL que varen publicar en aparèixer aquest mes de gener passat. A més, ens solidaritzem públicament amb els continguts i els valors que ens exposen, tot un compromís amb els nostres lectors.

PRIMERA EDITORIAL de LO CAMPUS DIARI Crear un diari digital de premsa universitària de l’espai català de comunicació és una enorme satisfacció i una gran aventura. Sobretot és una satisfacció participar, ni que sigui de manera modesta, a l’aprofundiment de la qualitat democràtica de la nostra universitat. Perquè no hi ha democràcia a la universitat sense informació, sense opinió i sense debat. La universitat pública burocratitzada i funcionarial o la universitat privada comercialitzada i com un salvatge negoci, son història o haurien de ser història; i el periodisme universitari pot contribuir a consolidar una universitat de creació intel·lectual, de risc i renovació, d’actitud crítica i que dóna solucions als gran i petits problemes de la nostra societat. Busquem la professionalitat i la llibertat.

Llibertat que també incideix en la llengua catalana. LO CAMPUS DIARI és una aposta perquè el nostre l’espai de comunicació tingui una eina normalitzada de premsa universitària global en català. La llengua catalana pateix a l’Aula, pateix en el món institucional universitari, pateix en els llibres d’estudi, pateix en el material didàctic i pateix en els apunts. El nostre valencià, illenc, rossellonès, andorrà i alguerès o sigui la llengua catalana necessita espais comuns de treball i diàleg i la nostra publicació en potser una bona plataforma.

luntariat per fer possible tants ponts com necessitem i tanta filigrana de teixit florentí com ens fa falta. Som privats i independents, som estudiants i professors, i som uns incordis que de manera constant treballarem per aquesta causa : que és donar veu a tothom, criticar-ho tot i entendre el que passa a la “botiga i rebotiga” de la nostra universitat, la de parla catalana com la global. locampus.com

Però res és regalat i caldran moltes dosis de militància cultural i de vo-

EDITORIAL 2

ETSEA : escac i mat en gestió El torneig d’escacs a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrícola (ETSEA) com una de les activitats per celebrar el seu 40 aniversari és també tota una metàfora de la bomba que ha explotat a ETSEA: Cap professor/a s’ha presentat com a candidat/a per ser Director o Directora de l’Escola. Som uns cracs de la docència, som un cracs de la recerca, però tenim un enorme problema en la gestió acadèmica.

la proa i l’ estàndard de la Universitat de Lleida. Si algú pensa en la Universitat de Catalunya com un conjunt i vol caracteritzar el paper de la UdL, tant nosaltres com els de fora, pensem i pensen que Agrònoms és la nostra especialització natural amb un lligam indiscutible en el territori. Doncs bé, d’aquesta nau ningú en vol ser capità.

Certament, cap professor en té la obligació d’exercir un càrrec de gestió a l’Escola, però sembla inconcebible que no s’hagi previst un recanvi per portar la direcció de la nostra ETSEA.

La dada segura del per què on som és que Maria Rosa Teira, ja ex-Directora, no es presentà a la reelecció per raons personals. Com que no va de malalties sinó de naixement, celebrem que entri en una etapa de suma felicitat. I per no neguitejar-la deixarem de fer balanç del seu eclèctic mandat.

Agrònoms és més que una Escola, és

La normativa diu que sinó hi ha can-

Coedita: l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL” i l’Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“Associacion Culturau e Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

LO CAMPUS Redacció: Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª 25001 Lleida · Telèfons: 973204907 / 649405630 redaccio@locampus.cat http://www.locampus.cat

didats, no hi hauran eleccions i el futur directiu serà designat pel Rector i ratificat pel Consell de Govern de la UdL. No direu que no és paradoxal que fa dos dies que el Rector Fernández encenia ETSEA per no saber-ne defensar els seus interessos davant l’Administració catalana en la designacions d’un Màster emblemàtic, i que fins i tot algun sector d’Agrònoms, no només qüestionava al Rector, sinó que directament en demanava la seva dimissió, ara sigui el propi Rector qui intervingui directament per designar-ne un Director o Directora.

Editor i Director: Joan-Ramon Colomines-Companys Disseny i maquetació: Patrícia Sala

On són tots aquells professors tant crítics? On són aquells que tant cantaven amor etern a l’Escola? Com és que no es comprometent en la direcció d’ETSEA ? El més inquietant serà que triaran algú per lliure designació, la professora o professor acceptarà encantat i s’haurà estalviat unes eleccions i tota la legitimitat democràtica. ETSEA haurà perdut un altre llençol en tot aquest joc d’estratègies i tàctiques, similars als escacs.

LO CAMPUS 20 Versions de paper i digital. Dipòsit Legal: L-658-08

Febrer · Març 2013

LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

LO CAMPUS DIARI el primer diari digital universitari independent > Multi-plataforma de comunicació de premsa universitària de l’espai català de comunicació > Dues versions: per a web i per a “mobile” en tauletes i mòbils > Cada dia: nova informació, opinió i serveis universitaris

Entrevista al director de LO CAMPUS DIARI per Martí Parellada (Lleida)

Acaba d’aparèixer a la xarxa una nova publicació de premsa universitària: LO CAMPUS DIARI i perquè ens expliqui el nou projecte hem entrevistat el seu nou director, el periodista i politicòleg Joan-Ramon Colomines-Companys. En Joan-Ramon, en JR o el senyor Colomines, segons el context, és un vell conegut nostre, perquè també és el director d’aquesta revista LO CAMPUS. 1. Que és això de LO CAMPUS DIARI? És un diari digital en obert, penjat a Internet especialitzat en premsa universitària. Tecnològicament és més: és una multi-plataforma de comunicació que incorporà dues versions de visualització diferents. O és pot veure en versió Web a través de l’ordinador o altres pantalles que tenen accés a les webs com tauletes i mòbils. O també és pot veure en una versió especial i diferent, denominada “mobile” per a tauletes i mòbils d’última generació. Varem començar el 7 de gener d’enguany, en fase beta de proves i ara ja està funcionant permanentment, encara no a tota màquina, però ens hi estem a-

propant..

2. Dieu que fa premsa universitària: com nosaltres LO CAMPUS? Sí i no, exactament. Per premsa universitària s’entén no només com informació i opinió sobre que passa a la universitat en docència, recerca, gestió i vida universitària en general, sinó també totes aquelles temàtiques culturals i cíviques que poden interessar especialment a un jove, com també a qualsevol membre d’una comunitat universitària. El periodisme d’aquesta revista LO CAMPUS és sobre la comunitat universitària de Ponent, tant sobre la Universitat de Lleida, com dels estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya que viuen a les Terres de Lleida, mentre que LO CAMPUS DIARI és

sobre les universitats de parla catalana.

d’altres el francès o l’italià.

3. Quines són les universitats de parla catalana?

Dic català, perquè és el nom de la llengua científicament parlant, però vull dir també, perquè és exactament igual: valencià o mallorquí.

La resposta hauria d’esser obvia, són aquelles universitats que incorporen la llengua catalana com eix lingüístic de la seva docència i comunicació institucional. De fet no n’hi cap que tingui el català en exclusiva: unes tenen també el castellà i

Les 21 universitats de parla catalana CATALUNYA Universitat Abat Oliba CEU Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat Internacional de Catalunya Universitat de Lleida Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra

Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Universitat de Vic PAÍS VALENCIÀ Universitat d’Alacant Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernández d’Elx Universitat Politècnica de València Universitat de València

L’abast territorial de LO CAMPUS DIARI és el dels territoris de parla catalana, dels Països Catalans, de l’espai català de comunicació o del corredor del Medite-

locampusdiari.com ILLES BALEARS Universitat de les Illes Balears CATALUNYA NORD Universitat de Perpinyà Via Domitia ANDORRA Universitat d’Andorra ALGUER Universitat de Sàsser

4 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran rrani, per utilitzar quatre denominacions a l’ús. És el territori de les 21 universitats de parla catalana de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer.

