Projecte de pavimentació dels carrers Bosc de la Riera i Pica d’Estats by ajuntament Lliçà d'Amunt

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS – AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

ESTRUCTURA DEL PROJECTE Document núm. 1 MEMÒRIA I ANNEXES MEMÒRIA

Document núm. 4 PLEC DE CONDICIONS

ANNEX 1. ESTAT ACTUAL - REPORTATGE FOTOGRÀFIC

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

ANNEX 2 CONTROL DE QUALITAT

CONDICIONS FACULTATIVES I ECONÒMIQUES

ANNEX 3. POUM

NORMATIVA D’APLICACIÓ CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Document núm. 2. PLÀNOLS PLÀNOL 1. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

Document núm. 5 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

PLÀNOL 2. ESTAT ACTUAL

MEMÒRIA

PLÀNOL 3. SERVEIS EXISTENTS

PLÀNOLS I FITXES GRÀFIQUES

PLÀNOL 4. PLANTA PROPOSTA

PRESSUPOST

PLÀNOL 5 SECCIONS I DETALLS

PLEC

Document núm. 3 PRESSUPOST RESUMS DEL PRESSUPOST PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL ÚLTIM FULL QUADRE DE PREUS NÚM. 1 QUADRE DE PREUS NÚM. 2 JUSTIFICACIÓ DE PREUS AMIDAMENTS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 1: MEMÒRIA i ANNEXES

MEMÃ&#x2019;RIA

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

1. ANTECEDENTS I OBJECTE DEL PROJECTE Al gener d’enguany es manifesta per part de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt la voluntat d’executar la pavimentació de les parts dels carrers Bosc de la Riera i Pica d’Estats que encara presenten una superfície de terra. L’obra es situa en uns carrers d’accés a barris des del nucli urbà, de baixa intensitat de trànsit, donat que la major part de la circulació del barri de Can Xicota ja disposa dels seus principals accessos rodats pels camins de Can Riereta i Can Merlès. El present projecte defineix complertament les obres necessàries per a la realització de la secció pavimentada tant per al transit rodat com per als vianants, així com del drenatge corresponent de les aigües pluvials mitjançant la redacció d’acord amb la legislació vigent dels documents que l’integren: memòria i annexes, plànols, plecs de condicions, pressupost i estudi de seguretat i salut. La superfície i la longitud totals de pavimentació dels carrers és de 3.560 m² i d’uns 610 m, aproximadament. A més de les directrius i la definició detallada de les obres a realitzar, s’inclouen les diferents unitats d’obra i els materials a emprar degudament especificats, amb la finalitat d’aconseguir resultats òptims, combinant els punts de vista tècnics i econòmics.

2. ESTAT ACTUAL S’ha pres com a base la topografia de que disposa l’Ajuntament, aportada per la diputació de Barcelona el 2011, i s’ha contrastat amb la informació de camp recollida per tal de reproduir de forma fidel l’estat actual. L’estat actual dels diferents elements existents és el següent: o

Alineacions.- En tot moment el traçat s’ajusta a les alineacions existents.

Pavimentació.- Actualment els carrers a pavimentar són formats per terreny de trànsit de successives capes de tot-ú compactades, meteoritzades en part per la climatologia i l’ús, en el qual existeix una marcada llera que els drena de forma longitudinal a mode de torrent natural.

Instal·lació de sanejament.- És present el clavegueram unitari que serveix a gran part del barri de Can Xicota i al raval d’en Xicota, el qual discorre amb diàmetres 400 a 450mm (segons la informació de que disposa l’Ajuntament) de forma longitudinal per tot l’àmbit d’actuació. Els pous corresponents són clarament visibles i estan identificats en els corresponents plànols.

Página 1 de 4

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Instal·lació d’aigua potable.- Segons la informació de que disposa l’Ajuntament, és present una canonada d’abastament que serveix a gran part del barri de Can Xicota, al raval d’en Xicota, i altres nuclis, la qual discorre de forma longitudinal per tot l’àmbit d’actuació. El seu diàmetre és de 150mm i el material és fibrociment Instal·lació d’electricitat.- És present una xarxa de mitja tensió aèria que prové del sud-est i que travessa perpendicularment el carrer del Bosc de la Riera, a l’alçada de l’afluència del Torrent de Can Comes al Tenes, on es bifurca en dues línies de direcció nord i nord-oest. Existeix una torre de suport metàl·lica confrontada al carrer però que no afecta a l’àmbit d’actuació de les obres.

4. PROMOTOR I REDACTOR DEL PROJECTE o

Promotor:

Ajuntament de Lliçà d'Amunt

NIF:

P-0810600-G

Adreça:

Anselm Clavé, 73, 08186, Llicà d’Amunt

Representant:

Ignasi Simón i Ortoll, Alcalde-President de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt

o NIF: o

Instal·lació de la xarxa de telecomunicacions.- Segons la informació de que disposa l’Ajuntament, és present una xarxa en part soterrada i en part aèria que serveix a gran part del barri de Can Xicota, al raval d’en Xicota, i altres nuclis, la qual discorre de forma longitudinal en part dins i en part en paral·lel a tot l’àmbit d’actuació.

Instal·lació d’enllumenat públic.- Actualment no existeix.

Instal·lació de gas natural.- Actualment no existeix.

35063186-P

Autor del projecte: David Gil Gil

Titulació:

Arquitecte tècnic

Col·legiat núm:

13.549

Càrrec:

Arquitecte tècnic municipal de l’Ajuntament de Lliçà d'Amunt

3. QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA Les vies on s’actuarà estan definides gràficament, i qualificades segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal vigent de dins del sistema urbanístic de comunicacions com a: o

5. CONDICIONANTS DEL PROJECTE I L’EXECUCIÓ No existeix cap servitud que afecti l’obra a executar, donat que incideix íntegrament en via pública.

Xarxa bàsica (clau Xb) del sistema viari i d’aparcaments i estacionaments, el c/ del Bosc de la Riera fins arribar al raval de Can Xicota, el qual relaciona entre sí les àrees urbanes d’aquest amb el propi nucli urbà des del polígon industrial del Bosc de la Riera. Travessa una zona de protecció especial agrícola i paisatgística (clau 22a). Gran part de la zona està influenciada per la reserva viària de l’Eix del Tenes, però donada la naturalesa de l’actuació es compleix la normativa vigent.

El present projecte s’ha realitzat d’acord als criteris municipals de les diferents tipologies que conformen els materials a utilitzar en la pavimentació de la via.

Xarxa de carrers (clau Xc) la part restant del c/ Bosc de la Riera i la part del c/ Pica d’Estats, ja dins del raval de Can Xicota, el qual està qualificat de sòl urbà no consolidat, delimitat com el P.A.U. 5 del POUM.

Per a aconseguir-ho i tenir la mínima incidència en el terreny per tal de preservar al màxim els serveis existents, s’ha escollit la següent secció:

La secció s’ha escollit segons els criteris indicats per l’ordre circular 6.1-IC “Seccions de ferm” de la Instrucció de Carreteres, d’acord als nuclis urbans que connecta, resultant adequat el nivell de trànsit pesant T42.

una esplanada tipus E1 amb subbase de sòl estabilitzat in situ de 25 cm.

una base de terra-ciment de 25 cm.

una capa de rodament d’aglomerat asfàltic en calent tipus d-12 de 5cm.

S’adjunten els corresponents plànols del POUM a l’annex corresponent.

Página 2 de 4

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

una voravia de formigó reglejat de 20cm, sobre base de sòl ciment en uns trams de l’actuació i en d’altres de formigó no estructural, i vora de tipus A1.

Tant les voravies com les cunetes s’hauran d’adaptar a les preexistències el màxim possible, no deixant espais morts entre mig. Es formaran en els accessos a finques i camins els guals rebaixats necessaris en les voravies, i les cunetes s’estendran el necessari per a facilitar aquests accessos quan s’escaigui. S’ha previst que l’obra s’executi sense afectar cap dels serveis existents, i per això es prendrà cura de situar-los amb precisió tant en posició com en fondària, executant les cales necessàries abans d’obrar, i prenent les mesures oportunes referent al disseny de la secció, si s’escau. S’haurà de tenir molt present durant l’execució que es tracta d’una via de comunicació amb el conseqüent perill que implica això per la presència d’usuaris, tant vianants com vehicles, de forma que s’haurà de limitar el màxim possible la seva circulació durant les obres. Per una altre banda la manca d’enllumenat públic farà que s’hagi d’estendre aquesta precaució quan no s’estigui treballant al vespre i a la nit, tot i que s’ha tingut en compte elements d’abalisament lluminós per a reduir al mínim aquest perill, tant en els moments que s’hagi de senyalitzar l’accés a alguna finca com a l’hora de indicar els límits de l’àmbit d’actuació.

7. INTEGRITAT DE LES OBRES DEL PRESENT PROJECTE Les obres contemplades en el present Projecte constitueixen per si, una obra completa i susceptible per això d’ésser lliurada a l’ús general, constituint la seva entrada en servei la solució íntegra a les condicions exposades en aquesta memòria.

8. TERMINI D’EXECUCIÓ I DE GARANTIA El termini d’execució per a la totalitat de les obres compreses dins del projecte s’estableix en dos mesos. El termini de garantia de les mateixes serà d’un mínim d’un any després d’haver-se signat la recepció d’obra.

9. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA De conformitat amb l’article 65 del TRLCSP, considerant l’import de l’obra a executar no s’exigeix cap classificació al contractista.

6. BASES DEL PROJECTE Per a la redacció del Projecte i la posterior execució de les obres, s’han pres les següents Bases: o

Pla director del Clavegueram de Lliçà d’Amunt, redactat per Drenatges Urbans del Besòs.

Ordre circular 6.1-IC “Seccions de ferm” de la Instrucció de Carreteres.

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.

Ley de Prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95)

DECRET 312/1998 - Prevenció de riscos laborals de la Generalitat

Página 3 de 4

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

10. PRESSUPOST El pressupost d’execució Material de les obres del present Projecte puja a la quantitat de CENT VINTI-SET MIL QUATRE-CENTS VINT-I-CINC EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS (127.425,62€). El pressupost d’Execució per Contracte sense IVA de les obres del present Projecte puja a la quantitat de CENT CINQUANTA-CINC UN MIL SIS-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS (151.636,49€). El pressupost d’Execució per Contracte amb IVA de les obres del present Projecte puja a la quantitat de CENT VUITANTA-TRES MIL QUATRE-CENTS VUITANTA EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS (183.480,15€)

L´alcalde Ignasi Simon Ortoll

L´arquitecte tècnic municipal David Gil Gil

Lliçà d’Amunt, juliol de 2017

Página 4 de 4

ANNEX Nº1: ESTAT ACTUAL –REPORTATGE FOTOGRÀFIC

ANNEX Nยบ2: CONTROL DE QUALITAT

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

1. INTRODUCCIÓ En una obra d’aquestes característiques, amb valors petits per una gran obra d’urbanització o de carreteres els standars aplicables a aquestes últimes no tenen excessiva rellevància, ja que no es disposen els mitjans adequats per aconseguir els grans rendiments que solen tenir aquestes obres. És per això que la nostra experiència en aquests tipus d’obra és el control dia a dia en els llocs on vagi treballant el contractista seguint el ritme pel marcat. Amb aquestes premisses passem a donar una idea del número mínim d’assaigs a realitzar, per capítols independents d’obres, que en qualsevol dels casos sempre serà com a mínim els estipulats en el Decret 77/1984 desenvolupat pel Plec de 21 de març de 1984 del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya:

2. MOVIMENT DE TERRES En aquest capítol s’inclouen els controls de compactació del terreny actual abans de procedir al replè. També la idoneïtat dels materials proposats per a replè tant dels terraplens, ja sigui en nucli o coronació el control de compactació de les diverses capes de terraplens i dels replens de les rases.

Terraplens Control de producció

Control de qualitat 03 ANNEX 2 CONTROL DE QUALITAT.doc

Assaig de Proctor Normal.

Assaig de Proctor Modificat.

Anàlisi granulomètric per tamisat.

Determinació dels límits d'Atterberg.

Página 1 de 4

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Assaig CBR de laboratori, tres punts.

Determinació del contingut de matèria orgànica.

Control d'execució 3

3. FERMS I PAVIMENTS

Determinació de la densitat "in situ". (Mínim 10 determinacions, incloent la

determinació de la humitat) Per unitat.

En aquest capítol s’inclouen tant les capes granulars com les capes asfàltiques, els regs corresponents i els materials d’urbanització (com vorades, llambordes, etc.)

Esplanada Esplanada sòl estabilitzat in situ amb ciment Control de producció 3

Assaig de Pròctor Modificat.

Anàlisi granulomètric per tamisat.

Determinació dels límits d'Atterberg.

Assaig CBR de laboratori, tres punts.

Determinació del contingut de matèria orgànica.

Determinació de l'equivalent de sona.

Control d'execució 3

Determinació de la densitat "in situ". (Mínim 10 determinacions, incloent la

determinació de la humitat). Per unitat.

Reblerts localitzats en rases Control de producció

Control de producció 3

Assaig de Proctor Modificat.

Anàlisi granulomètric per tamisat.

Determinació de l'equivalent de sorra.

Assaig CBR de laboratori, tres punt.

Assaig de desgast Los Angeles.

índex de laxes.

Cares de fractura.

Coeficient de neteja.

Resistència a compressió

Determinació del contingut de matèria orgànica.

Índex de plasticitat (IP)

Control d’execució

Assaig de Pròctor Modificat.

Assaig de Pròctor Normal.

determinació de la humitat). Per unitat.

Anàlisi granulomètric per tamisat.

Assaig de placa de càrrega (no inclou element de reacció). Diàmetre 30 cm.

Determinació del límits d'Atterberg.

Assaig de Pròctor Modificat.

Assaig CBR de laboratori, tres punt.

Determinació del contingut de matèria orgànica.

Control d'execució 1

Determinació de la densitat "in situ". (Mínim 10 determinacions, incloent la

determinació de la humitat). Per unitat.

Control de qualitat 03 ANNEX 2 CONTROL DE QUALITAT.doc

Determinació de la densitat In situ". (Mínim 10 determinacions, incloent la

Base de terra-ciment Control de producció 3

Assaig de Proctor Modificat.

Anàlisi granulomètric per tamisat.

Página 2 de 4

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Mescles bituminoses

Determinació de l'equivalent de sorra.

Assaig CBR de laboratori, tres punt.

Assaig de desgast Los Angeles.

índex de laxes.

fabricació de provetes, Determinació de la densitat aparent, trencament i càlcul de

Cares de fractura.

forats.

Coeficient de neteja.

Contingut de lligam d'una mostra d'aglomerat asfàltic

Resistència a compressió

Granulometria dels àrids extrets

Determinació del contingut de matèria orgànica.

Índex de plasticitat (IP)

Control de producció Assaig Marshall de una mostra d'aglomerat fabricat, fins a tres provetes, incloent.

Control d'estesa i compactació 5

Determinació de la temperatura d'estesa

Control d’execució

Presa de testimonis per a la determinació de la densitat aparent mitjançant sonda

rotativa

Determinació de la densitat In situ". (Mínim 10 determinacions, incloent la

determinació de la humitat). Per unitat.

Determinació de la densitat aparent

Assaig de placa de càrrega (no inclou element de reacció). Diàmetre 30 cm.

28 Reposició de testimonis

Assaig de Pròctor Modificat.

Formigó H-150 (base de formigó) 10 Presa de mostres de formigó fresc, incloent mostra del formigó, mesura del seient

Reg d’imprimació Control de producció

del con, fabricació de fins a quatre provetes cilíndriques de 15x30 cm, curat, refrendat i trencament.

Contingut d'aigua.

Viscositat Saybolt.

Residu de destil·lació.

Forma, mesura i designació de les cunetes prefabricades.

Penetració sobre el residu de destil·lació.

Resistència a compressió d'un testimoni.

Determinació de la consistència amb con d'Abrams

Cunetes de formigó

Reg d’adherència Control de producció

Voravies de formigó

Contingut d'aigua.

Resistència a compressió d'un testimoni.

Viscositat Saybolt.

Determinació de la consistència amb con d'Abrams

Residu de desglació.

Penetració sobre el residu de destil·lació.

Control de qualitat 03 ANNEX 2 CONTROL DE QUALITAT.doc

Página 3 de 4

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Vorades de peces de formigó prefabricat 2

Resistència al desgast per fregament.

Resistència a Flexió de vorades.

Forma, mesura i designació de vorades.

Absorció d'aigua.

Resistència a compressió d'un testimoni.

Drenatge Control de recepció Comprovacions geomètriques i toleràncies dimensionals en tubs.

Tubs de PVC 2

Determinació de les característiques geomètriques i toleràncies dimensionals en tubs de PVC

Realització de proves d'aixafament, inclòs mecanitzat.

Determinació de la resistència a tracció en tubs de PVC rígid, indós mecanitzat (UNE 53.112) sèrie de 3 provetes.

Determinació de la resistència a flexió (UNE 53360) Sèrie de 3 provetes.

Aquests assaigs són una idea a priori en funció de les diverses quantitats de les unitats d’obra. No obstant, això el Director d’Obra en el transcurs de la mateixa i segons les incidències que vagin succeint, podrà indicar els assaigs a fer, modificant o incloent altres, més específics o adients a les circumstàncies.

Control de qualitat 03 ANNEX 2 CONTROL DE QUALITAT.doc

Página 4 de 4

ANNEX Nยบ3: POUM

PAU-5

Raval d'en Xicota

SÒL URBÀ CONSOLIDAT

1. Dades sectorials Superfície

(m²s)

Edificabilitat bruta (m²st/m²s) Sostre edificable (m²st) (m²st) Sostre residencial Sostre mín. HPP Règim General i/o Especial Sostre mín. HPP Règim Preu Concertat Sostre Habitatge lliure Sostre altres usos (m²st) Nombre d'habitatges Nombre habitatges protecció pública Nombre d'habitatges lliures Densitat (habtges/ha)

19.268

Usos principals

0,40 7.643 7.116

Residencial

Sector

Continu

Sistema ordenació

Aïllada

0 0 7.116 527 23 0 23 12

2. Quadre de superfícies Superfície (m²s)

Clau

(%)

Edificabilitat

Sostre

Densitat

Habitatges

(m²st/m²s)

(m²st)

(hbtges/ha)

(hbtges)

Ciutat jardí: modalitat 1

2.098

10,89

0,80

1.678

3c 9b

Ciutat jardí: modalitat 3 Equipament privat: altres usos

9.886

51,31

659 12.643

3,42 65,62

0,55 0,80

5.437 527

0,60

7.643

0,40

7.643

Total zones V

Espais lliures públics

371

1,93

Viari Total sistemes

6.254 6.625

32,46 34,38

TOTAL SECTOR

19.268

100,00

3. Sistema d'actuació Reparcel.lació per compensació bàsica

4. Objectius Executar i finalitzar les obres d'urbanització pendents Cessió dels sòls públics

5. Altres condicions Les normes urbanístiques (art. 221) estableixen quins són els paràmetres vinculants a efectes del desenvolupament del sector Aquest sector no comporta sostre residencial de nova implantació, raó per la qual no és d'aplicació la reserva de sostre per habitatges amb protecció, d'acord amb l'article 57, apartats 3 i 4 LU.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 2: PLÀNOLS

Llegenda Telefonica Suports Fusta Canalitzacions 2 3 4 Arquetes i pedestals Arqueta

Aigua potable

Clavegueram

Nodes Hidrants_pirotecnia Conductes FIB FUD

pous Conductes clavegueram 400mm

L'ALCALDE:

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRER BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:750 Escala original Din A-3

JULIOL 2017

TÍTOL DEL PLÀNOL:

SERVEIS EXISTENTS: CLAVEGUERAM, TELEFONIA I AIGUA POTABLE

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

1 DE 2

Llegenda Telefonica Suports Formigó Fusta Canalitzacions 2 3 4

Arquetes i pedestals Pedestal Arqueta

Aigua potable Conductes FIB PAD

L'ALCALDE:

Clavegueram pous Conductes clavegueram 200mm 400mm 450mm 900mm Embornals

TÍTOL DEL PROJECTE:

EL TÈCNIC MUNICIPAL:

IGNASI SIMÓN I ORTOLL

DAVID GIL GIL

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRER BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

ESCALES:

DATA:

1:750 Escala original Din A-3

JULIOL 2017

TÍTOL DEL PLÀNOL:

SERVEIS EXISTENTS: CLAVEGUERAM, TELEFONIA I AIGUA POTABLE

PLÀNOL Nº:

3 FULL:

2 DE 2

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 3: PRESSUPOST

RESUMS DE PRESSUPOST

!" !" !" !"

# # # #

# #1 #/ #6

$%&''!() * +!,*+&$ %& &''&) ,*+&$ ) " ,& 4&' + "4,* ") " '&)

# -# ./0 #- 2 -.33 1 5#2./5 2 2##.##

'&))4 !) #

1- 615.21

!" !" !" !"

# # # #

# #0 #2 #/

$%&''!() * +!,*+&$ %& &''&) ,*+&$ ) " ,& 3&' + "3,* ") " '&)

-./# -/./1 .45 6. -

'&))3 !) #

##.##

!" 7'

EUR

PRESSUPOST

+ (,043 *-,34,)# 4,) # $# % )), #2 #0. %#0+5 *, = ( 2 *Q04,) & *-#$(),3 0+(K#'3 # $-#.#3( *, $-,04),3# %&'3()"%(&)# 7 ?; = !

#$# %&'()&$#*# *+),%(# *-#).), *, / # 0 *-#$1 )+#2 #)),'%#'( $# 3&%#2 #4$,% *, $# .)&33# ,',)#*# + % )), # 3&.), %#0+5 )"# #0. 4+'1#2 + ()#'34&)( *, $# 0#(,+6# # 4$#'(# *, %&04&3(#( , 7'& 083 $$"'9 *, :0; 7 /;

#$# %&'()&$#*# %+3(,$$# 0,% '+%# *-#).), *, # ! 0 *-#$1 )+#2 #)),'%#'( $# 3&%#2 #4$,% *, $# .)&33# ,',)#*# + % )), # 3&.), %#0+5 )"# #0. 4+'1#2 + ()#'34&)( *, $# 0#(,+6# # 4$#'(# *, %&04&3(#( , 7'& 083 $$"'9 *, :0; 7 =;

<=2/>

// 2/

/?/2??

? /

)+(")#%+5 *, 3&%# 3&(,))#*# *, @A / %0 *, 4,)B0,(), #0. ()#%(&) #0. .)#1 ()+(")#*&) *, 3&C",3 7 D;

?2=D

E >F <

,3,'%#3(#(2 ),".+%#%+5 + '&" ,'%#3(#0,'( # (,))# *, 4#$ *, G"3(# *, (,$,G&'+#2 2 ,'$$"0,'#( & #$(),3 +'(#$H$#%+&'32 *, G+'3 # 0 *-#$1 )+#2 *,+6#'( %&$H$&%#( ,$ %#.$, ,6+3(,'( 7 > ;

?=!2 >

<? !

,0&$+%+5 *, 4#I+0,'( *, G&)0+ 52 *, G+'3 # %0 *, )"+6 + G+'3 # 2/ 0 *-#04$ )+# #0. ),()&,6%#I#*&)# #0. 0#)(,$$ (),'%#*&) + % )), # 3&.), %#0+5 7 >;

=2 /

? 2/!

),3#( , + %#)), # 0,% '+%# ,' ,'%#+6&3 *, 4#I+0,'(32 *- # ! %0 *, )"+62 *, 4#I+0,'(3 #3G $(+%32 #0. ,3%&0.)#(2 (#$$3 + #%#.#(3 # (#4,3 + ),+6,32 % )), # + ()#'34&)( *, )"',3 + %#'&' *-#.&%#0,'( 7 !;

=2 =

/2 !

??2=

!2 ?

#$$ ,' 4#I+0,'( *, 0,3%$# .+("0+'&3# *, %0 *, G&'* )+# %&0 # 0B'+02 #0. 0 C"+'# (#$$#K"'(3 #0. *+3% *, *+#0#'(2 4,) # *,$+0+(#) $# L&'# # *,0&$+) 7 ?;

> ? M

6%#I#%+5 0#'"#$ *, %#(,3 4,) # $&%#$+(L#%+5 *, 3,)I,+32 *, C"#$3,I&$ #04$ )+# + G&'* )+#2 # (&( (+4"3 *, (,)),'92 +'%$&" ),.$+0,'( + 4+%&'#( , 4&3(,)+&) #0. 3&))# G+'#2 ,' (&' #*,3 *, ! %02 %&0 # 0 6+02 #0. %&04#%(#%+5 *,$ <! N #'0#(,+6 3-+'%$&" $# % )), # 0,% '+%# + ()#'34&)( *, (,)),3 + )"'# # $-#.&%#*&)2 #0. %#0+5 *, 2 ,$3 %#'&'3 *, $-#.&%#*&) O 7 ;

!< 2 >

> 2 D

>=2D/=

? 2!=

! >

6%#I#%+5 *, )#3# *, G+'3 # 0 *-#04$ )+# + G+'3 # 0 *, G&'* )+#2 ,' (,)),'9 %&04#%(,2 #0. 4#$# ,6%#I#*&)# + % )), # 0,% '+%# *,$ 0#(,)+#$ ,6%#I#( 7 ;

<2=

2<?

D/2<?

6%#I#%+5 *, )#3# *, C"#$3,I&$ #04$ )+# + *, C"#$3,I&$ G&'* )+# 4,) #$ 4#3 *, $,3 *+G,),'(3 +'3(#$ $#%+&'3 *, $# ").#'+(L#%+52 ,' (,)),'9 %&04#%(,2 #0. 0+(K#'3 0,% '+%32 #0. (,)),3 *,+6#*,3 # $# I&)# 4,) #$ 4&3(,)+&) ),.$,)( 7 ;

D2D<

? 2 ?

>!/2D?

! ==

,))#4$,'#( + 4+%&'#( , 0,% '+%3 #0. (,)),3 #*,C"#*,32 ,' (&' #*,3 *, G+'3 # ! %02 #0. "'# %&04#%(#%+5 *,$ <!N *,$ 7 ;

?2 =

<!2 =

>D=2 >

,.$+0,'( + 4+%&'#( , *, )#3# *-#04$ )+# 083 *, 2/ + G+'3 # 2! 02 #0. 0#(,)+#$ 3,$,%%+&'#( *, $# 4)P4+# ,6%#I#%+52 ,' (&' #*,3 *, )"+6 *, G+'3 # ! %02 "(+$+(L#'( 4+%5 I+.)#'(2 #0. %&04#%(#%+5 *,$ <!N 7 >;

>2!

> 2==?

? !2?!

! /

6%#I#%+5 + % )), # *, (,))# 4,) # %#+6# *, 4#I+0,'( ,' (,)),'9 %&04#%(,2 #0. 0+(K#'3 0,% '+%3 7 <;

! ?

,.$+0,'( + 4+%&'#( , *, )#3# *-#04$ )+# G+'3 # 2/ 02 #0. 0#(,)+#$ 3,$,%%+&'#( *, $# 4)P4+# ,6%#I#%+52 ,' (&' #*,3 *, )"+6 *, G+'3 # ! %02 "(+$+(L#'( 4+%5 I+.)#'(2 #0. %&04#%(#%+5 *,$ <!N 7 ;

".0+'+3()#0,'( *, (,))# #*,C"#*# *-#4&)(#%+5 7

)#'34&)( *, (,)),3 *+'3 *, $-&.)#2 %#)), #( #0. 0+(K#'3 0,% '+%3

)#'34&)( *, (,)),3 # +'3(#$H$#%+5 #"(&)+(L#*# *, ,3(+5 *, ),3+*"32 #0. %#0+5 *, ? ( + (,043 *-,34,)# 4,) # $# % )), # #0. 0+(K#'3 0,% '+%32 #0. "' ),%&)), "( *, 083 *, + G+'3 # ! :0 7 =;

?2D

D2=>

/ 2?D

/? >=

)), # #0. 0+(K#'3 0,% '+%3 + ()#'34&)( *, ),3+*"3 +',)(3 & '& ,34,%+#$3 # +'3(#$H$#%+5 #"(&)+(L#*# *, ,3(+5 *, ),3+*"32 #0. %#0+5 4,) # ()#'34&)( *, = (2 #0. "' ),%&)), "( *, 083 *, ! + G+'3 # :0 7 D;

=2=!

>2/!

D2 <

/>E

,4&3+%+5 %&'()&$#*# # %,'(), *, ),%+%$#( , *, ),3+*"3 .#)),K#(3 +',)(3 #0. "'# *,'3+(#( 2 (R0>2 4)&%,*,'(3 *, %&'3()"%%+5 & *,0&$+%+52 #0. %&*+ = = 3, &'3 $# $+3(# ")&4,# *, ,3+*"3 7 R> ?R ;7 <;

>2!

>2/!

D!2=D

3(#.+$+(L#%+5 *-,34$#'#*# +' 3+(" 2 4,) # $-&.(,'%+5 *, #0. %+0,'( 4P)($#'* #0. G+$$,) %#$%#)+ R > 2! 7

= /2<=>

! D?2=/ >! !D 2 !

< ? ?>

E< > ?

"..#3, *, (,))# %+0,'( ,$#.&)#*# # $-&.)# ,' 4$#'(#2 #0. (,))# (&$,)#.$, + %+0,'( 4P)($#'* #0. G+$$,) %#$%#)+ R > 2! 2 %&$H$&%#*# #0. ,3(,',*&)# + 4+%&'#( , *,$ 0#(,)+#$ #$ N *,$ 7 ;

?/2 >

==>2 >

(

, *-+04)+0#%+5 #0. ,0"$3+5 .+("0+'&3# %#(+P'+%# ,34,%BG+%# 4,) # ), *-+04)+0#%+52 (+4"3 2 #0. *&(#%+5 *- 2! S R0 7 > ;

! /2 !

2<?<

=<2 !

=>2<>?

<2!<

EUR

2 ;

, /

*-#*T,)U'%+# #0. ,0"$3+5 .+("0+'&3# %#(+P'+%# (+4"3 >R ? V7 ;2 #0. *&(#%+5 : R0 7 > ;

(

#I+0,'( *, 0,3%$# .+("0+'&3# %&'(B'"# ,' %#$,'( (+4"3 / 3")G ! R= 7 ;2 #0. .,("0 0+$$&)#( #0. %#"(6Q2 *, )#'"$&0,()+# *,'3# 4,) # %#4# *, )&*#*")# + )#'"$#( )#'B(+%2 ,3(,3# + %&04#%(#*# 7 ?;

2!< = 2D

??2?= > 2/?!

!! 2/

D!2 ? / >>?2 D

E !=W>

"',(# 4)&G"'*#2 *- 2> 0 *-#04$ )+# + 2 0 *, G&'* )+#2 #0. "' ),I,3(+0,'( 0B'+0 *, %0 *, G&)0+ 5 *, R00 *, ),3+3(U'%+# %#)#%(,)B3(+%# # %&04),33+52 +'%$P3# $# 3,I# G&)0#%+5 ,' %#4# *, 3P$ %+0,'( G),3%2 ),G+'#(2 % )), # + ()#'34&)( # $-#.&%#*&) *,$3 0#(,)+#$3 ),3"$(#'(3 7 >>;

D2<!

?/<2<<

E !=F>

"',(# ()#4,L&X*#$ *, 2! 0 *-#04$, + G&'* )+# +'G,)+&) # 2 02 #0. G&)0# # *,G+'+) 4,) $# 2 #0. "' ),I,3(+0,'( 0B'+0 *, %0 *, G&)0+ 5 *, R00 *, ),3+3(U'%+# %#)#%(,)B3(+%# # %&04),33+52 +'%$P3 ,6%#I#%+5 *, (,)),'9 '& %$#33+G+%#(2 ),G+'#(2 % )), # + ()#'34&)( # $-#.&%#*&) *,$3 0#(,)+#$3 ),3"$(#'(3 7 >?;

2><

)0#*")# 4,) $$&3,3 *, G&)0+ 5 ! ,$,%()&3&$*#*# *, .#)),3 %&))" #*,3 *-#%,) 00 /6 2 0 ! D 7 !;

#0. 0#$$# %0 ! !

2D<

><2 !

"',(# #0. 4,1# 4),G#.)+%#*# *, G&)0+ 5 *, ! 6 ! %0 #0. %#'#$ %&).# # $# %#)# 3"4,)+&)2 %&$H$&%#*# #0. 0&)(,) *, %+0,'( 3&.), $$+( *, G&)0+ 5 V !R R 7 =;

?/2 D

? 2=

< !2=

&)#*# ),%(# *, 4,%,3 *, G&)0+ 52 0&'&%#4#2 #0. 3,%%+5 '&)0#$+(L#*# 4,) # I+#'#'(3 *, 6 ? %02 *, %$#33, %$+0 (+%# 2 %$#33, ),3+3(,'( # $-#.)#3+5 V + %$#33, ),3+3(,'( # G$,6+5 7 !

D2>

/ /2/

= ??<2=D

=2 /

> 2!/

<F? / !

? !2>>

/2/

D/2</=

D D2<

2D!

2?<

)), # #0. 0+(K#'3 0,% '+%3 + ()#'34&)( *, (,)),3 # $-#.&%#*&) #"(&)+(L#( 083 4)&4,) # $,3 &.),32 #0. %#0+5 *, ? (2 +'%$Q3 %#'&' #.&%#*&) + 0#'(,'+0,'( #.&%#*&) 7 !;

!?2

><!2 /

</!

D < /2>

!D?2>D

>2 ?

EUR

> #;2 3, &'3 >? 2 %&$H$&%#*# 3&.), .#3, *, G&)0+ 5 ),%+%$#( '& ,3()"%(")#$ *, ! R00 *, ),3+3(U'%+# 0B'+0# # %&04),33+5 + *, # %0 *-#$1 )+#2 + ),K"'(#*# #0. 0&)(,) 7 ; 0>

<E ??

//!>F

#I+0,'( *, G&)0+ 5 3,'3, #**+(+"3 V > R R R Y *, %&'3+3(U'%+# (&I#2 )#'* )+# 0 6+0# *,$ )#'"$#(2 002 ,3%#04#( *,3 *, %#0+52 ,3(,3# + I+.)#( , 0,% '+% + #%#.#( ), $,K#( 7 >; &3#*# # %&(# *, 4,)+%P G+'3 # /;

%0 #0. 0&)(,) *, %+0,'( 7

!2!>

< 2!<<

>2<!

><2!

< !/ 2<

>=!

". *, *, / 00 *, *+ 0,(), '&0+'#$ *, G&)0#%+5 T,$+%&X*#$ #0. 4,)G+$ )B +* ',)I#( ,6(,)+&)0,'(2 #"(&4&)(#'(2 "'+5 ,$ 3(+%# #0. 0#33+$$# #*T,3+I# *, 4&$+"),( + %&$H$&%#( #$ G&'3 *, $# )#3# 7 D;

?>2 D

>>2?!

?? 2 >

S F Z=

".0+'+3()#0,'( + %&$H$&%#%+5 *-,0.&%#*")# 4),G#.)+%#*# *, G&)0+ 5 #)0#( V > 4,) # %$#I, ",)5 *, *+ 0,(), / 002 *, *+0,'3+&'3 ,6(,)+&)3 < 6 6=! 002 %&$H$&%#( 3&.), 3&$,)# *, G&)0+ 5 V R R? R *, ! %0 *, )"+62 #0. G&)0#%+5 *, (#$Q3 *, (,)),3 #0. (,))# *, $# 0#(,+6# ,6%#I#%+5 '%$&" $# "'+5 #0. 0&)(,) *,$ %$#I, ",)5 7 <;

//2>>

/!2>

#)(+*# #$1#*# # K"3(+G+%#) *, ),4&3+%+5 *-,$,0,'(3 0#$0,3&3 *, 4#)(+%"$#)3 & 3,)I,+3 ,' ,$ ()#'3%")3 *, $,3 &.),3 7 >=;

#)(+*# #$1#*# *-#.&'#0,'( B'(, ), 4,) # $-+04$#'(#%+5 + *,3,'I&$"4#0,'( *,$ 4$# *, 3, "),(#( + 3#$"( 7 >/;

< 2

#)(+*# #$1#*# # K"3(+G+%#) ,' %&'%,4(, *-#4$+%#%+5 *,$ 4$# *, %&'()&$ *, C"#$+(#( 7 >!;

= 2

EUR

ÚLTIM FULL

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL....................................................................

127.425,62

13 % Despeses Generals SOBRE 127.425,62.............................................................

16.565,33

6 % Benefici Industrial SOBRE 127.425,62..................................................................

7.645,54

Subtotal

151.636,49

21 % IVA SOBRE 151.636,49.......................................................................................

31.843,66

€

183.480,15

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a

( CENT VUITANTA-TRES MIL QUATRE-CENTS VUITANTA EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS )

Lliçà d´Amunt, juliol de 2017

L´alcalde Ignasi Simon i Ortoll

L´arquitecte tècnic municipal David Gil Gil

QUADRE DE PREUS Nยบ1

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT Pàg.:

CÒDI

E E2 E22 E223

PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIONS PER A RECALÇATS

E223142X

E225 E225177F

DESCRIPCIÓ

Excavació manual de cates per a localització de serveis, de qualsevol amplària i fondària, a tot tipus de terreny, inclou rebliment i piconatge posterior amb sorra fina, en tongades de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95 % P.M. Tanmateix s'inclou la càrrega mecànica i transport de terres i runa a l'abocador, amb camió de 12 T, els canons de l'abocador.* (CENT CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB UN CÈNTIMS)

1 PREU

Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, amb una compactació del 95% del PM (QUATRE EUROS AMB SET CÈNTIMS)

CÒDI

F F2 F21 F211

PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS DEMOLICIONS DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS m3

DESCRIPCIÓ

Enderroc d'edificació aïllada, de 0 a 30 m3 de volum aparent, de 4 m d'alçària, sense enderroc de fonaments, solera ni mitgeres, sense separació, transport ni gestió de residus ni residus especials, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica de runa sobre camió o contenidor (ONZE EUROS AMB CINQUANTA-CINC CÈNTIMS)

2 PREU

154,01

F21110A4

4,07

F2131123

Enderroc de fonament de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió (QUARANTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS)

44,37

F2131223

Enderroc de fonament de formigó en massa, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió (CINQUANTA EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS)

50,80

F2131323

Enderroc de fonament de formigó armat, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió (SETANTA-UN EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS)

71,68

F2135123

Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió (TRENTA-UN EUROS AMB CINQUANTA-UN CÈNTIMS)

31,51

F2135223

Enderroc de mur de contenció de formigó en massa, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió (TRENTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS)

34,72

F2135323

Enderroc de mur de contenció de formigó armat, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió (CINQUANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS)

58,82

REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS m3

Pàg.:

F213

F216

EUR

11,55

ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS

ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES

F2168631

Enderroc de paret de totxana de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió (UN EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)

1,89

F2168731

Enderroc de paret de maó calat de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió (DOS EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS)

2,12

F2168941

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 20 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió (DOS EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS)

2,84

F2168943

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 20 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor (DISSET EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS)

17,65

F2168961

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 30 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió (TRES EUROS AMB TRENTA-UN CÈNTIMS)

3,31

F2168963

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 30 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor (DIVUIT EUROS AMB SEIXANTA-SIS CÈNTIMS)

18,66

EUR

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT Pàg.:

CÒDI F216R243

F219 F2194AJ5

F2194AJY

F2194AJZ

F219FBA0

F219W020

F21D F21D41A2

F21DGU02

F21R F21R1160

F21R11A0

F21R11A5

UA m

DESCRIPCIÓ Enderroc de reixat metàl·lic de fins a 2 m d'alçària, com a màxim, i enderroc de daus de formigó, a mà i amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor (QUATRE EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS)

3 PREU 4,46

DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT m2

Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió (DISSET EUROS AMB SIS CÈNTIMS)

Pàg.: CÒDI

17,06

Demolició de paviment de formigó, de fins a 30 cm de gruix i qualsevol amplària, amb compressor i càrrega sobre camió (SETZE EUROS AMB NORANTA-UN CÈNTIMS)

16,91

Tall en paviment de mescla bituminosa de 10 cm de fondària com a mínim, amb màquina tallajunts amb disc de diamant, per a delimitar la zona a demolir (CINC EUROS AMB CATORZE CÈNTIMS)

5,14

Fresatge i carrega mecànica en encaixos de paviments, d'1 a 5 cm de gruix, de paviments asfàltics, amb escombrat, talls i acabats a tapes i reixes, càrrega i transport de runes i canon d'abocament (SET EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS)

7,27

Tala controlada cistella mecànica d'arbre de 10 a 15 m d'alçària, arrencant la soca, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no més lluny de 20 km) (SIS-CENTS SEIXANTA-UN EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIMS)

661,61

F21R4060

Trituració de soca soterrada de <= 60 cm de perímetre amb tractor amb braç triturador de soques (VINT-I-QUATRE EUROS AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS)

24,78

F22 F221 F221C420

F222

Demolició de claveguera de fins a 60 cm de diàmetre o fins a 40x60 cm, de formigó vibropremsat amb solera de 15 cm de formigó, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió (VUIT EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS)

8,60

Demolició de pou de diàmetre 100 cm, de parets de 30 cm de maó, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió (ONZE EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS)

11,90

Tala controlada directa d'arbre < 6 m d'alçària, deixant la soca a la vista, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no més lluny de 20 km) (VUITANTA-SET EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS)

87,84

Tala controlada directa d'arbre de 6 a 10 m d'alçària, deixant la soca a la vista, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no més lluny de 20 km) (CENT VINT-I-SET EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS)

127,92

Tala controlada directa d'arbre de 6 a 10 m d'alçària, arrencant la soca, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no més lluny de 20 km) (CENT NORANTA-SET EUROS AMB SEIXANTA-TRES CÈNTIMS)

197,63

Tala controlada cistella mecànica d'arbre de 6 a 10 m d'alçària, arrencant la soca, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no més lluny de 20 km) (DOS-CENTS SEIXANTA-CINC EUROS AMB CINQUANTA-UN CÈNTIMS)

265,51

Tala controlada cistella mecànica d'arbre de 10 a 15 m d'alçària, deixant la soca a la vista, aplec de la brossa generada i càrrega sobre camió grua amb pinça, i transport de la mateixa a planta de compostatge (no més lluny de 20 km) (CINC-CENTS VINT-I-VUIT EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)

528,85

Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb pala excavadora i amb les terres deixades a la vora (VUIT EUROS AMB TRENTA-NOU CÈNTIMS)

8,39

F2225223

Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb pala excavadora i càrrega mecànica del material excavat (NOU EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS)

9,71

F2225420

Excavació de rasa de qualsevol amplària i de qualsevol fondària per al pas de les diferents instal.lacions de la urbanització, en terreny compacte, amb mitjans mecànics, amb terres deixades a la vora per al posterior reblert. (VUIT EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)

8,89

F226

TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES

F226190F

Terraplenada i piconatge per a caixa de paviment amb material adequat, en tongades de més de 25 i fins a 50 cm, amb una compactació del 95% del PM (CINC EUROS AMB SETANTA-TRES CÈNTIMS)

5,73

F2261C0F

Terraplenada i piconatge per a caixa de paviment amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de fins a 25 cm, amb una compactació del 95 % del PM (SIS EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS)

6,27

F228

REBLIMENT I PICONATGE DE RASES

F2285B0F

Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95% PM (VINT-I-DOS EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS)

22,49

F228AB0F

Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95% PM (TRETZE EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS)

13,50

F24 F241

F242

F2A F2A1 EUR

2,92

EXCAVACIONS DE RASES I POUS

ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS u

Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjans mecànics (DOS EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS)

F2225221

F2420001 F21R12D0

MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE m

PREU

17,06

Demolició de paviment de formigó, de fins a 30 cm de gruix i qualsevol amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió (DISSET EUROS AMB SIS CÈNTIMS)

DESCRIPCIÓ

F21R12D5

F2410002 F21R12A5

TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA TRANSPORT DE TERRES A OBRA m3

Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb camió de 7 t , dúmper o d'altres mitjans a l'abast de l'empresa constructora. (UN EUROS AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS)

1,32

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A OBRA m3

Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a l'abocador autoritzat més proper a les obres, amb camió de 24 t, inclús canon abocador i manteniment abocador. (ONZE EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)

11,85

SUBMINISTRAMENT DE TERRES SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ EUR

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT Pàg.:

CÒDI F2A15000

UA m3

DESCRIPCIÓ Subministrament de terra adequada d'aportació

5 PREU

Pàg.: CÒDI

6,62

F9G12443

4,82

F9H F9H1

UA m3

(SIS EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS) F2R F2R3 F2R350D9

F2R6 F2R64237

F2RA F2RA63G0

F9 F91 F91A F91A1110

F92 F924 F9241431

F96 F965 F965M1D5

F966 F96611D8

F9G F9G1 F9G12442

GESTIÓ DE RESIDUS TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS m3

Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 24 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km (QUATRE EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS)

F9H112E1

CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS m3

Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió per a transport de 7 t, amb un recorregut de més de 5 i fins a 10 km (SET EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

7,75

F9Z4A615

DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS m3

Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002) (VINT-I-TRES EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS)

F9Z F9Z4

23,50

FB FB2 FB2A FB2A232Z

Estabilització d'esplanada ´´in situ´´, per a l'obtenció de S-EST1, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N (VINT-I-UN EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS)

21,62

FBA FBA1

Subbase de terra-ciment elaborada a l'obra en planta, amb terra tolerable i ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N, col·locada amb estenedora i piconatge del material al 100% del PM (QUARANTA-SIS EUROS AMB TRES CÈNTIMS)

Vorada recta de peces de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340, col·locada sobre base de formigó reciclat no estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió i de 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter (VINT-I-VUIT EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS)

Vorada corba de peces de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340, col·locada sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió i de 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter (SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-TRES CÈNTIMS)

Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic i acabat reglejat (CENT CINC EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS)

Armadura per lloses de formigó AP500 T amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080 (DOS EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)

2,89

Barrera de seguretat metàl·lica simple, reduïda, amb un perfil longitudinal de secció doble ona, corbat, i suports col·locats clavats a terra, per a una classe de contenció normal, amb nivell de contenció N2, amplària de treball W6, índex de severitat A i deflexió dinàmica 2 m segons UNE-EN 1317-2, col·locada al voltant de pals o fanals. (NORANTA-NOU EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS)

99,21

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL MARQUES LONGITUDINALS

FBA15111

Pintat sobre paviment d'una faixa longitudinal discontínua reflectora de 10 cm d'amplària i 2/1 de relació pintat/no pintat, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina autopropulsada (ZERO EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS)

0,81

FBA1G110

Pintat sobre paviment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de vidre, amb màquina autopropulsada (UN EUROS AMB NOU CÈNTIMS)

1,09

FBA2 28,30

FBA27111

FBA3 FBA31111

64,33

FD FD26 FD26653Z

MARQUES TRANSVERSALS m

Pintat sobre paviment de faixa transversal contínua reflectora de 50 cm d'amplària, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina d'accionament manual (TRES EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)

3,89

MARQUES SUPERFICIALS m2

Pintat sobre paviment de faixa superficial reflectora, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina d'accionament manual (DEU EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS)

10,34

SANEJAMENT I CANALITZACIONS FAMÍLIA D26 u

Posada a cota de pericò fins a 10 cm amb morter de ciment

23,95

(VINT-I-TRES EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS) FD5 FD56

PAVIMENTS DE FORMIGÓ PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS m3

70,82

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BARRERES DE SEGURETAT BARRERES DE SEGURETAT FLEXIBLES

VORADES CORBES AMB PECES DE FORMIGÓ m

Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf BC50/70 D (D-12), amb betum millorat amb cautxú, de granulometria densa per a capa de rodadura i granulat granític, estesa i compactada (SETANTA EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS)

46,03

VORADES VORADES RECTES AMB PECES DE FORMIGÓ m

106,72

ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS ARMADURES PER A PAVIMENTS

SUBBASES SUBBASES DE TERRA-CIMENT m3

Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic i acabat ratllat manual (CENT SIS EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS)

PREU

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT

PAVIMENTS ESPLANADES ESTABILITZACIÓ D'ESPLANADES AMB ADDITIUS m3

DESCRIPCIÓ

105,53

FD56FEC2

FD7 FD7F EUR

DRENATGES CUNETA DE FORMIGÓ PER A DRENATGES m

Cuneta amb peça prefabricada de formigó de 50x15 cm amb canal corba a la cara superior, col·locada amb morter de ciment sobre llit de formigó HNE-15/P/10 (QUARANTA-SIS EUROS AMB DIVUIT CÈNTIMS)

46,18

CLAVEGUERES CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC EUR

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT Pàg.:

CÒDI FD7FD375

FD7J FD7JQ325

FD7Z FD7Z3017

FD7ZZ259

UA m

DESCRIPCIÓ Tub de PVC de 600 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa (QUARANTA-TRES EUROS AMB VUIT CÈNTIMS)

7 PREU 43,08

CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA m

Claveguera amb tub de polietilè d'alta densitat de designació PE 100, de 630 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 26, segons la norma UNE-EN 13244-2, soldat, amb grau de dificultat mitja i col·locat al fons de la rasa (DOS-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS)

Connexió de canonada de fosa amb canonada de fibrociment amb maniguet de gran tolerància tipus WAGA autoblocant, inclosos colzes de fosa Ø200mm, brida i brides universalstipus Vaga. (NOU-CENTS SETANTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS)

973,53

Maniobres a xarxa per connexions i avisos als abonats afectats.

628,81

176,07

FDK2Z2Q7

Subministrament i col·locació d'embocadura prefabricada de formigó armat HA30 per a clavegueró de diàmetre 600mm, de dimensions exteriors 1.900x1.000x750mm, col·locat sobre solera de formigó HM-20/B/40/I de 15 cm de gruix, amb formació de talús de terres 1:1 amb terra de la mateixa excavació. Inclou la unió amb morter del clavegueró. (DOS-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS AMB TRENTA-TRES CÈNTIMS)

266,33

FGF3ZB92

FQ FQ4 FQ44 FQ441552

PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL FERMS I PAVIMENTS REGS SENSE GRANULATS REGS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS

TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS TUBS DE FOSA DÚCTIL Ml

Subministre i col.locació de tub de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre nominal interior, segons la norma ISO 2531, unió de campana amb anella elastomèrica per a aigua i contrabrida d'estanquitat, amb grau de dificultat mitjà i per a col·locar soterrat. (VUITANTA-TRES EUROS AMB SETANTA-QUATRE CÈNTIMS)

DESCRIPCIÓ

8 PREU

G9J12N00

Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica específica per a reg d'imprimació, tipus ECI, amb dotació d'1,5 Kg/m2 (CINC-CENTS VINT-I-SIS EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS)

526,15

G9J13J40

Reg d'adherència amb emulsió bituminosa catiònica tipus C60B3/B4 ADH(ECR-1), amb dotació 1 kg/m2 (ZERO EUROS AMB CINQUANTA-NOU CÈNTIMS)

0,59

GB GBC GBC1

GD GD5 GD57

PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS Formació de perico de 80X80X125 cm, amb parets de formigó H-100 de gruix 15cm i solera de maó calat sobre llit de sorra. (CENT SETANTA-SIS EUROS AMB SET CÈNTIMS)

FG FGF FGF3

G G9 G9J G9J1

GBC1U172

FF32Z215

Connexions aigua potable

FDK20001

FF FF32

CÒDI

258,65

(SIS-CENTS VINT-I-VUIT EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS) FDK FDK2

Pàg.:

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ABALISAMENT ABALISAMENT u

Fita delineadora d'illeta de 75 cm, reflectant d'alta intensitat, en dos colors, de material plàstic resistent a impactes, fixat al paviment amb passador (SEIXANTA-UN EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS)

61,53

DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS DRENATGES CUNETES REVESTIDES DE FORMIGÓ

GD57Y310

Cuneta profunda, d'1,30 m d'amplària i 0,20 m de fondària, amb un revestiment mínim de 10 cm de formigó de 20 N/mm2 de resistència característica a compressió, inclòsa la seva formació en capa de sòl ciment fresc, refinat, càrrega i transport a l'abocador dels materials resultants. (DIVUIT EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS)

18,95

GD57Z310

Cuneta trapezoïdal de 1,50 m d'ample i fondària inferior a 0,20 m, amb forma a definir per la DF, amb un revestiment mínim de 10 cm de formigó de 20 N/mm2 de resistència característica a compressió, inclòs excavació de terreny no classificat, refinat, càrrega i transport a l'abocador dels materials resultants (VINT-I-DOS EUROS AMB TRENTA-NOU CÈNTIMS)

22,39

83,74

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PALS I SUPORTS PER A LÍNIES DE TENSIÓ BAIXA PALS DE FUSTA PER A BT u

Desencastat, reubicació i nou encastament a terra de pal de fusta de telefonia, BT, enllumenat o altres intal·lacions, de fins a 10 m d'alçària, deixant col·locat el cable existent. (QUATRE-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB VINT-I-TRES CÈNTIMS)

475,23

MOBILIARI URBÀ PILONS PILONS DE RESINES u

Pilona de fusta plàstica reciclada, de secció circular, d'alçària 1100 mm, amb cap de fusta plàstica reciclada, col·locada encastada (SEIXANTA-DOS EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS)

62,12

EUR

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT Pàg.:

CÒDI

L L2 L21 L21P

PARTIDES D'OBRA DE MANTENIMENT D'EDIFICACIÓ DESMUNTATGES, ARRENCADES I GESTIÓ DE RESIDUS DESMUNTATGES I ARRENCADES DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ

L21PZA21

DESCRIPCIÓ

Desmuntatge, aplec i nou encast de pal de suport d'instal·lacions de 4 a 10 m d'alçària, amb mitjans manuals i mecànics. (DOS-CENTS DEU EUROS AMB QUARANTA-TRES CÈNTIMS)

9 PREU

210,43

Pàg.: CÒDI

P PP PPA PPA0

PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ PARTIDES ALÇADES D'ABONAMENT ÍNTEGRE PARTIDES ALÇADES PARTIDES ALÇADES D'ABONAMENT ÍNTEGRE

PPA000CQ

DESCRIPCIÓ

Partida alçada a justificar en concepte d'aplicació del pla de control de qualitat.

10 PREU

2.700,00

(DOS MIL SET-CENTS EUROS) PPA000SS

PPA1 PPA10IMP

EUR

Partida alçada d'abonament íntegre per a l'implantació i desenvolupament del pla de seguretat i salut. (MIL NOU-CENTS EUROS)

1.900,00

PARTIDES ALÇADES A JUSTIFICAR pa

Partida alçada a justificar de reposició d'elements malmesos de particulars o serveis en el transcurs de les obres. (TRES MIL NOU-CENTS EUROS)

3.900,00

EUR

QUADRE DE PREUS Nยบ2

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

CÒDI

DESCRIPCIÓ

E E2 E22 E223

PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

PREU

ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIONS PER A RECALÇATS u

154,01 €

B0311010

Sorra de pedrera de pedra calcària per a formigons

46,08 € 107,93 €

E223142X

Altres conceptes E225 E225177F

CÒDI

F F2 F21 F211

PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ

F21110A4

F213 F2131123

REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS m3

Pàg.:

Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, amb una compactació del 95% del PM

4,07 €

Altres conceptes

4,07 €

F2131223

F2131323

F2135123

F2135223

F2135323

F216 F2168631

F2168731

F2168941

F2168943

F2168961

DESCRIPCIÓ

PREU

DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS DEMOLICIONS DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS m3

11,55 €

Altres conceptes

11,55 €

Enderroc de fonament de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió

44,37 €

Altres conceptes

44,37 €

Enderroc de fonament de formigó en massa, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió

50,80 €

Altres conceptes

50,80 €

Enderroc de fonament de formigó armat, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió

71,68 €

Altres conceptes

71,68 €

Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió

31,51 €

Altres conceptes

31,51 €

Enderroc de mur de contenció de formigó en massa, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió

34,72 €

Altres conceptes

34,72 €

Enderroc de mur de contenció de formigó armat, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió

58,82 €

Altres conceptes

58,82 €

Enderroc de paret de totxana de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió

1,89 €

Altres conceptes

1,89 €

Enderroc de paret de maó calat de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió

2,12 €

Altres conceptes

2,12 €

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 20 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió

2,84 €

Altres conceptes

2,84 €

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 20 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

17,65 €

Altres conceptes

17,65 €

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 30 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió

3,31 €

Altres conceptes

3,31 €

ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS m3

ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES m2

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

CÒDI

F2168963

DESCRIPCIÓ

PREU

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 30 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

18,66 €

Altres conceptes

18,66 €

Enderroc de reixat metàl·lic de fins a 2 m d'alçària, com a màxim, i enderroc de daus de formigó, a mà i amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor

4,46 €

Altres conceptes

4,46 €

Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

17,06 €

Altres conceptes

17,06 €

Demolició de paviment de formigó, de fins a 30 cm de gruix i qualsevol amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

17,06 €

Altres conceptes

17,06 €

Demolició de paviment de formigó, de fins a 30 cm de gruix i qualsevol amplària, amb compressor i càrrega sobre camió

16,91 €

Altres conceptes

16,91 €

Tall en paviment de mescla bituminosa de 10 cm de fondària com a mínim, amb màquina tallajunts amb disc de diamant, per a delimitar la zona a demolir

5,14 €

Altres conceptes

5,14 €

Fresatge i carrega mecànica en encaixos de paviments, d'1 a 5 cm de gruix, de paviments asfàltics, amb escombrat, talls i acabats a tapes i reixes, càrrega i transport de runes i canon d'abocament

7,27 €

Disposició controlada a monodipòsit sense bàscula, de runa Altres conceptes

0,99 € 6,28 €

Pàg.:

CÒDI

F21R11A0

DESCRIPCIÓ

B2RA9SB0 F216R243

F219

B2RA9TD0

DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT

F2194AJ5

F2194AJY

F2194AJZ

F219FBA0

F219W020

B2RA3600 F21D

F21R11A5

B2RA9SB0

B2RA9TD0

F21R12A5

B2RA9SB0

B2RA9TD0

DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE

F21D41A2

F21DGU02

F21R

Demolició de claveguera de fins a 60 cm de diàmetre o fins a 40x60 cm, de formigó vibropremsat amb solera de 15 cm de formigó, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió

8,60 €

Altres conceptes

8,60 €

Demolició de pou de diàmetre 100 cm, de parets de 30 cm de maó, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió

11,90 €

Altres conceptes

11,90 €

87,84 €

Deposició controlada a planta de compostage de residus vegetals nets no especials amb una densitat 0,5 t/m3, procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002) Deposició controlada a planta de compostage de residus de troncs i soques no especials amb una densitat 0,9 t/m3, procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002) Altres conceptes

5,13 €

F21R12D0

B2RA9SB0

ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS

F21R1160

B2RA9SB0

B2RA9TD0

F21R12D5

PREU

127,92 €

7,69 €

34,85 €

85,38 €

197,63 €

7,69 €

41,63 €

148,31 €

265,51 €

7,69 €

41,63 €

216,19 €

528,85 €

25,63 €

174,26 €

328,96 € 661,61 €

26,14 € B2RA9SB0

56,58 € B2RA9TD0

25,63 €

209,11 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

CÒDI

DESCRIPCIÓ Altres conceptes

F21R4060

F22 F221 F221C420

F222 F2225221

F2225223

F2225420

F226 F226190F

F2261C0F

F228 F2285B0F

F228AB0F

F24 F241 F2410002

F242 F2420001

F2A

PREU 426,87 €

Trituració de soca soterrada de <= 60 cm de perímetre amb tractor amb braç triturador de soques

24,78 €

Altres conceptes

24,78 €

UA DESCRIPCIÓ SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ

F2A15000

F2R350D9

Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjans mecànics

2,92 €

Altres conceptes

2,92 €

Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb pala excavadora i amb les terres deixades a la vora

8,39 €

Altres conceptes

8,39 €

Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb pala excavadora i càrrega mecànica del material excavat

9,71 €

Altres conceptes

9,71 €

F2RA

8,89 €

F2RA63G0

Altres conceptes

8,89 €

Terraplenada i piconatge per a caixa de paviment amb material adequat, en tongades de més de 25 i fins a 50 cm, amb una compactació del 95% del PM

5,73 €

Altres conceptes

5,73 €

Terraplenada i piconatge per a caixa de paviment amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de fins a 25 cm, amb una compactació del 95 % del PM

6,27 €

Altres conceptes

6,27 €

F2R6

B2RA63G0

F9 F91 F91A

Altres conceptes

22,49 €

F92 F924

13,50 €

F9241431

Altres conceptes

13,50 €

4,82 €

Altres conceptes

4,82 €

7,75 €

Altres conceptes

7,75 €

23,50 €

22,38 €

Altres conceptes

1,32 €

Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a l'abocador autoritzat més proper a les obres, amb camió de 24 t, inclús canon abocador i manteniment abocador.

11,85 €

Altres conceptes

11,85 €

1,12 €

Estabilització d'esplanada ´´in situ´´, per a l'obtenció de S-EST1, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N

21,62 €

Aigua Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N segons UNE-EN 197-1, en sacs Altres conceptes

0,10 € 4,73 € 16,79 €

SUBBASES SUBBASES DE TERRA-CIMENT m3

B0111000

1,32 €

SUBMINISTRAMENT DE TERRES

B0111000 B0512301

22,49 €

F96 F965 F965M1D5

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A OBRA m3

Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 24 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

PAVIMENTS ESPLANADES ESTABILITZACIÓ D'ESPLANADES AMB ADDITIUS

Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95% PM

Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb camió de 7 t , dúmper o d'altres mitjans a l'abast de l'empresa constructora.

6,30 € 0,32 €

DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

F91A1110

TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA TRANSPORT DE TERRES A OBRA m3

Terra adequada

CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

F2R64237

REBLIMENT I PICONATGE DE RASES m3

6,62 €

Subministrament de terra adequada d'aportació

GESTIÓ DE RESIDUS TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES m3

PREU

Altres conceptes F2R F2R3

EXCAVACIONS DE RASES I POUS m3

CÒDI F2A1

B03D5000

MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY m3

Pàg.:

46,03 €

0,05 € 45,98 €

VORADES VORADES RECTES AMB PECES DE FORMIGÓ m

28,30 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

CÒDI

UA DESCRIPCIÓ B06NPF2P

B0710250 B96511D0

F966

PREU 3,47 €

Pàg.:

CÒDI

F9Z4A615

DESCRIPCIÓ

17,77 €

FB FB2 FB2A

B06NN14C B0710250 B96611D0

F9G F9G1

64,33 €

Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2, consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, HNE-15/P/40 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2 Vorada corba de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340 Altres conceptes

3,51 €

B064E26B

F9G12443

B064E26B

F9H F9H1

B9H112E1

Perfil longitudinal d'acer galvanitzat de secció doble ona per a barrera de seguretat flexible, segons UNE 135121 Suport de tub d'acer galvanitzat de 50x50x2 mm, per a senyalització vertical Captallums per a barreres de seguretat flexibles amb làmina reflectant a dues cares Part proporcional d'elements de fixació per a barreres de seguretat flexibles Altres conceptes

47,17 €

BBMZC010 BBMZP010

Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic i acabat reglejat

105,53 €

Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E Altres conceptes

91,49 €

Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic i acabat ratllat manual

106,72 €

Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E Altres conceptes

91,49 €

FBA FBA1 FBA15111

BBA13100 BBA1M000

Pintura per a marques vials, acrílica, blanca Microesferes de vidre Altres conceptes

Pintat sobre paviment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de vidre, amb màquina autopropulsada

BBA11000 BBA1M000

14,04 €

Pintura reflectora per a senyalització Microesferes de vidre Altres conceptes

FBA2

Pintat sobre paviment de faixa transversal contínua reflectora de 50 cm d'amplària, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina d'accionament manual

BBA13100 BBA1M000

Pintura per a marques vials, acrílica, blanca Microesferes de vidre Altres conceptes

15,23 € FBA3

62,74 €

Pintat sobre paviment de faixa superficial reflectora, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina d'accionament manual

BBA13100 BBA1M000

8,08 €

Pintura per a marques vials, acrílica, blanca Microesferes de vidre Altres conceptes

FD FD26 FD26653Z

13,25 €

0,81 €

0,24 € 0,13 € 0,44 € 1,09 € 0,50 € 0,10 € 0,49 €

3,89 € 1,78 € 0,94 € 1,17 €

10,34 € 3,56 € 1,91 € 4,86 €

SANEJAMENT I CANALITZACIONS FAMÍLIA D26 u

23,95 €

Posada a cota de pericò fins a 10 cm amb morter de ciment Altres conceptes

FD5

2,07 €

MARQUES SUPERFICIALS

FBA31111

Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf BC50/70 D (D-12), amb betum millorat amb cautxú, de granulometria densa per a capa de rodadura i granulat granític Altres conceptes

9,48 €

MARQUES TRANSVERSALS

FBA27111

70,82 €

27,23 €

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL MARQUES LONGITUDINALS

FBA1G110

ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS ARMADURES PER A PAVIMENTS

99,21 €

0,07 €

21,26 €

1,03 €

BBMZ1A20

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT

F9H112E1

0,02 € 1,85 €

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BARRERES DE SEGURETAT BARRERES DE SEGURETAT FLEXIBLES

FB2A232Z

PAVIMENTS DE FORMIGÓ PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS

F9G12442

Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080 Altres conceptes

BBM2AA00

39,49 €

PREU 2,89 €

0,07 € 6,99 €

Armadura per lloses de formigó AP500 T amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080

B0A14200 B0B34153

VORADES CORBES AMB PECES DE FORMIGÓ

F96611D8

F9Z F9Z4

Formigó d'ús no estructural amb granulat reciclat, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, amb 235 kg/m3 de ciment, HNE- 235/ P/ 20, amb una substitució del 50% del granulat gruixut per granulat reciclat mixt amb marcat CE, procedent de plantes de reciclat de residus de la construcció o demolició autoritzades Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2 Vorada recta de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340 Altres conceptes

DRENATGES

23,95 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

CÒDI FD56

UA DESCRIPCIÓ CUNETA DE FORMIGÓ PER A DRENATGES

FD56FEC2

PREU 46,18 €

Aigua Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2, consistència plàstica i grandària màxima del granulat 10 mm, HNE-15/P/10 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2 Peça prefabricada de formigó per a cuneta de 50x15 cm amb canal corba a la cara superior Altres conceptes

0,00 € 3,60 €

B0710150 BDG15EC2

Pàg.:

CÒDI

FF FF32

FD7J

FD7Z

Tub de PVC de 600 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà Altres conceptes

39,58 € 3,50 €

FD7ZZ259

FDK FDK2

258,65 €

B0312500 B0641070 B0F1D2A1 FDK2Z2Q7

B064500B BDK2Z4Q5

33,75 €

Tub de polietilè d'alta densitat de designació PE 100, de 630 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 26, segons la norma UNE-EN 13244-2 Altres conceptes

121,34 €

FQ FQ4 FQ44

Connexió de canonada de fosa amb canonada de fibrociment amb maniguet de gran tolerància tipus WAGA autoblocant, inclosos colzes de fosa Ø200mm, brida i brides universalstipus Vaga.

973,53 €

Sense descomposició

973,53 € 628,81 €

Sense descomposició

628,81 €

Formació de perico de 80X80X125 cm, amb parets de formigó H-100 de gruix 15cm i solera de maó calat sobre llit de sorra.

176,07 €

Sorra de pedra granítica, de 0 a 3,5 mm. FORMIGO H-100, DE CONSISTENCIA PLASTICA I GRANDARIA MAXIMA DEL GRANULAT 20 MM MAO CALAT, DE 29X14X10 CM, PER A REVESTIR Altres conceptes Subministrament i col·locació d'embocadura prefabricada de formigó armat HA30 per a clavegueró de diàmetre 600mm, de dimensions exteriors 1.900x1.000x750mm, col·locat sobre solera de formigó HM-20/B/40/I de 15 cm de gruix, amb formació de talús de terres 1:1 amb terra de la mateixa excavació. Inclou la unió amb morter del clavegueró. Formigó HM-20/B/40/I de consistència tova, grandària màxima del granulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I Embocadura prefabricada de formigó armat HA30 per a clavegueró de diàmetre 600mm, de dimensions exteriors 1.900x1.000x750mm.

23,48 € 3,06 € 149,53 € 266,33 €

8,75 € 140,00 €

4,78 €

31,23 €

475,23 € 34,17 € 441,06 €

MOBILIARI URBÀ PILONS PILONS DE RESINES

FQ441552

Maniobres a xarxa per connexions i avisos als abonats afectats.

Altres conceptes

137,31 €

13,98 €

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PALS I SUPORTS PER A LÍNIES DE TENSIÓ BAIXA PALS DE FUSTA PER A BT

BGWF3000

PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS

FDK20001

FG FGF FGF3 FGF3ZB92

Connexions aigua potable

FD7Z3017

TUB DE FOSA DUCTIL DE 200 MM DE DIAMETRE NOMINAL, SEGONS LA NORMA ISO 2531, PER A UNIO DE CAMPANA AMB ANELLA ELASTOMERICA PER A AIGUA I CONTRABRIDA D'ESTANQUITAT Accessori per a tub de fosa dúctil, de 200 mm de diàmetre nominal interior, segona la norma ISO 2531, per a unió de campana amb anella elastomèrica per a aigua i contrabirda d'estanquitat Part proporcional d'elements de muntatge per a tub de fosa dúctil, de 200 mm de diàmetre nominal interior, segons la norma ISO 2531, unió de campana amb anella elastomèrica per a aigua i contrabirda d'estanquitat Altres conceptes

BFY3Z101 43,08 €

BD7JQ300

83,74 €

BFW3Z551

23,33 €

PREU 117,58 €

18,94 €

CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA

FD7JQ325

BF32Z221

0,30 €

Tub de PVC de 600 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

BD7FD370

DESCRIPCIÓ

TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS TUBS DE FOSA DÚCTIL

FF32Z215

CLAVEGUERES CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC

FD7FD375

Altres conceptes

Cuneta amb peça prefabricada de formigó de 50x15 cm amb canal corba a la cara superior, col·locada amb morter de ciment sobre llit de formigó HNE-15/P/10

B0111000 B06NN11C

FD7 FD7F

BQ441552

Pilona de fusta plàstica reciclada, de secció circular, d'alçària 1100 mm, amb cap de fusta plàstica reciclada, col·locada encastada

62,12 €

Pilona de fusta plàstica reciclada, de secció circular, d'alçària 1100 mm, amb cap de fusta plàstica reciclada Altres conceptes

39,87 € 22,25 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

CÒDI

DESCRIPCIÓ

G G9 G9J G9J1

PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL

PREU

FERMS I PAVIMENTS REGS SENSE GRANULATS REGS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS

G9J12N00

B0552B00

G9J13J40

B0552100

GB GBC GBC1

Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica específica per a reg d'imprimació, tipus ECI, amb dotació d'1,5 Kg/m2

526,15 €

Emulsió bituminosa catiònica específica per a reg d'imprimació, tipus ECI Altres conceptes

430,00 €

Reg d'adherència amb emulsió bituminosa catiònica tipus C60B3/B4 ADH(ECR-1), amb dotació 1 kg/m2

0,59 €

Emulsió bituminosa catiònica amb un 60% de betum asfàltic, per a reg d'adherència tipus C60B3/B4 ADH(ECR-1) Altres conceptes

0,38 €

96,15 €

0,21 €

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ABALISAMENT ABALISAMENT

GBC1U172

BBC2U171

GD GD5 GD57

Fita delineadora d'illeta de 75 cm, reflectant d'alta intensitat, en dos colors, de material plàstic resistent a impactes, fixat al paviment amb passador

61,53 €

Fita delineadora d'illeta de 75 cm, reflectant d'alta intensitat, en dos colors, de material plàstic Altres conceptes

54,25 € 7,28 €

DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS DRENATGES CUNETES REVESTIDES DE FORMIGÓ

GD57Y310

B064300C B0A14200 B0A31000 B0D21030 B0DZA000 GD57Z310

B064300C

B0A14200 B0A31000 B0D21030 B0DZA000

18,95 €

Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm Clau acer Tauló de fusta de pi per a 10 usos Desencofrant Altres conceptes

10,74 €

22,39 €

12,35 €

0,03 € 0,11 € 0,33 € 0,08 € 7,66 €

0,03 € 0,11 € 0,33 € 0,08 € 9,49 €

Pàg.:

CÒDI

L L2 L21 L21P

PARTIDES D'OBRA DE MANTENIMENT D'EDIFICACIÓ

L21PZA21

DESCRIPCIÓ

PREU

DESMUNTATGES, ARRENCADES I GESTIÓ DE RESIDUS DESMUNTATGES I ARRENCADES DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ u

Desmuntatge, aplec i nou encast de pal de suport d'instal·lacions de 4 a 10 m d'alçària, amb mitjans manuals i mecànics.

210,43 €

Altres conceptes

210,43 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

CÒDI

P PP PPA PPA0

PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

PPA000CQ

PPA000SS

PPA1 PPA10IMP

DESCRIPCIÓ

PREU

PARTIDES ALÇADES D'ABONAMENT ÍNTEGRE PARTIDES ALÇADES PARTIDES ALÇADES D'ABONAMENT ÍNTEGRE pa

Partida alçada a justificar en concepte d'aplicació del pla de control de qualitat.

2.700,00 €

Sense descomposició

2.700,00 €

Partida alçada d'abonament íntegre per a l'implantació i desenvolupament del pla de seguretat i salut.

1.900,00 €

Sense descomposició

1.900,00 €

Partida alçada a justificar de reposició d'elements malmesos de particulars o serveis en el transcurs de les obres.

3.900,00 €

Sense descomposició

3.900,00 €

PARTIDES ALÇADES A JUSTIFICAR pa

JUSTIFICACIÃ&#x201C; DE PREUS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: MÀ D'OBRA CODI A A0 A01 A012

Pàg.:

MAQUINÀRIA UA

DESCRIPCIÓ

PREU

CODI C C1 C11 C110

MÀ D'OBRA MÀ D'OBRA EMPRESARIAL MÀ D'OBRA INDIVIDUAL OFICIALS

DESCRIPCIÓ

PREU

MAQUINÀRIA MAQUINÀRIA MAQUINÀRIA TRENCADORA MAQUINÀRIA TRENCADORA

A0121000

Oficial 1a

25,64 €

C1101100

Compressor amb un martell pneumàtic

16,88 €

A0124000

Oficial 1a ferrallista

25,64 €

C1101200

Compressor amb dos martells pneumàtics

16,28 €

A0125000

Oficial 1a soldador

26,06 €

C1105A00

Retroexcavadora amb martell trencador

73,20 €

A012H000

Oficial 1a electricista

26,49 €

C13 C131

A012M000

Oficial 1a muntador

26,49 €

A012N000

Oficial 1a d'obra pública

25,64 €

A012P000

Oficial 1a jardiner

31,90 €

A01 A013

MÀ D'OBRA INDIVIDUAL AJUDANTS

MAQUINÀRIA PER A TERRES I RUNES CARREGADORES EXCAVADORES

C1311120

Pala carregadora mitjana, sobre pneumàtics

46,58 €

C1311430

Pala carregadora sobre pneumàtics de 8 a 14 t

81,73 €

C1311440

Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 t

99,14 €

C1312340

Pala excavadora giratoria sobre pneumàtics de 15 a 20 t

94,81 €

A0134000

Ajudant ferrallista

22,77 €

C13124C0

Pala excavadora giratoria sobre cadenes de 31 a 40 t

A013H000

Ajudant electricista

22,73 €

C1313330

Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

56,95 €

A013M000

Ajudant muntador

22,77 €

C1315020

Retroexcavadora mitjana

68,77 €

A013P000

Ajudant jardiner

28,32 €

C1316100

Minicarregadora sobre pneumàtics de 2 a 5,9 t

50,34 €

C13161C0

Minicarregadora sobre pneumàtics de 2 a 5,9 t, amb barrina de 15 a 61 cm de diàmetre

54,77 €

C131B2A0

Bulldòzer sobre cadenes, de 7 a 10 t

58,19 €

C131B2B1

Bulldòzer sobre cadenes, d'11 a 17 t, amb escarificadora

96,20 €

C131V025

Fresadora de càrrega automàtica

87,87 €

A01 A014 A0140000 A01 A015 A0150000

MÀ D'OBRA INDIVIDUAL MANOBRES h

Manobre

21,41 €

MÀ D'OBRA INDIVIDUAL MANOBRES ESPECIALISTES h

Manobre especialista

22,15 €

C13 C133

166,90 €

MAQUINÀRIA PER A TERRES I RUNES ANIVELLADORES I COMPACTADORES

C1331100

Motoanivelladora petita

65,52 €

C1335010

Corró vibratori autopropulsat, d'1,5 a 2,5 t

44,46 €

C13350A0

Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t

67,36 €

C13350C0

Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t

75,40 €

C133A030

Compactador duplex manual de 700 kg

10,68 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: MAQUINÀRIA CODI C133A0K0 C15 C150

Pàg.:

3 MAQUINÀRIA

UA h

DESCRIPCIÓ Picó vibrant amb placa de 60 cm

PREU

CODI

9,81 €

C17 C17A

MAQUINÀRIA PER A TRANSPORTS I ELEVACIÓ MAQUINÀRIA PER A TRANSPORTS I ELEVACIÓ u

Maquinària per transports a l'abast de l'empresa constructora.

25,12 €

C1501111

Camió grua per a treballs generals, neteja i transport d'eines de 3 t de càrrega, 7 m d'abast vertical, 5 d'abast horitzontal i 25 kNm de moment d'elevació

40,23 €

C1501700

Camió per a transport de 7 t

36,04 €

C1501800

Camió per a transport de 12 t

42,95 €

C1501A00

Camió per a transport de 24 t

58,91 €

C1502E00

Camió cisterna de 8 m3

47,53 €

C1503000

Camió grua

50,82 €

C1503300

Camió grua de 3 t

48,15 €

C1503500

Camió grua de 5 t

53,50 €

C1504R00

Camió cistella de 10 m d'alçària com a màxim

43,48 €

C150MC30

Lloguer de plataforma autopropulsada amb cistella sobre braç articulat per a una alçària de treball de 16 m , sense operari

15,74 €

C150Z100

C1B C1B0

DESCRIPCIÓ

PREU

MAQUINÀRIA PER A FORMIGONS I BETUMS PLANTES ELABORADORES h

Planta de formigó per a 60 m3/h

104,43 €

MAQUINÀRIA PER A PROTECCIONS MAQUINÀRIA PER A PROTECCIONS DE VIALITAT

C1B02A00

Màquina per a pintar bandes de vial autopropulsada

43,28 €

C1B02B00

Màquina per a pintar bandes de vial, d'accionament manual

30,29 €

C1B0A000

Màquina per a clavar muntants metàl·lics

48,30 €

C2001000

Martell trencador manual

3,82 €

C2003000

Remolinador mecànic

5,60 €

C2005000

Regle vibratori

5,16 €

C200S000

Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic

7,96 €

C2 C20 C200

CR CR1 CR11 CR11B700

Canon manteniment abocador i abocament de terres i runes

C17A20Q0

C1500002

C17 C170

EINES EINES EINES

MAQUINÀRIA PER A JARDINERIA MAQUINÀRIA PER A OPERACIONS PRÈVIES EN EL TERRENY MAQUINÀRIA PER A DESBROSSADES I NETEJES DEL TERRENY h

Tractor de 73,5 kW (100 CV) de potència, amb braç desbrossador

51,93 €

2,60 € CR1 CR12

MAQUINÀRIA PER A FORMIGONS I BETUMS MAQUINÀRIA PER A FORMIGONS I BETUMS

CR121600 C1702D00

Camió cisterna per a reg asfàltic

C1704200

Mesclador continu per a morter preparat en sacs

1,62 €

CRE CRE2

C1705600

Formigonera de 165 l

1,97 €

CRE23000

C1709A00

Estenedora per a paviments de formigó

88,88 €

C1709B00

Estenedora per a paviments de mescla bituminosa

61,19 €

C1709G00

Estenedora de granulat

44,90 €

C170D0A0

Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsat pneumàtic

68,93 €

C170E000

Escombradora autopropulsada

39,77 €

C170H000

Màquina tallajunts amb disc de diamant per a paviment

10,16 €

MAQUINÀRIA PER A OPERACIONS PRÈVIES EN EL TERRENY MAQUINÀRIA PER A TREURE SOQUES h

32,04 €

Tractor amb braç triturador de soques de 69,9 a 94,9 kW (95 a 129CV), amb pneumàtics

69,58 €

MAQUINÀRIA PER A OPERACIONS EN PLANTES EXISTENTS MAQUINÀRIA PER A PODES h

Motoserra

3,58 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: MATERIALS UA

B B0 B01 B011

MATERIALS MATERIALS BÀSICS LÍQUIDS NEUTRES

B03 B031

DESCRIPCIÓ

Aigua

PREU

1,90 €

B06 B06B B06B1300

GRANULATS SORRES t

Sorra de pedrera per a morters

20,52 €

B0311010

Sorra de pedrera de pedra calcària per a formigons

19,12 €

B0312500

Sorra de pedra granítica, de 0 a 3,5 mm.