4. A nivell universitari, no en diuen espai de la Xarxa Vives? Sí, també. I és diu “espai de la Xarxa Vives” perquè és refereix a la Xarxa Vives, que és un portal de comunicació corporativa, que a nivell oficial i institucional involucra a les 21 universitats de parla catalana. Però nosaltres som independents, som privats inserits en l’associacionisme i fem periodisme universitari i no comunicació institucional de les universitats. Diem que fem periodisme SOBRE les universitats, no comunicació DE les universitats. Això no vol dir, que LO CAMPUS DIARI no inclogui tota mena de Serveis universitaris, des de convocatòries fins noticiari d’actes. Serà més o menys florits, depenen de la nostra habilitat per recollir aquesta informació o de la col·laboració que els implicats ens donin.

5. Quin impacte tindrà LO CAMPUS DIARI en la cohesió social i territorial ? Una multi-plataforma de premsa universitària com LO CAMPUS DIARI, només és un producte editorial, però a l’entorn d’aquest eix intel·lectual s’hi crearan sinergies de participació de diferents comunitats universitàries de l’espai català de comunicació. El client/públic/usuari de les 21 universitats públiques i privades a que ens

adrecem, tenen visions estratègiques de desenvolupament diferents i estan composades per una comunitat de estudiants, professors i personal administratiu i de gestió similars, però molt diferenciada en l’estructura social. No només per la procedència dels seus membres, sinó també per les necessitats, interessos, opinions, creences o actituds de cadascuna de les seves “poblacions”. LO CAMPUS DIARI ofereix premsa universitària amb informació rigorosa, interpretació i opinió. Potenciant premsa participativa en la seva creació, com en la seva projecció. Serà un pol de debat, critica i consens. Una manera potent de articular cohesió social entre els sectors universitaris de l’estudi, de la docència, de la recerca i de la gestió en estudis superiors. L’aportació de LO CAMPUS DIARI en la cohesió territorial pot ser interessant i positiva. Per posar dos extrems territorials: no creiem que avui la comunitat universitària de la Universitat de Perpinyà Via Domitia i la de la Universitat Miguel Hernández d’Elx tinguin cap mena de connexió a nivell de base, o sigui dels seus membres, doncs, la nostra publicació els connectarà i interpel·larà diàriament. Òbviament serà voluntat de l’usuari aproparse a la multi-plataforma, però el nostre màrqueting comunicacional li oferirà uns punts de referència cultural i lingüístics que encara que no els “compri” els tindrà com a punts de referència.

6. Quina utilitat, interès professional i cultural tindrà LO CAMPUS DIARI?

El nostre diari digital és un producte editorial de premsa universitària. La premsa universitària a Europa, n’hi ha de tres menes: la realitzada des d’organismes de representació estudiantil de les universitats; la realitzada per professionals de premsa com a producte jove, oferint fonamentalment continguts de lleure i el tercer tipus: la realitzada per professionals de la premsa, oferint vida universitària, tant acadèmica, com social. Als Països Catalans i sobretot a Catalunya i País Valencià, hi ha premsa universitària que ens ve de Madrid amb uns amplis continguts de lleure. A nivell del Principat de Catalunya i en llengua catalana, hi ha molt poques opcions, quasi totes primen el valor jove del lleure i només aquest LO CAMPUS aposta per la vida acadèmica pura i dura. Ens podem trobar que mentre la competència fa tota una portada amb un cantant de rock de moda, LO CAMPUS competint amb tota una portada del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la imatge d’un Rector. LO CAMPUS DIARI té utilitat de comunicació inter-universitària i interès professional en apostar pel rigor intel·lectual utilitzant últimes tecnologies de multiplataforma. I culturalment té interès per crear un valor de la comunicació en estudis superiors de claredat, compromís i crítica. Amb el plus cultural que potenciarem el valor emergent creatiu en tot tipus d’expressió intel·lectual de les universitats de parla catalana.

7. Quin és el caire estratègic i inno-

Febrer · Març 2013 vador de LO CAMPUS DIARI? El caire estratègica i innovador és el de desenvolupar i re-dissenyar el periodisme universitari a casa nostra. El de fer-ho amb una multi-plataforma a la xarxa, utilitzant tecnologies de comunicació d’última generació. El de fer-ho en llengua catalana. El de fer-ho a l’àmbit geogràfic dels Països Catalans. El fer-ho en les comunitats universitàries de les 21 universitats de parla catalana. El fer-ho des d’un equip aranès i de Lleida, aportant característiques i valors culturals i territorials diferents, que donen un valor a LO CAMPUS DIARI de producte sorgit del territori amb vocació global, per això seguirem utilitzant en la nova capçalera del diari el terme “LO”, com a crit i expressió territorial.

8. Així doncs : és un producte de Lleida? Un producte de Lleida i d’Aran, com aquest LO CAMPUS. Perquè al darrera de LO CAMPUS DIARI també hi ha l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS, sorgida a la Universitat de Lleida i l’Associació cultural i cívica Vivència Aranesa amb seu central a Vielha i delegació amb redacció de premsa a Lleida. Amb tota humilitat però reivindicantho, penso que hauríem d’estar contents que des de Lleida sorgeixin iniciatives d’àmplia projecció, perquè de fet, ho veiem constantment, no només tenim lectors, de les universitats, en tenim d’una amplia zona de territori perquè Internet ens fa arribar a tot arreu.

Febrer · Març 2013

LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Crònica i opinió

Nous i reforçats degans i deganes, directors i directores de la UdL S’han realitzat les eleccions als Deganats de tots els centres de la Universitat de Lleida (UdL). Dels sis centres implicats han estat unes eleccions poc competitives, perquè excepte a la Facultat de Medicina, a la resta de centre només s’hi presentava una candidatura. Malgrat tot, com que algun candidat o candidata es presentava per repetir mandat, també ha estat interessant veure quina acceptació tenia novament entre els votants. Per escollir Director/a o Degà/De-

gana d’una Escola o Facultat el cos electoral són els membres de la Junta d’Escola o Facultat. O sigui, les candidatures saben perfectament que la seva elecció tenia dos temps: haver aconseguit prèviament en les eleccions una Junta favorable i desprès tornar aconseguir les fidelitats per ésser votat o votada.

primera vegada, caldria buscar més pistes per entendre els resultats. Els esdeveniments es mereixen –a part de les cròniques periodístiques- que els nostres investigadors socials facin recerca sobre les eleccions universitàries, per entendre millor els processos i el comportament del nostre electorat com a comunitat educativa.

Cada Escola o Facultat de la UdL és un món, i lluny de la simplista presentació oficial dels resultats electorals de si ha estat “mascle” o “femella” el guanyador i si ho ha aconseguit per

Tenim un fet especial: el cas de la nostra Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrícola (ETSEA) en la que cap professor/a s’ha presentat com a candidat/a per ser Director o

Directora de l’Escola. A part de les consideracions d’opinió que LO CAMPUS expressa en el seu EDITORIAL d’aquest número, ja se sap qui proposa el Rector Fernández com a Director d’ETSEA i que ho acabarà de ratificar el Consell de govern de la UdL. Es tracta del professor Narciso Pastor. I del professor en procés d’ésser anomenat oficialment com a Director, en publiquem en aquest LO CAMPUS les seves respostes a un breu qüestionari a la propera pàgina 6.

Escola Politècnica Superior

Facultat de Dret i Economia

Facultat de Medicina

Nova Degana. La Doctora Rosa Soler nova Degana

Reelegit el Director. El professor Francesc Giné de Sola nou Director

Nova Degana. La professora Maria José Puyalto nova Degana

Eleccions competitives amb dos candidats: La doctora Rosa Soler i el doctor Joan Prat.

Candidata única. 64 vots a favor i 4 en blanc.

Candidat únic. 39 vots a favor.

28 vots a favor de la doctora Soler, 11 vots pels doctor Prat, 7 vots en blanc i 2 nuls.