B06 B06N

UA m3

GRANULATS TERRES m3

Terra adequada

6,30 €

B03D6000

Terra tolerable

4,32 €

DESCRIPCIÓ Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E

PREU 87,13 €

FORMIGONS DE COMPRA FORMIGONS PER A PAVIMENTS m3

Formigó per a paviments HF-3,5 MPa de resistència a flexotracció i consistència plàstica

70,44 €

FORMIGONS DE COMPRA FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL

B06NN11C

Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2, consistència plàstica i grandària màxima del granulat 10 mm, HNE-15/P/10

68,55 €

B06NN14C

Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2, consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, HNE-15/P/40

65,07 €

B06NPF2P

64,35 €

0,00 €

B03D5000

B05 B051

CODI B064E26B

B0310020

B03 B03D

MATERIALS

CODI

B0111000

Pàg.:

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS CIMENTS

B0512301

Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N segons UNE-EN 197-1, en sacs

115,37 €

B07 B071

B0512302

Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N segons UNE-EN 197-1, a granel

101,07 €

B0710150

Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

36,73 €

B0512401

Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1, en sacs

117,66 €

B0710250

Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

33,61 €

B05 B055

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS LLIGANTS HIDROCARBONATS

B0A B0A1

B0552100

Emulsió bituminosa catiònica amb un 60% de betum asfàltic, per a reg d'adherència tipus C60B3/B4 ADH(ECR-1)

0,38 €

B0A14200

B0552B00

Emulsió bituminosa catiònica específica per a reg d'imprimació, tipus ECI

0,43 €

B0A B0A3

B06 B064

B0A31000

FORMIGONS DE COMPRA FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA

B0641070

FORMIGO H-100, DE CONSISTENCIA PLASTICA I GRANDARIA MAXIMA DEL GRANULAT 20 MM

41,19 €

B064300C

Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

67,83 €

Formigó HM-20/B/40/I de consistència tova, grandària màxima del granulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

66,11 €

B064500B

B0B B0B3 B0B34153 B0D B0D2 B0D21030

MORTERS DE COMPRA MORTERS AMB ADDITIUS

FERRETERIA FILFERROS kg

Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm

1,32 €

Clau acer

1,53 €

FERRETERIA CLAUS kg

ACER I METALL EN PERFILS O BARRES MALLES ELECTROSOLDADES m2

Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080

1,54 €

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS TAULONS m

Tauló de fusta de pi per a 10 usos

0,44 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: MATERIALS CODI B0D B0DZ B0DZA000 B0F B0F1 B0F1D2A1 B2 B2R B2RA

Pàg.:

7 MATERIALS

DESCRIPCIÓ

PREU

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS l

Desencofrant

MAO CALAT, DE 29X14X10 CM, PER A REVESTIR

B2RA63G0

B2RA9TD0

B9 B96 B965 B96511D0

B96 B966 B96611D0

B9H B9H1 B9H112E1

BB BBA BBA1

Pintura reflectora per a senyalització

9,97 €

BBA13100

Pintura per a marques vials, acrílica, blanca

4,85 €

BBA1M000

Microesferes de vidre

3,91 €

BBC2U171 BBM BBM2

Disposició controlada a monodipòsit sense bàscula, de runa

13,21 €

22,38 €

51,26 €

Deposició controlada a planta de compostage de residus de troncs i soques no especials amb una densitat 0,9 t/m3, procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

96,81 €

Vorada recta de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340

BBM BBMZ

Vorada corba de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340

6,66 €

Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf BC50/70 D (D-12), amb betum millorat amb cautxú, de granulometria densa per a capa de rodadura i granulat granític

MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS

54,25 €

MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT BARRERES m

Perfil longitudinal d'acer galvanitzat de secció doble ona per a barrera de seguretat flexible, segons UNE 135121

20,51 €

MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT Suport de tub d'acer galvanitzat de 50x50x2 mm, per a senyalització vertical

15,13 €

BBMZC010

Captallums per a barreres de seguretat flexibles amb làmina reflectant a dues cares

3,16 €

BBMZP010

Part proporcional d'elements de fixació per a barreres de seguretat flexibles

8,29 €

BD7FD370

BD7JQ300

MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS m

BDG BDG1 BDG15EC2 BDK BDK2 BDK2Z4Q5

Tub de PVC de 600 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

39,58 €

TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS m

37,61 €

62,74 €

Fita delineadora d'illeta de 75 cm, reflectant d'alta intensitat, en dos colors, de material plàstic

BD7 BD7J

MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT t

ABALISAMENT ABALISAMENT PER A VIALITAT

BBMZ1A20

BD BD7 BD7F

MATERIALS PER A VORADES PECES CORBES DE FORMIGÓ PER A VORADES m

PREU

0,17 €

MATERIALS PER A PAVIMENTS MATERIALS PER A VORADES PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES m

DESCRIPCIÓ

BBM2AA00

BBA11000

BBC BBC2

MATERIALS PER A DEMOLICIONS, ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES GESTIÓ DE RESIDUS DISPOSICIÓ DE RESIDUS m3

CODI

3,13 €

MAONS CERÀMICS

B2RA3600

B2RA9SB0

Tub de polietilè d'alta densitat de designació PE 100, de 630 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 26, segons la norma UNE-EN 13244-2

118,96 €

MATERIALS PER A CANALITZACIONS PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ PER A CUNETES m

Peça prefabricada de formigó per a cuneta de 50x15 cm amb canal corba a la cara superior

18,94 €

MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ u

Embocadura prefabricada de formigó armat HA30 per a clavegueró de diàmetre 600mm, de dimensions exteriors 1.900x1.000x750mm.

140,00 €

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: MATERIALS CODI BF BF3 BF32

BFW BFW3

DESCRIPCIÓ

PREU

TUB DE FOSA DUCTIL DE 200 MM DE DIAMETRE NOMINAL, SEGONS LA NORMA ISO 2531, PER A UNIO DE CAMPANA AMB ANELLA ELASTOMERICA PER A AIGUA I CONTRABRIDA D'ESTANQUITAT

CODI D D0 D07 D070

TUBS DE FOSA DÙCTIL

PREU

DESCRIPCIÓ

ELEMENTS COMPOSTOS ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS MORTERS I PASTES MORTERS SENSE ADDITIUS

33,75 € D0701821

Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L i sorra, amb 380 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:4 i 10 N/mm2 de resistència a compressió, elaborat a l'obra Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

ACCESSORIS GENÈRICS PER A TUBS DE FOSA U

Accessori per a tub de fosa dúctil, de 200 mm de diàmetre nominal interior, segona la norma ISO 2531, per a unió de campana amb anella elastomèrica per a aigua i contrabirda d'estanquitat

A0150000 139,82 €

Part proporcional d'elements de muntatge per a tub de fosa dúctil, de 200 mm de diàmetre nominal interior, segons la norma ISO 2531, unió de campana amb anella elastomèrica per a aigua i contrabirda d'estanquitat

Manobre especialista

1,000 x

22,15000 Subtotal...

= /R

1,97000 Subtotal...

= /R

22,15000 22,15000

Formigonera de 165 l

0,700 x

1,37900 1,37900

Materials:

4,78 €

B0111000 B0310020 B0512401

m3 t t

Aigua Sorra de pedrera per a morters Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1, en sacs

0,200 x 1,520 x 0,380 x

1,90000 20,52000 117,66000

= = =

0,38000 31,19040 44,71080

Subtotal... MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PALS I SUPORTS PER A LÍNIES DE TENSIÓ BAIXA PALS DE FUSTA

BGF34B90 BGW BGWF

BQ441552

Pal de fusta de 9 m d'alçària, de 4,7 kN d'esforç a 25 cm de la punta, per a cable trenat

Part proporcional d'accessoris per a pals de fusta

Pilona de fusta plàstica reciclada, de secció circular, d'alçària 1100 mm, amb cap de fusta plàstica reciclada

1,00%

0,22

COST DIRECTE

100,03170

COST EXECUCIÓ MATERIAL

100,03170

55,94 €

34,17 €

MATERIALS PER A EQUIPAMENTS FIXOS PILONES PILONES DE RESINES u

76,28120

DESPESES AUXILIARS

PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A PALS I SUPORTS DE LÍNIES DE TENSIÓ BAIXA

BGWF3000 BQ BQ4 BQ44

Import

Maquinària: C1705600

PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE FOSA

BFY3Z101

BG BGF BGF3

100,03 €

Mà d'obra:

BFW3Z551

BFY BFY3

ELEMENTS COMPOSTOS UA

BF32Z221

Pàg.:

D9 D93 D937

ELEMENTS COMPOSTOS PER A PAVIMENTS CONGLOMERATS PER A PAVIMENTS CONGLOMERATS DE TERRA-CIMENT

D937826K

39,87 €

Conglomerat de terra-ciment, sense additius, amb 220 kg/m3 de ciment CEM II/B-L 32,5 N i terra tolerable, elaborat a l'obra en planta de 60 m3/h Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

35,95 € Import

Mà d'obra: A0150000

Manobre especialista

0,250 x

22,15000 Subtotal...

= /R

5,53750

0,0162 x

99,14000

= /R

1,60607

0,017 x

104,43000 Subtotal...

= /R

1,77531

5,53750

Maquinària: C1311440

C17A20Q0

Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 t Planta de formigó per a 60 m3/h

3,38138

Materials: B0111000 B03D6000 B0512302

m3 m3 t

Aigua Terra tolerable Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N segons UNE-EN 197-1, a granel

0,110 x 1,050 x 0,220 x

1,90000 4,32000 101,07000 Subtotal...

= = =

0,20900 4,53600 22,23540 26,98040

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: ELEMENTS COMPOSTOS CODI

Pàg.:

PARTIDES D'OBRA PREU

DESCRIPCIÓ DESPESES AUXILIARS

1,00%

0,06

COST DIRECTE

35,95465

COST EXECUCIÓ MATERIAL

35,95465

CODI E E2 E22 E223

PREU

DESCRIPCIÓ

PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIONS PER A RECALÇATS

E223142X

Rend.: 1,000

Parcial

154,01 €

Import

Mà d'obra: A0140000 A0150000

h h

Manobre Manobre especialista

1,350 x 1,350 x

21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

0,050 x

46,58000

= /R

2,32900

0,300 0,500 0,250 1,000

68,77000 9,81000 42,95000 2,60000

= /R = /R = /R = /R

20,63100 4,90500 10,73750 2,60000

28,90350 29,90250 58,80600

Maquinària: C1311120

C1315020 C133A0K0 C1501800 C150Z100

h h h m3

Pala carregadora mitjana, sobre pneumàtics Retroexcavadora mitjana Picó vibrant amb placa de 60 cm Camió per a transport de 12 t Canon manteniment abocador i abocament de terres i runes

x x x x

Subtotal...

41,20250

Materials: t

B0311010

Sorra de pedrera de pedra calcària per a formigons

2,410 x

19,12000

46,07920

Subtotal...

46,07920

Altres: A%AUX001

Despeses auxiliars sobre la mà d'obra

1,00 S/%

58,80600 Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

0,58806 0,58806

146,67576 5,00%

7,33379

COST EXECUCIÓ MATERIAL

E22 E225

154,00955

MOVIMENTS DE TERRES REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS

E225177F

Terraplenat i piconatge mecànics amb terres adequades, en tongades de fins a 25 cm, amb una compactació del 95% del PM Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

4,07 € Import

Mà d'obra: A0140000

Manobre

0,010 x

21,41000 Subtotal...

= /R

0,033 x

50,34000

= /R

1,66122

0,045 x

44,46000

= /R

2,00070

0,21410 0,21410

Maquinària: C1316100

C1335010

Minicarregadora sobre pneumàtics de 2 a 5,9 t Corró vibratori autopropulsat, d'1,5 a 2,5 t

Subtotal...

3,66192

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

Pàg.:

PARTIDES D'OBRA UA

PREU

DESCRIPCIÓ DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

CODI

PREU

DESCRIPCIÓ COST EXECUCIÓ MATERIAL

0,00

44,36704

3,87923 0,19396

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2131223

4,07319

Enderroc de fonament de formigó en massa, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

50,80 € Import

Mà d'obra: F2 F21 F211

A0140000 A0150000

DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS DEMOLICIONS DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS

Manobre Manobre especialista

h h

0,500 x 1,000 x

21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

10,70500 22,15000

0,500 x

16,28000

= /R

8,14000

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

32,85500

Maquinària: F21110A4

Rend.: 1,000

Parcial

11,55 €

C1101200

C1313330

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

Subtotal...

Import

Mà d'obra: A0140000

DESPESES AUXILIARS h

Manobre

0,100 x

21,41000 Subtotal...

= /R

0,050 x

81,73000

= /R

4,08650

0,050 x

94,81000

= /R

4,74050

2,14100

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

2,14100

Maquinària: C1311430

C1312340

Pala carregadora sobre pneumàtics de 8 a 14 t Pala excavadora giratoria sobre pneumàtics de 15 a 20 t

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F21 F213

11,00011

Mà d'obra:

0,55001

A0125000 A0140000 A0150000

11,55012

Enderroc de fonament de formigó armat, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió Unitats Preu€ Oficial 1a soldador Manobre Manobre especialista

h h h

Enderroc de fonament de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

44,37 € Import

C1101200

C1313330

C200S000

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic

Mà d'obra: A0140000 A0150000

0,49 48,37878

5,00%

2,41894

0,400 x 0,500 x 1,200 x

50,79771

Rend.: 1,000 Parcial

26,06000 21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R = /R

0,600 x

16,28000

= /R

9,76800

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

0,400 x

7,96000

= /R

3,18400

Manobre Manobre especialista

0,500 x 0,800 x

21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

10,70500 17,72000

0,400 x

16,28000

= /R

6,51200

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

28,42500

Maquinària: C1101200

C1313330

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

Import

10,42400 10,70500 26,58000 47,70900

Subtotal... h h

71,68 €

Maquinària:

DEMOLICIONS ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS

F2131123

F2131323

0,03

5,00%

1,50%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

8,82700 1,50%

15,03095

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

19,84295 1,50%

0,72 68,26759

5,00%

3,41338

COST EXECUCIÓ MATERIAL

71,68096

13,40295 1,50%

0,43

F2135123

42,25432 5,00%

2,11272

Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

Mà d'obra: A0140000 A0150000

h h

Manobre Manobre especialista

0,500 x 0,400 x

21,41000 22,15000

= /R = /R

10,70500 8,86000

31,51 € Import

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

Pàg.:

15 PARTIDES D'OBRA

PREU

DESCRIPCIÓ Subtotal...

CODI

PREU

DESCRIPCIÓ

19,56500

Maquinària:

DESPESES AUXILIARS

C1101200

C1313330

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

0,200 x

16,28000

= /R

3,25600

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES 10,14695

1,50%

0,58 56,01868

5,00%

2,80093

COST EXECUCIÓ MATERIAL

58,81962

0,29 30,00542

5,00%

1,50027

F21 F216

DEMOLICIONS ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES

F2168631

COST EXECUCIÓ MATERIAL

31,50570

Enderroc de paret de totxana de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

1,89 € Import

Mà d'obra: F2135223

Enderroc de mur de contenció de formigó en massa, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

34,72 €

Manobre

0,020 x

21,41000 Subtotal...

= /R

56,95000

= /R

0,42820 0,42820

Maquinària:

Mà d'obra: A0140000 A0150000

A0140000

Import

Manobre Manobre especialista

h h

0,500 x 0,500 x

21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

0,250 x

16,28000

= /R

4,07000

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

C1313330

10,70500 11,07500

Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

0,024 x

Subtotal... DESPESES AUXILIARS

C1313330

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

1,36680

21,78000

Maquinària: C1101200

1,36680

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES 10,96095

1,50%

0,01 1,80142

5,00%

0,09007

COST EXECUCIÓ MATERIAL

1,89149

0,33 33,06765

5,00%

1,65338

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2168731

34,72103

Enderroc de paret de maó calat de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

2,12 € Import

Mà d'obra: A0140000 F2135323

Enderroc de mur de contenció de formigó armat, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

58,82 € Import

Manobre

h h h

Oficial 1a soldador Manobre Manobre especialista

0,400 x 0,500 x 0,800 x

26,06000 21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R = /R

C1313330

Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

C1313330

C200S000

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic

0,400 x

16,28000

= /R

6,51200

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

0,400 x

7,96000

= /R

3,18400

Subtotal...

= /R

56,95000

= /R

0,47102 0,47102

0,027 x

1,53765

Subtotal...

10,42400 10,70500 17,72000

DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

38,84900

Maquinària: C1101200

21,41000 Subtotal...

Maquinària:

Mà d'obra: A0125000 A0140000 A0150000

0,022 x

1,53765 1,50%

0,01 2,01574

5,00%

0,10079

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2168941

16,58695

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 20 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió Unitats Preu€

2,11652

Rend.: 1,000 Parcial

Mà d'obra: A0140000

Manobre

0,030 x

21,41000

= /R

0,64230

2,84 € Import

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

PREU

DESCRIPCIÓ Subtotal...

0,64230

Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

0,036 x

56,95000

= /R

DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

CODI

F2168963

2,05020

Subtotal...

2,05020 1,50% 5,00%

A0140000 A0150000

0,13511

Maquinària:

2,83724

PREU

DESCRIPCIÓ Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 30 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor Unitats Preu€

C2001000

h h

Manobre Manobre especialista

Martell trencador manual

0,370 x 0,370 x

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 20 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

17,65 €

0,370 x

= /R = /R

3,82000 Subtotal...

= /R

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

Import

Mà d'obra: A0140000 A0150000

0,350 x 0,350 x

21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

Martell trencador manual

0,350 x

3,82000 Subtotal...

= /R

DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

Enderroc de paret de bloc foradat de morter de ciment de 30 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió Unitats Preu€

15,24600

F216R243

1,33700

Mà d'obra:

1,33700

0,23 16,81169 0,84058 17,65227

Rend.: 1,000

A0140000 A0150000

Enderroc de reixat metàl·lic de fins a 2 m d'alçària, com a màxim, i enderroc de daus de formigó, a mà i amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor Unitats Preu€ Manobre Manobre especialista

h h

16,11720 1,41340 1,41340 1,50%

0,24 17,77236

5,00%

0,88862

Manobre

0,035 x

0,050 x 0,100 x

= /R

56,95000

= /R

Rend.: 1,000 Parcial

21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

C1101200

C1311440

Compressor amb dos martells pneumàtics Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 t

0,050 x

16,28000

= /R

0,81400

0,001 x

99,14000

= /R

0,09914

4,46 € Import

1,07050 2,21500 3,28550

Subtotal...

3,31 €

DESPESES AUXILIARS Parcial

21,41000 Subtotal...

18,66098

Maquinària:

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

Import

Mà d'obra: A0140000

Import

7,49350 7,75250

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2168961

18,66 €

7,92170 8,19550

COST EXECUCIÓ MATERIAL Manobre Manobre especialista

h h

Maquinària: C2001000

Parcial

21,41000 22,15000 Subtotal...

DESPESES AUXILIARS m2

Rend.: 1,000

Mà d'obra:

2,70213

0,01

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2168943

PARTIDES D'OBRA

Maquinària: C1313330

Pàg.:

0,74935

0,91314 1,50%

0,05 4,24792

5,00%

0,21240

COST EXECUCIÓ MATERIAL

0,74935

4,46032

Maquinària: C1313330

Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

0,042 x

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

2,39190 2,39190

1,50%

0,01

F21 F219

DEMOLICIONS DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT

F2194AJ5

3,15249 5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

0,15762

Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

17,06 € Import

Maquinària: 3,31011

C1105A00 C1313330

h h

Retroexcavadora amb martell trencador Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

0,180 x 0,054 x

73,20000 56,95000 Subtotal...

= /R = /R

13,17600 3,07530 16,25130

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

Pàg.:

19 PARTIDES D'OBRA

PREU

DESCRIPCIÓ

CODI

C170H000 COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

PREU

DESCRIPCIÓ Màquina tallajunts amb disc de diamant per a paviment

0,150 x

5,00%

10,16000

= /R

1,52400

Subtotal...

16,25130 0,81257

COST EXECUCIÓ MATERIAL

1,52400

DESPESES AUXILIARS

1,50%

17,06386

0,05 4,89634

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

0,24482

COST EXECUCIÓ MATERIAL F2194AJY

Demolició de paviment de formigó, de fins a 30 cm de gruix i qualsevol amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

Retroexcavadora amb martell trencador Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

h h

0,180 x 0,054 x

73,20000 56,95000

= /R = /R

Import

13,17600 3,07530

Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

F219W020

16,25130 0,81257

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2194AJZ

Demolició de paviment de formigó, de fins a 30 cm de gruix i qualsevol amplària, amb compressor i càrrega sobre camió Unitats Preu€

17,06386

Rend.: 1,000 Parcial

16,91 € Import

A0140000 A0150000

Manobre Manobre especialista

h h

0,020 x 0,040 x

Parcial

21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

C1101200

C131V025 C1501800 C170E000

h h h

Compressor amb dos martells pneumàtics Fresadora de càrrega automàtica Camió per a transport de 12 t Escombradora autopropulsada

0,020 x

16,28000

= /R

0,32560

0,020 x 0,040 x 0,020 x

87,87000 42,95000 39,77000 Subtotal...

= /R = /R = /R

1,75740 1,71800 0,79540

0,466 x

22,15000 Subtotal...

= /R

C1101200

C1313330

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

0,157 x

16,28000

= /R

2,55596

0,054 x

56,95000

= /R

3,07530

1,31420

4,59640

B2RA3600

Disposició controlada a monodipòsit sense bàscula, de runa

0,075 x

13,21000

0,99075

DESPESES AUXILIARS

10,32190

A%AUX001

Despeses auxiliars sobre la mà d'obra

1,50 S/%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

0,15

Tall en paviment de mescla bituminosa de 10 cm de fondària com a mínim, amb màquina tallajunts amb disc de diamant, per a delimitar la zona a demolir Unitats Preu€

5,00%

0,80540

F21 F21D

Manobre especialista

0,150 x

22,15000 Subtotal...

0,01971

6,92106 5,00%

0,34605 7,26711

DEMOLICIONS DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE

16,91339

Rend.: 1,000

5,14 €

Demolició de claveguera de fins a 60 cm de diàmetre o fins a 40x60 cm, de formigó vibropremsat amb solera de 15 cm de formigó, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

8,60 € Import

Mà d'obra: Parcial

Import

A0150000

Manobre especialista

0,180 x

22,15000 Subtotal...

= /R

0,090 x

16,28000

= /R

1,46520

0,047 x

56,95000

= /R

2,67665

Mà d'obra: h

0,01971

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F21D41A2 m

16,10799

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F219FBA0

1,31400 Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,63126 1,50%

0,99075

Altres:

10,32190

Subtotal...

Import

0,42820 0,88600

Subtotal... Manobre especialista

7,27 €

Materials:

Maquinària:

A0150000

Rend.: 1,000

Maquinària:

Mà d'obra: A0150000

Mà d'obra: 16,25130

5,00%

5,14115

17,06 €

Maquinària: C1105A00 C1313330

= /R

3,98700 3,98700

Maquinària:

3,32250 3,32250

C1101200

C1313330

Maquinària:

Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

Pàg.:

21 PARTIDES D'OBRA

PREU

DESCRIPCIÓ Subtotal...

CODI

PREU

DESCRIPCIÓ

4,14185 DESPESES AUXILIARS

DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

0,06 0,40943

Demolició de pou de diàmetre 100 cm, de parets de 30 cm de maó, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió Unitats Preu€ Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

0,199 x

56,95000

5,00%

4,18308

COST EXECUCIÓ MATERIAL

Rend.: 1,000 Parcial

11,90 € Import

Maquinària: C1313330

0,23 83,66156

= /R

87,84464

8,59809

F21R11A0 m

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

8,18866

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F21DGU02

Rend.: 1,000

Parcial

127,92 €

Import

Mà d'obra:

11,33305

Subtotal...

11,33305

A012P000 A013P000

Oficial 1a jardiner Ajudant jardiner

h h

0,440 x 0,440 x

31,90000 28,32000 Subtotal...

= /R = /R

50,82000 3,58000 Subtotal...

= /R = /R

14,03600 12,46080 26,49680

Maquinària: 11,33305

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F21 F21R

0,56665

C1503000 CRE23000

11,89970

Materials:

h h

B2RA9SB0

B2RA9TD0

Camió grua Motoserra

DEMOLICIONS ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS

F21R1160

Rend.: 1,000

Parcial

87,84 €

Import

Mà d'obra: A012P000 A013P000

h h

Oficial 1a jardiner Ajudant jardiner

0,260 x 0,260 x

31,90000 28,32000 Subtotal...

= /R = /R

50,82000 3,58000 Subtotal...

= /R = /R

8,29400 7,36320

Camió grua Motoserra

0,700 x 0,260 x

B2RA9TD0

51,26000

7,68900

0,360 x

96,81000

34,85160

Subtotal...

35,57400 0,93080

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

36,50480

Materials: B2RA9SB0

52,39520

0,150 x

DESPESES AUXILIARS h h

50,82000 1,57520

42,54060

15,65720

Maquinària: C1503000 CRE23000

1,000 x 0,440 x

1,50%

0,40 121,83005

5,00%

6,09150

COST EXECUCIÓ MATERIAL t

0,100 x

51,26000

F21R11A5

0,270 x

96,81000

127,92155

5,12600 u

26,13870

Rend.: 1,000

Parcial

197,63 €

Import

Mà d'obra: A012P000 A013P000 Subtotal...

31,26470

Maquinària:

h h

Oficial 1a jardiner Ajudant jardiner

0,440 x 0,440 x

31,90000 28,32000 Subtotal...

= /R = /R

14,03600 12,46080 26,49680

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI h h

CRE23000

PREU

DESCRIPCIÓ Camió grua Tractor de 73,5 kW (100 CV) de potència, amb braç desbrossador Motoserra

1,100 x 1,050 x

50,82000 51,93000

= /R = /R

55,90200 54,52650

0,440 x

3,58000 Subtotal...

= /R

1,57520

B2RA9TD0

CODI

B2RA9SB0

0,150 x

51,26000

7,68900

B2RA9TD0

0,430 x

96,81000

41,62830

PREU

DESCRIPCIÓ Deposició controlada a planta de compostage de residus vegetals nets no especials amb una densitat 0,5 t/m3, procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002) Deposició controlada a planta de compostage de residus de troncs i soques no especials amb una densitat 0,9 t/m3, procedents de poda o sega, amb codi 200201 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

112,00370

Materials: B2RA9SB0

PARTIDES D'OBRA UA

C1503000 CR11B700

Pàg.:

0,150 x

51,26000

7,68900

0,430 x

96,81000

41,62830

Subtotal...

49,31730

DESPESES AUXILIARS

1,50%

Subtotal...

49,31730

DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

1,11 252,86724

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

12,64336

COST EXECUCIÓ MATERIAL

265,51060

0,40 188,21525 9,41076

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F21R12D0

197,62601

Rend.: 1,000

Parcial

528,85 €

Import

Mà d'obra: F21R12A5

Rend.: 1,000

265,51 €

h h

Oficial 1a jardiner Ajudant jardiner

1,600 x 0,800 x

Parcial

Import

31,90000 28,32000 Subtotal...

= /R = /R

51,04000 22,65600

1,100 x 0,800 x

50,82000 15,74000

= /R = /R

55,90200 12,59200

1,050 x

51,93000

= /R

54,52650

1,600 x

3,58000 Subtotal...

= /R

5,72800

73,69600

Maquinària: C1503000 C150MC30

h h

CR11B700

CRE23000

Materials:

Camió grua Lloguer de plataforma autopropulsada amb cistella sobre braç articulat per a una alçària de treball de 16 m , sense operari Tractor de 73,5 kW (100 CV) de potència, amb braç desbrossador Motoserra

h h

Oficial 1a jardiner Ajudant jardiner

2,600 x 1,300 x

31,90000 28,32000 Subtotal...

= /R = /R

3,000 x 1,300 x

50,82000 15,74000

= /R = /R

152,46000 20,46200

2,600 x

3,58000 Subtotal...

= /R

9,30800

82,94000 36,81600 119,75600

Maquinària:

Mà d'obra: A012P000 A013P000

A012P000 A013P000

C1503000 C150MC30

h h

CRE23000

Camió grua Lloguer de plataforma autopropulsada amb cistella sobre braç articulat per a una alçària de treball de 16 m , sense operari Motoserra

182,23000

Materials:

128,74850

B2RA9SB0

B2RA9TD0

0,500 x

51,26000

25,63000

1,800 x

96,81000

174,25800

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

199,88800 1,50%

1,80 503,67034

5,00%

25,18352

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

PREU

DESCRIPCIÓ COST EXECUCIÓ MATERIAL

Rend.: 1,000

Oficial 1a jardiner Ajudant jardiner

h h

2,600 x 1,300 x

CODI

DESPESES AUXILIARS

661,61 €

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

h h

CR11B700

CRE23000

3,300 x 1,300 x

Parcial

B2RA9TD0

0,10 23,59795

5,00%

1,17990

31,90000 28,32000 Subtotal...

= /R = /R

50,82000 15,74000

= /R = /R

24,77785

Import F22 F221

82,94000 36,81600 119,75600

MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

F221C420

Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjans mecànics Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

2,92 € Import

Mà d'obra:

167,70600 20,46200

A0140000

Manobre

0,010 x

21,41000 Subtotal...

= /R

46,58000

= /R

0,21410 0,21410

Maquinària: 1,470 x

51,93000

= /R

76,33710

2,600 x

3,58000 Subtotal...

= /R

9,30800

C1311120

Pala carregadora pneumàtics

mitjana,

sobre

0,500 x

51,26000

273,81310 =

0,055 x

2,56190

Subtotal... DESPESES AUXILIARS

Materials: B2RA9SB0

1,50%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

Maquinària: C1503000 C150MC30

PREU

DESCRIPCIÓ

528,85386

Mà d'obra: A012P000 A013P000

PARTIDES D'OBRA UA

F21R12D5

Pàg.:

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

25,63000

2,56190 1,50%

0,00 2,77921

5,00%

0,13896

COST EXECUCIÓ MATERIAL 2,160 x

96,81000

209,10960

F22 F222

MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIONS DE RASES I POUS

F2225221 Subtotal...

2,91817

234,73960

Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb pala excavadora i amb les terres deixades a la vora Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

8,39 € Import

Mà d'obra: DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

1,50%

1,80 630,10504

5,00%

31,50525

A0140000

0,020 x

Manobre

21,41000 Subtotal...

= /R

166,90000

= /R

0,42820 0,42820

Maquinària: C13124C0

COST EXECUCIÓ MATERIAL

Pala excavadora giratoria cadenes de 31 a 40 t

661,61029

sobre

0,0453 x

7,56057

Subtotal... DESPESES AUXILIARS F21R4060

Trituració de soca soterrada de <= 60 cm de perímetre amb tractor amb braç triturador de soques Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

24,78 €

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

Import

Mà d'obra: A013P000

Ajudant jardiner

0,240 x

28,32000 Subtotal...

= /R

69,58000

= /R

7,56057 1,50%

0,01 7,99519

5,00%

0,39976

COST EXECUCIÓ MATERIAL

6,79680

8,39495

6,79680

Maquinària: CR121600

Tractor amb braç triturador de soques de 69,9 a 94,9 kW (95 a 129CV), amb pneumàtics

0,240 x

Subtotal...

16,69920

F2225223 16,69920 Mà d'obra:

Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny compacte, amb pala excavadora i càrrega mecànica del material excavat Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

9,71 € Import

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

PARTIDES D'OBRA UA

A0140000

Pàg.:

PREU

DESCRIPCIÓ Manobre

0,020 x

21,41000 Subtotal...

= /R

166,90000

= /R

CODI

PREU

DESCRIPCIÓ

0,42820

COST EXECUCIÓ MATERIAL

5,72838

0,42820

Maquinària: h

C13124C0

Pala excavadora giratoria cadenes de 31 a 40 t

sobre

0,0528 x

8,81232

Subtotal... DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

0,01 9,24694 0,46235

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2225420

F2261C0F

8,81232

Parcial

Rend.: 1,000 Parcial

6,27 € Import

Maquinària: C1311440

C13350C0

Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 t Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t

9,70929

Rend.: 1,000

Terraplenada i piconatge per a caixa de paviment amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de fins a 25 cm, amb una compactació del 95 % del PM Unitats Preu€ 0,026 x

99,14000

= /R

2,57764

0,045 x

75,40000

= /R

3,39300

Subtotal...

8,89 €

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

Import

5,97064

5,97064 5,00%

0,29853

COST EXECUCIÓ MATERIAL

6,26917

Mà d'obra: A0140000

Manobre

0,010 x

21,41000 Subtotal...

= /R

68,77000 Subtotal...

= /R

0,21400 Subtotal...

0,21410 0,21410

Maquinària: h

C1315020

Retroexcavadora mitjana

0,120 x

8,25240

F22 F228

MOVIMENTS DE TERRES REBLIMENT I PICONATGE DE RASES

F2285B0F

8,25240

Altres: A%AUX001

Despeses auxiliars sobre la mà d'obra

1,50 S/%

0,00321 0,00321

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F22 F226

8,46971

Maquinària:

0,42349

C1313330

C133A0K0

Manobre especialista

Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Picó vibrant amb placa de 60 cm

0,450 x

= /R

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

0,450 x

9,81000 Subtotal...

= /R

4,41450

DESPESES AUXILIARS

Terraplenada i piconatge per a caixa de paviment amb material adequat, en tongades de més de 25 i fins a 50 cm, amb una compactació del 95% del PM Unitats Preu€

Rend.: 1,000

Parcial

22,15000 Subtotal...

8,89320

MOVIMENTS DE TERRES TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES

F226190F

Rend.: 1,000

Import

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,73 €

9,96750 9,96750

11,30545 1,50%

0,15 21,42246

5,00%

1,07112

COST EXECUCIÓ MATERIAL Parcial

22,49 €

Mà d'obra: A0150000

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

22,49359

Import

Maquinària: C1311120

C13350C0

Pala carregadora mitjana, sobre pneumàtics Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t

0,020 x

46,58000

= /R

0,93160

0,060 x

75,40000

= /R

4,52400

Subtotal...

F228AB0F

5,45560

Rend.: 1,000

Parcial

13,50 €

Import

Mà d'obra: A0150000 COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,45560 5,00%

0,27278

Maquinària:

Manobre especialista

0,180 x

22,15000 Subtotal...

= /R

3,98700 3,98700

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI h

C133A030

PREU

DESCRIPCIÓ Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Compactador duplex manual de 700 kg

0,121 x

56,95000

= /R

6,89095

0,180 x

10,68000 Subtotal...

= /R

1,92240

CODI

DESPESES AUXILIARS

8,81335

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

1,50%

F2A15000

Terra adequada

5,00%

1,000 x

6,30000 Subtotal...

0,050 x

25,12000

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

13,50316

Rend.: 1,000 Parcial = /R

1,32 € Import

F2R F2R3

6,30000

6,30000 5,00%

0,31500 6,61500

GESTIÓ DE RESIDUS TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

F2R350D9

1,25600

Rend.: 1,000 Parcial

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

1,25600

5,00%

C1501A00

Camió per a transport de 24 t

0,06280

0,078 x

58,91000 Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

1,31880

= /R

4,59498 4,59498

4,59498 5,00%

0,22975

COST EXECUCIÓ MATERIAL TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A OBRA m3

Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a l'abocador autoritzat més proper a les obres, amb camió de 24 t, inclús canon abocador i manteniment abocador. Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

11,85 € Import

F2R F2R6

C1501A00 C150Z100

h h m3

Pala carregadora mitjana, sobre pneumàtics Camió per a transport de 24 t Canon manteniment abocador i abocament de terres i runes

0,060 x 0,100 x 1,000 x

46,58000 58,91000 2,60000

= /R = /R = /R

Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

F2R64237

SUBMINISTRAMENT DE TERRES SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ

Rend.: 1,000 Parcial

7,75 € Import

Maquinària:

5,89100 2,60000

C1311430

C1501700

11,28580

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2A F2A1

2,79480

11,28580

5,00%

4,82473

GESTIÓ DE RESIDUS CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

Maquinària: C1311120

Import

1,25600

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2420001

4,82 €

Maquinària: Subtotal...

F24 F242

6,62 € Import

6,30000

COST EXECUCIÓ MATERIAL

Rend.: 1,000 Parcial

0,64301

TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA TRANSPORT DE TERRES A OBRA m3

Preu€

12,86016

Maquinària: C1500002

Subministrament de terra adequada d'aportació Unitats

0,06

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2410002

PREU

DESCRIPCIÓ

Materials: B03D5000

F24 F241

PARTIDES D'OBRA UA

C1313330

Pàg.:

Pala carregadora sobre pneumàtics de 8 a 14 t Camió per a transport de 7 t

0,010 x

81,73000

= /R

0,81730

0,182 x

36,04000 Subtotal...

= /R

6,55928

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

0,56429 11,85009

7,37658

7,37658 5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F2R F2RA

GESTIÓ DE RESIDUS DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

0,36883 7,74541

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

UA m3

PREU

DESCRIPCIÓ Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002) Unitats Preu€

Rend.: 1,000

Parcial

23,50 €

Import

Materials: t

1,000 x

22,38000

CODI

F9241431

22,38000

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

h h

Oficial 1a d'obra pública Manobre

C13350A0

C1502E00 C1709G00

h h

22,38000

Materials:

1,11900

B0111000 D937826K

Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t Camió cisterna de 8 m3 Estenedora de granulat

m3 m3

Aigua Conglomerat de terra-ciment, sense additius, amb 220 kg/m3 de ciment CEM II/B-L 32,5 N i terra tolerable, elaborat a l'obra en planta de 60 m3/h

23,49900

Estabilització d'esplanada ´´in situ´´, per a l'obtenció de S-EST1, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N Unitats Preu€

Rend.: 1,000

= /R = /R

Manobre

C1331100 C13350C0

h h

C1502E00

Bulldòzer sobre cadenes, d'11 a 17 t, amb escarificadora Motoanivelladora petita Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t Camió cisterna de 8 m3

46,03 € Import

0,032 x

67,36000

= /R

2,15552

0,004 x 0,032 x

47,53000 44,90000 Subtotal...

= /R = /R

0,19012 1,43680

0,51280 1,71280 2,22560

0,025 x 1,050 x

1,90000 35,95466

3,78244 = =

0,04750 37,75239

Parcial

Import

37,79989 1,50%

0,03 43,84131

5,00%

2,19207

COST EXECUCIÓ MATERIAL

C131B2B1

0,080 x

21,41000 Subtotal...

= /R

0,0964 x

96,20000

= /R

9,27368

0,015 x 0,028 x

65,52000 75,40000

= /R = /R

0,98280 2,11120

0,035 x

47,53000 Subtotal...

= /R

1,66355

46,03338

1,71280 1,71280

F96 F965

VORADES VORADES RECTES AMB PECES DE FORMIGÓ

F965M1D5

14,03123

Materials:

Rend.: 1,000

Parcial

28,30 €

Import

Mà d'obra: m3 t

Aigua Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 N segons UNE-EN 197-1, en sacs

0,050 x 0,041 x

1,90000 115,37000

= =

0,09500 4,73017

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

SUBBASES SUBBASES DE TERRA-CIMENT

A012N000 A0140000 4,82517

1,50%

0,03 20,59489

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F92 F924

25,64000 21,41000 Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

21,62 €

Maquinària:

B0111000 B0512301

0,020 x 0,080 x

DESPESES AUXILIARS

Mà d'obra: A0140000

Parcial

Subtotal...

PAVIMENTS ESPLANADES ESTABILITZACIÓ D'ESPLANADES AMB ADDITIUS m3

Rend.: 1,000

Maquinària:

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

F91A1110

PREU

DESCRIPCIÓ

Mà d'obra: A012N000 A0140000

22,38000

Subtotal...

F9 F91 F91A

PARTIDES D'OBRA

F2RA63G0

B2RA63G0

Pàg.:

1,02974 21,62464

Materials:

h h

Oficial 1a d'obra pública Manobre

0,230 x 0,480 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

5,89720 10,27680 16,17400

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI B06NPF2P

Pàg.:

33 PARTIDES D'OBRA

UA m3

B0710250

B96511D0

PREU

DESCRIPCIÓ Formigó d'ús no estructural amb granulat reciclat, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, amb 235 kg/m3 de ciment, HNE- 235/ P/ 20, amb una substitució del 50% del granulat gruixut per granulat reciclat mixt amb marcat CE, procedent de plantes de reciclat de residus de la construcció o demolició autoritzades Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2 Vorada recta de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340

0,0539 x

64,35000

CODI

DESPESES AUXILIARS

0,0021 x

33,61000

0,07058

F9G F9G1

1,050 x

6,66000

6,99300

F9G12442

10,53205 1,50%

A012N000 A0140000

h h

5,00%

Maquinària:

1,34743

C1709A00

28,29609

Estenedora per a paviments de formigó

Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E

VORADES VORADES CORBES AMB PECES DE FORMIGÓ Vorada corba de peces de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340, col·locada sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió i de 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter Unitats Preu€

Rend.: 1,000

0,067 x 0,200 x

0,033 x

1,050 x

Rend.: 1,000 Parcial

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

Oficial 1a d'obra pública Manobre

Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2, consistència plàstica i grandària mm, màxima del granulat 40 HNE-15/P/40 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2 Vorada corba de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A1 de 20x14 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340

Import

88,88000 Subtotal...

= /R

5,99988

2,93304

87,13000

91,48650

DESPESES AUXILIARS

Parcial

2,93304

1,50%

Import

0,09 100,50942

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

5,02547

COST EXECUCIÓ MATERIAL h h

105,53 €

1,71788 4,28200

Subtotal...

64,33 €

0,290 x 0,490 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

0,0539 x

65,07000

17,92650 =

105,53489

7,43560 10,49090 F9G12443

Materials:

B96611D0

64,32693

Materials:

Mà d'obra:

B0710250

3,06319

PAVIMENTS DE FORMIGÓ PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS

0,24 26,94866

B064E26B

B06NN14C

5,00%

Mà d'obra:

COST EXECUCIÓ MATERIAL

A012N000 A0140000

0,27 61,26375

COST EXECUCIÓ MATERIAL

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

DESPESES AUXILIARS

F96611D8

PREU

DESCRIPCIÓ

3,46847

Subtotal...

F96 F966

3,50727

Rend.: 1,000

Parcial

106,72 €

Import

Mà d'obra: 0,0021 x

1,050 x

33,61000

37,61000

A012N000 A0140000

0,07058

h h

Oficial 1a d'obra pública Manobre

0,077 x 0,240 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

88,88000 Subtotal...

= /R

1,97428 5,13840 7,11268

Maquinària:

39,49050

C1709A00

Estenedora per a paviments de formigó

0,033 x

2,93304 2,93304

Materials: B064E26B Subtotal...

43,06835

Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E

1,050 x

87,13000

Subtotal...

91,48650

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

PREU

DESCRIPCIÓ DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

0,11

CODI B0A14200 B0B34153

UA kg m2

PREU

DESCRIPCIÓ Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080

101,63891 5,08195

0,0122 x 1,200 x

1,32000 1,54000

= =

0,01610 1,84800

Subtotal...

1,86410

DESPESES AUXILIARS

106,72086

1,50%

0,01 2,74855

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT

5,00%

0,13743

COST EXECUCIÓ MATERIAL F9H112E1

PARTIDES D'OBRA

COST EXECUCIÓ MATERIAL

F9H F9H1

Pàg.:

Rend.: 1,000

Parcial

2,88598

70,82 €

Import

FB FB2 FB2A

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BARRERES DE SEGURETAT BARRERES DE SEGURETAT FLEXIBLES

Mà d'obra: A012N000 A0140000

Oficial 1a d'obra pública Manobre

h h

0,019 x 0,086 x

FB2A232Z

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

0,48716 1,84126

0,012 x

75,40000

= /R

0,90480

0,010 x

61,19000

= /R

0,61190

Mà d'obra:

0,012 x

68,93000

= /R

0,82716

A0121000 A0150000

2,32842

Maquinària: C13350C0

C1709B00

C170D0A0

Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t Estenedora per a paviments de mescla bituminosa Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsat pneumàtic

Subtotal... t

Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf BC50/70 D (D-12), amb betum millorat amb cautxú, de granulometria densa per a capa de rodadura i granulat granític

1,000 x

62,74000

C1503500 C1B0A000

62,74000

25,64000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R

53,50000 48,30000

= /R = /R

Import

3,07680 2,65800 5,73480

h h

Camió grua de 5 t Màquina per a metàl·lics

62,74000

DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

BBM2AA00

BBMZ1A20

BBMZC010

BBMZP010

0,03

0,018 x 0,036 x

0,96300 1,73880 2,70180

67,44721 3,37236 70,81957

2,300 x

20,51000

47,17300

1,800 x

15,13000

27,23400

3,000 x

3,16000

9,48000

0,250 x

8,29000

2,07250

Subtotal...

Armadura per lloses de formigó AP500 T amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080 Unitats Preu€ Oficial 1a ferrallista Ajudant ferrallista

muntants

Rend.: 1,000 Parcial

2,89 € Import

Mà d'obra: h h

clavar

Subtotal...

ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS ARMADURES PER A PAVIMENTS

F9Z4A615

Materials:

Parcial

99,21 €

Materials:

COST EXECUCIÓ MATERIAL

A0124000 A0134000

0,120 x 0,120 x

Rend.: 1,000

Maquinària:

Subtotal...

F9Z F9Z4

Oficial 1a Manobre especialista

2,34386

Materials: B9H112E1

h h

0,018 x 0,018 x

25,64000 22,77000 Subtotal...

= /R = /R

85,95950

DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

94,48212

COST EXECUCIÓ MATERIAL

0,46152 0,40986 0,87138

FBA FBA1

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL MARQUES LONGITUDINALS

0,09 4,72411 99,20623

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

UA m

PREU

DESCRIPCIÓ Pintat sobre paviment d'una faixa longitudinal discontínua reflectora de 10 cm d'amplària i 2/1 de relació pintat/no pintat, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina autopropulsada Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

0,81 €

CODI

PREU

DESCRIPCIÓ

Mà d'obra: A0121000 A0140000

h h

Oficial 1a Manobre

0,019 x 0,0095 x

Import

Mà d'obra: h h

Oficial 1a Manobre

0,007 x 0,0035 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

43,28000

= /R

0,17948 0,07494

C1B02B00 0,25442

Màquina per a pintar bandes de vial autopropulsada

0,0035 x

0,15148

Subtotal...

0,15148

Màquina per a pintar bandes de vial, d'accionament manual

BBA13100

BBA1M000

Pintura per a marques vials, acrílica, blanca Microesferes de vidre

0,049 x

4,85000

0,23765

0,0326 x

3,91000 Subtotal...

0,12747

1,50%

BBA13100

BBA1M000

Pintura per a marques vials, acrílica, blanca Microesferes de vidre

5,00%

0,3672 x

4,85000

1,78092

0,240 x

3,91000 Subtotal...

0,93840

Pintat sobre paviment d'una faixa contínua de 10 cm, amb pintura reflectora i microesferes de vidre, amb màquina autopropulsada Unitats Preu€ Oficial 1a Manobre

0,007 x 0,004 x

0,81358

Rend.: 1,000 Parcial

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

FBA FBA3

Import

0,004 x

43,28000

= /R

A0121000 A0140000

0,17948 0,08564 0,26512

0,050 x 0,026 x

9,97000 3,91000 Subtotal...

DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

= =

0,49850 0,10166

1,50%

Pintat sobre paviment de faixa transversal contínua reflectora de 50 cm d'amplària, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina d'accionament manual Unitats Preu€

h h

Oficial 1a Manobre

Màquina per a pintar bandes de vial, d'accionament manual

BBA13100

BBA1M000

Pintura per a marques vials, acrílica, blanca Microesferes de vidre

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

30,29000

= /R

0,042 x

3,05298 1,27218

Import

1,27218

4,85000

3,56184

0,4896 x

3,91000 Subtotal...

1,91434 5,47618 1,50%

FD26653Z Mà d'obra:

0,05 9,84713

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

FD FD2 FD26 3,89 €

Import

2,15376 0,89922

0,7344 x

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

1,09450

Parcial

0,084 x 0,042 x

DESPESES AUXILIARS

0,05212

Rend.: 1,000

Parcial

10,34 €

Materials:

1,04238 5,00%

Rend.: 1,000

Maquinària:

0,00

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL MARQUES TRANSVERSALS m

Pintat sobre paviment de faixa superficial reflectora, amb pintura acrílica i microesferes de vidre, amb màquina d'accionament manual Unitats Preu€

0,60016

COST EXECUCIÓ MATERIAL

FBA27111

3,89340

Subtotal... 0,17312

Materials: Pintura reflectora per a senyalització Microesferes de vidre

0,18540

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL MARQUES SUPERFICIALS

0,17312

Subtotal... kg kg

5,00%

Mà d'obra:

C1B02B00 Màquina per a pintar bandes de vial autopropulsada

0,01 3,70800

COST EXECUCIÓ MATERIAL

1,09 €

Maquinària: h

1,50%

0,03874

Mà d'obra: h h

2,71932

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

FBA31111 FBA1G110

0,28776 0,28776

DESPESES AUXILIARS

0,00

COST EXECUCIÓ MATERIAL

FBA FBA2

= /R

0,69056

Subtotal...

0,77484

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

BBA11000 BBA1M000

30,29000

0,48716 0,20340

Materials:

0,36512

DESPESES AUXILIARS

C1B02A00

= /R = /R

0,0095 x

Materials:

A0121000 A0140000

25,64000 21,41000 Subtotal...

Maquinària:

Maquinària: C1B02A00

PARTIDES D'OBRA

FBA15111

A0121000 A0140000

Pàg.:

0,49236 10,33949

SANEJAMENT I CANALITZACIONS FAMÍLIA D26 u

Posada a cota de pericò fins a 10 cm amb morter de ciment Unitats

Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

23,95 € Import

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI A012N000 A0140000

PARTIDES D'OBRA UA

h h

PREU

DESCRIPCIÓ Oficial 1a d'obra pública Manobre

0,600 x 0,300 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L i sorra, amb 380 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:4 i 10 N/mm2 de resistència a compressió, elaborat a l'obra

0,010 x

100,03170

CODI

PREU

DESCRIPCIÓ

15,38400 6,42300

COST EXECUCIÓ MATERIAL

46,18101

21,80700

Materials: D0701821

Pàg.:

FD7 FD7F

1,00032

CLAVEGUERES CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC

FD7FD375 Subtotal...

1,00032

Rend.: 1,000 Parcial

43,08 € Import

Mà d'obra: 22,80732

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

Oficial 1a muntador Manobre

h h

0,0297 x 0,0297 x

1,14037

26,49000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

0,78675 0,63588 1,42263

Materials:

COST EXECUCIÓ MATERIAL

FD5 FD56

A012M000 A0140000

23,94769

BD7FD370

Tub de PVC de 600 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà

DRENATGES CUNETA DE FORMIGÓ PER A DRENATGES

1,000 x

39,58000

Subtotal... FD56FEC2

Cuneta amb peça prefabricada de formigó de 50x15 cm amb canal corba a la cara superior, col·locada amb morter de ciment sobre llit de formigó HNE-15/P/10 Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

46,18 € Import

Mà d'obra: A012N000 A0140000 A0150000

h h h

Oficial 1a d'obra pública Manobre Manobre especialista

0,310 x 0,310 x 0,0041 x

25,64000 21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R = /R

40,23000

= /R

7,94840 6,63710 0,09082

C1704200

Camió grua per a treballs generals, neteja i transport d'eines de 3 t de càrrega, 7 m d'abast vertical, 5 d'abast horitzontal i 25 kNm de moment d'elevació Mesclador continu per a morter preparat en sacs

0,155 x

14,67632

1,62000

= /R

B0710150

BDG15EC2

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

0,02 41,02397 2,05120 43,07517

CLAVEGUERES CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA m

0,00454

Rend.: 1,000

Parcial

258,65 €

Import

Mà d'obra: Subtotal...

m3 m3

1,50%

6,23565

6,24019

Materials: B0111000 B06NN11C

FD7 FD7J FD7JQ325

0,0028 x

DESPESES AUXILIARS

COST EXECUCIÓ MATERIAL

Maquinària: C1501111

39,58000

0,0008 x 0,0525 x

1,90000 68,55000

= =

0,00152 3,59888

A012M000 A013M000

36,73000

0,30486

1,000 x

18,94000

Oficial 1a muntador Ajudant muntador

2,500 x 2,500 x

26,49000 22,77000 Subtotal...

= /R = /R

66,22500 56,92500 123,15000

Materials: BD7JQ300

0,0083 x

h h

Tub de polietilè d'alta densitat de designació PE 100, de 630 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 26, segons la norma UNE-EN 13244-2

1,020 x

118,96000

121,33920

Subtotal...

Subtotal... DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

22,84526 1,50%

0,22

1,50%

2,19910 FD7

CLAVEGUERES

1,85 246,33645

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

43,98191 5,00%

121,33920

12,31682 258,65327

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI FD7Z

PREU

DESCRIPCIÓ

Connexions aigua potable Ut

FD7ZZ259

Connexió de canonada de fosa amb canonada de fibrociment amb maniguet de gran tolerància tipus WAGA autoblocant, inclosos colzes de fosa Ø200mm, brida i brides universalstipus Vaga.

Rend.: 1,000

Maniobres a xarxa per connexions i avisos als abonats afectats.

Rend.: 1,000

CODI

B064500B

BDK2Z4Q5

D0701821

973,53 €

628,81 €

Formació de perico de 80X80X125 cm, amb parets de formigó H-100 de gruix 15cm i solera de maó calat sobre llit de sorra. Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

Oficial 1a d'obra pública Manobre

3,000 x 3,000 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

B0641070

B0F1D2A1

Sorra de pedra granítica, de 0 a 3,5 mm. FORMIGO H-100, DE CONSISTENCIA PLASTICA I GRANDARIA MAXIMA DEL GRANULAT 20 MM MAO CALAT, DE 29X14X10 CM, PER A REVESTIR

28,000 x 0,570 x

18,000 x

66,11000

8,74635

1,000 x

140,00000

0,100 x

100,03170

10,00317

Subtotal...

Import

158,74952

DESPESES AUXILIARS

1,50%

76,92000 64,23000 141,15000

1,03 253,64642

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

12,68232

COST EXECUCIÓ MATERIAL

Materials: B0312500

0,1323 x

176,07 €

Mà d'obra: h h

PREU

DESCRIPCIÓ Formigó HM-20/B/40/I de consistència tova, grandària màxima del granulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I Embocadura prefabricada de formigó armat HA30 per a clavegueró de diàmetre 600mm, de dimensions exteriors 1.900x1.000x750mm. Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L i sorra, amb 380 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:4 i 10 N/mm2 de resistència a compressió, elaborat a l'obra

PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS

FDK20001

A012N000 A0140000

PARTIDES D'OBRA

FD7Z3017

FDK FDK2

Pàg.:

266,32874

= 41,19000

0,17000

3,06000

Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

FF FF3 FF32

23,47830

TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS TUBS DE FOSA DÚCTIL

FF32Z215

26,53830

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

167,68830

Mà d'obra:

8,38442

A012M000 A013M000

h h

0,500 x 0,6145 x

176,07272

26,49000 22,77000 Subtotal...

Rend.: 1,000

Parcial = /R = /R

83,74 €

Import

13,24500 13,99217 27,23717

Materials: FDK2Z2Q7

Rend.: 1,000

Parcial

BF32Z221

BFW3Z551

BFY3Z101

266,33 €

Import

Mà d'obra: A012N000 A0140000

h h

Oficial 1a d'obra pública Manobre

1,000 x 2,000 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

50,82000 Subtotal...

= /R

25,64000 42,82000 68,46000

Maquinària: C1503000 Materials:

Camió grua

0,500 x

25,41000 25,41000

1,000 x

33,75000

0,100 x

139,82000

13,98200

1,000 x

4,78000

Subtotal...

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

52,51200

79,74917 5,00%

3,98746

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI

PREU

DESCRIPCIÓ

Desencastat, reubicació i nou encastament a terra de pal de fusta de telefonia, BT, enllumenat o altres intal·lacions, de fins a 10 m d'alçària, deixant col·locat el cable existent. Unitats Preu€ Oficial 1a electricista Ajudant electricista

h h

3,000 x 3,000 x

Rend.: 1,000 Parcial

26,49000 22,73000 Subtotal...

= /R = /R

475,23 € Import

54,77000

= /R

147,66000

C1503000 C1504R00

Minicarregadora sobre pneumàtics de 2 a 5,9 t, amb barrina de 15 a 61 cm de diàmetre Camió grua Camió cistella de 10 m d'alçària com a màxim

h h

0,666 x

Reg d'imprimació amb emulsió bituminosa catiònica específica per a reg d'imprimació, tipus ECI, amb dotació d'1,5 Kg/m2 Unitats Preu€ Oficial 1a d'obra pública Manobre

h h

Part proporcional d'accessoris per a pals de fusta

Rend.: 1,000 Parcial

526,15 € Import

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

32,04000 Subtotal...

= /R

5,12800 42,82000 47,94800

Maquinària: h

Camió cisterna per a reg asfàltic

0,700 x

22,42800 22,42800

Materials: 2,000 x 3,000 x

50,82000 43,48000

= /R = /R

B0552B00

101,64000 130,44000

Emulsió bituminosa catiònica específica 1.000,000 x per a reg d'imprimació, tipus ECI

1,000 x

34,17000

1,50%

430,00000 430,00000 1,50%

0,72 501,09522

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

34,17000

DESPESES AUXILIARS

34,17000

Subtotal...

0,43000 Subtotal...

268,55682

Materials: u

0,200 x 2,000 x

36,47682

Subtotal... BGWF3000

62,11853

Mà d'obra:

C1702D00 h

PREU

DESCRIPCIÓ

FERMS I PAVIMENTS REGS SENSE GRANULATS REGS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS

G9J12N00

A012N000 A0140000

79,47000 68,19000

Maquinària: C13161C0

COST EXECUCIÓ MATERIAL

G9 G9J G9J1

Mà d'obra: A012H000 A013H000

CODI

83,73663

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES PALS I SUPORTS PER A LÍNIES DE TENSIÓ BAIXA PALS DE FUSTA PER A BT

FGF3ZB92

PARTIDES D'OBRA

COST EXECUCIÓ MATERIAL

FG FGF FGF3

Pàg.:

5,00%

25,05476

COST EXECUCIÓ MATERIAL

2,21

526,14998

452,60172

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

22,63009

COST EXECUCIÓ MATERIAL

G9J13J40

475,23181

Reg d'adherència amb emulsió bituminosa C60B3/B4 ADH(ECR-1), amb dotació 1 kg/m2 Unitats

catiònica

tipus

Rend.: 1,000

Preu€

Parcial

0,59 € Import

Mà d'obra: FQ FQ4 FQ44

A0150000

MOBILIARI URBÀ PILONS PILONS DE RESINES

FQ441552

h h

Pilona de fusta plàstica reciclada, de secció circular, d'alçària 1100 mm, amb cap de fusta plàstica reciclada, col·locada encastada Unitats Preu€ Oficial 1a Manobre

Manobre especialista

Rend.: 1,000 Parcial

62,12 € Import

0,400 x 0,400 x

25,64000 21,41000 Subtotal...

= /R = /R

C1702D00 C170E000

Pilona de fusta plàstica reciclada, de secció circular, d'alçària 1100 mm, amb cap de fusta plàstica reciclada

22,15000 Subtotal...

= /R

32,04000 39,77000 Subtotal...

= /R = /R

0,06645 0,06645

Camió cisterna per a reg asfàltic Escombradora autopropulsada

1,000 x

39,87000

18,82000 =

Emulsió bituminosa catiònica amb un 60% de betum asfàltic, per a reg d'adherència tipus C60B3/B4 ADH(ECR-1)

DESPESES AUXILIARS COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

0,38000

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

0,47

0,38000

0,38000 1,50%

2,95803 GB GBC

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ABALISAMENT

0,00 0,56346

5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

59,16050 5,00%

1,000 x

DESPESES AUXILIARS 39,87000

2,50%

0,09612 0,01989 0,11601

Subtotal...

39,87000

Subtotal...

0,003 x 0,0005 x

Materials: B0552100

10,25600 8,56400

h h

Materials: BQ441552

0,003 x

Maquinària:

Mà d'obra: A0121000 A0140000

0,02817 0,59163

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.: PARTIDES D'OBRA CODI GBC1

Pàg.:

45 PARTIDES D'OBRA

PREU

DESCRIPCIÓ

CODI

COST EXECUCIÓ MATERIAL Fita delineadora d'illeta de 75 cm, reflectant d'alta intensitat, en dos colors, de material plàstic resistent a impactes, fixat al paviment amb passador Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

Manobre

0,200 x

21,41000 Subtotal...

= /R

Import

GD57Z310

4,28200 4,28200

Materials: BBC2U171

18,95485

61,53 €

Mà d'obra: h

PREU

DESCRIPCIÓ

ABALISAMENT

GBC1U172

A0140000

Rend.: 1,000

Parcial

22,39 €

Import

Mà d'obra: u

Fita delineadora d'illeta de 75 cm, reflectant d'alta intensitat, en dos colors, de material plàstic

1,000 x

54,25000

Subtotal...

54,25000

DESPESES AUXILIARS

1,50%

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

5,00%

0,06 58,59623

COST EXECUCIÓ MATERIAL

A0121000 A0140000 A0150000

h h h

Oficial 1a Manobre Manobre especialista

0,090 x 0,090 x 0,045 x

25,64000 21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R = /R

0,009 x 0,0304 x

73,20000 56,95000

= /R = /R

0,65880 1,73128

0,011 x

65,52000 Subtotal...

= /R

0,72072

2,30760 1,92690 0,99675 5,23125

Maquinària:

2,92981

C1105A00 C1313330

h h

61,52604

C1331100

Retroexcavadora amb martell trencador Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Motoanivelladora petita

3,11080

Materials: GD GD5 GD57

DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS DRENATGES CUNETES REVESTIDES DE FORMIGÓ

GD57Y310

Rend.: 1,000

Parcial

18,95 €

B064300C

B0A14200 B0A31000 B0D21030 B0DZA000

kg kg m l

0,182 x

0,025 0,075 0,750 0,025

x x x x

Import

67,83000

12,34506

1,32000 1,53000 0,44000 3,13000 Subtotal...

= = = =

0,03300 0,11475 0,33000 0,07825 12,90106

Mà d'obra: A0121000 A0140000 A0150000

h h h

Oficial 1a Manobre Manobre especialista

0,0783 x 0,0783 x 0,0392 x

25,64000 21,41000 22,15000 Subtotal...

= /R = /R = /R

0,0265 x

56,95000

= /R

1,50918

0,0096 x

65,52000 Subtotal...

= /R

0,62899

DESPESES AUXILIARS

2,00761 1,67640 0,86828

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

4,55229

Maquinària:

1,50%

0,08 21,32158

5,00%

1,06608

COST EXECUCIÓ MATERIAL

C1313330

C1331100

Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Motoanivelladora petita

2,13817

Materials: B064300C

B0A14200 B0A31000 B0D21030 B0DZA000

kg kg m l

0,1583 x

0,025 0,075 0,750 0,025

x x x x

67,83000

10,73749

1,32000 1,53000 0,44000 3,13000 Subtotal...

= = = =

0,03300 0,11475 0,33000 0,07825

L2 L21 L21P

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

A012M000 A013M000

0,07 18,05223

5,00%

Desmuntatge, aplec i nou encast de pal de suport d'instal·lacions de 4 a 10 m d'alçària, amb mitjans manuals i mecànics. Unitats Preu€

Rend.: 1,000 Parcial

210,43 € Import

Mà d'obra:

11,29349 1,50%

DESMUNTATGES, ARRENCADES I GESTIÓ DE RESIDUS DESMUNTATGES I ARRENCADES DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ

L21PZA21

0,90261

h h

Oficial 1a muntador Ajudant muntador

3,500 x 3,500 x

26,49000 22,77000 Subtotal...

= /R = /R

50,82000 Subtotal...

= /R

92,71500 79,69500 172,41000

Maquinària: C1503000

DESPESES AUXILIARS

22,38766

Camió grua

0,500 x

25,41000 25,41000

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D´ESTATS - LLIÇÀ D´AMUNT

Pàg.:

PARTIDES D'OBRA CODI

PREU

DESCRIPCIÓ DESPESES AUXILIARS

1,50% 5,00%

COST EXECUCIÓ MATERIAL

PP PPA PPA0

2,59 200,40615

COST DIRECTE DESPESES INDIRECTES

10,02031 210,42646

PARTIDES ALÇADES D'ABONAMENT ÍNTEGRE PARTIDES ALÇADES PARTIDES ALÇADES D'ABONAMENT ÍNTEGRE

PPA000CQ

Partida alçada a justificar en concepte d'aplicació del pla de control de qualitat.

Rend.: 1,000

2.700,00 €

PPA000SS

Partida alçada d'abonament íntegre per desenvolupament del pla de seguretat i salut.

Rend.: 1,000

1.900,00 €

Partida alçada a justificar de reposició d'elements malmesos de particulars o serveis en el transcurs de les obres.

Rend.: 1,000

3.900,00 €

PPA PPA1 PPA10IMP

l'implantació

PARTIDES ALÇADES PARTIDES ALÇADES A JUSTIFICAR pa

AMIDAMENTS

& -@

7 /;

,/ ;

<= <= <=:<

" ! :7

;

! "#$%&#! ' '(&)"% '* &+&) ') , - '* !. &( / &&)$" $% ! 0#" / 1!)" ') ! +&#00 )$)& ' ( " &&) " -(2 & -+ 1($. / ( %& $01#&% ') ! - %)(3 1! $% ') "#-1#0% % ) 4$# -50 !! $6 ') 7 8-9

& -

<= <= <=:<

& ->

<= <= <=:<

0#+&)

:7 J:

!! )$ 1 K(-)$% ') -)0"! +(% -($#0 ') 1)& ')!(-(% & ! O#$ ')-#!(&

& - @ #& K( K)&0 (#8(%

& - > #& K(

A/ /7

"- ') F#$' &( "#- -D$(-/ -+ - E ($ % !! N $%0 -+ '(0" ') '( - $%/

<= <= <=:<

! 7

7 ;

! "#$%&#! ' "(0%)!! -)" $(" '* &+&) ') ; - '* !. &( / &&)$" $% ! 0#" / 1!)" ') ! +&#00 )$)& ' ( " &&) 0#+&) " -(2 & -+ 1($. / ( %& $01#&% ') ! - %)(3 1! $% ') "#-1#0% % ) 4$# -50 !! $6 ') 7 8-9

& -;

<= <= <=:<

& -,

<= <= <=:<

& -@

<= <= <=:<

& ->

<= <= <=:<

A ,

:E $

<= <= <=:<

# :77

3" K "(2 ( " &&)

') %)&& 1)& " (3 ') 1 K(-)$% )$ %)&&)$6 "#-1 "%)/ -+ -(%N $0 -)" $("0

&(% & "(2 ') 0#" 0#%)&& ' ') BC , "- ') 1)&D-)%&) -+ %& "%#& -+ +& . %&(% & '#& ') 0#E )0

& ->

3" K "(2 - $ ! ') " %)0 1)& !#" !(%O "(2 ') 0)&K)(0/ ') E !0)K#! -1! &( ( F#$' &( / %#% %(1 0 ') %)&&)$6/ ($"!# &)+!(-)$% ( 1("#$ % ) 1#0%)&(#& -+ 0#&& F($ / )$ %#$ ')0 ') 7; "-/ "#- - 3(-/ -+ "#-1 "% "(2 ')! J; P $- %)(3 0*($"!# ! " &&) -)" $(" ( %& $01#&% ') %)&&)0 ( & $ !* +#" '#&/ -+ " -(2 ') 7 / )!0 " $#$0 ') !* +#" '#& =

&)K(0(2 "#$"&)% & 1)& ! 0*)0" ( (

J ?

77? A7Q

:H:?I J7

)0)$" 0% %/ &) +(" "(2 ( $# )$" 0% -)$% %)&& ') 1 ! ') F 0% ') %)!)F#$( / F($0 - '* !. &( / ')(3 $% "#!G!#" % )! " +!) )3(0%)$%

<= <= <=:<

/ )$!! -)$ % # !%&)0 ($% !G! "(#$0/ ')

& -

,?/;

J/ ;

<= <= <=:<

& -7

@@/

/7?

A /@

& -?

@?/,

/A7

? /J 7

<= <= <=:<

& -;

7,/

/77

;/@A7

<= <= <=:<

;

& -,

;J/;

/?7

J/ A

<= <= <=:<

& -@

@7/?

77/A ?

<= <= <=:<

$% #"% &)K(0(2 "#$"&)% & 1)& ! 0*)0" ( (

;

:7 JA ;

-7

& -A

:E $

<= <= <=:< :777;77?

)-#!("(2 ') 1 K(-)$% ') F#&-( 2/ ') F($0 %&)$" '#& ( " &&) 0#+&) " -(2

/ /

A/ 7/

7 "- ') & (3 ( F($0

/ /;

/, - '* -1! &(

-+ &)%&#)3" K '#&

7/ /;

:7 JM 7

-7

3" K "(2 ') & 0 ') F($0 7 - '* -1! &( ( F($0 7 - ') F#$' &( / )$ %)&&)$6 "#-1 "%)/ -+ 1 ! )3" K '#& ( " &&) -)" $(" ')! - %)&( ! )3" K %

)&)0 %#&&)$% ( !%&)0

-+ - &%)!! 7

& -

,?/;

7/@

<= <= <=:<

& -7

@@/

J/A@

<= <= <=:<

<= <= <L7

& - 7 0#+&) -1!) " (3

@@/

J/A@

<= <= <=:<

<= <= <L7

;

& -?

@?/,

/ ;

?/,>

<= <= <=:<

& -A

7,/,

/ J

7/?JA

<= <= <=:<

& - A K#& K(

/7>

A/@,

<= <= <=:<

& -;

7,/

7/>@

& -,

;J/;

/ ?

/ @J

<= <= <=:<

& -@

@7/?

/ 7

>/,@,

<= <= <=:<

! ,

:&)0 % ) ( " &&) -)" $(" )$ )$" (3#0 ') 1 K(-)$%0/ '* ; "- ') & (3/ ') 1 K(-)$%0 0F !%("0/ -+ )0"#-+& %/ % !!0 ( " + %0 % 1)0 ( &)(3)0/ " &&) ( %& $01#&% ') & $)0 ( " $#$ '* +#" -)$%

<= <= <=:<

? & ->

/?A

A & ->

<= <= <=:<

?@/@A

/ 7

& :777;A7

<= <= <=:<

7/77

3" K "(2 ') & 0 ') E !0)K#! -1! &( ( ') E !0)K#! F#$' &( 1)& ! 1 0 ') !)0 '(F)&)$%0 ($0% ! ! "(#$0 ') ! &+ $(%O "(2/ )$ %)&&)$6 "#-1 "%)/ -+ -(%N $0 -)" $("0/ -+ %)&&)0 ')(3 ')0 ! K#& 1)& ! 1#0%)&(#& &)+!)&%

;

+-($(0%& -)$% ') %)&&

')E ' '* 1#&% "(2

)&&)0 )3" K ')0 1)& ! " (3

! K) )& - %& -0 ? A

! K) )& - %& - @

77; @@:

7;/; @/J;

? /, J/;A

<= <= <=:<

& -

,?/;

<= <= <=:<

& -7

@@/

/7?

A /@

& -?

@?/,

/A7

? /J 7

<= <= <=:<

;

& -;

7,/

/77

;/@A7

<= <= <=:<

& -,

;J/;

/?7

J/ A

<= <= <=:<

& -@

@7/?

77/A ?

<= <= <=:<

)&& 1!)$ % ( 1("#$ % ) -)" $("0 -+ %)&&)0 ')E ')0/ )$ %#$ ')0 ') F($0 7; "-/ -+ $ "#-1 "% "(2 ')! J;P ')!

& -

,?/;

/?@

7?/AJ;

@@/

/77

& -?

@?/,

/ 7

>/>?7

<= <= <=:<

;

& -;

7,/

;/A>

<= <= <=:<

& -,

;J/;

/ J

;/?;;

<= <= <=:<

& -@

@7/?

/ >

?/ A

<= <= <=:<

! K) )& - %& -0 ? A

?>/JA

A ;

7;/;

')0"#-1% & ! 0)""(2 ')! % +

! K) )& - %& - @

@/J;

')0"#-1% & ! 0)""(2 ')! % +

@/J;

? /,

4H H>/ J

7;/;

/7> /7 /7>

@/ A /

<= <= <=:<

7/77,

<= <= <=:<

)+!(-)$% ( 1("#$ % ) ') & 0 '* -1! &( F($0 /, -/ -+ - %)&( ! 0)!)""(#$ % ') ! 1&R1( )3" K "(2/ )$ %#$ ')0 ') & (3 ') F($0 7; "-/ %(!(%O $% 1("2 K(+& $%/ -+ "#-1 "% "(2 ')! J;P

;

? /@@A

4H HJ9

;/?>@ 4 <= <9T < >,/J,@

4H H /

)+!)&% !!)& %#&&)$%)% 1)& 0R! )0% +(!(%O % & -

,?/;

/?@

7?/AJ;

<= <= <=:<

& -7

@@/

/77

?>/JA

<= <= <=:<

& -?

@?/,

/ 7

>/>?7

<= <= <=:<

& -;

7,/

;/A>

<= <= <=:<

& -,

;J/;

/ J

;/?;;

<= <= <=:<

& -@

@7/?

/ >

?/ A

<= <= <=:<

J/;A

;>/;A@ / ;

)+!)&%0

<= <= <=:<

$ %% :

)+!(-)$% ( 1("#$ % ) ') & 0 '* -1! &( -50 ') /, ( F($0 /; -/ -+ - %)&( ! 0)!)""(#$ % ') ! 1&R1( )3" K "(2/ )$ %#$ ')0 ') & (3 ') F($0 7; "-/ %(!(%O $% 1("2 K(+& $%/ -+ "#-1 "% "(2 ')! J;P

:77>;

4H H@9

7 /,> ;

A / A

)&")$% % ) %)&&)0 $# 0)!)""(#$ ')0 )0%(- %

%)& !0 " (3

+%#% ! S #&( )$S 0"&)(3 & 0)0

<= <= <=:<

& -7

?@/>,@

)&")$% % ) )01#$N -)$% S #&( )$S

<= <= <=:<

:77>

<= <= <=:<

&! ?

<= <= <=:<

J/ ;

+%#% !

)+!)&% !!)& %#&&)$%)% 1)& 0R! )0% +(!(%O %

& -

,?/;

/ ;

J/;7;

<= <= <=:<

& -?

@?/,

/ 7

/A@7

<= <= <=:<

& -A

/ @

<= <= <=:<

& -;

7,/

/ @

/>7@

<= <= <=:<

& -,

;J/;

/ ;

7/J@;

<= <= <=:<

& -@

@7/?

/@7?

<= <= <=:<

& ->

+%#% !

/ 7

7/77

<= <= <=:<

>;/, J

%)& !0 " (3 7

& -

,?/;

/ ;

J/;7;

<= <= <=:<

& -?

@?/,

/ 7

/A@7

<= <= <=:<

& -A

/ @

<= <= <=:<

;

& -;

7,/

/ @

/>7@

<= <= <=:<

& -,

;J/;

/ ;

7/J@;

<= <= <=:<

& -@

@7/?

/@7?

<= <= <=:<

% " ,

:7A

3" K "(2 " (3

& $01#&% ') %)&&)0 '($0 ') !*#+& / " &&) % -+ -(%N $0 -)" $("0 ( %)-10 '*)01)& 1)& 'U-1)& # '* !%&)0 -(%N $0 !* + 0% ') !*)-1&)0 "#$0%& "%#&

! " &&) / -+ " -(2 ') @ % /

;

& -

,?/;

<= <= <=:<

& -@

@7/?

/ 7

& -7

@@/

/7?

A /@

<= <= <=:<

& ->

/?A

& -?

@?/,

/A7

? /J 7

<= <= <=:<

J/ ;

)&")$% % ) )01#$N -)$% S #&( )$S

<= <= <=:<

>/,@,

<= <= <=:<

?@/@A

,/@J

<= <= <=:<

;

& -;

7,/

/77

;/@A7

& -,

;J/;

/?7

J/ A

<= <= <=:<

& -@

@7/?

77/A ?

<= <= <=:<

0"&)(3 & 0)0 "! K) )& -

A / A

<T <

)&")$% % ) )01#$N -)$% S #&( )$S

7,/@

# %$ J

4H H /

:7 ,A7?@

&&) -+ -(%N $0 -)" $("0 ( %& $01#&% ') &)0(' 0 ($)&%0 # $# )01)"( !0 ($0% !G! "(2 -+ " -(2 1)& %& $01#&% ') @ %/ -+ $ &)"#&&) % ') -50 ') ; ( F($0 8-

4H H>/ J

%#&(%O ' ') )0%(2 ') &)0(' 0/

9 )+!)&% & 0)0 "! K) )& -

? /@@A

<T <

? /@@A

)-#!("(2 1 K(-)$% & -A

%$ &$

:7A7

&&) -+ -(%N $0 -)" $("0 ( %& $01#&% ') %)&&)0 ($"!U0 " $#$ +#" '#& ( - $%)$(-)$% +#" '#&

!* +#" '#&

%#&(%O % -50 1&#1)&

!)0 #+&)0/ -+ " -(2 ') 7A %/

<= <= <L7

/ ;

/? >

<= <= <=:<

:&)00 % )

;

& -@

7 /;

)&")$% % ) )01#$N -)$% S #&( )$S

? /

/>A7

<= <= <=:<

& -

,?/;

& -7

@@/

/7?

A /@

<= <= <=:<

& -?

@?/,

/A7

? /J 7

<= <= <=:<

;

& -;

7,/

/77

;/@A7

<= <= <=:<

& -,

;J/;

/?7

J/ A

<= <= <=:<

& -@

@7/?

77/A ?

<= <= <=:<

> J

+%#% !

J/ ;

?@/>,@

)&")$% % ) )01#$N -)$% S #&( )$S

+%#% ! S #&( )$S

;>/;A@ A / A

/ ;

+%#% ! S #&( )$S

? /@@A

4H H>/ J

)&")$% % ) %)&&)0 0)!)""(#$ ')0 S #&( )$S

;

>,/J,@

)1#0("(2 "#$%&#! ' ")$%&) ') &)"("! % ) ') &)0(' 0 + &&)N %0 ($)&%0 -+ $ ')$0(% % / %L-?/ 1&#")')$%0 ') "#$0%& ""(2 # ')-#!("(2/ -+ "#'( @ @ 0) #$0 ! !(0% &#1) ') )0(' 0 4 L? AL7 79

& -A

7 ?

4H HJ9

4H H 9

4H H 7/

7/ /;

<= <= <L7

/ ;

/? >

<= <= <=:<

<= <= <L7

:&)00 % )

;

& -@

7 /;

)&")$% % ) )01#$N -)$% S #&( )$S

? /

;/?>@ 4 <= <9T < @?/J?A

,?H

)-#!("(2 1 K(-)$% 4H H@9

7 /,>

4H H;/ ,

$ "!

0"&)(3 & 0)0

H 9

)&&)0 )3" K ')0 1)& ! " (3

/>A7

4H H;/ ,

$ "!

#" &"% >

:7 ?;

& $01#&% ') %)&&)0 ($0% !G! "(2 %#&(%O ' ') )0%(2 ') &)0(' 0/ -+ " -(2 ') 7A % ( %)-10 '*)01)& 1)& -+ -(%N $0 -)" $("0/ -+ $ &)"#&&) % ') -50 ') ( F($0 ; 8-

)&)0 %#&&)$% ( !%&)0

! " &&)

& -

,?/;

7/@

<= <= <=:<

& -7

@@/

J/A@

<= <= <=:<

& - 7 0#+&) -1!) " (3

@@/

J/A@

<= <= <=:<

;

& -?

@?/,

/ ;

?/,>

<= <= <=:<

& -A

7,/,

/ J

7/?JA

<= <= <=:<

& - A K#& K(

/7>

A/@,

<= <= <=:<

& -;

7,/

& -,

;J/;

/ ?

7/>@ / @J

<= <= <=:< <= <= <=:<

0% +(!(%O "(2 '*)01! $ '

& -

,?/;

($ 0(%

/ 1)& !*#+%)$"(2 ')

;/?

/7;

>A/ ?>

<= <= <=:<

7/ A

/7;

/;?;

<= <= <=:<

;/?

/7;

7?A/;7;

<= <= <=:<

;/?

/7;

J@/;7

<= <= <=:<

7?/>A

/7;

;/J,

<= <= <=:<

/7;

>/@;

<= <= <=:<

#+&) -1!) )0E ($("(

& -7

@@/

& -?

@?/,

;

#+&) -1!) )0E )-+#" ' &

#+&) -1!) '&)% "L

?;/

$ Q("#%

/ -+ "(-)$% 1R&%! $' -+ F(!!)& " !" &(

?7/;

@ @

& -;

7,/

A/J?

/7;

J@/A >

<= <= <=:<

#+&) -1!) -(

7,/

/7;

/J;>

<= <= <=:<

& -,

;J/;

;/?

/7;

@>/>?>

<= <= <=:<

& -@

@7/?

;/?

/7;

J;/@J>

<= <= <=:<

,/ ?

/7;

/;??

<= <= <=:<

#+&) -1!) '&)% )-+#" ' &

& -;

7,/

#+&) -1!) -(

7,/

& -,

;J/;

& -@

@7/?

#+&) -1!) '&)% )-+#" ' &

/ ;@

<= <= <=:<

/ 7

<= <= <=:<

/?;@

<= <= <=:<

/A?A

<= <= <=:<

,/ ?

/ J

<= <= <=:<

A/ /?

% " &%$ 7

:J7A A?

++ 0) ') %)&& "(-)$% )! +#& ' !*#+& )$ 1! $% / -+ %)&& %#!)& +!) ( "(-)$% 1R&%! $' -+ F(!!)& " !" &( ?7/; / "#!G!#" ' -+ )0%)$)'#& ( 1("#$ % ) ')! - %)&( ! ! P ')!