L’equip de direcció: Vice-degana: Mercè Castillo Vice-degana: Maria Jesús Gómez Cap d’Estudis del Grau en Dret: Adoración Padial Cap d’Estudis del Grau en ADE i del Grau en Turisme: Yolanda Montegut Secretària acadèmica: Teresa Torres Coordinadora del Grau en Dret: Neus Cortada Coordinador del Grau en ADE: Jaume Codina Coordinadora del Grau en Turisme: Natàlia Daries Coordinadora de la Doble titulació Enginyeria Informàtica i ADE: Sílvia Miquel Coordinador del pràcticum del grau en Dret: Eduardo Piedrabuena Coordinadores del pràcticum dels graus en ADE i Turisme: Anna Vendrell i Anna Tena

L’equip de direcció:

L’equip de direcció: Vice-degana: Rosa M Martí. Vice-degana: Montserrat Rue Cap d’estudis: Jorge Soler Secretari acadèmic: Javier Trujillano Coordinador Medicina: Francesc Purroy Coordinador Nutrició: José Serrano Coordinadora Màster: Marta Llovera Coordinador rotatori: Manel Portero Coordinador de Biomedicina l’ex-degà Joan Ribera

Facultat de les Ciències de l’Educació

Secretària Acadèmica: Margarita Moltó Cap d’Estudis dels Ensenyament d’Informàtica: Magda Valls Cap d’estudis dels Ensenyaments d’Industrial i Arquitectura Tècnica: Gabriel Pérez Sotsdirector a més de responsable en Relacions Internacionals i Relacions amb les Empreses: Cristian Solé

Facultat de Lletres

Facultat d’Infermeria

Reelegida la Degana. La professora Maria-Pau Cornadó Degana per segon mandat

Reelegit el Degà. El professor Joan Busqueta Degà per segon mandat

Nou Degà. El professor Joan Blanco nou Degà

Candidata única. 56 vots a favor i 15 en blanc.

Candidat únic. 27 vots a favor i 4 en blanc.

Candidat únic. 73 vots a favor i 5 en blanc.

L’equip de direcció:

Vicedegà Secretari acadèmic: Àngel Blanch Vicedegana Cap d’Estudis d’Educació Social, Treball Social i Psicologia: Conxita Vendrell Vicedegana Cap d’Estudis d’Educació Primària i Educació Infantil: Ma Alba Herrera Vicedegana Coordinadora de pràctiques d’Educació Social, Treball Social i Psicologia: Anna Mata Vicedegana Coordinadora de pràctiques d’Educació Primària i Educació Infantil: Ma Sequeros Astudillo

Vice-degana Cap d’estudis: Teresa Torner Vice-degana: Carmen Nuín Secretari acadèmic: Francesc Valenzuela

Vice-degana cap d’estudis: Carme Figuerola Vice-degana: Carme Bellet Vice-degà: Josep Anton Clua Secretària acadèmica: Rosa M. Mateu

La proposta del Rector Fernández del nou Director d’ETSEA

6 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer · Març 2013

El Rector ha proposat a Narciso Pastor com a nou Director d’ETSEA de la UdL El Consell de Govern l’haurà de ratificat A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrícola (ETSEA) cap professor/a s’ha presentat com a candidat/a per a ser Director o Directora de l’Escola. Com estableix el Reglament del Centre i els Estatuts de la UdL el Consell de Govern en farà la designació a proposta del Rector. El Rector Fernández a proposat al professor Narciso Pastor ser-ne el nou Director. Com a primícia hem demanat al Director in pectore que ens contestes unes preguntes.

Per que heu acceptar ser Director per designació i no us heu presentat a les eleccions pel càrrec? Bona pregunta. És possible que no hi hagi una resposta única. Potser, de totes elles la més significativa és la que he decidit assumir el càrrec “per responsabilitat i compromís amb l’ETSEA”. És cert que la designació del Rector és motivada pel fet que no s’hagi presentat cap candidat al càrrec de director de l’Escola, aspecte que no es donava en els 40 anys d’història, però una vegada que això ha succeït, tal com defineix el Reglament, és el Rector qui designarà el nou director. També és cert que vaig rebre la proposta del Rector amb una gran sorpresa, ja que estic convençut que a l’Escola d’Agrònoms hi ha professionals

amb gran vàlua que estan molt preparats per assumir la responsabilitat. Potser les circumstàncies del moment actual, que fa que tots caiguem en certa desànim, etc. ha provocat que aquesta gent no s’hagi decidit a fer aquest pas. Vull finalment afegir que, tot i tractar-se d’una designació per part del Rector, tal com defineix el reglament, assumeixo el càrrec amb plena responsabilitat com vaig dir abans, però també amb total independència.

Com veieu el futur d’ETSEA, ara que hem celebrat els seus 40 anys? Des que l’Escola d’Agrònoms començar el seu camí allà per 1972 ha anat assumint reptes constantment (tant docents com d’investigació), per exemple en el seu moment varem ser la primera Escola d’Enginyeria Agrària que va instal·lar el sistema cíclic de 3 + 2, i que posteriorment va ser assumit per altres centres, i així ha continuat adoptant i innovant en el context agroalimentari i forestal del nostre país. Durant aquests anys Agrònoms s’ha constituït com el principal campus agroalimentari i forestal universitari de Catalunya i de la Vall de l’Ebre, i un dels més significatius de l’Estat espanyol en l’àmbit agroalimentari gràcies a l’esforç de molta gent, actualment a Agrònoms s’imparteixen 5 Graus (Grau en Enginyeria

Agrària i Alimentària, Grau en Enginyeria Forestal, Grau en Ciència i Salut Animal, Grau en Biotecnologia i Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments) i 11 màsters oficials (2 d’ells Erasmus Mundus; en l’actualitat tenim 16 grups d’investigació reconeguts, i així un llarg etcètera. la veritat és que durant aquests 4 decennis s’han anat establint unes bases rígides i consistents que sens dubte ens permeten abordar el futur amb garantia i capacitat per anar assumint els reptes que es vagin plantejant.

Qui és el professor Pastor? J. Narcís Pastor és Doctor Enginyer Agrònom per la Universitat de Lleida. Va iniciar la seva activitat docent universitària l’any 1993 al Departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria. Durant aquests anys ha desenvolupat docència en l’àmbit de

la jardineria, els espais verds i la producció de planta hortícola i ornamental. La investigació desenvolupada també s’emmarca en l’àmbit de la producció de planta hortícola i ornamental (aspectes sobre els que va desenvolupar la seva tesi doctoral llegida el 2002). Respecte de la seva experiència en gestió, el professor Pastor ha ocupat càrrecs de gestió en el seu departament (Secretari Acadèmic durant 5 anys), així com a la Direcció de l’ETSEA (Sotsdirector d’Infraestructures i Serveis durant 6 anys sota la direcció del Dr Antoni Michelena). Cal dir que el professor Pastor havia estat elegit en el Departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria recentment per ocupar el càrrec de director del Departament durant els pròxims tres anys. La designació del Rector per ocupar el lloc de director de l’ETSEA ha provocat la seva renúncia a exercir aquest càrrec.

Un ciutadà del món a Cardiff Recordo els primers dies quant vaig començar a estudiar Dret a la Universitat de Lleida, com de tant en tant es parlava de l’ERASMUS, sentia a dir, que era una de les millors experiències de la vida, un programa on aprenies o milloraves un idioma, coneixies gent d’arreu del món ...

Quant vaig arribar a tercer, després de tot el que havia sentit i llegit en relació a l’ERASMUS, vaig decidir presentat la sol·licitud a l’Oficina de Relacions Internacionals per anar a la capital del país de Gales, Cardiff. Recordo com si fos ahir, la sensació que tenia d’estar perdut al mig d’un desert en el sentit que hauria de fer muntanyes i muntanyes de papers i tràmits. La veritat, és que tot el procés va resultar ser més fàcil del que m’esperava, a més a més, en tot moment vaig tenir l’ajuda dels treballadors de l’Oficina de Relacions Internacionals, la qual va ser, abans i al llarg del programa, crucial per resoldre tot els problemes que anaven sorgint. El dia 18 de setembre de 2012 agafava l’avió des de Barcelona direcció Cardiff, estava molt il·lusionat però per altra banda força inquiet. No sabia que m’esperava a Cardiff, ni com seria i em preguntava les mateixes preguntes d’incertesa que tothom té en aquest tipus d’experiències. Quant vaig arribar, la primera setmana, que va ser, sense cap mena de dubte, la més “difícil”, vaig trobar que tota la ciutat era nova per mi, no sabia ni tant sols on havia d’anar a comprar una barra de pa. Estava sol, fins que poc a poc aquestes pors van desaparèixer perquè m’anava ajuntant amb gent d’altres indrets d’Europa o del món que també eren estudiants i estaven en la mateixa situació. Quant vaig tenir un grup amb la qual poder parlar i fer coses, és quant realment va començar la veritable experiència de l’ERASMUS. Gràcies a la reflexió d’una amiga, em vaig adonar que les relacions en aquets tipus d’experiències son més intenses. Intenses en el sentit que la gent esta més receptiva i donar més de si, ja que tothom està en la mateixa situació de soledat i inseguretat.