& -

,?/;

')' (& ') !*)$" (3 ') ! " $)%

,?/;

#+&) -1!) )0E ($("(

& -7

@@/

; , @

& &

')' (& ') !*)$" (3 ') ! " $)%

@@/

& -?

@?/,

')' (& ') !*)$" (3 ') ! " $)%

@?/,

,/? /77

/7;

/ ?

<= <= <=:<

/7;

?/AJ7;

<= <= <=:<

7/ A

/7;

/;?;

<= <= <=:<

,/?

/7;

7@>/@@;

<= <= <=:<

/7;

7/>?7;

<= <= <=:<

/7;

;/J7

<= <= <=:<

/7;

;/ ;7

<= <= <=:<

/7J ,/? /7>

HJ ? A

-7

) '* 'W)&X$"(

?L A

7,/,

;/7

?>/?7

<= <= <=:<

& - @ )$" (3

7 /;

,/ ;

<= <= <=:< %

;

:JY 7

K(-)$% ') -)0"! +(% -($#0 "#$%D$ )$ " !)$% %(1 0 , 0 &F ; L@ 4 79/ -+ +)% - -(!!#& % -+ " %3U/ ') & $ !#-)%&( ')$0 1)& " 1 ') &#' ' & ( & $ ! % & $D%("/ )0%)0 ( "#-1 "% '

#+&) -1!) )0E )-+#" ' &

7?/>A

/7;

;/J,

<= <= <=:<

#+&) -1!) '&)% "L

?;/

/7;

>/@;

<= <= <=:<

#+&) -1!) )0E ($("(

;/?7

<= <= <=:<

& -7

@@/

/ ;

/?7

<= <= <=:<

& -?

@?/,

/ ;

,/ J

/7 >

<= <= <=:<

;

#+&) -1!) )0E )-+#" ' &

7?/>A

/ ;

7/?;

7>/;>,

;/@ @

<= <= <=:<

#+&) -1!) '&)% "L

?;/

/ ;

/7;

A / >

<= <= <=:<

& -;

7,/

/ ;

/7;

/J;@;

<= <= <=:<

#+&) -1!) -(

7,/

/7;

/J;>

<= <= <=:<

& -,

;J/;

? /77

/7;

@/> ;

<= <= <=:<

& -@

@7/?

,/?

/7;

J?/@ ?

<= <= <=:<

#+&) -1!) '&)% )-+#" ' &

/7;

A/A,7;

<= <= <=:<

/7;

?/>@?

<= <= <=:<

$ Q("#% 7,/,

& - A 0#+&) -1!)0 "#0% % )0E )&&

& -;

7,/

')' (& ') !*)$" (3 ') ! " $)%

7,/

#+&) -1!) -(

7,/

#+&) -1!) K#& K( )0E

& -,

;J/;

')' (& ') !*)$" (3 ') ! " $)%

;J/;

& -@

@7/?

')' (& ') !*)$" (3 ') ! " $)%

@7/?

A ;

J 7 7 77

#+&) -1!) '&)% )-+#" ' &

& ->

,/? /?

/? ,/? /7

/7;

?/@J;@;

<= <= <=:<

,/ ?

/7;

/;??

<= <= <=:<

%%$

& -

,?/;

$ Q("#%

H ;@Z?

) '*(-1&(- "(2 -+ )- !0(2 +(% -($#0 " %(R$(" )01)"DF(" 1)& &) '*(-1&(- "(2/ %(1 0

& -

,?/;

#+&) -1!) )0E ($("(

& -7

@@/

& -?

@?/,

;

#+&) -1!) )0E )-+#" ' &

#+&) -1!) '&)% "L

?;/

/?>A

7/?;

7J/>A;

<= <= <=:<

/ ;

7/?;

/7;

<= <= <=:<

7/?;

>?/ J

<= <= <=:<

7/?;

?A/;J7

<= <= <=:<

7/>

<= <= <=:<

7/?;

A/ ?

<= <= <=:<

7/?;

7/7,@

<= <= <=:<

/ ;

7/?;

/J7

<= <= <=:<

/ ;

7/?;

7@/J,;

<= <= <=:<

/ ;

7/?;

??/J>

<= <= <=:<

,/ ?

/ ;

7/?;

/@7

<= <= <=:<

$ / -+ '#% "(2 '* /; V L-7

& -7

& - 7 0#+&) -1!) "")00#0

;

& -?

<= <= <=:<

0 %#&&)$%

$ #-)0

7/ A

/ ?

<= <= <=:<

/ ,7

<= <= <=:<

/AA7

<= <= <=:<

& -,

7?/>A

/ ?,

<= <= <=:<

& - , 0#+&) -1!) "")00#0

/ ;?

<= <= <=:<

$ Q("#%

/ ;

7/ A

$)% 1&#F $' / '* /? - '* -1! &( ( /7 - ') F#$' &( / -+ $ &)K)0%(-)$% -D$(- ') "- ') F#&-( 2 ') 7 L--7 ') &)0(0%X$"( " & "%)&D0%(" "#-1&)00(2/ ($"!R0 ! 0)K F#&- "(2 )$ " 1 ') 0R! "(-)$% F&)0"/ &)F($ %/ " &&) ( %& $01#&% !* +#" '#& ')!0 - %)&( !0 &)0 !% $%0

& HJ 7

$ " !

<= <= <=:<

77/7

9/ -+ '#% "(2 8 L-7

& -A

-+ )- !0(2 +(% -($#0 " %(R$(" %(1 0 ,

& - A !#$ (% ' 1)& P '(0-($ "(2 ') 0)""(2

,?/;

<= <= <=:<

@@/

<= <= <=:<

@@/ /

@?/, @/

/@@

<= <= <=:<

@?/,

<= <= <=:<

?/ J

;J/; /

<= <= <=:<

;J/;

<= <= <=:<

J J

& -@

@7/?

<= <= <=:<

@7/?

7 ?

"& && @

H ;@I?

$)% %& 1)O#[' ! ') /; - '* -1!) ( F#$' &( ($F)&(#& /7 -/ -+ F#&')F($(& 1)& ! :/ -+ $ &)K)0%(-)$% -D$(- ') "- ') F#&-( 2 ') 7 L--7 ') &)0(0%X$"( " & "%)&D0%(" "#-1&)00(2/ ($"!R0 )3" K "(2 ') %)&&)$6 $# "! 00(F(" %/ &)F($ %/ " &&) ( %& $01#&% !* +#" '#& ')!0 - %)&( !0 &)0 !% $%0

& -;

7,/

<= <= <=:<

& -7 ')0"#-1% &

@@/ !0 " -($0

& -?

;

& - ? K#& K(

& -A

& - A 0#+&) -1!)0 "#0% % )0E )&&

-+'R0 "#0% %0

-7

&- ' & 1)& !!#0)0 ') F#&-( 2 ,37/7 - ; >

;

-+ - !! )!)"%&#0#!' ' ') + &&)0 "#&&

7 37 "-

; ; --

7,/

?J/ ;

? /AAA

<= <= <=:<

/;A>

<= <= <=:<

7/,;J

<= <= <=:<

@?/,

/>,

/7 A

<= <= <=:<

7,/,

/>,

A/;@;

<= <= <=:<

/?7

<= <= <=:< <= <= <=:<

,/ J

/7 >

7>/;>,

;/@ @

<= <= <=:<

A/A>J

<= <= <=:<

/J?;

<= <= <=:<

7,/ !0 "")00#0

/>, ?

/>,

/ ;

& -,

;J/;

/>,

/7?A

<= <= <=:<

& -@

@7/?

/>,

7/A?,

<= <= <=:<

& - @ 0#+&) -1!) )-+#" ' & '&)%

/?>

<= <= <=:<

/; ,

<= <= <=:<

;

& -;

/ ;

')0"#-1% &

')0 '* ")&

/7 />,

" :JIA , ;

& -;

/>, ?

')0"#-1% & ($("( K#& K()0

/7 />,

/ ;

<= <= <=:< & !&&

$& ! 7 J

: ;,:

$)% -+ 1). 1&)F +&(" ' ') F#&-( 2 ') ; 3 ; "- -+ " $ ! "#&+ "(-)$% 0#+&) !!(% ') F#&-( 2 Y ;L L

& -@

A /@

! " & 0 1)&(#&/ "#!G!#" '

A /@

<= <= <=:< %

:J,;

;

#& ' &)"% ') 1)")0 ') F#&-( 2/ -#$#" 1 / -+ 0)""(2 $#&- !(%O ' 1)& K( $ $%0 ') 7 3 A "-/ ') "! 00) "!(- %(" / "! 00) &)0(0%)$% !* +& 0(2 Y ( "! 00) &)0(0%)$% F!)3(2 4 ; 9/ 0) #$0 ?A / "#!G!#" ' 0#+&) + 0) ') F#&-( 2 &)"("! % $# )0%& "% & ! ') ; L--7 ') &)0(0%X$"( -D$("#-1&)00(2 ( ') 7 "- '* !. &( / ( &)N $% ' -+ -#&%)&

& -

,?/;

<= <= <=:<

& -7

@@/

<= <= <=:<

& -?

@?/,

<= <= <=:<

& - ? K#& K(

<= <= <=:<

;

& -A

7,/,

<= <= <=:<

& -;

7,/

<= <= <=:<

& -,

;J/;

<= <= <=:<

& -@

@7/?

<= <= <=:<

& ->

<= <= <=:<

-+'R0 "#0% %0

: 7,,;?I

#0 '

"#% ') 1)&("R F($0

& -

<= <= <=:<

& -7

<= <= <=:<

& -?

<= <= <=:<

& -;

<= <= <=:<

;

& -,

<= <= <=:<

& -@

<= <= <=:<

: @: ?@;

+ ') ') , -- ') '( -)%&) $#-($ ! ') F#&- "(2 W)!("#[' ! -+ 1)&F(! &D (' $)&K % )3%)&(#&-)$%/ )! 0%(" -+ - 00(!! 'W)0(K ') 1#!( &)% ( "#!G!#" % ! F#$0 ') ! & 0

! K) )& - %& -0 ? A

! K) )& - %& - @

" "" :JH 7AA7

& -

/>,

/J77

7;/; @/J;

%#1#&% $%/ $(2

<= <= <=:< <= <= <=:<

$$ !

K(-)$% ') F#&-( 2 0)$0) ''(%( 0 Y ? L L7 L T ') "#$0(0%X$"( %#K / & $' &( - 3(- ')! & $ ! %/ 7 --/ )0" -1 % ')0 ') " -(2/ )0%)0 ( K(+& % ) -)" $(" ( " + % &) !)N %

,?/;

"- -+ -#&%)& ') "(-)$%

-+ -#&%)& ')

: V7I7\@

+-($(0%& -)$% ( "#!G!#" "(2 '*)-+#" ' & 1&)F +&(" ' ') F#&-( 2 &- % Y ? 1)& "! K) )&2 ') '( -)%&) , --/ ') '(-)$0(#$0 )3%)&(#&0 J 3 3@; --/ "#!G!#" % 0#+&) 0#!)& ') F#&-( 2 Y 7 L LA L ') ; "- ') & (3/ -+ F#&- "(2 ') % !U0 ') %)&&)0 -+ %)&& ') ! - %)(3 )3" K "(2 $"!# ! $(2 -+ -#&%)& ')! "! K) )&2

<= <= <=:< & -A

<= <= <=:<

& -@

<= <= <=:<

&%('

!. '

N 0%(F(" & ') &)1#0("(2 '*)!)-)$%0 - !-)0#0 ') 1 &%(" ! &0 # 0)&K)(0 )$ )! %& $0" &0 ') !)0 #+&)0 '

&%('

!. ' '* +#$ -)$% D$%) &) 1)& !*(-1! $% "(2 ( ')0)$K#! 1 -)$% ')! 1! ') 0) &)% % ( 0 ! % '

&%('

!. '

N 0%(F(" & )$ "#$")1%) '* 1!(" "(2 ')! 1! ') "#$%&#! ') E !(% % '

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 4: PLEC DE CONDICIONS

PLEC GENERAL DE CONDICIONS TECNIQUES

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

PLEC GENERAL DE CONDICIONS TÈCNIQUES

CAPÍTOL I: DESCRIPCIÓ DE LES OBRES OBJECTE DEL PLEC Article 1.- Les obres objecte d'aquest projecte son les necessàries i suficients per a realitzar les obres de pavimentació dels trams restants dels carrers Bosc de la Riera i Pica d'Estats, al terme municipal de Lliçà d'Amunt. CAPÍTOL II: DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL FORMA GENERAL D'EXECUTAR ELS TREBALLS Article 2.- Els treballs s'ajustaran a la memòria, plànols, estat d'amidaments i al plec de condicions, resolent-se qualsevol diferència que hi pogués aparèixer per l'Arquitecte Director de l'Obra. Si per a qualsevol circumstància fos necessari efectuar alguna variació a l'obra a realitzar, es redactarà el corresponent projecte reformat que es considerarà d’ençà de la seva data, part integrant del projecte originari i per tant, subjecte a les especificacions de tots i cadascuns dels documents a no ser que es digui el contrari explícitament. FONAMENTACIONS Article 3.- Les cotes de profunditat, seccions i gruix de les fonamentacions que figuren en el projecte, s'entendran com a referència a la base inicial, ja que podran canviar-se total o parcialment, a la vista de la naturalesa real del terreny, sense que el constructor tingui altre dret que el de percebre l'import fixat, o en el seu cas, establir el corresponent preu contradictori. INTERPRETACIÓ DEL CONTRACTE Article 4.- Per a resoldre qualsevol dubte que es pugui plantejar, referent a la interpretació d'un article d'aquest contracte, haurà, en primer lloc, recorre a les normes i disposicions dictades del Ministeri de la Vivenda, i en el seu cas, el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura. OBRES NO ESPECIFICADES EN AQUEST PLEC Article 5.- Si mentre fan els treballs, fos necessari executar qualsevol tipus d'obres, que no s'haguessin descrit en aquest Plec de Condicions, el Contractista està obligat a realitzar-les, amb estricte subjecció a les ordres que al respecte rebi de la Direcció Facultativa de l'obra, sense altre dret que percebre el seu import dels preus del projecte, o en un altre cas, mitjançant Acta de Preus contradictoris. CAPÍTOL III: CONDICIONS QUE HAN DE SATISFER ELS MATERIALS I LA SEVA REALITZACIÓ A L'OBRA DISPOSICIÓ GENERAL Article 6.- Tots els materials que hagin de ser emprats en aquestes obres hauran de reunir amb tota severitat les condicions mecàniques, físiques i químiques requerides per a cadascun d'ells, reservant-se l'Arquitecte Director de l'Obra el dret d'ordenar la seva retirada, substitució o demolició, en qualsevol moment de l'obra, quan al seu parer, puguin perjudicar la bondat de la construcció. MATERIALS EN GENERAL I CONTROL DE QUALITAT Article 7.- Tots els materials a emprar, en aquestes obres, han de reunir les condicions que es fixen en el "Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura" i el control de qualitat que s'especifica. REALITZACIÓ A L'OBRA DE MATERIALS I EXECUCIÓ DE LES OBRES Article 8.- Per a la realització a l'obra dels materials i execució de les obres, el Contractista haurà d'atendre, el marcat i previst en el "Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura" i a les normes i disposicions dictades en cada cas pel Ministeri de la Vivenda. CONTROL DE QUALITAT Article 9.- Tots els materials de l'obra hauran de passar els controls de qualitat que estableix el programa de control redactat per l'Arquitecte Tècnic, i en funció del que a continuació s'especifica, tot donant compliment al decret 375/1988 de l'1 de desembre de 1988.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

A. Els assaigs, les anàlisis i les proves que s'hagin de realitzar en laboratoris, seran fets en laboratoris acreditats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques o, en tot cas, per un que compti amb un crèdit reconegut per aquest organisme. B. Fins que l'Administració faci efectiu el crèdit dels laboratoris, es reconeixeran com a vàlids els assaigs, anàlisis i proves duts a terme pels laboratoris homologats a l'empara del Decret 2215/1974 de 20 de juliol, sobre homologació de laboratoris per a control de qualitat de l'edificació. CAPÍTOL IV: NORMES DE TREBALL, ORDENANCES, SEGURETAT I HIGIENE RESPONSABILITATS Article 10.- El Contractista s'obliga a complir els preceptes continguts en les disposicions vigents de caràcter social, que regulen el treball, o bé, les que es posin en vigor, en el successiu. Resta també obligat al compliment de les Ordenances Municipals. Així mateix, el constructor serà responsable de tots els accidents, danys, perjudicis i transgressions que puguin ocórrer, com a conseqüència directa de l'execució de les obres, tenint present tot el que es determina a la vigent reglamentació de Seguretat en el Treball.

signat: el tècnic director

El present Plec General, es subscriu en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quatriplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per el tècnic directori el quart per l'expedient del Projecte dipositat en el Col.legi d'Arquitectes el qual es convé que donarà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies. A Lliçà d’Amunt, març de 2017 signat: L’AJUNTAMENT

signat: LA CONTRACTA

PLECS DE CONDICIONS FACULTATIVES I ECONOMIQUES

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES I ECONÒMIQUES

1.- CONDICIONS GENERALS Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'enginyer de camins o d’obra pública o arquitecte o Arquitecte Tècnic que formen la direcció de l’obra, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.

2.- CONDICIONS FACULTATIVES Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques El tècnic director Article 3.- Correspon al tècnic director: a) Comprovar l'adequació de les cimentacions projectades a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució tècnica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra. a) Planificar, a la vista del projecte, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. b) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint la juntament amb el tècnic director i amb el Constructor. c) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant ne la seva correcta execució. d) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. e) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant li, en tot cas,les ordres oportunes;si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant ne compte a el tècnic director. f) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes,a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. El Constructor Article 5.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb el tècnic director, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l tècnic director, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Constructor o Contractista Verificació dels documents del projecte Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol.licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seràn responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondràn solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el tècnic director. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j) Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa. Representació del Contractista Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà el tècnic director per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Constructor en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà al tècnic director en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el tècnic director dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscribint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi del tècnic director. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol.licités. Article 13.- El Constructor podrà requerir del tècnic director, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la señalització i el seu tancament o vallat. El tècnic director podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació del tècnic director i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel tècnic director, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte al el tècnic director del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través del tècnic director, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic del tècnic director, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a el tècnic director, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel tècnic director Article 15.- El Constructor no podrà recusar el tècnic director, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- El tècnic director, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes pel tècnic director en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Prórroga per causa de força major

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars Camins i accessos

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del tècnic director. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit al tècnic director la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol.licita.

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al.legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar al Tècnic director una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

Condicions generals d'execució dels treballs

Presentació de mostres

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin el tècnic director al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Article 31.- A petició de tècnic director, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l’obra, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un al tècnic director; l'altre i representant del promotor; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'obra, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col.locats, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte.

Materials no utilitzables Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni el tècnic director, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa tassació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, el tècnic director, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de el tècnic director, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs

Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan es detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col.locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el tècnic director de l'obra, que ho resoldrà.

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya) Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

Vicis ocults Article 29.- Si el tècnic director tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a el tècnic director. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència Epígraf 4: de les recepcions d’obres annexes

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

De les recepcions provisionals Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, el tècnic director comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, del tècnic director. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal.lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de el tècnic director Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

3.- CONDICIONS ECONÒMIQUES Documentació final d'obra Article 38.- El tècnic director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic director a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per el tècnic director amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

Termini de garantia

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l’obra fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal.lacions, seran a càrrec de la Contracta.

Epígraf 2: Fiances

Fiança provisional

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i el tècnic directormarcarà al Constructor els terminis

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels obres i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Prórroga del termini de garantia

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, el tècnic director , en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de el tècnic director Director, accedis a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

Benefici industrial El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu. Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

Epígraf 3: Dels preus Composició dels preus unitaris Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideran costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i enfermetats professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes: Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant el tècnic director decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el tècnic director i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàlog dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de medir o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

Es consideraran despeses generals: De la revisió dels preus contractats Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració,

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percibint el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmaguetzament de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmaguetzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

Epígraf 4: Obres per administració

Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. Obres per administració directa Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte , autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

(%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells pel Tècnic director. a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capataços, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, el tècnic director, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a el tècnic director , els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

Obres per administració delegada o indirecta Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant el tècnic directoren la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percibint per això del Propietari un tant per cent

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Article 65.- Si el tècnic directoradvertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per el tècnic director . Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del constructor

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de el tècnic director . S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat el tècnic director. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, el tècnic director li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, el tècnic directoracceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

contra la resolució de el tècnic directoren la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, el tècnic directorexpedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que el tècnic directorho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de el tècnic director , utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de el tècnic director , no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el tècnic directorindicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per el tècnic director , en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

del Projecte, a no ser que el tècnic directorordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el tècnic directorintrodueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

Unitats d'obra defectuoses pero acceptables 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i el tècnic directorexigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l’obra, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

Epígraf 6: De les indemnitzacions mutues Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (1/1000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol.licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el tècnic directorhagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons el tècnic directorde les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran tassats amb aquesta finalitat per el tècnic director . En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d’obra que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l’obra afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l’obra no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el tècnic director , en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l’obra, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que el tècnic directorfixi. Després de la recepció provisional de l’obra i en el cas que la conservació de l’obra sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l’obra està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

Utilització pel contractista d'obres o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, obres o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els obres, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança. signat: el tècnic director

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

signat: LA CONTRACTA

NORMATIVA APLICABLE

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

(:$9 '

& 5 A6A

$ (

, &-

(

& !'%

& ( $)

01 ( $)

& . ! & / && 3 & .,

2 .

2 B . .

8 &

5 +,

% ) 2

% &

( $)

7 6

8 &- :$9 8

5 (:$9 '

& +, .7 & & < ,

+ "

* . & $

., 4

5 ( 08

2 6 & 7

2 +

+ +,

1 3 &

& 3" (:$9 *

& 8

% ! "

5 6

1 % 869;F98;. & 5

.; &

; 99 & % 79

& &

! %

B 8

(:$9 *

& & (:$9 * & ! &

% , (:$9

>& ! "

869;F98; 5 3 % & & 79 3" (:$9 *

3 ' & 6 &

& .,

& , &

, 2 5 3 & &

7 &

6 & 78

9 2

#@ G3 ' &

&G 8

& !'%

& ( $)

3" (:$9 *

& !'%

& ( $)

6 (*

6 &

& #

(:$9

& &

(:$9 *

% %

&- :$9

08 =&

& C

% & 8 & +

(:$9 5 3 5 ( ; 08

3 #@

7 A2 ,

& <

. &- :$9 '

9 & && 5 08 + .

& %B&

! "

C 3

H 6# ;869;F98 5 3 &; & % & 6 &

&3 1 3

)

+, 1 & %

? <

% 3

& &

$ .

7 08

& #

&& & $% & !'%

& ( $)

1 5

& %

& +..

< 8

& &

2 (:$9 *

B .+

& ,

9 .

&- :$9 '

(:$9 *

, A6A

* $ ( 08

. 08 + 08 A2 01

&& & ! "

3 #@ 5 ( 08 ' 08

! & A2

(:$9

(:$9 '

&& %

D% +

$ & 7 F& & 8 & A2 &- :$9 + + , & & $

, 5

(:$9 '

, . (:$9 ' . " 3 #@

. 5 ,

. 1

5 9

& 3 (:$9 ' & 7 7

# .

< # %

. C 666

1 < & 3

&" '%

& 7 @

& &

% &

I %

% & (:$9 *

(:$9

& .+ ; %

(:$9 * 7 .+ ;

, .

& !'%

& &7= %

% &

(:$9 *

, 6 D 7

1 de 10

2 de 10

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

J " 6 &

* $

D 7

75 3&

" &

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

9 )

& 5 3&

(:$9 *

, 8 &J& D 7 . 08

& F D

& E D 7

2 &7

$ 9&

H 3

1 (:$9 * %

, 9&

&J& & &

& D 7 (

& F

(:$9

$ ;

% 3 &

; 08 08 0F 9&

9& .

(:$9 *

K &

@ D$9 "3 & & L & 2 2 & " ; ! J & " D 7 , & D + , 3 ? & & / & (:$9 ' .

3 ?

75 3&

2 &

6 &

3 #@ 5 ( 08 ' 08

08 + 08 A2 01

/ !

& ( $)

& /

" &

& E

(:$9 *

% , A6A

3 '

1 5

4 % 3

(:$9

08 E

. 5 ,

& 3 (:$9 ' & 7 7 (:$9 '

(:$9 ' A2

. &- :$9 '

# % B

6 D 7 +

7 A2 ,

3 #@

5 .

4 !

& + + ( $) * .

& /

&< 3

& /

3 &

7 (:$9 *

& &

! & / 4

& H

( $)

&& %

, !

& /

( $)

, &

& !

. %

& / . !

& ! & / & 4

. + . ( $) ' + .

( $)

& & /

3 ? ( $)

D ., + ! & /

* & '

& +

. +

( $)

+ +

! 3 3 & & &

3 & & & & &

7 (!5$)5$ , & % &

& 8

F %

M %

3 ( $)

++.

&7&

(:$9 '

& E

D 7

, D 7

9& .

(:$9 * 7

, E E

(:$9 '

% (:$9 *

& <

& &

& *

5 & D 7 08

& %B& +

16 +

C 666

, 73 &

, &

% &

C &

& .

1 < & 3

(:$9 *

(:$9 '

&" '%

& . .

# .

5 9

1 5 A6A

& ( $)

& / .

08 . D

, (:$9 ' . " 3 #@

& F %

2 # ? D 3& ,

! & A2

, 5

/ !

5 .

08 D

& % 8

&- :$9 '

D 08 '

& /

0! ( $)

+, .

& % & + &- $) .+ 3 *59;F#; ( $) . +

(:$9 '

& *

& &

$ (

D 7

(:$9 ' 9&

& % &

' C 4 & & 3

&- :$9 +

( 8

, & &

& &

2 .

D 7 % 7

& 8F8

(

& 3 &7

( $) * ++ 8 F % ( $)

& && 2 & & 2

& % & + &- $) .+ 3 *59;F#; ( $) . +

& /

++ + & & & &

F %

$ $

D 7

"3 @&

., J

8 +

5 3

(D$9, 9&

( 8

" " &

5 3

D 7G

(:$9 *

9 E

;

7 +

K &- :$9

D 7 D 7

, 8

& .

D 7 +

3 de 10

(:$9 '

4 de 10

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

3 &

/2 & &

& & %

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

1 &

( $)

& &

F %

(:$9

& K

& & % .

& 2

& 5 ) % ( 08

. (:$9 *

$ ., F 5 ,

&- :$9 .

08 0 5 & 6 08 +

& 9

( $)

, &

& % %

(:$9

, +

3" (:$9

&3 &

2 & 3 ? D 7 &- :$9 & &. . 08 D 7 , %

5 3

% E %

9& E

2 %&

. %

% C & (:$9 *

(:$9

&1 2 & 8 &

% C 7 F&

& &1

& (:$9 *

& #

3 & % C 7 F&

% C &1

& (:$9 *

., #F1

% C 7 F&

, & % C

& 8

&3 &

(:$9 * &

, (:$9

, .

(:$9

% C

, C

& 3 2

7& 8

2 & &

& % % C

& &

& (:$9 *

" & & 3 % C 8 & 2

7& ! %

(:$9 * &

, ! &

(:$9

., 1

% % C

& &

& 2

" &

& & & 8 &

% & % ( $)

& 3 79

3" (:$9 *

, 1 $

2 #

3 &

& % C % C 7 F&

5 08

2 & &

&- :$9

& (:$9 * + , 9& (:$9 , &3 & % & 8 & & . & 3 ? 2 & & & & & E 9& (:$9 ,( ,8 & J& & F & 2 &7 $ 1 D % E 9& (:$9 '

7& 8 &

% C

5 (

3" (:$9 +

! 2 D 7 D 7 .

& 3 .

5 %

++ 5 + 5 . 5

(

7& % 8 &

5 08

3" (:$9

& 3

F ?6 (:$9 . $ ..

(:$9

" . +

, . &

7& &1

08 ! & 0 (:$9 '

9 ; :$9 + 7

&- :$9 + % H

7 %

8 & ,

1 5

& 3 % C 7 F&

& " &3 & . ,

? /

& K &

1 & % " & 5 &

9& 8

08 .

1 5 *

& (:$9 *

D %

& *

, 08 5 1 & (:$9 . , 08 5 + . + 1 & (:$9 +, 0F 3 ? 3 & 3 5 # % C 7 F& &1 & (:$9 + 08 5 + < ' , 08 5 < 6 3 (:$9 ' , 08 & ? & 5 ! & (:$9 . , 08 5 % 1 (:$9 . ,

8 7

# &

% C 7 F&

5 .

& 8

! &

# 8

& 3

7& 8

% C &

B %

% C 7 F&

& &

& (:$9 *

% C .

! ? & 5 ( 08

(:$9

% C

7& 3 " & . + . &- :$9

5 de 10

% C % C

& !

& &

&3 &

(:$9 *

& & &3 @

71 3

& 9

, 8

(:$9

, &

" + .

& +

7& 3 !

% C

(:$9 *

& +

6 de 10

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

9 & && 5 08 + .

& 5 +,

1 & % & & 5 + 08 8 & ! & 08 5 1 & (:$9 08 3 & 08 5 6 3 (:$9 ' 1 D % 5

% & 8 & +

& .

& 3 8 & ? 6A 5 (:$9 ' . + . 7 +,

. 8 &

& & (:$9 * & ! &

& ! &

& % & (:$9 * 2 %

., +

, (:$9

& +

, .

5 & (:$9 ' 8 &

% C 7 F&

5 3 D 7 0 F& &1 0 6 3 08

& %

. % C

D 7

2 2

. 6 &

& (:$9 *

& 3 &

& (:$9 * . 3 & , <

. .

+, &

8 8

% C 7 % C

, %

(:$9 '

% C

, &

5 A6A

$ (

5 &3 & .,

1 <

& % C & & B & # % C 7 F&

2% &

1 9&

, & %B&

. .

(:$9 *

& 3 $

6# +

5 & (:$9 ' 5 (:$9 ' + D 7 , 5 (:$9 '

08 6 3

., 1 %

.+..

& <

. &- :$9 '

3 #@

7 A2 ,

% (:$9 *

869 F!N; OF 3 P 6 '& # &

& .

(

B 8

% C 7 F& <

1 % & 5

& &

! %

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

& &1

&3 &

& (:$9 *

6 & &

O! &

+ ,

$ (:$9 '

% C P

& 3

5 3 &

2 & %B&

(:$9 *

& +

) & 6 &

(:$9

& &

% & 5

)

&D %

(595F, &(*

, 08 ' ! ? 5 (

! &

& 3

% C

&3 &

+ &- :$9 + 3 #@

+ :$9

& .

! +,

(:$9 *

&- :$9 '

08 . D

, A6A

! &

! ? 5 . (

(:$9 '

, . (:$9 ' . " 3 #@

7 08 E

. 1

5 9

# .

< # %

1 < & 3

&" '%

9& 1 3 5 &

6 D 7

% 1 #56 + +,

+ 2

. + . ( $) ' + .

( $)

& & /

& 3

& &

& .

&- :$9 ' 2

! 3 3 & & &

% &

3 ? ( $)

D ., + ! & /

% C

& '

& +

. +

( $)

+ +

% C

& 6

&3 &

(:$9 *

3 & & & & &

7 (!5$)5$ , & % &

F %

M %

3 ( $)

++.

5 3&

3 & 3 & + &- $) '

, % &

! &

& /

% C &

(:$9 *

D % #

A& %

6 &

( $)

+, #

2 #

( $)

& & % ? &

& F

, +

& 3

( &

7 &

. + .

. C 666

. %

& ! & / & 4

& 3 (:$9 ' & 7 7 (:$9 '

. 5 ,

(:$9

, 5

5 .

, &

(:$9 *

9 .

2 # ? D 3& ,

08 D

5 ( 08 ' 08 08 + 08 A2 01

" 6 &

5 1 3

+ % & 5

1 )

& % &D %

4 &

% & &(*

% F %

.+.

5 &

7 de 10

+ ? &

+ &

2 &

3 &

4 & % / & % &

& Q

% 3 &

% && %

8 de 10

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

6 &

)

&D %

) &

3 )

' 5 & D 7 08

&7&

&D % && % & & % 5 &D % &(*

& E

9& .

D 7

, D 7

&(*

(:$9 * 7

, E

(:$9 '

, 08

D 7 +

1 3& 5 &

2 8

(:$9 '

& 1

71 3

8 %

(:$9 *

5 & 7

& &

2 9

& &

D %

(:$9 *

71 3

2 )

& 5 &

. 1

;

8 3& &

2 3 1 3& & 5 &

% &

71 3 &

& %

(:$9 * &

. A

& %

71 3

2 3 (:$9 *

3 & % 2 & A

, 1

2 5 3

&& %

2 &

&3 & I

& 2 2

&3 &

& 8

5 &

& %

71 3

2 & 2

(:$9 *

, (

&- :$9 '

9& & 5 & . 1

3& +

% 98$ + , 7 A

1 5 *

1 3 9

% +

1 &

D % ( $)

2 3 8 &

; *

+ ..

& %

& &

71 3

(:$9 *

& 5 &

! ? 5

F 2 .

. 1

5 &

A &

& 3

& 3 @ & + 8 &

2 3

71 3

% C

& !

(:$9 *

&3 &

(:$9 *

9& 8

F %

(:$9

9 de 10

PLEC DE CONDICIONS TECNIQUES PARTICULARS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Índex

BBC - ABALISAMENT BBC2 - ABALISAMENT PER A VIALITAT BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS BD7J - TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ BDK - MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS BDK2 - PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS D9 - ELEMENTS COMPOSTOS PER A PAVIMENTS D93 - CONGLOMERATS PER A PAVIMENTS D937 - CONGLOMERATS DE TERRA-CIMENT E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ E2 - ENDERROCS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS E2 - ENDERROCS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F211 - DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F213 - ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F216 - ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F21D - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE F2 - DEMOLICIONS F21 - DEMOLICIONS F21R - ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS F2 - DEMOLICIONS F22 - MOVIMENTS DE TERRES

B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B031 - SORRES B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B03D - TERRES B0 - MATERIALS BÀSICS B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS B0 - MATERIALS BÀSICS B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06B - FORMIGONS PER A PAVIMENTS B0 - MATERIALS BÀSICS B0A - FERRETERIA B0A1 - FILFERROS B0 - MATERIALS BÀSICS B0A - FERRETERIA B0A3 - CLAUS B0 - MATERIALS BÀSICS B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS B0D2 - TAULONS B0 - MATERIALS BÀSICS B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS B9H1 - MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBA - MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBA - MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL BBA1 - MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ

5 5 5 5 6 6 6 11 11 11 13 13 13 18 18 18 27 27 27 34 34 34 37 37 37 38 38 38 39 39 39 41 41 41 42 42 51 52 52 53 53 56 56 57 58 Pàgina: 1

58 58 62 62 62 66 66 66 67 67 67 70 70 70 70 71 71 71 73 73 73 73 75 75 75 78 78 78 78 79 79 79 81 81 81 82 82 82 83 83 84 85 85 85 86 86 Pàgina: 2

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

F221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY 86 F2 - DEMOLICIONS 88 F22 - MOVIMENTS DE TERRES 88 F222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS 88 F2 - DEMOLICIONS 91 F22 - MOVIMENTS DE TERRES 91 F226 - TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES 91 F2 - DEMOLICIONS 95 F22 - MOVIMENTS DE TERRES 95 F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES 95 F2 - DEMOLICIONS 98 F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA 98 F2 - DEMOLICIONS 100 F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA 100 F241 - TRANSPORT DE TERRES A OBRA 100 F2 - DEMOLICIONS 101 F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA 101 F242 - CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A OBRA 101 F2 - DEMOLICIONS 102 F2A - SUBMINISTRAMENT DE TERRES 102 F2 - DEMOLICIONS 103 F2A - SUBMINISTRAMENT DE TERRES 103 F2A1 - SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ 103 F2 - DEMOLICIONS 104 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 104 F2R6 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 104 F2 - DEMOLICIONS 105 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 105 F2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS 105 F9 - PAVIMENTS 106 F91 - ESPLANADES 106 F9 - PAVIMENTS 109 F92 - SUBBASES 109 F924 - SUBBASES DE TERRA-CIMENT 109 F9 - PAVIMENTS 111 F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA 111 F9 - PAVIMENTS 119 F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA 119 F9H1 - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT 119 FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ 120 FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL 120 FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ 124 FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL 124 FBA1 - MARQUES LONGITUDINALS 124 FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS 126

FD7 - CLAVEGUERES FD7F - CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 - CLAVEGUERES FD7J - CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDK - PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS FDK2 - PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS FF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS FF32 - TUBS DE FOSA DÚCTIL G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL G9 - FERMS I PAVIMENTS G9J - REGS SENSE GRANULATS GB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ GBC - ABALISAMENT GD - DRENATGES GD5 - DRENATGES GD57 - CUNETES REVESTIDES DE FORMIGÓ L - PARTIDES D'OBRA DE MANTENIMENT D'EDIFICACIÓ L2 - DESMUNTATGES L21 - DESMUNTATGES I ARRENCADES L21P - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06Q - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR AMB FIBRES F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F9 - PAVIMENTS F97 - RIGOLES F971 - BASES DE FORMIGÓ PER A RIGOLES F9 - PAVIMENTS F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G1 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS F9 - PAVIMENTS F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G2 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS F9 - PAVIMENTS F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G4 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ AMB FIBRES ACABATS AMB ADDITIUS

Pàgina: 3

126 126 128 128 128 130 130 130 132 132 135 135 135 137 137 141 141 141 145 145 145 145 147 147 147 147 151 151 151 151 152 152 152 155 155 155 159 159 159

Pàgina: 4

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI B-

MATERIALS

B0 - MATERIALS BÀSICS

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

B01 -

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

LÍQUIDS

OPERACIONS DE CONTROL: Abans de l'inici de l'obra i si no es tenen antecedents de l'aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s'ha d'analitzar l'aigua per determinar: - Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952) - Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957) - Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956) - Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178) - Contingut d'hidrats de carboni (UNE 7132) - Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235) En cas d'utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors. En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s'ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l'apartat 78.2.2.1 de l'EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l'article 27 de l'EHE.

B011 - NEUTRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó - Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions - Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases - Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica. Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials. Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó, sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cm L'aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l'armat. Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques: - Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5 - Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956) - Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm) - Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178) - Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0 - Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm) Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'ha d'acceptar l'aigua que no compleixi les especificacions, ni per a l'amasat ni per al curat.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B03 -

GRANULATS

B031 - SORRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0311010,B0310020. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu. S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc - Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària - De pedra granítica - Sorra per a confecció de morters - Sorra per a reblert de rases amb canonades - Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicions

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'han d'obtenir

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

Pàgina: 5

Pàgina: 6

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients o que li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres: - Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors. La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF. No ha de tenir margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0% Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patró Contingut de terrossos d'argila (UNE 7133): <= 1% en pes Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèrie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm - Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7% - Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d'impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pes En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article 28 de l'EHE.

Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d'alta resistència: < 40 - Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50 Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2. La corba granulomètrica de l'àrid fi, ha d'estar compresa dins del fus següent: +----------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos ¦ ¦ Límits ¦-------------------------------------------------------------------¦ ¦ ¦ 4 mm ¦ 2 mm ¦ 1 mm ¦ 0,5 mm ¦ 0,25 mm ¦ 0,125 mm ¦ 0,063 mm ¦ ¦--------¦--------¦--------¦--------¦--------¦---------¦----------¦----------¦ ¦Superior¦ 0 ¦ 4 ¦ 16 ¦ 40 ¦ 70 ¦ 77 ¦ (1) ¦ ¦Inferior¦ 15 ¦ 38 ¦ 60 ¦ 82 ¦ 94 ¦ 100 ¦ 100 ¦ +----------------------------------------------------------------------------+ (1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l'àrid.

SORRA DE MARBRE BLANC: Barreja amb granulats blancs diferents del marbre:

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d'àrid fi que s'utilitzen per a la confecció del formigó Designació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat Mida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mm Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 1% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2) Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15% Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d'exposició H o F, i l'àrid fi tingui una absorció d'aigua >1%: <= 15% Pàgina: 7

SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8): - Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75 Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5% SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes - Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pes Valor blau de metilè(UNE 83130): - Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: +-------------------------------------------------+ ¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦ ¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦ ¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ ¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦ ¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦ ¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦ ¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦ ¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦ ¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦ ¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ Pàgina: 8

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦ ¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦ ¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦ +-------------------------------------------------+ Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt Contingut de matèries perjudicials: <= 2%

- Nom del peticionari - Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de l'EHE - Quantitat de granulat subministrat - Identificació del lloc de subministrament El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l'àrid subministrat. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de Prestacions El símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CE i ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620) - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d'indicar: - Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d'emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge - Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àrids que no compleixen amb l'article 28.4.1. L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material - Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa - Presència d'impureses - Detalls de la seva procedència - Altre informació que resulti rellevant

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades. Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per a l'us al que es pretén destinar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat. Els àrids s'han d'emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l'apilament dels àrids. Les sorres d'altres tipus s'han d'emmagatzemar per separat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón. Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la cantera - Data del lliurament

OPERACIONS DE CONTROL: Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de l'EHE. En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar un certificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de l'EHE. La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, ha de poder determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs. La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions: - Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1). - Terrossos d'argila (UNE 7133).

Pàgina: 9

Pàgina: 10

SORRES PER A ALTRES USOS: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Material retingut pel garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1). - Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1). - Contingut d'Ió CL- (UNE-EN 1744-1). - Assaig petrogràfic - Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8). - Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6). - Assaig d'identificació per raigs X. - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2) - Coeficient de friabilitat (UNE 83115) Un cop s'hagi realitzat l'apilament, s'ha de realitzar una inspecció visual, i si es considera necessari, s'han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents. S'ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'ha d'acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de condicions. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball. No s'han d'utilitzar àrids fins els quals l'equivalent de sorra sigui inferior a: - 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica d'exposició - 75, en la resta de casos En cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomítiques que no compleixin l'especificació de l'equivalent de sorra, s'han de poder acceptar si l'assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el següent: - Per a obres amb classe general d'exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica): <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes Si el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtes de la presència d'argila en els fins, s'ha de poder realitzar un assaig de rajos X per a la seva detecció i identificació: s'ha de poder utilitzar l'àrid fi si les argiles són del tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són les mateixes que les d'un que tingui els mateixos components però sense els fins. S'han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòries siderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d'ús no estructural.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B03 -

GRANULATS

B03D - TERRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

Terra Terra Terra Terra

seleccionada adequada tolerable sense classificar

TERRA SENSE CLASSIFICAR: La composició granulomètrica i el seu tipus han de ser els adequats al seu ús i els que es defineixin a la partida d'obra on intervingui o, si no hi consta, els que estableixi explícitament la DF. TERRA SELECCIONADA: Contingut de matèria orgànica (UNE 103204): < 0,2% Contingut sals solubles en aigua, inclòs guix (NLT 114): Mida màxima : <= 100 mm Material que passa pel tamís 0,40 UNE: < =15% o en cas contrari, ha de complir: - Material que passa pel tamís 2 UNE: < 80% - Material que passa pel tamís 0,40 UNE: < 75% - Material que passa pel tamís 0,080 UNE: < 25% - Límit líquid (UNE 103-103): < 30% - Índex de plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): < 10 Índex CBR (UNE 103502): - Coronament de terraplè: >= 5 - Nucli o fonament de terraplè: >= 3 - En reblert localitzat amb compactació al 95% PN: >= 3

< 0,2%

TERRA ADEQUADA: Contingut de matèria orgànica (UNE 103204): < 1% Contingut sals solubles en aigua, inclòs guix (NLT 114): < 0,2% Mida màxima : <= 100 mm Material que passa pel tamís 2 UNE: < 80% Material que passa pel tamís 0,080 UNE: < 35% Límit líquid (UNE 103103): < 40 Si el Límit líquid es > 30, ha de complir: - Índex de plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): > 4 Índex CBR (UNE 103502): - Coronament de terraplè: >= 5 - Nucli o fonament de terraplè: >= 3 - En reblert localitzat amb compactació al 95% PN: >= 10 - En reblert localitzat per a trasdós d'obra de fàbrica: >= 20 TERRA TOLERABLE: Han de complir alguna de les dues condicions granulomètriques següents (UNE 103101): - Material que passa pel tamís 20 UNE: > 70% - Material que passa pel tamís 0,08 UNE: >= 35% Contingut de matèria orgànica (UNE 103204): < 2% Contingut guix (NLT 115): < 5% Contingut sals solubles en aigua, diferents del guix (NLT 114): < 1% Límit líquid (UNE 103103): < 65% Si el límit líquid és > 40, ha de complir: - Índex plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): > 73% (Límit líquid-20) Assentament en assaig de colapse (NLT 254): < 1% Mostra preparada segons assaig PN (UNE 103-500) a 0,2 MPa Inflament lliure (UNE 103-601): < 3% Mostra preparada segons assaig PN (UNE 103-500) Índex CBR (UNE 103502): - Nucli o fonament de terraplè >= 3 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

B03D5000,B03D6000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Subministrament i emmagatzematge: En camió de trabuc i s'han de distribuir en piles uniformes en tota l'àrea de treball. S'ha de procurar estendre-les al llarg del mateix dia, de manera que no se n'alterin les condicions.

Terres naturals provinents d'excavació i d'aportació. S'han considerat els tipus següents:

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Pàgina: 11

Pàgina: 12

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL EN TERRAPLENS Abans de començar el terraplè, quan hi hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran amb una freqüència d'1 cada 5.000 m3 els següents assaigs d'identificació del material: - Assaig granulomètric (UNE 103101) - Determinació dels límits d'Atterberg (UNE 103-103 i UNE 103104) - Matèria orgànica (UNE 103204). - Assaig Próctor Normal (UNE 103500) - Assaig CBR (UNE 103502) OPERACIONS DE CONTROL EN REBLERTS Abans de començar el reblert, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació del material cada 2500 m3: - Assaig granulomètric (UNE 103101) - Determinació dels límits d'Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104) - Contingut de matèria orgànica (UNE 103204) - Contingut de sals solubles (inclòs guix) (NLT 114) - Assaig Próctor Normal (UNE 103500) - Assaig CBR (UNE 103502) Cada 750 m3 durant l'execució del reblert, es realitzarà un assaig Próctor Modificat (UNE 103501) com a referència al control de compactació. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s'autoritzarà l'ús del material corresponent en l'execució.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B05 -

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS

B051 - CIMENTS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0512301,B0512302,B0512401. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Pàgina: 13

Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua. S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM) - Ciments d'aluminat de calci (CAC) - Ciments blancs (BL) - Ciments resistens a l'aigua de mar (MR) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició. El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment. CIMENTS COMUNS (CEM): Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny. Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1. Tipus de ciments: - Ciment Pòrtland: CEM I - Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II - Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV - Ciment compost: CEM V Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o barreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C. Addicions del clinker pòrtland (K): - Escòria de forn alt: S - Fum de sílice: D - Putzolana natural: P - Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V - Cendra volant calcària: W - Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LL Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦ ¦ ¦ CEM II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦ ¦ ¦ CEM II/B-P ¦ ¦ ¦ CEM II/A-Q ¦ ¦ ¦ CEM II/B-Q ¦ Pàgina: 14

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦ ¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦ ¦ ¦ CEM II/A-W ¦ ¦ ¦ CEM II/B-W ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦ ¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦ ¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦ ¦ ¦ CEM II/A-LL ¦ ¦ ¦ CEM II/B-LL ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦ ¦ ¦ CEM II/B-M ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦ ¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦ ¦ ¦ CEM III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦ ¦ ¦ CEM IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ ¦ ¦ CEM V/B ¦ +------------------------------------------------------+ En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment. La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1. Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1.

¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦ ¦ ¦ II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦ ¦ ¦ II/B-P ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦ ¦ volants ¦ II/B-V ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦ ¦ forn alt ¦ III/B ¦ ¦ ¦ III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦ ¦ ¦ IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ +------------------------------------------------------+ Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1. Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2.

CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC): Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris. Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny. Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647. CIMENTS BLANCS (BL): Han d'estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor. Índex de blancor (UNE 80117): >= 85 D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1. La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques. Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges. Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos - Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦

Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE. Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre. Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción de Cementos (RC-08). UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes. UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de conformidad. UNE 80305:2001 Cementos blancos. UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua

Pàgina: 15

Pàgina: 16

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

de mar. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC): El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció, - Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció: - Sistema 1+: Declaració de Prestacions El símbol normalitzat del marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació com a mínim: - el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de producció - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - número del certificat CE de conformitat - les dues últimes xifres de l'any en que el fabricant va posar el marcatge CE - indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i prestacions declarades atenent a les seves especificacions tècniques - referència a la norma armonitzada corresponent - designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components principals) i classe resistent - en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu emprat Sobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim: - el símbol normalitzat del marcatge CE - en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - els dos últims dígits de l'any en que el fabricant va posar el marcatge - referència al número de la norma harmonitzada corresponent En aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d'apareixer també a l'albarà o documentació que acompanya al lliurament. A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment - identificació del fabricant i de l'empresa de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08 - quantitat que es subministra - en el seu cas, referència a los dades de l'etiquetat corresponent al marcatge CE - data de subministrament - identificació del vehicle que el transporta CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment - identificació del fabricant i de l'adreça de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - quantitat que es subministra - identificació del vehicle que transporta el ciment - en el seu cas, l'etiquetatge corresponent al marcatge CE - En el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació: - nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - dates de fabricació i d'envasat (indicant setmana i any) - condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producte El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents: - Inici i final d'adormiment - Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes Pàgina: 17

OPERACIONS DE CONTROL: La recepció del ciment haurà d'incloure al menys, dues fases obligatòries: - Una primera fase de comprovació de la documentació - Una segona fase d'inspecció visual del subministrament Es pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, de comprovació del tipus i classe de ciment i de les característiques físiques químiques i mecàniques mitjançant la realització d'assaigs d'identificació i, si es el cas, d'assaigs complementaris. Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha de comprovar que la documentació es la requerida. Aquesta documentació estarà compresa per: - Albarà o full de subministrament. - Etiquetatge - Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació de Conformitat del Reial Decret 1313/1988 - Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia del fabricant signat. - Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentació precisa de reconeixements del distintiu. En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sotmetre el ciment a una inspecció visual per comprovar que no ha patit alteracions o barreges indesitjades. La tercera fase s'activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que el Responsable així ho estableixi per haver donat resultats no conformes en les fases anteriors o per haver detectat defectes en l'ús de ciments d'anteriors remeses. En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l'obra i cada 200 t de ciment de la mateixa designació i procedència durant l'execució, assaigs d'acord amb l'establer en els Annexes 5 i 6 de la RC-08. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres es prendran segons l'indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès a assaig s'extrauran tres mostres, una per tal de realitzar els assaigs de comprovació de la composició, l'altra per als assaigs físics, mecànics i químics i l'altra per a ser conservada preventivament. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: A efectes de la fase primera, no s'aprovarà l'ús de ciments els quals el etiquetatge i la documentació no es correspongui amb el ciment sol·licitat, quan la documentació no estigui completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts. A efectes de la segona fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que presentin símptomes de meteorització rellevant, que contingui cossos estranys i que no resulti homogènia en el seu aspecte o color. A efectes de la tercera fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que no compleixin els criteris establerts en l'apartat A5.5 de la RC-08. Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es repetiran els assaigs per duplicat, sobre dues mostres obtingudes de l'aplec existent a obra. S'acceptarà el lot únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres són satisfactoris.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B05 -

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS

B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0552B00,B0552100. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Lligants hidrocarbonats segons les definicions del PG 3/75. S'han considerat els tipus següents: Pàgina: 18

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Emulsions bituminoses: - Betum asfàltic - Betum modificat amb polímers: L'emulsió bituminosa és un producte obtingut per la dispersió de petites partícules d'un lligant hidrocarbonat i eventualment un polímer en una solució aquosa, amb un agent emulsionant. El betum asfàltic és un lligant hidrocarbonat pràcticament no volàtil, obtingut a partir del cru de petroli o d'asfalts naturals, soluble en toluè, molt viscós i gairebé sòlid a temperatura ambient.

¦ ¦ ¦ ¦Clase3¦Clase3¦Clase3¦Clase3 ¦ Clase3 ¦Clase3 ¦Clase3¦ +----------------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: S'informarà del valor. Taula 213.3.b Especificacions del Betum asfàltic residual +---------------------------------------------------------------------------+ ¦Denominació UNE EN ¦C60B4 ¦C60B4 ¦C60B4 ¦C60BF5¦C50BF5¦ C60B5¦C60B7 ¦ ¦13808 ¦ ADH ¦ TER ¦ CUR ¦ IMP ¦ IMP ¦ MIC ¦ REC ¦ ¦--------------------------¦------¦------¦----- ¦------¦------¦------¦------¦ ¦Denominació ant.(*) ¦ECR-1 ¦ - ¦ECR-1 ¦ECL-1 ¦ ECI ¦ECL-2d¦ECL-2b¦ ¦--------------------------¦------------------------------------------------¦ ¦Caracterís¦ UNE ¦ U ¦ Assajos sobre emulsió original ¦ ¦tiques ¦ EN ¦ ¦ ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació, segons UNE EN 13074 ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Penetració ¦1426 ¦0,1mm¦<=330 ¦<=500 ¦<=330 ¦ >300¦ >300 ¦<=100 ¦<=330 ¦ ¦25ºC ¦ ¦ ¦Clase6¦Clase2¦Clase6¦Clase7¦Clase7¦Clase3¦Clase6¦ ¦--------------¦-----¦-----¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦------¦ ¦Punt de ¦1427 ¦ ºC ¦ >=35 ¦ >=50 ¦ >=35 ¦ <=35 ¦ <=35 ¦ >=43 ¦ >=35 ¦ ¦destil·lat ¦ ¦ ¦Clase6¦Clase3¦Clase6¦Clase7¦Clase7¦Clase4¦Clase6¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació, segons UNE EN 13074, seguit d'estabilització ¦ ¦UNE EN 14859 i envelliment UNE EN 14769 ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Penetració ¦1426 ¦0,1mm¦ ¦ ¦25ºC ¦ ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦-----¦-----¦------------------------------------------------¦ ¦Punt de ¦1427 ¦ ºC ¦ ¦ ¦Reblaniment ¦ ¦ ¦ ¦ +---------------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: S'informarà del valor. DV: Valor declarat pel fabricant Taula 213.4.a Especificacions de les Emulsions bituminoses catiòniques modificades. +----------------------------------------------------------------------+ ¦ Denominació UNE EN 13808 ¦ C60BP4 ¦ C60BP4 ¦ C60BP5 ¦ ¦ ¦ ADH ¦ TER ¦ MIC ¦ ¦--------------------------------------¦----------¦---------¦----------¦ ¦ Denominació anterior(*) ¦ ECR-1-m ¦ ¦ ECL-2d-m ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Característiques ¦UNE EN ¦Unitat ¦Assajos sobre emulsió original ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Propietats ¦ 1425 ¦ ¦ TBR (Clase 1) ¦ ¦perceptibles ¦ ¦ ¦ ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Polaritat de ¦ 1430 ¦ ºC ¦ Positiva (Clase 2) ¦ ¦partícules ¦ ¦ ¦ ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Índex de trencament ¦13075-1¦ ¦ 70-130 ¦ 70-130 ¦ 120-180 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 4 ¦ Clase 4 ¦ Clase ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Contingut de lligant ¦ 1428 ¦ % ¦ 58-62 ¦ 58-62 ¦ 58-62 ¦ ¦per contingut d'aigua ¦ ¦ ¦ Clase 5 ¦ Clase 5 ¦ Clase 5 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Contingut d'oli ¦ 1431 ¦ % ¦ <=2,0 ¦ <=2,0 ¦ <=2,0 ¦ ¦destil·lat ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Temps de fluència ¦ 12846 ¦ S ¦ 35-80 ¦ 35-80 ¦ 15-45 ¦ ¦(2 mm, 40ºC) ¦ ¦ ¦ Clase 4 ¦ Clase 4 ¦ Clase 3 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Residu de tamisat ¦ 1429 ¦ % ¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ ¦(per tamís 0,5 mm) ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ Clase ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. EMULSIONS BITUMINOSES Cal que tinguin un aspecte homogeni, sense separació de l'aigua ni coagulació del betum asfàltic emulsionat. Han de ser adherents sobre superfícies humides o seques. No han de sedimentar-se durant l'emmagatzematge fins el punt que no recuperin la seva consistència original mitjançant una agitació moderada. No ha de ser inflamable. EMULSIÓ BITUMINOSA CATIÒNICA: Càrrega de partícules : Polaritat positiva Característiques físiques de les emulsions bituminoses catiòniques: Taula 213.3.a. Especificacions de les emulsions bituminoses catiòniques +----------------------------------------------------------------------------+ ¦Denominació ¦C60B4 ¦C60B4 ¦C60B4 ¦ C60BF5¦ C50BF5 ¦ C60B5 ¦C60B7 ¦ ¦UNE EN 13808 ¦ ADH ¦ TER ¦ CUR ¦ IMP ¦ IMP ¦ MIC ¦ REC ¦ ¦----------------------¦------¦------¦----- ¦-------¦---------¦------ ¦------¦ ¦Denominació ant.(*) ¦ECR-1 ¦ - ¦ECR-1 ¦ ECL-1 ¦ ECI ¦ECL-2d ¦ECL-2b¦ ¦----------------------¦-----------------------------------------------------¦ ¦Caracterís¦ UNE ¦U¦ Assajos sobre l'emulsió original ¦ ¦tiques ¦ EN ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦---- ¦-¦-----------------------------------------------------¦ ¦Propietats ¦1425 ¦ ¦ TBR (Clase 1) ¦ ¦perceptibles ¦ ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦---- ¦-¦-----------------------------------------------------¦ ¦Polaritat ¦1430 ¦ ¦ Positiva (Clase 2) ¦ ¦partícules ¦ ¦ ¦ ¦ ¦--------------¦-----¦-¦-----------------------------------------------------¦ ¦Índex ¦13075¦ ¦70-130¦70-130¦70-130¦120-180¦>=120-180¦120-180¦>=220 ¦ ¦trencament ¦ -1 ¦ ¦Clase4¦Clase4¦Clase4¦Clase5 ¦Clase5 ¦Clase5 ¦Clase7¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Contingut ¦1428 ¦%¦ 58-62¦ 58-62¦ 58-62¦ 58-62 ¦ 48-52 ¦ 58-62 ¦ 58-6 ¦ ¦lligant(aigua)¦ ¦ ¦Clase5¦Clase4¦Clase4¦Clase5 ¦ Clase3 ¦Clase5 ¦Clase5¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Contingut oli ¦1431 ¦%¦ <=2,0¦ <=2,0¦ <=2,0¦<=10,0 ¦ 5-15 ¦ <=2,0 ¦ <=2,0¦ ¦destilat ¦ ¦ ¦Clase2¦Clase4¦Clase4¦Clase6 ¦ Clase7 ¦Clase2 ¦Clase2¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Temps fluència¦12846¦s¦ 35-80¦ 35-80¦ 35-84¦ 15-45 ¦ 15-45 ¦ 15-45 ¦ 15-45¦ ¦(2mm,40ºC) ¦ ¦ ¦Clase4¦Clase4¦Clase4¦Clase3 ¦ Clase3 ¦Clase3 ¦Clase3¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Residu tamís .¦1429 ¦%¦ <=0, ¦ <=0,1¦ <=0,1¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ <=0,1 ¦ <=0,1¦ ¦(tamís 0,5 mm)¦ ¦ ¦Clase ¦Clase2¦Clase2¦Clase2 ¦ Clase2 ¦Clase2 ¦Clase2¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Tendència(7d) ¦12847¦%¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=5 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ ¦sedimentació ¦ ¦ ¦Clase3¦Clase3¦Clase3¦Clase2 ¦ Clase2 ¦Clase2 ¦Clase2¦ ¦--------------¦-----¦-¦------¦------¦------¦-------¦---------¦-------¦------¦ ¦Adhesivitat ¦13614¦%¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ Pàgina: 19

Pàgina: 20

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

¦Tendència a la ¦ 12847 ¦ % ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ <=10 ¦ ¦sedimentació (7D) ¦ ¦ ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ ¦----------------------¦------ ¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦ Adhesivitat ¦ 13614 ¦ % ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ >=90 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ +----------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: S'informarà del valor. Taula 213.4.b Especificacions del lligant residual +----------------------------------------------------------------------+ ¦ Denominació UNE EN 13808 ¦ C60BP4 ¦ C60BP4 ¦ C60BP5 ¦ ¦ ¦ ADH ¦ TER ¦ MIC ¦ ¦--------------------------------------¦----------¦---------¦----------¦ ¦ Denominació anterior(*) ¦ ECR-1-m ¦ ¦ ECL-2d-m ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Característiques ¦UNE EN ¦Unitat ¦Assajos sobre emulsió original ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació, segons UNE EN 13074 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Penetració 25ºC ¦ 1426 ¦0,1 mm ¦ <=330 ¦ <=50 ¦ <=100 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 6 ¦ Clase 6 ¦ Clase 6 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Punt de ¦ 1427 ¦ ºC ¦ >=35 ¦ >=55 ¦ >=50 ¦ ¦reblaniment ¦ ¦ ¦ Clase 6 ¦ Clase 2 ¦ Clase 6 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Cohesió per pèndul de ¦ 13588 ¦ J/cm2 ¦ >=0,5 ¦ >=0,5 ¦ >=0,5 ¦ ¦Vialit ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦----------¦---------¦----------¦ ¦Recuperació el·làstica¦ 13398 ¦ % ¦ >=40 ¦ >=40 ¦ >=40 ¦ ¦,25ºC ¦ ¦ ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ Clase 3 ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Residu per evaporació UNE EN 13074, seguit d'estabilització ¦ ¦UNE EN 14895 i d'envelliment UNE EN 14769 ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Penetració 25ºC ¦ 1426 ¦0,1 mm ¦ DV ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦-------¦-------¦-------------------------------¦ ¦Punto de ¦ 1427 ¦ ºC ¦ DV ¦ ¦reblaniment ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------¦------ ¦-------¦-------------------------------¦ ¦Cohesió por pèndul ¦ 13588 ¦ J/cm2 ¦ DV ¦ ¦Vialit ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ ¦----------------------------------------------------------------------¦ ¦Recuperació elàstica ¦ 13398 ¦ % ¦ DV ¦ ¦,25ºC ¦ ¦ ¦ Clase 2 ¦ +----------------------------------------------------------------------+ (*)Denominació informativa per a adaptació a nova nomenclatura europea. TBR: Se informarà del valor DV: Valor declarat pel fabricant. La denominació de les emulsions bituminoses s'expresarà d'acord amb l'UNE-EN 13808 segons el següent format: C _% lligant_B_P_F_I. trencament_aplicació - C: Indicatiu que és una emulsió bituminosa catiònica. - % lligant: Contingut de lligant. - B: Incatiu que el lligant hidrocarbonat és un betum asfàltic. - P: nomès si s'incorporen polímers. - F: nomès si incorpora un contingut de fluidificant superior al 2%. - I.trencament: nombre d'una xifra (1 a 7) indica la classe de comportament al trencament segons l'UNE EN 13075-1. - aplicació: abreviació del tipus d'aplicació de l'emulsió: ADH: reg d'adherència TER: reg termoadherent CUR: reg de curat IMP: reg d'imprimació MIC: microaglomerat en fred

REC: reciclat en fred

Pàgina: 21

BETUM ASFÀLTIC: Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència gairebé absoluta d'aigua, de manera que no formi escuma en escalfar-lo a la temperatura d'ús. Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent, viscós i flexible a baixes temperatures. Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o humides. Es farà servir la denominació de betum asfàltic dur, per als destinats a la producció de mescles bituminoses d'alt mòdul. Taula 211.2 Requisits dels Betums asfàltics +----------------------------------------------------------------------------+ ¦Característica ¦ UNE EN ¦Unit.¦ 15/25¦ 35/50¦ 50/70¦70/10 ¦160/220¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Penetració a 25ºC ¦ 1426 ¦0,1mm¦ 15-25¦ 35-50¦ 50-70¦70-100¦160-220¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Punt de reblaniment ¦ 1427 ¦ ºC ¦ 60-76¦ 50-58¦ 46-54¦ 43-51¦ 35-43 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Resistèn-¦Canvi de massa ¦ 12607-1¦ % ¦ <=0,5¦ <=0,5¦ <=0,5¦<=0,8 ¦ <=1,5 ¦ ¦cia enve-¦---------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦lliment ¦Penetra.reten ¦ 1426 ¦ % ¦ >=55 ¦ >=53 ¦ >=50 ¦ >=46 ¦ >=37 ¦ ¦UNE EN ¦---------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦12607-1 ¦Increm.P.Rebla.¦ 1427 ¦ ºC ¦ <=10 ¦ <=11 ¦ <=11 ¦ <=11 ¦ <=12 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦ ¦ 12591 ¦ ¦De-1,5¦De-1,5¦De-1,5¦De-1,5¦De-1,5 ¦ ¦Índex de Penetració ¦ 13924 ¦ - ¦a +0,7¦a +0,7¦a +0,7¦a+0,7 ¦a +0,7 ¦ ¦ ¦Annex A ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Punt fragilitat Fraass ¦ 12593 ¦ ºC ¦ TBR ¦ <=-5 ¦ <=-8 ¦<=-10 ¦ <=-15 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Punt inflam. vas obert ¦ISO 2592¦ ºC ¦ >=245¦ >=240¦ >=230¦>=230 ¦ >=220 ¦ ¦-------------------------¦--------¦-----¦------¦------¦------¦------¦-------¦ ¦Solubilitat ¦ 12592 ¦ % ¦>=99,0¦>=99,0¦>=99,0¦>=99,0¦>=99,0 ¦ +----------------------------------------------------------------------------+ TBR: S'informarà del valor. La denominació dels betums asfàltics es composa de la lletra B seguida de dos nombres representatius de la seva penetració mínima i màxima d'acord amb l'UNE-EN 1426 separats per una barra a la dreta (/) segons el següent format: B P.min/P.max. - B: Indicatiu que és un betum asfàltic. - P.màx: Penetració màxima. - P.mín: Penetració mínima. Els betums asfàltics empleats segons UNE EN 12594 i UNE EN 13924 són: B 15/25, B 35/50, B 50/70, B 70/100, B 160/220 BETUM MODIFICAT AMB POLÍMERS: Lligant hidrocarbonat amb propietats reològiques modificades durant la seva fabricació per l'ús d'un o més polímers orgànics. Es consideraren també com betums modificats: - Els fabricats amb polímers subministrats a granel - Els que es fabriquen a l'indret d'us o en instal·lacions específiques independents Es consideren exclosos els obtinguts per addicions als granulats o al mesclador de la planta de fabricació a l'obra. Taula 212.2 Requisits dels Betums modificats amb polímers +---------------------------------------------------------------------------+ ¦Denominació UNE EN 14023 ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ PMB ¦ ¦ ¦ 10/ ¦ 25/ ¦ 45/ ¦ 45/ ¦ 45/ ¦ 75/ ¦ ¦ ¦ 40-70 ¦ 55-65 ¦ 80-60 ¦ 80-65¦ 80-75 ¦ 130-60¦ ¦----------------------------¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Denominació anterior (*) ¦ BM-1 ¦ BM-2 ¦ BM-3b ¦ BM-3c¦ ¦ BM-4 ¦ ¦---------------------------------------------------------------------------¦ ¦Característiq. ¦UNE EN¦Unit.¦ Assajos sobre el betum original ¦ ¦---------------¦------¦-----¦----------------------------------------------¦ ¦Penet.a 25ºC ¦ 1426 ¦0,1mm¦ 10-40 ¦ 25-55 ¦ 45-80 ¦ 45-80¦ 45-80 ¦ 75-130¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Punt reblan. ¦ 1427 ¦ ºC ¦ >=70 ¦ >=65 ¦ >=60 ¦ >=65 ¦ >=75 ¦ >=60 ¦ Pàgina: 22

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Cohesió.Força ¦13589 ¦j/cm2¦ >=2 ¦ >=2 ¦ >=2 ¦ >=3 ¦ >=3 ¦ >=1 ¦ ¦ductilitat ¦13703 ¦ ¦ a 15ºC¦ a 10ºC¦ a 5ºC ¦a 5ºC ¦ a 5ºC ¦ a 5ºC ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦P.fragil.Fraass¦12593 ¦ ºC ¦ <=-5 ¦ <=-7 ¦ <=-1 ¦ <=-15¦ <=-15 ¦ <=-15 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Recup 25ºC ¦13398 ¦ % ¦ TBR ¦ >=50 ¦ >=50 ¦ >=70 ¦ >=80 ¦ >=60 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Esta ¦Difer. ¦13399 ¦ ºC ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ ¦bilitat¦rebla. ¦ 1427 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦emmagat¦-------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦zematge¦Difer. ¦13399 ¦0,1mm¦ <=9 ¦ <=9 ¦ <=9 ¦ <=9 ¦ <=13 ¦ <=13 ¦ ¦(**) ¦penet. ¦ 1426 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Punt ¦ ISO ¦ ºC ¦ >=235 ¦ >=235 ¦ >=235 ¦>=235 ¦ >=235 ¦ >=220 ¦ ¦inflamació ¦ 2592 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦------¦-----¦----------------------------------------------¦ ¦ ¦ ¦ ¦Durabilitat-Resistència envelliment EN 12607-1¦ ¦---------------¦------¦-----¦----------------------------------------------¦ ¦Canvi de massa ¦12607 ¦ % ¦ <=0,8 ¦ <=0,8 ¦ <=1,0 ¦ <=1,0¦ <=1,0 ¦ <=1,0 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Penet.reten. ¦ 1426 ¦ % ¦ >=60 ¦ >=60 ¦ >=60 ¦ >=60¦ >=60 ¦ >=60 ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Increm.punt ¦ 1427 ¦ ºC ¦ <=8 ¦ <=8 ¦ <=10 ¦ <=10¦ <=10 ¦ <=10 ¦ ¦reblaniment ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦---------------¦------¦-----¦-------¦-------¦-------¦------¦-------¦-------¦ ¦Recup.25ºC ¦ 1427 ¦ ºC ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ <=5 ¦ +---------------------------------------------------------------------------+ (**) Exigible a lligants que no es fabriquin “in situ”. TBR:S'informarà del valor. La denominació dels betums modificats amb polímers es composa de les lletres PMB seguides de tres nombres. Els dos primers representatius de la seva penetració mínima i màxima d'acord amb l'UNE-EN 1426 separats per una barra a la dreta (/), i el tercer precedit d'un guió(-) representa el punt de reblaniment segons UNE 1427. En cas que el polímer utilitzat en la fabricació sigui majoritàriament cautxú reciclat de pneumàtics, al final s'afegirà la lletra C, segons el següent format: PMB P.mín./P.màx. - PMB: Indicatiu que és un betum modificat amb polímers. - P.mín: Penetració mínima. - P.màx: Penetració màxima. - (-): Punt de reblaniment. - C: Polímer provinent del cautxú de pneumàtics reciclats. Els betums modificats empleats segons UNE EN 14023 són: PMB 10/40-70, PMB 25/55-65, PMB 45/80-60, PMB 45/80-65, PMB 45/80-75 i PMB 75/130-60 La viscositat del betum modificat amb polímers serà compatible amb la temperatura (T) de fabricació : - T < 190 ºC per a betums amb punt de reblaniment mínim >= 70ºC. - T < 180 ºC per a la resta.

i reciclats en fred, es transportaran en cisternes completes (>=90%), a temperatura < 50 ºC. En emulsions de trencament lent (I.trencament 5 a 7) i termoadherents (TER) que s'emmagatzemin més de 7 dies, caldrà assegurar la seva homogeneïtat prèviament a la posada a obra. Quan els tancs no disposin de mitjans de càrrega propis, les cisternes de transport estaran dotades de mitjans pneumàtics o mecànics per al tràfec ràpid. Les canonades i bombes utilitzades en el tràfec de l'emulsió cal que estiguin disposades de tal manera que sigui fàcil netejar-les desprès de cada aplicació. BETUMS ASFÀLTICS I BETUMS MODIFICATS AMB POLÍMERS: Subministrament: en camions cisterna amb sistema de calefacció i termòmetres de control de la temperatura situats a llocs visibles. Ha de disposar d'un sistema que permeti escalfar el betum quan per qualsevol anomalia la temperatura davalli fins a punt en que no pugui ser transportat, a més d'una vàlvula per a poder prendre mostres. Emmagatzematge: en tancs aïllats entre si, amb ventilació i sistemes de control. Els tancs estaran calorifugats i proveïts de termòmetres visibles, i dotats de sistema de calefacció que eviti que la temperatura fixada per al seu emmagatzematge es desviï més de deu graus Celsius (10ºC). Disposarà d'una una vàlvula per a presa de mostres. Quan els tancs no disposin de mitjans de càrrega propis, les cisternes de transport estaran dotades de mitjans pneumàtics o mecànics per al seu tràfec ràpid. Les canonades i bombes utilitzades en el tràfec del betum hauran d'estar calefactades i aïllades tèrmicament, i disposades per a ser netejades fàcilment desprès de cada aplicació. BETUM MODIFICAT AMB POLÍMERS: Si no compleixen amb els valors d'estabilitat a l'emmagatzematge indicats a la taula 212.2 del PG-3, els mitjans de transport i emmagatzematge disposaran de sistema d'homogeneització. En lligants amb sedimentació o que continguin pols de cautxú de pneumàtics reciclats, els tancs d'emmagatzematge hauran de ser d'eix vertical, amb sistema d'agitació i recirculació, i sortida inferior amb forma troncocònica. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden Circular 29/2011 Sobre el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes (PG-3). Ligantes bituminosos y microaglomerados en frío. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

EMULSIONS BITUMINOSES Subministrament: En camions cisterna que poden ser amb o sense aïllament ni sistema de calefacció, si han contingut altres líquids hauran d'estar completament nets abans de la càrrega. Les cisternes disposaran d'un element adient que permeti prendre mostres. Emmagatzematge: En un o varis tancs aïllats entre si amb boques de ventilació, comptaran amb aparells de mesura i seguretat, i disposaran de vàlvula per a presa de mostres. Les emulsions bituminoses de trencament lent (I.trencament 5 a 7), per a microaglomerats en fred

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ Cada cisterna que arribi a l'obra s'acompanyarà d'albarà i informació de l'etiquetat i marcatge CE corresponent. L'albarà ha d'incloure: - Nom i direcció del fabricant - Data de fabricació i subministrament. - Identificació del vehicle que ho transporta - Quantitat subministrada - Denominació comercial i tipus de betum asfàltic o emulsió bituminosa subministrada. - Nom i direcció del comprador i destí - Referència de la comanda L'etiquetat i marcat CE ha d'incloure: - Símbol del marcatge CE. - Nombre d'identificació de l'organisme de certificació. - Nombre o marca identificativa i direcció del fabricant. - Dues últimes xifres de l'any en que es fixa el marcatge. - Nombre del certificat de control de producció. CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN EMULSIONS BITUMINOSES - Referència a la norma UNE EN 13808.

Pàgina: 23

Pàgina: 24

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El sistema de transport i les instal·lacions d'emmagatzematge han de tenir l'aprovació de la DF que les comprovarà per tal que no es pugui alterar la qualitat del material; de no obtenir-ne l'aprovació corresponent, es suspendrà l'utilització del contingut del tanc fins a la comprovació de les característiques que es cregui oportunes d'entre les indicades a la normativa vigent o al plec.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Descripció del producte: nom genèric, tipus i ús previst. Característiques de l'EMULSIÓ: - Viscositat UNE EN 12846) - Adhesivitat NE EN 13614). - Índex de trencament UNE EN 13075-1, i estabilitat ciment UNE EN 12848). - Característiques del lligant residual per evaporació segons UNE EN 13074: - Consistència a temperatura de servei intermig, penetració a 25ºC UNE EN 1426. - Consistència a temperatura de servei elevada, punt de reblaniment UNE EN 1427. - Cohesió lligant residual en emulsiones bituminoses modificades (pèndul Vialit UNE EN 13588). - Característiques del lligant residual per evaporació segons UNE EN 13074, seguit d'estabilització segons UNE EN 14895 i envelliment segons UNE EN 14769 : - Durabilitat consistència temperatura de servei intermig, penetració retinguda UNE EN 1426. - Durabilitat consistència temperatura de servei elevada, increment punt reblaniment UNE EN 1427. - Durabilitat cohesió en emulsions bituminoses modificades (pèndul Vialit UNE EN 13588).

OPERACIONS DE CONTROL EN BETUMS ASFÀLTICS: El control en la recepció es realitzarà per a cada cisterna arribada a l'obra prenent dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58 en el moment del transvasament del material de la cisterna al tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es determinarà la penetració segons UNE EN 1426 i la segona es conservarà fins esgotar el període de garantia. Control a l'entrada del mesclador. Un lot equivaldrà a la quantitat de 300 t de betum, que s'acceptarà o refusarà en bloc. La DF podrà fixar altre mida per al lot. De cada lot es prendran dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58, en algun punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i l'entrada al mesclador. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 i es calcularà l'índex de penetració UNE EN 12591 o UNE EN 13924 La segona mostra es guardarà fins esgotar el període de garantia. Es podrà controlar addicionalment si la DF ho exigeix realitzant els assajos per a comprovar les característiques de les taules 211.2 de l'article 211 del PG-3, amb una freqüència d'una vegada cada mes i com a mínim de tres vegades durant l'execució, i per a cada tipus de composició de betum. OPERACIONS DE CONTROL EN BETUMS MODIFICATS AMB POLÍMERS El control de recepció es realitzarà sobre el subministrament en cisternes o la fabricació en obra. Per a cada cisterna amb betum modificat amb polímers arribat a obra es podran prendre dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58, en el moment del transvasament del material de la cisterna al

tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 - Recuperació elàstica UNE EN 13398 La segona mostra es conservarà fins esgotar el període de garantia. Per a cada fabricació en obra es prendran mostres a les canonades de sortida de la instal·lació de fabricació del lligant, dos cada cinquanta i al menys dos cada jornada de treball, conservant una fins a la fi del període de garantia, i realitzant sobre l'altre els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 - Recuperació elàstica UNE EN 13398 Control a l'entrada del mesclador. Quan es fabriqui betum en obra sense emmagatzematge intermedi previ a l'entrada al mesclador de la planta, no serà necessari control. Un lot equivaldrà a la quantitat de 300 t de betum modificat amb polímers que s'acceptarà o refusarà en bloc. La DF podrà fixar altres mides per al lot. De cada lot de betum es prendran dues mostres d'un quilogram segons UNE EN 58, en algun punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i l'entrada al mesclador. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Determinació de la penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 - Assaig de recuperació elàstica UNE EN 13398( a judici de la DF). La segona mostra es conservarà fins esgotar el període de garantia. Control addicional si la DF ho exigeix realitzant els assajos per a comprovar les característiques de les taules 212.2 del PG-3, amb freqüència d'una vegada cada mes i com a mínim de tres vegades durant l'execució, i per a cada tipus i composició de betum modificats. En el cas d'emmagatzematge dels betums modificats per períodes >15 dies, es realitzaran previ al seu ús sobre dues mostres, una de la part superior i l'altra de la part inferior del dipòsit d'emmagatzematge els següents assajos: - Penetració UNE EN 1426 - Punt de reblaniment UNE EN 1427 Cas de no complir els valors estipulats, es procedirà a la seva homogeneïtzació i realització de nous assajos o la seva retirada. La DF podrà disminuir els terminis anteriorment fixats en cas de condicions atmosfèriques o d'obra anormals. OPERACIONS DE CONTROL EN EMULSIONS BITUMINOSES Per a cada cisterna amb emulsió bituminosa arribada a l'obra es podran prendre dues mostres de dos quilograms segons UNE EN 58, en el moment del transvasament del material de la cisterna al tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Càrrega de les partícules UNE EN 1430 - Índex de trencament UNE EN 13075-1 - Contingut d'aigua UNE EN 1428 - Tamisatge UNE EN 1429 La segona mostra es conservarà durant 15 dies per a realitzar assajos de contrast si fossin necessaris. Es controlarà en el moment de l'ús a la sortida del tanc d'emmagatzematge. Un lot equivaldrà a la quantitat de 30 t o fracció diària d'emulsió bituminosa, en el cas de regs es considerarà la fracció setmanal. La DF podrà fixar altres mides per al lot. De cada lot es prendran dues mostres de 2 quilograms segons UNE EN 58, a la sortida del tanc d'emmagatzematge. Sobre una mostra es realitzaran els següents assajos: - Càrrega de les partícules UNE EN 1430 - Índex de trencament UNE EN 13075-1 - Contingut d'aigua UNE EN 1428 - Tamisatge UNE EN 1429 La segona mostra es conservarà durant 15 dies per a realitzar assajos de contrast si fossin necessaris. Es podrà controlar de forma addicional si la DF ho exigeix realitzant els assajos per a comprovar les característiques de les taules 213.3 i 213.4 de l'article 213 del PG-3, amb freqüència d'una vegada cada mes i mínim de tres vegades, durant l'execució i per a cada tipus i composició d'emulsió. En el cas d'emmagatzematge de les emulsions per períodes >15 dies o >7 dies per a emulsions de trencament lent o termoadherents, es realitzarà previ al ser ús sobre dues mostres, una de la part superior i l'altre de la part inferior del tanc d'emmagatzematge els següents assajos:

Pàgina: 25

Pàgina: 26

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN BETUMS ASFÀLTICS I MODIFICATS: - Referència a la norma UNE EN 12591 o UNE EN 13924. - Descripció del producte: nom genèric, tipus i ús previst. - Característiques del Betums: - Consistència a temperatura de servei intermèdia, penetració a 25ºC UNE EN 1426. - Consistència a temperatura de servei elevada, punt de reblaniment UNE EN 1427. - Dependència de la consistència amb la temperatura UNE EN 13588 o UNE EN 13924. - Durabilitat consistència temperatura de servei intermèdia i elevada (resistència a l'envelliment UNE EN 12607-1. - Consistència (forçaductilitat UNE EN 13589 i 13703), modificats amb polímers - penetració retinguda UNE EN 1426 - increment del punt de reblaniment UNE EN 1427 - canvi de massa UNE EN 12607-1 - Fragilitat a baixa temperatura de servei (punt fragilitat Fraass UNE EN 12593, només en betums UNE EN 12591 - Recuperació elàstica a 25ºC UNE EN 13398 (modificats amb polímers). - El subministrador aportarà informació sobre: - Temperatura màxima d'escalfament. - Rang de temperatura de la mescla i compactació. El plec de prescripcions tècniques particulars o la DF podran exigir informació addicional sobre la resta de característiques de cada tipus de lligant hidrocarbonat. En Betums modificats amb polímers es podran demanar addicionalment el valor d'estabilitat a l'emmagatzematge segons UNE EN 13399 per a verificar els sistemes de transport i emmagatzematge

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Assaig de tamisatge UNE EN 1429 - Assaig de contingut en betum asfàltic residual UNE EN 1431 Cas de no complir els valors estipulats, es procedirà a la seva homogeneïtzació i realització de nous assajos o la seva retirada. La DF podrà disminuir els terminis anteriorment fixats en cas de condicions atmosfèriques o d'obra anormals. Un cop al mes i un mínim de tres cops durant l'execució de l'obra, per cada tipus i composició d'emulsió bituminosa, es realitzaran els assaigs necessaris per a la comprovació de les característiques.

pretesat - R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100) - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'han d'especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10% Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08 La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2 En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard - Si fck > 50 N/mm2 , alta resistència Si no es disposa més que de resultats a 28 dies d'edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d'edat els valors resultants de la fórmula següent: - fcm (t) = ßcc(t)·fcm - ßcc = exp s [1 (28/t)1/2] (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l'edat del formigó, t: edat del formigó en dies, s: coeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d'alta resistència i enduriment ràpid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), = 0,25 per a ciments normals i d'enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d'enduriment lent (CEM 32,25))). Valor mínim de la resistència: - Formigons en massa >= 20 N/mm2 - Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2 Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armat: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat: Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 N Densitats dels formigons: - Formigons en massa (HM):

Pàgina: 27

Pàgina: 28

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: De forma general de cada cisterna arribada a l'obra en el moment del transvasament al tanc d'emmagatzematge. CRITERI DE PRESA DE MOSTRES EN EMULSIONS BITUMINOSES A cada lot a la sortida del tanc d'emmagatzematge, en el moment d'ús. CRITERI DE PRESA DE MOSTRES EN BETUMS ASFÀLTICS A cada lot en un punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i el mesclador. CRITERI DE PRESA DE MOSTRES EN BETUMS MODIFICATS AMB POLÍMERS En la fabricació a obra, a les canonades de sortida de la instal·lació. En cada lot en un punt entre la sortida del tanc d'emmagatzematge i el mesclador. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT La DF indicarà les mesures a adoptar en cas que els lligants hidrocarbonats no compleixin alguna de les especificacions establertes a les taules de l'article corresponent del PG-3/75 per a cada lligant Emulsions bituminoses les taules 213.3 i 213.4 de l'article 213. Betums asfàltics la taula 211.2 de l'article 211. Betums asfàltics modificats amb polímers la taula 212.2 de l'article 212.