La universitat és un espai d’aprenentatge molt important per a la formació acadèmica d’un mateix. La universitat ens forma des d’una vesant molt teòrica però hi ha aspectes de la vida que en una classe, ni tant sols en un llibre s’aprenen, aspectes pràctics que, crec, únicament s’aprenen a través de l’experiència. Tot aquest seguit d’aspectes en una classe és pràcticament impossible. Una de les reflexions que faig és que l’ERASMUS és el millor llibre que la universitat et pot facilitar per aprendre aquets punts. Sens dubte, l’ERASMUS és una experiència molt enriquidora, però el que més he aprés és que t’adones de la grandària que té el món on vivim, en el sentit que després d’haver conegut gent d’arreu del món i conèixer altres cultures completament diferents, que no tenen res a veure amb la catalana, descobreixes que ets un ciutadà universal. Aquesta reflexió, es una de les més profundes que m’emporto a la maleta de Cardiff. Un món on t’has d’obrir portes constantment i que realment no saps on acabaràs treballant ni vivint perquè és un espai immens però a l’hora petit i molt connectat. Espero i desitjo que després d’aquesta breu lectura sobre el que ha estat per mi l’ERASMUS us animeu a sortir i a conèixer món, penseu que sempre podeu tornar a casa. N’estic convençut que tots els que hem sortit en un grau major o menor estàvem nerviosos, inquiets,.. però que la por no us faci quedar a casa perquè un cop estàs adaptat no voldràs tornar a casa. Francesc López Solé Estudiant 4rt curs del Grau de Dret Facultat de Dret i Economia Universitat de Lleida.

Febrer · Març 2013

LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Josep Anton Planell serà el nou Rector de la UOC desprès d’un procés de selecció a l’estil privat

Començant un procés de selecció amb anuncis a la premsa ha acabat en que el patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya ha elegit el candidat per unanimitat entre una terna, per dirigir la Universitat

Oberta de Catalunya (UOC), –la universitat virtual pública de Catalunya.

es podria prolongar fins a la Setmana Santa.

L’elegit com a nou Rector de la UOC ha estat el professor Josep Anton Planell i Estany (Barcelona, 1951), llicenciat en Física per la UB i doctor en Ciències dels Materials per la Universitat de Londres, actualment és director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, creat el 2005 i vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya.

És interessant, en època de discussió de la governança de la universitat pública, repassar com ha anat el procés de selecció quasi bé típic d’una selecció de personal privada per a un lloc de treball d’alta direcció. Comença amb anuncis ofertant el lloc de treball o sigui de Rector.

Ara el candidat ha d’explicar ara el seu projecte al consell assessor de la UOC i a una representació del professorat en una reunió del proper dia 28. Després, aquest òrgan remetrà un informe al patronat, que formalitzarà el seu nomenament en una altra reunió de la primera quinzena de març. Posteriorment serà ratificat pel Govern de la Generalitat. Quan sigui oficial, s’obrirà un període de traspàs de poders que

El procés d’elecció va començar el març de l’any passat quan el patronat va designar una comissió encarregada de nomenar un comitè científic, que al seu torn havia de seleccionar els candidats. Aquest comitè el van formar Manuel Castells, Jaume Pagès i Rolf Tarrach. A l’estiu es va iniciar el període de presentació de candidatures. Hi va haver fins a 45 candidats, alguns dels quals estrangers, i finalment el comitè en va seleccionar dos. Aleshores, la co-

missió del patronat va considerar que era necessària una terna i va ampliar el termini de presentació de candidats, encara que algunes fonts opinen que el problema era que no es considerava cap d’ells idoni. El comitè va presentar fa dues setmanes quatre noms i tres van passar a la reunió del patronat d’ahir. S’ha pogut saber que els candidats descartats són dos catedràtics que ja han estat rectors a Catalunya i Galicia. El procés s’ha allargat amb gairebé dos mesos de retard, entrant en una situació delicada perquè el mandat de l’encara Rectora Imma Tubella finalitzava el desembre i es volia incorporar a la docència en una universitat de París. El nou Rector ha estat elegit per a set anys, a traves d’un procés de selecció privat, -a part de les posteriors formalitats institucionals de ratificació-, per dirigir una universitat pública.

“U-Multirank”, la nova classificació internacional de les universitats > La Unió Europea n’és la promotora Una nova classificació de les universitats, establerta amb finançament de la Unió Europea, s’ha posat des del 30 de gener d’enguany, a disposició del públic sota la Presidència irlandesa de la Unió Europea a Dublín. Aquesta classificació se la coneixerà com U-Multirank. La nova llista «multidimensional» representa una superació dels enfocaments tradicionals de la classificació del rendiment de les universitats, que es centraven de manera desproporcionada en l’excel·lència de la investigació. En canvi, ara es valorarà a les universitats d’acord amb una àmplia sèrie de factors, distribuïts en cinc àrees: prestigi de la investigació, qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge, orientació internacional, èxits en la transferència de coneixements (com associacions amb empreses, incloses les emergents) i contribució al creixement regional. S’espera que s’inscriguin unes cinc-centes universitats d’Europa i d’arreu del món per participar en la clas-

> S’aplicarà a les universitats de Catalunya

sificació, els primers resultats es publicaran a principis de 2014.

Catalunya també s’adhereix al “U-Multirank” Les 12 universitats catalanes, amb l’impuls del Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Consell Interuniversitari, avaluaran la seva qualitat i competitivitat amb el nou sistema d’indicadors U-Multirank impulsat per la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea. Aquest sistema de valoració, al qual s’hi han adherit voluntàriament 500 universitats internacionals, està dissenyat amb diversos paràmetres per tal d’oferir una informació rigorosa i més flexible, amb l’objectiu de reflectir la diversitat de situacions de les universitats, sobretot europees. La qualitat i prestigi de les universitats es mesura, en bona part, per la seva posició en els sistemes de rànquings internacionals com el QS World University Ranking, el Times Higher Education (THE) o l’Academic Ranking World Universities (ARWU), entre d’altres. Aquests rànquings serveix sovint als alumnes per seleccionar entre diferents opcions i sovint aquesta és la font la que utilitzen els mitjans de comunicació per informar sobre la qualitat del sistema català d’universitats. El nou sistema d’indicadors europeu U-Multirank, que s’aplicarà només a les universitats presencials, es fonamenta en els següents aspectes:

Multidimensionalitat. El nou indicador analitzarà diversos àmbits com la docència i l’aprenentatge; la recerca; la transferència de coneixement; la internacionalització i les relacions amb el territori. Adaptabilitat a l’usuari. L’U-Multirank deixa la decisió sobre la rellevància dels diferents àmbits al criteri i les necessitats de l’usuari. Orientat als stakeholders. Els agents implicats en el sistema universitari participen en el desenvolupament dels indicadors i de les funcions del sistema. Diversitat de les institucions. L’excel·lència d’una universitat no es mesura exclusivament segons uns criteris determinats, sinó que tindrà en compte els diferents perfils existents. A la vegada, proveirà informació a diferents nivells, ja sigui institucional o de camps concrets. D’aquesta manera es farà visible la diversitat dels diferents perfils d’universitats existents. La presència de les universitats catalanes en el projecte U-Multirank potenciarà la seva visibilitat internacional i permetrà emprendre accions per maximitzar-ne la presència en els rànquings internacionals. També ajudarà a refermar el seu posicionament estratègic en el sistema d’educació superior de Catalunya.

Operativa per la implantació Haurà elaborar la classificació un

consorci independent, dirigit pel Centre d’Ensenyament Superior (CHE) a Alemanya i el Centre d’Estudis Polítics d’Ensenyament Superior (CHEPS) als Països Baixos. Col·laboraran amb ells el Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Leiden (CWTS), els professionals de la informació d’Elsevier, la Fundació Bertelsmann i l’empresa de programació Folge 3. Per garantir la integritat i exactitud, el consorci també treballarà amb especialistes nacionals en classificació i organitzacions d’interessats que representin els estudiants, les universitats i les empreses. “U-Multirank” rebrà 2 milions EUR procedents del pressupost de la UE per al Programa d’Aprenentatge Permanent de 2013-2014, amb possibilitat de prorrogar aquesta ajuda durant dos anys més mitjançant capital de llançament en 20152016. L’objectiu és que una organització independent s’encarregui posteriorment de la classificació.

8 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer · Març 2013

Viatge vital d’un Degà L’octubre de 2012, en ocasió del Dia Mundial de la Visió, el professor Joan Ribera, quan era Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida va acompanyar a un equip de la Fundació Ferreruela Sanfeliu a la població senegalesa de Medina Gounass. Es va organitzar una campanya de cirurgia de la cataracta al Centre de Salut d’aquella població durant tres dies, com també es va inaugurar la primera consulta permanent d’oftalmologia.

de 500 fotografies de tot el que veia i sentia. De tot aquest material, a continuació en presentem 12 fotografies, sense cap comentari escrit, perquè les imatges parlen soles. La primera i última fotografia que publiquem es veu el propi professor Ribera, algú el va captar i ens descobreix la seva actitud satisfeta d’estar fent bona feina. Una bona intervenció de solidaritat professional en salut, de la lleidatana Fundació Ferreruela Sanfeliu.

El professor Ribera va viure intensament aquella visita i va fer més

Fotografies; Joan Ribera ©

Febrer 路 Mar莽 2013

LO CAMPUS 路 el peri貌dic universitari de les Terres de Lleida i Aran

10 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer · Març 2013

Els Consells d’Estudiants. Feina o voluntariat? Una reflexió necessària Quan porto sis anys a la universitat i encara me’n queda tres més (contant una carrera i l’altra), he fet una pausa. Després d’estar en consells de facultat, al central, en múltiples comissions, de becari en dos consells, delegat d’assignatura, de curs i estant aquí i allà, ara tinc temps per pensar i preguntar-me sobre la universitat i el funcionament dels consells d’estudiants entre moltes altres coses. Entrem a la universitat i coneixem gent, sortim de festa, aprenem sobre la nostra carrera, som una mica més independents perquè no. Ara bé, la uni sembla sovint com una escolla per a majors de divuit anys, fem el que hem de fer i marxem. Poca gent s’interessa en alguna cosa més que no siguin els seus estudis. A Gran Bretanya, com a molts altres països, les universitats estan plenes de grups d’estudiants, events, competicions de tota mena... tot organitzat per ells mateixos, com si quan entressin fossin conscients que a part dels estudis pots fer moltes més coses i t’has d’apuntar a una o altra! Fan “vida universitària” i mola. En general la nostra vida universitària és poc més que trobar-nos cada dijous a la nit amb un vas a la mà, que està bé però no

podem comparar. Moure’t per ajudar a resoldre un problema comú és en si mateix un exercici de ciutadania. Des dels 6 anys estic en un agrupament escolta (cau), abans com a nen i des de fa temps com a monitor. Estar al cau és voluntari, no guanyes diners per jugar amb petits i grans, preparar sortides i campaments però aprens molt, el treball en equip, la iniciativa, acceptar opinions diferents a la teva, escoltar més o ser pacient... I de cop i volta estàs a la uni. Per mi la feina al cau és un model de treball en equip i no varia tant del que podria ser la feina als consells d’estudiants i comissions d’estudi, no obstant, és preocupant la mentalitat d’alguns estudiants que sembla que els preocupi més la seva reputació que tot els que es pugui aportar per als cursos que venen darrere nostre. Vaig molt equivocat quan penso que sovint els consells d’estudiants són vistos per alguns com “petites màfies”? Per què? Per què tanta gent se’n desentén del que passa a les facultats o al Consell Central? Al meu parer, no hi ha massa interès pel que passa a la universitat, no hi estem tant lligats, mentrestant... A les reunions

del consells a vegades ens encallem amb burocràcia i formalitats i explicacions que, exceptuant aquells a qui els agrada aquesta posada en escena, a la resta els cansa. Ei relaxa’t! que som estudiants no polítics! El problema ve de lluny. Tenim per costum fer les coses a un “preu”, en tot has d’aconseguir alguna cosa a canvi. Fixa’t, a vegades es considera estúpit aquell que fa una tasca gratis quan podia fer-la cobrant, com a mínim és “mal negociador”, “li han pres el pèl” o bé, es considera llesta a la persona que pot penjar-se les medalles i aconseguir que es faci el que ella diu, encara que sigui manant. Canviem el xip. Perquè els consells d’estudiants no són una feina remunerada, ni han de ser un instrument per erigir-se poderós. És voluntariat! Com al cau, i alguns dels que esteu llegint això sabeu de que parlo, és bàsic el bon rotllo. Sempre hi ha hagut companys que s’interessen en estar al dia, en el què passa amb les assignatures problemàtiques –ara que estem tots amb els graus-, el que passa amb la seva futura feina, etc. Als consells es parla de tot això, i si a més es forma un bon equip, sense exigències, sense imposicions, sense discutir, estarem de més bon humor i informats del que passa! En part aquesta tasca correspon a un líder (pot ser el coordinador/a o no) i no cal que sigui el que més feina fa però si el que aporta optimisme, ganes i bon rotllo! Estar al dia en la teva carrera té una gran avantatge, coneixes gent d’altres cursos, te n’enteres de coses series i no tant series, culebrots, tonteries, festes i si vols aportar el teu granet de sorra, endavant. Com que participar és voluntari, apareix un petit problema, uns volen fer més i altres menys, el grau de compromís. No t’enfadis si els del teu voltant no hi volen dedicar tantes hores com tu, són lliures de fer-ho i no són pas pitjors. Si els motiva algun tema ja s’interessaran. Apretant massa o obligant a que els estudiants vagin a reunions (que al final no els motiva) es crea aversió, la sensació de que perds el temps allà assegut o el que és pitjor, que començaran a demanar-te feines que no volies... i el temps va passant mentre tu ja tens en ment marxar cap a casa o a fer una birra. Davant això, comunicació! Parlem clar! Podem preguntar-nos... Com ens comuniquem? Per què no som més feliços? Per què ens hem de preocupar tant per tot? Doncs en part, perquè no ens entenem. Quan dins d’un grup uns volen manar, altres imposar idees i a altres els és igual els problemes de comunicació estem servits! D’aquests en tenim tots en un moment o altre, estudiants, professors, departaments, col·legues,... i tant dins la universitat com fora. És bo preguntar-nos, com parlo? Com escolto? Com em prenc el que em diuen? Com dic les coses? I si et trobes per parlar de coses series si, estar bé ser crític, però no destructiu! La participació dels estudiants en els òrgans de representació de la universitat falla per aquí, la comunicació i el jo guanyo, tu perds. Una persona que impera el seu criteri o es capaç de “clavar una punyalada a l’esquena d’un col·lega per eliminar una veu crítica” – allò tant típic de la política-, fa més mal que bé. Recorda que això és 100% voluntari i tot

s’acaba sabent. Davant això comencem de nou, centrem-nos en participar, ser constructiu i motivat! Hi ha gent que fa “menys quantitat de feina” però sempre t’alegren el dia i te’ls trobes a tot arreu, així hem d’intentar ser, amb aquests hi estem còmodes, són optimistes i la seva influència és molt positiva! Com treballem? O millor dit com “proposem solucions als problemes” ja que més que una feina, és ajudar a que les coses rutllin. Durant l’any apareixeran idees, propostes i petits projectes que poden fer-se o no. Cada cop que escollim tirar endavant amb una comissió “x”, un acte per la marató, etc. Ho hem de fer per pròpia motivació més que no pas per que toca. A final d’any en un “informe anual de les tasques del consell” s’apuntarà tot el que s’ha fet. Per mi poc importa si s’ha fet molt o poc mentre s’hagi fet amb ganes. La motivació dels companys per una tasca dona més possibilitats de participar-hi, el grup percep que la feina (ja sigui poca o molta) tindrà un benefici real i és un estímul per continuar! I finalment, per què els projectes no funcionen? Per infinitat de motius... Projectes que “no són projectes” poden ser accions puntuals i demanen grans canvis en tot el que fem, adaptemnos a les circumstàncies. Projectes que estan per sobre de les possibilitats del grup, voler fer massa coses, massa ambicions, porten molta feina no hi ha prou gent disposada a seguir-ho. Imagina que de cop i volta a totes les classes han de fer “informes” de què està fent el Consell d’Estudiants sobre el tema tal o qual, quina feinada!! I a tu, que ara ho has d’escriure, mai t’han preguntat que et sembla fer informes. A això hem refereixo. Poca dedicació, normalment perquè no es creu que serveixi de massa, és fer feina per fer feina i els delegats o estudiants no s’hi dediquen, normal tots tenim coses a fer i sempre ens falta temps. Projectes poc flexibles. Quan es fa sense acceptar gaires opinions o canvis, i acaba sent una ordre. Es porta la contrària a aquell qui pensa diferent o se l’acusa de no voler ajudar. Fracassarà si no es pot parlar amb TOTHOM, tranquil·lament, què es vol aconseguir i com. Sobredosi de càrrecs. Hem inventat uns càrrecs, que tenen un nom molt xulo però que no aclarim gairebé res, serveixen per quedar com molt professionals de cara a la galeria i fixar unes feines a aquella persona, tant si està motivada per fer-ho com si no. Personalment no m’agrada l’excés de càrrecs i per sort no tothom en té, és un auto engany. La motivació i la forma com ens comuniquem doncs, és causa i solució de quasi tot! Siguem flexibles, menys exigències i més bon rotllo home! Que tot això és voluntari! Jordi Jové i Solé Graduat en infermeria (UdL) Estudiant de 3er curs de Medicina de la Universitat de Lleida