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B06 -

FORMIGONS DE COMPRA

B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B064300C,B064500B. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3 El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 500 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cm La consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Quantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment: - Si l'aigua és standard: < 175 kg/m3 - Si l'aigua és reciclada: < 185 kg/m3 Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cm

Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat: +--------------------------+ ¦ Grandària ¦ Contingut ¦ ¦ màxima del ¦ mínim de ¦ ¦ granulat(mm) ¦ ciment(kg)¦ ¦------------------------- ¦ ¦ 32 ¦ 350 ¦ ¦ 25 ¦ 370 ¦ ¦ 20 ¦ 385 ¦ ¦ 16 ¦ 400 ¦ +--------------------------+ Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6 - Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3 - Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mm El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar.

FORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS "IN SITU" Tamany màxim del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6 - Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 Consistència del formigó: +------------------------------------------------------------+ ¦ Assentament con ¦ Condicions ¦ ¦ d'Abrams(mm) ¦ d'ús ¦ ¦------------------------------------------------------------¦ ¦ 130 <= H <= 180 ¦ - Formigó abocat en sec ¦ ¦ H >= 160 ¦ - Formigó bombejat, submergit o ¦ ¦ ¦ abocat sota aigua amb tub tremie ¦ ¦ H >= 180 ¦ - Formigó submergit, abocat sota ¦ ¦ ¦ fluid estabilitzador amb tub tremie ¦ +------------------------------------------------------------+ El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar.

FORMIGÓ PER A PAVIMENTS La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d'àrids per als tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2. - La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total. - La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït. El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment. Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm Proporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6% En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusor d'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Pàgina: 29

Pàgina: 30

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Quantitat de formigó subministrat - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Identificació del ciment, additius i addicions - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s'assajaran a compressió i les altres 2 a l'assaig de penetració d'aigua. Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s'assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix de central certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús. Abans del inici de l'obra, i sempre que sigui necessari segons l'article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l'assaig de la fondària de penetració d'aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8. Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte. Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament. Control estadístic de la resistència (EHE-08): Per a formigons sense distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de com a màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3 - Elements o grups d'elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2 - Elements o grups d'elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2 - Massissos: - Temps de formigonament <= 1 setmana Pàgina: 31

El número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d'un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació. En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivell de garantia per al que s'ha efectuat el reconeixement, conforme a l'article 81 de l'EHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d'aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor de la resistència característica real. Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s'utilitzin en: - Elements d'edificis de vivendes d'una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres - Elements d'edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metres Haurà de complir, a més, que l'ambient sigui I o II, i que en el projecte s'hagi adoptat una resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2. La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7). Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, i no s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquest formigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència. Control de fabricació i recepció. - Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó - Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE) - Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric (UNE EN 933-1) - Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies. - Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura. - Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida. - Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d'amassades diferents. Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l'altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions Pàgina: 32

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

del plec. Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d'acord amb: - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6 La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l'obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs, s'ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades: x1 <= x2 <= ... <= xn En els casos en que el formigó estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s'acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un control d'identificació, per tant els criteris d'acceptació en aquest cas tenen per objecte comprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadísticament avaluada amb un nivell de garantia molt exigent. Si el formigó no disposa de distintiu, s'acceptarà si: f(x) = x K2rN >= fck on: - f(x) Funció d'acceptació - x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades - K2 Coeficient: Coeficient: - Número de pastades: - 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43 - rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) x (1) - x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecte Si el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d'obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l'obra més de 36 pastades del mateix formigó, s'acceptarà si: f(x(1)) = x(1) K3s35* >= fck. On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastades Quan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada. Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el número de pastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie. S'acceptarà quan: fc,real >= fck Control indirecte: S'acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que: - Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors - Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament - Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat

establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics. - Interpretació dels assaigs de control de resistència: - El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d'informació. - Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec del Contractista. Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent: Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91 - 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96 Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: - Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits Pàgina: 33

____________________________________________________________________________

B0 - MATERIALS BÀSICS B06 -

FORMIGONS DE COMPRA

B06B - FORMIGONS PER A PAVIMENTS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó per a paviments de carreteres, amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16/7 d'índústria i el RD 697/1995 de 28/4. CONDICIONS GENERALS: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08 i l'article 550 del PG 3/75 modificat per Orden FOM Pàgina: 34

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

891/2004. La designació del formigó ha de ser: HF-nº (Resistència a la flexotracció al cap de 28 dies, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2 i UNE-EN 12390-5). El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. No s'han d'utilitzar ciments d'aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que no s'hagin fet a fàbrica. La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d'àrids per als tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2. - La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total. - La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït. El Plec de Prescripcions Tècniques Particulars fixarà els additius que puguin utilitzar-se per a obtenir la treballabilitat adequada o millorar les característiques de la mescla. El Director de les Obres establirà la necessitat d'utilitzar additius i el seu mètode d'ús d'acord amb les condicions d'execució, les característiques de l'obra i les condicions climàtiques. En qualsevol circumstància, els additius utilitzats hauran de complir les condicions establertes a l'UNE EN 934-2. Únicament s'autoritzarà l'ús d'aquells additius que les seves característiques, i especialment el seu comportament i els efectes sobre la mescla al utilitzar-los amb les proporciones previstes, vinguin garantides pel fabricant, sent obligatori realitzar assaigs previs per a comprovar aquest comportament. El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment. Resistència a flexotracció als 28 dies (segons UNE EN 12390-5): - Per a formigó HF-4,5: >= 4,5 MPa - Per a formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa - Per a formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa Si s'utilitzen ciments per a usos especials, els valors a 28 dies es podran disminuir en un 15% si, mitjançant assaigs normals o accelerats, es comprova que compleixen a 90 dies. Classe del ciment: 32,5 N Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm Proporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6% En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusor d'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm

para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Identificació del peticionari - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Identificació del ciment, additius i addicions - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales

OPERACIONS DE CONTROL: Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7). Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, i no s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquest formigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència. Control de fabricació i recepció. - Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó - Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE) - Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric (UNE EN 933-1) - Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies. - Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura. - Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida. - Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda):

Pàgina: 35

Pàgina: 36

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)

B0A -

FERRETERIA

B0A1 - FILFERROS CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d'amassades diferents. Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l'altre per la tarda.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0A14200.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: - Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics. - Interpretació dels assaigs de control de resistència: - El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d'informació. - Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec del Contractista. Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent: Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91 - 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96 Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

____________________________________________________________________________

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge. S'han considerat els tipus següents: - Filferro d'acer - Filferro d'acer galvanitzat - Filferro d'acer plastificat - Filferro recuit CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser de secció constant i uniforme. Ha de complir les especificacions de la norma UNE 36722. ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT: El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames, grans, rugositats o esquerdes, no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials. La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions de les taules I i II de l'UNE 37-506. Resisténcia a la tracció (UNE 37-504): - Qualitat G1 o G2: 1770 N/mm2 - Qualitat G3: 1570 N/mm2 Adherència del recobriment (UNE 37-504): Ha de complir Puresa del zinc (UNE 37-504): >= 98,5% Toleràncies: - Diàmetre: ± 2% diàmetre nominal FILFERRO D'ACER PLASTIFICAT: Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobriment orgànic de PVC aplicat per extrusió o sinterització. El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de l'UNE 36-732. La concentricitat i l'adherència del recobriment de PVC ha de complir les especificacions del article 6.5 UNE 36-732. Característiques del galvanitzat: G-1B (UNE 37-506) Resistència a la tracció: - Qualitat recuit: =< 600 N/mm2 - Qualitat dur: > 600 N/mm2 Toleràncies: - Diàmetre: taula 1 UNE 36-732 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les dades següents: - Identificació del fabricant o nom comercial - Identificació del producte - Diàmetre i llargària dels rotlles Emmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

B0 - MATERIALS BÀSICS Pàgina: 37

Pàgina: 38

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT FILFERRO D'ACER: * UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias. FILFERRO D'ACER GALVANITZAT: * UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales. Designación de calidades. Caracterisicas generales. * UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas de suministro. FILFERRO PLASTIFICAT: * UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos. Recubrimientos orgánicos sobre el alambre. Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).

____________________________________________________________________________

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta. CLAUS I TATXES: UNE 17032:1966 Puntas UNE 17033:1966 Puntas UNE 17034:1966 Puntas UNE 17035:1966 Puntas UNE 17036:1966 Puntas

redondeadas de cabeza redondeadas de cabeza redondeadas de cabeza de cabeza cónica. redondeadas de cabeza

plana lisa. Medidas. plana rayada. Medidas. plana ancha. perdida.

____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B0A -

FERRETERIA B0 - MATERIALS BÀSICS

B0A3 - CLAUS B0D -

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B0D2 - TAULONS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0A31000.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS B0D21030. Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes. S'han considerat els elements següents: - Gafes de pala i punta - Claus d'impacte - Claus d'acer - Claus de coure - Claus d'acer galvanitzat - Tatxes d'acer Claus són tijes metàl·liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre. Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana. Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija, utilitzats per a unir els bastiments amb les parets. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir. Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular. Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE 17-034, UNE 17-035 i UNE 17-036. ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT: El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials. Protecció de galvanitzat: >= 275 g/m2 Puresa del zinc, en pes: >= 98,5% Toleràncies dels claus i tatxes: - Llargària: ± 1 D 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Empaquetats. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.

Pàgina: 39

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives. Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire. Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos. No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions. Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta. Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3 Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15% Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55% Coeficient d'elasticitat: - Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2 - Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2 Duresa (UNE 56-534): <= 4 Resistència a la compressió (UNE 56-535): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2 Resistència a la tracció (UNE 56-538): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2 Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2 Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2 Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2 Toleràncies: - Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm - Amplària nominal: ± 2 mm Pàgina: 40

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

+----------------------------------------+ ¦ Classe ¦ Gruix nominal (mm) ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ < 50 ¦ 50 a 75 ¦ > 75 ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ Tolerància (mm) ¦ ¦----------------------------------------¦ ¦ T1 ¦ ±3 ¦ ±4 ¦ +6,-3 ¦ ¦ T2 ¦ ±2 ¦ ±3 ¦ +5,-2 ¦ ¦ T3 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ +----------------------------------------+ - Fletxa: ± 5 mm/m - Torsió: ± 2°

Tots els elements han de ser compatibles amb el sistema de muntatge que utilitzi l'encofrat o apuntalament i no han de disminuir les seves característiques ni la seva capacitat portant. Han de tenir la resistència i la rigidesa suficient per a garantir el compliment de les toleràncies dimensionals i per a resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions que es puguin produir sobre aquests com a conseqüència del procès de formigonament i, especialment, per les pressions del formigó fresc o dels mètodes de compactació utilitzats. Aquestes condicions s'han de mantenir fins que el formigó hagi adquirit la resistència suficient per a suportar les tensions a que serà sotmès durant el desencofrat o desemmotllat. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment TENSORS, GRAPES I ELEMENTS AUXILIARS PER A PLAFONS METÀL·LICS: No han de tenir punts d'oxidació ni manca de recobriment a la superfície. No han de tenir defectes interns o externs que en perjudiquin la utilització correcta.

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

DESENCOFRANT: Vernís antiadherent format amb silicones o preparat amb olis solubles en aigua o greix diluït. No s'ha d'utilitzar com a desencofrant el gas-oil, els greixos comuns ni altres productes anàlegs. Ha d'evitar l'adherència entre el formigó i l'encofrat, sense alterar l'aspecte posterior del formigó ni impedir l'aplicació de revestiments. No ha d'impedir la construcció de junts de formigonat, en especial quan es tracti d'elements que s'hagin d'unir per a treballar de forma solidària. No ha d'alterar les propietats del formigó amb què estigui en contacte, ni les armadures o l'encofrat, i no ha de produir efectes perjudicials al mediambient S'ha de facilitar a la DF un certificat on es reflecteixin les característiques del producte i els seus possibles efectes sobre el formigó, abans de la seva aplicació

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

CONJUNT DE PERFILS METÀL·LICS: Conjunt format per elements resistents que conformen l'entramat base d'un encofrat per a sostres. Els perfils han de ser rectes, amb les dimensions adequades a les càrregues que han de suportar i sense més desperfectes que els deguts als usos adequats. Els perfils han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant. El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni la seva posició. La connexió entre el conjunt de perfils i la superfície encofrant ha de ser suficientment estanca per tal de no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts. Toleràncies: - Rectitud dels perfils: ± 0,25% de la llargària - Torsió dels perfils: ± 2 mm/m

B0 - MATERIALS BÀSICS B0D -

FLEIX: Ha de ser de secció constant i uniforme. Amplària: >= 10 mm Gruix: >= 0,7 mm Diàmetre de les perforacions: Aprox. 15 mm Separació de les perforacions: Aprox. 50 mm

MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0DZA000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elements auxiliars per al muntatge d'encofrats i apuntalaments, i per a la protecció dels espais de treball a les bastides i els encofrats. S'han considerat els elements següents: - Tensors per a encofrats de fusta - Grapes per a encofrats metàl·lics - Fleixos d'acer laminat en fred amb perforacions, per al muntatge d'encofrats metàl·lics - Desencofrants - Conjunts de perfils metàl·lics desmuntables per a suport d'encofrat de sostres o de cassetons recuperables - Bastides metàl·liques - Elements auxiliars per a plafons metàl·lics - Tubs metàl·lics de 2,3" de D, per a confecció d'entramats, baranes, suports, etc. - Element d'unió de tubs de 2,3" de D, per a confecció d'entramat, baranes, suports, etc. - Planxa d'acer, de 8 a 12 mm de gruix per a protecció de rases, pous, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Pàgina: 41

BASTIDES: Ha d'estar formada per un conjunt de perfils d'acer buits i de resistència alta. Ha d'incloure tots els accessoris necessaris per tal d'assegurar-ne l'estabilitat i la indeformabilitat. Tots els elements que formen la bastida han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant. Els perfils han de ser resistents a la torsió respecte dels diferents plans de càrrega. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. DESENCOFRANT: Temps màxim d'emmagatzematge:

1 any Pàgina: 42

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo.

____________________________________________________________________________

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9H -

MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS

complir els requisits especificats per als granulats de la mescla. - Cal declarar la naturalesa i propietats dels additius utilitzats Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Característiques generals de la mescla: - Composició: La granulometria s'ha d'expressar en percentatge en massa del granulat total. Els continguts de lligant i d'additius s'han d'expressar en percentatges en massa de la mescla total. Els percentatges que passen pels tamisos, amb excepció del tamís de 0,063 mm, s'han d'expressar amb una aproximació de l'1%, per al contingut de lligant, el percentatge que passi pel tamís de 0,063 mm i qualsevol contingut d'additius, s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1% - Granulometria: Els requisits per a la granulometria s'han d'expressar en forma dels valors màxim i mínim per selecció dels percentatges que passen pels tamisos 1,4 D, D, 2 mm i 0,063 mm. - El material quan es descarregui del mesclador, ha de tenir un aspecte homogeni amb els granulats totalment recoberts pel lligant i no han de tenir evidències d'aglomeracions dels granulats fins - Reacció al foc: La classificació respecte a la reacció al foc (Euroclasses) s'ha de determinar d'acord amb la norma UNE-EN 13501-1. - Resistència als combustibles, en aeroports (UNE-EN 13108-20): El material ha d'estar classificat en alguna de les categories següents: bona, moderada, pobre o sense requisit

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La mescla ha de tenir un aspecte homogeni, sense segregacions o escuma. No ha d'estar carbonitzada o sobreescalfada. Requisits dels materials constitutius: - Lligant utilitzat pot ser dels tipus següents: - B: Betum de pavimentació segons UNE-EN 12591 - PMB: Betum modificat amb polímers segons UNE-EN 14023 - Betum de grau alt segons UNE-EN 13924 - BC: Betum de pavimentació modificat amb cautxú - PMBC: Betum modificat amb polímers, amb addició de cautxú segons UNE-EN 14023 - Els granulats i el filler afegit utilitzats en la mescla han de complir les especificacions de la UNE-EN 13043, en funció de l'ús previst - La quantitat de filler afegit ha de ser l'especificada - En mescles amb asfalt reciclat s'ha d'especificar la mescla origen de l'asfalt. - La granulometria màxima dels granulats de l'asfalt reciclat no ha de ser més gran que la granulometria màxima de la mescla. Les propietats dels granulats de l'asfalt reciclat han de

MESCLES CONTINUES: La designació del formigó asfàltic pot realitzar-se mitjançant dos sistemes: - Procediment empíric: Especificació de la dosificació i requisits dels materials constitutius - Procediment fonamental: Especificació de les característiques funcionals El Codi de designació de la mescla s'ha de formular: AC D surf/base/bin lligant granulometria: - AC: Formigó asfàltic - D: Granulometria màxima del granulat - surf/base/bin: ús previst, capa de rodadura/base/intermitja - lligant: designació del lligant utilitzat - granulometria: designació del tipus de granulometria al que correspon la mescla; densa (D), semidensa (S) o grossa (G) - MAM:si la mescla es de mòdul alt Requisits dels materials constitutius: - En les mescles amb especificació empírica, el grau del betum ha de complir amb els valors especificats. - En mescles amb especificació empírica per a capes de rodadura amb més del 10% en massa sobre el total de la mescla, d'asfalt reciclat provinent de mescles de betum de pavimentació, el lligant ha de complir amb l'especificat en l'apartat 4.2.2.2. de la UNE-EN 13108-1 - En mescles amb especificació empírica per a capes base o intermèdies amb més del 20% en massa sobre el total de la mescla, d'asfalt reciclat provinent de mescles de betum de pavimentació, el lligant ha de complir amb l'especificat en l'apartat 4.2.2.3. de la UNE-EN 13108-1 - Els tamisos de mida D i de mides compreses entre D i 2 mm s'han de seleccionar dels següents: - Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm, 16 mm, 22,4 mm, 31,5 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm, 14 mm, 16 mm, 20 mm, 31,5 mm El percentatge que passa pels tamisos D, 2 mm i 0,063 mm de la corba granulomètrica seleccionada, no ha d'excedir dels valors màxim i mínim especificats en la taula 1 o 2 de la UNE-EN 13108-1 - Contingut de forats (UNE-EN 13108-20): Ha d'estar entre els valors màxim i mínim seleccionats de les categories del contingut de forats de les taules 3 i 4 de l'UNE-EN 13108-1. - Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la categoria de coeficient de resistència a la tracció indirecta ITSR, segons l'especificat a la taula 5 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a l'abrasió amb pneumàtics clavetejats (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 6 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a la deformació permanent (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a les taules 7, 8 i 9 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència als fluids anti-gel, en aeroports (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la classificació del material en

Pàgina: 43

Pàgina: 44

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B9H112E1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats (inclòs els pols mineral) amb ganulometria continua i, eventualment, additius, de manera que totes les partícules del granulat quedin recobertes per una pel·lícula homogènia de lligant, prèviament escalfats (excepte, eventualment, el pols mineral d'aportació), la qual posada en obra es realitza a una temperatura molt superior a la d'ambient. S'han considerat els tipus següents: - Mescla bituminosa continua: Mescla tipus formigó bituminós, amb granulometria continua i eventualment additius. - Mescla bituminosa drenant: Mescla amb proporció baixa de granulat fi, que te un contingut elevat en buits, per a ús en capes de rodadura de 4 a 5 cm - Mescla bituminosa discontinua: Mescla que els seus granulats tenen una discontinuïtat granulomètrica molt accentuada en els tamisos inferiors del granulat gros, per a capes primes amb gruixos compresos entre 20 i 30 mm - Mescla bituminosa discontinua tipus SMA: Mescla que els seus granulats tenen una discontinuïtat granulomètrica molt accentuada en els tamisos inferiors del granulat gros, un contingut elevat de lligant hidrocarbonat i poden contenir additius. Es poden utilitzar en capes primes de rodadura de 20 a 40 mm o en capes intermitjes de gruix entre 50 i 90 mm.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

alguna de les categories especificades a la taula 10 de l'UNE-EN 13108-1. - Temperatura de la mescla (UNE-EN 12697-13): En betum de grau de pavimentació la temperatura màxima de la mescla declarada pel fabricant, ha de ser menor que el límit superior especificat a la taula 11 de l'UNE-EN 13108-1. El fabricant ha de declarar la temperatura mínima en el moment de distribució de la mescla. En betums modificats, de grau alt de duresa o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant. Característiques de la mescla amb especificació empírica: - Contingut d'asfalt reciclat procedent de mescles de betum modificat o amb additiu modificador i/o en mescles amb betum modificat o modificador: - Capes de rodadura: <= 10% en massa - Capes de regularització, intermèdies o base: <= 20% en massa - Granulometria: S'ha de complir l'especificat en l'article 5.3.1.2 de la UNE-EN 13108-1 - Contingut de lligant: El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 13 de la UNE-EN 13108-1 - Additius: El fabricant ha d'especificar el tipus i la quantitat de cada additiu constitutiu - Valors Marshall, en aeroports (UNE-EN 13108-20): Els valors declarats pel fabricant han de complir l'especificat a l'article 5.3.2 de l'UNE-EN 13108-1, en funció de la categoria del material. - Percentatge de forats reblerts de betum (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de complir els límits corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a les taules 18 i 19 de l'UNE-EN 13108-1. Percentatge de forats en el granulat mineral (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 20 de l'UNE-EN 13108-1. Contingut mínim de forats desprès de 10 revolucions (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de complir els límits corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 21 de l'UNE-EN 13108-1. Característiques de la mescla amb especificació fonamental: - Contingut de lligant: >=3% - Rigidesa (UNE-EN 13108-20): Els valors declarats pel fabricant han de complir els valors màxim i mínim corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a les taules 22 i 23 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a la deformació permanent. Assaig de compressió triaxial (UNE-EN 13108-20): Els valors declarats pel fabricant han de complir els valors màxims corresponents a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 24 de l'UNE-EN 13108-1. - Resistència a la fatiga (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de complir el límit corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 25 de l'UNE-EN 13108-1.

MESCLES DISCONTÍNUES: Requisits dels materials constitutius: - El grau de betum de penetració ha d'estar inclòs entre els següents: - Mescles discontinues BBTM: 35/50 i 160/220 - Mescles drenants: 35/50 i 250/330 - Mescles discontinues SMA: 30/45 i 330/430 - El grau de betum modificat ha de complir amb els valors especificats - En mescles amb lligant de betum de penetració, amb més del 10% en massa sobre el total de la mescla, d'asfalt reciclat procedent de mescles de betum de penetració, el lligant ha de complir amb l'especificat a l'apartat 4.2.3. de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. Els tamisos considerats son els de la sèrie bàsica més la sèrie 1, o la sèrie bàsica més la sèrie 2 segons la norma UNE-EN 13043. Els requisits de l'envoltant de granulometria poden incloure els percentatges que passen per un o dos tamisos opcionals compresos entre D i 2 mm, i un tamís opcional de granulats fins compres entre 2 i 0,063 mm. No es permet una combinació de mides de tamisos de la sèrie 1 i de la sèrie 2. Els tamisos de mida D i els opcionals de mides incloses entre D i 2 mm s'han de seleccionar dels següents: - Mescles discontinues: - Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm - Mescles tipus SMA: Pàgina: 45

- Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm, 16 mm, 22,4 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm, 14 mm, - Mescles drenants: - Sèrie bàsica més la sèrie 1 (UNE-EN 13043): 4 mm, 5,6 mm, 8 mm, 11,2 mm, 16 mm, 22,4 mm - Sèrie bàsica més la sèrie 2 (UNE-EN 13043): 4 mm, 6,3 mm, 8 mm, 10 mm, 12,5 mm, 14 mm, - El tamís opcional de granulats fins s'ha de seleccionar dins dels tamisos següents: 1 mm, 0,5 mm, 0,25 mm i 0,125 mm. La composició de referència de la mescla ha d'estar dins de l'envoltant de granulometria, els límits globals de la qual s'especifiquen a les taules 1 i 2 de la UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. - Contingut de lligant: El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 3 de la UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de la taula 4 de l'UNE EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. - Additius: El fabricant ha d'especificar el tipus i la quantitat de cada additiu constitutiu - Contingut de forats (UNE-EN 13108-20): Ha d'estar entre els valors màxim i mínim seleccionats de les categories del contingut de forats de les taules 4 i 5 de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, de les taules 5 i 6 de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. - Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la categoria de coeficient de resistència a la tracció indirecta ITSR, segons l'especificat a la taula 6 de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, a la taula 10 de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i a la taula 8 de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants - Resistència als fluids anti-gel, en aeroports (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 9 de l'UNE-EN 13108-2 en mescles discontinues, a la taula 15 de l'UNE-EN 13108-5 en mescles tipus SMA i de la taula 11 de l'UNE-EN 13108-7 en mescles drenants. MESCLES BITUMINOSES DE MÒDUL ALT: El contingut de materials procedents de fresat de mescles bituminoses en calent, no pot superar el 10% de la massa total de la mescla. Mòdul dinàmic a 20ºC (UNE-EN 12697-26): >= 11.000 MPa Resistència a la fatiga (30Hz a 20ºC segons annex D UNE-EN 12697-24): >= 100 micres/m (valor de la deformació per a 1 milió de cicles) MESCLES DISCONTINUES BBTM: El codi de designació de la mescla s'ha de realitzar segons la fórmula: BBTM D Classe lligant - BBTM: Mescla bituminosa per a capes primes - D: Granulometria màxima del granulat contingut en la mescla (mm) - Classe: A, B, C o D - lligant: Desingació del lligant utilitzat Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Resistència a l'abrasió amb pneumàtics clavetejats (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 7 de l'UNE-EN 13108-2. - Estabilitat mecànica (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 8 de l'UNE-EN 13108-2. - Temperatura de la mescla en betum de penetració (UNE-EN 12697-13): Les temperatures de la mescla han d'estar incloses entre els límits següents. La temperatura màxima s'aplica en qualsevol lloc de la planta de producció, la temperatura mínima s'aplica a l'entrega: - Grau 35/50, 40/60: 150 a 190ºC - Grau 50/70, 70/100: 140 a 180ºC - Grau 100/150, 160/220: 130 a 170ºC - En betums modificats o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas, aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant. MESCLES DISCONTINUES SMA: El codi de designació de la mescla s'ha de realitzar segons la fórmula: SMA D Classe lligant - SMA: Mescla bituminosa tipus SMA - D: Granulometria màxima del granulat contingut en la mescla (mm) Pàgina: 46

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Classe: Cap o NR - lligant: Designació del lligant utilitzat Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Resistència a l'abrasió amb pneumàtics clavetejats UNE-EN 13108-20: El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 11 de l'UNE-EN 13108-5. - Resistència a la deformació permanent UNE-EN 13108-20: El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o inferior al corresponent a la categoria del material, segons l'especificat a la taula 13 de l'UNE-EN 13108-5. - Temperatura de la mescla en betum de penetració UNE-EN 12697-13: Les temperatures de la mescla han d'estar incloses entre els límits següents. La temperatura màxima s'aplica en qualsevol lloc de la planta de producció, la temperatura mínima s'aplica a l'entrega: - Grau 35/50, 40/60: 150 a 190ºC - Grau 50/70, 70/100: 140 a 180ºC - Grau 100/150, 160/220: 130 a 170ºC - En betums modificats o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas, aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant. - Escorriment del lligant (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser igual o superior al corresponent a la categoria d'escorriment del lligant - material màxim escorregut, segons l'especificat a la taula 9 de l'UNE-EN 13108-5.

- Tamís 2 mm (UNE-EN 933-2): ± 3% - Tamisos entre 2 i 0,063 mm (UNE-EN 933-2): ± 2% - Tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-2): ± 1% - Dotació de lligant hidrocarbonat, referida a la massa total de la mescla (inclòs pols mineral): ± 0,3%

MESCLES DRENANTS: El codi de designació de la mescla s'ha de realitzar segons la fórmula: PA D Lligant: - PA: Mescla bituminosa drenant - D: Granulometria màxima del granulat contingut en la mescla (mm) - Lligant: Designació del lligant utilitzat Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Contingut d'asfalt reciclat procedent de mescles de betum modificat o amb additiu modificador i/o en mescles amb betum modificat o modificador: <= 10% en massa - Permeabilitat horitzontal o vertical mínimes (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 6 o 7 de l'UNE-EN 13108-7 - Pèrdua de partícules (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser com a màxim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 9 de l'UNE-EN 13108-7 - Escorriment del lligant (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser com a mínim el corresponent a la categoria del producte segons l'especificat a la taula 10 de l'UNE-EN 13108-7 - Afinitat entre betum i granulat en aeroports (UNE-EN 13108-20): El valor declarat pel fabricant ha de ser el corresponent a la classificació del material en alguna de les categories especificades a la taula 12 de l'UNE-EN 13108-7. - Temperatura de la mescla en betum de penetració (UNE-EN 12697-13): Les temperatures de la mescla han d'estar incloses entre els límits següents. La temperatura màxima s'aplica en qualsevol lloc de la planta de producció, la temperatura mínima s'aplica a l'entrega: - Grau 35/50: 150 a 180ºC - Grau 50/70: 140 a 175ºC - Grau 70/100: 140 a 170ºC - Grau 160/220: 130 a 160ºC - En betums modificats o additius, es pot aplicar temperatures diferents. En aquest cas, aquestes temperatures han d'estar declarades pel fabricant.

CARACTERÍSTIQUES DE LES MESCLES CONTÍNUES PER A ÚS EN CARRETERES: S'han considerat les mescles per a ferms de carreteres contemplades en l'article 542 del PG 3: - Mescla bituminosa: Formigó asfàltic per a ús en ferms com a capa de rodadura, intermèdia, regularització o base - Mescla bituminosa de mòdul alt: Formigó asfàltic per a ús en ferms com a capa intermèdia o base El tipus de lligant hidrocarbonat segons la funció de la capa, ha d'estar entre els definits en la taula 542.1 del PG 3. L'aportació de granulats procedents de fresat de mescles bituminoses en calent, en capes base i intermèdies ha de ser < 10% en massa total de la mescla, sempre que no provinguin de mescles que tinguin deformacions plàstiques. Granulometria: Els requisits per a la granulometria s'han d'expressar en relació als granulats combinats, inclòs el pols mineral, pels tamisos: 45 mm, 32 mm, 22 mm, 16 mm, 8 mm, 4 mm, 2 mm; 0,500 mm; 0,250 mm i 0,063 mm (UNE-EN 933-2), en funció del tipus de granulometria de la mescla, els valors han d'estar inclosos dins d'algun dels tamisos fixats en la taula 542.9 del PG 3. El valor s'ha d'expressar en percentatge del granulat total amb una aproximació de l'1%, amb excepció del tamís 0,063 que s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1%. Contingut de lligant: - Capa de rodadura, mescla densa i semidensa: >= 4,50% - Capa intermèdia, mescla densa i semidensa: >= 4,50% - Capa intermèdia, mescla mòdul alt: >= 4,50% - Capa base, mescla semidensa i grossa: >= 3,65% - Capa base, mescla mòdul alt: >= 4,75% Relació entre el percentatge de pols mineral i el de lligant ambdós expressats en relació de la massa total del granulat sec, inclòs el pols mineral: Ha de complir el valor especificat en la taula 542.12 del PG 3. Contingut de forats: Ha de complir l'establert en la taula 542.13 del PG 3 determinat segons les normes següents: - Mescles D <= 22 mm: UNE-EN 12697-30 - Mescles D > 22 mm: UNE-EN 12697-32 Resistència a la deformació permanent (UNE-EN 12697-22): Ha de complir l'establert en les taules 542.14a o 542.14b del PG 3. Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 12697-12): - Capes base i intermèdia: >= 80% - Capes de rodadura: >= 80%

CARACTERÍSTIQUES DE LES MESCLES PER A US EN CARRETERES: No s'ha d'iniciar la fabricació de la mescla fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball. Si s'incorporen productes (fibres, materials elastomèrics, etc.), cal determinar la proporció i el lligant utilitzat, de manera que a més de les propietats addicionals, es garanteixi el comportament de la mescla mínim, similar a l'obtingut amb el lligant bituminós dels especificats en l'article 212 del PG 3. En granulats amb densitat (d) diferent a 2,65 g/cm3, els valors anteriors s'han de corregir multiplicant pel factor x = 2,65/d. Toleràncies: - Granulometria de la fórmula de treball, referides a la massa total de granulats (inclòs pols mineral): - Tamisos superiors al 2 mm (UNE-EN 933-2): ± 4%

MESCLES DISCONTINUES PER A ÚS EN CARRETERES: S'han considerat les mescles per a ferms de carreteres contemplades en l'article 543 del PG 3: - Mescles discontinues: BBTM 8A, BBTM 11A, BBTM 8B, BBTM 11B - Mescles drenants: PA 11, PA 16 - Mescles discontinues SMA: SMA 8, SMA 11, SMA 11NR, SMA 16 El tipus de lligant hidrocarbonat ha d'estar entre els definits en la taula 543.1 del PG 3/75. Granulometria: Els requisits per a la granulometria s'han d'expressar en relació als granulats combinats, inclòs el pols mineral, pels tamisos: 22 mm, 16 mm, 11,2 mm, 8mm, 5,6 mm, 4 mm, 2 mm; 0,500 mm; i 0,063 mm (UNE-EN 933-2), en funció del tipus de granulometria de la mescla, els valors han d'estar inclosos dins d'algun dels tamisos fixats en la taula 542.9 del PG-3 per les mescles discontinues i les mescles poroses. En el cas de les mescles tipus SMA els valors han d'estar inclosos dins dels tamisos fixats en aquest plec. El valor s'ha d'expressar en percentatge del granulat total amb una aproximació de l'1%, amb excepció del tamís 0,063 que s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1%. Mescla tipus SMA: +------------------------------------------------------------------------------+ |Tipus de mescla| obertura dels tamisos (mm) | +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ | | 22 | 16 | 11,2 | 8 | 5,6 | 4 | 2 | 0,5 | 0,063| +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ |SMA 8 | | | 100 |90-100| 35-55| | 20-30| | 8-12| +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+

Pàgina: 47

Pàgina: 48

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

|SMA 11 | | 100 |90-100| 60-80| | 28-43| 25-35| 14-23| 7-9 | +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ |SMA 11NR | | 100 |90-100| 60-80| | 17-27| 15-25| 8-16 | 4-6 | +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ |SMA 16 | 100 |90-100| | 20-35| | 17-27| 15-23| 9-15 | 5-10| +---------------+------+------+------+------+------+------+------+------+------+ Contingut de lligant: - BBTM B: >= 4,75% - BBTM A: >= 5,20% - SMA 8: >= 6,50% - SMA 11: >= 6,00% - SMA 16: >= 5,50% - PA: >= 4,30% Relació entre el percentatge de pols mineral i el de lligant ambdós expressats en relació de la massa total del granulat sec, inclòs el pols mineral: - BBTM A: 1,2 1,6 - BBTM B: 1,0 1,2 - SMA 8 i SMA 11: 1,2 1,4 - SMA 16: 1,1 1,3 - PA: 0,9 1,1 Contingut de forats (UNE-EN 12697-8, UNE-EN 13108-20): - BBTM A: >= 4% - BBTM B: >= 12% - SMA 8, SMA 11 i SMA 16: >= 4% - SMA 11NR: >= 12% - PA: 0,9: >= 20% En mescles tipus SMA, l'additiu estabilitzant: s'utilitzarà prioritàriament granulats de fibra de celulosa, en un percentatge no inferior a l'estipulat seguidament, indicat sobre massa de la mescla, i en quantitat suficient com per assolir el nivell d'escorriment prescrit: - SMA 8, SMA 11 i SMA 16: >= 0,3% - SMA 11NR: >= 0,4% Escorriment de lligant en mescles tipus SMA (UNE-EN 12697-18, capítol 5): ha de ser inferior al 0,3% Resistència a la deformació permanent en mescles discontinues i mescles SMA (UNE-EN 12697-22): Ha de complir l'establert en les taula 543.12 del PG 3 Sensibilitat a l'aigua (UNE-EN 12697-12): - BBTM: >= 90% - PA: 0,9: >= 85% - SMA: >= 90% Pèrdua de partícules en mescles drenants (UNE-EN 12697-17): - En categoria de tràfic T00 a T2: <= 20% - En la resta de casos: <= 25%

bituminoso. MESCLES DISCONTINUES BBTM: UNE-EN 13108-2:2007 Mezclas bituminosas. Especificaciones de materiales: Parte 2: Mezclas bituminosas para capas delgadas. MESCLES DRENANTS: UNE-EN 13108-7:2007 Mezclas bituminosas. Especificaciones de materiales. Parte 7: Mezclas bituminosas drenantes. MESCLES DISCONTINUES SMA: UNE-EN 13108-5:2007 Mezclas bituminosas. Especificaciones de materiales. Parte 5: Mezclas bituminosas tipo SMA. MESCLES PER A US EN CARRETERES: Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden Circular 24/2008, sobre el Pliego de Prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG-3). Artículos: 542-Mezclas bituminosas en caliente tipo hormigón bituminoso y 543-Mezclas bituminosas para capas de rodadura. Mezclas drenantes y discontinuas. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

MESCLES CONTINUES: UNE-EN 13108-1:2008 Mezclas bituminosas. Especificaciones de materiales. Parte 1: Hormigón

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: En l'albarà d'entrega o en la documentació que acompanya al producte, ha de constar com a mínim, la informació següent: - Identificació del fabricant i de la planta de mescla - Codi d'identificació de la mescla - Com s'ha d'obtenir la totalitat dels detalls per tal de demostrar la conformitat amb l'UNE-EN - Detalls de tots els additius - Mescles continues - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-1 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.2.8 i 5.2.9 de la UNE-EN 13108-1 en mescles per a ús en aeroports - Mescles discontínues: - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-2 - Detalls de la conformitat amb l'apartat 5.7 de la UNE-EN 13108-2 quan les especificacions d'estabilitat mecànica ho requereixin - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.8 i 5.9 de la UNE-EN 13108-2 en mescles per a ús en aeroports - Mescles drenants: - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-7 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.9, 5.10 i 5.11 de la UNE-EN 13108-7 en mescles per a ús en aeroports - Mescles tipus SMA: - Designació de la mescla segons l'apartat 7 de la UNE-EN 13108-5 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.6 i 5.9 de la UNE-EN 13108-5 - Detalls de la conformitat amb els apartats 5.10 i 5.11 de la UNE-EN 13108-5 en mescles per a ús en aeroports - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció registrada del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - El numero del certificat de conformitat CE o del certificat de control de producció en fàbrica - Referència a la norma europea EN - Descripció del producte: nom genèric, material i ús previst - Informació de les característiques essencials segons annex ZA de l'UNE-EN El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat

Pàgina: 49

Pàgina: 50

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: La mescla s'ha de transportar amb camions de caixa llisa i estanca, neta i tractada per a evitar l'adherència de la mescla. La forma i alçària de la caixa ha de ser de manera que, en l'abocament en l'estenedora, el camió només la toqui mitjançant els rodets previstos per a aquest fi. Durant el transport s'ha de protegir la mescla amb lones o altres cobertures, per tal d'evitar el refredament. La mescla s'ha d'aplicar immediatament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra Aquest criteri inclou l'abonament del lligant hidrocarbonat i del pols mineral d'aportació utilitzats en la confecció de la mescla bituminosa. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres vies de trànsit: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: A***, D, E, F o CWFT****, - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: A***, D, E, F o CWFT****. **** CWFT Classificació sense més assajos (basat en una Decisió de la Comissió publicada): - Sistema 4: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: (A, B, C)**. ** Materials el comportament dels quals enfront del foc no té perquè canviar durant el procés de producció: - Sistema 3: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: (A, B, C)*. * Materials el comportament dels quals enfront del foc pot ser que canviï durant el procés de producció (en general, aquells de composició química, per exemple, retardants del foc, o aquells en els quals un canvi en la seva composició pot dur a canvis en la seva reacció enfront del foc): - Sistema 1: Declaració de Prestacions

La DF pot disposar de les comprovacions o assaigs addicionals que consideri oportuns, en aquest cas s'han de realitzar segons l'especificat en l'apartat 543.9.3.1 del PG 3.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MESCLES BITUMINOSES PER A US EN CARRETERES: La fórmula de treball estudiada en laboratori i verificada en la central de fabricació, ha d'incloure com a mínim, la informació següent: - Identificació i proporció de cada fracció de granulat en l'alimentació i, en el seu cas, desprès de la classificació en calent. - En mescles continues: Granulometria dels granulats combinats, inclòs el pols mineral, per als tamisos 45 mm; 32 mm; 22 mm; 16 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 0,500 mm; 0,250 mm i 0,063 mm de la UNE-EN 933-2 que corresponguin per a cada tipus de mescla expressada en percentatge del granulat total amb una aproximació de l'1%, excepte el tamís 0,063 que s'ha d'expressar amb una aproximació del 0,1% - Dosificació, en el seu cas, de pols mineral d'aportació, expressada en percentatge del granulat total amb una aproximació del 0,1% - Tipus i característiques del lligant hidrocarbonat - Dosificació del lligant hidrocarbonat referida a la massa de la mescla total (inclòs el pols mineral), i la d'additius al lligant, referida a la massa del lligant hidrocarbonat - En el seu cas, tipus i dotació de les addicions a la mescla bituminosa, referida a la massa total de la mescla - Densitat mínima a aconseguir en mescles continues o mescles SMA - Densitat mínima a assolir en les mescles bituminoses BBTM A i el contingut de forats en les BBTM B i PA També es senyalitzaran: - Els temps a exigir per a la mescla de granulats en sec i per a la mescla dels granulats amb el lligant - Les temperatures màxima i mínima d'escalfament previ de granulats i lligant. En cap cas s'ha d'introduir en el mesclador granulat a una temperatura superior a la del lligant en més de 15ºC. - La temperatura de mescla amb betums asfàltics s'ha de fixar dins del rang corresponent a una viscositat del betum de 150 a 300 cSt, en mescles continues o 250 a 450 cST, en les discontinues. En el cas de betums millorats amb cautxú o de betums modificats amb polímers, en la temperatura de mescla s'ha de tenir en compte el rang recomanat pel fabricant, per al tipus de mescla. - La temperatura mínima de la mescla en la descàrrega dels elements de transport - La temperatura mínima de la mescla a l'iniciar i acabar la compactació - En el cas en que s'utilitzin addicions, s'ha d'incloure les prescripcions necessàries sobre la forma d'incorporació i temps de mesclat OPERACIONS DE CONTROL EN MESCLES BITUMINOSES PER A US EN CARRETERES: Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció de la documentació del fabricant. Cal fer una verificació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen el marcatge CE compleixen amb les especificacions definides en aquest plec. MESCLES CONTINUES: La DF pot disposar de les comprovacions o assaigs addicionals que consideri oportuns, en aquest cas s'han de realitzar segons l'especificat en l'apartat 542.9.3.1 del PG 3. MESCLES DISCONTINUES: Pàgina: 51

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MESCLES BITUMINOSES PER A US EN CARRETERES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'han d'utilitzar en les obres mescles sense la documentació exigida. S'han de rebutjar les mescles que els valors declarats pel fabricant incompleixin amb les especificacions del plec de condicions.

____________________________________________________________________________

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9H -

MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS

B9H1 - MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B9H112E1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats i pols mineral, prèviament escalfats, que es posa a l'obra a temperatura superior a l'ambient. S'han considerat totes les mescles contemplades a l'article 542 del PG 3/75 MOD 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els granulats han de ser nets, sense terrossos d'argila, matèria vegetal, marga o d'altres matèries estranyes. GRANULAT GROS: Ha de quedar retingut pel tamis 2 mm de la UNE-EN 933-2. Els àrids seran de procedència natural o artificial. El contingut d’impureses ha de ser inferior al 0,5% en massa. GRANULAT FI: Ha de passar pel tamís 2 mm i quedar retingut pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2. El granulat fi pot procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural, o en part de sorrers naturals. El material que es trituri per a l'obtenció del granulat fi ha de complir les condicions exigides per al granulat gros. POLS MINERAL O FILLER: Ha de passar pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2. Pot procedir dels granulats, separant-lo per mitjà dels ciclons de la central de fabricació, o aportar-se a la mescla per separat. Si la totalitat del pols mineral és d'aportació, el pols mineral adherit als granulats després de passar pels ciclons ha de ser <= 2% de la massa de la mescla. Densitat aparent del pols mineral (NLT-176) (D): 0,5 <= D <= 0,8 g/cm3 LLIGANT HIDROCARBONAT: Ha de ser sòlid o viscós i ha d'estar preparat a partir d'hidrocarburs naturals, per destilació, oxigenació o "cracking Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua, de manera que no formi escuma al escalfar-lo a la temperatura d'ús. Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes temperatures. Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o humides. MESCLA BITUMINOSA: La mescla s'ha de fabricar per mitjà de central contínua o discontínua, que ha de complir les prescripcions de l'article 542.4.1 del PG 3/75 MOD 7. Pàgina: 52

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: La mescla s'ha de transportar amb camions de caixa llisa i estanca, neta i tractada per a evitar l'adherència de la mescla. Durant el transport s'ha de protegir la mescla amb lones o altres cobertures, per tal d'evitar el refredament. La mescla s'ha d'aplicar inmediatament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Aquest criteri inclou l'abonament del lligant hidrocarbonat i del pols mineral d'aportació utilitzats en la confecció de la mescla bituminosa. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) MESCLA BITUMINOSA: Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. LLIGANT HIDROCARBONAT: *Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). *Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). *Orden de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y ligantes hidrocarbonados.

____________________________________________________________________________

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBA -

MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

desigualtats en el to del color ni en la brillantor. El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes específic. Temps d'assecatge (UNE 135202): < 30 min Sagnat (MELC 12.84): >= 6 Color (ASTM D 2616-67): < 3 Munsell Reflectància (MELC 12.97): >= 80 Poder de cubrició (UNE 48081): >= 0,95 Consistència (MELC 12.74): 80-100 U.K. Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 unitats Conservació dins l'envàs: bo Estabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48083): <= 5 U.K. Estabilitat dilució (MELC 12.77): >= 15% Aspecte: bo Flexibilitat (MELC 12.93): bona Resistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91): bona Envelliment artificial: bo Toleràncies: - Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 - Pes específic (MELC 12.72): ± 3 - Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103): < 3 Munsell per a grisos - Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67): < 2 Munsell per a grisos - Consistència (UNE 48076): ± 10 U.K. - Contingut en lligant (UNE 48238): ± 2% - Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48178): ± 1% - Densitat relativa (UNE-EN ISO 2811-1): ± 2% - Poder de cubrició (UNE 48081): <= 0,01 PINTURA NO REFLECTORA: Tipus d'oli: soja Tipus de lligant: soja/clorcautxú Pes específic: 15 kN/m3 Viscositat Stomer a 25°C: 83 unitats krebs Temps d'assecatge: - Sense pols: 30 min - Sec: 2 h - Dur: 5 dies - Repintat: >= 8 h Dissolvents utilitzables: universal/toluol Rendiment: 2,5 m2/kg Toleràncies: - Pes específic: ± 1 kN/m3 - Viscositat Stomer a 25°C: ± 1 unitat krebs - Rendiment: ± 0,5 m2/kg

PINTURA REFLECTORA: Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48103. No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls. En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a quedar completament homogeni, sense que apareguin pigments flotant en la superfície. Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilment per polvorització o d'altres mitjans mecànics (MELC 12.03). La pel·lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni

MICROESFERES DE VIDRE: Partícules de vidre esfériques, transparents destinades a assegurar la visibilitat nocturna de les marques vials per retrorreflexió dels feixos de llum incidents, des dels fars d'un vehicle, al seu conductor. La granulometria es descriurà fixant els límits inferior i superior dels percentatges de massa retinguda acumulada de microesferes retingudes en els tamisos d'assaig ISO 565(R40/3). +---------------------------------------+ ¦ Tamís ¦Massa retinguda ¦ ¦ (ISO 565 R 40/3) ¦ acumulada ¦ ¦ ¦ (% en pes) ¦ ¦---------------------¦-----------------¦ ¦Superior de seguretat¦ 0 a 2 ¦ ¦Superior nominal ¦ 0 a 10 ¦ ¦Intermedis ¦ N1 a N2 (*) ¦ ¦Inferior nominal ¦ 95 a 100 ¦ +---------------------------------------+ * N2-N1 <= 40 Microesferes defectuoses (MELC 12.30): - Diametre < 1 mm: < 20% - Diametre >= 1 mm: < 30%

Pàgina: 53

Pàgina: 54

BBA11000,BBA1M000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments. Microesferes de vidre i granulat antilliscant per a marques vials S'han considerat les pintures següents: - Pintura reflectora - Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Índex de refracció (MELC 12.31): - Classe A: >= 1,5 - Classe B: >= 1,7 - Classe C: >= 1,9 Resistència a l'aigua: Sense alteració superficial Resistència als àcids: Sense alteració superficial Resistència al clorur càlcic: Sense alteració superficial Resistència al sulfur sòdic: Sense alteració superficial Aquests valors s'han de comprovar segons la norma UNE_EN 1423.

- Resistència a la fragmentació (per a granulats antilliscants) - En cas de mescla de microesferes de vidre i granulats antilliscants, les proporcions d'ambdós.

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PINTURA: Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura. Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col·locar en posició invertida, en llocs ventilats i no exposats al sol. No s'han d'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h. MICROESFERES DE VIDRE I GRANULAT ANTILLISCANT: Subministrament: En envàs tancat. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen, sense que s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PINTURA: * UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio. MICROESFERES DE VIDRE: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. UNE-EN 1423:1998 Materiales para señalización vial horizontal. Materiales de postmezclado. Microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezclas de ambos. GRANULAT ANTILLISCANT: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DE LES MICROESFERES DE VIDRE: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a zones aptes per a la circulació: - Sistema 1: Declaració de Prestacions Cada envàs ha de portar en un lloc visible el marcatge CE de conformitat amb els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol que a més haurà de tenir la següent informació: - Nom o marca d'identificació del fabricant i direcció registrada - Les dues últimes xifres de l'any de fabricació del producte - Número del certificat de conformitat CE - El número i any d'aquesta norma Europea (UNE-EN 1423) - Descripció del producte - El número de lot i massa neta - La presència eventual de tractaments superficials i la seva finalitat - Indicacions que permetin identificar les característiques harmonitzades del producte: - Índex de refracció - Granulometria Pàgina: 55

OPERACIONS DE CONTROL PER A PINTURA: Els punts de control més destacables són els següents: - En cada subministrament, es comprovarà que l'etiquetatge dels envasos contingui les dades exigides en les especificacions. - En cas que disposi de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de l'UE, es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministra rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de producte. - Per a cada subministrament, s'exigirà el certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs següents: - Punt d'inflamació (UNE 104281-1-12) - Envelliment artificial (UNE-EN ISO 11507) - Capacitat de cobriment en humitat (MELC 12.96) - Consistència (MELC 12.74) - Punt de reblaniment (UNE 135222) - Temps d'assecatge (MELC 12.71) - Estabilitat al calor (UNE 135222) - Quantitat de matèria fixa (UNE EN ISO 3251, UNE 48238) - Resistència al flux (UNE 135222) - Estabilitat (UNE 48083) - Resistència al canvi de color per efecte d'aglomerat asfàltic (MELC 12.84) - Flexibilitat (MELC 12.93) - Resistència a la immersió en aigua (UNE-EN ISO 2812-2) - Contingut de lligant (UNE 48238) - Contingut de pigment (UNE-EN ISO 591-1) - Resistència als àlcalis (UNE-EN ISO 2812-2) - Densitat relativa (UNE-EN ISO 2811-1) En cas de pintar sobre un paviment de formigó, es realitzarà, a més, l'assaig de resistència als àlcalis (UNE-EN ISO 2812-1). Sempre que no es rebin aquests resultats abans de l'iniciï de l'activitat, o que la DF no els consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al seu càrrec i fora del pressupost d'autocontrol. OPERACIONS DE CONTROL DE LES MICROESFERES DE VIDRE: - En cada subministrament, es comprovarà que l'etiquetatge dels envasos contingui les dades exigides en les especificacions. - En cas que disposi de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de l'UE, es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministra rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de producte. - Per a cada subministrament, s'exigirà el certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs següents: - Microesferes defectuoses (UNE-EN 1423/A1) - Índex de refracció (UNE-EN 1423/A1) - Resistència a agents químics (UNE-EN 1423) - Granulomètric (UNE-EN 1423/A1) Sempre que no es rebin aquests resultats abans de l'iniciï de l'activitat, o que la DF no els consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al seu càrrec i fora del pressupost d'autocontrol. CRITÈRI DE PRESA DE MOSTRES PER A PINTURA: La presa de mostres, es realitzarà d'acord a les indicacions de la norma UNE 135200-2. - En funció del tipus de pintura, la presa de mostres pels assaigs d'identificació es realitzarà amb els següents criteris: - Pintures: 5 pots d'1 litre extrets de la pistola de la màquina, sense aire. - Termoplàstics: Un pot original i una mostra d'uns 4 kg presa a la sortida de la màquina. - Plàstics: 5 mostres en quantitats equivalents dels dos components. En qualsevol cas, es guardaran dues mostres més en previsió a la necessitat de repetir algun assaig.

Pàgina: 56

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

CRITÈRI DE PRESA DE MOSTRES PER A LES MICROESFERES DE VIDRE: La presa de mostres, es realitzarà d'acord a les indicacions de la norma UNE-EN 1423/A1. - En funció del tipus de pintura, la presa de mostres pels assaigs d'identificació es realitzarà amb els següents criteris: - Microesferes: 3 pots d'1 kg a la sortida de la màquina, obtinguts al començament, a la meitat i al final del buidat del tanc, i sobre 1 sac original de 25 kg. En qualsevol cas, es guardaran dues mostres més en previsió a la necessitat de repetir algun assaig.

Aspecte: bo Flexibilitat (MELC 12.93): bona Resistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91): bona Envelliment artificial: bo Toleràncies: - Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 - Pes específic (MELC 12.72): ± 3 - Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103): < 3 Munsell per a grisos - Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67): < 2 Munsell per a grisos - Consistència (UNE 48-076): ± 10 U.K. - Contingut en lligant (UNE 48-238): ± 2% - Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48-178): ± 1% - Densitat relativa (UNE 48-098): ± 2% - Poder de cubrició (UNE 48-081): <= 0,01 PINTURA NO REFLECTORA: Tipus d'oli: soja Tipus de lligant: soja/clorcautxú Pes específic: 15 kN/m3 Viscositat Stomer a 25°C: 83 unitats krebs Temps d'assecatge: - Sense pols: 30 min - Sec: 2 h - Dur: 5 dies - Repintat: >= 8 h Dissolvents utilitzables: universal/toluol Rendiment: 2,5 m2/kg Toleràncies: - Pes específic: ± 1 kN/m3 - Viscositat Stomer a 25°C: ± 1 unitat krebs - Rendiment: ± 0,5 m2/kg

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'utilitzaran materials que no arribin acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les especificacions del plec. Els assaigs d'identificació han de resultar conformes a les especificacions. En cas d'incompliment, es repetirà l'assaig corresponent sobre les mostres reservades, acceptant-ne el subministrament si els dos resultats són satisfactoris.

____________________________________________________________________________

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBA -

MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

BBA1 - MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BBA11000,BBA1M000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments. S'han considerat les pintures següents: - Pintura reflectora - Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú PINTURA REFLECTORA: Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48-103. No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls. En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a quedar completament homogeni, sense que apareguin pigments flotant en la superfície. Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilment per polvorització o d'altres mitjans mecànics (MELC 12.03). La pel·lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni desigualtats en el to del color ni en la brillantor. El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes específic. Temps d'assecatge (UNE 135-202): < 30 min Sagnat (MELC 12.84): >= 6 Color (ASTM D 2616-67): < 3 Munsell Reflectància (MELC 12.97): >= 80 Poder de cubrició (UNE 48-081): >= 0,95 Consistència (MELC 12.74): 80-100 U.K. Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 unitats Conservació dins l'envàs: bo Estabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48-083): <= 5 U.K. Estabilitat dilució (MELC 12.77): >= 15%

Pàgina: 57

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura. Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col·locar en posició invertida, en llocs ventilats i no exposats al sol. No s'han d'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI *UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio.

____________________________________________________________________________

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBC -

ABALISAMENT

BBC2 - ABALISAMENT PER A VIALITAT Pàgina: 58

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BBC2U171. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Dispositius de diferent forma, color i mida, instal·lats amb caràcter permanent, amb la finalitat de reforçar la capacitat de guia òptica que proporcionen els elements de senyalització. S'han considerat els tipus següents: - Fita d'aresta de PVC. Es classifiquen segons la norma UNE 135362 en els tipus següents: - Tipus I: Secció en forma d'A majúscula - Tipus II: Secció composta por dues línies paral·leles unides por dos semicercles. - Tipus III: Secció en forma de teula. - Fita kilomètrica o semi-kilomètrica, reflectant d'alta intensitat, nivell II, amb pal de suport d'acer galvanitzat - Fita miriamètrica - Fita delineadora d'illeta - Fita de vèrtex: balisa delineadora d'illeta CARACTERÍSTIQUES GENERALS: L'element ha de ser resistent a l'esquinçament i ha de ser estable en front la intempèrie i les radiacions ultraviolades. Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície. No ha de tenir rebaves, fissures, grans ni d'altres defectes superficials. Tots els elements que constitueixen l'element han de ser compatibles entre sí. Han de ser capaços de reflectir la major part de la llum incident, en la mateixa direcció però en sentit contrari. Els materials retrorreflectants, segons la seva naturalesa i característiques, es classifiquen en els nivells següents: - Nivell de retrorreflexió 2: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre encapsulades entre una pel·lícula externa, pigmentada amb els colors apropiats, i una resina o aglomerant transparent amb la pigmentació adequada. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 3: La seva composició estarà realitzada a base de microprismes integrats en la cara interna d'una làmina polimèrica. Aquests elements han de ser capaços de reflexar la llum incident en amplies condicions d'angularitat i a les distàncies de visibilitat considerades característiques per a les diferents senyals i rètols verticals, amb una intensitat lluminosa per unitat de superfície <= 10 cd/m2 per al color blanc. Han de tenir el color i el factor de luminància d'acord amb les especificacions de la norma UNE 135334, dins dels valors mínims especificats en la taula 703.1 de la Orden de 28-12-1999, amb la que es modifica PG 3/75. Ha de portar marcat de forma indeleble, com a mínim, el nom del fabricant i la data de fabricació.

- Factor de luminància: >= 0,75 - Envelliment artificial accelerat: - Temperatura Vicat a 49 N: >= 75°C - Allargament en el trencament: >= 25% - Coordenades cromàtiques: Ha de complir - Factor de luminància: >= 0,75 - Absorció d'aigua (UNE 53028, mètode A): <= 4 mg/cm2 Característiques de la franja negra: - Amplària: 250 mm - Separació de l'extrem superior del pal: 80-100 mm - Color: Ha de complir - Factor de luminància: <= 0,03 - Resistència al calor i al fred: Ha de complir - Resistència als dissolvents: Ha de complir - Envelliment artificial accelerat: Ha de complir Característiques dels materials retrorreflectants: - Color: Ha de complir - Factor de luminància: - Color blanc: >= 0,27 - Color groc: >= 0,16 - Coeficient de retrorreflexió: Ha de complir - Envelliment artificial accelerat: Sense variacions Les característiques anteriors s'han de determinar segons l'UNE 135362. FITA DE VÈRTEX (BALISA DELINEADORA D'ILLETA): Ha de tenir la cara frontal semicilíndrica a on s'han de situar els elements reflectors. Els elements reflectors han de ser dos triangles isòsceles simètricament oposats per les seves bases, indicant una divergència. La forma i dimensions de la fita ha de complir l'especificat en la norma UNE 135360. El color ha de tenir unes coordenades cromàtiques que s'han de situar dins dels límits definits en la taula 1 de la norma UNE 135360. Els materials retrorreflectants han de ser com a mínim, el blanc de nivell 2 i el verd de nivell 1, segons la norma UNE 135330. Les coordenades cromàtiques d'aquests colors han d'estar dins dels límits definits a la taula 2 de l'UNE 135360. Les condicions d'adherència al substrat del material retrorreflectant, resistència al fred, resistència a l'envelliment, han de complir l'especificat a l'UNE 135360, comprovat segons aquesta norma. Temperatura Vicat a 9,81 N (UNE 135360): >= 55°C Absorció d'aigua (UNE 53028, mètode A): <= 4 mg/cm2

FITA D'ARESTA DE PVC: Ha d'estar format per un pal blanc, una franja negra i una o varies peces de materials retrorreflectants, col·locats obre la franja negra. La forma i dimensions de la fita han de complir les especificacions de la norma UNE 135362. La franja negra ha d'estar formada per un material flexible, opac i resistent. No ha de tenir bombolles, esquerdes, fissures, escates ni laminacions. Els materials retrorreflectants situats al costat dret del pal, han de ser de color groc i forma rectangular i els que estan situats en el costat esquerra, han de ser dos cercles de color blanc. Els elements d'ancoratge han d'estar galvanitzats. Característiques del pal blanc: - Diòxid de titani (contingut en massa) (UNE 48178): >= 5% - Temperatura Vicat a 49 N: >= 81°C - Allargament en el trencament: >= 80% - Comportament al calor: - Variació dimensional: <= 5% - Aparició de bombolles, fissures, buits, exfoliacions i deformacions: <= 5% - Comportament al foc: categoria FH1 (UNE 53315-1) - Color: Ha de complir

BALISA CILÍNDRICA: Ha de ser de material flexible, amb capacitat de recuperar la seva forma inicial quan es sotmet a esforços deformants. La seva massa total i flexibilitat han de ser les adequades per tal que pugui ser franquejat per un vehicle, sense que es produeixin danys notables a aquest i tot i així es mantingui en el seu lloc original desprès del pas del vehicle. La forma i dimensions de la balisa ha de complir les especificacions de l'UNE 135363. Les coordenades cromàtiques del color del cos de la balisa i el factor de luminància han de ser els definits en la norma UNE 135331. Els materials retrorreflectants poden ser làmines o teles. Les làmines han de ser de color blanc o vermell i com a mínim del nivell 2, les seves coordenades cromàtiques i el nivell de luminància han de ser els definits a l'UNE 135330. Les teles han de tenir unes coordenades cromàtiques i un factor de luminància que han d'estar dins dels límits definits a la taula 1 de l'UNE 135363. Coeficient de retrorreflexió: - Làmines retrorreflectants (UNE 135330): Ha de complir - Teles retrorreflectants (UNE 135363): Ha de complir Adherència al substrat del material retrorreflectant: Ha de complir Temperatura de reblaniment Vicat (tipus A): >= 65°C Resistència al fred: No ha de tenir fissures, escrostonaments, exfoliació ni bombolles, les provetes tipus B, no han de tenir, a més, pèrdua d'adherència. Resistència a l'envelliment artificial accelerat: No ha de tenir fissures, escrostonaments, exfoliació ni bombolles Resistència al doblegament: No ha de tenir esquerdes o trencaments, ha de recuperar la seva

Pàgina: 59

Pàgina: 60

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

posició inicial Resistència a la fatiga: No ha de tenir esquerdes o trencaments, excepte en la zona de l'impacte. Ha de recuperar la seva posició inicial amb una desviació màxima sobre l'eix vertical del 7%. Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE 135363. Toleràncies: - Dimensions: ±5%

Els valors de coeficient de retrorreflexió, determinats segons la norma UNE 135350, han de complir les especificacions establertes a la norma UNE 135330. Resistència a l'impacte (UNE 48184): Sense clivelles ni desenganxades Adherència al substrat (UNE 135330): Ha de complir Resistència a la calor (UNE 135-330): Ha de complir Resistència al fred (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la humitat (UNE 135-330): Ha de complir Resistència als detergents (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la boira salina (UNE 135-330): Ha de complir Envelliment accelerat (UNE 135-330): Ha de complir Condicions de la làmina reflectora: - Gruix de la làmina reflectora: <= 0,3 mm - Flexibilitat (MELC 12.93): Ha de complir - Brillantor especular amb un angle de 85° (MELC 12.100): >= 40 - Intensitat reflexiva sota pluja artificial: >= 90% valor original (angle divergència 0,2° i incidència 0,5°) - Retracció: - Al cap de 10 min: < 0,8 mm - Al cap de 24 h: < 3,2 mm - Resistència a la tracció: > 0,1 N/mm2 - Allargament: > 10%

FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMETRICA: L'element ha d'estar format per l'estampació d'una planxa blanca d'acer dolç de primera fusió, recoberta amb l'acabat que li sigui propi de pintura no reflectora, o làmina reflectora d'intensitat normal o alta. La superfície metàl·lica ha de ser neta, llisa, sense porus, sense corrosió i resistent a la intempèrie. No ha de tenir ratllades, bonys ni d'altres defectes superficials. Ha d'estar construït amb un reforç perimetral format amb la mateixa planxa doblegada 90°. Ha de tenir els colors d'acord amb el que prescriu la legislació vigent. Els ancoratges per a plaques, els cargols de subjecció i els perfils d'acer galvanitzat utilitzats com a suport, compliràn les característiques indicades per a cadascún d'ells en les normes UNE 135312 i UNE 135314. Els elements de suport i ancoratge han de ser d'acer galvanitzat per immersió en calent. Han d'estar preparats per a la unió amb l'element mitjançant cargols o abraçadores. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes a la superfície. El recobriment ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, de cendres o de clapes. No ha de tenir exfoliacions visibles, ni bombolles, ratllades, picadures o punts sense galvanitzar. Gruix de la placa: 1,8 mm Amplària del reforç perimetral: 25 mm Protecció del galvanitzat de la senyal (UNE 135310): 256 g/m2 Adherència i conformabilitat del recobriment (UNE 135310): Ha de complir Protecció del galvanitzat dels elements de sustentació: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: 98,5% Adherència del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Continuïtat del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Condicions de les zones no retrorreflectores pintades de les senyals: - Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics i de factor de luminància especificats a la norma UNE 135331 - L'esmalt no ha de tenir benzol, derivats clorats ni qualsevol altre dissolvent tòxic. - La pel·lícula seca de pintura ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial Condicions de la pel·lícula seca de pintura: - Brillantor especular a 60°C: > 50% - Adherència (assaig 4.4): <= 1, No han d'aparèixer dents de serra - Resistència a l'impacte (assaig 4.5): Sense trencament Resistència a la immersió en aigua (assaig 4.6): - Immediatament després de l'assaig : Sense ampolles, arrugues ni reblaniments - A les 24 hores: Brillantor especular >= 90% brillantor abans d'assaig - Resistència a la boira salina: Ha de complir especificacions art.3.7 Resistència a la calor i al fred (assaig 4.8 i 4.9): - No hi ha d'haver ampolles, pèrdua d'adherència o defectes apreciables - Envelliment artificial: Ha de complir les condicions art. 3.9. Tots aquests valors s'han de comprovar d'acord amb l'UNE 135331. Toleràncies: - Gruix: ± 0,2 mm - Amplària del reforç perimetral: ± 2,5 mm FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMÈTRICA ACABADA AMB LÀMINA REFLECTORA: Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics especificats a la norma UNE 135330. Exteriorment, la làmina reflectora ha de tenir una pel·lícula de resines sintètiques, transparent, flexible, de superfície llisa i resistent als agents atmosfèrics. La làmina reflectora ha de ser resistent als dissolvents com el querosè, la turpentina, el metanol, el xilol i el toluè. La làmina reflectora ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial. Pàgina: 61

MICROESFERES DE VIDRE: Microesferes de vidre transparent i sense color apreciable per aplicar sobre un aglomerant, normalment pintura, mitjançant un sistema de postbarrejat. No ha de tenir defectes a la superfície que alterin el fenomen catadiòptric. Diàmetre: <= 0,8 mm; >= 0,32 mm Mircroesferes defectuoses (MELC 12.30): < 20% Índex de refracció (MELC 12.31): >= 1,5 Resistència a l'aigua (diferència d'àcid consumit): < 4,5 cm3 Resistència als àcids: Inalterable a vista del microscopi Resistència a una solució de clorur càlcic: Sense alteració superficial a vista de microscopi 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. FITA D'ARESTA DE PVC: UNE 135362:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de arista de poli (cloruro de vinilo) (PVC rígido). Características, medidas y métodos de ensayo. FITA DE VÈRTEX (BALISA DELINEADORA D'ILLETA): UNE 135360:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de vértice en material polimérico. Características, medidas y métodos de ensayo. BALISA CILÍNDRICA: UNE 135363:1998 Señalización vertical y balizamiento. Balizas cilindricas permanentes en material polimérico. Características, medidas y métodos de ensayo.

Pàgina: 62

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

____________________________________________________________________________

- 63-75-90: 0,3 mm. - 110-125: 0,4 mm. - 140-160: 0,5 mm - 180-200: 0,6 mm - 225: 0,7 mm - 250: 0,8 mm - 280: 0,9 mm - 315: 1,0 mm - 355: 1,1 mm - 400: 1,2mm - 450: 1,4mm - 500: 1,5 mm - 560: 1,7 mm - 630: 1,9 mm - 710-800-900-1000: 2,0 mm - Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la pressió admissible. UNE-EN 1452-2 - Llargàira i embocadures: d'acord amb UNE-EN 1456-1 i UNE-EN 1452-2

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD7 -

TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BD7FD370. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tubs de PVC-U per a l'execució d'obres de sanejament. S'han considerat els tipus següents: - Tub de PVC de formació helicoïdal per a clavegueres i col·lectors - Tub de PVC-U per a sanejament amb pressió - Tub de PVC-U per a sanejament sense pressió - Tub de PVC-U de paret estructurada per a sanejament sense pressió CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La superfície ha de ser de color uniforme i no ha de tenir fissures. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL: Tub rígid, format enrollant una banda nervada amb les vores conformades. La unió de la banda ha d'estar soldada químicament. La cara interior del tub ha de ser llisa. La cara exterior del tub ha de ser nervada. En els tubs per a anar formigonats, els nervis han de tenir forma de "T". El tub, quan sigui autoportant, ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors i exteriors que rebrà quan estigui en servei. Característiques de la banda de PVC: - Densitat: >= 1350 kg/m3, <= 1460 kg/m3 - Coeficient de dilatació lineal a 0°C: >= 60 millonèsimes/°C, <= 80 millonèsimes/°C - Temperatura de reblaniment Vicat: >= 79°C - Resistència a la tracció simple: 50 N/mm2 - Allargament al trencament: >= 80% - Absorció d'aigua: <= 1 mg/cm2 - Opacitat: 0,2% TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ L'aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d'ésser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d'altres defectes superficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense augment. El color del tub ha de ser gris o marró i uniforme en tot el gruix de la paret. La paret del tub ha de ser opac. Característiques mecàniques: - Resistència a l'impacte: d'acord amb UNE-EN 1452-2. - Resistència a la pressió interna: d'acord amb UNE-EN 1452-2. Característiques físiques: - Temperatura de reblaniment Vicat (VST): >= 80°C d'acord amb assaig UNE-EN 727 - Retracció longitudinal: <= 5% d'acord amb assaig UNE-EN 743. - Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d'acord amb assaig UNE-EN 580. Els junts d'estanqueïtat i adhesius han d'estar conformes a UNE-EN 1452-2. Toleràncies: - Diàmetre exterior: - 25-32-40-50: 0,2 mm. Pàgina: 63

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ L'aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d'ésser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d'altres defectes superficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense augment. Aquests tubs es col·locaran d'acord amb un codi d'aplicació: - “D” codi per a àrea d'aplicació que es situa a menys d'1 m de l'edifici i on els tubs i accessoris estan enterrats i connectats als sistemes d'evacuació d'aigües residuals de d'edifici. - “U” codi per a àrea d'aplicació que es situa a més d'1 m de l'edifici al que es connecta el sistema de canalització enterrada. Característiques mecàniques: - Resistència a l'impacte: d'acord amb assaigs especificats en UNE-EN 1401-1 Característiques físiques: - Temperatura de reblaniment Vicat (VST) >= 79 ºC. D'acord amb assaig UNE-EN 727 - Retracció longitudinal en calent <=5%. D'acord amb assaig UNE-EN 743 - Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d'acord amb assaig UNE-EN 580. Els junts d'estanqueïtat i adhesius han d'estar conformes a UNE-EN 1401-1. Toleràncies: - Diàmetre exterior: - 110-125: 0,3mm. - 160: 0,4 mm - 200-250: 0,5 mm - 315: 0,6 mm - 355-400: 0,7 mm - 450: 0,8 mm - 500: 0,9 mm - 630: 1,1 mm - 710: 1,2mm - 800: 1,3 mm - 900: 1,5 mm - 1000: 1,6 mm - Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la sèrie del tub d'acord amb taules UNE-EN 1401-1 - Llargària útil o efectiva no ha d'ésser inferior a la declarada pel fabricant. - Si hi ha xamfrà en el gruix de la paret del tub, ha de ser de 15 a 45 graus en relació a l'eix del tub. d'acord amb UNE-EN 1401-1. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides. Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes, s'han de capicular les esbocadures per capes o bé situar-les en un mateix costat, i separar les capes per mitjà de separadors. L'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Pàgina: 64

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL O TUB INJECTAT PER A UNIÓ ENCOLADA DE DN > 315 MM: No hi ha normativa de compliment obligatori. TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ UNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado o aéreo con presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. UNE-EN 1452-2:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 2: Tubos. TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ UNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado sin presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. TUB DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA SENSE PRESSIÓ: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Els tubs per sanejament amb pressió, han d'anar marcats o impresos directament sobre el tub a intervals d'1 m. de forma que sigui llegible després d'emmagatzemar-los, exposició a l'intempèrie i instal·lació, i mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l'aptitud del tub. El tub ha d'anar marcat amb la següent informació com a mínim: - Número normativa (UNE-EN 1456-1) - Nom i/o marca comercial - Material (PVC-U) - Diàmetre exterior nominal i gruix de la paret - Pressió nominal - Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferents ciutats). - Número de la línia d'extrusió Els tubs per sanejament sense pressió, han d'anar marcats o impresos directament sobre el tub de forma que sigui llegible després d'emmagatzemar-los, en exposició a l'intempèrie i en la instal·lació, i mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l'aptitud del tub. El tub ha d'anar marcat amb la següent informació com a mínim: - Número normativa ( UNE-EN 1401-1) - Codi de l'àrea d'aplicació (U o UD) - Nom i/o marca comercial - Dimensió nominal - Gruix mínim de la paret o SDR - Material (PVC-U) - Rigidesa anular nominal - Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferents ciutats. - Prestacions en clima fred (si és el cas)

- Densitat (UNE-EN ISO 11833-1) - Resistència al diclorometà a una temperatura especificada (UNE-EN 580) - Temperatura de reblaniment Vicat (UNE-EN 727) - Retracció longitudinal en calent (EN 743) - Estanquitat a l'aigua (UNE-EN 1277) - Resistència a l'impacte (UNE-EN 744) En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. - Es comprovaran per cada 200 m o fracció de tub d'un mateix diàmetre que s'hagi de col·locar, i sobre una mostra de 2 tubs, les característiques geomètriques següents: - 5 mesures del diàmetre exterior (1 tub) - 5 mesures de longitud (1tub) - N mesures del gruix (1 tub) depenen del diàmetre nominal (DN): - 8 mesures per DN <= 250 - 12 mesures per 250 < DN <= 630 - 24 mesures per DN > 630 En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda a un país de l'UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Control estructural i físic: - No s'autoritzarà la col·locació de peces que no vagin acompanyades del certificat del fabricant. - En el cas de que un dels assaigs no resulti satisfactori, es repetirà sobre 2 mostres més del lot assajat. Només s'acceptarà el lot, amb l'excepció del tub defectuós assajat, quan ambdós resultats siguin correctes. Control geomètric: - En el cas de que resultat d'una mesura no resulti satisfactori, es repetirà la mesura sobre 2 altres tubs. - Només s'acceptarà el lot, amb l'excepció del tub defectuós assajat, quan ambdós resultats siguin correctes.

____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD7 -

TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

BD7J - TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tub de polietilè de densitat alta apte per a unions soldades per a l'execució d'obres d'evacuació d'aigües residuals en canalitzacions subterrànies.

OPERACIONS DE CONTROL: - Abans de començar l'obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi a l'obra, es demanaran al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat: - Resistència a la tracció (UNE 53112) - Allargament fins a la ruptura (UNE 53112) - Resistència a la pressió interna (UNE-EN 921)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El tub ha de tenir la superfície llisa, sense ondulacions. No ha de tenir bombolles, esquerdes ni d'altres defectes. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. Els tubs han de poder unir-se entre sí mitjançant el sistema de soldadura descrit a l'UNE 53394. Les unions han de tenir la resistència definida a l'UNE 53365. Cada tub ha de portar marcades com a mínim cada 3 m, de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Designació comercial - Referència del material (PE 50A) - Diàmetre nominal en mm

Pàgina: 65

Pàgina: 66

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Gruix nominal en mm - Pressió nominal en MPa - Any de fabricació - UNE 53365 Material constitutiu: - Polietilè d'alta densitat tal i com es defineix en la norma UNE-EN ISO 1872-1. - Negre de carboni amb les característiques següents: - Densitat: 1500- 2000 kg/m3 - Mida mitjana de la partícula: 0,010- 0,025 micres Les característiques físiques i químiques dels tubs han de complir l'especificat en l'apartat 5.2.3 de l'UNE 53365. Ha de superar els assaigs d'estanquitat, resistència a la pressió interna i de rigidesa circumferèncial, descrits a l'UNE 53365. Diàmetre i gruix de la paret: +-----------------------------------------------------+ ¦ Diàmetre ¦ Gruix de la paret ¦ Tolerància ¦ ¦ Nominal ¦ (mm) ¦ màxima ¦ ¦ (mm) ¦-------------------------¦ DN ¦ ¦ ¦ Serie 12.5 ¦ Serie 8 ¦ (mm) ¦ ¦ ¦ PN 0,4 MPa ¦ PN 0,6 MPa ¦ ¦ ¦-------------¦------------¦------------¦-------------¦ ¦ 110 ¦ 4,2 ¦ 6,6 ¦ + 1,0 ¦ ¦ 125 ¦ 4,8 ¦ 7,4 ¦ + 1,2 ¦ ¦ 140 ¦ 5,4 ¦ 8,3 ¦ + 1,3 ¦ ¦ 160 ¦ 6,2 ¦ 9,5 ¦ + 1,5 ¦ ¦ 180 ¦ 6,9 ¦ 10,7 ¦ + 1,7 ¦ ¦ 200 ¦ 7,7 ¦ 11,9 ¦ + 1,8 ¦ ¦ 225 ¦ 8,6 ¦ 13,4 ¦ + 2,1 ¦ ¦ 250 ¦ 9,6 ¦ 14,8 ¦ + 2,3 ¦ ¦ 280 ¦ 10,7 ¦ 16,6 ¦ + 2,6 ¦ ¦ 315 ¦ 12,1 ¦ 18,7 ¦ + 2,9 ¦ ¦ 355 ¦ 13,6 ¦ 21,1 ¦ + 3,2 ¦ ¦ 400 ¦ 15,3 ¦ 23,7 ¦ + 3,6 ¦ ¦ 450 ¦ 17,2 ¦ 26,7 ¦ + 4,1 ¦ ¦ 500 ¦ 19,1 ¦ 29,6 ¦ + 4,5 ¦ ¦ 560 ¦ 21,4 ¦ 33,2 ¦ + 5,0 ¦ ¦ 630 ¦ 24,1 ¦ 37,4 ¦ + 5,0 ¦ ¦ 710 ¦ 27,2 ¦ 42,0 ¦ + 5,0 ¦ ¦ 800 ¦ 30,6 ¦ 47,4 ¦ + 5,0 ¦ +-----------------------------------------------------+ Toleràncies: - Diàmetre exterior mig (arrodonit al 0,1 mm superior): + 0,009 DN mm, <= + 5,0 - Ovalació (arrodonit al 0,1 mm superior) (DN = diàmetre nominal en mm): - Tubs rectes: <= 0,02 DN mm - Tubs subministrat en rotlle: <= 0,06 DN mm - Gruix de la paret (arrodonit al 0,1 mm superior) (e = gruix nominal en mm): - Tubs gruix nominal <= 24 mm: 0,1e + 0,2 mm - Tubs gruix nominal > 24 mm: 0,15 e + 0,2 mm - Llargària (23 ± 2ºC): + 10 mm No s'admeten toleràncies negatives en cap de les dimensions del tub. La verificació de les mesures s'ha de fer d'acord amb la norma UNE 53365. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides. Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Pàgina: 67

* UNE 53365:1990 Plásticos. Tubos de polietileno de alta densidad para uniones soldadas, usados para canalizaciones subterráneas, enterradas o no, empleadas para la evacuación y desagües. Características y métodos de ensayo. ____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BDK -

MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS

BDK2 - PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BDK2Z4Q5. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pericons prefabricats de formigó armat vibrat, no pretesat per al registre de canalitzacions de servei. S'han considerat els elements següents: - Pericons tipus DF per a instal·lacions de telefonia - Pericons tipus HF per a instal·lacions de telefonia - Pericons tipus MF per a instal·lacions de telefonia CONDICIONS GENERALS: El pericó ha d'incorporar la tapa i el bastiment. La forma i dimensions dels pericons han de ser els definits per la companyia subministradora. Ha de portar dos ancoratges situats en dues superfícies oposades, per tal de facilitar la manipulació de l'element, aquests ancoratges han de resistir els esforços deguts al pes i manipulació del pericó. Han d'incorporar dos suports per a la fixació de politges per a l'estesa de cables, situats en les parets transversals. Han d'estar centrats i a sota de les obertures d'entrada de conductes. Han d'incorporar els suports necessaris per a la instal·lació i fixació dels conductes en el interior del pericó. Ha de portar un bastiment metàl·lic com a remat de la part superior. Les tapes o reixes han d'estar asegurades en la seva posició contra el desplaçament degut al trànsit amb una fondària d'encastament suficient o amb un dispositiu de tancament. La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següents procediments: - Amb un dispositiu de tanca - Amb suficient massa superficial - Amb una característica específica en el diseny El disseny d'aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir amb una eina d'us normal. Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superfície superior antilliscant. El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relació amb el bastiment. S'han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa o reixa i la seva apertura. En els dispositius de tancament de les classes A 15 a D 400 de formigó armat, les arestes i superfícies de contacte entre el bastiment i la tapa, han d'estar protegides amb una xapa de fosa o d'acer galvanitzat en calent. Gruix mínim de fosa o d'acer: - A 15: >= 2 mm - B 125: >= 3 mm - C 250: >= 5 mm - D 400: >= 6 mm - E 600 i F 900: A determinar en funció de cada disseny Pàgina: 68

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Resistència característica a la compressió del formigó després de 28 dies: - Classe B 15 a F 900: >= 40 N/mm2 - Classe A 15: >= 25 N/mm2 Gruix del recobriment de formigó de l'armadura d'acer: >= 20 mm

D-

PERICONS TIPUS DF: En el centre de la solera hi ha d'haver una bonera de 20x20 de costat i 10 cm de fondària. En la vora superior de la bonera hi ha d'haver un bastiment format per angulars de 40x4 cm, ancorat per gafes o patilles en el formigó de la solera. Sobre el bastiment s'hi ha de recolzar la reixeta de la bonera. La solera ha de tenir un pendent de l'1% cap a la bonera. Les utilitats d'aquest pericó poden ser: - Donar pas (amb empalmament en el seu cas) a cables que segueixin en la mateixa direcció o que canviïn de direcció en el pericó. En aquest últim cas el nombre de parells de cables no ha de ser superior a 400 per calibres 0,405, 300 per calibre 0,51, 150 per calibre 0,64 i 100 per calibre 0,9, si l'empalmament es múltiple, tampoc ha de superar aquests límits la suma dels parells dels cables en el costat ramificat de l'empalmament. - Donar accés a un pedestal d'armaris d'interconnexió - Donar pas, amb canvi de direcció, en el seu cas, a escomeses o grups d'escomeses El nombre d'empalmaments del pericó es de quatre.

ELEMENTS COMPOSTOS

D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D07 -

MORTERS I PASTES

D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D0701821. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas.

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l'exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.

Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.

PERICONS TIPUS HF: 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

____________________________________________________________________________

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11). En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. Pàgina: 69

Pàgina: 70

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Els valors de consistència de projecte.

para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions

____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________

D9 - ELEMENTS COMPOSTOS PER A PAVIMENTS D93 -

CONGLOMERATS PER A PAVIMENTS

D937 - CONGLOMERATS DE TERRA-CIMENT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D937826K. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elaboració de terra-ciment en planta situada a l'obra. L'execució de l'element compost inclou les operacions següents: - Aportació i aplec de terres i altres materials per a la confecció de la mescla - Elaboració de la mescla en planta situada a l'obra - Transport de la mescla al tall de treball CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions. No s'han d'utilitzar ciments de categoria superior a 32,5 N. Les terres no han de tenir matèria orgànica o d'altres substàncies que puguin perjudicar l'adormiment del ciment. TERRA: Mida màxima del granulat: 1/2 del gruix de la tongada per compactar, < 80 mm Elements retinguts en el tamís 2 mm (UNE 7050-1), en pes: <= 80% Elements que passen pel tamís 0,08 mm (UNE 7050-1), en pes: <= 50% Condicions de la fracció tamisada pel tamís 0,4 mm (UNE 7050): - Límit líquid (NLT-105): < 35 - Índex de plasticitat (NLT-106): < 15 Contingut de SO3, en pes (NLT 120): < 0,5% Toleràncies respecte de la dosificació: - Contingut de ciment, en pes: ± 0,3% - Humitat de la mescla respecte al seu pes sec: ± 2% 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Abans de barrejar el terra amb el ciment s'ha de disgregar fins a aconseguir una eficàcia mínima del 100% referida al tamís 25 mm (UNE 7050-1) i del 80% referida al tamís 5 mm (UNE 7050-1). La mescla s'ha de fer en planta dosificadora, que ha de disposar de dosificadors independents per la terra, el ciment i l'aigua. S'ha de barrejar primer el ciment amb el terra, fins que desapareixin els grumolls de ciment. A continuació s'ha d'afegir l'aigua. La pastera ha d'estar neta abans de l'elaboració de la mescla. La mescla s'ha de fer just abans de l'utilització per tal d'evitar emmagatzematges. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales Pàgina: 71

Pàgina: 72

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

E-

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 -

MOVIMENTS DE TERRES

E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E223142X. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavació per a recalçats, realitzats per dames, amb mitjans mecànics o manuals. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: Pàgina: 73

- Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ PER DAMES: L'ordre d'execució de les dames ha de ser el que determini la DT, o en el seu defecte el que estableixi la DF. No es pot començar l'excavació d'un grup de dames si totes les dames del grup anterior no estan reblertes de formigó, i en condicions de suportar les empentes del terreny. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les Pàgina: 74

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.

- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals:

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

____________________________________________________________________________

E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 -

MOVIMENTS DE TERRES

E223 - EXCAVACIONS PER A RECALÇATS E223142X - Excavació manual de cates per a localització de serveis, de qualsevol amplària i fondària, a tot tipus de terreny, inclou rebliment i piconatge posterior amb sorra fina, en tongades de 25 cm, com a màxim, amb compactació del 95 % P.M. Tanmateix s'inclou la càrrega mecànica i transport de terres i runa a l'abocador, amb camió de 12 T, els canons de l'abocador.* F222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m Pàgina: 75

± 2°

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS Quan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència de serveis. Pàgina: 76

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. OBRES D'ENGINYERIA CIVIL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera ____________________________________________________________________________

Pàgina: 77

F-

PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F211 -

DEMOLICIÓ DE PETITES EDIFICACIONS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Demolició d'edificacions amb estructura d'obra de fàbrica, de perfils d'acer o d'estructura de formigó armat, amb càrrega mecànica i manual de runa sobre camió. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició per fases de l'edifici, amb els estintolaments provisionals que calguin - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat. Les parts que estiguin en contacte amb elements que no s'hagin de demolir, s'han d'enderrocar abans element a element, deixant aïllat el troç que ha de demolir la màquina. Els plans inclinats que puguin lliscar damunt la màquina, han d'enderrocar-se abans. No s'ha d'empènyer contra elements sense demolir, d'acer o de formigó armat. S'ha d'empènyer en el quart superior de l'alçària dels elements verticals. No s'admet l'enderroc per empenta en edificacions d'alçària superior a 3,5 m. L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar Pàgina: 78

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. En cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l'inici de les feines, l'empresa encarregada d'executar-les haurà d'establir un pla de treball que ha de ser aprovat per l'autoritat de treball. Quan tècnicament sigui possible, l'amiant o els materials que el continguin han de ser retirats abans de començar les operacions de demolició. En els treballs amb risc d'amiant s'han de prendre les mesures de protecció individuals i col·lectives establertes a l'Ordre de 31 d'octubre de 1984. Per tal de garantir un nivell baix d'emissions de fibres d'amiant respirables, s'han d'utilitzar eines de tall lent i eines amb aspiradors de pols d'acord amb l'establert a l'UNE 88411. Les zones de treball on existeixi risc d'exposició a l'amiant han d'estar clarament delimitades i senyalitzades. Els residus que continguin amiant s'han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats que impedeixin l'emissió de fibres d'amiant a l'ambient. Aquests recipients han d'anar senyalitzats amb etiquetes d'advertència de perill. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.

manual o mecànica sobre camió o contenidor. S'han considerat les eines de demolició següents: - Mitjans manuals - Martell picador - Martell trencador sobre retroexcavadora S'han considerat els materials següents: - Maçoneria - Obra ceràmica - Formigó en massa - Formigó armat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum aparent, realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils trets abans de començar l'enderroc i els trets al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF. En aquest criteri d'amidament no es consideren inclosos els fonaments de l'edifici ni els elements soterrats, ni les soleres, ja que son elements que s'enderroquen durant l'execució de l'obra nova, ni cap tipus de gestió ni transport de residus, així com tampoc cap tipus d'enderroc d'elements especials o amb residus especials. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. Orden de 26 de julio de 1993 por la que se modifican los artículos 2, 3 y 13 de la orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el reglamento sobre trabajos con amianto y el artículo 2 de la Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias al citado Reglamento * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones * UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F213 -

CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci pràcticament al mateix nivell. La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i l'alçària és <= 2 m. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. FONAMENTS: L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues.

ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Enderroc d'elements de fonamentació d'estructures i d'elements de contenció de terres amb càrrega Pàgina: 79

MURS DE CONTENCIÓ: El mur per enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció de càrregues o d'empentes de terres. Pàgina: 80

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Quan l'alçària lliure en una o en ambdues cares és >= 6 m s'han de col·locar bastides amb una barana i un sòcol. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament. La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.

En finalitzar la jornada, no han de romandre elements en estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o bé altres causes en puguin provocar l'enderroc. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de trossejar la runa per tal de facilitar-ne la càrrega amb mitjans manuals.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils aixecats abans de començar l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

F21 - DEMOLICIONS

F219 -

F216 -

DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT

ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES F2194AJ5,F219W020. Enderroc d'elements de tancament de reixat metàl·lic, amb els seus elements de suport i els daus de formigó de la fonamentació, amb càrrega manual o mecànica sobre camió o contenidor. S'han considerat els següents materials i mitjans de demolició: - Reixat metàl·lic i elements de suport, a ma - Daus de formigó, amb martell picador L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Pel trossejament dels elements enderrocats cal utilitzar la maquinària i les eines adients. En acabar l'enderroc es farà una revisió general de les parts que hagin de romandre dempeus per observar les lesions que hagin sorgit. Quan s'apreciï alguna anomalia, es notificarà immediatament a la DF. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció. No s'acumularà runa en tanques, murs i suports propis que hagin de mantenir-se dempeus o d'edificacions i elements aliens a l'enderroc. Si es preveuen desplaçaments laterals dels elements que formen la tanca, cal apuntalar per tal d'evitar-ne l'esfondrament. Pàgina: 81

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments. Tall fet amb maquina tallajunts en un paviment que s'ha de demolir, per tal de delimitar la zona afectada, i que en fer la demolició els límits del paviment que resti siguin rectes i uniformes. S'han considerat els elements següents: - Vorada col·locada sobre terra o formigó - Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó - Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar feta al lloc indicat a la DT, amb les modificacions introduides al replanteig previ, aprovades per la DF. Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Pàgina: 82

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). El paviment no ha de tenir conductes d'instal·lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar els aparells d'instal·lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la feina. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.

Demolició d'elements que formen part d'una xarxa de sanejament o de drenatge, amb mitjans manuals o mecànics. S'han considerat els elements següents: - Claveguera, clavegueró o cuneta de formigó amb o sense solera de formigó - Pou, embornal o interceptor de maó amb o sense solera de formigó - Canonada d'acer corrugat de 200 cm de diàmetre com a màxim L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA: m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT. ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT: m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT. TALL DE PAVIMENT: m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

____________________________________________________________________________

EMBORNAL: Unitat de quantitat realment executada segons les especificacions de la DT.

CLAVEGUERÓ, CANONADA, INTERCEPTOR, CUNETA O CONDUCTES D'EVACUACIÓ: m de llargària realment enderrocat, amidat per l'eix de l'element, segons les especificacions de la DT. POU: m de fondària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F21D - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

____________________________________________________________________________ Pàgina: 83

Pàgina: 84

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS

____________________________________________________________________________ F21R - ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Arrencada d'arbres, arrels i part aèria, amb càrrega manual o mecànica sobre camió o contenidor. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tala de les branques - Tall del tronc - Arrencada de la soca i arrels principals - Trossejament i apilada de les branques i arrels - Càrrega sobre el camió o contenidor de branques, arrels i brossa resultant - Reblert del clot amb terres adequades CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. El forat de la soca ha de quedar reblert amb terres adequades, compactades amb el mateix grau que les del voltant. No han de quedar soterrades al terreny arrels de diàmetre superior a 10 cm. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. Només s'ha d'arrencar els arbres indicats a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut S'han de talar primer les branques laterals, deixant net el tronc. S'ha de garantir que la caiguda del tronc no afectarà a cap construcció o servei públic. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'arbre realment arrencat, aprovat per la DF Pàgina: 85

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F221 -

EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F221C420. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny - Excavació per a caixa de paviment - Excavació per a rebaix - Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, rebaix, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Protecció dels elements que s'han de conservar - Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa - Càrrega dels materials sobre camió Excavació de roca amb morter expansiu: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert - Introducció del morter a les perforacions - Trossejat de les restes amb martell trencador - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca de resistència baixa, la que amb dificultat es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 5 i 25 MPa. Es considera roca de resistència mitja, la que es pot trencar amb un cop de martell i que no es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 25 i 50 Pàgina: 86

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

MPa. Es considera roca de resistència alta, la que necessita més d'un cop de martell per trencar-se, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 50 i 100 MPa. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és directa quan l'existència de rampa o d'altres condicionants de l'obra permeten que els mitjans d'excavació realitzin l'excavació i la càrrega de terres. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és indirecta quan la inexistència de rampa o d'altres condicionants de l'obra no permeten que els mitjans d'excavació realitzin la càrrega de terres i és necessària la utilització d'una altra màquina per a aquesta funció.

EXCAVACIÓ AMB MORTER EXPANSIU: Cal fer un programa de les perforacions i del procés del reblert amb morter i extracció de la roca. En fer les perforacions, cal verificar que no es produeixen danys a estructures properes. Si es donés aquest cas, cal evitar l'ús de barrines percussores i fer els forats exclusivament per rotació.

NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: S'ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (brossa, arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la zona influenciada pel procés de l'obra. S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors, lliure d'arbres, de plantes, de deixalles i d'altres elements existents, sense fer malbé les construccions, els arbres, etc., que s'han de conservar. Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació. S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini. S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat com a útils. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. S'entén que el rebaix es fa en superfícies mitjanes o grans, sense problemes de maniobrabilitat de màquines o de camions. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un abocador autoritzat. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Nivells: + 10 mm, - 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Angle del talús: ± 2°

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ: m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F222 -

EXCAVACIONS DE RASES I POUS

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2225420. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS:

Pàgina: 87

Pàgina: 88

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució: - Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2°

i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos.

EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS Quan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència de serveis. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. OBRES D'ENGINYERIA CIVIL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS

Pàgina: 90

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

F22 - MOVIMENTS DE TERRES

Gruix de cada tongada : >= 3/2 mida màxima material Pendent transversal de cada tongada: 4%

F226 -

TERRAPLENADA I PICONATGE DE TERRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F226190F. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Estesa i compactació de terres per tongades de diferents materials, en zones de dimensions que permeten la utilització de maquinària, amb la finalitat d'aconseguir una plataforma de terres superposades. S'han considerat els tipus següents: - Caixa de paviment amb una compactació del 90% al 95% PM - Fonament de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN - Nucli de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN - Coronació de terraplé amb una compactació del 95% al 100% PN o del 90% al 95% PM L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Execució de l'estesa - Humectació o dessecació de les terres, en cas necessari - Compactació de les terres CONDICIONS GENERALS: Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. Els materials han de complir les condicions bàsiques següents: - Posada en obra en condicions acceptables - Estabilitat satisfactòria - Deformacions tolerables a curt i llarg termini, per les condicions de servei previstes El tipus de sòl utilitzat en la zona de coronament del terraplè ha de ser adequat o seleccionat, en el fonament i nucli es pot utilitzar a més el tolerable. No es poden utilitzar sòls expansius o colapsables tal i com es defineixen en l'article 330.4.4 del PG 3/75 Modificat per ORDEN FOM 1382/2002, en la zona exterior del terraplè (coronament i zones laterals). En la zona del nucli, l'ús de sòls expansius, colapsables, amb guix, amb sals solubles, amb matèria orgànica o amb qualsevol altre tipus de material marginal, han de complir l'especificat en l'article 330.4.4. del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 1382/2002. A més dels sòls naturals, es podran utilitzar terres naturals provinents d'excavació o d'aportació, i a més, també es podran fer servir els productes provinents de processos industrials o manipulats, sempre que compleixin les prescripcions del PG3. Els sòls colapsables són aquells que pateixen un assentament superior al 1% de l'altura inicial de la mostra al realitzar l'assaig segons NLT 254 i pressió d'assaig de 0,2 MPa. Aquests es podran utilitzar en fonaments sempre que es realitzi un estudi especial que defineixi les disposicions i cures a adoptar per al seu ús, depenent de la funcionalitat del terraplè, el grau de colapsabilitat del sòl, i les condicions climàtiques i de nivells freàtics. S'hauran de compactar per la part humida, amb relació a la humitat òptima de l'assaig Próctor de referència compresa entre el 1 i el 3%. L'ús de sòls amb altres sals solubles en aigua dependrà del seu contingut. Així, per a qualsevol zona del terraplè, es podran utilitzar les que tinguin un contingut inferior al 0,2%. Si hi hagués un contingut superior al 1%, s'hauria de realitzar un estudi especial aprovat pel Director d'obra per a autoritzar el seu ús. Quan el terraplè pugui estar subjecte a inundacions només es podran utilitzar terres adequades o seleccionades. No s'han d'utilitzar sols inadequats en cap zona del terraplè. El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. El gruix de cada tongada ha de ser uniforme. El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació exigit amb els mitjans que es disposen. L'acord amb zones de desmunt en sentit longitudinal i transversal, ha de ser suau, amb pendents inferiors a 1:2. Pàgina: 91

TERRAPLÈ: Mòdul de deformació vertical (assaig de càrrega sobre placa NLT 357): - Fonament, nucli i zones exteriors: - Sòls seleccionats : >= 50 MPa - Resta de sòls : >= 30 MPa - Coronament: - Sòls seleccionats : >= 100 MPa - Resta de sòls : >= 60 MPa Grau de compactació: >= 95% PM Compactació de la coronació/esplanada: >= 100% PM Petjada admissible (nucli): <= 5 mm Toleràncies d'execució: - Variació en l'angle del talús: ± 2° - Espessor de cada tongada: ± 50 mm - Nivells: - Zones de vials: ± 30 mm - Resta de zones: ± 50 mm - Grau d'humitat desprès de la compactació (desviació respecte al nivell òptim de l'assaig Pròctor): - Sòls seleccionats, adequats o tolerables: - 2%, + 1% - Sòls expansius o colapsables: - 1%, + 3% CAIXA DE PAVIMENT: Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Planor: ± 20 mm/m SÒLS EN FONAMENTS DE TERRAPLÈ: Es defineix com a fonament de terraplè la part que està per sota de la superfície original del terreny i que ha estat buidada en l'esbrossada o al fer una excavació addicional degut a la presència de material inadequat. L'espessor mínim serà d'1 m. El terra de la base del terraplè ha de quedar pla i anivellat. En els fonaments, s'utilitzaran sòls tolerables, adequats o seleccionats, sempre que les condicions de drenatge o estanquitat ho permetin, que les característiques del terreny siguin les adequades, i que l'índex CBR, corresponent a les condicions de compactació de posada en obra, sigui CBR >= 3 (UNE 103502). La utilització de sòls amb guix ha d'estar autoritzada pel Director d'obra, i a més, el contingut d'aquesta substància haurà de ser < 0,2% per a qualsevol zona de terraplè. En terraplens de més de 5 metres d'altura, es podran utilitzar sòls que continguin fins a un 2% de matèria orgànica; per a un contingut superior, s'haurà de realitzar un estudi especial aprovat pel Director d'obra. Gruix: >= 1 m SÒLS EN NUCLI DE TERRAPLÈ: Es defineix com a nucli de terraplè a la zona compresa entre el fonament i la coronació. En el nucli, s'utilitzaran sòls tolerables, adequats o seleccionats, sempre que l'índex CBR, corresponent a les condicions de compactació de posada en obra, sigui CBR >= 3 (UNE 103502). La utilització de sòls marginals o amb un índex CBR < 3, pot venir condicionada per problemes de resistència, deformabilitat i posada en obra; per tant, el seu ús no és aconsellable, a no ser que es justifiqui el seu ús mitjançant un estudi especial. L'ús d'altres tipus de sòls, es farà segons l'article 330.4.4 del PG-3. Els sòls expansius són aquells que tenen un inflament lliure superior al 3% al realitzar l'assaig segons UNE 103601. Aquests es podran utilitzar en el nucli sempre que es realitzi un estudi especial que defineixi les disposicions i cures a adoptar durant la construcció, depenent de la funcionalitat del terraplè, les característiques de permeabilitat de la coronació i espigons, el inflament lliure, i les condicions climàtiques. S'hauran de compactar lleugerament per la part humida, amb relació a la humitat òptima de l'assaig Próctor de referència compresa entre el 1 i el 3%. La utilització de sòls amb guix en nucli de terraplè ha d'estar autoritzada pel Director d'obra, i a més, el contingut en aquesta substància haurà d'estar entre: - 0,2-2%: Si la necessitat d'adoptar mesures per a l'execució Pàgina: 92

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- 2-5%: Utilitzant cures i materials amb característiques especials en coronació i espigons - 5-20%: Quan el nucli formi una massa compacta i impermeable, i es disposi de mesures de drenatge i impermeabilització Si es superés el 20%, no s'utilitzarien en cap zona del replè. En terraplens de menys de 5 metres d'altura, es podran utilitzar sòls que continguin fins a un 5% de matèria orgànica per a la zona del nucli.

o a les tongades, sense que es formin embassaments, i fins a obtenir un mínim del 95% de la humitat òptima de l'assaig PM. Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla de materials secs o d'altres procediments adients. Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada, fins que l'última estigui seca, o s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'adient. Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració. La compactació i el nombre de passades de corró han de ser les definides per la DF en funció dels resultats del assaigs realitzats a l'obra. S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi completat. Cal adoptar mesures de protecció de l'entorn davant la possible acció erosiva o sedimentaria de l'aigua reconduïda fora del terraplè. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

SÒLS EN CORONACIÓ DE TERRAPLÈ: Es defineix com a coronació la franja superior de terres del terraplè, amb una fondària de més de 50 cm, i amb un gruix de 2 tongades com a mínim. En la coronació, s'utilitzaran sòls adequats o seleccionats, sempre que la seva capacitat de suport sigui l'adient per a l'esplanada prevista, i que l'índex CBR, corresponent a les condicions de compactació de posada en obra, sigui CBR >= 5 (UNE 103502). No s'han d'utilitzar sòls expansius o col·lapsables, però sí que es podran fer servir materials naturals o tractats, sempre que compleixin les condicions de capacitat de suport exigides. Si existís sota la coronació material expansiu, col·lapsable, o amb un contingut de més del 2% en sulfats solubles, la coronació hauria d'evitar la filtració d'aigua cap a la resta de terraplè. La utilització de sòls amb guix ha d'estar autoritzada pel Director d'obra, i a més, el contingut d'aquesta substància haurà de ser < 0,2% per a qualsevol zona de terraplè. En la coronació del terraplè es podran utilitzar sòls que continguin fins a un 1% de matèria orgànica. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Maquinària prevista - Sistemes de transport - Equip d'estesa i compactació - Procediment de compactació S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Escarificar i compactar la superfície que ha de rebre el terraplè; la profunditat de l'escarificació la definirà el Projecte, però la DF també la podrà definir en funció de la naturalesa del terreny. Aquests treballs no es realitzaran fins al moment previst i sobretot en les condicions òptimes per estar el menor temps possible exposats als efectes climatològics quan no s'utilitzin proteccions. En reblerts que s'executen en zones poc resistents, cal col·locar les capes inicials amb el gruix mínim necessari per tal de suportar les càrregues degudes a l'acció dels equips de moviment i compactació de terres. El material s'ha d'estendre per tongades successives, sensiblement paral·leles a la rasant final. Es podran utilitzar capes de materials granulars gruixuts o làmines geotèxtils per facilitar la posada en obra de les tongades, sempre i quan ho indiqui el Projecte. Els equips de transport i d'estesa han d'operar per capes horitzontals, en tot l'ample de l'esplanada. No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides. L'aportació de terres per a correcció de nivells, s'ha de tractar com a coronació de terraplenat i la densitat a assolir no ha de ser inferior a la del terreny circumdant. S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar entollaments, sense perill d'erosió. L'ampliació o recrescuda de terraplens existents s'ha de fer de forma escalonada o amb d'altres sistemes que garanteixin la unió amb el nou terraplé. En reblerts situats a mitja vessant, el pendent s'ha d'esglaonar per tal de garantir l'estabilitat. Els esglaons han de tenir les dimensions i el pendent adequats per tal de permetre el treball de la maquinària. El grau d'humitat ha de ser l'adequat per tal d'obtenir la densitat i el grau de saturació exigits en la DT, considerant el tipus de material, el seu grau d'humitat inicial i les condicions ambientals de l'obra. Si es necessària la humectació, un cop estesa la tongada, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de manera uniforme ja sigui a la zona de procedència, a l'apilament, Pàgina: 93

SÒLS EN FONAMENTS DE TERRAPLÈ: Si es detecten zones inestables de petita superfície (bosses d'aigua, argiles expandides, turbes, etc.), s'han de sanejar d'acord amb les instruccions de la DF. S'ha de localitzar les àrees inestables amb ajuda d'un supercompactador de 50 t, segons el definit en l'article 304 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM/1382/2002. Els pous i forats que apareguin s'han de reblir i estabilitzar fins que la superfície sigui uniforme. En casos de fonamentació irregular, com ara terraplens a mitja costa o sobre altres existents, es seguiran les indicacions de la DF per tal de garantir la correcte estabilitat. El material a utilitzar en el terraplè s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: El control d'execució inclou les operacions següents: - Preparació de la base sobre la que s'assentarà el terraplè. - Control de l'estesa: comprovació visual del gruix i amplada de les tongades d'execució i control de la temperatura ambient. - Humectació o dessecació d'una tongada. - Control de compactació d'una tongada. CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'ha de considerar com terraplè estructural el comprès fins el punt exterior del voral i no la berma amb els talussos definits als plànols. A efectes d'obtenir el grau de compactació exigit, els assaigs de control s'han de realitzar en la zona del terraplè estructural. S'han de seguir els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Els punts de control de densitat i humitat han d'estar uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada.

Pàgina: 94

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar l'execució del terraplè sense corregir els defectes observats a la base d'assentament. Donada la rapidesa de la cadena operativa "extracció-compactació", la inspecció visual té una importància fonamental en el control dels terraplens, tant a nivell de materials com per a l'estesa. El contingut d'humitat de les capes compactades no serà causa de rebuig, excepte en el cas d'utilitzar, per causes justificades, sòls amb característiques expansives amb un inflament lliure <= 5%. El valor del mòdul d'elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega ha de complir les limitacions establertes al plec de condicions. Les densitats seques obtingudes en la capa compactada hauran de ser iguals o superiors a les especificades en el plec de condicions, en cada un dels punts de la mostra. Com a mínim, el 70% de punts haurà d'estar dins dels valors d'acceptació, i el 30% restant no podrà tenir una densitat inferior de més de 30 kg/cm3 respecte les establertes en el Projecte o per la DF. En cas d'incompliment, el contractista ha de corregir la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, s'ha de treballar sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s'han d'intensificar el doble sobre les capes corregides. Qualsevol altre cas d'execució incorrecta serà responsabilitat del Contractista, i la seva obligació serà reparar sense cost els errors que s'hagin produït.

El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques. El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació exigit amb els mitjans que es disposen. En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls adjacents, en el mateix nivell. La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF, en funció dels terrenys adjacents i del sistema previst d'evacuació d'aigua. Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. La composició granulomètrica del tot-u ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501).

____________________________________________________________________________

RASA: Toleràncies d'execució: - Planor: ± 20 mm/m - Nivells: ± 30 mm RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES: El reblert ha d'estar format per dues zones: - La zona baixa a una alçària fins a 30 cm per damunt de la generatriu superior del tub - La zona alta, la resta de la rasa El material de la zona baixa no ha de tenir matèria orgànica. El material de la zona alta ha de ser de forma que no produeixi danys a la canonada instal·lada. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: Les zones del reblert son les mateixes que les definides per als terraplens: Coronament, nucli, zona exterior i fonament. Les tongades han de tenir un gruix uniforme i han de ser sensiblement paral·leles a la rasant.

CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs en cas de pluja quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C en el cas de graves o de tot-u, o inferior a 2°C en la resta de materials. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Excepte en les rases de drenatje, en la resta de casos s'ha d'eliminar els materials inestables, turba o argila tova de la base per al rebliment. L'ampliació o recrescuda de reblerts existents s'han de preparar de forma que es garanteixi la unió amb el nou reblert. Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la seva superfície s'han de corregir abans de l'execució. El material s'ha d'estendre per tongades successives i uniformes, sensiblement paral·leles a la rasant final, i amb un gruix <= 25 cm. No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides. El material de cada tongada ha de tenir les característiques uniformes; en cas de no ser així, es buscaria la uniformitat mesclant-los amb els mitjans adequats. Un cop estesa la tongada, si fos necessari, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de manera uniforme. Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla de materials secs o d'altres procediments adients. S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar entollaments, sense perill d'erosió. Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada fins que l'última s'hagi assecat bé, o s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'addient. En l'execució de reblerts en contacte amb estructures de contenció, les tongades situades a ambdós costats de l'element han de quedar al mateix nivell. Abans de la compactació cal comprovar que l'estructura amb la que estigui en contacte, ha assolit la resistència necessària. Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració. S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi completat. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.

Pàgina: 95

Pàgina: 96

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F228 -

REBLIMENT I PICONATGE DE RASES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F228AB0F,F2285B0F. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Reblert, estesa i piconatge de terres o granulats en zones que per la seva extensió reduïda, per precaucions especials o per altra motiu no permeti l'ús de la maquinària amb els que normalment s'executa el terraplè. S'han considerat els tipus següents: - Rebliment i piconatge de rasa amb terres - Reblert de rases amb canonades o instal·lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus - Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Aportació del material en cas de graves, tot-u, o granulats reciclats - Execució del rebliment - Humectació o dessecació, en cas necessari - Compactació de les terres

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

tot cas, la densitat ha de ser >= a la de les zones contigües al replè. El contingut d'humitat de les capes compactades no serà causa de rebuig, excepte en el cas d'utilitzar, per causes justificades, sòls amb característiques expansives amb un inflament lliure <= 5%. El valor del mòdul d'elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega ha de complir les limitacions establertes al plec de condicions. En cas d'incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s'intensificaran al doble sobre les capes corregides. Qualsevol altre cas d'execució incorrecta serà responsabilitat del Contractista, i la seva obligació serà reparar sense cost algun els errors que hagin sorgit.

RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES: El reblert definitiu s'ha de fer un cop aprobada la instal·lació per la DF. S'ha de compactar amb les precaucions necessàries per a no produïr moviments ni danys a la canonada instal·lada. GRAVES PER A DRENATGES: S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie. El material s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació. Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys. Quan la tongada hagi d'estar constituïda per materials de granulometria diferent, s'ha de crear entre ells una superfície contínua de separació.

____________________________________________________________________________

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. La partida d'obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres.

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

F2410002,F2420001.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de la base sobre la que s'assentarà el reblert. - Inspecció visual del material a la descàrrega dels camions, retirant al que presenti restes de terra vegetal, matèria orgànica o pedres de grandària superior a l'admissible. - Control de l'estesa: comprovació visual del gruix i amplada de les tongades d'execució i control de la temperatura ambient. - Control de compactació. Es considera com a lot de control, el material compactat en un dia, corresponent a una mateixa procedència i tongada d'estesa, amb una superfície màxima de 150 m2. Es realitzaran 5 determinacions de la humitat i densitat in-situ (ASTM D 30-17). - Assaig de placa de càrrega (DIN 18134), cada 450 m2, i al menys un cop per capa de reblert. En la zona d'aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ (NLT-103). - Presa de coordenades i cotes a banda i banda i sobre l'eix de la plataforma en la coronació del reblert, i control de l'amplada de la tongada estesa, cada 20 m lineals com a màxim. - Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. En general, els punts de control de densitat i humitat estaran uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada. En el cas de reblerts d'estreps o elements en els que es pugui produir una transició brusca de rigidesa, la distribució dels punts de control de compactació serà uniforme, a 50 cm dels paraments. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podrà iniciar l'execució del reblert sense corregir els defectes observats a la base d'assentament. Donada la rapidesa de la cadena operativa "extracció-compactació", la inspecció visual té una importància fonamental en el control dels reblerts, tant a nivell de materials com per a l'estesa. La densitat obtinguda després de la compactació en coronació haurà de ser superior al 100 % de la màxima obtinguda en el Próctor Modificat (UNE 103501), i del 95 % en la resta de zones. En Pàgina: 97

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus RESIDUS ESPECIALS: Els residus especials sempre s'han de separar. Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentals Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites. Els contenidors de residus especials s'han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat. CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos Pàgina: 98

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25% RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA F241 -

TRANSPORT DE TERRES A OBRA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2410002. 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Transport de terres, amb el temps d'espera per la càrrega manual o mecànica. S'han considerat els tipus següents: - Transport de terres dins de l'obra amb dúmper o mototragella o camió - Transport de terres a l'abocador amb contenidor - Transport de terres a l'abocador amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km - Transport de material procedent d'excavació de roca dins de l'obra amb dúmper o camió amb un recorregut màxim de 5 a 20 km - Transport de runa o material procedent d'excavació de roca amb camió, amb un recorregut màxim de 5 a 20 km DINS DE L'OBRA: Transport de terres provinents d'excavació o de rebaix, entre dos punts de la mateixa obra. Les àrees d'abocador d'aquestes terres han de ser les que defineixi la D.F. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. A L'ABOCADOR: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la D.F. no accepti com a útils, o siguin sobrants. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció Pàgina: 99

CONDICIONS GENERALS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. DINS DE L'OBRA: El trajecte ha de complir les condicions d'amplària lliure i pendent adequat per a la màquina que s'hagi d'utilitzar. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Pàgina: 100

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

CONDICIONS GENERALS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en aquest plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F.

El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. A L'ABOCADOR: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la D.F. no accepti com a útils, o siguin sobrants.

TRANSPORT A L'ABOCADOR: L'unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix - Excavacions en terreny compacte - Excavacions en terreny de trànsit

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.

15% 20% 25%

ROCA: Es considera un increment per esponjament d'un 25%.

DINS DE L'OBRA: El trajecte ha de complir les condicions d'amplària lliure i pendent adequat per a la màquina que s'hagi d'utilitzar.

RUNA: Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Decret 201/1994 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA F242 -

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A OBRA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

ROCA: Es considera un increment per esponjament d'un 25%.

F2420001.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Decret 201/1994 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció

DEFINICIÓ: Càrrega i transport de terres, amb càrrega manual o mecànica. S'han considerat els tipus següents: - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca, dins de l'obra amb dúmper o camió - Transport de terres a l'abocador amb contenidor - Transport de terres a l'abocador amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km DINS DE L'OBRA: Transport de material provinent d'excavació o de rebaix, entre dos punts de la mateixa obra. Les àrees d'abocador han de ser les que defineixi la D.F. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. Pàgina: 101

15% 20% 25%

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2A -

SUBMINISTRAMENT DE TERRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2A15000. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pàgina: 102

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Excavacions en terreny compacte - Excavacions en terreny de trànsit

Subministrament de terra d'aportació seleccionada, adequada o tolerable. CONDICIONS GENERALS: Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

20% 25%

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi han condicions específiques del procés d'execució.

____________________________________________________________________________

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. Es considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25%

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2R -

GESTIÓ DE RESIDUS

F2R6 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

No hi ha normativa de compliment obligatori.

F2R64237. ____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2A -

SUBMINISTRAMENT DE TERRES

F2A1 - SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2A15000. 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Subministrament de terra d'aportació seleccionada, adequada o tolerable. CONDICIONS GENERALS: Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

15%

Pàgina: 103

Pàgina: 104

No hi ha condicions específiques del procés d'execució. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix

TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER

- Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada fracció s'ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d'obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. Inclou el cànon d'abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei 8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011. La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessària per complimentar el certificat de disposició de residus, d'acord amb l'article 5.3 del REAL DECRETO 105/2008. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2R -

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.

GESTIÓ DE RESIDUS

F2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS F9 - PAVIMENTS F91 - ESPLANADES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2RA63G0.

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES F91A1110. Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació. S'han considerat les operacions següents: Pàgina: 105

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Pàgina: 106

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Estabilització "in situ" d'esplanades mitjançant l'addició al terreny de materials aglomerants. S'han considerat les estabilitzacions amb les addicions següents: - Estabilització amb calç - Estabilització amb ciment Tipus de sòls estabilitzats in situ segons les seves característiques finals: - S-EST1: estabilitzat amb calç o amb ciment - S-EST2: estabilitzat amb calç o amb ciment - S-EST3: estabilitzat amb ciment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Escarificació del terreny - Humectació o desecació del terreny - Distribució de l'additiu - Mescla del sòl amb l'additiu - Compactació de la mescla - Acabat de la superfície - Execució de junts CONDICIONS GENERALS: El terreny a estabilitzar no pot tenir matèria orgànica, sulfats, sulfurs, fosfats, nitrats, clorurs ni d'altres compostos químics que es troben en quantitats perjudicials. Contingut de matèria orgànica del sòl a estabilitzar, segons UNE 103204: - S-EST1: < 2 % - S-EST2, S-EST3: < 1 % Contingut de sulfats solubles del sòl a estabilitzar, expressat en SO3, segons UNE 103201: < 1 % El sòl estabilitzat in situ ha de complir les següents especificacions: - Contingut de calç o de ciment, respecte del pes del sòl sec: - S-EST1: >= 2 % - S-EST2, S-EST3: >= 3 % - Compressió simple a 7 dies, segons NLT-305: - S-EST3: >= 1,5 MPa - Densitat (Proctor Modificat), segons UNE 103501: - S-EST1: >= 95 % - S-EST2: >= 97 % - S-EST3: >= 98 % La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. La superfície de la capa acabada ha de presentar una textura uniforme, sense segregacions ni ondulacions i amb els pendents adequats. Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 512.7 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Toleràncies d'execució: - Rasant: - Fons de desmunt i nuclis de terraplè: ± 30 mm - Esplanades E1 a E3, segons 6.1 IC: + 0, - 20 mm - Amplària: ± 10 cm de la prevista en els plànols de seccions tipus - Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT: La classe resistent del ciment ha de ser la 22,5 N o la 32,5 N per a ciments especials tipus ESP-VI-1 i la 32,5 N per als ciments comuns. No s'han d'utilitzar ciments d'aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que no s'hagin fet a fàbrica. Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment: - Límit líquid (LL), segons UNE 103103: >= 40 (S-EST2, S-EST3) - Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104: >= 15 (S-EST1, S-EST2, S-EST3) ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ: S'ha d'utilitzar calç aèria CL-90. Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment: - Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104: - S-EST1: >= 12 Pàgina: 107

- S-EST2:

>= 12 i <= 40

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs: - Quan la temperatura ambient a l'ombra sigui superior a 35 ºC - Quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 5 ºC o puguin donar-se gelades - Quan es produeixin precipitacions atmosfèriques intenses Les operacions de distribució de l'additiu en pols s'han de suspendre en cas de vent fort. Si en la superfície d'assentament hi ha defectes o irregularitats que excedeixin les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de l'obra. S'ha d'escarificar tota l'amplària de la capa a estabilitzar i fins a la profunditat necessària per a obtenir el gruix d'estabilització indicat als plànols. El sòl per a estabilitzar s'ha de disgregar prèviament fins a una eficàcia mínima del 100 % al sedàs 25 mm de l'UNE-EN 933-2 i del 80 % en estabilitzacions per a obtenir S-EST3 i S-EST2 i del 60 % en estabilitzacions S-EST1, referit al sedàs 4 mm de l'UNE-EN 933-2. S'entèn com eficàcia de disgregació la relació entre el tamisatge a l'obra del material humit i el tamisatge a laboratori d'aquest mateix material dessecat i esmicolat El sòl disgregat no ha de tenir grumolls més grans de 80 mm. S'ha d'humitejar o dessecar el sòl fins a aconseguir el grau de disgregació establert i que la barreja amb la calç o el ciment sigui total i uniforme. L'aigua s'ha d'afegir uniformement i s'ha d'evitar que s'acumuli a les roderes que deixi l'equip d'humectació. Els tancs regadors no s'han d'aturar mentre reguen, per a evitar la formació de zones amb excés d'humitat. La dessecació, quan sigui necessària, s'ha de fer per oreig o amb l'addició i mescla de materials secs. L'additiu s'ha de distribuir uniformement mitjançant equips mecànics, amb la dosificació establerta aprovada per la DF i en forma de beurada. En obres petites o quan sigui convenient per l'excés d'humitat del sòl, la distribució de l'additiu es podrà fer en sec. En llocs no accessibles als equips mecànics es podrà fer la distribució manual de l'additiu. La mescla de l'additiu i la terra s'ha de continuar fins aconseguir un color uniforme i l'absència de grumolls de l'additiu. La mescla s'ha d'acabar abans de transcorreguda 1 hora des de l'aplicació de l'additiu. En el moment d'iniciar la compactació, la mescla ha d'estar solta en tot el seu gruix i el seu grau d'humitat ha de ser el corresponent al de l'òptima del assaig Proctor Modificat amb les toleràncies admeses. S'ha de compactar d'una sola tongada i fins a obtenir la densitat establerta a l'apartat anterior. Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa, s'han de compactar amb els mitjans adequats fins assolir una densitat igual a la de la resta de la capa. Una vegada compactada la tongada no s'ha de permetre una recrescuda de la mateixa. Dins del termini màxim de treballabilitat de la mescla, podrà fer-se l'allisada amb motoanivelladora. Finalitzada la compactació i dintre de la mateixa jornada de treball s'haurà d'aplicar un reg de cura, d'acord amb l'establert al seu plec de condicions. Es podrà prescindir del reg de cura en capes estabilitzades que no siguin coronament d'esplanades. En aquests casos, s'haurà de mantenir la superfície humida durant un termini de 3 a 7 dies des del seu acabament. Quan hi hagi risc de gelades i dintre dels 7 dies posteriors a l'acabat de la unitat d'obra, el sòl estabilitzat s'haurà de protegir d'acord amb les instruccions de la DF. ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT: En qualsevol punt la mescla no pot estar més de mitja hora sense procedir a l'inici de la compactació. L'acabat ha de concloure dintre del termini de treballabilitat de la mescla. S'han de disposar junts transversals de treball quan el procés constructiu s'interrompi un temps superior al de treballabilitat. En capes de coronament per a la formació d'esplanades de categoria E1, E2 i E3, segons 6.1 IC Secciones de firme, s'ha de prohibir qualsevol tipus de trànsit durant els 3 dies següents al seu acabat, i de vehicles pesats durant els 7 dies, a no ser que la DF ho autoritzi expressament i establint prèviament una protecció del reg de cura per mitjà d'una capa de granulat, que s'ha de retirar completament mitjançant escombrat abans d'executar qualsevol unitat d'obra a sobre Pàgina: 108

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

de la capa tractada. L'extensió d'una capa superior no s'ha de fer abans de transcorreguts 7 dies.

La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. La superfície acabada no pot tenir irregularitats ni discontinuïtats. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Resistència a la compressió al cap de 7 dies: >= 0,9 x 2,5 N/mm2 Toleràncies d'execució: - Nivells: - 1/5 del gruix teòric, ± 30 mm - Planor: ± 10 mm/3 m - Gruix mitjà de la capa: - 10 mm - Gruix de la capa en qualsevol punt: - 20 mm

ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ: En sòls amb índex de plasticitat elevat, la distribució i mescla de la calç es podrà fer en dues etapes. S'ha de deixar curar la mescla entre ambdues operacions entre 24 i 48. Es podrà autoritzar la posada en obra de la següent capa de ferm immediatament desprès d'acabada la superfície, quan la compactació s'hagi fet amb corrons de pes superior a 25 tones i prèvia autorització de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CONDICIONS GENERALS: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT: No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F92 - SUBBASES F924 -

SUBBASES DE TERRA-CIMENT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9241431. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de base o subbase per a paviment, amb terra-ciment elaborada a l'obra en planta. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Fabricació de la mescla en planta situada a l'obra - Transport de la mescla - Estesa de la mescla - Compactació de la mescla - Acabat de la superfície - Execució de junts - Cura de la mescla CONDICIONS GENERALS: S'ha de comprovar a tots els semiperfils que el gruix de la capa és, com a mínim, el teòric deduït de la secció-tipus dels plànols. Pàgina: 109

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han d'aturar els treballs quan la temperatura a l'ombra sigui inferior a 5°C o quan puguin donar-se gelades. Es podrà treballar normalment amb pluges lleugeres. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. El piconatge s'ha de fer longitudinalment, començant per la vora més baixa i avançant cap al punt més alt. L'aigua s'ha d'afegir uniformement i s'ha d'evitar que s'acumuli a les roderes que deixi l'equip d'humectació. Els tancs regadors no s'han d'aturar mentre reguen, per a evitar la formació de zones amb excés d'humitat. En qualsevol punt la mescla no pot estar més de 1/2 hora sense procedir a la seva compactació i acabat, o a una nova remoguda i mescla. En començar a compactar, la humitat del sòl no ha de diferir de la fixada per la fórmula de treball en més d'un 2% del pes de la mescla. En el moment d'iniciar la compactació, la mescla ha d'estar solta en tot el seu espessor. Si al compactar es produeixen fenòmens d'inestabilitat o cargolament, s'ha de reduir la humitat de la mescla. Els equips de piconatge han de ser els necessaris per aconseguir que la compactació s'acabi abans de les 4 hores següents a la incorporació del ciment al sòl. Aquest temps s'ha de reduir a 3 hores si la temperatura és superior als 30°C. L'acabat ha de concloure abans de 2 hores des del començament del piconatge. Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa, s'han de compactar amb els mitjans adequats fins assolir una densitat igual a la de la resta de la capa. La recrescuda en capes primes no s'ha de permetre en cap cas. Dins del termini màxim d'execució, podrà fer-se l'allisada amb motoanivelladora. Els junts de treball s'han de disposar de forma que el seu cantell sigui vertical, tallant part de la capa acabada. S'han de disposar junts transversals quan el procés constructiu s'interrompi més de 3 hores. Si es treballa per fraccions de l'amplària total, s'han de disposar junts longitudinals si es produeix una demora superior a 1 hora entre les operacions a franges contigües. El retall i recompactació d'una zona alterada només s'ha de fer si s'està dins del termini màxim fixat per a la posada a l'obra. Si s'ha rebassat aquest termini, s'ha de reconstruir totalment la zona afectada, d'acord amb les instruccions de la DF. La mescla s'ha de mantenir humida, com a mínim, durant els 7 dies següents a la seva terminació. S'ha de disposar un reg de cura a partir de les 24 h del final de les operacions d'acabat. S'ha de prohibir qualsevol tipus de trànsit durant els 3 dies següents al seu acabat, i de vehicles pesats durant 7 dies, a no ser que la DF ho autoritzi expressament i establint prèviament una protecció del reg de cura per mitjà d'una capa de sorra o terra amb dotació no superior als 6 l/m2 , que s'ha de retirar completament mitjançant escombrat abans d'executar qualsevol unitat d'obra per sobre de la capa tractada. Si durant els 7 primers dies de la fase de curat es produeixen gelades, la capa estabilitzada s'ha de protegir adequadament contra les mateixes, segons les instruccions de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. Pàgina: 110

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra qualsevol reg de segellat que s'afegeixi per a donar obertura al trànsit. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent.

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: La densitat obtinguda segons s'indica en l'apartat 542.9.3.2.1 del PG-3 no ha de ser inferior als valors següents: - Capes de gruix >= 6 cm: 98% - Capes de gruix < 6 cm: 97% L'Índex de Regularitat Internacional (IRI), segons NLT 330, obtingut segons l'indicat en l'apartat 542.9.4 del PG-3 ha de complir els valors de les taules 542.15 o 542.16 del PG-3. En capes de rodadura: - Macro textura superficial obtinguda amb el mètode del cercle de sorra (UNE-EN 13036-1) mesurada abans de la posada en servei de la capa: >= 0,7 mm - Resistència al lliscament (NLT 336) CRT mínim (%): 65 (Mesurada 2 mesos desprès d'entrar en servei la capa) Toleràncies d'execució: - Gruix de la capa: No s'admeten gruixos inferiors al teòrics - Nivell de les altres capes: ± 15 mm

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F9H -

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9H112E1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Mescla bituminosa en calent per a capes de paviment, formades per la combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats i eventualment additius, de manera que totes les partícules del granulat quedin recobertes per una pel·lícula homogènia de lligant col·locada i compactada, a una temperatura molt superior a la d'ambient. S'han considerat els tipus següents: - Mescla bituminosa en calent, tipus formigó bituminós, resultat de la combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats (inclòs el pols mineral) amb granulometria continua i eventualment additius. - Mescles bituminoses drenants per a capes de rodadura, formades per granulats (en granulometria continua amb baixes proporcions de granulat fi o amb discontinuïtat granulomètrica en alguns tamisos), pols mineral, que son les que per la seva proporció baixa de granulat fi, tenen un contingut molt elevat de forats interconnectats que proporcionen propietats drenants. S'han considerat per a l'us en capes de rodadura de 4 a 5 cm de gruix.. - Mescles bituminoses discontinues per a capes de rodadura, formades per granulats (en granulometria continua amb baixes proporcions de granulat fi o amb discontinuïtat granulomètrica en alguns tamisos), pols mineral, que tenen una discontinuïtat granulomètrica molt elevada en els tamisos inferiors del granulat gros. S'han considerat dos tipus; un amb la mida màxima nominal del fus granulomètric de 8 mm i l'altre d'11 mm. Es consideren per a ús en capes de rodadura de 2 a 3 cm de gruix. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi de la mescla i obtenció de la fórmula de treball i aprovació d'aquesta per la DO - Realització del tram de proba i aprovació d'aquest per la DO - Comprovació de la superfície d'assentament - Extensió de la mescla - Compactació de la mescla - Execució de junts de construcció - Protecció del paviment acabat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha de ser de textura homogènia, uniforme i sense segregacions. S'ha d'ajustar als perfils previstos, en la seva rasant, gruix i amplària. Toleràncies d'execució: - Amplària del semiperfil: No s'admeten amplàries inferiors a les teòriques - Nivell de la capa de rodadura: ± 10 mm

Pàgina: 111

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: La densitat per a mescles BBTM A, obtinguda segons apartat 543.9.3.2.1 del PG-3, ha de ser igual o superior a la densitat de referència. El percentatge de forats, per a mescles BBTM B i PA, obtingut segons l'apartat 543.9.3.2.1 del PG-3, ha de ser igual o superior al percentatge de forats de referència. L'Índex de Regularitat Internacional (IRI), segons NLT 330, obtingut segons l'indicat en l'apartat 543.9.4 del PG-3 ha de complir els valors de les taules 543.13 o 543.14 del PG-3. Macro textura superficial obtinguda amb el mètode del cercle de sorra (UNE-EN 13036-1) mesurada abans de la posada en servei de la capa: - Mescles tipus BBTM B i PA: 1,5 mm - Mescles tipus BBTM A: 1,1 mm Resistència al lliscament (NLT 336) CRT mínim (%): 65 (Mesurada 2 mesos desprès d'entrar en servei la capa): - Mescles tipus BBTM B i PA: 60% - Mescles tipus BBTM A: 65% Toleràncies d'execució: - Densitat (mescles BBTM A) obtinguda segons l'apartat 543.9.3.2.1 del PG-3: no ha de ser inferior a 98% de la densitat de referència - Percentatge de forats: - Mescla tipus BBTM B i gruix de capa >= 2,5 cm: ± 2% - Mescla tipus PA: ± 2% - Gruix de la capa: No s'admeten gruixos inferiors als definits en les seccions tipus de la DT, o en el seu defecte, el que resulti de l'aplicació de la dotació mitja que s'especifica en el plec de prescripcions tècniques particulars. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de realitzar un tram de prova, amb una longitud no inferior a la definida en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. La DF ha de determinar si es pot acceptar la realització del tram de prova com a part integrant de l'obra en construcció. A la vista dels resultats obtinguts, el Director d'Obra ha de definir si és acceptable o no la fórmula de treball i si són acceptables o no els equips proposats pel Contractista. Durant l'execució del tram de prova s'ha d'analitzar la correspondència, al seu cas, entre els mètodes de control de la dosificació del lligant hidrocarbonat i de la densitat in situ establerts als Plecs de Prescripcions Tècniques Particulars, i altres mètodes ràpids de control. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. S'ha de comprovar que transcorregut el termini de trencament del lligant dels tractaments aplicats, no queden restes d'aigua. El reg ha d'estar curat i ha de conservar tota la capacitat d'unió amb la mescla. L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i amb la major continuïtat possible, per franges horitzontals. L'amplària de les franges s'ha d'estudiar per a que hi hagi el menor nombre de junts possible. Després d'haver estès i compactat una franja, s'ha d'estendre la següent mentre la vora de la primera es trobi encara calent i en condicions de ser compactada; en cas contrari s'ha d'executar Pàgina: 112

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

un junt longitudinal. L'estesa s'ha de fer amb la major continuïtat possible, ajustant la velocitat de l'estenedora a la producció de la central de fabricació de manera que aquella no s'aturi. En cas de parada, es comprovarà que la temperatura de la mescla a estendre, en la tolva de l'estenedora i a sota d'aquesta, no baixi de la prescrita en la fórmula de treball per a l'inici de compactació, en cas contrari cal executar un junt transversal. On resulti impossible, a judici del Director d'Obra, l'ús de màquines estenedores, la mescla bituminosa en calent s'ha de poder posar en obra per altres procediments aprovats per aquest. S'ha de descarregar fora de la zona on s'hagi d'estendre i s'ha de distribuir en una capa uniforme i d'un gruix tal que, una vegada compactada, s'ajusti a la rasant i secció transversal indicades als Plànols del Projecte, amb les toleràncies indicades. En mescles bituminoses fabricades amb betums millorats o modificats amb cautxú i en mescles bituminoses amb addició de cautxú, amb la finalitat de mantenir la densitat de la tongada fins que l'augment de la viscositat del betum contraresti una eventual tendència del cautxú a recuperar la seva forma, s'ha de continuar obligatòriament el procés de compactació fins que la temperatura de la mescla baixi de la mínima establerta a la fórmula de treball, encara que s'hagi assolit prèviament la densitat abans especificada. La compactació s'ha de fer longitudinalment, de manera continua i sistemàtica. Si l'estesa de la mescla bituminosa es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la zona de compactació per tal que inclogui 15 cm de l'anterior, com a mínim. Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació estiguin nets i, si és precís, humits. En el cas en que hi hagi junts, s'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m un de l'altra, i que els longitudinals quedin desplaçades a un mínim de 15 cm un de l'altra.

La capa executada només es pot obrir a la circulació quan assoleixi la temperatura ambient en tot el seu gruix, o be, prèvia autorització de la DF, quan assoleixi la temperatura de 60ºC. En aquest cas s'han d'evitar les parades i canvis de direcció sobre la capa fins que aquesta assoleixi la temperatura ambient.

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: Excepte autorització expressa del Director d'Obra, s'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 5°C, excepte si el gruix de la capa a estendre fos inferior a 5 cm, en aquest cas el límit serà de 8ºC. Amb vent intens, desprès de gelades o a taulers d'estructures, la DF ha de poder augmentar aquests límits, en funció dels resultats de compactació obtinguts. Tampoc es permet la posada a l'obra en cas de pluja. La regularitat superficial de la capa sobre la que s'ha d'estendre la mescla, ha de complir l'indicat en les taules 510.6, 513.8, 542.15 ó 542.16 del PG-3. Sobre aquesta capa s'ha d'haver aplicat un reg d'imprimació o d'adherència, que ha de complir l'especificat en els articles 530 ó 531 del PG-3. Si la superfície estigués constituïda per un paviment hidrocarbonat, i aquest fos heterogeni, s'hauran d'eliminar mitjançant fressat els excessos de lligant i segellar les zones massa permeables, segons les instruccions del Director d'Obra. L'equip d'estesa ha de complir les especificacions de l'article 542.4.3 del PG-3. A les vies sense manteniment de la circulació per a les categories de trànsit T00 a T1 o amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals. L'estenedora s'ha de regular de forma que la superfície de la capa estesa resulti llisa i uniforme, sense segregacions ni arrossegaments, i amb un gruix tal que, un cop compactada, s'ajusti a la rasant i secció transversal indicades a la DT del Projecte, amb les toleràncies indicades. L'equip de compactació ha de complir les especificacions de l'article 542.4.4 del PG-3. La compactació s'ha de realitzar segons el pla aprovat pel Director d'Obra en funció dels resultats del tram de prova; s'ha de fer a la major temperatura possible, sense sobrepassar la màxima prescrita en la fórmula de treball i sense que es produeixi desplaçament de la mescla estesa; i s'ha de continuar mentre la temperatura de la mescla no baixi de la mínima prescrita en la fórmula de treball i la mescla es trobi en condicions de ser compactada, fins que assoleixi la densitat especificada. A l'estendre franges longitudinals contigües, si la temperatura de l'estesa en primer lloc no fos superior al mínim fixat en la fórmula de treball per acabar la compactació, la vora d'aquesta franja s'ha de tallar verticalment, deixant al descobert una superfície plana i vertical. Se li ha d'aplicar una capa uniforme i lleugera de reg d'adherència segons l'article 531 del PG 3, deixant trencar l'emulsió suficientment. A continuació, s'ha d'escalfar el junt i estendre la següent franja contra ella. Els junts transversals en capes de rodadura s'han de compactar transversalment, i s'ha de disposar els recolzaments necessaris per als elements de compactació. Pàgina: 113

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: Excepte autorització expressa del Director d'Obra, s'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 8°C. Amb vent intens, desprès de gelades o en taulers d'estructures, la DF ha de poder augmentar aquests límits, en funció dels resultats de compactació obtinguts. Tampoc es permet la posada a l'obra en cas de pluja. La regularitat superficial de la capa sobre la que s'ha d'estendre la mescla, ha de complir l'indicat en les taules 542.15 ó 542.16 del PG-3. Sobre aquesta capa s'ha d'haver aplicat un reg d'imprimació o d'adherència, que ha de complir l'especificat en l'article 531 del PG-3. Si la superfície estigués constituïda per un paviment heterogeni, s'hauran d'eliminar mitjançant fressat els excessos de lligant i segellar les zones massa permeables, segons les instruccions del Director d'Obra. L'equip d'estesa ha de complir les especificacions de l'article 543.4.3 del PG-3. A les vies sense manteniment de la circulació per a les categories de trànsit T00 a T2 o amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals. En capes de rodadura amb mescles drenants, cal evitar sempre els junts longitudinals. Només en categories de trànsit T2 i T3 o pavimentació de carreteres en les que no sigui possible tallar el trànsit, es permeten i aquests junts han de coincidir amb un carener del paviment. La mescla bituminosa s'ha d'estendre sempre en una sola tongada. L'estenedora s'ha de regular de manera que la superfície de la capa estesa resulti llisa i uniforme, sense segregacions ni arrossegaments, i amb un gruix tal, que després de la compactació s'ajusti a la secció transversal indicada a la DT amb les toleràncies previstes. L'equip de compactació ha de complir les especificacions de l'article 543.4.4 del PG-3. La compactació s'ha de realitzar segons el pla aprovat pel Director d'Obra en funció dels resultats del tram de prova; el nombre de passades de compactador sense vibració ha de ser superior a 6, s'ha de fer a la major temperatura possible, sense sobrepassar la màxima prescrita en la fórmula de treball i sense que es produeixi desplaçament de la mescla estesa; i s'ha de continuar mentre la temperatura de la mescla no baixi de la mínima prescrita en la fórmula de treball i la mescla es trobi en condicions de ser compactada, fins que es compleixi el pla aprovat. A l'estendre franges longitudinals contigües, si la temperatura de l'estesa en primer lloc no fos superior al mínim fixat en la fórmula de treball per acabar la compactació, la vora d'aquesta franja s'ha de tallar verticalment, deixant al descobert una superfície plana i vertical. A continuació, s'ha d'escalfar el junt i estendre la següent franja contra ella. Els junts transversals en capes de rodadura s'han de compactar transversalment, s'ha de disposar els recolzaments necessaris per als elements de compactació i s'han de separar més de 5 m dels junts transversals de les franges d'estesa contigües. La capa executada es podrà obrir a la circulació tant aviat com la temperatura de la mateixa arribi als 60ºC. S'han d'evitar les aturades brusques i els canvis de sentit del transit sobre la capa fins que aquesta assoleixi la temperatura ambient. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: t de pes segons tipus, mesurades multiplicant els amples de cada capa segons amb les seccions tipus especificades a la DT, pels gruixos mitjos i les densitats mitjanes obtingudes dels assaigs de control de cada lot. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència. PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: m2 de superfície, segons tipus, mesurats multiplicant l'amplària de cada capa d'acord amb les seccions tipus especificades a la DT per la llargària realment executada. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'adherència. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Pàgina: 114

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden Circular 24/2008, sobre el Pliego de Prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG-3). Artículos: 542-Mezclas bituminosas en caliente tipo hormigón bituminoso y 543-Mezclas bituminosas para capas de rodadura. Mezclas drenantes y discontinuas. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Abans d'iniciar-se la posada a l'obra de cada tipus de mescla bituminosa en calent. Execució d'un tram de prova, per comprovar: - La fórmula de treball - Els equips proposats pel contractista - La forma específica d'actuació dels equips - La correspondència entre els mètodes de control de fabricació i els resultats in situ En l'execució d'una capa: - Inspecció visual de l'aspecte de la mescla i mesura de la temperatura de la mescla i la temperatura ambient, al descarregar en l'estenedora o equip de transferència - En mescles contínues: Presa de mostres i preparació de provetes segons UNE-EN 12697-30 si la mida màxima del granulat es 22 mm o segons UNE-EN 12697-32 per a mides màximes del granulat superiors, al menys un cop al dia i al menys un cop per lot determinat segons el menor dels valors següents: - 500 m de calçada - 3.500 m2 de calçada - la fracció construïda diàriament - En mescles discontínues: Presa de mostres i preparació de provetes segons UNE-EN 12697-30 aplicant 50 cops per cara al menys un cop al dia i al menys un cop per lot determinat segons el menor dels valors següents: - 500 m de calçada - 3.500 m2 de calçada - la fracció construïda diàriament - Determinar el contingut de forats segons UNE-EN 12697-8 de les provetes anteriors - Determinar la densitat aparent segons UNE-EN 12697-6 amb el mètode d'assaig de l'annex B de l'UNE-EN 13108-20 - En mescles contínues: Determinació per a cada lot de la densitat de referència per a compactació, com el valor mig dels 4 últims valors de densitat aparent obtinguts de les provetes del punt anterior - Per a mescles tipus BBTM A, determinació per a cada lot de la densitat de referència per a compactació, com el valor mesurat dels últims 4 valors de densitat aparent, obtinguts de les provetes anteriors. - Per a mescles tipus BBTM B i PA, determinació per a cada lot, del percentatge de forats de referència per a compactació, definit com el valor mig dels últims 4 valors de contingut de forats obtinguts de les provetes anteriors. - Dosificació del lligant segons UNE-EN 12697-1, amb la freqüència que estableixi el DO, sobre les mostres de les provetes - Granulometria dels granulats extrets segons UNE-EN 12697-2, amb la freqüència que estableixi el DO, sobre les mostres de les provetes - Gruix de l'estesa, mitjançant punxó graduat amb la freqüència que estableixi el DO - Que el nombre i tipus de compactadors son els aprovats - Que funcionen els dispositius d'humectació, neteja i protecció dels compactadors - El llast, pes total i en el seu cas, pressió d'inflament dels dels compactadors - Per a mescles tipus BBTM B i PA, permeabiitat de la capa durant la seva compactació segons NLT 327; amb la freqüència que determini la DO. - Per a mescles contínues, la frqüència i l'amplitud en els compactadors vibratoris - Nombre de passades de cada compactador - Temperatura de la superfície de la capa en acabar la compactació

de les obres, en tota la llargària de l'obra - Determinació de la resistència al lliscament, segons NLT 336, una cop passats 2 meses de la posada en servei de la capa, en tota la llargària del lot CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA: - Extracció de testimonis, en punts aleatoris, en un nombre més gran o igual a 5 per lot - Determinar la densitat i el gruix dels testimonis antriors segons UNE-EN 12697-6, considerant les condicions d'assaig de l'annex B de l'UNE-EN 13108-20 En capes de rodadura, cal comprovar a més: - Mesura de la macrotextura superficial segons UNE-EN 13036-1, abans de la posada en servei de la capa, en 5 punts escollits aleatòriament, amb un punt per hm com a mínim CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: - Per a mescles BBTM A, BBTM B en capes de gruix >= 2,5 cm i mescles PA: extracció de testimonis en punts aleatoris, en nombre més gran o igual a 5 per lot - En mescles BBTM A: determinar la densitat aparent de les provetes i el gruix de la capa - En mescles BBTM B de gruixos >= 2,5 cm: determinar la densitat aparent i el percentatge de forats dels testimonis extrets - En mescles BBTM B de gruixos < 2,5 cm, : determinar la dotació mitja de la mescla com a relació entre la massa total dels materials corresponents a cada càrrega, mesurada per diferència de pes del camió abans i desprès de carregar-lo, per la superfície realment tractada mesurada en el terreny. La bàscula ha d'estar contrastada - En mescles PA, sobre les provetes extretes, cal determinar el gruix, el contingut de forats segons UNE-EN 12697-8 i la densitat segons UNE-EN 12697-6 considerant les condicions d'assaig que figuren a l'annex B de l'UNE-EN 13108-20. - Mesura de la macrotextura superficial segons UNE-EN 13036-1, abans de la posada en servei de la capa, en 5 punts escollits aleatòriament, amb un punt per hm com a mínim CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: El lot de control definit en el procés d'execució (500 m de calçada, 3.500 m2 de calçada o jornada diària) s'ha d'acceptar o rebutjar globalment.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Control de la regularitat superficial del lot 24 h desprès de la seva execució i abans d'estendre la capa següent, determinant l'IRI segons NLT 330, calculant un valor cada hm. En les capes de rodadura sha de comrpvar la regularitat superficial a més, abans de la recepció definitiva

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA Les condicions d'acceptació són les següents: Densitat: - La densitat mitja obtinguda no ha de ser inferior a l'especificada anteriorment; no més de 3 individus de la mostra assajada podran presentar resultats individuals que baixin de la prescrita en més de 2 punts percentuals. Si la densitat mitja obtinguda és inferior, s'ha de procedir de la següent manera: - Si la densitat mitja obtinguda és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar per compte del Contractista; - Si la densitat mitja obtinguda no és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Gruix: - El gruix mig obtingut no ha de ser inferior al previst a la secció-tipus de la DT. No més de 3 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals que baixin del prescrit en més d'un 10%. Si el gruix mig obtingut en una capa és inferior a l'especificat anteriorment, s'ha de procedir de la següent manera: - Per capes de base: - Si el gruix mig obtingut en una capa de base fos inferior al 80% de l'especificat abans, s'ha de rebutjar la capa, i el Contractista, pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la o estendre de nou una altra capa sobre la rebutjada si no hi haguessin problemes de gàlib; - Si el gruix mig obtingut fos superior al 80% de l'especificat abans, i no existissin problemes d'entollament, s'ha de compensar el minvament de la capa amb el gruix addicional corresponent a la capa superior per compte del Contractista. - Per capes intermèdies: - Si el gruix mig obtingut en una capa intermèdia fos inferior al 90% de l'especificat abans, s'ha de rebutjar la capa, i el Contractista, pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la o estendre de nou una altra capa sobre la rebutjada si

Pàgina: 115

Pàgina: 116

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

no hi haguessin problemes de gàlib o sobrecàrregues en estructures - Si el gruix mig obtingut fos superior al 90% de l'especificat abans, i no existissin problemes d'entollament, s'ha d'acceptar la capa amb una penalització econòmica del 10%. - Per capes de rodadura: - Si el gruix mig obtingut fos inferior a l'especificat s'ha de rebutjar la capa, i el Contractista, pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la o estendre de nou una altra capa sobre la rebutjada si no hi haguessin problemes de gàlib o sobrecàrregues en estructures Regularitat superficial: - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa acabada excedeixen els límits establerts, es procedirà de la següent manera: - Si els resultats excedeixen els límits establerts en més del 10% de la longitud del tram controlat o de la longitud total de l'obra per a capes de rodadura, s'ha d'estendre una nova capa de mescla bituminosa amb el gruix que determini el DO a càrrec del Contractista; - Si els resultats excedeixen els límits establerts en menys del 10% de la longitud del tram controlat o de la longitud total de l'obra, s'han de corregir els defectes de regularitat superficial mitjançant fressat a càrrec del Contractista. La localització dels esmentats defectes s'ha de fer sobre els perfils longitudinals obtinguts en l'auscultació per la determinació de la regularitat superficial. - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa de rodadura en trams uniformes i continus, amb longituds superiors a 2 km, milloren els límits establerts, i compleixen amb els valors de les taules següents, segons correspongui, es podrà incrementar l'abonament de mescla bituminosa, segons l'establert en l'apartat 542.11 del PG 3: - Per ferms de nova construcció amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 542.20a - Per ferms rehabilitats estructuralment amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 542.20b Macrotextura superficial: - El resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial no ha de resultar inferior al valor previst. No més d'un individu de la mostra assajada pot presentar un resultat individual inferior a aquest valor en més del 25%. Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al 90% del valor previst, s'ha d'estendre una nova capa de rodadura a càrrec del Contractista - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta superior al 90% del valor previst, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% Resistència al lliscament: - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al 90% del valor previst, s'ha d'estendre una nova capa de rodadura a càrrec del Contractista. - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta superior al 90% del valor previst, s'aplicarà una penalització econòmica del 10% CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA: Densitat en mescles discontinues BBTM A: - La densitat mitja obtinguda no ha de ser inferior a l'especificada; no més de 2 mostres poden presentar resultats individuals inferiors al 95% de la densitat de referència. - Si la densitat mitja obtinguda es inferior a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent: - Si la densitat mitja obtinguda és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar per compte del Contractista; - Si la densitat mitja obtinguda no és inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Densitat en mescles discontinues BBTM B, i gruix de la capa >= 2,5 cm: - La mitja del percentatge de forats no ha de variar en més de 2 punts percentuals dels valors especificats; no més de 3 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals que variïn dels establerts en més de 3 punts percentuals. - Si la mitja del percentatge de forats es diferent a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent:

- Si la mitja de percentatge de forats varia en més de 4 punts percentuals, cal aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar a càrrec del Contractista; - Si la mitja de percentatge de forats varia en menys de 4 punts percentuals, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Densitat en mescles discontinues BBTM B, i gruix de la capa < 2,5 cm: - La dotació mitja de mescla obtinguda en el lot, no ha de ser inferior a l'especificada i, a més, no més de 2 mostres poden presentar resultats individuals inferiors al 95% de la densitat de referència. - Si la dotació mitja de mescla es inferior a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent: - Si la dotació mitja de mescla obtinguda es inferior al 95% de la densitat de referència, cal aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar a càrrec del Contractista; - Si la dotació mitja de mescla obtinguda no es inferior al 95% de la densitat de referència, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Densitat en mescles drenants PA: - La mitja del percentatge de forats no ha de variar en més de 2 punts percentuals dels valors especificats; no més de 3 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals que variïn dels establerts en més de 3 punts percentuals. - Si la mitja del percentatge de forats es diferent a l'especificada, s'ha de procedir de la manera següent: - Si la mitja de percentatge de forats varia en més de 4 punts percentuals, cal aixecar la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat mitjançant fressat i s'ha de reposar a càrrec del Contractista; - Si la mitja de percentatge de forats varia en menys de 4 punts percentuals, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% a la capa de mescla bituminosa corresponent al lot controlat. Gruix: - El gruix mig obtingut no ha de ser inferior al previst a la secció-tipus de la DT. No més de 2 individus de la mostra assajada poden presentar resultats individuals inferiors al 95% del gruix especificat. - Si el gruix mig obtingut en una capa és inferior a l'especificat anteriorment, s'ha de procedir de la següent manera, s'ha de rebutjar la capa i el Contractista pel seu compte, ha d'aixecar la capa mitjançant fressat i reposar-la. Regularitat superficial: - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa acabada excedeixen els límits establerts, cal enderrocar el lot, retirar la runa a l'abocador i estendre una nova capa a càrrec del Contractista. - Si els resultats de la regularitat superficial de la capa de rodadura en trams uniformes i continus, amb longituds superiors a 2 km, milloren els límits establerts, i compleixen amb els valors de les taules següents, segons correspongui, es podrà incrementar l'abonament de mescla bituminosa, segons l'establert en l'apartat .543.11 del PG 3: - Per ferms de nova construcció amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 543.18a - Per ferms rehabilitats estructuralment amb possibilitat d'abonament addicional: PG 3 Taula 543.18b Macrotextura superficial: - El resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial no ha de resultar inferior al valor previst. No més d'un individu de la mostra assajada pot presentar un resultat individual inferior a aquest valor en més del 25%. Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta inferior al 90% del valor previst, s'ha d'estendre una nova capa de rodadura a càrrec del Contractista, i en les mescles drenants, cal enderrocar el lot, portar-lo a l'abocador i reposar la capa a càrrec del Contractista - Si el resultat mig de l'assaig de la mesura de la macrotextura superficial resulta superior al 90% del valor previst, s'ha d'aplicar una penalització econòmica del 10% Resistència al lliscament: - El resultat mig de la resistència al lliscament no ha de ser inferior al valor previst. No més d'un 5% de la llargària total del lot pot presentar un resultat inferior a aquest valor en més de 5 unitats.

Pàgina: 117

Pàgina: 118

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al valor previst, es procedirà de la següent manera: - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta inferior al 95% del valor previst, en mescles discontinues, s'ha d'estendre una nova capa a càrrec del Contractista i en mescles drenants, cal enderrocar el lot, portar-lo a l'abocador i reposar la capa a càrrec del Contractista - Si el resultat mig de l'assaig de determinació de la resistència al lliscament resulta superior al 95% del valor previst, s'aplicarà una penalització econòmica del 10%

excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja. El reg ha d'estar curat i ha de conservar tota la capacitat d'unió amb la mescla. No pot tenir restes de fluidificats o aigua a la superfície. L'estenedora ha d'estar equipada amb dispositiu automàtic d'anivellament. La temperatura de la mescla en el moment de la seva estesa no ha de ser inferior a la de la fórmula de treball. L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i amb la major continuïtat possible. La mescla s'ha de col.locar en franges successives mentre la vora de la franja contígua estigui encara calenta i en condicions de ser compactada. A les vies sense manteniment de la circulació, amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals. Si l'estesa de la mescla es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la zona de piconatge per a què inclogui, com a mínim, 15 cm de l'anterior. En cas d'alimentació interminent, s'ha de comprovar que la temperatura de la mescla que quedi sense estendre, a la tremuja de l'estenedora i a sota d'aquesta, no sigui inferior a la de la fórmula de treball. S'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m una de l'altra, i que les longitudinals quedin a un mínim de 15 cm una de l'altra. Els junts han de ser verticals i han de tenir una capa uniforme i fina de reg d'adherència. Els junts han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa. La nova mescla s'ha d'estendre contra el junt, s'ha de piconar i allisar amb elements adequats i calents, abans de permetre el pas de l'equip de piconatge. Els junts transversals de les capes de rodadura s'han de piconar transversalment, disposant els recolzaments necessaris per al corró. La compactació ha de començar a la temperatura més alta possible que pugui soportar una càrrega. S'ha de realitzar amb un corró vibratori autopropulsat i de forma contínua. Les possibles irregularitats s'han de corregir manualment. Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació estiguin nets i, si és precís, humits. Les irregularitats que excedeixin de les toleràncies especificades, i les zones que retinguin aigua sobre la superfície, s'han de corregir segons les instruccions de la D.F. No s'ha d'autoritzar el pas de vehicles i maquinària fins que la mescla no estigui compactada, a la temperatura ambient i amb la densitat adequada.

____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F9H -

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

F9H1 - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9H112E1. 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Mescla bituminosa col.locada a temperatura superior a la de l'ambient. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació de la mescla bituminosa - Compactació de la mescla bituminosa - Execució de junts de construcció - Protecció del paviment acabat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha de quedar plana, llisa, amb una textura uniforme i sense segregacions. S'ha d'ajustar a la secció transversal, a la rasant i als perfils previstos. Ha de tenir el pendent transversal que s'especifiqui a la D.T. Ha de tenir el menor nombre de junts longitudinals possibles. Aquests han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expresat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Marshall (NLT-159). Toleràncies d'execució: - Nivell de la capa de rodadura ± 10 mm - Nivell de les altres capes ± 15 mm - Planor de la capa de rodadura ± 5 mm/3 m - Planor de les altres capes ± 8 mm/3 m - Regularitat superficial de la capa de rodadura <= 5 dm2/hm - Regularitat superficial de les altres capes <= 10 dm2/hm - Gruix de cada capa >= 80% del gruix teòric - Gruix del conjunt >= 90% del gruix teòric

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

____________________________________________________________________________

t de pes segons tipus, mesurades multiplicant les amplades de cada capa realment construïda d'acord amb les seccions tipus especificades a la D.T., pel gruix menor dels dos següents: el que figura en els plànols o el deduït dels assaigs de control, i per la densitat mitjana obtinguda dels assaigs de control de cada lot. No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). * Ordre Circular 299/89T del MOPU (D.G.C.) de 23.2.89 sobre mescles bituminoses en calent. 6.1 i 2-IC "Instrucción de Carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de Firme."