Febrer · Març 2013

LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

El problema de l’ETSEA: un màster o una visió de Catalunya com a País? Pel que fa al problema de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) creat per la Direcció General d’Universitats, sembla que s’estigui discutint d’un màster. Un màster de més o un màster de menys en un mar de 500 màsters a Catalunya, podríem dir que tant se val. Però ens hem de preguntar si realment és d’això del que estem parlant. Des de l’ETSEA de Lleida no estem parlant d’això, ni és això el que plantegem.

El que es planteja, i en aquest moment polític és especialment rellevant, és si volem que tots els ensenyaments universitaris superiors estiguin a Barcelona o bé resulta possible pensar tenir campus universitaris especialitzats fora de Barcelona. Si fos així, caldria començar per respectar el que ja existeix a Lleida: el Campus de l’ETSEA. Un campus que es va començar a consolidar a partir dels anys 1980, per la voluntat política dels successius governs de la Generalitat

de Catalunya. Un campus que ha estat fins ara un Campus únic a Catalunya especialitzat en els àmbits agrari, agroalimentari i forestal, fora de Barcelona, a Lleida. Aquesta singularitat no ha estat casual, malgrat ara hagi estat ignorada, l’any 2012, per la Direcció General d’Universitats. D’això és del que parlem des de l’ETSEA de Lleida, del model universitari que volem pel país. Per donar a conèixer millor el valor de l’ETSEA pel país, donarem algunes dades objectives. Cadascú en pot treure les seves conclusions. En aquests 40 anys, s’ha seguit un model de concentració d’esforços entre la Universitat (durant els primers 20 anys la UPC i la UdL durant els darrers 20) impulsat pels governs de la Generalitat de Catalunya de tots aquests anys. Aquest impuls s’ha materialitzat en les decisions preses en relació al campus de l’ETSEA per la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). De la situació inicial el curs 1972-73 d’encara no una dotzena d’estudiants i uns 5 professors, hem passat a impartir 5 graus oficials: Biotecnologia, Ciència i Salut Animal (la primera promoció ja està continuant els seus estudis a la Facultat de Veterinària de la UAB), Ciència i Tecnologia d’Aliments, Enginyeria Agrària i Alimentària, i Enginyeria Forestal; més d’11 màsters oficials, entre ells els que condueixen al títol d’Enginyer Agrònom i al

d’Enginyer de Forest i dos programes de doctorat que han obtingut la menció ministerial “cap a l’excel·lència” i que s’estan integrant en el nou model d’Escoles de Doctorat. A màsters i doctorats s’hi matriculen estudiants d’arreu del mon. Això és el resultat de l’activitat de 150 professors a temps complet que s’organitzen en 7 Departaments i alhora en 15 grups de recerca consolidats (reconeguts per la Generalitat de Catalunya) constituint la concentració més gran de Catalunya i també de la Vall de l’Ebre de capacitat investigadora i de captació de recursos competitius per a la recerca en el camp que anomenem Ciències de la Vida. A l’ETSEA estem convençuts que la missió intrínseca de la Universitat és la recerca i l’educació. Binomi indestriable, ja que l’eina formativa més excel·lent és la recerca, en paraules del Premi Nobel del Química, Dr. R.E. Ernst. Per això la docència, especialment la de postgrau, està impulsada i avalada pels grups de recerca. No en va de l’ETSEA surten cada any el 50% de les publicacions científiques de la UdL, i s’hi defensen una vintena de tesis doctorals a l’any (mitjana dels darrers 20 anys). En els darrers 3 anys hem coordinat 8 projectes europeus, s’han registrat 31 patents i tenim 95 tesis doctorals en marxa. Alhora, portem a terme uns 250 convenis amb l’empresa a l’any i més d’un centenar dels nostres estudiants fan estades de mobilitat fora del Centre. Això sen-

Docència

La relació universitat, empresa i administració en tasques de formació El model del màster de protecció integrada de cultius de la UdL Quan hom parla de les relacions universitat empresa es sol pensar en aspectes relacionats amb la transferencia tecnològica o bé en contractes, convenis de recerca o encàrrecs de servei. No obstant, resulta poc freqüent que aquesta relació es porti a terme amb un objectiu específic de formació. De fet aquest fou el motiu de la Jornada que el Màster de Protecció Integrada de Cultius (PIC) va portar a terme el passat divendres dia 9 de novembre dins els actes del 40 aniversari de l’ETSEA. A l’acte hi van participar 29 empreses fabricants de productes fitosanitaris i de

productes de biocontrol (la majoria multinacionals), l’Asociación Española de Fabricantes de Plaguicidas (AEPLA), representants del Servei de Sanitat Vegetal de la Subdirecció General d’Agricultura del Departament d’Agricultura de la Generalitat i el president de la Asociación Española de Sanidad Vegetal. Es va comptar també amb la presència dels actuals alumnes, alguns exalumnes i bona part del col·lectiu de professors del màster PIC. Les raons de fer partícips tant a l’Administració com a les empreses

de l’àmbit de la Sanitat Vegetal, en l’anàlisi dels continguts formatius del master PIC, tenen la seva raó en dos aspectes legislatius essencials. D’una banda en la figura de l’Assessor en Sanitat Vegetal que defineix la Directiva Europea d’ús sostenible de productes fitosanitaris a partir del gener de 2014, i d’una altra, en el “Real Decreto de uso sostenible de productos fitosanitarios” que està en vigor des del passat mes de setembre. Aquesta legislació estableix per als futurs graduats, que per poder-se acreditar com assessors en Sanitat Vegetal es requerirà tenir cursats 40 crèdits en

l’àmbit de la Producció Vegetal, i que 12 dels quals han de ser de matèries específiques de Sanitat Vegetal (Patologia Vegetal, Entomologia Agrícola, Malherbologia i Mètodes d’Aplicació de Productes Fitosanitaris). Dins d’aquesta conjuntura legislativa i acadèmica, val a dir que el màster PIC que s’imparteix a la UdL és l’únic a tot l’Estat dedicat exclusivament a aquesta formació. És un Màster interuniversitari on, a més de professors de la UdL, hi participen professors d’altres universitats com la Universitat Politècnica de Cata-

LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

se esmentar les instal·lacions de que disposem. La figura 1, prou parlant per sí mateixa, permet observar quina és la productivitat científica en revistes SCI –Science Ciation Index- dels àmbits agrari i alimentari de les 4 universitats catalanes que imparteixen estudis agroalimentaris. La figura 2 fa palesa la qualificació en termes d’impacte científic d’aquesta producció científica. Segons els Essential Science Indi-

cators, de l’Institute for Scientific Information (4/11/2012) pel que fa a la producció científica (quantitat d’articles), del primer 1% mundial de centres de recerca agroalimentaris (que son 556 centres) l’ETSEA ocupa la posició 95 en Agricultural Sciences, que correspon a la 6a (5a universitat; darrera el CSIC, la U. Complutense de Madrid, la U. Córdova, la U. Politècnica de València i la U. de Santiago de Compostela) de l’Estat (la UB ocupa la posició 125; la UAB la 187; la URV la 239; UPC i UdG no apareixen entre els primers 556 centres).