La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que Pàgina: 119

Pàgina: 120

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

CRITERIS DE SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: No s'iniciaran obres que afectin a la lliure circulació sense haver col·locat la corresponent senyalització, abalisament i, en el seu cas, defenses. La seva forma, suport, colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb l'establert en la Norma de Carreteres 8.3.- IC i catàleg d'Elements de Senyalització, Abalisament i Defensa per a circulació vial. La part inferior dels senyals estaran a 1 m sobre la calçada. S'exceptua el cas dels senyals "SENTIT PROHIBIT" I "SENTIT OBLIGATORI" en calçades divergents, que podran col·locar-se sobre un pal solament, a la mínima altura. Els senyals i plafons direccionals, es col·locaran sempre perpendiculars a l'eix de la via, mai inclinades. El fons dels senyals provisionals d'obra serà de color groc. Està prohibit posar cartells amb missatges escrits, distints dels que figuren en el Codi de Circulació. Tot senyal que impliqui una PROHIBICIÓ o OBLIGACIÓ haurà de ser repetida a intervals d'1 min. (s/velocitat limitada) i anul·lada en quant sigui possible. Tota senyalització d'obres que exigeixi l'ocupació de part de l'explanació de la carretera, es compondrà, com a mínim, dels següents elements: - Senyal de perill "OBRES" (Placa TP 18). - Barrera que limiti frontalment la zona no utilitzable de l'explanació. La placa "OBRES" haurà d'estar, com a mínim, a 150 m i, com a màxim, a 250 m de la barrera, en funció de la visibilitat del tram, de la velocitat del tràfic i del número de senyals complementaris, que es necessitin col·locar entre senyal i barrera. Finalitzats els treballs hauran de retirar-se absolutament, si no queda cap obstacle en la calçada. Per a aclarir, completar o intensificar la senyalització mínima, podrà afegir-se, segons les circumstàncies, els següents elements: - Limitació progressiva de la velocitat, en escalons màxims de 30 km/h, des de la màxima permesa a la carretera fins la detenció total si fos necessari (Placa TR 301). El primer senyal de limitació pot situar-se prèviament a la de perill "OBRES". - Avís de règim de circulació a la zona afectada (Plaques TP 25, TR 400, TR 5, TR 6, TR 305). - Orientació dels vehicles per les possibles desviacions (Placa TR 401). - Delimitació longitudinal de la zona ocupada. No s'ha de limitar la velocitat per sota de 60 km/h en autopista o autovies, ni a 50 km a la resta de les vies, llevat del cas d'ordenació en sentit únic alternatiu, que podrà rebaixar-se a 40 km/h. L'ordenació en sentit únic "ALTERNATIU" es durà a terme per un dels següents sistemes: - Establiment de la prioritat d'un dels sentits mitjançant senyals fixos. Circular, amb fletxa vermella i negra. Quadrada, amb fletxa vermella i blanca. - Ordenació diürna mitjançant senyals manuals (paletes o discos), si els senyalitzadors es poden comunicar visualment o mitjançant radio telèfon. Nota: El sistema de "testimoni" està totalment proscrit. - Mitjançant semàfor regulador. Quan s'hagi de tallar totalment la carretera o s'estableixi sentit únic alternatiu, durant la nit, la detenció serà regulada mitjançant semàfors. Durant el dia, poden utilitzar-se senyalitzadors amb armilla fotoluminiscent. Quan per la zona de calçada lliure puguin circular dues files de vehicles s'indicarà la desviació de l'obstacle amb una sèrie de senyals TR 401 (direcció obligatòria), inclinades a 45º i formant en planta una alineació recta l'angle de la qual amb el cantell de la carretera sigui inferior quant major sigui la velocitat permesa en el tram. Tots els senyals seran clarament visibles, i per la nit reflectors.

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA -

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FBA1G110. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal. S'han considerat les marques següents: - Marques longitudinals - Marques transversals - Marques superficials - Pintat de banda contínua sonora S'han considerat els tipus de marques següents: - Reflectants - No reflectants S'han considerat els llocs d'aplicació següents: - Vials públics - Vials privats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Neteja i acondicionament del paviment - Aplicació de la pintura - Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge CONDICIONS GENERALS: Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la DT. Han de tenir les vores netes i ben perfilades. La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera. El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de l'UNE 48-103. El color ha de complir les especificacions de l'UNE_EN 1436. Dosificació de pintura: 720 g/m2 Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 3 cm - Dosificació de pintura i microesferes: - 0%, + 12% MARQUES REFLECTANTS: Dosificació de microesferes de vidre:

480 g/m2

CARRETERES: Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1): Resistència al lliscament (UNE 135-200/1): >= 0,45 Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436): - Color blanc: - 30 dies: >= 300 mcd/lx m2 - 180 dies: >= 200 mcd/lx m2 - 730 dies: >= 100 mcd/lx m2 - Color groc: >= 150 mcd/lx m2 Factor de luminància (UNE_EN 1436): - Color blanc: - Sobre paviment bituminós: >= 0,30 - Sobre paviment de formigó: >= 0,40 - Color groc: >= 0,20

1,7

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

BANDA CONTÍNUA SONORA: La banda sonora ha d'estar formada per un mosaic de peces pintades sobre el paviment, totes de la mateixa mida, amb la separació suficient per tal que facin soroll en ser trepitjades per les rodes del vehicle.

Pàgina: 121

CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h. Abans de començar les feines, la DF ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i completament seca. Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni reaccions alcalines. Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la pintura, s'ha de fer un tractament per a donar-li el grau d'adherència suficient. En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials utilitzats per al curat del formigó. Pàgina: 122

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura, utilitzant material del mateix tipus que el paviment existent. Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, que serà aprovat.per la DF. S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial d'assecat.

CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran les instruccions de la DF i els criteris indicats a la UNE-EN 1436 i en les respectives normes de procediment de cada assaig. Durant l'aplicació de la pintura s'obtindran mostres per a fer assaigs, davant de la DF. Aquestes mostres seran com a mínim: - 2 mostres de 2 l de pintura directament de la pistola per lot d'acceptació. - 10-12 xapes metàl·liques per lot d'acceptació. Aquestes xapes de 30x15x0,2 cm s'hauran de disposar a la línia on ha de passar la màquina espaiades 40 m, en sentit transversal. S'hauran de deixar eixugar 30 min. abans de recollir-les.

BANDA CONTÍNUA SONORA: La formació del mosaic pintat sobre el paviment de la banda sonora, s'ha de realitzar amb la maquinària i les eines adequades. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS: m de llargària pintada, d'acord amb les especificacions de la DT i mesurat per l'eix de la faixa al terreny. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. MARQUES SUPERFICIALS: m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la DT, mesurant la superfície circumscrita al conjunt de la marca pintada. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 16 de julio de 1987 por la que se aprueba la Norma 8.2-IC Marcas Viales, de la Instrucción de carreteras. * UNE-EN 1436:1998 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas viales aplicadas sobre la calzada. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori.

CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: La unitat d'obra s'ha d'executar d'acord a les condicions indicades al plec. El contractista haurà de corregir els defectes observats. Els assaigs d'identificació dels materials han de complir les indicacions del plec, amb les toleràncies indicades a la norma UNE 135200-2. Les dotacions d'aplicació mitjanes dels materials, obtingudes a partir de les làmines metàl·liques, han de complir les especificacions de projecte i/o del plec de condicions tècniques particulars. La dispersió dels valors obtinguts, expressada en funció del coeficient de variació, ha de ser inferior al 10 %. Es rebutjaran, i per tant, hauran de ser reposades totes les marques vials avaluades que presentin, en qualsevol dels períodes de 30, 180 i 730 dies exigits com a garantia, valors inferiors als especificats. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Assaigs de la marca vial en servei. Es realitzaran les següents determinacions mitjançant un sistema d'avaluació dinàmic "in situ": - Obtenció del coeficient de retrorreflexió de la marca vial (UNE-EN 1436), als 30, 180 i 730 dies de la seva aplicació. - Es requereixen els següents assaigs: - Resistència al lliscament (UNE-EN 1436) - Grau deteriorament - Evolució del factor de luminància (UNE 48073-2) CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.

SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales. Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. Orden de 31 de agosto de 1987 sobre señalización, balizamiento, defensa, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d'execució.

____________________________________________________________________________ 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la superfície sobre la que s'ha d'aplicar la pintura, condicions de neteja, compatibilitat de pintures en cas de repintat, etc... - Abans de començar les feines, la DF ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. - Replanteig dels punts on s'ha de pintar. - Control diari de la relació entre pintura consumida i superfície pintada. - Cada 1500 m de marques vials o al menys amb freqüència diària, comprovació de la dosificació de pintura i microesferes (UNE 135274), sobre, com a mínim: - 2 mostres de 2 l de pintura obtinguda directament de la pistola. - 3 xapes metàl·liques de 30x15x0,2 cm, que s'hauran de disposar transversalment a la línia on ha de passar la màquina espaiades 40 m com a mínim. S'hauran de deixar eixugar 30 min. abans de recollir-les. - Cada 1000 m de marques vials o al menys amb freqüència diària, comprovació de: - Dosificació de pintura i microesferes en xapes (UNE 135274) - Retrorreflexió in-situ (UNE-EN 1436)

Pàgina: 123

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA -

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

FBA1 - MARQUES LONGITUDINALS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FBA1G110. 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal. Pàgina: 124

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

S'han considerat les marques següents: - Marques longitudinals - Marques transversals - Marques superficials S'han considerat els tipus de marques següents: - Reflectants - No reflectants S'han considerat els llocs d'aplicació següents: - Vials públics - Vials privats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Neteja i acondicionament del paviment - Aplicació de la pintura - Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge

donar-li el grau d'adherència suficient. En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials utilitzats per al curat del formigó. Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura, utilitzant material del mateix tipus que el paviment existent. Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, i la D.F. l'ha d'aprovar. S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial de secat.

CONDICIONS GENERALS: Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la D.T. Han de tenir les vores netes i ben perfilades. La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera. El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de la UNE 48-103. El color ha de complir les especificacions de la UNE_EN 1436. Dosificació de pintura Toleràncies d'execució: - Replanteig - Dosificació de pintura i microesferes

MARQUES REFLECTANTS: Dosificació de microesferes de vidre CARRETERES: Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1) Resistència al lliscament (UNE 135-200/1) Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436): - Color blanc: - 30 dies - 180 dies - 730 dies - Color groc Factor de luminància (UNE_EN 1436): - Color blanc: - Sobre paviment bituminós - Sobre paviment de formigó - Color groc

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS: m de llargària pintat, d'acord amb les especificacions de la D.T. i mesurat per l'eix de la faixa al terreny. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. MARQUES SUPERFICIALS: m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la D.T., mesurant la superfície circumscrita al conjunt de la marca pintada. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI 720 g/m2 ± 3 cm - 0% + 12%

480 g/m2

1,7 >= 0,45

VIALS PÚBLICS: * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). 8.2-IC 1985 "Instrucción de Carreteras. Marcas viales." ORDEN CIRCULAR 325/97 T Sobre señalización, balizamiento y defensa de las Carreteras en lo referente a sus materiales constituyentes. * UNE 135-200-94 1 "Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal: marcas viales. Características y métodos de ensayo. Parte 1: Requisitos esenciales." VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________ >= 300 mcd/lx m2 >= 200 mcd/lx m2 >= 100 mcd/lx m2 >= 150 mcd/lx m2

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 -

>= 0,30 >= 0,40 >= 0,20

CLAVEGUERES

FD7F - CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

FD7FD375.

S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h. Abans de començar les feines, la D.F. ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i completament seca. Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni reaccions alcalines. Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la pintura, s'ha de fer un tractament per a

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Pàgina: 125

Formació de claveguera o col·lector amb tubs de PVC col·locats soterrats. S'han considerat els tipus de tubs següents: - Tub de PVC de formació helicoïdal, autoportant, amb unió amb massilla - Tub de PVC de formació helicoïdal, per anar formigonat, amb unió amb massilla L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Pàgina: 126

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF.

Comprovació del llit de recolzament dels tubs Baixada dels tubs al fons de la rasa Col·locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas Unió dels tubs Realització de proves sobre la canonada instal·lada

CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la DT. La unió entre els tubs amb anella elastomèrica ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb l'interposició d'una anella de goma col·locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de diàmetre exterior més petit. La unió entre els tubs encolats o amb massilla ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre, encolant prèviament l'extrem de diàmetre exterior més petit. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal·lada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 bar 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs amb anella elastomèrica no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de Pàgina: 127

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la canonada instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent. Es verificarà sistema de manteniment i conservació. CONTROL D'EXECUCIÓ I D'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. S'ha de comprovar la totalitat de la instal·lació. CONTROL D'EXECUCIÓ I D'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT. Es cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d'elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l'adequació, d'acord amb el determini la DF.

____________________________________________________________________________

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 -

CLAVEGUERES

FD7J - CLAVEGUERES AMB TUB DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de claveguera o col·lector amb tubs de polietilè de densitat alta, amb unions soldades, col·locats al fons de la rasa i reblert de sauló fins a 10 cm per sobre del tub. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació del llit de recolzament dels tubs - Replanteig i preparació de les unions - Execució de les unions dels tubs Pàgina: 128

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Baixada dels tubs al fons de la rasa - Realització de proves sobre la canonada instal·lada - Reblert de la rasa amb sauló

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la canonada instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial

____________________________________________________________________________

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDK -

PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS

FDK2 - PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. El procés d'execució dels junts ha de ser prèviament acceptat per la DF. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF.

Pàgina: 129

FDK2Z2Q7. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pericó per a registre de canalitzacions de serveis S'han considerat els tipus següents: - Pericó de formigó fet "in situ" sobre solera de maó calat col·locat sobre llit de sorra. - Pericó de formigó prefabricat amb tapa (si és el cas), sobre solera de formigó o llit de grava, i reblert lateral amb terres. - Pericó de fàbrica de maó fet "in situ", amb parets arrebossades i lliscades interiorment, sobre solera de maó calat, i reblert lateral amb terres L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Pericó de formigó fet "in situ": - Preparació del llit amb sorra compactada - Col·locació de la solera de maons calats - Formació de les parets de formigó, encofrat i desencofrat, previsió de passos de tubs, etc. - Preparació per a la col·locació del marc de la tapa Pericó de formigó prefabricat: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó o de la grava de la solera - Formació de forats per a connexionat tubs - Preparació per a la col·locació del marc de la tapa - Acoblament dels tubs - Reblert lateral amb terres - Col·locació de la tapa en el seu cas Pericó de fàbrica de maó fet "in situ" - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels maons de la solera - Formació de les parets amb peces ceràmiques, deixant preparats els forats per al pas de tubs. - Formació de forats per a connexionat dels tubs - Acoblament dels tubs - Reblert lateral amb terres. Pàgina: 130

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT. Toleràncies d'execució: - Nivell de la solera: ± 20 mm

PERICONS PREFABRICATS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja.

PERICÓ DE FORMIGÓ FET "IN SITU": Les parets han de quedar planes, aplomades i a escaire. Els orificis d'entrada i sortida de la conducció han de quedar preparats. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Aplomat de les parets: ± 5 mm - Dimensions interiors: ± 1% dimensió nominal - Gruix de la paret: ± 1% gruix nominal PERICONS PREFABRICATS: El pericó ha de quedar ben subjectat a la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La tapa (si és el cas) serà dissenyada per tal que pugui suportar el pas del trànsit i es prendran les mesures necessàries per tal d'evitar el seu desplaçament o el seu robatori. Gruix de la solera: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Planor: ± 5 mm/m - Escairat: ±5 mm respecte el rectangle teòric PERICÓ DE FÀBRICA DE MAÓ FET "IN SITU" El pericó ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de maó calat La solera ha de quedar plana i al nivell previst. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Els angles interiors han de ser arrodonits. Gruix de la solera: >= 10 cm Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5% Toleràncies d'execució: - Aplomat de les parets: ± 10 mm - Planor de la fàbrica: ± 10 mm/m - Planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m

PERICÓ DE FÀBRICA DE MAÓ FET "IN SITU" S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. El procés de col·locació del pericó no produirà desperfectes ni modificarà les condicions exigides al material. Es realitzarà una prova d'estanquitat en el cas que la DF ho consideri necessari. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

____________________________________________________________________________

FF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS FF32 - TUBS DE FOSA DÚCTIL 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

PERICÓ DE FORMIGÓ FET "IN SITU": La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. No pot transcórrer més d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.

DEFINICIÓ: Canalització amb tub de fosa dúctil i la col·locació d’accessoris, col·locats al fons de la rasa. S’han considerat els graus de dificultat de muntatge per als tubs, següents: - Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.) - Sense especificació del grau de dificultat que correspon a una xarxa on es poden donar trams lineals, equilibrats i amb predomini d'accessoris indistintament al llarg del seu recorregut (instal·lacions d'obres d'enginyeria civil, etc.) S'han considerat els tipus d'unió següents: - Unió de campana amb anella elastomèrica - Unió de campana amb anella elastomèrica i contrabrida d'estanquitat - Unió de campana amb anella elastomèrica i contrabrida de tracció - Unió per testa amb brides exemptes, anelles elastomèriques i maniguet de reacció en cada unió L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació i preparació del pla de suport (en canalitzacions per soterrar) - Replanteig de la conducció - Col·locació de l’element en la seva posició definitiva - Execució de totes les unions necessàries - Neteja de la canonada - Retirada de l’obra de retalls de tubs, materials per a junts, etc. No s'inclou, en les instal·lacions sense especificació del grau de dificultat, la col·locació d'accessoris. La variació del grau de dificultat en els diferents trams de la xarxa no permet fixar la repercussió d'accessoris; per això, la seva col·locació es considera una unitat d'obra diferent. CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La unió entre dos elements de la canalització ha de quedar feta de manera que l'extrem llis d'un d'ells, penetri en l'extrem en forma de campana de l'altre.

Pàgina: 131

Pàgina: 132

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. Es realitzarà una prova d'estanquitat en el cas que la DF ho consideri necessari.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

L'estanquitat s'obté per la compressió de l'anella elastomèrica situada a l'interior de l'extrem de la campana mitjançant la introducció de l'extrem llis o bé, mitjançant una contrabrida que es recolza a l'anell extrem de la campana i que s'hi subjecta amb cargols de cabota en aquells casos en què s'indica que la unió té contrabrida d'estanquitat. En les unions amb contrabrida d'estanquitat, aquesta ha de tenir col·locats tots els bulons els quals han d'estar apretats amb el següent parell: - Bulons de 22 mm: 12 m x kp - Bulons de 27 mm: 30 m x kp En les unions amb contrabrida de tracció, aquesta ha de tenir col·locats tots els bulons i ha d'estar en contacte en tot el seu perímetre amb la boca de la campana. En les unions embridades, la brida ha de tenir col·locats tots els seus cargols i el junt d'estanquitat. En les unions per testa, l'estanquitat s'obté per la compressió de les dues anelles elastomèriques col·locades a cada extrem del maniguet de reacció, comprimides per les brides. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la D.T. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Si la canonada té un pendent >= 25% ha de estar fixada mitjançant brides metàl·liques ancorades a daus massissos de formigó. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Per tal de contrarestar les reaccions axials que es produeixen en circular el fluid, els punts singulars (corbes, reduccions, etc.), han d'estar ancorades a daus massissos de formigó. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm

L'amplària de la rasa ha de ser més gran que el diàmetre de l'element més 60 cm. Si la canonada té un pendent > 10% s'ha de muntar en sentit ascendent. Si no es pot fer d'aquesta manera, cal fixar-la provisionalment per evitar el lliscament dels tubs. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). Les canonades i les rases s'han de mantenir lliures d'aigua, esgotant amb bomba o deixant desguassos a l'excavació. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.F. Els daus d'ancoratge s'han de fer una vegada enllestida la instal·lació. S'han de col·locar de forma que els junts de les canonades i dels accessoris siguin accessibles per a la seva reparació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TUBS: m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la D.T., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. En les instal·lacions amb grau de dificultat especificat, inclou, a més, la repercussió de les peces especials per col·locar. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: No s'inclouen en aquest criteri els daus de formigó per a l'ancoratge dels tubs ni les brides metàl·liques per a la subjecció dels mateixos. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destina.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ ____________________________________________________________________________ CONDICIONS GENERALS: La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent. Si s'ha de tallar un tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar les rebaves. A totes les superfícies que hagin estat mecanitzades se'ls ha de refer el recobriment afectat per mitjà de pintura epoxi d'assecatge ràpid. Els bulons de les brides i contrabrides s'han d'apretar en diferents passades, seguint un ordre de diàmetres oposats. Les femelles de les unions dels ramals embridats s'apretaran amb una clau dinamomètrica fins el valor indicat a la D.T. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar un dissolvent d'olis i greixos, i finalment aigua, utilitzant els desguassos previstos per a aquestes operacions. En el cas que la canonada sigui per abastament d'aigua, cal fer un tractament de depuració bacteriològic després de rentar-la. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: Abans de baixar els elements a la rasa la D.F. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la D.T. En cas contrari cal avisar la D.F. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Pàgina: 133

Pàgina: 134

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Es prepararà un tram de prova per a comprovar les dotacions previstes de lligant, la necessitat d'àrid de cobertura i dotació corresponent i l'adequació dels mitjans previstos en l'execució. Es comprovaran les característiques de l'equip, especialment la seva capacitat per aplicar la dotació de lligat fixada a la temperatura prescrita, i la uniformitat de repartiment, tant transversal com longitudinal. Es determinarà la pressió en el indicador de la bomba d'impulsió del lligant i la velocitat de marxa més apropiades, i com a dada orientativa, el nombre de passades del equip de compactació. L'equip d'aplicació ha d'anar sobre pneumàtics i ha de ser capaç de distribuir la dotació de producte a la temperatura especificada. El dispositiu regulador ha de proporcionar una uniformitat transversal suficient. En punts inaccessibles o on ho determini la DF, es pot completar l'aplicació manualment amb un equip portàtil. L'estesa del granulat del cobertura, en el seu cas, s'ha de fer, sempre que sigui possible, mecànicament. El procés d'estesa del granulat, ha d'evitar la circulació sobre les capes de reg no tractades.

G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL G9 - FERMS I PAVIMENTS G9J -

REGS SENSE GRANULATS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G9J12N00,G9J13J40. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Regs amb lligant de quitrà, emulsió bituminosa o betum asfàltic o reg de cura del formigó amb producte filmogen. S'han considerat els següents regs amb lligants hidrocarbonats: - Reg d'imprimació (IMP) - Reg d'adherència (ADH) - Reg de penetració - Reg de cura (CUR) L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el reg d'imprimació o de penetració: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós - Eventual extensió d'un granulat de cobertura En el reg d'adherència: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós En el reg de cura: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós - Eventual extensió d'un granulat de cobertura Reg amb producte filmogen. - Preparació de la superfície existent - Aplicació del producte filmogen de cura CONDICIONS GENERALS: El reg ha de tenir una distribució uniforme i no pot quedar cap tram de la superfície tractada sense lligant. S'ha d'evitar la duplicació de la dotació als junts de treball transversals. Quan el reg s'hagi fet per franges, cal que l'estesa del lligant estigui superposada en la unió de dues franges. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: El granulat de cobertura, en el seu cas, ha de tenir una distribució uniforme. La dotació de la capa de granulat de cobertura, ha de ser la necessària per tal d'absorbir l'excés de lligant o per tal de garantir la protecció del reg del trànsit d'obra. La dosificació de l'emulsió bituminosa catiònica al 50% de betum tipus C50 BF5 IMP ha de ser de 1200 g/m2 a calçades i vorals. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja. La superfície per regar ha de ser neta i sense material engrunat. S'han de protegir els elements constructius o accessoris de l'entorn, per tal que quedin nets una vegada aplicat el reg.

REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: S'ha d'humitejar la superfície abans de l'aplicació del reg. Es pot dividir la dotació prevista per a la seva aplicació en dues vegades, si la DF ho considera necessari. Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): - Emulsió bituminosa: 5-20 s Saybolt Furol La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior. S'ha de prohibir l'acció de tot tipus de trànsit, preferentment, durant les 24 h següents a l'aplicació del lligant, i 4h en cas d'estesa de l'àrid. Si durant aquest període ha de circular tràfic, s'ha d'estendre un granulat de cobertura i els vehicles han de circular a velocitat <= 40 km/h. L'estesa de l'àrid de cobertura es realitzarà, a judici de la DF, quan s'hagi de fer circular trànsit per sobre del reg, o quan s'observi que hagi quedat part sense absorbir passades 24h de l'estesa del lligant. La seva dosificació serà la mínima necessària per a absorbir l'excés de lligant o per a garantir la durada del reg sota l'acció del trànsit. Dotació del granulat de cobertura: <= 6 l/m2, >= 4 l/m2 L'àrid a utilitzar en regs d'imprimació, si és el cas, serà sorra natural, sorra procedent de matxuqueix o mescla d'ambdós materials, exempt de pols, brutícia, argila o altres substàncies estranyes. Complirà, a més, les següents condicions: - Plasticitat (NLT-105 i NLT-106): Nul·la - Coeficient de neteja (NLT-172): <= 2 - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): >= 40 - % material que passa pel tamís 4 UNE (UNE-EN 933-2): 100 % En el moment de l'estesa, si és el cas, el granulat no pot contenir més d'un 4 % d'aigua lliure. REG D'ADHERÈNCIA: La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior. Si el reg s'ha d'estendre sobre un paviment bituminós existent, s'han d'eliminar els excessos de betum i s'han de reparar els desperfectes que puguin impedir una perfecta unió entre les capes bituminoses. Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol S'ha de prohibir el trànsit fins que hagi acabat el curat o la ruptura del lligant. REG DE CURA AMB LLIGANT HIDROCARBONAT: Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol L'estesa de l'àrid de cobertura, si és el cas, es realitzarà, a judici de la DF, quan s'hagi de fer circular trànsit per sobre del reg. L'estesa es realitzarà per mitjans mecànics de forma uniforme i amb la dotació aprovada per la DF. En el moment de l'estesa, si és el cas, el granulat no pot contenir més d'un 4 % d'aigua lliure. Dotació del granulat de cobertura: <= 6 l/m2, >= 4 l/m2

REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT. Ha de complir les condicions especificades per la unitat d'obra corresponent i no ha d'estar estovada per un excés d'humitat.

REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMOGEN: La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT Ha de complir les condicions especificades per l'unitat d'obra corresponent. S'ha de mantenir humida la superfície a tractar. No ha de circular trànsit durant els 3 dies següents a l'execució del reg. Si durant aquest període ha de circular trànsit, s'ha d'extendre un granulat de cobertura i els vehicles han de circular a velocitat <= 30 km/h.

Pàgina: 135

Pàgina: 136

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

La dosificació del granulat de cobertura ha de ser de 4 l/m2 i ha de tenir un diàmetre màxim de 4,76 mm. 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT GBC1U172. SENSE ESPECIFICAR DOTACIÓ: t de pes mesurades segons les especificacions de la DT.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DOTACIÓ EN KG/M2: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: No són d'abonament els excessos laterals. REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN, REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: Queda inclòs en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL EN REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Execució d'un tram de prova que, a efectes de control, es tractarà com un lot d'execució. - Inspecció visual de la superfície sobre la que s'ha d'estendre el reg i observació de l'efecte de pas d'un camió carregat. - Control de la temperatura ambient i la d'aplicació del lligant. - Vigilar la pressió de la bomba d'impulsió del lligant i la velocitat del equip de reg. - Comprovar, amb cinta mètrica, l'ample del reg cada 50 m. - Control de la dosificació realment estesa, mitjançant el pesat de safates metàl·liques o bandes de paper col·locades sobre la superfície sense tractar prèviament a l'estesa del lligant i l'àrid si és el cas. El nombre de determinacions l'establirà la DF. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: Cal complir estrictament les limitacions de temperatura i temps marcats. Es mantindran el més uniformement possible, durant el reg, la pressió de la bomba d'impulsió i la velocitat del equip, ajustant-se a les deduïdes del tram de prova. Els amples mesurats seran sempre els indicats en els plànols amb les toleràncies indicades en el plec. La dotació mitjana, tan del lligant residual com en el seu cas dels àrids no podrà diferir de la prevista en més d'un 15%. I no mes d'un individu de la mostra podrà excedir els límits fixats. L'equip de reg haurà de ser capaç de distribuir el lligant amb variacions, respecte a la mitjana, no més grans del 15% transversalment i del 10% longitudinalment.

FITA D'ARESTA DE PVC: La fita quedarà en la posició especificada a la DT o, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estarà col·locada fora de la plataforma de la carretera. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera. Quedarà amb la franja negra inclinada fins a l'eix de la carretera. FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMETRICA: El suport ha de restar vertical, a la posició indicada a la DT, amb les correccions de replanteig aprovades per la DF. Sobresortirà del terreny una alçada suficient per a que estigui a l'alçada especificada a la DT respecte a la rasant del paviment o, en el seu defecte, a la que indiqui la DF. La distància del suport a la part exterior de la calçada serà tal que la senyal o rètol que li correspongui estiguin separats en més de 50 cm de la part exterior de la calçada. L'ancoratge del suport serà suficient per a resistir una empenta d'1,0 kN aplicats en el seu centre de gravetat. Les perforacions en el suport pel seu ancoratge estaran a la posició correcta.

____________________________________________________________________________

GB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ GBC -

Subministrament i col·locació d'elements per a abalisament (senyalització) de carreteres. Es consideren els elements següents: - Fita d'aresta de PVC - Fita kilomètrica o semi-kilomètrica reflectant d'alta intensitat, nivell II, amb pal de suport d'acer galvanitzat col·locat clavat o formigonat. - Captallums retrorreflectants col·locats sobre el paviment. - Fita miriamètrica col·locada sobre dau de formigó - Fita delineador d'illeta. - Fita de vèrtex - Plafons direccionals per a l'abalisament de corbes L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Fites d'aresta de PVC: - Replanteig - Col·locació de la fita - Ancoratge de la fita Fita kilomètrica o semi-kilomètrica: - Replanteig - Preparació de la superfície a formigonar, en el seu cas - Muntatge i desmuntatge de l'encofrat dels ciments, en el seu cas - Col·locació de les armadures dels ciments, en el seu cas - Formigonat, en el seu cas - Col·locació del suport - Subministrament de les plaques i els elements auxiliars de fixació - Fixació de les plaques als suports Captafaros retrorreflectant col·locat sobre el paviment: - Replanteig - Preparació de la superfície del paviment - Subministrament dels elements auxiliars de fixació - Col·locació i fixació del captallums sobre el paviment Fita miriamètrica: - Replanteig - Preparació de la superfície a formigonar - Col·locació dels perns d'ancoratge en la fonamentació - Subministrament dels elements de fixació necessaris - Col·locació del suport Plafons direccionals per abalissament de corbes: - Replanteig - Preparació de la superfície del paviment

ABALISAMENT Pàgina: 137

Pàgina: 138

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

La senyal estarà fixada al suport, a la posició indicada a la DT, amb les modificacions introduïdes en el replanteig previ, aprovat per la DF. Resistirà un esforç d'1,0 kN aplicats en el seu centre de gravetat i una pressió del vent de 2,0 kN/m2, sense que es produeixin variacions de la seva orientació. S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada. Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m. Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes. Distància a la calçada: >= 50 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 5 cm - Alçària: + 5 cm, - 0 cm - Verticalitat: ± 1°

SUPORTS FORMIGONATS: Resistència a la compressió del formigó als 28 dies: Fondària d'ancoratge: > 40 cm

PLAFONS DIRECCIONALS PER L'ABALISAMENT DE CORBES: A l'entrada de la corba, i amb una visibilitat mínima de 100 m, es disposaran cap, un, dos o tres plafons direccionals per a advertir de la perillositat de la mateixa. Quan més gran sigui el nombre de plafons més gran és la perillositat de la corba. Quan el nombre de plafons direccionals sigui superior a un, aquests es col·locaran adossats, superposats uns a sobre dels altres. Els plafons han de quedar perpendiculars a la visual del conductor. Així mateix i per una major seguretat vial es col·locaran plafons direccionals al llarg de la corba per a que el conductor pugui apreciar fàcilment la seva traçada. Aquests plafons, sempre senzills encara que el primer sigui doble o triple, han de quedar a una distància entre ells del 20% del radi de corba. Els plafons direccionals es col·locaran sempre de manera que la visual del conductor apreciï com a mínim tres i siguin perpendiculars a ells i a una alçària aproximada d'1 m per tal que quedin per sobre de les barreres de seguretat. La separació entre plafons superposats serà de 10 cm. CAPTAFAROS COL·LOCATS SOBRE EL PAVIMENT: El contorn dels captallums retrorreflectants, un cop col·locats, no presentarà cantells afilats que constitueixin cap perill per la seguretat de la circulació vial La situació dels captallums sobre la plataforma serà tal que sempre se situïn fora de la calçada. FITA MIRAMÈTRICA: La fita quedarà en la posició especificada a la DT p, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estarà col·locat fora de la plataforma de la carretera. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera. Quedarà fixat als fonaments amb el sistema d'ancoratge disposat a tal fi pel fabricant. Queda expressament prohibit practicar transformacions en el cos de la fita o en els suports d'ancoratge amb el propòsit de modificar el sistema de fixació dissenyat pel fabricant. FITA DELINEADOR D'ILLETA: La fita quedarà a la posició especificada a la DT o, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estaran col·locats al seu interior d'una illeta pintada a sobre de la calçada, delimitant-la en tot el seu perímetre. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera. Quedarà fixat al paviment amb el sistema amb el sistema d'ancoratge disposat a tal fi pel fabricant. Queda expressament prohibit practicar transformacions al cos de la fita o en els suports d'ancoratge amb el propòsit de modificar el sistema de fixació dissenyat pel fabricant. FITA DE VÈRTEX: La fita quedarà a la posició especificada a la DT o, en el seu defecte, a la indicada per la DF. Estarà col·locat a l'interior d'una illeta pintada sobre la calçada, per davant de la barrera de seguretat. Quedarà vertical i perpendicular a l'eix de la carretera. Quedarà amb els dos triangles indicadors de les direccions en que es bifurca el traçat de la carretera, convenientment alineats. Per a la seva fixació es procedirà al llastrat del mateix fins la marca de llastrat que hi ha en el seu interior En cap cas es practicaran forats en el cos de la fita per a fixar-la mecànicament.

Pàgina: 139

>= 0,9 x 12,5 N/mm2

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de col·locar els suports s'ha de fer un replanteig del conjunt que ha d'aprovar la DF. FITA D'ARESTA DE PVC: Una vegada col·locada la fita verticalment, s'ha d'ancorar introduint una barra transversal pel forat situat a 250 mm de l'extrem inferior. Es compactarà la terra al voltant de la fita de forma que es garanteixi la verticalitat i immobilitat. FITA KILOMÈTRICA O SEMIKILOMETRICA: No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació. No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Els elements auxiliars de fixació seran d'acer galvanitzat. CAPTAFAROS COL·LOCATS SOBRE EL PAVIMENT: Abans de col·locar l'element s'ha de comprovar que la superfície del suport esta neta, sense defectes ni elements contaminants que puguin influir negativament en la seva fixació. Si la superfície presenta defectes o desnivells apreciables es corregiran els primers i es rebliran els últims amb materials d'anàloga naturalesa als d'aquella. Abans de col·locar l'element, en suports de formigó, cal eliminar tots els materials utilitzats en el procés de cura del formigó que puguin quedar en la superfície. La DT o, en el seu defecte la DF, podrà exigir les operacions de preparació de la superfície d'aplicació, de reparació o d'altres, que consideri necessàries, per tal de garantir la fixació de l'element. FITES DELINEADORES DE ILLETA I FITES DE VÈRTEX: Abans de procedir a la col·locació de la fita es realitzarà una inspecció de la superfície del paviment a fi de comprovar el seu estat i possibles defectes existents. Quan sigui necessari, es durà a terme una neteja de la superfície a fi d'eliminar la brutícia o d'altres elements contaminants que poguessin influir negativament a la fixació dels mateixos. Si la superfície presenta defectes o desnivells apreciables es corregiran els primers i es rebliran els últims amb materials d'anàloga naturalesa als d'aquella. SUPORTS CLAVATS: La màquina de clavar no ha de produir danys ni deformacions als suports. Una vegada clavat al suport no es pot rectificar la seva posició si no és treient-lo i tornant-lo a clavar. SUPORTS FORMIGONATS: No es pot treballar amb pluja, ni amb temperatures inferiors a 5°C. El formigó s'ha d'abocar abans que comenci el seu adormiment. No s'ha de col·locar el senyal o rètol fins passades 48 h de l'abocat del formigó. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitats realment col·locades a l'obra segons les especificacions de la DT, i aprovades per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 6 de junio de 1973, sobre carteles en las obras de carreteras.

Pàgina: 140

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

FITA D'ARESTA DE PVC: UNE 135362:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de arista de poli (cloruro de vinilo) (PVC rígido). Características, medidas y métodos de ensayo.

No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts. Ha d'estar muntat de manera que permeti un desmuntatge fàcil, que s'ha de fer sense cops ni sotragades. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits. S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. En l'execució del formigonat s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE, en especial les que fan referència a la seva durabilitat (art.8.2 i 37 de l'EHE) en funció de les classes d'exposició. La superfície de l'element ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Ha de tenir els junts de retracció i dilatació especificades en la DT o, en el seu defecte, indicades per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. El gruix del revestiment de formigó no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT.

FITA DE VÈRTEX DE MATERIAL POLIMÈRIC: UNE 135360:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Hitos de vértice en material polimérico. Características, medidas y métodos de ensayo. PLAFONS DIRECCIONALS PER L'ABALISAMENT DE CORBES: UNE 135365:1994 EX Señalización vertical. Balizamiento. Paneles direccionales de chapa de acero galvanizada. Características y métodos de ensayo.

____________________________________________________________________________

GD - DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS GD5 -

DRENATGES

GD57 - CUNETES REVESTIDES DE FORMIGÓ

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

GD571310,GD57Z310.

CONDICIONS GENERALS: La cuneta ha de tenir la forma i dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les determinades per la DF. Ha de tenir el pendent especificat a la DT, o en el seu defecte, el que especifiqui la DF. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del ciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament.

No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.), s'han de suspendre els treballs i avisar a la DF. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han d'extreure de dalt a baix sense socavar. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques. S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. Abans de formigonar s'ha de comprovar l'anivellament, l'aplomat i la solidesa del conjunt. No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu.

Pàgina: 141

Pàgina: 142

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de cuneta de diferents seccions, revestida de formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar - Excavació de les terres - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat, inclòs el pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant, tapat dels junts entre peces, col·locació dels dispositius de sujecció i travament, aplomat i desmuntatge, retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar - Revestiment de la cuneta amb formigó - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar en obra abans de començar l'adormiment. La seva temperatura ha de ser superior a 5°C. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de 7 dies de l'acabat de la capa i mai abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida als 28 dies.

superficial

__________________________________________________________________________ __

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària mesurat sobre el terreny. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje Pàgina: 143

Pàgina: 144

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

L - PARTIDES D'OBRA DE MANTENIMENT D'EDIFICACIÓ L2 -

DESMUNTATGES, ARRENCADES I GESTIÓ DE RESIDUS

__________________________________________________________________________ __

L21 - DESMUNTATGES I ARRENCADES L21P DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS I DE COMUNICACIÓ 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Arrencada i desmuntatge, càrrega i transport a abocador, magatzem o lloc de nova col·locació d'elements d'instal·lacions de comunicacions. - Desmuntatge d'altaveu amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva reutilització i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de central de megafonia, amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva reutilització i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Operacions de preparació - Desconnexió de la xarxa d'alimentació, i protecció dels terminals, en el seu cas - Desmuntatge o arrencada dels elements - Enderroc dels fonaments si es el cas - Neteja de la superfície de les restes de runa - Càrrega, transport i descàrrega a les zones autoritzades d'abocament de la runa i dels materials de rebuig generats i condicionament de l'abocador - Càrrega, transport al magatzem o lloc de nova utilització dels materials que indica la DT, descàrrega i classificació CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. La xarxa ha d'estar fora de servei. Si la xarxa o l'element a desmuntar conté fluids, aquests s'han de buidar. Els elements s'han de desmuntar amb les eines apropiades. Es tindrà especial cura amb els elements que s'han de tornar a muntar en un altre lloc. Els elements grans i pesats s'han de subjectar i manipular pels punts d'ancoratge disposats per a aquest fi. Si aquests punts es varen retirar durant el muntatge, aleshores es tornaran a muntar. Es farà servir la maquinària adequada per a la manipulació dels elements a desmuntar (grues, cistelles, etc.). Qualsevol conducció que empalmi amb l'element ha de quedar obturada. Si es tracta d'un element elèctric, l'extrem de la part que no es retira ha de quedar convenientment protegit. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. Cal prendre les mesures de precaució necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys a les construccions pròximes. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'element realment desmuntat, inclòs l'enderroc dels suports i fonaments si es el cas, amidat segons les especificacions de la DT.

Pàgina: 145

Pàgina: 146

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/f-R1-R3/C/TM-TF/A - T: Indicatiu que serà HMF per al formigó amb fibres en massa, HAF per al formigó amb fibres armat i HPF per al formigó amb fibres pretesat - R: Resistència característica a compressió especificada, en N/mm2 - HMF = 20,25,30,35,40 - HAF - HPF = 25,30,35,40,45,50,55,60,70,80,90,100 - f: Indicatiu del tipus de fibres, A(acer), P(polimériques) i V(vidre) - R1, R3 : Resistència característica residual a flexotracció fR,1,k i fR,3,k, en N/mm2 - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - TF: Llargària màxima de la fibra en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó - Quan les fibres no tinguin funció estructural, R1 i R3 es substituirà per: - CR, per a fibres amb control de retracció - RF, per a fibres que milloren la resistència al foc del formigó - O, en la resta de casos La designació per dosificació s'ha de fer d'acord amb el format: T-D--G/f/C/TM/A - G: contingut en fibres en kg/m3 En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). Amb anterioritat a l'inici del formigonament, el subministrador propossarà una dosificació d'obra, i realitzarà els assajos previs d'acord amb l'annex 22 de l'EHE-08, els resultats dels quals haurà de validar la DF En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'han d'especificar abans de l'inici del subministrament.

El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10% Toleràncies: - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cm - Contingut en fibres - Pes: ± 3 % - Homogeneïtat de la mescla (UNE 83512-1 i UNE 83512-2): - Contingut en fibres: <= 10% Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08 La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2 En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Les fibres s'incorporaran a la pastada de formigó juntament amb els granulats, preferentment desprès del granulat gruixut Tipus de fibres: - Estructurals: fibres d'acer, macro fibres polimèriques i fibres de vidre - No Estructurals: micro fibres polimèriques i fibres de vidre Les característiques de les fibres seran les recollides a l'annex 14, capítol VI de l'EHE-08 Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armat: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat: Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 N Densitats dels formigons: - Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3 El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 500 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Classes d'exposició: - IIIb, IIIc, IV i F: Serà necessària la justificació mitjançant probes experimentals si es fan servir fibres d'acer al carboni sense cap protecció front la corrosió

Pàgina: 147

Pàgina: 148

B - MATERIALS B0 -

MATERIALS BÀSICS

B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06Q -

FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR AMB FIBRES

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb fibres estructural(HRF), formigó que inclou a la seva composició fibres curtes, discretes i aleatòriament distribuïdes en una quantitat no superior a l'1,5% en volum, amb o sense addicions (cendres volants o fum de silici), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

- Qa,Qb i Qc-: Serà necessària la justificació de la no reactivitat dels agents químics amb fibres d'acer i sintètiques. El contingut en fibres d'acer amb funció estructural en un formigó serà >= 20 kg/m3 El contingut en fibres en un formigó serà <= 1,5% en volum de formigó Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): El formigó amb fibres tindrà un assentament al con d'Abrams >= 9 cm. - Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cm La consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superplastificant. L'augment de la consistència degut a l'ús de fibres es compensarà amb la incorporació d'additius reductors d'aigua, sense modificar la dosificació d'aigua prevista Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment - Amb fibres metàl·liques: <= 0,4% pes del ciment - Homogeneïtat de la mescla (UNE 83512-1 i UNE 83512-2): - Contingut en fibres: <= 10%

- Identificació del ciment, additius i addicions - Característiques de les fibres: - Tipus - Material - Dimensions - Forma - Contingut de fibres per m3 (± 3 %) La relació de característiques de les fibres podrà ser substituïda per una referència comercial suportada amb una fitxa tècnica, que ha d'acceptar la DF i estarà disponible al llibre d'obra - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó

__________________________________________________________________________ __

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Quantitat de formigó subministrat - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Resistència residual a la tracció - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència residual a la tracció - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té Pàgina: 149

Pàgina: 150

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F9 -

ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA: * Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

PAVIMENTS

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

F97 - RIGOLES F971 -

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de vorada o de rigola. - Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i al procediment adoptat

BASES DE FORMIGÓ PER A RIGOLES

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Execució de les operacions necessaries per a la formació de rigoles. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Formació de base per a rigola, amb formigó en massa. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Base per a rigola: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó - Acabat de la superfície - Protecció del formigó fresc i cura

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Es comprovarà que s'han adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.

BASE PER A RIGOLA AMB FORMIGÓ EN MASSA: El formigonament no pot tenir esquerdes, disgregacions o buits en la seva massa. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Ha de tenir una textura uniforme i contínua. Les parets han de quedar planes, aplomades i a escaire. La cara inferior de la base ha de quedar recolzada sobre el suport al mateix nivell que la base de formigó de la vorada. La secció de la base no pot quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08.

__________________________________________________________________________ __

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

F9G -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ

F9G1 -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS

CONDICIONS GENERALS: El suport ha de tenir el grau de compactació adequat i les rasants previstes. Grau de compactació (assaig PM) - Base de formigó o rigola amb peces: >= 95% - Rigola de formigó: >= 90%

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

F9 -

PAVIMENTS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA: La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que iniciï el seu adormiment. L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions. La compactació s'ha de fer per vibració fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions. Per a realitzar junts de formigonament no previstos al projecte és necessària l'autorització i les indicacions explícites de la DF. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BASE PER A RIGOLA AMB FORMIGÓ EN MASSA: Pàgina: 151

Paviments de formigó, amb granulats normals o d'argila expandida, afegint fibres o no, amb acabats remolinat, remolinat més ciment pòrtland i pols de quars o amb l'execució d'una textura superficial. S'han considerat les col·locacions del formigó següents: - Amb estenedora de formigó - Amb regle vibratori L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres En la col·locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació d'elements de guiat de les màquines - Col·locació del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura En la col·locació amb regle vibratori: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament Pàgina: 152

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment.

Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas Abocat, escampat i vibrat del formigó Realització de la textura superficial Protecció del formigó i cura

CONDICIONS GENERALS: La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Les lloses no han de tenir esquerdes. Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions de la DF. L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT. El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 - 0,90 mm. PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER: La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: - En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m - En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m - Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 m Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08. PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF: Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 550.3 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390): - Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa - Formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa - Formigó HF-4,5: >= 4,5 MPa Toleràncies d'execució: - Desviacions en planta: ± 30 mm - Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest Pàgina: 153

PAVIMENT PER A CARRETERES: En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps. Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc. ESTESA AMB ESTENEDORA: El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin. La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m. Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m. S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= Pàgina: 154

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies. L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa. La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m.

superficial. S'han considerat les col·locacions del formigó següents: - Amb estenedora de formigó - Amb regle vibratori L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres En la col·locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació d'elements de guiat de les màquines - Col·locació del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura En la col·locació amb regle vibratori: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas - Abocat, escampat i vibrat del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DT Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. PAVIMENT PER A CARRETERES: Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

__________________________________________________________________________ __

F9 -

PAVIMENTS

F9G -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ

F9G2 -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. L'agregat per a l'acabat del paviment, en el seu cas, s'ha d'escampar uniformement sobre el formigó fresc en una quantitat de 2/3 del total i s'ha de passar la màquina allisadora. Tot seguit s'ha d'estendre la resta de l'agregat i s'ha d'allisar mecànicament. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment.

En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps. Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc. ESTESA AMB ESTENEDORA: El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin. La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m. Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m. S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies. L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa. La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DT Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT, comprovada i acceptada expressament per la DF. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. PAVIMENT PER A CARRETERES: Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

PAVIMENT PER A CARRETERES: Pàgina: 157

Pàgina: 158

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

__________________________________________________________________________ __

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

F9 -

PAVIMENTS

F9G -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ

F9G4 -

PAVIMENTS DE FORMIGÓ AMB FIBRES ACABATS AMB ADDITIUS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Paviments de formigó, amb granulats normals o d'argila expandida, afegint fibres o no, amb acabats remolinat, remolinat més ciment pòrtland i pols de quars o amb l'execució d'una textura superficial. S'han considerat les col·locacions del formigó següents: - Amb estenedora de formigó - Amb regle vibratori L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres En la col·locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació d'elements de guiat de les màquines - Col·locació del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura En la col·locació amb regle vibratori: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas - Abocat, escampat i vibrat del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura CONDICIONS GENERALS: La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Les lloses no han de tenir esquerdes. Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions de la DF. L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT. El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 - 0,90 mm. PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER: La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: - En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m - En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m - Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 m Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08.

Pàgina: 159

CONDICIONS GENERALS: El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions. S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. L'agregat per a l'acabat del paviment, en el seu cas, s'ha d'escampar uniformement sobre el formigó fresc en una quantitat de 2/3 del total i s'ha de passar la màquina allisadora. Tot seguit s'ha d'estendre la resta de l'agregat i s'ha d'allisar mecànicament. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. Pàgina: 160

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS - LLIÇÀ D'AMUNT

S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment. Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc.

ESTESA AMB ESTENEDORA: El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin. La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m. Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m. S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies. L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa. La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m.

PAVIMENT PER A CARRETERES: Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

__________________________________________________________________________ __

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament. FORMIGONAMENT AMB FORMIGÓ AMB FIBRES: El formigonament es realitzarà sense interrupcions a fi efecte d'evitar discontinuïtats en la distribució de fibres El vibrat superficial es realitzarà amb cura de que les fibres no es disposin de forma paral·lela a les superfícies encofrades. Quan el vibrat sigui intern es procurarà no generar zones amb excés de pasta i absència de fibres 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT, comprovada i acceptada expressament per la DF. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales Pàgina: 161

Pàgina: 162

PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DELS TRAMS RESTANTS DELS CARRERS BOSC DE LA RIERA I PICA D’ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT

DOCUMENT 5: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

MEMÃ&#x2019;RIA

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Index

12. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU 17 12.1. Procediments d'execució 18 12.2. Ordre d'execució dels treballs 18 12.3. Determinació del temps efectiu de duració. Pla d'execució 18 13. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU 18 14. MEDIAMBIENT LABORAL 19 14.1. Agents atmosfèrics 19 14.2. Il·luminació 19 14.3. Soroll 20 14.4. Pols 20 14.5. Ordre i neteja 22 14.6. Radiacions no ionitzants 22 14.7. Radiacions ionitzants 26 15. MANIPULACIÓ DE MATERIALS 28 16. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP) 29 17. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC) 30 18. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) 30 19. RECURSOS PREVENTIUS 31 20. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT 32 21. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA 33 21.1. Normes de Policia 33 21.2. Àmbit d'ocupació de la via pública 34 21.3. Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic 35 21.4. Operacions que afecten l'àmbit públic 36 21.5. Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic 38 21.6. Residus que afecten a l'àmbit públic 38 21.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic 38 21.8. Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública 41 22. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ 41 22.1. Riscos de danys a tercers 41 22.2. Mesures de protecció a tercers 41 23. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS 42 24. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS 42 25. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES 42 26. Signatures 67

1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1.1. Identificació de les obres 1.2. Objecte 2. PROMOTOR - PROPIETARI 3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 4. DADES DEL PROJECTE 4.1. Autor/s del projecte 4.2. Coordinador de Seguretat durant l'elaboració del projecte 4.3. Tipologia de l'obra 4.4. Situació 4.5. Comunicacions 4.6. Subministrament i Serveis 4.7. Localització de serveis assistencials 4.8. Pressupost d'execució material del projecte 4.9. Termini d'execució 4.10. Mà d'obra prevista 4.11. Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra 4.12. Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra 4.13. Maquinària prevista per a executar l'obra 5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS 5.1. Instal·lació elèctrica provisional d'obra 5.2. Instal·lació d'aigua provisional d'obra 5.3. Instal·lació de sanejament 5.4. Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis 6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL 6.1. Serveis higiènics 6.2. Vestuaris 6.3. Menjador 6.4. Local de descans 6.5. Local d'assistència a accidentats 7. ÀREES AUXILIARS 7.1. Centrals i plantes 7.2. Tallers 7.3. Zones d'apilament. Magatzems 8. TRACTAMENT DE RESIDUS 9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES 9.1. Manipulació 9.2. Delimitació / condicionament de zones d'apilament 10. CONDICIONS DE L'ENTORN 10.1. Serveis afectats 10.2. Servituds 10.3. Característiques meteorològiques 10.4. Característiques del terreny 10.5. Característiques de l'entorn 11. UNITATS CONSTRUCTIVES

3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 5 5 5 5 5 5 5 6 7 7 8 9 9 10 10 11 11 11 11 12 12 12 13 14 14 14 15 16 16 16 17 17 17 17 Pàgina: 1

Pàgina: 2

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT MEMÒRIA Redactor E.S.S. Titulació/ns Col·legiat núm. Despatx professional Població

1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1.1.

David Gil Gil Arquitecte tècnic 13.549 Ajuntament de Lliçà d'Amunt Lliçà d'Amunt

Identificació de les obres Les obres a les que es refereix el present estudi són les de pavimentació de la part restant dels carrers Bosc de la Riera i Pica d’Estats que encara presenten una superfície de terres de trànsit compactades.

1.2.

: : : : :

4. DADES DEL PROJECTE 4.1.

Objecte

Autor del projecte Titulació/ns Col·legiat núm. Despatx professional Població

El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres del Projecte objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es. En el present Estudi de Seguretat i Salut s'ha dut a terme un estudi aprofundit dels riscos inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per garantir la seguretat de les persones en l'execució de les obres en compliment del que determina la Llei 3/2007 del 4 de juliol de l’obra pública en el seu article 18.3.h). D’aquesta manera, s’integra en el Projecte Executiu/Constructiu, les premisses bàsiques per a les quals el/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i humans necessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de treball, de conformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que haurà/n de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació a l’inici de les obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura davant l’Autoritat Laboral. En cas de què sigui necessari implementar mesures de seguretat no previstes en el present Estudi, a petició expressa del coordinador de seguretat i salut en fase d'execució de l'obra, el contractista elaborarà el corresponent annex al Pla de Seguretat i Salut de l'obra que desenvoluparà i determinarà les mesures de seguretat a dur a terme amb la memòria, plec de condicions, amidaments, preus i pressupost que li siguin d'aplicació si n'és el cas.

Autor/s del projecte

4.3.

Promotor NIF Adreça Població Representant : NIF

: : :

L’obra consisteix en la creació de subbase, base i capa de rodadura de la part restant dels carrers Bosc de la Riera i Pica d’Estats, així com la creació d’una cuneta de secció triangular per al drenatge de les aigües pluvials.

4.4.

Situació Emplaçament Codi Postal Població

4.5.

4.6.

Ajuntament de Lliçà d'Amunt P-0810600-G C/ Anselm Clavé, 73 Lliçà d'Amunt Ignasi Simón i Ortoll, Alcalde-President de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt. 35063186-P

: : :

Carrers Bosc de la Riera i Pica d’Estats 08186 Lliçà d’Amunt

Accés pel vial existent des del polígon de la Font del Ràdium de Granollers

Comunicacions

Subministrament i Serveis Aigua Telefonia Electricitat

Sanejament

Pàgina: 3

David Gil Gil Arquitecte tècnic 13.549 Ajuntament de Lliçà d'Amunt Lliçà d'Amunt

Tipologia de l'obra

Carretera

2. PROMOTOR - PROPIETARI

: : : : :

És present una canonada d’abastament al Barri de Can Xicota i altres nuclis menors. És present una línia soterrada a la pròpia secció del carrer i altre aèria que discorre paral·lela a tot l’àmbit d’actuació. És present una xarxa de mitja tensió que travessa perpendicular al carrer del Bosc de la Riera, prop del Riu Tenes i del Torrent de Can Comes. : És present el clavegueram de gran part del barri de Can Xicota i altres nuclis menors, el qual discorre per la secció del carrer a tot l’àmbit d’actuació. Pàgina: 4

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

4.7.

4.8.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

ACCESSORIS GENÈRICS PER A TUBS DE FOSA CIMENTS CLAUS DISPOSICIÓ DE RESIDUS FILFERROS FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR AMB FIBRES FORMIGONS PER A PAVIMENTS LLIGANTS HIDROCARBONATS MAONS CERÀMICS MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT NEUTRES PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE FOSA PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ SORRES TAULONS TERRES TUBS DE FOSA DÙCTIL TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

Localització de serveis assistencials, salvament i seguretat i mitjans d'evacuació Emergències

Tel. 112

Policia Local

C. de Rafael Casanovas, 8, Lliçà d'Amunt Tel. 93 860 70 80

Protecció Civil

Av. dels Països Catalans, 58, Lliçà d'Amunt Tel. 93 841 65 41

Casal de la Gent Gran

C. de Folch i Torres, 102, Lliçà d'Amunt Tel. 93 841 61 55

Àrea Bàsica de Salut Vall del Tenes

Ctra. de Caldes a Granollers, s/n, Lliçà d'Amunt Tel. 93 841 52 50

Hospital General de Granollers

Avinguda Francesc Ribas s/n, Granollers Tel: 93 842 50 00

4.13.

Pressupost d'execució material del projecte El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de 78.426,28 €. (setanta-vuit mil quatre-cents vint-i-sis euros amb vint-i-vuit cèntims).

4.9.

Termini d'execució El termini estimat de duració dels treballs d’execució de l’obra és de 2 mesos.

4.10.

Mà d'obra prevista L’estimació de mà d’obra en punta d’execució és de 5 persones.

4.11.

Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra Oficial 1a Oficial 1a soldador Oficial 1a electricista Oficial 1a muntador Oficial 1a d'obra pública Oficial 1a jardiner Ajudant muntador Ajudant jardiner Manobre Manobre especialista

4.12.

Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra ABALISAMENT PER A VIALITAT Pàgina: 5

Maquinària prevista per a executar l'obra Compressor amb un martell pneumàtic Compressor amb dos martells pneumàtics Retroexcavadora amb martell trencador Pala carregadora mitjana, sobre pneumàtics Pala carregadora sobre pneumàtics de 8 a 14 t Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 t Pala excavadora giratoria sobre pneumàtics de 15 a 20 t Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t Retroexcavadora mitjana Bulldòzer sobre cadenes, de 7 a 10 t Bulldòzer sobre cadenes, d'11 a 17 t, amb escarificadora Fresadora de càrrega automàtica Motoanivelladora petita Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t Compactador duplex manual de 700 kg Picó vibrant amb placa de 60 cm Maquinària per transports a l'abast de l'empresa constructora. Camió per a transport de 7 t Camió per a transport de 12 t Camió per a transport de 24 t Camió cisterna de 8 m3 Camió grua Camió grua de 3 t Canon manteniment abocador i abocament de terres i runes Camió cisterna per a reg asfàltic Formigonera de 165 l Estenedora per a paviments de formigó Estenedora per a paviments de mescla bituminosa Estenedora de granulat Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsat pneumàtic Pàgina: 6

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Escombradora autopropulsada Planta de formigó per a 60 m3/h Màquina per a pintar bandes de vial autopropulsada Martell trencador manual Remolinador mecànic Regle vibratori Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic Motoserra

5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS

5.1.

Instal·lació elèctrica provisional d'obra És faran els tràmits adients, per tal que la companyia subministradora d’electricitat o una acreditada faci la connexió des de la línia subministradora fins els quadres on s’ha d’instal·lar la caixa general de protecció i els comptadors, des dels quals els Contractistes procediran a muntar la resta de la instal·lació elèctrica de subministrament provisional a l’obra, conforme al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, segons el projecte d’un instal·lador autoritzat.

Es realitzarà una distribució sectoritzada, que garanteixi l’adient subministrament a tots els talls i punts de consum de l’obra, amb conductor tipus V -750 de coure de seccions adequades canalitzades en tub de PVC, rígid blindat o flexible segons el seu recorregut, però sempre amb l’apantallament suficient per a resistir al pas de vehicles i trànsit normal d’una obra. La instal·lació elèctrica tindrà una xarxa de protecció de terra mitjançant cable de coure nu que estarà connectat a una javelina, plaques de connexió al terra, segons càlcul del projectista i comprovació de l’instal·lador. Les mesures generals de seguretat en la instal·lació elèctrica són les següents: x

Connexió de servei Es realitzarà d’acord amb la companyia de subministrament. La seva secció vindrà determinada per la potència instal·lada. Existirà un mòdul de protecció (fusibles i limitadors de potència). Estarà situada sempre fora de l’abast de la maquinària d’elevació i les zones sense pas de vehicles. Quadre General Disposarà de protecció vers als contactes indirectes mitjançant diferencial de sensibilitat mínima de 300 mA. Per a enllumenat i eines elèctriques de doble aïllament la seva sensibilitat caldrà que sigui de 30 mA. Disposarà de protecció vers als contactes directes per tal que no hi existeixin parts en tensió al descobert (embornals, cargols de connexió, terminals automàtics, etc.). Disposarà d’interruptors de tall magnetotèrmics per a cadascú dels circuits independents. Els dels aparells d’elevació hauran de ser de tall omnipolar (tallaran tots els conductors, inclòs el neutre). Anirà connectat a terra (resistència màxima 78 :). A l’inici de l’obra es realitzarà una connexió al terra provisional que haurà d’estar connectada a l’anell de terres, tot seguit després de realitzats els fonaments. Estarà protegida de la intempèrie. És recomanable l'ús de clau especial per a la seva obertura. Se senyalitzarà amb senyal normalitzada d’advertència de risc elèctric (R.D. 485/97).

Pàgina: 7

Conductors Disposaran d’un aïllament de 1000 v de tensió nominal, que es pot reconèixer per la seva impressió sobre el mateix aïllament. Els conductors aniran soterrats, o grapats als paraments verticals o sostres allunyats de les zones de pas de vehicles i / o persones. Les empiuladures hauran de ser realitzades mitjançant „jocs“ d’endolls, mai amb regletes de connexió, retorciments i embetats. Quadres secundaris Seguiran les mateixes especificacions establertes pel quadre general i hauran de ser de doble aïllament. Cap punt de consum pot estar a més de 25 m d’un d’aquests quadres. Encara que la seva composició variarà segons les necessitats, l’aparellatge més convencional dels equips secundaris per planta és el següent: ·1 Magnetotèrmic general de 4P : 30 A. ·1 Diferencial de 30 A : 30 mA. ·1 Magnetotèrmic 3P : 20 mA. ·4 Magnetotèrmics 2P : 16 A. ·1 Connexió de corrent 3P + T : 25 A. ·1 Connexió de corrent 2P + T : 16 A. ·2 Connexió de corrent 2P : 16 A. ·1 Transformador de seguretat : (220 v./ 24 v.). ·1 Connexió de corrent 2P : 16 A. Connexions de corrent Aniran proveïdes d’embornals de connexió al terra, excepció feta per a la connexió d’equips de doble aïllament. S’empararan mitjançant un magnetotèrmic que faciliti la seva desconnexió. Es faran servir els següents colors: · Connexió de 24 v : Violeta. · Connexió de 220 v : Blau. · Connexió de 380 v : Vermell No s’empraran connexions tipus „lladre“. Maquinària elèctrica Disposarà de connexió a terra. Els aparells d’elevació aniran proveïts d’interruptor de tall omnipolar. Es connectaran a terra el guiament dels elevadors i els carrils de grua o d’altres aparells d’elevació fixos. L’establiment de connexió a les bases de corrent, es farà sempre amb clavilla normalitzada. Enllumenat provisional El circuit disposarà de protecció diferencial d’alta sensibilitat, de 30 mA. Els portalàmpades haurà de ser de tipus aïllant. Es connectarà la fase al punt central del portalàmpades i el neutre al lateral més pròxim a la virolla. Els punts de llum a les zones de pas s’instal·laran als sostres per tal de garantir-ne la inaccessibilitat a les persones. Enllumenat portàtil Pàgina: 8

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

5.2.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

La tensió de subministrament no ultrapassarà els 24 v o alternativament disposarà de doble aïllament, Classe II de protecció intrínseca en previsió de contactes indirectes. Disposarà de mànec aïllant, carcassa de protecció de la bombeta amb capacitat anticops i suport de sustentació.

Instal·lació d'aigua provisional d'obra Per part del Contractista Principal, es realitzaran les gestions adients davant de la companyia subministradora d’aigua, perquè instal·lin una derivació des de la canonada general al punt on s’ha de col·locar el corresponent comptador i puguin continuar la resta de la canalització provisional per l'interior de l’obra.

5.3.

La distribució interior d’obra podrà realitzar-se amb canonada de PVC flexible amb els ronsals de distribució i amb canya galvanitzada o coure, dimensionat segons les Normes Bàsiques de l’Edificació relatives a fontaneria en els punts de consum, tot allò garantit en una total estanquitat i aïllament dialèctric en les zones necessàries.

Instal·lació de sanejament

Des del començament de l’obra, es connectaran a la xarxa de clavegueram públic, les instal·lacions provisionals d’obra que produeixin abocaments d’aigües brutes. Si es produís algun retard en l’obtenció del permís municipal de connexió, s’haurà de realitzar, a càrrec del contractista, una fossa sèptica o pou negre tractat amb bactericides.

5.4.

Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis

Per als treballs que comportin la introducció de flama o d’equip productor d’espurnes a zones amb risc d’incendi o d’explosió, caldrà tenir un permís de forma explícita, fet per una persona responsable, on al costat de les dates inicial i final, la naturalesa i la localització del treball, i l’equip a usar, s’indicaran les precaucions a adoptar respecte als combustibles presents (sòlids, líquids, gasos, vapors, pols), neteja prèvia de la zona i els mitjans addicionals d’extinció, vigilància i ventilació adequats. Les precaucions generals per la prevenció i la protecció contra incendis seran les següents La instal·lació elèctrica haurà d’estar d’acord amb allò establert a la Instrucció M.I.B.T. 026 del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió per a locals amb risc d’incendis o explosions. Es limitarà la presència de productes inflamables en els llocs de treball a les quantitats estrictament necessàries perquè el procés productiu no s’aturi. La resta es guardarà en locals diferents al de treball, i en el cas que això no fos possible es farà en recintes aïllats i condicionats. En tot cas, els locals i els recintes aïllats compliran allò especificat a la Norma Tècnica „MIE-APQ-001 Almacenamiento de líquidos inflamables y combustibles“ del Reglament sobre Emmagatzematge de Productes Químics. S’instal·laran recipients contenidors hermètics i incombustibles en què s’hauran de dipositar els residus inflamables, retalls, etc. Es col·locaran vàlvules antirretorn de flama al bufador o a les mànegues de l’equip de soldadura oxiacetilènica. L’emmagatzematge i ús de gasos liquats compliran amb tot allò establert a la instrucció MIE-AP7 del vigent Reglament d’Aparells a pressió en la norma 9, apartats 3 i 4 en allò referent a l’emmagatzematge, la utilització, l’inici del servei i les condicions particulars de gasos inflamables. Els camins d’evacuació estaran lliures d’obstacles. Existirà una senyalització indicant els llocs de prohibició de fumar, situació d’extintors, camins d’evacuació, etc. Pàgina: 9

Han de separar-se clarament els materials combustibles els uns dels altres, i tots ells han d’evitar qualsevol tipus de contacte amb equips i canalitzacions elèctriques. La maquinària, tant fixa com mòbil, accionada per energia elèctrica, ha de tenir les connexions de corrent ben realitzades, i en els emplaçaments fixos, se l’haurà de proveir d’aïllament al terra. Tots els devessalls, ensegellats i deixalles que es produeixin pel treball han de ser retirats amb regularitat, deixant nets diàriament els voltants de les màquines. Les operacions de transvasament de combustible han d’efectuar-se amb bona ventilació, fora de la influencia d’espurnes i fonts d’ignició. Han de preveure’s també les conseqüències de possibles vessaments durant l’operació, pel que caldrà tenir a mà, terra o sorra. La prohibició de fumar o encendre qualsevol tipus de flama ha de formar part de la conducta a seguir en aquests treballs. Quan es transvasin líquids combustibles o s’omplin dipòsits hauran de parar-se els motors accionats amb el combustible que s’està transvasant. Quan es fan regates o forats per permetre el pas de canalitzacions, han d’obturar-se ràpidament per evitar el pas de fum o flama d’un recinte de l’edifici a un altre, evitant-se així la propagació de l’incendi. Si aquests forats s’han practicat en parets tallafocs o en sostres, la mencionada obturació haurà de realitzar-se de forma immediata i amb productes que assegurin l’estanquitat contra fum, calor i flames. En les situacions descrites anteriorment (magatzems, maquinària fixa o mòbil, transvasament de combustible, muntatge d’instal·lacions energètiques) i en aquelles, altres en què es manipuli una font d’ignició, cal col·locar extintors, la càrrega i capacitat dels quals estigui en consonància amb la naturalesa del material combustible i amb el seu volum, així com sorra i terra a on es maneguin líquids inflamables, amb l’eina pròpia per estendre-la. En el cas de grans quantitats d’aplecs, emmagatzement o concentració d’embalatges o devessalls, han de completar-se els mitjans de protecció amb mànegues de rec que proporcionin aigua abundant. Emplaçament i distribució dels extintors a l’obra

Els principis bàsics per l’emplaçament dels extintors, són: Els extintors manuals es col·locaran, senyalitzats, sobre suports fixats a paraments verticals o pilars, de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m del sòl. En àrees amb possibilitats de focs „A“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 25 m. En àrees amb possibilitats de focs „B“, la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no excedirà de 15 m. Els extintors mòbils hauran de col·locar-se en aquells punts on s’estimi que existeix una major probabilitat d’originar-se un incendi, a ser possible, pròxims a les sortides i sempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. En locals grans o quan existeixin obstacles que dificultin la seva localització, s’assenyalarà convenientment la seva ubicació.

6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL Les instal·lacions provisionals d’obra s’adaptaran a les característiques especificades als articles 15 i ss del R.D. 1627/97, de 24 d’octubre, relatiu a les DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. Per al servei de neteja d'aquestes instal·lacions higièniques, es responsabilitzarà a una persona o un equip, els quals podran alternar aquest treball amb altres propis de l’obra. Per l’execució d’aquesta obra, es disposarà de les instal·lacions del personal que es defineixen i detallen tot seguit:

6.1.

Serveis higiènics Pàgina: 10

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

7. ÀREES AUXILIARS Cabines d’evacuació

S’ha d’instal·lar una cabina d’1,5 m2 x 2,3 m d’altura, dotada de placa turca, com a mínim, per a cada 25 persones

6.5.

7.1.

Estaran ubicades estratègicament en funció de les necessitats de l’obra. En el trànsit de vehicles als seus accessos es tindrà molta cura pel que fa a l’ordre, abalisament i senyalització, amb una amplada mínima de la zona de rodadura de 6 m i pòrtic de gàlib de limitació en altura, mínima de 4 m.

Local d'assistència a accidentats

L’accés a la instal·lació resta restringida exclusivament al personal necessari per a la seva explotació, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota persona en el radi de gir de la dragalina. Tots els accessos o passarel·les situats a altures superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana reglamentària d’1 m d’altura.

En aquells centres de treball que ocupin simultàniament més de 50 treballadors durant més d’un mes, s’establirà un recinte destinat exclusivament a les cures del personal d’obra. Els locals de primers auxilis disposaran, com a mínim, de:

Centrals i plantes

una farmaciola, una llitera, una font d’aigua potable.

Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas susceptibles de possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudament senyalitzats. Els buits horitzontals estaran condemnats i, si no fos possible com en el cas de la fossa del skip, es disposarà de baranes laterals reglamentàries d’1 m d’altura i topall per a rodadura de vehicles.

El material i els locals de primers auxilis hauran d’estar senyalitzats clarament i situats a prop dels llocs de treball.

La construcció de l’estacada destinada a la contenció i separació d’àrids, serà ferma i arriostrada en previsió de bolcades.

El terra i les parets del local d’assistència a accidentats, han de ser impermeables, pintats preferiblement en colors clars. Lluminós, caldejat a l’estació freda, ventilat si fos necessari de manera forçada en cas de dependències subterrànies. Haurà de tenir a la vista el quadre d’adreces i telèfons dels centres assistencials més pròxims, ambulàncies i bombers.

Les sitges de ciment no seran hermètiques, per evitar l’efecte de la pressió. La boca de recepció de la sitja estarà condemnada amb un sòlid engraellat o relliga metàl·lica. La tapa disposarà de barana perimetral reglamentària d’1 m d’altura. L’accés mitjançant escala „de gat“ estarà protegida mitjançant argolles metàl·liques (Ø 0,80 m) a partir de 2 m de l’arrancada.

En obres a les quals el nivell d’ocupació simultani estigui entre els 25 i els 50 treballadors, el local d’assistència a accidentats podrà ser substituït per un armari farmaciola emplaçat a l’oficina d’obra. L’armari farmaciola, custodiat pel socorrista de l’obra, haurà d’estar dotat com a mínim de: alcohol, aigua oxigenada, pomada antisèptica, gases, benes sanitàries de diferents grandàries, benes elàstiques compressives autoadherents, esparadrap, tiretes, mercurocrom o antisèptic equivalent, analgèsics, bicarbonat, pomada per a picades d’insectes, pomada per a cremades, tisores, pinces, dutxa portàtil per a ulls, termòmetre clínic, caixa de guants esterilitzats i torniquet. Per a contractacions inferiors, podrà ser suficient disposar d’una farmaciola de butxaca o portàtil, custodiada per l’encarregat.

La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Les operacions de manteniment preventiu es realitzaran de conformitat a les instruccions del fabricant o importador.

7.2.

Tallers Estaran ubicats estratègicament en funció de les necessitats de l’obra.

El Servei de Prevenció de l’empresa contractista establirà els medis materials i humans addicionals per tal d’efectuar la Vigilància de la Salut d’acord al que estableix la llei 31/95. A més, es disposarà d’una farmaciola portàtil amb el contingut següent:

desinfectants i antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, benes, esparadrap, apòsits adhesius, estisores, pinces, guants d’un sol ús.

De forma general els locals destinats a tallers, tindran les següents dimensions mínimes (descomptats els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i/o materials): 3 m d’altura de pis a sostre, 2 m2 de superfície i 10 m3 de volum per treballador. La circulació del personal i els materials estarà ordenada amb molta cura, abalisada i senyalitzada, amb una amplada mínima de la zona de pas de personal (sense càrrega) d’1,20 m 2 per a passadissos principals (1 m en passadissos secundaris) independent de les vies de manutenció mecànica de materials. En zones de pas, la separació entre màquines i/o equips mai no serà inferior a 0,80 m (comptat des del punt més sortint del recorregut de l’òrgan mòbil més pròxim). Al voltant dels equips que generin calor radiant, es mantindrà un espai lliure no inferior a 1,50 m, estaran apantallats i disposaran de mitjans portàtils d’extinció adequats. Les instal·lacions provisionals suspeses sobre zones de pas estaran canalitzades a una altura mínima d’1,90 m sobre el nivell del paviment.

El material de primers auxilis es revisarà periòdicament, i es reposarà de manera immediata el material utilitzat o caducat. Pàgina: 11

La intensitat mínima d’il·luminació, en els llocs d’operació de les màquines i equips, serà de 200 lux. La il·luminació d’emergència serà capaç de mantenir, al menys durant una hora, una intensitat Pàgina: 12

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

de 5 lux, i la seva font d’energia serà independent del sistema normal d’il·luminació.

prèviament i s’aïllaran els productes corresponents de independentment de la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat.

L’accés, als diferents tallers provisionals d’obra, ha de restar restringit exclusivament al personal adscrit a cada un d’ells, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota persona en el radi d’actuació de càrregues suspeses, així com en els de desplaçament i servituds de màquines i/o equips. Tots els accessos o passarel·les situades a altures superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana reglamentària d’1 m d’altura.

9.1.

Els materials emmagatzemats a l’obra, hauran de ser els compresos entre els valors „mínims-màxims“, segons una adequada planificació, que impedeixi estacionaments de materials i/o equips inactius que puguin ésser causa d’accident. Els Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulació manual o mecànica dels materials apilats, hauran estat previstos en la planificació dels treballs. Les zones d’apilament provisional estaran balisades, senyalitzades i il·luminades adequadament. De forma general el personal d’obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formació adequada respecte als principis de manipulació manual de materials. De forma més singularitzada, els treballadors responsables de la realització de maniobres amb mitjans mecànics, tindran una formació qualificada de les seves comeses i responsabilitats durant les maniobres.

8. TRACTAMENT DE RESIDUS

Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que això comporti. Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, no detectades prèviament, que continguin o hagin pogut contenir productes tòxics i contaminants, es buidaran Pàgina: 13

Manipulació En funció de l’agent contaminant, del seu TLV, dels nivells d’exposició i de les possibles vies d’entrada a l‘organisme humà, el Contractista haurà de reflectir en el seu Pla de Seguretat i Salut les mesures correctores pertinents per a establir unes condicions de treball acceptables per als treballadors i el personal exposat, de forma singular a: Amiant. Plom. Crom, Mercuri, Níquel. Sílice. Vinil. Urea formol. Ciment. Soroll. Radiacions. Productes tixotròpics (bentonita) Pintures, dissolvents, hidrocarburs, coles, resines epoxi, greixos, olis. Gasos liquats del petroli. Baixos nivells d’oxigen respirable. Animals. Entorn de drogodependència habitual.

Zones d'apilament. Magatzems

Al projecte s’ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblement s’originaran i les instal·lacions de reciclatge més properes per tal que el Contractista triï el lloc on portarà els seus residus de construcció.

evacuats

L’assessoria d’Higiene Industrial comprendrà la identificació, quantificació, valoració i propostes de correcció dels factors ambientals, físics, químics i biològics, dels materials i/o substàncies perilloses, per a fer-los compatibles amb les possibilitats d’adaptació de la majoria (gairebé totalitat) dels treballadors i/o tercers aliens exposats. Als efectes d’aquest projecte, els paràmetres de mesura s’establirà mitjançant la fixació dels valors límit TLV (Threshold Limits Values) que fan referència als nivells de contaminació d’agents físics o químics, per sota dels quals els treballadors poden estar exposats sense perill per a la seva salut. El TLV s’expressa amb un nivell de contaminació mitjana en el temps, per a 8 h/dia i 40 h/setmana.

Les operacions de manteniment preventiu de la maquinària es realitzaran de conformitat a les instruccions del fabricant o importador.

El Contractista és responsable de gestionar els sobrants de l’obra de conformitat amb les directrius del D. 201/1994, de 26 de juliol, i del R.D. 105/2008, d'1 de febrer, regulador dels enderrocs i d’altres residus de construcció, a fi i efecte de minimitzar la producció de residus de construcció com a resultat de la previsió de determinats aspectes del procés, que cal considerar tant en la fase de projecte com en la d’execució material de l’obra i/o l’enderroc o desconstrucció.

ser

El Contractista es responsable d’assegurar-se per mediació de l’Àrea d’Higiene Industrial del seu Servei de Prevenció, la gestió del control dels possibles efectes contaminants dels residus o materials emprats a l’obra, que puguin generar potencialment malalties o patologies professionals als treballadors i/o tercers exposats al seu contacte i/o manipulació.

La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

7.3.

per

9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES

Les emanacions de pols, fibres, fums, gasos, vapors o boirines disposaran d’extracció localitzada, en la mesura del possible, evitant la seva difusió per l’atmosfera. En els tallers tancats, el subministrament d’aire fresc i net per hora i ocupant serà, al menys, de 30 a 50 m3, llevat que s’efectuï una renovació total d’aire diversos cops per hora (no inferior a 10 cops).

l’excavació

9.2.

Delimitació / condicionament de zones d'apilament Les substàncies i/o els preparats es rebran a l’obra etiquetats de forma clara, indeleble i com a mínim amb el text en idioma espanyol. L’etiqueta ha de contenir: a. Denominació de la substància d’acord amb la legislació vigent o en el seu defecte nomenclatura de la IUPAC. Si és un preparat, la denominació o nom comercial. b. Nom comú, si és el cas. c. Concentració de la substància, si és el cas. Si és tracta d’un preparat, el nom químic de les substàncies presents. d. Nom, direcció i telèfon del fabricant, importador o distribuïdor de la substància o preparat perillós. e. Pictogrames i indicadors de perill, d’acord amb la legislació vigent. f. Riscos específics, d’acord amb la legislació vigent. Pàgina: 14

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

g. Consells de prudència, d’acord amb la legislació vigent. h. El número CEE, si en té. i. La quantitat nominal del contingut (per preparats).

Cal tenir en compte que, en aquest tipus d’obres, l’àmbit pot ser permanent al llarg de tota l’obra o que pot ser necessari distingir entre l’àmbit de l’obra (el de projecte) i l’àmbit dels treballs en les seves diferents fases, a fi de permetre la circulació de vehicles i vianants o l’accés a edificis i guals.

El fabricant, l’importador o el distribuïdor haurà de facilitar al Contractista destinatari, la fitxa de seguretat del material i/o la substància perillosa, abans o en el moment del primer lliurament.

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats amb el procés constructiu.

Les condicions bàsiques d’emmagatzematge, apilament i manipulació d’aquests materials i/o substàncies perilloses, estaran adequadament desenvolupades en el Pla de Seguretat del Contractista, partint de les següents premisses: x

Situació de casetes i contenidors Explosius Es col·locaran, preferentment, a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra.

L’emmagatzematge es realitzarà en polvorins/minipolvorins que s’ajustin als requeriments de les normes legals i reglaments vigents. Estarà adequadament senyalitzada la presència d’explosius i la prohibició de fumar. x

Si per les especials característiques de l’obra no és possible la ubicació de les casetes a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra, ni és possible el seu trasllat dins d’aquest àmbit, ja sigui durant tota l’obra o durant alguna de les seves fases, s’indicaran al PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.

Comburents, extremadament inflamables i fàcilment inflamables Les casetes, els contenidors, els tallers provisionals i l’aparcament de vehicles d’obra, es situaran segons s’indica en l’apartat “Àmbit d’ocupació de la via pública”.

Emmagatzematge en lloc ben ventilat. Estarà adequadament senyalitzada la presència de comburents i la prohibició de fumar.

10.1.

Serveis afectats

Estaran separats els productes inflamables dels comburents. S’ha previst que l’obra s’executi sense afectar cap dels serveis existents, i per això es prendrà cura amb les cales necessàries per tal de localitzar la situació i profunditat dels mateixos abans d’obrar, prenent les mesures oportunes de modificació del disseny de la secció necessàries aital fi.

El possible punt d’ignició més pròxim estarà suficientment allunyat de la zona d’apilament. x

Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció

Estarà adequadament senyalitzada la seva presència i disposarà de ventilació eficaç.

Els Plànols i d’altra documentació que el Projecte incorpora relatius a l’existència i la situació de serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i en general, d’instal·lacions i estructures d’obra soterrades o aèries tenen un caràcter informatiu i no garanteixen l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no seran objecte de reclamació per mancances i/o omissions. El Contractista ve obligat a la seva pròpia investigació per a la qual cosa sol·licitarà dels titulars d’obres i serveis, plànols de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades, per mitjà del detector de conduccions o per cales. Les adopcions de mesures de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.

Es manipularà amb Equips de Protecció Individual adequats que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb la pell. x

Corrosius, Irritants, sensibilitzants

Estarà adequadament senyalitzada la seva presència. Es manipularan amb Equips de Protecció Individual adequats (especialment guants, ulleres i màscara de respiració) que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb la pell i les mucoses de les vies respiratòries.

10.2.

Servituds No es coneix cap servitud existent.

10. CONDICIONS DE L'ENTORN En la documentació del Projecte i en la facilitada pel Promotor, s’incorporen els aspectes relatius a l’existència de possibles servituds en matèria d’aigües, de pas, de mitgera de llums i vistes, de desguàs dels edificis o de les distàncies i les obres intermèdies per a certes construccions i plantacions, tenen un caràcter informatiu i no asseguren l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no podran ser objecte de reclamacions per carències i/o omissions. Com amb els indicats per als serveis afectats, el Contractista està obligat a consultar en el Registre de la Propietat els esmentats extrems. Les despeses generades, les mesures suplementàries de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.

El tret principal de l’entorn on s’executa l’obra és el que es tracta d’una via de comunicació amb el conseqüent perill que ja implica això per la presència d’usuaris, el qual s’haurà d’evitar en la mida del màxim possible, limitant-ne la circulació al màxim durant les obres. Per una altre banda s’ha de tenir molt present la manca d’enllumenat públic, a l’hora de estendre aquesta prohibició quan no s’estigui treballant al vespre i la nit, tot i que s’ha tingut en compte elements d’abalisament lluminós per a reduir al mínim aquest perill. Ocupació del tancament de l’obra S’entén per àmbit d’ocupació el realment afectat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides, contenidors, casetes, etc. Pàgina: 15

10.3.

Característiques meteorològiques Les normals del clima mediterrani a la zona del vallès entre les serralades litoral i prelitoral, amb una Pàgina: 16

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

alçada sobre el nivell del mar de 141m.

10.4.

Característiques del terreny El terreny dels carrers a pavimentar és el tradicional de trànsit format per capes i capes de tot-ú afegides, compactades i meteoritzades amb el pas del temps, amb una marcada llera que els drena de forma longitudinal.

10.5.

Complementant els plantejaments previs realitzats en el mateix sentit per l’autor del projecte, a partir dels suposats teòrics en fase de projecte, el Contractista haurà d’ajustar, durant l’execució de l’obra, l’organització i planificació dels treballs a les seves especials característiques de gestió empresarial, de forma que resti garantida l’execució de les obres amb criteris de qualitat i de seguretat per a cadascuna de les activitats constructives a realitzar, en funció del lloc, la successió, la persona o els mitjans a emprar.

12.3.

Característiques de l'entorn

Donada la senzillesa de les obres, s’ha estimat en fase de projecte una duració de les mateixes de dos mesos.

L’obra es situa en un carrer d’accés a nuclis rurals des del nucli urbà, de poc trànsit, donat que la gran part del trànsit del barri de Can Xicota ja disposa dels seus principals accessos rodats pels camins de Can Riereta i Can Merlès.

El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut haurà de reflectir, les variacions introduïdes respecte, al procés constructiu inicialment previst en el Projecte Executiu/Constructiu i en el present Estudi de Seguretat i Salut.

11. UNITATS CONSTRUCTIVES

13. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU

ENDERROCS ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDÀRIA ENDERROCS O ARRENCADA D'ELEMENTS MOVIMENTS DE TERRES REBAIX DE TERRENY SENSE I AMB TALUSSOS, I PRETALL EN TALUSSOS I REPOSICIÓ EN DESMUNT EXCAVACIÓ DE RASES I POUS REBLIMENTS SUPERFICIALS, TERRAPLENS / PEDRAPLENS CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES FONAMENTS SUPERFICIALS ( RASES - POUS - LLOSES - ENCEPS - BIGUES DE LLIGAT MURS GUIA ) TANCAMENTS I DIVISÒRIES TANCAMENTS EXTERIORS ( OBRA ) TANCAMENTS AMB MALLA PAVIMENTS PAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUBBASES, TERRA, SAULO, BITUMINOSOS I REGS ) PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ COL.LOCACIÓ DE BARANES I SENYALS AMB SUPORTS METÀL.LICS INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ I CANALITZACIONS ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )

Tot projecte constructiu o disseny d’equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar a l’obra, objecte del present Estudi de Seguretat i Salut, s’integrarà en el procés constructiu, sempre d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre), els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre) „Reglas generales de seguridad para máquinas“ (Art.18 RD. 1495/1986 de 26 de maig de 1986), i Normes Bàsiques de l’Edificació, entre altres reglaments connexos, i atenent les Normes Tecnològiques de l’Edificació, Instruccions Tècniques Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d’aplicació obligatòria i/o aconsellada.

14. MEDIAMBIENT LABORAL 14.1.

12.2.

Agents atmosfèrics No existeixen agents atmosfèrics especials que poden afectar a l’obra més enllà de la climatologia i condicions normals de la zona.

14.2.

12. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

12.1.

Determinació del temps efectiu de duració.

Il·luminació Encara que la generalitat dels treballs de construcció es realitzen amb llum natural, hauran de tenir-se presents en el Pla de Seguretat i Salut algunes consideracions respecte a la utilització d’il·luminació artificial, necessària en talls, tallers, treballs nocturns o sota rasant.

El Contractista amb antelació suficient a l’inici de les activitats constructives n’haurà de perfilar l’anàlisi de cada una d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre) i els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre).

Es procurarà que la intensitat lluminosa en cada zona de treball sigui uniforme, evitant els reflexos i enlluernaments al treballador així com les variacions brusques d’intensitat.

Procediments d'execució

En els locals amb risc d’explosió pel gènere de les seves activitats, substàncies emmagatzemades o ambients perillosos, la il·luminació elèctrica serà antideflagrant.

Els aspectes a examinar per a configurar cadascun dels procediments d’execució, hauran de ser desenvolupats pel Contractista i descrits en el Pla de Seguretat i Salut de l’obra.

En els llocs de treball en els que una fallida de l’enllumenat normal suposi un risc per als treballadors, es disposarà d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat.

Ordre d'execució dels treballs

Les intensitats mínimes d’il·luminació artificial, segons els distints treballs relacionats amb la construcció, seran els següents: 25-50 lux Pàgina: 17

En patis de llums, galeries i altres llocs de pas en funció de Pàgina: 18

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

l’ús ocasional - habitual. Operacions en les quals la distinció de detalls no sigui essencial, tals com la manipulació de mercaderies a granel, l’apilament de materials o l’amassat i lligat de conglomerats hidràulics. Baixes exigències visuals. 100 lux : Quan sigui necessària una petita distinció de detalls, com en sales de màquines i calderes, ascensors, magatzems i dipòsits, vestuaris i banys petits del personal. Baixes exigències visuals. 200 lux : Si és essencial una distinció moderada de detalls com en els muntatges mitjans, en treballs senzills en bancs de taller, treballs en màquines, fratasat de paviments i tancament mecànic. Moderades exigències visuals. 300 lux : Sempre que sigui essencial la distinció mitjana de detalls, com treballs mitjans en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general. 500 lux : Operacions en les que sigui necessària una distinció mitja de detalls, tals com treballs d’ordre mitjà en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general. Altes exigències visuals. 1000 lux : En treballs on sigui indispensable una fina distinció de detalls sota condicions de constant contrast, durant llargs períodes de temps, tals com muntatges delicats, treballs fins en banc de taller o màquina, màquines d’oficina i dibuix artístic lineal. Exigències visuals molt altes. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives. 100 lux

14.3.

Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat i Salut pel contractista, per a la prevenció dels riscos produïts pel soroll seran, en ordre d’eficàcia:

Soroll Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, es reprodueix un quadre sobre els nivells sonors generats habitualment en la indústria de la construcció: Compressor Equip de clavar pilots (a 15 m de distància) Formigonera petita < 500 lts. Formigonera mitjana > 500 lts. Martell pneumàtic (en recinte angost) Martell pneumàtic (a l’aire lliure) Esmeriladora de peu Camions i dumpers Excavadora Grua autoportant Martell perforador Mototrailla Tractor d’orugues Pala carregadora d’orugues Pala carregadora de pneumàtics Pistoles fixaclaus d’impacte Esmeriladora radial portàtil Tronçadora de taula per a fusta

.................... ....................

82-94 dB 82 dB

.................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... .................... ....................

72 dB 60 dB 103 dB 94 dB 60-75 dB 80 dB 95 dB 90 dB 110 dB 105 dB 100 dB 95-100 dB 84-90 dB 150 dB 105 dB 105 dB

1er.- Supressió del risc en origen. 2on.- Aïllament de la part sonora. 3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o els nivells de risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives

14.4.

Pols La permanència d’operaris en ambients polserígens, pot donar lloc a les següents afeccions:

Rinitis Asma bronquial Bronquitis destructiva Bronquitis crònica Efisemes pulmonars Neumoconiosis Asbestosis (asbest – fibrociment - amiant) Càncer de pulmó (asbest – fibrociment - amiant) Mesotelioma (asbest – fibrociment - amiant)

La patologia serà d’un o d’altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració i el temps d’exposició. En la construcció és freqüent l’existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si O2) que és el component que ho fa especialment nociu, com a causant de la neumoconiosis. El problema de presència massiva de fibres d’amiant en suspensió, necessitarà d’un Pla específic de desamiantat que excedeix a les competències del present Estudi de Seguretat i Salut, i que haurà de ser realitzat per empreses especialitzades. La concentració de pols màxima admissible en un ambient al qual els operaris es trobin exposats durant 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, és en funció del contingut de sílice en suspensió, el que ve donat per la fórmula: 10 C = -------------------------- mg / m3 % Si O2 + 2 Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada “fracció respirable”, que correspon a la pols realment inhalada, ja que, de l’existent en l’ambient, les partícules més grosses són retingudes per la pituïtària i les més fines són expeses amb l’aire respirat, sense haver-se fixat en els pulmons. Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents:

Pàgina: 19

Escombrat i neteja de locals Manutenció de runes Demolicions Treballs de perforació Pàgina: 20

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

9è.- Senyalització dels riscos puntuals per falta d’ordre i neteja. 10è.- Manteniment diari de les condicions d’ordre i neteja. Brigada de neteja. 11è.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs directes i indirectes de cada partida inclosa en el projecte en el que és relatiu al manteniment de l’ordre i neteja inherents a l’operació realitzada.

Manipulació de ciment Raig de sorra Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta Esmerilat de materials Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura Plantes de matxuqueix i classificació Moviments de terres Circulació de vehicles Polit de paraments Plantes asfàltiques

En els punts de radiacions el consultor hauria d’identificar els possibles treballs on es poden donar aquest tipus de radiacions i indicar les mesures protectores a prendre.

14.6.

Són les radiacions amb la longitud d’ona compresa entre 10-6 cm i 10 cm, aproximadament.

A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contra la pols, convé adoptar les següents mesures preventives: ACTIVITAT Neteja de locals Manutenció de runes Demolicions Treballs de perforació Manipulació de ciment

MESURA PREVENTIVA Ús d’aspiradora i regat previ Regat previ Regat previ Captació localitzada en carros perforadors o injecció d’aigua Filtres en sitges o instal·lacions confinades Equips semiautònoms de respiració Addició d’aigua micronitzada sobre la zona de tall Aspiració localitzada

Normalment, no provoquen la separació dels electrons dels àtoms dels que formen part, però no per això deixen de ser perilloses. Comprenen: Radiació ultraviolada (UV), infraroja (IR), làser, microones, ultrasònica i de freqüència de ràdio. Les radiacions no ionitzants són aquelles regions de l’espectre electromagnètic on l’energia dels fotons emesos és insuficient. Es considera que el límit més baix de longitud d’ona per a aquestes radiacions no ionitzants és de 100 nm (nanòmetre) inclosos en aquesta categoria estan les regions comunament conegudes com bandes infraroja, visible i ultraviolada. Els treballadors més freqüents i intensament sotmesos a aquests riscos són els soldadors, especialment els de soldadura elèctrica.

Raig de sorra o granalla Tall o polit de materials ceràmics o lítics Treballs de la fusta, desbarbat i soldadura elèctrica Circulació de vehicles Regat de pistes Plantes de matxuqueix i plantes Aspiració localitzada asfàltiques

Radiacions infraroges Aquest tipus de radiació és ràpidament absorbida per els teixits superficials, produint un efecte d’escalfament. En el cas dels ulls, a l’absorbir-se la calor pel cristal·lí i no dispersar-se ràpidament, pot produir cataractes. Aquest tipus de lesió s’ha considerat la malaltia professional més probable en ferrers, bufadors de vidre i operaris de forns.

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.

14.5.

Radiacions no ionitzants

Ordre i neteja El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d’indicar com pensa fer front a les actuacions bàsiques d’ordre i neteja en la materialització d’aquest projecte, especialment pel que fa a: 1er.- Retirada dels objectes i coses innecessàries. 2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d’apilament. 3er.- Normalització interna d’obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de materials a granel. Pla de manutenció intern d’obra. 4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva utilització. Pla d’evacuació de residus. 5è.- Neteja de claus i restes de material d’encofrat. 6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria. Il·luminació suficient. 7è.- Retirada d’equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport provisionals. 8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos. Pàgina: 21

Totes les fonts de radiació IR intensa hauran d’estar dotades de sistemes de protecció tant propers a la font com sigui possible, per aconseguir la màxima absorció de calor i prevenir que la radiació penetri als ulls dels operaris. En cas d’utilització d’ulleres normalitzades, haurà d’incrementar-se adequadament la il·luminació del recinte, de manera que s’eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull. A les obres de construcció, els treballadors que estan més freqüentment exposats a aquestes radiacions són els soldadors, especialment quan realitzen soldadures elèctriques. Així mateix, s’ha de considerar l’entorn de l’obra, com a possible font de les radiacions. La resposta primària a aquestes absorcions d’energia és de tipus tèrmic, afectant principalment a la pell en forma de: cremades agudes, augment de la dilatació dels vasos capil·lars i un increment de la pigmentació que pot ser persistent. De forma general, tots aquells processos industrials realitzats en calent fins a l’extrem de desprendre llum, generen aquest tipus de radiació. Radiacions visibles L’òrgan afectat més important és l’ull, sent transmeses aquestes longituds d’ona, a través dels mitjans oculars sense apreciable absorció abans d’aconseguir la retina. Radiacions ultraviolades La radiació UV és aquella que té una longitud d’ona entre els 400 nm (nanometres) i els 10 nm. Pàgina: 22

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Queda inclosa dins de la radiació solar, i es genera artificialment per a molts propòsits en indústries, laboratoris i hospitals. Es divideix convencionalment en tres regions: UVA: 315 - 400 nm de longitud d’ona. UVB: 280 - 315 nm de longitud d’ona. UVC: 200 - 280 nm de longitud d’ona. La radiació a la regió UVA, la més propera a l’espectre UV, és emprada àmpliament a la indústria i representa poc risc, pel contrari les radiacions UVB i UVC, són més perilloses. La norma més completa és nord americana i està, acceptada per la WHO (World Health Organization). Les radiacions a les regions UVB i UVC tenen efectes biològics que varien marcadament amb la longitud d’ona, sent màxims entorn als 270 nm (la llàntia de quars amb vapor de mercuri a baixa pressió té una emissió a 254 nm aproximadament). També varien amb el temps d’exposició i amb la intensitat de la radiació. La exposició radiant d’ulls o pell no protegits, per a un període de vuit hores haurà d’estar limitada. La protecció contra la sobreexposició de fonts potents que poden constituir riscos, haurà de dur-se a terme mitjançant la combinació de mesures organitzatives, d’apantallaments o resguards i de protecció personal. Sense oblidar que s’ha d’intentar substituir el que és perillós pel que comporta poc o cap risc, d’acord a la llei de prevenció de riscos laborals. S’haurà de posar especial èmfasi en els apantallaments i en les mesures de substitució, per a minimitzar el tercer, que implica la necessitat de protecció personal. Tots els usuaris de l’equip generador de radiació UV han de conèixer perfectament la naturalesa dels riscos involucrats. En l’equip, o prop d’ell, s’han de disposar senyals d’advertència adequades al cas. La limitació d’accés a la instal·lació, la distància de l’usuari respecte a la font i la limitació del temps d’exposició, constitueixen mesures organitzatives a tenir en compte. No es poden emetre de forma indiscriminada radiacions UV en l’espai de treball, per exemple realitzant l’operació en un recinte confinat o en una àrea adequadament protegida. Dins de l’àrea de protecció, s’ha de reduir la intensitat de la radiació reflexada, emprant pintures de color negre mate. En el cas de fonts potents, on se sospiti que sigui possible una exposició per sobre del valor límit admissible, haurà de disposar-se de mitjans de protecció que dificultin i facin impossible el flux radiant lliure, directe i reflexat. Quant la naturalesa del treball requereixi que l’usuari operi junt a una font de radiació UV no protegida, haurà de fer-se ús dels mitjans de protecció personal. Els ulls estaran protegits amb ulleres o màscara de protecció facial, de manera que s’absorbeixin les radiacions que sobre ells incideixin. Anàlogament, hauran de protegir-se les mans, utilitzant guants de cotó, i la cara, emprant qualsevol tipus de protecció facial. L’exposició dels ulls i pell no protegits a la radiació UV pot conduir a una inflamació dels teixits, temporal o prolongada, amb riscos variables. En el cas de la pell, pot donar lloc a un eritema similar a una cremada solar i, en el cas dels ulls, a una conjuntivitis i queratitis (o inflamació de la còrnia), de resultats imprevisibles. La font és bàsicament el sol però també es troben en les activitats industrials de la construcció: llums fluorescents, incandescents i de descàrrega gasosa, operacions de soldadura (TIG-MIG), bufador d’arc elèctric i làsers. Les mesures de control per a prevenir exposicions indegudes a les radiacions no ionitzants se centren en l’emprament de pantalles, blindatges i Equips de Protecció Individual (per exemple pantalla de soldadura amb visor de cèl·lula fotosensible), procurant mantenir distàncies adequades per a reduir, tenint en compte l’efecte de proporcionalitat inversa al quadrat de la distància, la intensitat de l’energia radiant emesa des de fonts que es propaguen en diferent longitud d’ona. Làser

Pàgina: 23

La missió d’un làser és la de produir un raig d’alta densitat i s’ha emprat en camps tan diversos com cirurgia, topografia o comunicació. Es construeixen unitats amb força polsant o continua de radiació, tant visible com invisible. Aquestes unitats, si són suficientment potents, poden danyar la pell i, en particular, els ulls si estan exposats a la radiació. La unitat polsant d’alta energia és particularment perillosa quan el polze curt de radiació impacte en el teixit causant una amplia lesió al voltant del mateix. Els làsers d’ona continua també poden causar danys en els ulls i la pell. Els de radiació IR i V presentaran perill per a la retina, en forma de cremades; els de radiació UV e IR poden suposar un risc per a la còrnia i el cristal·lí. D’una manera general, la pell és menys sensible a la radiació làser i en el cas d’unitats de radiació V i IR de grans potències, poden ocasionar cremades. Els làsers s’han classificat, d’acord amb els riscos associats al seu ús, en els dos grups i quatre classes següents: j)

Grup A: unitats intrínsecament segures i aquelles que cauen dins de les classes I y II. x Classe I: els nivells d’exposició màxima permissible no poden ser excedits. x Classe II: de risc baix; emissió limitada a 1 mW en menys de 0,25 s, entre 400 nm i 700 nml; es preveuen els riscos per desviament de la radiació reflexada incloent la resposta de centelles.

k) Grup B: tots els làsers presents o de ona continua amb potencia major d’1 mW, com es defineix a les classes IIIa, IIIb i IV respectivament. x Classe IIIa: risc baix; emissió limitada a 5 vegades la corresponent a la classe II; l’ús d’instruments òptics pot resultar perillós. x Classe IIIb: risc mitjà; major límit d’emissió; l’impacte sobre l’ull pot resultar perillós, però no respecte a la reflexió difusa. x Classe IV: risc alt; major límit d’emissió; l’impacte per reflexió difusa pot ser perillós; poden causar foc i cremar la pell. El grau de protecció necessari depèn de la longitud d’ona i de l’energia emesa per la radiació. Qualsevol equip base s’ha de dissenyar d’acord amb mesures de seguretat apropiades, com per exemple, encaixonament protector, obturador d’emissió, senyal automàtica de emissió, etc. Els làsers poden produir llum visible (400-700 nm), alguna radiació UV (200-400 nm), o comunament radiació IR (700 nm – 1 m). A continuació, es presenta una guia de riscos associats amb unitats concretes de raigs làser: a) Amb làsers de la classe IIIa (< 5 mW), s’ha de prevenir únicament la visió directa del raig. b) Amb els de la classe IIIb i potències compreses entre 5 mW y 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte de la radiació directa i de reflexió especular, en els ulls no protegits, que pot resultar perillós. c) Amb làsers de la classe IV i potències majors de 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte de la radiació directa, de les reflexions secundaries i de les reflexions difuses, que pot resultar perillós. A més dels riscos associats a aquest tipus de radiació, s’ha de tenir en compte els deguts a les unitats d’energia elèctrica emprats per a subministrar energia a l’equip làser. A continuació, es dóna un codi de pràctica que cobreix personal, àrea de treball, equip i operació, respectivament, en l’ús de làsers. Tots els usuaris s’han de sotmetre a un examen oftalmològic periòdicament, fent èmfasi especial en les condicions de la retina. Les persones que treballen amb la classe IIIb i IV, tindran al mateix temps un examen mèdic d’inspecció de danys a la pell. d) Amb prioritat a qualsevol autorització, el contractista s’assegurarà que els operaris autoritzats estan degudament entrenats tant en procediment de treball segur com en el coneixement dels riscos potencials associats amb la radiació i equip que la genera. e) Qualsevol exposició accidental que suposi impacte en els ulls, haurà de ser registrada i comunicada al departament mèdic. Pàgina: 24

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

La pràctica amb làser del grup B requereix la mesura general de protecció ocular, però que mai serà utilitzada per visió directa del raig.

l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives. En construcció acostuma a emprar-se monogràficament en l’establiment d’alineacions i nivells topogràfics. Per la seva extrema perillositat, quan el làser estigui enfocat paral·lel al sòl, l’àrea de perill s’haurà d’acordonar. L’Equip de Protecció Individual contra el làser són les ulleres de protecció completa, amb el visor dotat del filtre adequat al tipus de làser que es tracti.

- Àrea de treball: a) L’equip làser s’instal·larà en una àrea o recinte degudament controlats. La il·luminació del recinte haurà de ser tal manera que eviti la dilatació de la pupil·la de l’ull i així disminuir la possibilitat de lesió. b) Els raigs làser reflectits poden ser tant perillosos com els directes, i per tant, hauran d’eliminar-se les superfícies reflectants i polides. c) A l’àrea de treball s’haurà d’investigar periòdicament la presència de qualsevol gas tòxic que pugui generar-se durant el treball, per exemple, l’ozó. d) S’han de col·locar senyals lluminoses d’advertència en totes les zones d’entrada als recintes en els que els làsers funcionin. Quant la senyal estigui en acció, haurà de prohibir-se l’accés al mateix. L’equip de subministrament de potència al làser ha de disposar de protecció especial. e) Allà on sigui necessari, s’ha de prevenir la possibilitat de desviament del raig fora de l’àrea de control, mitjançant proteccions i blindatges. En el cas de radiació IR, ha d’emprar-se materials no inflamables per a proporcionar aquestes barreres físiques al voltant del làser. En aquests casos, s’ha d’evitar la proximitat de materials inflamables o explosius.

14.7.

Radiacions ionitzants Dins de l’àmbit de la construcció existeixen pocs treballs propis en els que es generen aquests tipus de riscos, malgrat que si existeixen situacions on es puguin donar aquest tipus de radiació, com són:

Detecció de defectes de soldadura o esquerdes en canonades, estructures i edificis. Control de densitats “in situ” pel mètode nuclear. Control d’irregularitats en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. Identificació de trajectòries, emprant traçadors en corrents hidràuliques, sediments, moviment de granels, etcètera.

Serà obligació del contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció determinar un procediment de treball segur per a realitzar les esmentades operacions.

- Equip: a) Qualsevol operació de manteniment haurà de dur-se solament si la força està desconnectada. b) Tots els làsers, hauran de disposar de rètols d’advertència que tindran en compte la classe de làser a que correspon i el tipus de radiació visible o invisible que genera l’aparell. c) Quan els aparells que pertanyen al grup B no s’utilitzin, s’hauran de treure les claus de control d’engegada, així com la de control de força, que quedaran custodiades per la persona responsable autoritzada per el treball amb làser en el laboratori. d) Les ulleres protectores normalitzats, hauran de comprovar-se regularment i han de seleccionar-se d’acord amb la longitud d’ona de la radiació emesa per el làser en ús. e) Qualsevol protector de pantalla que s’utilitzi, haurà de ser de material absorbent que previngui la reflexió especular. - Operació: a) Únicament el mínim nombre de persones requerides en l’operació es trobaran dins de l’àrea de control; no obstant, en el cas de làser de la classe IV, al menys dos persones estaran sempre presents durant l’operació. b) Únicament personal autoritzat tindrà permís per a muntar, ajustar i operar l’equip de làser. c) L’equip de làser haurà d’operar el temps mínim requerit per a la realització dels treballs, no es deixarà en funcionament sense estar vigilat. d) Com a procediment de protecció general, hauran d’utilitzar-se ulleres que previnguin el risc de dany ocular. e) L’equip de làser haurà de ser muntat a una alçada que mai superi la corresponent al pit de l’operador. f) S’ha de tenir especial cura en la radiació làser invisible, essent essencial la utilització d’un escut protector al llarg de tota la trajectòria. g) Donat que els làsers polsants presenten un risc incrementat per l’operador, com a guia d’alineació del raig, han d’emprar-se làsers de baixa potència d’heli o neó que pertanyin a la classe II, i no conformar-se amb una indicació somera de la direcció que adoptarà el raig. En aquests casos, sempre s’ha d’utilitzar la protecció ocular. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció en Pàgina: 25

També es pot considerar una possible generació de riscos en treballs realitzats dintre d’un entorn o en proximitat de determinades instal·lacions, com poden ser:

Les instal·lacions on es realitzin exàmens de maletes i embalums en els aeroports; detecció de cartes bomba. Les instal·lacions mèdiques on es realitzin pràctiques de teràpia, mitjançant radiacions ionizants. Les instal·lacions mèdiques on es realitzen pràctiques de diagnòstic amb raigs X amb equips amb un potencial d’operació per disseny, sigui major de 70 Kilovolts. Les instal·lacions mèdiques on es manipula o es tracti material radioactiu, en forma de fonts no segellades, per a ús en teràpia o diagnòstic amb tècniques "in vivo". Les instal·lacions d’ús industrial on es tracti o manipuli material radioactiu. Els acceleradors de partícules o d’investigació o d’ús industrial. Les instal·lacions i equips per a gammagrafía o radiografia industrial, sigui mitjançant l’ús de fonts radioactius o equips emissors de raig X. Els dipòsits de residus radioactius, tant transitoris com definitius. Les instal·lacions on es produeixin, fabriqui, repari o es faci manutenció de fonts o equips generadors de radiacions ionitzants. Control d’irregularitats en l’espessor de blocs de paper, làmines de plàstic i fulles de metall o en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. Estimació de l’antiguitat de substàncies, emprant el carboni-14 o altres isòtops, com l’argó-40 o el fòsfor-32. Il·luminació passiva de rellotges o de sortides d’emergència.

Les funcions de protecció radiològica són responsabilitat del titular de la instal·lació, essent el Consell de Seguretat Nuclear el qui decidirà si han de ser encomanades a un Servei de Protecció Radiològica propi del titular o a una Unitat Tècnica de Protecció Radiològica contractada a l’efecte. La reacció d’un individu a l’exposició a les radiacions depèn de la dosi, del volum i del tipus dels teixits irradiats. Encara que poden ocórrer en combinació, correntment es fa una distinció entre dues classes Pàgina: 26

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

fonamentals d’accidents per radiació, és dir: a) Irradiació externa accidental (per exemple en treballs de radiografiat de soldadura). b) Contaminació radioactiva accidental. Els nivells màxims de dosi permesa han estat fixats tenint en compte que el cos humà pot tolerar una certa quantitat de radiació sense perjudicar el funcionament del seu organisme en general. Aquests nivells són, per a persones que treballen en Zones Controlades (per exemple edifici de contenció de central nuclear) i tenint en compte l’efecte acumulatiu de les radiacions sobre l’organisme, 5 rems per any ó 300 milirems per setmana. Per a detectar i amidar els nivells de radiació, s’empren els comptadors Geiger. Per al control de la dosi rebuda, s’ha de tenir en compte tres factors: a) temps de treball. b) distància de la font de radiació. c) Apantallament. El temps de treball permès s’obté dividint la dosi màxima autoritzada per la dosi rebuda en un moment donat. La dosi rebuda és inversament proporcional al quadrat de la distància a la font de radiació. Els materials que s’empren habitualment com barreres d’apantallament són el formigó i el plom, encara que també se n’usen d’altres com l’acer, totxos massissos de fang, granit, calcària, etc., en general, l’espessor necessari està en funció inversa de la densitat del material. Per a verificar les dosis de radiació rebudes s’utilitzen dosímetres individuals, que poden consistir en una pel·lícula dosimètrica o un estildosímetre integrador de butxaca. Sempre que no s’especifiqui el contrari, el dosímetre individual es durà a la butxaca o davanter de la roba de treball, tenint especial cura en no col·locar els dosímetres sobre cap objecte que absorbeixi radiació (per exemple objectes metàl·lics).

Adoptar Mesures preventives quan no es pugui evitar la manipulació com:

1er.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional a l’exposició al risc d’accident derivat de dita activitat. 2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treball de l’operari, estiguin a la mateixa alçada en què s’ha de treballar amb ells. 3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobre catúfols o contenidors que permetin el seu trasllat a dojo. 4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat, evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material manipulat evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material i l’emplaçament definitiu de la seva posada en obra. 5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidors o palets, en lloc de portar-los d’un en un. 6è.- No tractar de reduir el nombre d’ajudants que recullin i traginin els materials, si això comporta ocupar els oficials o caps d’equip en operacions de manutenció, coincidint en franges de temps perfectament aprofitables per l’avanç de la producció. 7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials a manipular.

Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s’ha de tendir a evitar tota manipulació que no sigui estrictament necessària, en virtut del conegut axioma de seguretat que diu que “el treball més segur és aquell que no es realitza”. Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals:

En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut haurà de tenir en comte les següents premisses: Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant: Pàgina: 27

Ús correcte de les ajudes mecàniques. Ús correcte dels equips de protecció individual. Tècniques segures per a la manipulació de càrregues. Informació sobre el pes i centre de gravetat.

Els principis bàsics de la manutenció de materials

15. MANIPULACIÓ DE MATERIALS

Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir el primer i més accessible. Lliurar el material, no tirar-lo. Col·locar el material ordenat i en cas d’apilat estratificat, que aquest es realitzi en piles estables, lluny de passadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se. Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica i embuatada en empenya i turmells. En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrrega pot mantenir-se en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobre l’espatlla. S’utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cada tipus de material. En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la part posterior del camió i una plataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa. Si durant la descàrrega s’utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles, potes de cabra o similar, disposar la maniobra de tal manera que es garanteixi el que no es vingui la càrrega damunt i que no rellisqui.

Utilització d’ajudes mecàniques. Reducció o redisseny de la càrrega. Actuació sobre l‘organització del treball. Millora de l’entorn de treball.

Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin:

Haurà de dur-se un Llibre de registre, on figurarà les dosis rebudes per cadascun dels treballadors professionalment exposats a radiacions.

Automatització i mecanització dels processos. Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport.

Manejament de càrregues sense mitjans mecànics Per a l’hissat manual de càrregues la totalitat del personal d’obra haurà rebut la formació bàsica necessària, comprometent-se a seguir els següents passos: 1er.2on.3er.4art.5è.6è.7è.8è.-

Apropar-se el més possible a la càrrega. Assentar els peus fermament. Ajupir-se doblegant els genolls. Mantenir l’esquena dreta. Subjectar l’objecte fermament. L’esforç d’aixecar l’han de realitzar els músculs de les cames. Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos. Per al manejament de peces llargues per una sola persona s’actuarà segons els següents criteris preventius: h) Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’altura de l’espatlla. i) Avançarà desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de gravetat de la càrrega. j) Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l’espatlla. Pàgina: 28

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem davanter aixecat. 9è.- És obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes afilades. 10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per homes, pot superar-se puntualment a 50 Kg quan es tracti de descarregar un material per a col·locar-lo sobre un mitjà mecànic de manutenció. En el cas de tractar-se de dones, es redueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament. 11è.- És obligatori la utilització d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entre uns quants, per a suportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició que sigui conegut o convingut per l’equip.

16. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP) Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de MAUP, tot Mitjà Auxiliar dotat de Protecció, Resguard, Dispositiu de Seguretat, Operació seqüencial, Seguretat positiva o Sistema de Protecció Col·lectiva, que originàriament ve integrat, de fàbrica, en l’equip, màquina o sistema, de forma solidària i indisociable, de tal manera que s’interposi, o apantalli els riscos d’abast o simultaneïtat de l’energia fora de control, i els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d’utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d’ús. Els MAUP més rellevants, previstos per a l’execució del present projecte són els indicats a continuació: Tanca advertència malla taronja polietilè (P - 19) Tanca h=2m,planxa acer galv.+pals/3m,daus form.,desmunt. (P - 26) Balisa lluminosa alta intens.estrobos.,desm. (P - 33)

l’EPI. La seva utilització haurà de quedar restringida a l’absència de garanties preventives adequades, per inexistència de MAUP, o en el seu defecte SPC d’eficàcia equivalent. Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normes harmonitzades CE. Sempre de conformitat als R.D. 1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97. El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliurament individualitzat al personal (propi o subcontractat), amb el corresponent avís de recepció signat pel beneficiari. En els casos en què no existeixin normes d’homologació oficial, els equips de protecció individual seran normalitzats pel constructor, per al seu ús en aquesta obra, triats d’entre els que existeixin en el mercat i que reuneixin una qualitat adequada a les respectives prestacions. Per aquesta normalització interna s’haurà de comptar amb el vist-i-plau del tècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució. Al magatzem d’obra hi haurà permanentment una reserva d’aquests equips de protecció, de manera que pugui garantir el subministrament a tot el personal sense que se’n produeixi, raonablement, la seva carència. En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la data de caducitat, la necessitat de facilitar-los a les visites d’obra, etc. Els EPI més rellevants, previstos per a l’execució material del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

19. RECURSOS PREVENTIUS

17. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC) Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes de Protecció Col·lectiva, el conjunt d’elements associats, incorporats al sistema constructiu, de forma provisional i adaptada a l’absència de protecció integrada de major eficàcia (MAUP), destinats a apantallar o condonar la possibilitat de coincidència temporal de qualsevol tipus d’energia fora de control, present en l’ambient laboral, amb els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat garanteix la integritat de les persones o objectes protegits, sense necessitat d’una participació per a assegurar la seva eficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva diferència amb un Equip de Protecció Individual (EPI). En absència d’homologació o certificació d’eficàcia preventiva del conjunt d’aquests Sistemes instal·lats, el contractista fixarà en el seu Pla de Seguretat i Salut, referència i relació dels Protocols d’Assaig, Certificats o Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors, fabricants i/o proveïdors, per al conjunt dels esmentats Sistemes de Protecció Col·lectiva. Els SPC més rellevants previstos per a l’execució del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

18. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d’Equips de Protecció Individual, aquelles peces de treball que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil, individualitzada per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte de la zona del cos protegida, amb una energia fora de control, d’intensitat inferior a la previsible resistència física de Pàgina: 29

La legislació que s’ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obres de construcció està contemplada a la llei 54/2003. D’acord amb aquesta llei, la presència dels recursos preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els següents casos: l) Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin precís el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball. La presència de recursos preventius de cada contractista serà necessari quan, durant l’obra, es desenvolupin treballs amb riscos especials, com es defineixen en el real decret 1627/97. m) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerin perillosos o amb riscos especials. n) Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, si les circumstàncies del cas ho exigissin degut a les condicions de treball detectades. Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que, de forma successiva o simultània, puguin constituir un risc especial per interferència d’activitats, la presència dels ''Recursos preventius'' és, en aquests casos, necessària. Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials, definits a l’annex II del RD 1627/97: 1. Treballs amb riscos especialment greus d’enterrament, enfonsament o caiguda d’altura, per les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l’entorn del lloc de treball. 2. Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial Pàgina: 30

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

gravetat, o pels que la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. 3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obliga a la delimitació de zones controlades o vigilades. 4. Treballs a la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió. 5. Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió. 6. Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra subterranis. 7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. 8. Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit. 9. Treballs que impliquin l’ús d’explosius. 10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. A continuació es detallen, de forma orientativa, les activitats de l’obra del present estudi de seguretat i salut, en base a l’avaluació de riscos d’aquest, que requereixen la presència de recurs preventiu:

ENDERROCS ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDÀRIA MOVIMENTS DE TERRES EXCAVACIÓ DE RASES I POUS INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ CANALITZACIONS ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )

requereixi mesures urgents de protecció o evacuació. x Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis. x Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses. La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i haurà d’utilitzar-se quan, mitjançant aquestes últimes, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. Així mateix, segons s’estableix en el R.D. 1627/97, s’haurà de complir que: 11.Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de senyalitzar-se conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient. 12.Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d’estar senyalitzats conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient. 13.El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepció de les senyals o panells de senyalització. 14.Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista. 15.Quan existeixin línies d’estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l’obra haguessin de circular sota l’estesa elèctrica s’utilitzarà una senyalització d’advertència. La implantació de la senyalització i balisament s’ha de definir en els plànols de l’Estudi de Seguretat i Salut i s’ha de tenir en compte en les fitxes d’activitats, al menys respecte els riscos que no s’hagin pogut eliminar.

21. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA

20. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT Quant a la senyalització de l’obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la que demanda de l’atenció per part dels treballadors i aquella que correspon al tràfic exterior afectat per l’obra. En el primer cas són d’aplicació les prescripcions establertes per el Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen regulats, entre altra normativa, per la Norma 8.3-I.C. de la Direcció General de Carreteres i no és objecte de l’Estudi de Seguretat i Salut. Aquesta distinció no exclou la possible complementació de la senyalització de tràfic durant l’obra quan aquesta mateixa es faci exigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediació d’aquest tràfic. S’ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrat això la seva observació quan és l’apropiada i està ben col·locada, fa que l’individu adopti conductes segures. No és suficient amb col·locar un plafó a les entrades de les obres, si després en la pròpia obra no se senyalitza l’obligatorietat d’utilitzar cinturó de seguretat al col·locar les mires per a realitzar el tancament de façana. La senyalització abundant no garanteix una bona senyalització, ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevol tipus de senyal. El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball haurà d’utilitzar-se sempre que l’anàlisi dels riscos existents, les situacions d’emergència previsibles i les mesures preventives adoptades, posin de manifest la necessitat de: x Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions. x Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que Pàgina: 31

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passos provisionals per a vehicles i vianants, els circuits i trams de senyalització, la senyalització, les mesures de protecció i detecció, els paviments provisionals, les modificacions que comporti la implantació de l’obra i la seva execució, diferenciant, si és cas, les diferents fases d’execució. A aquests efectes, es tindrà en compte el que determina la Normativa per a la informació i senyalització d’obres al municipi i la Instrucció Municipal sobre la instal·lació d’elements urbans a l’espai públic de la ciutat que correspongui. Quan correspongui, d’acord amb les previsions d’execució de les obres, es diferenciarà amb claredat i per cadascuna de les distintes fases de l’obra, els àmbits de treball i els àmbits destinats a la circulació de vehicles i vianants, d’accés a edificis i guals, etc.., i es definiran les mesures de senyalització i protecció que corresponguin a cadascuna de les fases. És obligatori comunicar l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulació de vehicles provocades per les obres, a la Guàrdia Municipal i als Bombers o a l’Autoritat que correspongui. Quan calgui prohibir l’estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà el cartell de “SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL” (1050 X 600 mm), amb 10 dies d’antelació a l’inici dels treballs, tot comunicant-ho a la Guàrdia Municipal o l’Autoritat que correspongui. En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalització corresponent. Pàgina: 32

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

durant els treballs a la planta baixa, el pas per a vianants d’un metre (1 m) d’amplada podrà ocupar part de la calçada en la mesura que calgui. En aquest cas, s’haurà de delimitar i protegir amb tanques l’àmbit del pas de vianants.

No es podrà començar l’execució de les obres sense haver procedit a la implantació dels elements de senyalització i protecció que corresponguin, definits al PLA DE SEGURETAT aprovat.

El contractista de l’obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements de protecció implantats.

Situació de casetes i contenidors.

S’indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.

Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats

21.1.

Normes de Policia x

Control d’accessos

Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l’obra, conformats els tancaments i accessos per els vianants i de vehicles, el contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció definirà, dins del Pla de Seguretat i Salut, el procés per al control d’entrada i sortida de vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils, retroexcavadores) i de personal de manera que garanteixi l’accés únicament a persones autoritzades. -

Quan la delimitació de l’obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies de l’obra, el contractista, al menys haurà de garantir, l’accés controlat a les instal·lacions d’ús comú de l’obra, i haurà d’assegurar que les entrades a l’obra estiguin senyalitzades, i que quedin tancades les zones que puguin presentar riscos x

x x

Situació de grues-torre i muntacàrregues

Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic x

Ocupació del tancament de l’obra

S’entén per àmbit d’ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides, contenidors, casetes, etc. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats amb el procés constructiu. L’amplada màxima a ocupar serà proporcional a l’amplada de la vorera. L’espai lliure per a pas de vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la línia de façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda al menys una franja d’amplada mínima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants. Quan, per l’amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) es permetrà, durant l’execució dels treballs a planta baixa, la col·locació de tanques amb un sortint màxim de seixanta centímetres (60 cm) deixant un pas mínim per a vianants d’un metre (1 m). Per a l’enderrocament de les plantes superiors a la planta baixa, es col·locarà una tanca a la línia de façana i es farà una protecció volada per la retenció d’objectes despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a un metre seixanta centímetres (1,60 cm) Pàgina: 33

Canvis de la Zona Ocupada

Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l’àmbit de domini públic es considerarà una modificació del PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL i s’haurà de documentar i tramitar d’acord amb el R.D. 1627/97.

21.3.

Àmbit d'ocupació de la via pública x

Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent.

Només podran estar emplaçats a l’àmbit de l’obra. Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra

El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d’obra, el valor dels materials emmagatzemats i altres circumstàncies que així ho aconsellin, definirà un procés per garantir l’accés controlat a les instal·lacions que suposin risc personal i/o comú per a l’obra i l’intrusisme a l’interior de l’obra en tallers, magatzems, vestuaris i d’altres instal·lacions d’ús comú o particular.

21.2.

Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d’obra, se situaran en una zona propera a l’obra que permeti aplicar els següents criteris: Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la vorera. A la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la zona d’aparcament de la calçada sense envair cap carril de circulació. Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d’aparcament de la calçada procurant no envair cap carril de circulació i deixant sempre com a mínim un metre (1m) per a pas de vianants a la vorera.

Tanques Situació

Delimitaran el perímetre de l’àmbit de l’obra o, en ordenació entre mitgeres, tancaran el front de l’obra o solar i els laterals de la part de vorera ocupada.

Tipus de tanques

Es formaran amb xapa metàl·lica opaca o a base de plafons prefabricats o d’obra de fàbrica arrebossada i pintada. Les empreses promotores podran presentar a l’Ajuntament per a la seva homologació, si s’escau, el seu propi model de tanca per tal d’emprar-lo en totes les obres que facin. Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm només s’admeten per a proteccions provisionals en operacions de càrrega, desviacions momentànies de trànsit o similars. En cap cas s’admet com a tanca el simple abalisat amb cinta de PVC, malla electrosoldada de ferrallista, xarxa tipus tenis de polipropilè (habitualment de color Pàgina: 34

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

taronja), o elements tradicionals de delimitacions provisionals de zones de risc.

Complements

Totes les tanques tindran balisament lluminós i elements reflectants en tot el seu perímetre.

Manteniment

El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca, eliminant grafittis, publicitat il·legal i qualsevol altre element que deteriori el seu estat original.

descarregar i que establirà el Cap d’Obra prèvia consulta al Coordinador de Seguretat de l’obra. Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les tanques metàl·liques es netejarà el paviment. Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d’evitar abocaments sobre la calçada. Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa Descàrrega

La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l’obra, aprofitant la força de la gravetat, serà per canonades (cotes superiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins els contenidors o tremuges, que hauran de ser cobertes amb lones o plàstics opacs a fi d’evitar pols. Les canonades o cintes d’elevació i transport de material es col·locaran sempre per l’interior del recinte de l’obra.

Apilament.

No es poden acumular terres, runa i deixalles en l’àmbit de domini públic, excepte si és per a un termini curt i si s’ha obtingut un permís especial de l’Ajuntament, i sempre s’ha de dipositar en tremuges o en contenidors homologats.

Accés a l’obra Portes

Les tanques estaran dotades de portes d’accés independent per a vehicles i per al personal de l’obra. No s’admet com a solució permanent d’accés la retirada parcial del tancament.

21.4.

Operacions que afecten l'àmbit públic x

Entrades i sortides de vehicles i maquinària. Vigilància

Personal responsable de l’obra s’encarregarà de dirigir les operacions d’entrada i sortida, avisant els vianants a fi d’evitar accidents.

Aparcament

Fora de l’àmbit del tancament de l’obra no podran estacionar-se vehicles ni maquinària de l’obra, excepte a la reserva de càrrega i descàrrega de l’obra quan existeixi zona d’aparcament a la calçada.

Camions en espera

Si no hi ha espai suficient dins de l’àmbit del tancament de l’obra per acollir els camions en espera, caldrà preveure i habilitar un espai adequat a aquest fi fora de l’obra.

Si no es disposa d’aquesta autorització ni d’espais adequats, les terres es carregaran directament sobre camions per a la seva evacuació immediata. A manca d’espai per a col·locar els contenidors en l’àmbit del tancament de l’obra, es col·locaran sobre la vorera en el punt més proper a la tanca, deixant un pas per als vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) d’amplada com a mínim. S’evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor. Es netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat el contenidor. Els contenidors, quan no s’utilitzin, hauran de ser retirats.

El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat, d’acord amb la programació dels treballs i els mitjans de càrrega, descàrrega i transport interior de l’obra. x

Càrrega i descàrrega

Les operacions de càrrega i descàrrega s’executaran dintre l’àmbit del tancament de l’obra. Quan això no sigui possible, s’estacionarà el vehicle en el punt més proper a la tanca de l’obra, es desviaran els vianants fora de l’àmbit d’actuació, s’ampliarà el perímetre tancat de l’obra i es prendran les següents mesures:

S’habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) d’ample per a la vorera o per a la zona d’aparcament de la calçada, sense envair cap carril de circulació. Si no és suficient i/o si cal envair el carril de circulació que correspongui i contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana. Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, delimitant el camí pels dos costats i es col·locarà la senyalització que correspongui. La separació entre les tanques metàl·liques i l’àmbit d’operacions o el vehicle, formarà una franja de protecció l’amplada de la qual dependrà del tipus de productes a carregar o Pàgina: 35

Evacuació

Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portar la caixa tapada amb una lona o un plàstic opac a fi d’evitar la producció de pols, i el seu transport ho serà a un abocador autoritzat. El mateix es farà en els transports dels contenidors.

Proteccions per a evitar la caiguda d’objectes a la via pública

Al PLA DE SEGURETAT s’especificaran, per cada fase d’obra, les mesures i proteccions previstes per a garantir la seguretat de vianants i vehicles i evitar la caiguda d’objectes a la via pública, tenint en compte les distàncies, en projecció vertical, entre els treballs en altura, el tancament de l’obra i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles. Bastides

Es col·locaran bastides perimetrals a tots els paraments exteriors a la construcció a realitzar. Les bastides seran metàl·liques i modulars. Tindran una protecció de la caiguda de materials i elements formant un entarimat horitzontal a 2,80 m d’alçada, preferentment de peces metàl·liques, fixat a l’estructura vertical i horitzontal de la bastida, així com una marquesina inclinada en voladís que sobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida. Pàgina: 36

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Les bastides seran tapades perimetralment i a tota l’alçada de l’obra, des de l’entarimat de visera, amb una xarxa o lones opaques que eviti la caiguda d’objectes i la propagació de pols.

El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu servei de prevenció, els procediments de treball per a l’emmagatzematge i retirada de cadascun dels diferents tipus de residus que es puguin generar a l’obra.

Xarxes

Sempre que s’executin treballs que comportin perill per als vianants, pel risc de caiguda de materials o elements, es col·locaran xarxes de protecció entre les plantes, amb sistemes homologats, de forjat, perimetrals a totes les façanes.

El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes, comprovant que ho comprenen i ho compleixen.

Grues torre

En el PLA DE SEGURETAT s’indicarà l’àrea de funcionament del braç i les mesures que es prendran en el cas de superar els límits del solar o del tancament de l’obra. El carro del qual penja el ganxo de la grua no podrà sobrepassar aquests límits. Si calgués fer-ho, en algun moment, es prendran les mesures indicades per a càrregues i descàrregues.

21.5.

Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic x

Senyalització i protecció

Si el pla d’implantació de l’obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vials de circulació, s’aplicaran les mesures definides a la Norma de Senyalització d’Obres 8.3Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals.

Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic x

21.7.

Neteja

Els contractistes netejaran i regaran diàriament l’espai públic afectat per l’activitat de l’obra i especialment després d’haver efectuat càrregues i descàrregues o operacions productores de pols o deixalles. Es vigilarà especialment l’emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc.). Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària a la sortida dels camions de l’obra. A tal fi, es disposarà, abans de la sortida del tancament de l’obra, una solera de formigó o planxes de „relliga“ de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la qual s’aturaran els camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella de rodes.

Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants

Es respectaran les següents dimensions mínimes: x

En cas de restricció de la vorera, l’amplada de pas per a vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. L’amplada mínima d’itineraris o de passos per a vianants serà d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m). Elements de protecció Pas vianants

Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic. x

Sorolls. Horari de treball

Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners.

Els elements que formin les tanques o baranes seran preferentment continus. Si són calats, les separacions mínimes no podran ser superiors a quinze centímetres (015 m).

Fora d’aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls més enllà d’allò que estableixen les OCAF. Les obres realitzades fora d’aquest horari hauran de ser específicament autoritzades per l’Ajuntament.

Forats i rases

Excepcionalment i amb l’objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacions poden produir sobre l’àmbit públic i la circulació o per motius de seguretat, l’Ajuntament podrà obligar que alguns treballs s’executin en dies no feiners o en un horari específic. x

Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols.

Enllumenat i abalisament lluminós

Els senyals i els elements d’abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagi enllumenat públic.

En el tall de peces amb disc s’hi afegirà aigua. Les sitges de ciment estaran dotades de filtre.

21.6.

Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, es col·locaran xapes metàl·liques fixades, de resistència suficient, totalment planes i sense ressalts. Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o tanques de protecció del pas es col·locaran a 45º en el sentit de la marxa.

Pols

Es regaran les pistes de circulació de vehicles.

Tots els passos de vianants que s’hagin d’habilitar es protegiran, pels dos costats, amb tanques o baranes resistents, ancorades o enganxades a terra, d’una alçada mínima d’un metre (1 m) amb travesser intermedi i entornpeus de vint centímetres (0,20 m) a la base. L’alçada de la passarel·la no sobrepassarà els quinze centímetres (0,15 m).

S’utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical i horitzontal, com per als elements d’abalisament.

Residus que afecten a l'àmbit públic Pàgina: 37

Pàgina: 38

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram (intensitat mínima 20 lux).

Si hi ha itinerari alternatiu, s’indicarà, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu, col·locant un senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat I una fletxa de senyalització.

Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisament lluminós i elements reflectants a totes les potes en tot el seu perímetre exterior.

La delimitació d’itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, tindran abalisament lluminós en tot el seu perímetre.

La senyalització i els elements d’abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seu desplaçament i dificulti la seva subtracció.

La senyalització, l’abalisament, els paviments, l’enllumenat i totes les proteccions dels itineraris, desviacions i passos per a vehicles i vianants es conservaran en perfecte estat durant la seva vigència, evitant la pèrdua de condicions perceptives o de seguretat.

Abalisament i defensa

Els elements d’abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran els designats com tipus TB, TL i TD a la Norma de carreteres 8.3 – IC. amb el següent criteri d’ubicació d’elements d’abalisament i defensa: o) En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de l’obra. p) En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a passos provisionals per a vianants. q) Per impedir la circulació de vehicles per una part d’un carril, per tot un carril o per diversos carrils, en estrenyiments de pas i/o disminució del número de carrils. r) En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar l’obstacle de les obres. s) En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a establir una nova ordenació de la circulació, diferent de la que hi havia abans de les obres.

Els passos i itineraris es mantindran nets. x

El termini màxim per a l’execució d’aquestes operacions serà d’una setmana, un cop acabada l’obra o la part d’obra que exigís la seva implantació.

21.8.

Mentre durin les obres es protegirà l’arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguin quedar afectades, deixant al seu voltant una franja d’un (1) metre de zona no ocupada. El contractista vetllarà, perquè els escossells i les zones ajardinades estiguin sempre lliures d’elements estranys, deixalles, escombraries i runa. S’hauran de regar periòdicament, sempre que això no es pugui fer normalment des de l’exterior de la zona d’obres.

Paviments provisionals

Els escossells que quedin inclosos dins l’àmbit d'estrenyiment de pas per a vianants s’hauran de tapar de manera que la superfície sigui contínua i sense ressalts.

Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimat sobre la part ocupada de la calçada formant un pla horitzontal amb la vorera i una barana fixa de protecció.

Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda

Pàgina: 39

Parades d’autobús, quioscos, bústies

A causa de la implantació del tancament de l’obra, ja sigui, perquè queden al seu interior o per quedar en zona de pas restringit, caldrà preveure el trasllat provisional de parades d’autobús, quioscos, bústies de Correus o elements similars emplaçats a l’espai públic.

Si la via o vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb el que disposa el Decret 135/1995 de 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals compliran les següents condicions mínimes: Alçada lliure d’obstacles de 2,10 m. En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un cercle d’1,5 m de diàmetre. No podran haver-hi escales ni graons aïllats. El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%. El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de peces. Si és de terres tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat). Els guals tindran una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m) i un pendent màxim del 12%.

Arbres i jardins

Al PLA DE SEGURETAT s’assenyalaran tots els elements vegetals i l’arbrat existent a la via pública que estiguin a la zona de les obres i al seu llindar. L’Entitat Municipal responsable de Parcs i Jardins emetrà un informe previ preceptiu.

El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les peces. Si és de terres, tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat).

Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública x

Quan l’espai disponible sigui mínim, s’admetrà la col·locació d’elements de defensa TD – 2.

Retirada de senyalització i abalisament

Acabada l’obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats.

Es col·locaran elements de defensa TD – 1 quan, en vies d’alta densitat de circulació, en vies ràpides, en corbes pronunciades, etc.., la possible desviació d’un vehicle de l’itinerari assenyalat pugui produir accidents a vianants o a treballadors (desplaçament o enderroc del tancament de l’obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc contra objectes rígids, bolcar el vehicle per l’existència de desnivells, etc..,).

Manteniment

En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçament durant el temps que durin les obres i contactar amb els serveis corresponents per tal de coordinar les operacions.

22. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ 22.1.

Riscos de danys a tercers Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones o objectes Pàgina: 40

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

annexos que en depenguin són els següents: Caiguda al mateix nivell. Atropellaments. Col·lisions amb obstacles a la vorera. Caiguda d'objectes.

22.2.

ENDERROC PER MITJANS MANUALS, MECÀNICS I/O EXPLOSIUS, DE FONAMENTS, PAVIMENTS I ELEMENTS A POCA FONDARIA

Avaluació de riscos Id 2

Mesures de protecció a tercers Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones que transiten pels voltants de l'obra: 16. Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada, separant el perímetre de l'obra, de les zones de trànsit exterior. 17. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s’instal·larà un passadís d’estructura consistent en l’assenyalament, que haurà de ser òptic i lluminós a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al tràfic rodat. Ocasionalment es podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de material resistent. 18. Si fos necessari ocupar la vorera durant l’aplec de materials a l’obra, mentre duri la maniobra de descàrrega, es canalitzarà el trànsit de vianants per l’interior del passadís de vianants i el de vehicles fora de les zones d’afectació de la maniobra, amb protecció a base de reixes metàl·liques de separació d’àrees i es col·locaran llums de gàlib nocturns i senyals de trànsic que avisin als vehicles de la situació de perill. 19. En funció del nivell d’intromissió de tercers a l’obra, es pot considerar la conveniència de contractar un servei de control d’accessos a l'obra, a càrrec d’un Servei de Vigilància patrimonial, expressament per a aquesta funció.

23. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS

P 2

G 1

A 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obra són: Incendi, explosió i/o deflagració. Inundació. Col·lapse estructural per maniobres fallides. Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes. Enfosament de càrregues o aparells d’elevació. Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex al seu Pla de Seguretat i Salut un „Pla d’Emergència Interior“, cobrin les següents mesures mínimes: 1.Ordre i neteja general. 2.Accessos i vies de circulació interna de l'obra. 3.Ubicació d'extintors i d’altres agents extintors. 4.Nomenament i formació de la Brigada de Primera Intervenció. 5.Punts de trobada. 6.Assistència Primers Auxilis.

24. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS Previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment) segons art. 5.6 RD.1627/97

25. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES G01 G01.G01

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: TERRENY IRREGULAR. MATERIAL MAL APLEGAT 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: MANIPULACIÓ I MANTENIMENT DE MATERIALS I EINES 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: MATERIALS MAL APLEGATS 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: AMB EINES MANUALS O MECÀNIQUES 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: AMB DESTROSSA DE MATERIAL. TALL OXIACETILÈNIC. TALL PER RADIAL 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: TERRENY IRREGULAR 13 SOBREESFORÇOS Situació: MANIPULACIÓ MANUAL 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS 20 EXPLOSIONS Situació: OXIACETILÈ. EMANACIÓ DE GASOS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: MOVIMENTS DE MAQUINARIA I CAMIONS DINS DE L'OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

ENDERROCS ENDERROCS D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDÀRIA Pàgina: 41

Codi H1411111

UA u

H1423230

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H146J364

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485140 H1485800

u u

H1486241

H1487350

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Ulleres de seguretat per a tall oxiacetilènic, amb muntura universal de barnilla d'acer recoberta de PVC, amb visors circulars de 50 mm de D foscos de color DIN 5, homologades segons UNE-EN 175 i UNE-EN 169 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Parella de plantilles anticlaus de fleix d'acer de 0,4 mm de gruix, de 120 kg de resistència a la perforació, pintades amb pintures epoxi i folrades, homologades segons UNE-EN ISO 20344 i UNE-EN 12568 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Armilla de treball, de polièster embuatada amb material aïllant Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a edificació, de PVC soldat de 0,3 mm de gruix, homologat segons UNE-EN 340

Riscos 2 /4 /6 /9 /10 /12 /14 /20 /25 10

26 26 17 2 /4 /9 /10 /12 /14 /20 2 /4 /6 /9 /10 /12 /14 /20 /25

27 13 2 /4 /6 /9 /10 /12 /14 /20 /25 14 4 /12 /25 14 14

Pàgina: 42

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000160

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X021

UA u

Descripció Riscos Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els 2 /4 requisits reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries, muntants de 2 m d'alçada, sostre de xapa d'acer de 3 mm de gruix

Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Traslladar materials amb la grua dins d'una caixa o sarcòfeg

26 27 2 /6 /9 /12 /25 14 20 26 4

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA G01.G03 Codi H1512010

UA m2

H152T023

H152U000

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAC005

HBBAF004

HM31161J

Descripció Protecció de projecció de partícules incandescents amb manta ignífuga, xarxa de seguretat normalitzada (UNE-EN 1263-1) poliamida no regenerada, de tenacitat alta, nuada amb corda perimetral de poliamida i corda de cosit de 12 mm de diàmetre i amb el desmuntatge inclòs Matalàs de seguretat per a protecció de projeccions per voladures amb xarxa de seguretat ancorada perimetralment i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal indicativa de la ubicació d'equips d'extinció d'incendis, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons vermell, de forma rectangular o quadrada, costat major 29 cm, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Extintor de pols seca, de 6 kg de càrrega, amb pressió incorporada, pintat, amb suport a la paret i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 10

Avaluació de riscos Id 2

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARIS OBRA APLECS DE MATERIAL SUPERFÍCIES IRREGULARS DE TREBALL 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: MANIPULACIÓ I TRANSPORT DE MATERIALS ENDERROCATS 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: MANIPULACIÓ D'EINES 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: INEXISTÈNCIA DE ZONES DE SEGURETAT ÚS DEL MARTELL PNEUMÀTIC 13 SOBREESFORÇOS Situació: ELEVACIÓ I CARRETEIG DE MATERIAL, I ENDERROCS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS I PARTÍCULES GENERADES ALS ENDERROCS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: ITINERARIS DE VEHICLES PROPIS DE L'OBRA I TRANSPORT 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA ENDERROCS: MARTELL, COMPRESSOR 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: CABINA MÀQUINES MARTELL PNEUMÀTIC P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

10 2 /4 /6 /12 /26

4 /12 2 /4 /6 /9 /10 /12 /13 /14 /17 /20 /25 /26 /27 2 /4 /6 /9 /10 /12 /13 /14 /17 /20 /25 /26 /27 20

2 /4 /6 /9 /10 /12 /13 /14 /17 /20 /25 /26 /27 20

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000033 I0000038 I0000039 I0000040 I0000042 I0000045 I0000051 I0000053 I0000054 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000082 I0000094 I0000095 I0000096 I0000099

ENDERROCS O ARRENCADA D'ELEMENTS

ENDERROCS PER MITJANS MANUALS I MECÀNICS D'ELEMENTS SUPERFICIALS (MOBILIARI URBÀ, DIVISÒRIES, SENYALITZACIÓ, PROTECCIONS VIÀRIES, LLUMINÀRIES...)

Riscos 2 /6 /17 2 /6 2 /6 4 4 4 4 4 4 9 /10 9 9 9 10 /12 12 12 12 14 14 /26 /27 14 17 17 20 20 20 20

P 2

G 1

A 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Pàgina: 43

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485800

H1486241

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques

Riscos 2 /4 /9 /10 /14 /17 /25 /26 10

26 14 /26 17 2 /4 /9 /10 /14 /25 2 /4 /9 /10 /14 /17 /25

27 13 2 /4 /9 /10 /14 /25 25 14 Pàgina: 44

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

H1487460

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC 14 soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

G02.G01

EXCAVACIÓ DE TERRENY MITJANÇANT LA FORMACIÓ O NO DE TALUSSOS ESTABLES

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H152U000

UA m

H153A9F1

H16C0003

dia

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Descripció Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Detector de gasos portàtil, per a espais confinats, amb detector de gas combustible, O2, CO i H2S Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Avaluació de riscos Id 2

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARIS D'OBRA IRREGULARIDAD DEL ÀREA DE TREBALL ACCÉS A L'EXCAVACIÓ 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT Situació: INESTABILITAT EN TALUSSOS DE FORTA PENDENT TREBALLS EN RASES 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL ACCÉS ALS TALLS 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: MOBILITAT DE LA MAQUINÀRIA 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL, ZONES DE PAS BASES NIVELLADES PER RECOLZAMENTS HIDRÀULICS 13 SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS I MANIPULACIÓ MANUAL 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS ALS EXTERIORS 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: EXISTÈNCIA D'INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES SOTERRADES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS GENERAT EN LA EXCAVACIÓ I EN LES ZONES DE PAS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: MAQUINÀRIA PRESENT EN OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

Riscos 2 /4

25 17 2 /4 /9 /10 /14 /17 /25 /26 /27

2 /4 /9 /10 /14 /17 /25 /26 /27 2 /4 /9 /10 /14 /17 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000013 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000031 I0000038 I0000039 I0000040 I0000044 I0000055 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062 I0000063 I0000074 I0000076 I0000078 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157

G02

REBAIX DE TERRENY SENSE I AMB TALUSSOS, I PRETALL EN TALUSSOS I REPOSICIÓ EN DESMUNT

Descripció Riscos Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 2 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 2 Revisió i manteniment periòdic de SPC 2 Ordre i neteja 17 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /13 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10 Elecció dels equips de manteniment 13 Paletització i eines ergonòmiques 13 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 14 /27 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 26 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14 Reg de les zones de treball 17 Reconeixement dels materials a enderrocar 17 Evitar processos de divissió de material en sec 17 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Eliminar el soroll en origen 26 Eliminar vibracions en origen 27 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 17 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 26

P 2

G 1

A 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

MOVIMENTS DE TERRES Pàgina: 45

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485800

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada

Riscos 2 /3 /6 /10 /12 /14 /16 /25 /26 10

26 26 17 2 /3 /6 /10 /12 /14 /25 16 16

2 /3 /6 /10 /12 /14 /25

27 13 2 /3 /6 /10 /12 /14 /16 /25 14 /25 Pàgina: 46

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

H1487460

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

segons UNE-EN 471 Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC 14 soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

G02.G03

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1522111

UA m

H152R013

H152U000

H16C0003

dia

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Descripció Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Estacada de protecció contra despreniments del terreny, per mitja vessant, d'alçària 3 m, amb malla galvanitzada de torsió triple i malla electrosoldada de barres corrugades d'acer sobre pals de perfils d'acer IPN 140 encastats a terra i subjectada amb cables d'acer de diàmetre 10 mm i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Detector de gasos portàtil, per a espais confinats, amb detector de gas combustible, O2, CO i H2S Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Avaluació de riscos Id 2

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL APLEC DE MATERIAL 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT Situació: ESTABILITAT DE L'EXCAVACIÓ COL·LOCACIÓ DE L'ESTINTOLAMENT 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: IRREGULARITAT SUPERFÍCIE DE TREBALL 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: EINES MANUALS I/O MECÀNIQUES 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: ESTABILITAT DE LA MAQUINÀRIA RECOLZAMENTS HIDRÀULICS ZONES DE PAS DELIMITADES 13 SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS MANUALS D'EXCAVACIÓ I EXTRACCIÓ DE TERRES 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: EXISTÈNCIA D'INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES SOTERRADES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS TERRES 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR D'OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

Riscos 2 /3 /6 /10

17 2 /3 /6 /10 /12 /16 /17 /25 /26 /27 2 /3 /6 /10 /12 /16 /17 /25 /26 /27 2 /3 /6 /10 /12 /16 /17 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000003 I0000013 I0000014 I0000015 I0000023 I0000024 I0000040 I0000044 I0000045 I0000051 I0000053 I0000054 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062 I0000070 I0000071 I0000073 I0000074 I0000078 I0000103 I0000104 I0000106 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000168

Descripció Itineraris preestablerts i balissats per al personal Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge Solicitar dades de les característiques físiques de les terres Execució de treballs a l'interior de rases per equips Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Evitar processos de tallat de materials a l'obra Formació Adequació dels recorreguts de la maquinària Procediment d'utilització de la maquinària Ús de recolzaments hidràulics Paletització i eines ergonòmiques Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció Revisió de la posta a terra Disposar de quadres elèctrics secundaris Reg de les zones de treball Evitar processos de divissió de material en sec Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

EXCAVACIÓ DE RASES I POUS

EXCAVACIÓ DE RASES I POUS MITJANÇANT MITJANS MANUALS I/O MECÀNICS AMB O SENSE ENTIBACIÓ

Riscos 10 /12 2 /6 /17 2 /6 2 /6 3 3 12 /13 10 10 10 /12 12 12 13 13 14 14 /27 14 /26 16 16 16 17 17 25 25 25 26 27 2 /12 /25 14 16 /17 26 2

P 2

G 2

A 3

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Pàgina: 47

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H145F004

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147L015

u u

H147N000 H1481242

u u

H1485800

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants d'alta visibilitat pigmentats en color fosforescent per a estibadors de càrregues amb grua i/o senyalistes, homologats segons UNE-EN 471 i UNE-EN 420 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Aparell d'ancoratge per a equip de protecció individual contra caiguda d'alçada, homologat segons UNE-EN 795, amb fixació amb tac mecànic Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada

Riscos 2 /3 /6 /9 /12 /14 /16 /25 /26 26 26 17 2 /3 /6 /9 /14 3 /9 /25

16 16

2 /3 /6 /9 /12 /14 /25

27 3 13 2 /3 /6 /9 /12 /14 /16 /25 3 /9 /14 /25 Pàgina: 48

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

segons UNE-EN 471

Avaluació de riscos Id 2

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: IRREGULARITAT SUPERFÍCIE DE TREBALL ACCÉS A ZONES DE TREBALL APLEC DE TERRES 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT Situació: INESTABILITAT DE TALUSSOS 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: MANUTENCIÓ DE TERRES O BLOCS DE PEDRA AL TALL NO RESPECTAR DISTÀNCIA DE SEGURETAT 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: IRREGULARITAT SUPERFÍCIE DE TREBALL 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: INESTABILITAT DEL VEHICLE: RECOLZAMENTS HIDRÀULICS ZONES DE CIRCULACIÓ EN CONDICIONS 13 SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS MANUALS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR DE VEHICLES 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1522111

UA m

H152U000

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Descripció Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 3

9 /12 /25

2 /3 /6 /9 /12 /17 /25 /26 /27

2 /3 /6 /9 /12 /17 /25 /26 /27 2 /3 /6 /9 /12 /17 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000021 I0000023 I0000024 I0000026 I0000038 I0000039 I0000040 I0000051 I0000053 I0000055 I0000056 I0000060 I0000061 I0000062 I0000067 I0000074 I0000083 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000111 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000168

G02.G04

Descripció Riscos Ordre i neteja 2 /6 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 Establir punts de referència per a controlar els moviments de l'estructura 3 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 12 Substituir lo manual per lo mecànic 9 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /12 /13 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 Procediment d'utilització de la maquinària 12 Elecció dels equips de manteniment 13 Paletització i eines ergonòmiques 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 27 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 26 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16 Reg de les zones de treball 17 Dispositius d'alarma 16 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Eliminar el soroll en origen 26 Eliminar vibracions en origen 27 Revisar entibacions en començar jornada treball. Precaució per interrupcions >1día, 3 pluges o gelada Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /12 /25 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 16 Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil 26 Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases 2

P 2

G 1

A 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485800

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471

Riscos 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25 /26 26 26 17 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25

27 13 2 /3 /4 /6 /12 /14 /25 14 /25

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

REBLIMENTS SUPERFICIALS, TERRAPLENS / PEDRAPLENS

FORMACIÓ DE REBLERTS I TERRAPLENS AMB TERRES O PEDRES (PRÒPIES DE L'OBRA O NO) AMB MITJANS MECÀNICS

Pàgina: 49

Codi H1522111

UA m

H152U000

H153A9F1

HBBAA005

Riscos 3

3 /4 /12 /25

4 /12 /25 2 /3 /4 /6 /12 /25 /26 /27

Pàgina: 50

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

HBBAB115

HBBAF004

45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Situació: POLS DE L'EXCAVACIÓ, CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR D'OBRA 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5) 25

2 /3 /4 /6 /12 /25 /26 /27 2 /3 /4 /6 /12 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000003 I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000023 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000040 I0000051 I0000053 I0000054 I0000055 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000157 I0000168

G02.G05

Descripció Itineraris preestablerts i balissats per al personal Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge No realitzar treballs a la mateixa vertical Solicitar dades de les característiques físiques de les terres Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Adequació dels recorreguts de la maquinària Procediment d'utilització de la maquinària Ús de recolzaments hidràulics Elecció dels equips de manteniment Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Reg de les zones de treball Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

Riscos 4 2 /6 /17 2 /6 2 3 3 4 4 4 4 12 /13 12 12 12 13 14 27 26 17 25 25 25 25 25 26 27 2 /6 /12 /25 14 26 2

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

H1474600 H147N000 H1481242

u u u

H1485800

Codi H1522111

UA m

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Avaluació de riscos

11 12

13 14 17

P 2

G 1

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471

Riscos 2 /4 /11 /12 /14 /25 /26 26 26 17 2 /4 /11 /12 /14 /25 2 /4 /11 /12 /14 /25

27 13 2 /4 /11 /12 /14 /25 14 /25

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: IRREGULARITAT ZONA DE TREBALL ACCÉS AL TALL CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: FEINES DE CÀRREGA DE CAMIONS CAMIONS SOBRECÀRREGATS MAQUINÀRIA NO ADIENT ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: MAQUINÀRIA NO ADIENT ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: IRREGULARITAT DE SUPERFÍCIE DE TREBALL I ITINERARIS OBRA ESTABILITAT DELS RECOLZAMENTS HIDRÀULICS SOBREESFORÇOS Situació: TREBALLS MANUALS EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CÀRREGA MECÀNICA SOBRE CAMIÓ DE TERRES, PEDRES O RUNA PROCEDENTS DE L'EXCAVACIÓ EN OBRA PER A TRANSPORT POSTERIOR A LA MATEIXA OBRA O A ABOCADOR

Id 2

A 2

Descripció Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m, amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 2 /4 /11 /25

12 /25 2 /4 /11 /12 /25 /26 /27

2 /4 /11 /12 /25 /26 /27 2 /4 /11 /12 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES 2

Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000025 I0000026 I0000029 I0000040 I0000047 I0000048 I0000050 I0000051 I0000053 I0000054 Pàgina: 51

Descripció Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions Itineraris preestablerts i balissats per al personal Revisió i manteniment periòdic de SPC Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions No balancejar les càrregues suspeses Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses Adequació dels recorreguts de la maquinària Procediment d'utilització de la maquinària Ús de recolzaments hidràulics

Riscos 2 2 2 4 4 4 12 /13 11 11 11 12 12 12 Pàgina: 52

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000157 I0000168

G03 G03.G01

Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Reg de les zones de treball Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

14 27 26 17 25 25 25 25 25 26 27 2 /12 /25 14 26 14

FONAMENTS SUPERFICIALS ( RASES - POUS - LLOSES - ENCEPS - BIGUES DE LLIGAT - MURS GUIA )

EXECUCIÓ DE FONAMENTS SUPERFICIALS (EXCAVACIÓ, ARMAT, FORMIGONAT, CURAT) AMB MITJANS MECÀNICS I/O MANUALS

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147N000 H1481343

u u u

H1485140

Avaluació de riscos Id 2

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR OBRA MUNTATGE D'ENCOFRATS, ARMADURES, FORMIGONAT 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: CAIGUDA D'ELEMENTS EN L'EXECUCIÓ D'ENCOFRAT , ARMAT , FORMIGONAT 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: COL·LOCACIÓ D'ARMADURES 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: TALLS AMB SERRA CIRCULAR: ENCOFRAT, ARMAT 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: MUNTATGE ENCOFRAT, ARMADURES ESCAPÇAT DE PILOTIS: UTILITZACIÓ DEL MARTELL PNEUMÀTIC 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: MUNTATGE D'ENCOFRAT FORMIGONERA FEINES DE FORMIGONAT 13 SOBREESFORÇOS Situació: CARETEIG DE MATERIAL PER AL SEU TRACTAMENT: TALLERS FERRALLA, ENCOFRADORS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: ÚS DE MAQUINÀRIA CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS (CENTRAL FORMIGONERA PRÒPIA A OBRA) POLS TERRA 18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O AL·LERGÈNIQUES) Situació: CONTACTES AMB CIMENT (FORMIGÓ) 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ INTERIOR OBRA DE CAMIONS EN OPERACIONS DE COL·LOCACIÓ D'ARMADURES, FORMIGONAT, SUBMINISTRAMENT DE MATERIALS 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS Situació: MAQUINÀRIA TALLERS (FERRALLA, ENCOFRATS...) 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

P 2

G 1

A 2

Descripció Riscos Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 2 /4 /6 /9 /10 /11 400 g, homologat segons UNE-EN 812 /14 /16 /18 /25 /26 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 26 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, 26 homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 17 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 2 /4 /6 /9 /10 /11 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 /14 /18 /25 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color 16 beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb 16 turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en 2 /4 /6 /9 /10 /11 general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, /14 /18 /25 amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable 27 Faixa de protecció dorslumbar 13 Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 2 /4 /6 /9 /10 /11 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, /14 /16 /18 /25 homologada segons UNE-EN 340 Armilla de treball, de polièster embuatada amb material aïllant 14

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

Codi H152U000

UA m

H1534001

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Descripció Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Peça de plàstic en forma de bolet, de color vermell, per a protecció dels extrems de les armadures per a qualsevol diàmetre, amb desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 2 /4 /6

2 /6 2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26 /27 2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26 /27 2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /14 /16 /17 /18 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000002 I0000003 I0000012 I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031 I0000038 I0000039 I0000040 I0000041

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Pàgina: 53

Descripció Riscos Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 2 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 2 Assegurar les escales de mà 2 Ordre i neteja 2 /6 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /13 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 Pàgina: 54

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

I0000042 I0000044 I0000045 I0000046 I0000047 I0000048 I0000055 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062 I0000068 I0000069 I0000070 I0000071 I0000073 I0000074 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000108 I0000110 I0000154 I0000155 I0000156 I0000157 I0000160 I0000161 I0000168

G05 G05.G01

Evitar processos de manipulació de materials a obra Evitar processos de tallat de materials a l'obra Formació Evitar processos d'ajust en obra Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) Elecció dels equips de manteniment Paletització i eines ergonòmiques Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides Elecció i manteniment de les eines elèctriques Formació i habilitació específica per a cada eina Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció Revisió de la posta a terra Disposar de quadres elèctrics secundaris Reg de les zones de treball Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar el soroll en origen Eliminar vibracions en origen Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades Control del nivell sonor amb sonómetre portàtil Traslladar materials amb la grua dins d'una caixa o sarcòfeg Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris Mantenir lliure d'aigua, fang i llots excavació i rases

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

9 10 10 /18 10 11 11 13 13 13 14 14 /27 14 /26 16 16 16 16 16 17 25 25 25 25 25 26 27 2 /6 /25 14 16 26 4 16 2

INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: TALLS DE MATERIALS EN SEC RETIRADA DE RUNA 18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O AL·LERGÈNIQUES) Situació: AGLOMERANTS I ADDITIUS P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

TANCAMENTS I DIVISÒRIES TANCAMENTS EXTERIORS ( OBRA )

Avaluació de riscos

4 6

9 10

13 14 16

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ÀREA DE TREBALL CERRAMIENTO A > 1,20M ITINERARIS A OBRA MANCA D'IL·LUMINACIÓ CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: MANIPULACIÓ D'APLECS TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: ITINERARIS A OBRA ÀREA DE TREBALL AMB BAIXA IL.LUMINACIÓ COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: EINES PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: TALLS EN SEC MANIPULACIÓ MATERIALS RETIRADA DE RUNA ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: PER MATERIALS PER FORMIGONERA SOBREESFORÇOS Situació: MANIPULACIÓ MANUAL EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES

P 1

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

PARET EN TANCAMENT EXTERIOR FINS A 30 CM DE GRUIX AMB PEÇES DE DIMENSIONS MÀXIMES DE 60x40x20 CM COL.LOCADES AMB MORTER ELABORAT A L'OBRA

Id 2

G 2

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1431101 H1446004

u u

H145C002

H145K153

H1463253

H1465275

H147N000 H1481242

u u

H1482422

H1485800

H1486241

H1487460

A 2

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Semimàscara de protecció filtrant contra partícules, homologada segons UNE-EN 149 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a muntatges i/o treballs mecànics, soldadors i/o treballadors de tubs, de polièster i cotó (65%-35%), color blavenc amb butxaques interiors, trama 240, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