Febrer · Març 2013

Segons la mateixa font, pel que fa a la qualitat de la producció científica (citations), del primer 1% mundial de centres de recerca agroalimentaris (que son 556 centres) l’ETSEA està a la posició 73 en Agricultural Sciences, que és la 3a (2a universitat; darrera el CSIC i la UCM) de l’Estat (UB 84; UAB 143; URV 167; UPC i UdG no apareixen als primers 556).

l’ETSEA (“Agrònoms”). Ara tenim l’embranzida aconseguida al llarg d’aquests anys per continuar aquesta trajectòria al servei del país al més alt nivell. Esperem de la responsabilitat dels nostres futurs governants que no passi com deia Jorge Manrique (1440-1479) a las Coplas por la Muerte de su Padre “cuando más ardía el fuego, echaste agua”.

La commemoració dels 40 anys de l’ETSEA permet fer balanç i presentar els resultats de l’esforç continuat, intens i, com es pot veure, exitós de

M. Rosa Teira Esmatges Directora de l’ETSEA (2010-2013)

Figura 1. Comparació quantitativa (nombre d’articles científics publicats en revistes SCI –Science Ciation Index-) de la producció cientaífica de les 4 universitats catalanes que imparteixen estudis de l’àmbit agroalimentari a Catalunya. Font: Web Of Science, Institute for Scientific Information (4/11/2012). UdL: Universitat de Lleida, UPC: Universitat Politècnica de Catalunya, URV: Universitat Rovira i Virgili, UdG: Universitat de Girona.

Figura 2. Comparació de la qualitat (sumatori de cites fetes dels articles científics publicats en revistes SCI –Science Ciation Index-) de la producció científica de les 4 universitats catalanes que imparteixen estudis de l’àmbit agroalimentari a Catalunya. Font: Web Of Science, Institute for Scientific Information (4/11/2012). UdL: Universitat de Lleida, UPC: Universitat Politècnica de Catalunya, URV: Universitat Rovira i Virgili, UdG: Universitat de Girona.

lunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Jaume I de Castelló. A més, un cop estigui actiu el Campus Iberus d’excel·lència internacional, és prevista també la participació de professors de la Universitat de la Rioja i de la Universidad Pública de Navarra. Tots aquests professors, especialistes en diferents àrees de la Sanitat Vegetal, es desplacen per impartir la seva docència a la nostra Universitat, fet que confereix al màster PIC una singularitat acadèmica i

una contrastada qualitat i, alhora, l’identifica com el focus des d’on el futur Assessor en Sanitat Vegetal es pot projectar vers el món professional amb la solidessa acadèmica i científica que es requereix.

cal esperar del futur Assessor en Sanitat Vegetal. Fou singular també l’oferiment de les empreses en acollir estudiants en formació per tal de poder realitzar el seu projecte final de màster.

Les empreses del sector i el Servei de Sanitat Vegetal no són desconeixedores d’aquest fet i, dins la Jornada Tècnica, es va analitzar l’estructura del Màster, els continguts formatius que cal reforçar i les capacitats que

Tot i la manca de precedents d’un debat similar amb el sector empresarial i l’Administració sobre els continguts formatius i plantejaments acadèmics d’una titulació universitària, el resultat cal considerar-lo molt satis-

factori i necessari. El Màster PIC de la UdL va projectar-se –si no ho estava prou- dins el món empresarial, però més satisfactori fou encara, constatar que les empreses del sector identifiquen perfectament on és la oferta acadèmica més integradora i sòlida en sanitat vegetal del país. Jordi Recasens i Ramon Albajes Professors del Màster de Protecció Integrada de Cultius de la Universitat de Lleida

Febrer · Març 2013

LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

El màster Enginyer Agrònom i l’ETSEA: alguns aclariments Des de fa uns mesos, arran de l‘aprovació de la implantació del Màster Professionalitzant Enginyer Agrònom (MPEA) a la UPC per part del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i la posterior aturada del seu inici, molt probablement degut a les pressions lleidatanes i a les eleccions al Parlament, s’ha parlat molt de l‘esmentat màster i de la competència que aquesta aprovació pot suposar per a la UdL. M’agradaria poder contribuir a aclarir alguns aspectes sobre aquest tema. El dia 23 d’octubre de 2012 en ple debat sobre l’aprovació del MPEA pel CIC, el Secretari d’Universitats es va desplaçar a Lleida. En aquella ocasió les seves declaracions als mitjans de comunicació locals així com a la cadena SER argumentaven que: “els dos màsters, el de la UdL i el de la UPC, no tenen res a veure, ja que un és un màster generalista - el de la UdL-, mentre que el de la UPC és d’especialització per a poder fer el doctorat”. Per tant l’activació d’aquest últim no suposaria cap mena de competència. Aquestes declaracions sorprenen per dos motius: >> Actualment tots els màsters oficials donen accés al doctorat. >> No existeixen especialitats ni especialitzacions en el MPEA, cosa que es pot comprovar fàcilment a la Orden CIN/325/2009, de 9 de febrero, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el

ejercicio de la profesión de Ingeniero Agrónomo (BOE 43, del 19 de febrer de 2009, pàg 17728) que regula l’accés i els continguts mínims del MPEA i alhora estableix que la professió d’enginyer/a agrònom/a sigui una professió regulada (d’acord al RD 1837/2008). Si el màster del qual s’està parlant, el de la UPC, coincideix amb la descripció que figura al BOE citat, com així sembla, lamento dir-ho, el màster de la UPC suposa una competència directa (contràriament a allò que declarava el Secretari d’Universitats) amb el que ofereix la UdL, ja que com es pot comprovar a la Orden CIN/325/2009 el MPEA, NO té especialitats. Per tant sembla poc encertat l’argument que utilitza el Secretari d’Universitats quan parla d’una versió generalista i d’una altra de especialitzada del mateix MPEA. Els paràmetres pels quals s’avaluen i es comparen els centres i les universitats es basen en la qualitat docent i alhora investigadora, sense descuidar la transferència dels resultats d’aquesta recerca. A més, des de les instàncies oficials es difon la idea que la qualitat dels centres serà un motiu fonamental pel qual l’estudiantat es desplaçarà voluntàriament d’una universitat a una altra ja que només els centres amb una qualitat certificada seran els que podran oferir màsters. De moment sembla però, que aquesta realitat encara no s’ha fet efectiva. A l’hora de comparar la qualitat investigadora de les universitats, un dels indicadors que es fa servir a Catalunya mesura el nombre de grups de recerca de

qualitat reconeguts per l’AGAUR (Generalitat de Catalunya). Pel que fa als àmbits agroalimentari i forestal el nombre de grups de recerca reconeguts el 2009 és el següent: UdL (ETSEA): 16 (10 d’ enginyeria agrària, ramadera i mediambiental, 3 d’indústries agroalimentàries, 2 de forestals, 1 d’economia agrària) i UPC: 3 (2 d’enginyeria mediambiental, 1 d’economia agrària.). Com demostren aquestes xifres la qualitat investigadora en temes agroalimentaris demostra una òbvia preeminència de la UdL. Aquesta mateixa conclusió es desprèn si es comptabilitza el nombre de publicacions de qualitat, segons constata l’article de M.R. Teira publicat en aquest mateix número de Lo Campus. Això no obstant, volem que quedi fora de dubte el nostre més sincer respecte envers els altres centres i institucions, perquè considerem que cadascú aporta la seva contribució al sistema universitari. A altres països (dels EUA i la UE, principalment) els governs opten per instal·lar les universitats i els seus centres en els llocs més adients atenent a la seva especialització (almenys els relacionats amb temes agraris). Surten així de les gran capitals per a enclavar-les allà on també hi ha un menor cost de la vida i contribueixen al desenvolupament territorial de la zona. En canvi, si Catalunya decideix impartir certes titulacions a l’entorn de Barcelona, se situa a contracorrent del model que segueixen molts països desenvolupats, i a la vegada es mina un cert model d’especialització de les universitats catalanes. Model que, d’altra banda, les diferents administracions catalanes declaren imprescindible a l’hora d’estalviar recursos i millorar la visibilitat de les universitats, però que no s’aplica en altres accions transcendents per a la governança universitària. En els cursos anteriors el MPEA a la UdL ha tingut una matrícula d’uns 40 estudiants, dels quals només entre 6 i 8 eren de les terres de Ponent. Els altres procedien de la resta de Catalunya i d’altres indrets de la Península. Tenint en compte aquestes dades i sense oblidar que per tenir accés al MPEA és requisit obligatori haver superat un grau oficial de 4 cursos que habiliti per l’exercici de la professió d’enginyer tècnic agrícola (grau que a Catalunya inicien no més de 150 estudiants/l’any) és evident que la implantació dels estudis de MPEA en més d’una universitat catalana sobrepassaria en escreix la demanda real. Com diu la saviesa popular, s’hauria despullat un sant per a vestir-ne un altre. Resulta sorprenent que aquesta realitat que es comprèn clarament per a estudis com per exemple Farmàcia, Enginyeria de Mines, de Telecomunicacions o Aeronàutica, no es respecti per a l’Enginyeria Agronòmica. En resum, objectivament la implantació dels estudis de MPEA en més d’una universitat catalana pública no es justifica ni per la demanda, ni per arguments qualitatius (de recerca, ni de docència), ni per temes d’accés a estudis de doctorat, ni d’especialitats dins del pla d’estudis, ni d’especialització del model universitari català, i encara menys per l’abundància de recursos econòmics. Si el fet que la UPC insisteixi a considerar “que li falta aquesta titulació” provoca l’abandonament d’un model d’èxit universitari a Catalunya com és el de l’ETSEA, potser caldrà anar més enllà i plantejar-se La Universitat de Catalunya. No som un país tan gran, ni malauradament tan ric per a duplicar ofertes de demandes inexistents. Altrament ens haurem de qüestionar si els nostres governants assumeixen les seves responsabilitats quan toca.

Jaume Lloveras Catedràtic de Producció Vegetal de la UdL Ex- Catedràtic de la UPC Ex-Director de l’ETSEA (UdL, 2007-2010)

Busquem 25 estudiants i 25 professors que vulguin participar com a voluntariat en les nostres “antenes de comunicació” de LO CAMPUS als departaments i centres de la Universitat de Lleida Una “antena de comunicació” és una ajuda per detectar que cap activitat de la comunitat universitària, per molt petita que sigui, quedi fora de la visualització pública en la premsa universitària i ens comprometem de parlar de tot, sense oblidar-nos de res, ni de ningú. La transversalitat, el pluralisme i la independència periodística són la nostra línia editorial. Necessitem ajuda i teixir sinèrgies.

Contacte amb nosaltres: antenesdecomunicacio@locampus.cat

Febrer · Març 2013

LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Recerca

Que en pensen els estudiants de la UdL sobre la violència de gènere ? En general i sobretot els membres de la comunitat universitària es pensen que la universitat, que la vida interna de la universitat, amb tots els seus membres situats en tots els seus estaments és un oasi tancat on les relacions humanes tenen un alt grau d’un positiu component intel·lectual que expressen sempre valors de justícia i equitat; d’altres es creuen i expliquen la vida de la UdL directament com “Alicia en el país de les meravelles”. En realitat la universitat en general i la nostra UdL en particular, expressen internament les relacions i conductes que la pròpia societat també expressa. A la universitat hi ha de tot, com de tot tenim a la societat.

Violència de gènere La violència de gènere és una perversitat que tant es dona a la societat com a la universitat. Els investigadors socials han fet recerca sobre aquest problema i a nivell internacional, com estatal espanyol o com nacional català s’han fet estudis amb

xer la percepció i/o l’estat d’opinió que té l’alumnat de la UdL sobre la violència gènere. I un segon objectiu d’aplicació pràctica: proposar mesures de sensibilització i/o prevenció de la violència de gènere per a l’alumnat de la UdL. Encara no s’ha publicat la recerca íntegra, només se n’ha ofert un resum, nosaltres a continuació en presentem una part d’aquesta síntesi.

Metodologia de la recerca La població objecte d’estudi ha estat l’estudiantat de grau del curs 2011-2012 de la UdL, en concret, l’estudiantat de primer per saber amb quines creences sobre la violència de gènere arriba a la UdL, i el de tercer com a element de comparació i referència per a estudis posteriors d’evolució de creences. El treball de camp es va realitzar els mesos de març i novembre de 2012, en què es va passar de forma presencial una enquesta a les assignatures troncals.

RESULTATS:

A la UdL hi ha una manca de consciència i certa tolerància a la violència de gènere entre els estudiants treballs de camp, diverses tesis doctorals i molt de material divulgatiu adreçat a la comunitat universitària. Perquè els estudis han estat per fer una diagnosi del problema a la universitat amb la voluntat d’implementar mesures de prevenció, d’atenció i d’eradicació en el seu l’àmbit.

Recerca a la UdL El Centre Dolors Piera de la Universitat de Lleida ha realitat la recerca “Sondeig a l’alumnat de la UdL sobre percepció de la violència de gènere en l’entorn universitari”. La coordinadora de la recerca ha estat Maika Molina amb les tècniques Yolanda Bardina i Maria Murillo. Els objectius principals de la investigació ha estat dos. Un de diagnosi: conèi-

Percepció de la violència de gènere Creuen que la violència de gènere es dóna en moments de ruptura de la parella (74%). Tot i que elles opinen més que es pot donar en qualsevol moment de la relació. Creuen que es dóna per factors personals (problemes mentals 22% i drogoaddiccions 13,5%) i socioculturals (creences masclistes 22%). Ells ho atribueixen més a situacions de descontrol (10% front el 6,4%) i elles més a creences masclistes i problemes mentals (24% front el 18% i el 19%, respectivament). En general, les noies tendeixen a no tolerar aquestes situacions d’abús. Els nois mostren major indiferència. Per exemple, els nois accepten més la gelosia en la relació (45,3% a 1er i el 38,2% a 3er) i el fet de perdonar la seva parella després d’una agressió amb promeses de canvi (el 57,4 % a 1er i el 52,7% a 3er).

agressió amb promeses de canvi. I encara a un 28% no li importaria que la seva parella voldria saber en tot moment el que fa. Per tant, les relacions sentimentals de l’alumnat universitari segueixen tenint característiques de dependència i acceptació de l’abús confonent amb amor o amb ideals tradicionals romàntics.

Actuació davant situacions de violència de gènere

Situacions de violència de gènere en l’entorn universitari

Tot i ser conscients del nociu que pot arribar a ser el control exercit per la parella, només un 36% cataloga la gelosia com una cosa negativa per la pròpia relació. El 40% acceptaria que la seva parella li demanés perdó després d’una

Tota la informació complerta d’aquesta enquesta i d’altres estudis, la comunitat universitària de la Universitat de Lleida la pot trobar al Campus Virtual de la UdL. S’ha d’anar a l’apartat “Centre Dolors Piera”, clicar “Recursos” i clicar la carpeta “Violència masclista”.

Els enquestats no coneixen la política de prevenció ni d’actuació de la UdL: 88%.

aquestes situacions). Però afirmen que SÍ que hi ha actituds o comportaments sexistes “en algunes ocasions” 49,6%; “En bastants ocasions” un 3,5%; i “molt sovint” un 1,1%. En 1r, són més les noies que els nois que més afirmen que existeixen (53,7% front el 48,2%). (Sumant les respostes “en algunes ocasions, en bastants ocasions i molt sovint”). A un 8,1% els ha estat comentat algun cas i un 1,1% ha sofert alguna situació de violència de gènere o assetjament sexual en la UdL.

El 45,4% no percep la UdL com un espai sexista (responen que “mai” no es donen

ELS CARTELLS El cartell d’aquesta pàgina forma part del concurs europeu de publicitat de la Campanya “No a la violència contra les dones”, convocat el 2011 pel Centre Regional de Informació de les Nacions Unides per Europa Occidental (UNRIC) junt amb l’organisme “ONU dones”. L’autora és Leonor Rasteiro de Portugal amb el lema: “Till Death Do Us Part”. (UNRIC/Rasteiro ©) El cartell de la Contraportada d’aquest LO CAMPUS és de la mateixa campanya i l’autor és Kostas Satlanis de Grecia, amb el lema: “Like Father… Like Son”.(UNRIC/ Satlanis ©)