Riscos 2 /4 /6 /9 /10 /11 /14 /16 /17 /18 10 /14 /18

14 17 9 /10 /11 /14 16 16

2 /4 /6 /9 /10 /11 /14 /17 /18

13 2 /4 /6 /9 /10 /11 /14 /16 /17 /18 14

4 14 14

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X019

UA m

HX11X021

Codi H152U000

UA m

HBBAA005

HBBAB115

Descripció Riscos Marquesina de protecció en voladiu en bastida tubular amb sistema de seguretat 4 amb tots els requisits reglamentaris, normalitzada i incorporada UNE-EN 12810-1 (HD-1000) Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els 4 requisits reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries, muntants de 2 m d'alçada, sostre de xapa d'acer de 3 mm de gruix

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

Pàgina: 55

Descripció Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu

Riscos 2 /6

2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /16 /17 /18

2 /4 /6 /9 /10 /11 /13 /16 /17 /18 Pàgina: 56

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

HBBAF004

HDS11411

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de 2 /4 /6 /9 /10 /11 forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu /13 /16 /17 /18 rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Baixant de runes de tub de PVC, de 40 cm de diàmetre, amb boques de 10 /17 descàrrega, brides i acoblament, col·locat i amb el desmuntatge inclòs

ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: ITINERARIS INTERIORS OBRA 13 SOBREESFORÇOS Situació: CARRETEIG DE MATERIAL 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS, FRAGMENTS DE TALL 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: VEHICLES PROPIS DE L'OBRA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000030 I0000031 I0000038 I0000039 I0000040 I0000044 I0000045 I0000055 I0000056 I0000058 I0000060 I0000061 I0000062 I0000063 I0000067 I0000068 I0000069 I0000070 I0000071 I0000072 I0000073 I0000078 I0000079 I0000084 I0000086 I0000151 I0000152 I0000153 I0000154 I0000155 I0000160 I0000161

G05.G04

Descripció Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de treball específic Substituir lo manual per lo mecànic Planificació de compra i programa de manteniment d'eines Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines Evitar processos de tallat de materials a l'obra Formació Elecció dels equips de manteniment Paletització i eines ergonòmiques Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos Elecció i manteniment de les eines elèctriques Formació i habilitació específica per a cada eina Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció Revisió de la posta a terra Realitzar els treballs sobre superfícies seques Disposar de quadres elèctrics secundaris Evitar processos de divissió de material en sec Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent Talls amb serra de trepar per via humida, amb proteccións integrades Substituir els materials amb substàncies nocives Per treballs en alçada utilitzar plataformes elevadores mecàniques o hidràuliques Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular càrregues Utilitzar pinça manual ergonómica per manipular blocs o maons Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Traslladar materials amb la grua dins d'una caixa o sarcòfeg Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris

Riscos 2 /6 /17 2 /6 2 /6 4 4 4 4 4 9 9 9 10 10 /11 /13 /18 13 13 13 14 14 14 14 16 16 16 16 16 16 16 17 17 10 /17 18 13 4 /13 4 /13 2 /6 14 4 16

6 9

UA u

H1431101 H1445003 H1455710

u u u

H145C002

H1465275

H1465376

H147N000 H1481442

u u

H1482422

H1485800

H1486241

H1487460

Descripció Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 400 g, homologat segons UNE-EN 812 Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 Parella de guants d'alta resistència al tall i a l'abrassió per a ferrallista, amb dits i palmell de cautxú rugós sobre suport de cotó, i subjecció elàstica al canell, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a soldador, resistents a la humitat, de pell rectificada adobada al crom, amb turmellera encoixinada, amb llengüeta de manxa de despreniment ràpid, puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a muntatges i/o treballs mecànics, de polièster i cotó (65%-35%), color blau vergara, trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a muntatges i/o treballs mecànics, soldadors i/o treballadors de tubs, de polièster i cotó (65%-35%), color blavenc amb butxaques interiors, trama 240, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

Riscos 2 /4 /6 /9 /12 /14 /25 14 17 9

2 /4 /6 /12 /14 /25 2 /6 /9 /12 /14 /25

13 2 /4 /6 /9 /12 /14 /25 14

4 /12 /25 14 14

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

Avaluació de riscos

Codi H1411111

Codi H152U000

UA m

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

HBBJ0002

TANCAMENTS AMB MALLA

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: IRREGULARITAT DE LA SUPERFÍCIE DE TREBALL RECORREGUTS OBRA CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: TRANSPORT, MANIPULACIÓ DE LES DIFERNETS PECES TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: TREPITJADES SOBRE APLECS COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: COPS AMB EINES MANUALS

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

TANCAMENTS VERTICALS AMB MALLA O XAPA. COL.LOCACIÓ AMB MITJANS MECÀNICS, AJUST I SUBJECCIÓ MITJANÇANT SOLDADURA, CARGOLAT

Id 2

P 2

G 1

A 2

Pàgina: 57

Descripció Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Semàfor de policarbonat, amb sistema òptic de diàmetre 210 mm amb una cara i un focus, òptica normal i lent de color ambre normal de vehicles 11/200, instal·lat i

Riscos 2 /4 /6 /9 /12

4 /12 /25 2 /4 /6 /9 /12 /13 /14 /17 /25

2 /4 /6 /9 /12 /13 /14 /17 /25 2 /4 /6 /9 /12 /13 /14 /17 /25 25

Pàgina: 58

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

amb el desmuntatge inclòs

EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 15 CONTACTES TÈRMICS Situació: COL·LOCACIÓ DE BETUMS 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES CONTACTES AMB INSTAL·LACIONS EXISTENTS 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS DE LA CIRCULACIÓ DE VEHICLES POLS DE SITGES DE CIMENT 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: CIRCULACIÓ ALIENA I PRÒPIA DE L'OBRA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000030 I0000038 I0000039 I0000040 I0000042 I0000045 I0000051 I0000053 I0000054 I0000056 I0000060 I0000062 I0000074 I0000082 I0000086 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000152 I0000154 I0000155 I0000159

G08 G08.G01

Descripció Riscos Ordre i neteja 2 /6 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4 Substituir lo manual per lo mecànic 9 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /12 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Formació 9 /13 /17 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 Procediment d'utilització de la maquinària 12 Ús de recolzaments hidràulics 12 Paletització i eines ergonòmiques 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 Reg de les zones de treball 17 Aïllament del procés 17 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 4 càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /9 /12 /25 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 Per manipular càrregues llargues amb grua, utilitzar biga de repartiment 4

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1432012

H1445003 H1459630

u u

H145C002

H145K153

H1463253

H1465275

H1474600 H147D102

u u

H147L015

H147N000 H1481343

u u

H1482320

H1485800

H1486241

H1487460

H1489790

PAVIMENTS PAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUBBASES, TERRA, SAULO, BITUMINOSOS I REGS )

Avaluació de riscos

4 6 9

10 11 12

Risc CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL Situació: TREBALLS EN VORES DE TALÚS CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARI OBRA APLECS DE MATERIAL CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: TRANSPORT DE BETUMS, TERRES, QUITRANS... TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: TREPITJADES SOBRE ELEMENTS CALENTS. BETUMS, QUITRANS... COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: ÚS D'EINES MANUALS COPS AMB MAQUINÀRIA PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES Situació: TREBALLS DE COL·LOCACIÓ I ESTESA DE BETUMS, QUITRANS... ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES Situació: MAQUINÀRIA PRÒPIA DE L'OBRA ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES Situació: MAQUINÀRIA DE COMPACTACIÓ EN LA PROXIMITAT DE LES VORES TALÚS SOBREESFORÇOS Situació: ÚS D'EINES MANUALS

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

EXECUCIÓ I MANTENIMENT DE PAVIMENTS CONTINUS

Id 1

P 1

G 3

A 3

DEL

Pàgina: 59

Descripció Riscos Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de 1 /2 /4 /6 /9 /10 400 g, homologat segons UNE-EN 812 /11 /12 /14 /15 /16 /25 Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor 10 /14 transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168 Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll, 14 homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 Mascareta de protecció respiratòria, homologada segons UNE-EN 140 17 Parella de guants per a soldador, amb palmell de pell, folre interior de cotó, i 15 màniga llarga de serratge folrada de dril fort, homologats segons UNE-EN 407 i UNE-EN 420 Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 1 /2 /4 /6 /9 /10 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420 /11 /12 /14 /25 Parella de guants de material aïllant per a treballs elèctrics, classe 00, logotip color 16 beix, tensió màxima 500 V, homologats segons UNE-EN 420 Parella de botes dielèctriques resistents a la humitat, de pell rectificada, amb 16 turmellera encoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al taló, llengüeta de manxa, de despreniment ràpid, sense ferramenta metàl·lica, amb puntera reforçada, homologades segons DIN 4843 Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en 1 /2 /4 /6 /9 /10 general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, /11 /12 /14 /15 amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense /25 plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable 27 Sistema anticaiguda compost per un arnès anticaiguda amb tirants, bandes 1 secundàries, bandes subglúties, bandes de cuixa, recolzament dorsal per a subjecció, elements d'ajust, element dorsal d'enganxament d'arnès anticaiguda i sivella, incorporat a un element d'amarrament composat per un terminal manufacturat, homologat segons UNE-EN 361, UNE-EN 362, UNE-EN 364, UNE-EN 365 i UNE-EN 354 Aparell d'ancoratge per a equip de protecció individual contra caiguda d'alçada, 1 homologat segons UNE-EN 795, amb fixació amb tac mecànic Faixa de protecció dorslumbar 13 Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 1 /2 /4 /6 /9 /10 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, /11 /12 /14 /15 /16 /25 homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 14 (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada 12 /25 segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques 14 exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC 14 soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340 Jaqueta de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó 14 (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340

Pàgina: 60

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

I0000053 I0000055 I0000060 I0000061 I0000067 I0000068 I0000069 I0000070 I0000071 I0000073 I0000074 I0000084 I0000086 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000110 I0000152

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi HX11X004

UA u

Descripció Barana definitiva, prevista en projecte, per a protecció de caigudes a diferent nivell

Riscos 1

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1511015

UA m2

H1511017

H1512013

H1512212

H151A1K1

H152J105

H152U000

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

Descripció Protecció amb xarxa de seguretat horitzontal sota bigues en viaductes o ponts, ancorada a suports metàl·lics, i amb el desmuntatge inclòs Protecció amb xarxa de seguretat horitzontal en trams laterals en viaductes o ponts, ancorada a suports metàl·lics, en voladiu, i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva vertical dels laterals dels forats de les escales en tota l'alçada amb xarxa-teló normalitzada (UNE-EN 1263-1) de poliamida no regenerada, de tenacitat alta nuada amb corda perimetral de poliamida, ancoratge de fleix perforat i clau d'impacte d'acer i corda de cosit de 6 mm de diàmetre i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva vertical del perímetre del sostre amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, d'alçària 5 m, amb ancoratges d'emborsament inferior, fixada al sostre cada 0,5 amb ganxos embeguts en el formigó, cordes d'hissat i subjecció de 12 mm de diàmetre, pescant metàl·lic de forca fixats al sostre cada 4,5 m amb ganxos embeguts en el formigó, en 1a col·locació i amb el desmuntatge inclòs Protecció col·lectiva horitzontal d'obertures amb xarxa per a proteccions superficials contra caigudes, de fil trenat de poliamida no regenerada, de tenacitat alta, de 4 mm de diàmetre, 80x80 mm de pas de malla, corda perimetral de poliamida de 12 mm de diàmetre nuada a la xarxa, fixada amb fleix i tacs d'expansió i amb el desmuntatge inclòs Cable fiador per al cinturó de seguretat, fixat en ancoratges de servei i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 1 1 1

I0000154 I0000155 I0000161

I0000038 I0000039 I0000040 I0000042 I0000045 I0000051

12 /15 13 14 27 16 16 16 16 16 16 17 10 17 25 25 25 25 25 27 13 2 /6 /9 /25 14 16

G09 G09.G01 1

PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ COL.LOCACIÓ DE BARANES I SENYALS AMB SUPORTS METÀL.LICS

COL.LOCACIÓ D'ELEMENTS DE PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ AMB SUPORTS METÀL.LICS EN VIES DE CIRCULACIÓ I ZONES URBANITZADES

1 /2 /4 /6 /11 /15

Avaluació de riscos Id 2

Risc CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL Situació: ITINERARIS D'OBRA IRREGULARITAT DE LA SUPERFÍCIE DE TREBALL 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS Situació: TRANSPORT I MANIPULACIÓ DE MATERIALS 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES Situació: SUPERFÍCIE DE TREBALL APLECS DE MATERIAL 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) Situació: ÚS D'EINES MANUALS COL·LOCACIÓ D'ELEMENTS 13 SOBREESFORÇOS Situació: CARRETEIG DE MATERIALS PESATS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES Situació: POLS Y PARTICULES GENERADES EN TALLS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES Situació: VEHICLES PROPIS D'OBRA I ALIENS P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

12 /25 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /15 /16 /17 /27 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /15 /16 /17 /27 1 /2 /4 /6 /9 /10 /11 /12 /13 /14 /15 /16 /17 /27

MESURES PREVENTIVES Codi I0000002 I0000003 I0000004 I0000013 I0000014 I0000015 I0000026 I0000027 I0000028 I0000031

Procediment d'utilització de la maquinària Elecció dels equips de manteniment Suspensió de les feines en condicions extremes Rotació dels llocs de treball No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos Elecció i manteniment de les eines elèctriques Formació i habilitació específica per a cada eina Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció Revisió de la posta a terra Disposar de quadres elèctrics secundaris Reg de les zones de treball Talls amb serra de trepar per via humida, amb proteccións integrades Substituir els materials amb substàncies nocives Planificació de les àrees de treball Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Eliminar vibracions en origen Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris

Descripció Riscos Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 Ordre i neteja 2 /6 /17 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 /15 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /11 /12 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Formació 10 /13 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12

P 2

G 1

A 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Pàgina: 61

Codi H1411111

UA u

H1431101 H1445003 H1455710

u u u

H145C002

Riscos 2 /4 /6 /9 /14 /25 14 17 9

2 /4 /6 /14 /25

Pàgina: 62

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

H1465275

H147N000 H1481343

u u

H1482320

H1485800

H1486241

H1487460

Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

2 /4 /6 /9 /14 /25

I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000151 I0000152

13 2 /4 /6 /9 /14 /25

I0000154 I0000155 I0000159

Accessos i circulació independents per a personal i maquinària Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades Limitació de la velocitat dels vehicles Per treballs en alçada utilitzar plataformes elevadores mecàniques o hidràuliques Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball Per manipular càrregues llargues amb grua, utilitzar biga de repartiment

25 25 25 25 13 4 /13 2 /6 /9 /25 14 4

4 /25 14

G10 G10.G02

INSTAL.LACIONS DE DRENATGE, D'EVACUACIÓ I CANALITZACIONS ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )

XARXA HORITZONTAL D'EVACUACIÓ SOTERRADA, DE POUS DE REGISTRE, DRENATGES I DESGUASSOS, DE MATERIAL PREFABRICAT

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H152U000

UA m

H153A9F1

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

HBBJ0002

Descripció Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Semàfor de policarbonat, amb sistema òptic de diàmetre 210 mm amb una cara i un focus, òptica normal i lent de color ambre normal de vehicles 11/200, instal·lat i amb el desmuntatge inclòs

Avaluació de riscos

Riscos 2 /6 /9

Id 2

Risc P CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 Situació: IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL 3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 Situació: CAIGUDA DE TERRA PROPERA A LA RASA O POU INESTABILITAT DEL TALÚS 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 Situació: MANUTENCIÓ I COL·LOCACIÓ DE MATERIALS EN OBRA 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 Situació: APLECS DE MATERIAL IRREGULARITAT DE LA ZONA DE TREBALL 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 Situació: TREBALLS DE COL·LOCACIÓ Y AJUST DE MATERIALS 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 2 Situació: TREBALLS DE COL·LOCACIÓ I AJUST DE MATERIALS 13 SOBREESFORÇOS 2 Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIALS PESATS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 2 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 1 Situació: POLS, GASOS DESPRESOS DE PROCESSOS DE COL·LOCACIÓ 18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O 1 AL·LERGÈNIQUES) Situació: CONTACTES AMB COLES, CIMENT 24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 Situació: MÚRIDS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 2 Situació: VEHICLEOS PROPIS I ALIENS DE L'OBRA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

4 /25 2 /4 /6 /9 /13 /14 /17 /25

2 /4 /6 /9 /13 /14 /17 /25 2 /4 /6 /9 /13 /14 /17 /25 25

MESURES PREVENTIVES Codi I0000013 I0000014 I0000015 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031 I0000038 I0000039 I0000040 I0000041 I0000042 I0000055 I0000056 I0000060 I0000062 I0000063 I0000078 I0000079 I0000086 I0000103

Descripció Riscos Ordre i neteja 2 /6 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 No balancejar les càrregues suspeses 4 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4 treball específic Substituir lo manual per lo mecànic 9 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /13 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 Elecció dels equips de manteniment 13 Paletització i eines ergonòmiques 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14 Evitar processos de divissió de material en sec 17 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 Planificació de les àrees de treball 25

G 1

A 2

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Pàgina: 63

Codi H1411111

UA u

H1421110

H1431101 H1432012

u u

H1445003 H145C002

u u

H1465275

Riscos 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 10 /14 /18

14 14 /25 17 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25

Pàgina: 64

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

H147N000 H1481343

u u

H1482320

H1483344

H1485800

H1486241

H1487460

UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347 Faixa de protecció dorslumbar Granota de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologada segons UNE-EN 340 Camisa de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, homologada segons UNE-EN 340 Pantalons de treball per a construcció d'obres lineals en servei, de polièster i cotó (65%-35%), color groc, trama 240, amb butxaques interiors i tires reflectants, homologats segons UNE-EN 340 Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471 Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a obres públiques, de PVC soldat de 0,4 mm de gruix, de color viu, homologat segons UNE-EN 340

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

I0000038 I0000039 I0000044 I0000045 I0000046 I0000047 I0000048 I0000050 I0000056 I0000059 I0000060 I0000061 I0000062 I0000074 I0000078 I0000079 I0000085 I0000086 I0000101 I0000102 I0000103 I0000104 I0000105 I0000106 I0000107 I0000152

13 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /14 /18 /24 /25 11 /25 14 14

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi H1511212

UA m2

H1529013

H152R013

H152U000

H152V017

HBBAA005

HBBAB115

HBBAF004

HBBJ0002

Descripció Protecció de talús amb malla metàl·lica i làmina de polietilè ancorada amb barres d'acer amb cables, amb una malla de triple torsió, de 80 mm de pas de malla i 2,4 mm de diàmetre i làmina de polietilè d'alta densitat de 2 mm de gruix Pantalla de protecció contra despreniments de la capa superficial del mantell vegetal, per mitja vessant, d'alçària 2 m amb xarxa de seguretat normalitzada UNE-EN 1263-1, posts de perfils IPN 140 encastats a terra i subjecció amb cables d'acer de diàmetre 3 mm i amb el desmuntatge inclòs Estacada de protecció contra despreniments del terreny, per mitja vessant, d'alçària 3 m, amb malla galvanitzada de torsió triple i malla electrosoldada de barres corrugades d'acer sobre pals de perfils d'acer IPN 140 encastats a terra i subjectada amb cables d'acer de diàmetre 10 mm i amb el desmuntatge inclòs Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre Barrera de seguretat contra esllavissades en coronacions de rases i excavacions amb les terres deixades a la vora i amb el desmuntatge inclòs Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs Semàfor de policarbonat, amb sistema òptic de diàmetre 210 mm amb una cara i un focus, òptica normal i lent de color ambre normal de vehicles 11/200, instal·lat i amb el desmuntatge inclòs

Riscos 3

I0000154 I0000155

26. Signatures

3 2 /3 /4 /6 /10 /11 /13 /14 /17 /18 /24 /25

L´alcalde Ignasi Simon Ortoll

2 /3 /4 /6 /10 /11 /13 /14 /17 /18 /24 /25 2 /3 /4 /6 /10 /11 /13 /14 /17 /18 /24 /25 25

Descripció Revisió i manteniment periòdic de SPC Ordre i neteja Preparació i manteniment de les superfícies de treball Organització de les zones de pas i emmagatzematge No realitzar treballs a la mateixa vertical Solicitar dades de les característiques físiques de les terres Execució de treballs a l'interior de rases per equips Planificació d'àrees i llocs de treball Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses No balancejar les càrregues suspeses Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de treball específic

L´arquitecte tècnic municipal David Gil Gil

Lliçà d’Amunt, març de 2017

MESURES PREVENTIVES Codi I0000004 I0000013 I0000014 I0000015 I0000020 I0000023 I0000024 I0000025 I0000026 I0000027 I0000028 I0000029 I0000030 I0000031

Substituir lo manual per lo mecànic 10 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 11 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10 Formació 10 /11 /13 /18 Evitar processos d'ajust en obra 10 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11 No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) 11 No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses 11 Paletització i eines ergonòmiques 13 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 Rotació dels llocs de treball 14 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 Reg de les zones de treball 17 Evitar processos de divissió de material en sec 17 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17 Ventilació de les zones de treball 17 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 /18 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24 Procediment previ de treball 24 Planificació de les àrees de treball 25 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 3 /4 /11 /13 càrregues Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14

Riscos 3 /25 2 /6 2 /6 2 /6 3 3 3 3 /4 /25 3 /4 4 4 4 4 4

Pàgina: 65

Pàgina: 66

ANNEX: PLÀNOLS I FITXES GRÀFIQUES

PROJECTE CONSTRUCTIU DE LA UA XV CAN FRANQUESA SEPARATA DE LES OBRES DE LA 2A FASE AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

PLEC DE CONDICIONS

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Index

7.3. Normativa aplicable 8. Signatures

33 35

1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC 3 1.1. Identificació de les obres 3 1.2. Objecte 3 1.3. Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut 3 1.4. Compatibilitat i relació entre els esmentats documents 4 2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU 4 2.1. Promotor 5 2.2. Coordinador de Seguretat i Salut 5 2.3. Projectista 7 2.4. Director d'Obra 7 2.5. Contractista o constructor (empresari principal) i Subcontractistes 8 2.6. Treballadors Autònoms 11 2.7. Treballadors 12 3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL 12 3.1. Interpretació dels documents vinculants en matèria de Seguretat i Salut 12 3.2. Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut 13 3.3. Pla de Seguretat i Salut del Contractista 13 3.4. El ''Llibre d'Incidències'' 16 3.5. Caràcter vinculant del Contracte o document del ''Conveni de Prevenció i Coordinació'' i documentació contractual annexa en matèria de Seguretat 16 4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ 17 4.1. Textos generals 17 4.2. Condicions ambientals 22 4.3. Incendis 23 4.4. Instal·lacions elèctriques 23 4.5. Equips i maquinària 24 4.6. Equips de protecció individual 26 4.7. Senyalització 26 4.8. Diversos 27 5. CONDICIONS ECONÒMIQUES 28 5.1. Criteris d'aplicació 28 5.2. Certificació del pressupost del Pla de Seguretat i Salut 28 5.3. Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut 28 5.4. Penalitzacions per incompliment en matèria de Seguretat 28 6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT 29 6.1. Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat 29 6.2. Condicions Tècniques del Control de Qualitat de la Prevenció 30 6.3. Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista competents en matèria de Seguretat i Salut 30 6.4. Obligacions de l'Empresa Contractista competent en matèria de Medicina del Treball 31 6.5. Competències dels Col·laboradors Prevencionistes a l'obra 31 6.6. Competències de Formació en Seguretat a l'obra 32 7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS32 7.1. Definició i característiques dels Equips 32 7.2. Condicions d'elecció 33 Pàgina: 1

Pàgina: 2

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

PLEC

Plec:

De condicions particulars en el que es tindran en compte les normes legals i reglamentaries aplicables a les especificacions tècniques pròpies de l'obra que es tracti, així com les prescripcions que s'hauran de complir en relació amb les característiques, l'ús i la conservació de les màquines, utensilis, eines, sistemes i equips preventius.

Plànols:

On es desenvolupen els gràfics i esquemes necessaris per la millor definició i comprensió de les mesures preventives definides a la Memòria, amb expressió de les especificacions tècniques necessàries.

1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC 1.1.

1.2.

Pressupost:

Objecte Aquest Plec de Condicions de l’Estudi de Seguretat i Salut comprèn el conjunt d'especificacions que hauran d’acomplir tant el Pla de Seguretat i Salut del Contractista com a document de Gestió Preventiva (Planificació, Organització, Execució i Control) de l’obra, les diferents proteccions a emprar per la reducció dels riscos (Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, Sistemes de Protecció Col·lectiva, Equips de Protecció Individual), Implantacions provisionals per a la Salubritat i Confort dels treballadors, així com les tècniques de la seva implementació a l’obra i les que hauran de manar l’execució de qualsevol tipus d’instal·lacions i d’obres accessòries. Per a qualsevol tipus d’especificació no inclosa en aquest Plec, es tindran en compte les condicions tècniques que es derivin d’entendre com a normes d’aplicació: a) Tots aquells continguts al: Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació’‘, confeccionat pel Centre Experimental d’Arquitectura, aprovat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció General d’Arquitectura’‘. (cas d'Edificació) ‘‘Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d’Obres de l’Estat’‘ i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció de Política Territorial i Obres Públiques’‘. (cas d'Obra Pública) b) Les contingudes al Reglament General de Contractació de l’Estat, Normes Tecnològiques de l’Edificació publicades pel ‘‘Ministerio de la Vivienda’‘ i posteriorment pel ‘‘Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo’‘. c) La normativa legislativa vigent d’obligat compliment i les condicionades per les companyies subministradores de serveis públics, totes elles al moment de l’oferta.

1.3.

Amidaments: De totes les unitats o elements de seguretat i salut al treball que hagin estat definits o projectats.

1.4.

Quantificació del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i execució de l'Estudi de Seguretat i Salut.

Compatibilitat i relació entre els esmentats documents L'estudi de Seguretat i Salut forma part del Projecte d'Execució d'obra, o en el seu cas, del Projecte d'Obra, havent de ser cadascun dels documents que l'integren, coherents amb el contingut del Projecte, i recollir les mesures preventives, de caràcter pal·liatiu, adequades als riscos, no eliminats o reduïts a la fase de disseny, que comporti la realització de l'obra, en els terminis i circumstàncies socio-tècniques on la mateixa es tingui que materialitzar. El Plec de Condicions Particulars, els Plànols i Pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut són documents contractuals, que restaran incorporats al Contracte i, per tant, són d’obligat acompliment, llevat modificacions degudament autoritzades. La resta de Documents o dades de l’Estudi de Seguretat i Salut són informatius, i estan constituïts per la Memòria Descriptiva, amb tots els seus Annexos, els Detalls Gràfics d’interpretació, els Amidaments i els Pressupostos Parcials. Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d’informació que el Contractista ha d’adquirir directament i amb els seus propis mitjans.

Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut

Només els documents contractuals, constitueixen la base del Contracte; per tant el Contractista no podrà al·legar, ni introduir al seu Pla de Seguretat i Salut, cap modificació de les condicions del Contracte en base a les dades contingudes als documents informatius, llevat que aquestes dades apareguin a algun document contractual.

Segons la normativa legal vigent, Art. 5, 2 del R.D. 1627/1997, de 24 d'octubre sobre ‘‘DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I DE SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ’‘, l'Estudi de Seguretat haurà de formar part del Projecte d'Execució d'Obra o, al seu defecte, del Projecte d'Obra, havent de ser coherent amb el contingut del mateix i recollir les mesures preventives adequades als riscos que comporta la realització de l'obra, contenint com a mínim els següents documents:

El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir la suficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius de l’Estudi de Seguretat i Salut.

Memòria:

Descriptiva dels procediments, equips tècnics i medis auxiliars que hagin d'utilitzar-se o que la seva utilització es pugui preveure; identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant a l'efecte les mesures tècniques necessàries per fer-ho; relació dels riscos laborals que no es puguin eliminar conforme als assenyalats anteriorment, especificant les mesures preventives i proteccions tècniques tendents a controlar i reduir els esmentats riscos i valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives. Pàgina: 3

Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en cas d’incloure’s aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Generals del Projecte, té prevalença el que s’ha prescrit en les Prescripcions Tècniques Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents tenen prevalença sobre les Prescripcions Tècniques Generals. El que s’ha esmentat al Plec de condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de ser executat com si hagués estat exposat a ambdós documents, sempre que, a criteri de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, quedin suficientment definides les unitats de Seguretat i Salut corresponent, i Pàgina: 4

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

aquestes tinguin preu al Contracte.

El Coordinador de Seguretat i Salut serà als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, qualsevol persona física legalment habilitada pels seus coneixements específics i que compti amb titulació acadèmica en Construcció.

2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU Dins l'àmbit de la respectiva capacitat de decisió cadascun dels actors del fet constructiu, estan obligats a prendre decisions ajustant-se als Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 a la L. 31/1995) : 1. 2. 3. 4.

5. 6. 7.

8. 9.

2.1.

Evitar els riscos. Avaluar els riscos que no es poden evitar. Combatre els riscos en el seu origen. Adaptar la feina a la persona, en particular al que fa referència a la concepció dels llocs de treball, com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l'objectiu específic d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes a la salut. Tenir en compte l'evolució de la tècnica. Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap. Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l'organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals al treball. Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual. Facilitar les corresponents instruccions als treballadors.

Promotor Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, serà considerat Promotor qualsevol persona, física o jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament, decideixi, impulsi, programi i financi, amb recursos propis o aliens, les obres de construcció per sí mateix, o per la seva posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor: 10. Designar al tècnic competent per la Coordinació de Seguretat i Salut en fase de Projecte, quan sigui necessari o es cregui convenient.

És designat pel Promotor en qualitat de Coordinador de Seguretat: a) En fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte o b) Durant l'Execució de l'obra. El Coordinador de Seguretat i Salut i Salut forma part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat del Projecte: El Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte, és designat pel Promotor quan en l’elaboració del projecte d’obra intervinguin varis projectistes. Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l’elaboració del projecte, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

16.

Vetllar per a què en fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte, el Projectista tingui en consideració els ‘‘Principis Generals de la Prevenció en matèria de Seguretat i Salut’‘ (Art. 15 a la L.31/1995), i en particular: d) Prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat de planificar les diferents feines o fases de treball que es desenvolupin simultània o successivament. e) Estimar la duració requerida per l'execució de les diferents feines o fases de treball. 17. Traslladar al Projectista tota la informació preventiva necessària que li cal per integrar la Seguretat i Salut a les diferents fases de concepció, estudi i elaboració del projecte d'obra. Tenir en compte, cada vegada que sigui necessari, qualsevol estudi de seguretat i salut o estudi bàsic, així com les previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, amb les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment). Coordinar l'aplicació del que es disposa en els punts anteriors i redactar o fer redactar l'Estudi de Seguretat i Salut. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat i Salut d'Obra:

11. Designar en fase de Projecte, la redacció de l'Estudi de Seguretat, facilitant al Projectista i al Coordinador respectivament, la documentació i informació prèvia necessària per l'elaboració del Projecte i redacció de l'Estudi de Seguretat i Salut, així com autoritzar als mateixos les modificacions pertinents.

El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució d'obra, és designat pel Promotor en tots aquells casos en què intervé més d'una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

12. Facilitar que el Coordinador de Seguretat i Salut en la fase de projecte intervingui en totes les fases d'elaboració del projecte i de preparació de l'obra.

Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

13. Designar el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra per l'aprovació del Pla de Seguretat i Salut, aportat pel contractista amb antelació a l'inici de les obres, el qual Coordinarà la Seguretat i Salut en fase d'execució material de les mateixes.

14. La designació dels Coordinadors en matèria de Seguretat i Salut no eximeix al Promotor de les seves responsabilitats.

15. El Promotor es responsabilitza que tots els agents del fet constructiu tinguin en compte les observacions del Coordinador de Seguretat i Salut, degudament justificades, o bé proposin unes mesures d'una eficàcia, pel cap baix, equivalents.

2.2.

Coordinador de Seguretat i Salut Pàgina: 5

Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995) :

En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvolupar simultània o successivament. En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o fases de treball.

Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els Contractistes, i, si n’hi ha dels Subcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i responsable els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L.31/1995 de 8 de novembre) durant l'execució de l'obra i, en particular, en les tasques o activitats al què es refereix l'article 10 del R.D. 1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les obres de construcció: Pàgina: 6

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

a) b)

El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, a fi de corregir els defectes que pugin afectar a la seguretat i la salut dels treballadors. e) La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substàncies perilloses. f) La recollida dels materials perillosos utilitzats. g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles. h) L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que haurà de dedicar-se als diferents treballs o fases de treball. i) La informació i coordinació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol tipus de treball o activitat que es realitzi en l'obra o a prop del lloc de l'obra. 3. Aprovar el Pla de Seguretat i Salut (PSS) elaborat pel contractista i, si s’escau, les modificacions que s'hi haguessin introduït. La Direcció Facultativa prendrà aquesta funció quan no calgui la designació de Coordinador. 4. Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 5. Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball. 6. Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades. El Coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra respondrà davant del Promotor, del compliment de la seva funció com staff assessor especialitzat en Prevenció de la Sinistralitat Laboral, en col·laboració estricta amb els diferents agents que intervinguin a l'execució material de l'obra. Qualsevol divergència serà presentada al Promotor com a màxim patró i responsable de la gestió constructiva de la promoció de l’obra, a fi que aquest prengui, en funció de la seva autoritat, la decisió executiva que calgui.

2.4.

És el tècnic habilitat professionalment que, formant part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el Projecte que el defineix, la llicència constructiva i d'altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar l'adequació al fi proposat. En el cas que el Director d'Obra dirigeixi a més a més l'execució material de la mateixa, assumirà la funció tècnica de la seva realització i del control qualitatiu i quantitatiu de l'obra executada i de la seva qualitat. Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Director d’Obra, contant amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra, nomenat pel Promotor. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d’Obra: 9. Verificar el replanteig, l’adequació dels fonaments, estabilitat dels terrenys i de l’estructura projectada a les característiques geotècniques del terreny. 10. Si dirigeix l’execució material de l’obra, verificar la recepció d'obra dels productes de construcció, ordenant la realització dels assaigs i proves precises; comprovar els nivells, desploms, influència de les condicions ambientals en la realització dels treballs, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius, de les instal·lacions i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i la Senyalització, d’acord amb el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut. 11. Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar en el Llibre d’Ordres i Assistència les instruccions necessàries per la correcta interpretació del Projecte i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i solucions de Seguretat i Salut Integrada previstes en el mateix. 12. Elaborar a requeriment del Coordinador de Seguretat i Salut o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l’obra i que puguin afectar a la Seguretat i Salut dels treballs, sempre que les mateixes s’adeqüin a les disposicions normatives contemplades a la redacció del Projecte i del seu Estudi de Seguretat i Salut. 13. Subscriure l’Acta de Replanteig o començament de l’obra, confrontant prèviament amb el Coordinador de Seguretat i Salut l’existència prèvia de l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut del contractista. 14. Certificar el final d’obra, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat, amb els visats que siguin preceptius. 15. Conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra i de Seguretat i Salut executades, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat. 16. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’incidències 17. Elaborar i subscriure conjuntament amb el Coordinador de Seguretat, la Memòria de Seguretat i Salut de l’obra finalitzada, per lliurar-la al promotor, amb els visats que foren perceptius.

Les responsabilitats del Coordinador no eximiran de les seves responsabilitats al Promotor, Fabricants i Subministradors d’equips, eines i mitjans auxiliars, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes, treballadors autònoms i treballadors.

2.3.

Projectista És el tècnic habilitat professionalment que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el Projecte. Podran redactar projectes parcials del Projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de forma coordinada amb l'autor d'aquest, contant en aquest cas, amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut designat pel Promotor. Quan el Projecte es desenvolupa o completa mitjançant projectes parcials o d’altres documents tècnics, cada projectista assumeix la titularitat del seu projecte.

Director d'Obra

2.5.

Contractista o constructor (empresari principal) i Subcontractistes Definició de Contractista:

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista: 7. Tenir en consideració els suggeriments del Coordinador de Seguretat i Salut en fase de Projecte per integrar els Principis de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995), prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització que puguin afectar a la planificació dels treballs o fases de treball durant l'execució de les obres. 8. Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.

Pàgina: 7

És qualsevol persona, física o jurídica, que individual o col·lectivament, assumeix contractualment davant el Promotor, el compromís d’executar, en condicions de solvència i Seguretat, amb medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al contracte, el Projecte i el seu Estudi de Seguretat i Salut. Definició de Subcontractista:

Pàgina: 8

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

És qualsevol persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari principal, el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra, amb subjecció al contracte, al Projecte i al Pla de Seguretat, del Contractista, pel que es regeix la seva execució.

32. 33.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista: 18.

19.

20.

21. 22.

23.

24. 25. 26.

27.

28.

29. 30.

31.

El Contractista haurà d’executar l’obra amb subjecció al Projecte, directrius de l’Estudi i compromisos del Pla de Seguretat i Salut, a la legislació aplicable i a les instruccions del Director d’Obra, i del Coordinador de Seguretat i Salut, amb la finalitat de dur a terme les condicions preventives de la sinistralitat laboral i l’assegurament de la qualitat, compromeses en el Pla de Seguretat i Salut i exigides en el Projecte Tenir acreditació empresarial i la solvència i capacitació tècnica, professional i econòmica que l’habiliti per al compliment de les condicions exigibles per actuar com constructor (i/o subcontractista, en el seu cas), en condicions de Seguretat i Salut. Designar al Cap d’Obra que assumirà la representació tècnica del Constructor (i/o Subcontractista, en el seu cas), a l’obra i que per la seva titulació o experiència haurà de tenir la capacitat adequada d’acord amb les característiques i complexitat de l’obra. Assignar a l’obra els medis humans i materials que la seva importància ho requereixi. Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obra dins dels límits establerts en el Contracte i conforme amb la llei de la subcontractació 32/2006 i el Reial Decret 1109/2007. Redactar i signar el Pla de Seguretat i Salut que desenvolupi l’Estudi de Seguretat i Salut del Projecte. El Subcontractista podrà incorporar els suggeriments de millora corresponents a la seva especialització, en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista i presentar-los a l’aprovació del Coordinador de Seguretat. El representant legal del Contractista signarà l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut conjuntament amb el Coordinador de Seguretat. Signar l’Acta de Replanteig o començament i l’Acta de Recepció de l’obra. Aplicarà els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'esmentat article 10 del R.D. 1627/1997: k) Complir i fer complir al seu personal allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS). l) Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte, si s'escau, les obligacions que fan referència a la coordinació d'activitats empresarials previstes en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i en conseqüència complir el R.D. 171/2004, i també complir les disposicions mínimes establertes en l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra. m) Informar i facilitar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les mesures que s'hagin d'adoptar pel que fa a la seguretat i salut a l'obra. n) Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, i si és el cas, de la Direcció Facultativa. Els Contractistes i Subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut (PSS) en relació amb les obligacions que corresponen directament a ells o, si escau, als treballadors autònoms que hagin contractat. A més, els Contractistes i Subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes al Pla, als termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. El Contractista principal haurà de vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per part de les empreses Subcontractistes. Abans de l’inici de l’activitat a l’obra, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han realitzat, per als treballs a realitzar, l’avaluació de riscos i la planificació de la seva activitat preventiva. Així mateix, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han complert les seves obligacions en matèria d’informació i formació respecte als treballadors que hagin de prestar servei a l’obra. El Contractista principal haurà de comprovar que els Subcontractistes que concorren a Pàgina: 9

34.

35. 36.

37.

38.

39.

40.

41.

42.

l’obra han establert entre ells els medis necessaris de coordinació. Les responsabilitats del Coordinador, de la Direcció Facultativa i del Promotor no eximiran de les seves responsabilitats als Contractistes i al Subcontractistes. El Constructor serà responsable de la correcta execució dels treballs mitjançant l'aplicació de Procediments i Mètodes de Treball intrínsecament segurs (SEGURETAT INTEGRADA), per assegurar la integritat de les persones, els materials i els mitjans auxiliars fets servir a l'obra. El Contractista principal facilitarà per escrit a l'inici de l'obra, el nom del Director Tècnic, que serà creditor de la conformitat del Coordinador i de la Direcció Facultativa. El Director Tècnic podrà exercir simultàniament el càrrec de Cap d'Obra, o bé, delegarà l'esmentada funció a altre tècnic, Cap d'Obra, amb coneixements contrastats i suficients de construcció a peu d'obra. El Director Tècnic, o en absència el Cap d'Obra o l'Encarregat General, ostentaran successivament la prelació de representació del Contractista a l'obra. El representant del Contractista a l'obra, assumirà la responsabilitat de l'execució de les activitats preventives incloses al present Plec i el seu nom figurarà al Llibre d'Incidències. Serà responsabilitat del Contractista i del Director Tècnic, o del Cap d'Obra i/o Encarregat en el seu cas, l'incompliment de les mesures preventives, a l'obra i entorn material, de conformitat a la normativa legal vigent. El Contractista també serà responsable de la realització del Pla de Seguretat i Salut (PSS), així com de l'específica vigilància i supervisió de seguretat, tant del personal propi com subcontractat, així com de facilitar les mesures sanitàries de caràcter preventiu laboral, formació, informació i capacitació del personal, conservació i reposició dels elements de protecció personal dels treballadors, càlcul i dimensions dels Sistemes de Proteccions Col·lectives i en especial, les baranes i passarel·les, condemna de forats verticals i horitzontals susceptibles de permetre la caiguda de persones o objectes, característiques de les escales i estabilitat dels esglaons i recolzadors, ordre i neteja de les zones de treball, enllumenat i ventilació dels llocs de treball, bastides, apuntalaments, encofrats i estintolaments, aplecs i emmagatzematges de materials, ordre d'execució dels treballs constructius, seguretat de les màquines, grues, aparells d'elevació, mesures auxiliars i equips de treball en general, distància i localització d'estesa i canalitzacions de les companyies subministradores, així com qualsevol altre mesura de caràcter general i d’obligat compliment, segons la normativa legal vigent i els costums del sector i que pugui afectar a aquest centre de treball. El contractista ha de designar la presència de resursos preventius i es determinarà la forma de dur-los a terme en el pla de seguretat i salut, segons la disposició addicional catorzena de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i desenvolupada pel Reial Decret 604/2006. El Director Tècnic (o el Cap d'Obra), visitaran l'obra com a mínim amb una cadència diària i hauran de donar les instruccions pertinents a l'Encarregat General, que haurà de ser una persona de provada capacitat pel càrrec, haurà d’estar present a l'obra durant la realització de tot el treball que s'executi. Sempre que sigui preceptiu i no existeixi altra designada a l'efecte, s'entendrà que l'Encarregat General és al mateix temps el Supervisor General de Seguretat i Salut del Centre de Treball per part del Contractista, amb independència de qualsevol altre requisit formal. L'acceptació expressa o tàcita del Contractista pressuposa que aquest ha reconegut l'emplaçament del terreny, les comunicacions, accessos, afectació de serveis, característiques del terreny, mides de seguretats necessàries, etc. i no podrà al·legar en el futur ignorància d'aquestes circumstàncies. El Contractista haurà de disposar de les pòlisses d'assegurança necessària per a cobrir les responsabilitats que puguin esdevenir per motius de l'obra i el seu entorn, i serà responsable dels danys i prejudicis directes o indirectes que pugui ocasionar a tercers, tant per omissió com per negligència, imprudència o imperícia professional, del personal al seu càrrec, així com del Subcontractistes, industrials i/o treballadors autònoms que intervinguin a l'obra. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’Incidències. Pàgina: 10

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

43.

44.

45.

46. 47.

48.

49.

2.6.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

En cas d’incompliment reiterat dels compromisos del Pla de Seguretat i Salut (PSS), el Coordinador i Tècnics de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Constructor, Director Tècnic, Cap d'Obra, Encarregat, Supervisor de Seguretat, Delegat Sindical de Prevenció o els representants del Servei de Prevenció (propi o concertat) del Contractista i/o Subcontractistes, tenen el dret a fer constar al Llibre d'Incidències, tot allò que consideri d'interès per a reconduir la situació als àmbits previstos al Pla de Seguretat i Salut de l'obra. Les condicions de seguretat i salut del personal, dins de l'obra i els seus desplaçaments a/o des del seu domicili particular, seran responsabilitat dels Contractistes i/o Subcontractistes així com dels propis treballadors Autònoms. També serà responsabilitat del Contractista, el tancament perimetral del recinte de l'obra i protecció de la mateixa, el control i reglament intern de policia a l'entrada, per a evitar la intromissió incontrolada de tercers aliens i curiosos, la protecció d'accessos i l'organització de zones de pas amb destinació als visitants de les oficines d'obra. El Contractista haurà de disposar d'un senzill, però efectiu, Pla d'Emergència per a l'obra, en previsió d'incendis, pluges, glaçades, vent, etc. que puguin posar en situació de risc al personal d'obra, a tercers o als medis e instal·lacions de la pròpia obra o limítrofs. El Contractista i/o Subcontractistes tenen absolutament prohibit l'ús d'explosius sense autorització escrita de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa. La utilització de grues, elevadors o d'altres màquines especials, es realitzarà per operaris especialitzats i posseïdors del carnet de grua torre, del títol d’operador de grua mòbil i en altres casos l’acreditació que correspongui, sota la supervisió d'un tècnic especialitzat i competent a càrrec del Contractista. El Coordinador rebrà una copia de cada títol d'habilitació signat per l'operador de la màquina i del responsable tècnic que autoritza l'habilitació avalant-hi la idoneïtat d'aquell per a realitzar la seva feina, en aquesta obra en concret. Tot operador de grua mòbil haurà d'estar en possessió del carnet de gruista segons l'Instrucció Tècnica Complementaria ''MIE-AEM-4'' aprovada per RD 837/2003 expedit pel òrgan competent o en el seu defecte certificat de formació com a operador de grua de l'Institut Gaudí de la Construcció o entitat similar; tot ell per garantir el total coneixement dels equips de treballs de forma que es pugui garantir el màxim de seguretat a les tasques a desenvolupar. El delegat del contractista haurà de certificar que tot operador de grua mòbil es troba en possessió del carnet de gruista segons especificacions del paràgraf anterior, així mateix haurà de certificar que totes les grues mòbils que s'utilitzin a l'obra compleixen totes i cadascunes de l'especificacions establertes a l'ITC ''MIE-AEM-4''.

54.

Utilitzar els equips de treball d'acord amb allò disposat en el R.D. 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels treballadors. 55. Escollir i utilitzar els equips de protecció individual, segons preveu el R.D. 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relativa a la utilització dels equips de protecció individual per part dels treballadors. 56. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució de l'obra i de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, si n'hi ha. 57. Els treballadors autònoms hauran de complir allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS): o) La maquinària, els aparells i les eines que s'utilitzen a l'obra, han de respondre a les prescripcions de seguretat i salut, equivalents i pròpies, dels equipaments de treball que l'empresari Contractista posa a disposició dels seus treballadors. p) Els autònoms i els empresaris que exerceixen personalment una activitat a l'obra, han d'utilitzar equipament de protecció individual apropiat, i respectar el manteniment en condicions d'eficàcia dels diferents sistemes de protecció col·lectiva instal·lats a l'obra, segons el risc que s'ha de prevenir i l'entorn del treball.

2.7.

Treballadors Persona física diferent al Contractista, Subcontractista i/o Treballador Autònom que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional remunerada per compte aliè, amb subjecció a un contracte laboral, i que assumeix contractualment davant l’empresari el compromís de desenvolupar a l’obra les activitats corresponents a la seva categoria i especialitat professional, seguint les instruccions d’aquell. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador: 58. 59. 60. 61. 62. 63. 64.

Treballadors Autònoms

65.

Persona física diferent al Contractista i/o Subcontractista que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional, sense cap subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el Promotor, el Contractista o el Subcontractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom:

3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL 3.1.

50. Aplicar els Principis de l'Acció Preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 del R.D. 1627/1997. 51. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut, que estableix l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra. 52. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, 1,2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 53. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant, en particular, en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagi establert. Pàgina: 11

El deure d'obeir les instruccions del Contractista en allò relatiu a Seguretat i Salut. El deure d'indicar els perills potencials. Té responsabilitat dels actes personals. Té el dret a rebre informació adequada i comprensible i a formular propostes, en relació a la seguretat i salut, en especial sobre el Pla de Seguretat i Salut (PSS). Té el dret a la consulta i participació, d'acord amb l'article 18, 2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Té el dret a adreçar-se a l'autoritat competent. Té el dret a interrompre el treball en cas de perill imminent i seriós per a la seva integritat i la dels seus companys o tercers aliens a l'obra. Té el dret de fer us i el fruit d’unes instal·lacions provisionals de Salubritat i Confort, previstes especialment pel personal d’obra, suficients, adequades i dignes, durant el temps que duri la seva permanència a l’obra.

Interpretació dels documents vinculants en matèria de Seguretat i Salut Excepte en el cas que l’escriptura del Contracte o Document de Conveni Contractual ho indiqui específicament d’altra manera, l’ordre de prelació dels Documents contractuals en matèria de Seguretat i Salut per aquesta obra serà el següent: 66. Escriptura del Contracte o Document del Conveni Contractual. 67. Bases del Concurs. 68. Plec de Prescripcions per la Redacció dels Estudis de Seguretat i Salut i la Coordinació de Seguretat i salut en fases de Projecte i/o d’Obra. 69. Plec de Condicions Generals del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. 70. Plec de Condicions Facultatives i Econòmiques del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. Pàgina: 12

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

71. Procediments Operatius de Seguretat i Salut i/o Procediments de control Administratiu de Seguretat, redactats durant la redacció del Projecte i/o durant l’Execució material de l’Obra, pel Coordinador de Seguretat. 72. Plànols i Detalls Gràfics de l’Estudi de Seguretat i Salut. 73. Pla d’Acció Preventiva de l’empresari-contractista. 74. Pla de Seguretat i Salut de desenvolupament de l’Estudi de Seguretat i Salut del Contractista per l’obra en qüestió. 75. Protocols, procediments, manuals i/o Normes de Seguretat i Salut interna del Contractista i/o Subcontractistes, d’aplicació en l’obra. Feta aquesta excepció, els diferents documents que constitueixen el Contracte seran considerats com mútuament explicatius, però en el cas d’ambigüitats o discrepàncies interpretatives de temes relacionats amb la Seguretat, seran aclarides i corregides pel Director d’Obra qui, desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, farà l’ús de la seva facultat d’aclarir al Contractista les interpretacions pertinents. Si en el mateix sentit, el Contractista descobreix errades, omissions, discrepàncies o contradiccions tindrà que notificar-ho immediatament per escrit al Director d’Obra qui desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, aclarirà ràpidament tots els assumptes, notificant la seva resolució al Contractista. Qualsevol treball relacionat amb temes de Seguretat i Salut, que hagués estat executat pel Contractista sense prèvia autorització del Director d’Obra o del Coordinador de Seguretat, serà responsabilitat del Contractista, restant el Director d’Obra i el Coordinador de Seguretat, eximits de qualsevol responsabilitat derivada de les conseqüències de les mesures preventives, tècnicament inadequades, que hagin pogut adoptar el Contractista pel seu compte. En el cas que el contractista no notifiqui per escrit el descobriment d’errades, omissions, discrepàncies o contradiccions, això, no tan sols no l’eximeix de l’obligació d’aplicar les mesures de Seguretat i Salut raonablement exigibles per la reglamentació vigent, els usos i la praxi habitual de la Seguretat Integrada en la construcció, que siguin manifestament indispensables per dur a terme l’esperit o la intenció posada en el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut, si no que hauran de ser materialitzats com si haguessin estat completes i correctament especificades en el Projecte i el corresponent Estudi de Seguretat i Salut. Totes les parts del contracte s’entenen complementàries entre si, per la qual cosa qualsevol treball requerit en un sol document, encara que no estigui esmentat en cap altre, tindrà el mateix caràcter contractual que si s’hagués recollit en tots.

3.2.

mètodes d'execució i al ‘‘PLA D’ACCIÓ PREVENTIVA INTERNA D’EMPRESA’‘, realitzat de conformitat al R.D.39 / 1997 ‘‘LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS’‘ (Arts. 1, 2 ap. 1, 8 i 9) . El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut està obligat a incloure els requisits formals establerts a l’Art. 7 del R.D. 1627/ 1997, no obstant, el Contractista té plena llibertat per estructurar formalment aquest Pla de Seguretat i Salut . El Contractista, en el seu Pla de Seguretat i Salut, adjuntarà, com a mínim, els plànols següents amb els continguts que en cada cas s’indiquen. Plànol o Plànols de situació amb les característiques de l’entorn. Indicant: -

Plànols en planta d’ordenació general de l’obra, segons les diverses fases previstes en funció del seu pla d’execució real. Indicant: -

Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut El Coordinador de Seguretat, a la vista dels continguts del Pla de Seguretat i Salut aportat pel Contractista, com document de gestió preventiva d’adaptació de la seva pròpia ‘‘cultura preventiva interna d’empresa’‘ el desenvolupament dels continguts del Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut per l’execució material de l’obra, podrà indicar en l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat, la declaració expressa de subsistència, d’aquells aspectes que puguin estar, a criteri del Coordinador, millor desenvolupats en l’Estudi de Seguretat, com ampliadors i complementaris dels continguts del Pla de Seguretat i Salut del Contractista.

Els Procediments Operatius i/o Administratius de Seguretat, que pugessin redactar el Coordinador de Seguretat i Salut amb posterioritat a l’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut, tindrà la consideració de document de desenvolupament de l’Estudi i Pla de Seguretat, essent, per tant, vinculants per les parts contractants.

3.3.

Pla de Seguretat i Salut del Contractista D’acord al que es disposa el R.D. 1627 / 1997, cada contractista està obligat a redactar, abans de l’inici dels seus treballs a l’obra, un Pla de Seguretat i Salut adaptant aquest E.S.S. als seus medis, Pàgina: 13

Ubicació dels serveis públics. - Electricitat. - Clavegueram. - Aigua potable. - Gas. - Oleoductes. - Altres. Situació i amplada dels carrers (reals i previstos). - Accessos al recinte. - Garites de control d’accessos. Acotat del perímetre del solar. Distàncies de l’edifici amb els límits del solar. Edificacions veïnes existents. Servituds.

Tancament del solar. Murs de contenció, atalussats, pous, talls del terreny i desnivells. Nivells definitius dels diferents accessos al solar i rasants de vials colindants. Ubicació d’instal·lacions d’implantació provisional per al personal d’obra: - Banys: Equipament (lavabos, retretes, dutxes, escalfador..,). - Vestuaris del personal: Equipament (taquilles, bancs correguts, estufes..,). - Refectori o Menjador: Equipament (taules, seients, escalfaplats, frigorífic..,). - Farmaciola: Equipament. - Altres. Llocs destinats a apilaments. - Àrids i materials ensitjats. - Armadures, barres, tubs i biguetes. - Materials paletitzats. - Fusta. - Materials ensacats. - Materials en caixes. - Materials en bidons. - Materials solts. - Runes i residus. - Ferralla. - Aigua. - Combustibles. - Substàncies tòxiques. - Substàncies explosives i/o deflagrants. Ubicació de maquinària fixa i àmbit d’influència previst. Pàgina: 14

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Aparells de manutenció mecànica: grues torre, muntacàrregues, cabrestants, maquinetes, baixants de runes, cintes transportadores, bomba d’extracció de fluids. - Estació de formigonat. - Sitja de morter. - Planta de piconament i/o selecció d’àrids. Circuits de circulació interna de vehicles, límits de circulació i zones d’aparcament. Senyalització de circulació. Circuits de circulació interna del personal d’obra. Senyalització de Seguretat. Esquema d’instal·lació elèctrica provisional. Esquema d’instal·lació d’il·luminació provisional. Esquema d’instal·lació provisional de subministrament d’aigua.

exteriors amb risc de caigudes d’altura. Plànol o plànols de distribució d’elements de seguretat per a l’ús i manteniment posterior de l’obra executada (*). -

Plànols en planta i seccions d’instal·lació de Sistemes de Protecció Col·lectiva. (*) Representació cronològica per fases d’execució.

Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals de façanes: - Ubicació de bastida porticada d’estructura tubular cobrint la totalitat dels fronts de façana en avançament simultani a l’execució d’estructura fins l’acabament de tancaments i coberta.(*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent - Ubicació i replanteig del conjunt de forques metàl·liques i xarxes de seguretat.(*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘ESS. - Ubicació i replanteig de xarxes de desencofrat. - Ubicació i replanteig de baranes de seguretat (*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l’ESS. - Ubicació i replanteig de marquesines en voladís de seguretat (*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘ESS. Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals d’escales: - Ubicació i replanteig de xarxes verticals de seguretat en perímetre i buit de travessers d’escales (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent. - Ubicació i replanteig de baranes de seguretat en perímetre i buit de travessers d’escales. Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits horitzontals de patis de llums, xemeneies, buits d’instal·lacions i encofrats. - Ubicació i replanteig de condemna amb malla electrosoldada enjovat en el cèrcol perimetral (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent en forjat - Ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat en patis interiors. - Planta d’estructura amb ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat sota taulers i sotaponts d’encofrats horitzontals recuperables. - Ubicació i replanteig d’entarimat horitzontal de fusta colada en passos d’instal·lacions, arquetes i registres provisionals. - Ubicació i replanteig de barana perimetral de seguretat. Plànols de proteccions en plataformes i zones de pas. Contingut:

Passarel·les (ubicació i elements constitutius). Escales provisionals. Detalls de tapes provisionals d’arquetes o de buits. Abalisament i senyalització de zones de pas. Condemna d’accessos i proteccions en contenció d’estabilitat de terrenys. Ubicació de bastides penjades: Projecte i replanteig dels pescants i les guindoles. Sàgola de cable per a ancoratge i lliscament de cinturó de seguretat en perímetres Pàgina: 15

Bastides suspeses sobre guindoles carrileres per a neteja de façana. Plataformes lliscants sobre carrils per a manteniment de paraments verticals. Bastides especials. Plataformes en voladís i moll de descàrrega escamotejables per a introducció i evacuació d’equips. Baranes perimetrals escamotejables per a treballs de manteniment en cobertes no transitables. Escales de gat amb enclavament d’accessos i equipament de Sistema de Protecció Col·lectiva. Replanteig d’ancoratges i sàgoles per a cinturons en façanes, xemeneies, finestrals i patis. Replanteig de pescants escamotejables o bigues retràctils. Escala d’incendis i/o mànega tèxtil ignífuga d’evacuació. Altres. (*) Tant sols en cas que estiguin contemplats en el Projecte Executiu.

Plànol d’evacuació interna d’accidentats (*). -

Plànol de carrers per a evacuació d’accidentats en obres urbanes. Plànol de carreteres per a evacuació d’accidentats en obres aïllades. (*) Tant sols per a obres complexes o especials.

Altres.

3.4.

El ''Llibre d'Incidències'' A l'obra existirà, adequadament protocolitzat, el document oficial ‘‘Llibre d’incidències’‘, facilitat pel Col·legi Professional corresponent al qual pertanyi el tècnic que hagi aprovat el pla de seguretat i salut o per l'Oficina de Supervisió de Projectes o òrgan equivalent quan es tracti d'obres de les Administracions públiques. Segons l'article 13 del Real Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, modificat pel RD 1109/2007 , aquest llibre haurà d'estar permanentment a l'obra, en poder del coordinador de seguretat i salut , i a la disposició de la direcció d'obra o direcció facultativa , contractistes , subcontractistes i treballadors autònoms, les persones o òrgans amb responsabilitat en matèria de prevenció de les empreses que intervinguin en l'obra, tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball de les Administracions públiques competents, o en el seu cas, del representant dels treballadors, els quals podran realitzar les anotacions que considerin adequades respecte a les desviacions en el compliment del Pla de Seguretat i Salut. Quan es realitzi una anotació en el llibre d'incidències, el coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra o, quan no sigui necessària la designació de coordinador, la direcció facultativa, la notificarà al contractista afectat i als representants dels treballadors d'aquest i només en el cas que l'anotació es refereixi a qualsevol incompliment dels advertiments o observacions prèviament anotades en aquest llibre així com en el supòsit de paralització dels treballs, s'ha de remetre una còpia a la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de vint-i-quatre hores i s'especificarà si l'anotació efectuada suposa una reiteració d'una advertència o observació anterior o si, per contra, es tracta d'una nova observació.

Pàgina: 16

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

3.5.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Caràcter vinculant del Contracte o document del ''Conveni de Prevenció i Coordinació'' i documentació contractual annexa en matèria de Seguretat El CONVENI DE PREVENCIÓ i COORDINACIÓ subscrit entre el Promotor (o el seu representant), Contractista, Projectista, Coordinador de Seguretat, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa i Representant Sindical Delegat de Prevenció, podrà ésser elevat a escriptura pública a requeriment de les parts atorgants del mateix, essent de compte exclusiva del Contractista totes les despeses notarials i fiscals que es derivin. El Promotor podrà prèvia notificació escrita al Contractista, assignar totes o part de les seves facultats assumides contractualment, a la persona física, jurídica o corporació que tingues a be designar a l’efecte, segons procedeixi. Els terminis i provisions de la documentació contractual contemplada en l’apartat 2.1. del present Plec, junt amb els terminis i provisions de tots els documents aquí incorporats per referència, constitueixen l’acord ple i total entre les parts i no durà a terme cap acord o enteniment de cap naturalesa, ni el Promotor farà cap endossament o representacions al Contractista, excepte les que s’estableixin expressament mitjançant contracte. Cap modificació verbal als mateixos tindrà validesa o força o efecte algun. El Promotor i el Contractista s’obligaran a si mateixos i als seus successors, representants legals i/o concessionaris, amb respecte al pactat en la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat. El Contractista no es agent o representant legal del Promotor, pel que aquest no serà responsable de cap manera de les obligacions o responsabilitats en què incorri o assumeixi el Contractista. No es considerarà que alguna de les parts hagi renunciat a algun dret, poder o privilegi atorgat per qualsevol dels documents contractuals vinculants en matèria de Seguretat, o provisió dels mateixos, llevat que tal renúncia hagi estat degudament expressada per escrit i reconeguda per les parts afectades. Tots els recursos o remeis brindats per la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, hauran de ser presos i interpretats com acumulatius, és a dir, addicionals a qualsevol altre recurs prescrit per la llei. Les controvèrsies que puguin sorgir entre les parts, respecte a la interpretació de la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, serà competència de la jurisdicció civil. No obstant, es consideraran actes jurídics separables els que es dicten en relació amb la preparació i adjudicació del Contracte i, en conseqüència, podran ser impugnats davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu d’acord amb la normativa reguladora de l’esmentada jurisdicció.

4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ Per a la realització del Pla de Seguretat i Salut, el Contractista tindrà en compte la normativa existent i vigent en el decurs de la redacció de l’ESS (o EBSS), obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació. A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s’adjunta una relació de normativa aplicable. El Contractista, no obstant, afegirà al llistat general de la normativa aplicable a la seva obra les esmenes de caràcter tècnic particular que no siguin a la relació i correspongui aplicar al seu Pla.

4.1.

Textos generals

Convenis col·lectius. “Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción. OM 20 de mayo de 1952 (BOE 15 de junio de 1958)”. Modificada per “Orden 10 de diciembre de 1953 Pàgina: 17

(BOE 2 de febrero de 1956)” i “Orden 23 de de septiembre 1966 (BOE 1 de octubre de 1966)”. Derogada parcialment per “Orden 20 de enero de 1956 (BOE 2 de febrero de 1956)” i “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”. “Ordenanza laboral de la construcción, vidrio y cerámica. OM 28 de agosto de 1970 (BOE 5, 7, 8, 9 de septiembre de 1970)”, en vigor capítols VI i XVI i les modificacions “Orden 22 de marzo de 1972 (BOE 31 de marzo de 1972)”, “Orden 28 de julio (BOE 10 de agosto de 1972)” i “Orden 27 de julio de 1973 (BOE 31 de julio de 1973)”. Derogada parcialment per “Orden 28 de diciembre (BOE 29 de diciembre de 1994)”. “Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. OM 9 de marzo de 1971 (BOE 16 de marzo de 1971)”, en vigor parts del títol II. Derogada parcialment per “R.D. 1316/1989 (BOE 2 de noviembre de 1989)”, “Ley 31/1995 (BOE 10 de noviembre de 1995)”, R.D. 486/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”, “R.D. 664/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 665/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 773/1997 (BOE 12 de junio de 1997)”, “R.D. 1215/1997 (BOE 7 de agosto de 1997)”, “R.D. 614/2001 (BOE 21 de junio de 2001)” i “R.D. 349/2003 (BOE 5 de abril de 2003)”. “Cuadro de enfermedades profesionales. R.D. 1995/1978 (BOE 25 de agosto de 1978)”. Modificada per “R.D. 2821/1981 de 27 de noviembre (BOE 1 de diciembre de 1981)”. “Regulación de la jornada de trabajo, jornadas especiales y descanso. R.D. 2001/1983 de 28 de julio (BOE 29 de julio de 1983)”. Modificada per “R.D. 2403/1985 (BOE 30 de diciembre de 1985)“, “R.D. 1346/1989 (BOE 7 de noviembre 1989)“ i anul·lada parcialment per “R.D. 1561/1995 de 21 de septiembre (BOE 26 de septiembre de 1995)“. “Orden de 20 de septiembre de 1986, por la que se establece el modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en las que sea obligatorio un estudio de Seguridad e Higiene en el trabajo (BOE de 13 de octubre de 1986)“. “Establecimiento de modelos de notificación de accidentes de trabajo. OM 16 de diciembre de 1987 (BOE 29 de diciembre de 1987)”. “Instrumento de ratificación de 17 de julio de 1990 del Convenio de 24 de junio de 1986 sobre Utilización del asbesto en condiciones de seguridad (número 162 de la OIT), adoptado en Ginebra (BOE de 23 de noviembre de 1990)”. “Ley de prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995 de noviembre (BOE 10 de noviembre de 1995)”. Complementada per “R.D. 614/2001 de 8 de junio (BOE 21 de junio de 2001)”. “Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por la que se aprueba el reglamento sobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas (BOE de 5 de junio de 1995)”. “Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales de trabajo (BOE de 26 de septiembre de 1995)”. “Reglamento de los servicios de prevención. R.D. 39/1997 de 17 de enero (BOE 31 de enero de 1997)”. Complementat per “Orden de 22 de abril de 1997 (BOE 24 de abril de 1997)” i “R.D. 688/2005 (BOE 11 de junio de 2006)”. Modificat per “R.D. 780/1998 de 30 de abril (BOE 1 de mayo de 1998)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”. “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. R.D. 486/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. Complementat per “Orden TAS/2947/2007 (BOE 11 de octubre de 2007)” i modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”. “Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que comporten riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores. R.D. 487/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. “Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. R.D. 1215/1997 de 18 de julio (BOE 7 de agosto de 1997)”.

Pàgina: 18

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

“Disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los trabajadores en las actividades mineras. R.D. 1389/1997 de 5 de septiembre (BOE 7 de octubre de 1997)”. “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción. R.D. 1627/1997 de 24 de octubre (BOE 25 de octubre de 1997)”. Modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre 2004)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”. Complementat per “R.D. 1109/2007 (BOE 25 de agosto de 2007)”.

Ordre de 12 de gener de 1998, per la qual s’aprova el model de Llibre d'Incidències en les obres de construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 27 de gener de 1998).

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud en el trabajo en el ámbito de las empresas de trabajo temporal. R.D. 216/1999 de 5 de febrero (BOE 24 de febrero de 1999)”.

“Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación (BOE de 6 de noviembre de 1999)”. “Protección de la seguridad y la salud de los trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo. R.D. 374/2001 de 6 de abril (BOE 1 de mayo de 2001)”. “Real Decreto 379/2001, de 6 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 y MIE APQ-7 (BOE 112 de 10 de mayo de 2001)”. Complementat per “R.D. 2016/2004 (BOE 23 de octubre de 2004)”. “Real Decreto 783/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes (BOE de 26 de julio de 2001)”. “Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales (BOE de 13 de diciembre de 2003)”. “Real Decreto 1801/2003, de 26 de diciembre, sobre seguridad general de los productos (BOE 10 de enero de 2004)”. Real Decreto 171/2004, por el que se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995 de prevención de laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales (BOE 31 de enero de 2004). Decret 399/2004, de 5 d’octubre de 2004, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 7 d’octubre de 2004). “Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el R.D. 1215/1997, de 18 de julio, en el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por parte de los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”. “Real Decreto 312/2005, de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego”. “Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas”. “Real Decreto 551/2006, de 5 de mayo, por el que se regulan las operaciones de transporte de mercancías peligrosas por carretera en territorio español (BOE 113 de 12 de mayo)”. “Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, por el que se modifican el R.D. 39/1997, de 17 de Pàgina: 19

enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y el R.D. 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción (BOE 127 de 29 de mayo)”. “Real Decreto 635/2006, de 26 de mayo, sobre requisitos mínimos de seguridad en los túneles de carreteras del Estado”. “Ley ordinaria 32/2006 reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE 250 de 19 de octubre)”. “Ley orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres (BOE 23 de marzo de 2007)”. “Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE 204 de 25 de agosto)”. Decret 102/2008, de 6 de maig, de creació del Registre d'Empreses Acreditades de Catalunya per intervenir en el procés de contractació en el sector de la construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 08 de maig de 2008). “Real Decreto 1802/2008, de 3 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento sobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas, aprobado por R.D. 363/1995, de 10 de marzo, con la finalidad de adaptar sus disposiciones al Reglamento (CE) n.º 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo (Reglamento REACH)”. Decret 10/2009, de 27 de gener. Decret de creació del Registre d'empreses sancionades per infraccions molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals i del procediment per a la seva publicació (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 03 de febrer de 2009). “Real Decreto 298/2009, de 6 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, en relación con la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia”. “Real Decreto 330/2009, de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecànicas”. “Real Decreto 327/2009 de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción (BOE 63 de 14 de marzo de 2009)”. “Instrumento de Ratificación del Convenio número 187 de la OIT, sobre el marco promocional para la seguridad y salud en el trabajo, hecho en Ginebra el 31 de mayo de 2006 (BOE 187 de 4 de agosto de 2009)“. ''Real Decreto 337/2010, de 19 de marzo, por el que se modifican el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención; el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción y el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en obras de construcción (BOE 71 de 23 de marzo de 2010).'' ''Reglamento (UE) nº 276/2010 de la Comisión, de 31 de marzo de 2010, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH), en lo que respecta a su anexo XVII (diclorometano, aceites para lámparas y líquidos encendedores de barbacoa y compuestos organoestánnicos).'' ''Real Decreto 486/2010, de 23 de abril, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a radiaciones ópticas Pàgina: 20

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

artificiales (BOE 99 de 24 de abril de 2010).''

''Real Decreto 717/2010, de 28 de mayo, por el que se modifican el Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas y el Real Decreto 255/2003, de 28 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos (BOE 139 de 8 de junio de 2010).''

''Real Decreto 795/2010, de 16 de junio, por el que se regula la comercialización y manipulación de gases fluorados y equipos basados en los mismos, así como la certificación de los profesionales que los utilizan (BOE 154 de 25 de junio de 2010).''

''Real Decreto 1439/2010, de 5 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes, aprobado por Real Decreto 783/2001, de 6 de julio (BOE 279 de 18 de novimebre de 2010).''

“Real Decreto 843/2011, de 17 de junio, por el que se establecen los criterios básicos sobre la organización de recursos para desarrollar la actividad sanitaria de los servicios de prevención.”

“Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.” “Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salud Pública.”

“Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público.” ''Reglamento (UE) nº 109/2012 de la Comisión, de 9 de febrero de 2012, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH) en lo que respecta a su anexo XVII (sustancias CMR).''

''Reglamento (UE) nº 125/2012 de la Comisión, de 14 de febrero de 2012, por el que se modifica el anexo XIV del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).''

''Reglamento (UE) nº 412/2012 de la Comisión, de 15 de mayo de 2012, por el que se modifica el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).''

''Real Decreto 1070/2012, de 13 de julio, por el que se aprueba el Plan estatal de protección civil ante el riesgo químico.''

''Reglamento (UE) nº 836/2012 de la Comisión, de 18 de septiembre de 2012, por el que se modifica, con relación al plomo, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

''Reglamento (UE) nº 835/2012 de la Comisión, de 18 de septiembre de 2012, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH), en lo que respecta a su anexo XVII (cadmio).'' ''Reglamento (UE) nº 848/2012 de la Comisión, de 19 de septiembre de 2012, por el que se modifica, en lo que respecta a los compuestos de fenilmercurio, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).'' ''Reglamento (UE) nº 847/2012 de la Comisión, de 19 de septiembre de 2012, por el que se modifica, en lo que respecta al mercurio, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la Pàgina: 21

4.2.

restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).'' ''Reglamento (UE) nº 126/2013 de la Comisión, de 13 de febrero de 2013, por el que se modifica el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).'' ''Reglamento (UE) nº 348/2013 de la Comisión, de 17 de abril de 2013, por el que se modifica el anexo XIV del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).'' ''Resolución de 13 de mayo de 2013, de la Dirección General de Empleo, por la que se registra y publica el Acta del acuerdo de revisión parcial del V Convenio colectivo general del sector de la construcción.'' ''Ley 5/2013, de 11 de junio, por la que se modifican la Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación y la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.'' ''Orden PRE/2056/2013, de 7 de noviembre, por la que se modifica el anexo VI del Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos, aprobado por el Real Decreto 255/2003, de 28 de febrero.'' ''Resolución de 8 de noviembre de 2013, de la Dirección General de Empleo, por la que se registra y publica el Acta de los acuerdos sobre el procedimiento para la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales, así como sobre el Reglamento de condiciones para el mantenimiento de la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales de acuerdo con lo establecido en el V Convenio colectivo del sector de la construcción.'' ''Resolución de 15 de noviembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Administraciones Públicas, por la que se actualiza y dispone la publicación del Sistema de Gestión de la Prevención de Riesgos Laborales en la Administración General del Estado.'' “Directiva 2013/59/Euratom del Consejo, de 5 de diciembre de 2013, por la que se establecen normas de seguridad básicas para la protección contra los peligros derivados de la exposición a radiaciones ionizantes, y se derogan las Directivas 89/618/Euratom, 90/641/Euratom, 96/29/Euratom, 97/43/Euratom y 2003/122/Euratom.” “Real Decreto 337/2014, de 9 de mayo, por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en instalaciones eléctricas de alta tensión y sus Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-RAT 01 a 23.” “Orden PRE/1206/2014, de 9 de julio, por la que se modifica el anexo I del Real Decreto 1254/1999, de 16 de julio, por el que se aprueban medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas.” Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat. “Reglamento (UE) no 1303/2014 de la Comisión, de 18 de noviembre de 2014, sobre la especificación técnica de interoperabilidad relativa a la «seguridad en los túneles ferroviarios» del sistema ferroviario de la Unión Europea.”

Condicions ambientals

Ordre de 27 de juny de 1985, sobre inscripció d’empreses amb risc per amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 05 d’agost de 1985). Ordre de 30 de juny de 1987, sobre registre de dades de control de l’ambient laboral i vigilància mèdica en empreses amb risc d’amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Pàgina: 22

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

4.3.

Catalunya de 10 de juliol de 1987). “Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto (BOE de 6 de febrero de 1991)”.

“Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo (BOE de 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Orden de 25 de marzo de 1998”.

“Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo (BOE de 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 1124/2000 (BOE de 17 de junio de 2000)” i “Real Decreto 349/2003 (BOE de 5 de abril de 2003)”.

“Real decreto 212/2002, de 22 de febrero de 2002, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre (BOE de 1 de marzo de 2002)”. Modificat per “Real Decreto 524/2006 (BOE de 4 de mayo de 2006)”.

“Real Decreto 681/2003, de 12 de junio, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo (BOE de 18 de junio de 2003).

“Ley ordinaria 37/2003 del Ruido de 17 de noviembre (BOE de 18 noviembre de2003)”. Desenvolupada per “Real Decreto 1513/2005 (BOE de 17 de diciembre de 2005)” i “Real Decreto 1367/2007 (BOE de 23 de octubre 2007)”.

“Protección de los trabajadores ante los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo. Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido. (BOE 11 de marzo de 2006)”.

“Real decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas (BOE de 23 de octubre de 2007)”.

“Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera (BOE de 16 de noviembre de 2007)”.

“Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. R.D. 3151/1968 de 28 de noviembre (BOE 27de diciembre de 1968)”. Rectificat: “BOE 8 de marzo de 1969”. Es deroga amb efectes de 19 de setembre de 2010, per “R.D. 223/2008 (BOE 19 de marzo de 2008)”. “Orden de 18 de julio de 1978, por la que se aprueba la Norma Tecnológica NTE-IEE/1978, “Instalaciones de electricidad: alumbrado exterior” (BOE de 12 de agosto de 1978)”. Resolució de 4 de novembre de 1988, per la qual s’estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 30 de novembre de 1988). “Ley 54/1997, de 27 de noviembre de 1997, del Sector Eléctrico (BOE de 28 de noviembre de 1997)”. Complementada per “Real Decreto 1955/2000 (BOE de 27 de diciembre de 2000)”. Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 12 de juny de 2001). “Real Decreto 614/2001, de 8 de junio, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico (BOE de 21 de junio de 2001)”. Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del subministrament elèctric (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de desembre de 2001). “Reglamento electrotécnico de baja tensión. R.D. 842/2002 de 2 de agosto (BOE de 18 de septiembre de 2002)”. “Sentencia de 17 de febrero de 2004, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se anula el inciso 4.2.c.2 de la ITC-BT-03 anexa al Reglamento Electrónico para baja tensión, aprobado por Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto”. “Real decreto 223/2008, de 15 de febrero, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09 (BOE de 19 de marzo de 2008)”. “Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento electrotécnico de baja tensión: ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior e ITC-BT-33 Instalaciones provisionales y temporales de obras”.

Incendis

4.4.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

4.5. Ordenances municipals. “Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) (BOE de 14 de diciembre de 1993)”. Complementat per “Orden de 16 de abril de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)” i “Orden de 27 de julio de 1999 (BOE de 5 de agosto de 1999)”. Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de març de 1995) i desenvolupada per Ordre MAB/62/2003 (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 24 de Febrer de 2003). “Real decreto 110/2008, de 1 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005 de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. BOE núm. 37 de 12 de febrero”.

Equips i maquinària

Instal·lacions elèctriques

Pàgina: 23

“Orden de 30 de julio de 1974, por la que se determinan las condiciones que deben reunir los aparatos elevadores de propulsión hidráulica y las normas para la aprobación de sus equipos impulsores (BOE de 9 de agosto de 1974)”. “Orden de 23 de mayo de 1977, por la que se aprueba el Reglamento de Aparatos Elevadores para obras (BOE de 14 de junio de 1977”. Modificada per “Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE de 14 de marzo de 1981)”. Es deroga amb efectes de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”. “Reglamento de recipientes a presión. R.D. 1244/1979 de 4 de abril (BOE de 29 de mayo de 1979)”. Modificat per “R.D. 507/1982 (BOE de 12 de marzo de 1982)” i “R.D. 1504/1990 (BOE de 28 de noviembre de 1990)”. “Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento. R.D. 2291/1985 de 8 de noviembre (BOE de 11 de diciembre de 1985)”. Derogat parcialment per “R.D. 1314/1997 (BOE de 30 de septiembre de 1997)”. “Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 84/528/CEE sobre aparatos elevadores y de manejo mecánico (BOE de 20 de mayo de 1988)”. Pàgina: 24

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

“Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre maquinas (BOE de 11 de diciembre de 1992)”. Modificat per “Real Decreto 56/1995 (BOE de 8 de febrero de 1995)”. Es deroga amb efecte de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

“ITC – MIE - AP5 del Reglamento de Aparatos a Presión ''Extintores de incendio'' Orden de 31 de mayo de 1982 (BOE de 23 de junio de 1982)”. Modificació: “Orden de 26 de octubre de 1983 (BOE de 7 de noviembre de 1983)”, “Orden de 31 de mayo de 1985 (BOE de 20 de junio de 1985)”, “Orden de 15 de noviembre de 1989 (BOE de 28 de noviembre de 1989)” i “Orden de 10 de marzo de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)”.

“Resolución de 3 abril de 1997, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial por la que se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas (BOE de 23 de abril de 1997)”.

“ITC – MIE – AEM1: Ascensores electromecánicos. OM 23 de septiembre de 1987 (BOE 6 octubre de 1987)”. Modificació: “Orden de 11 de octubre de 1988 (BOE 21 de octubre 1988)”. “Autorización de instalación de ascensores con máquina en foso. Resolución de 10 septiembre de 1998 (BOE 25 de septiembre de 1998)”. “Autorización de la instalación ascensores sin cuarto de máquinas. Resolución de 3 de abril de 1997 (BOE de 23 de abril 1997)”.

“Real Decreto 488/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización (BOE de 23 de abril de 1997)”.

“ITC – MIE – AEM2: Grúas torre desmontables para obras. RD 836/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”.

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección Individual. RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE 12 de junio de 1997)”.

“ITC – MIE – AEM3: Carretas automotrices de manutención. OM. 26 de mayo de 1989 (BOE 9 de junio de 1989)”.

“Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo (BOE de 7 de agosto de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 2177/2004 (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

“ITC – MIE – AEM4: Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referentes a grúas móviles autopropulsadas. RD 837/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”. “ITC - MIE - MSG1: Máquinas, elementos de máquinas o sistemas de protección utilizados. OM. 8 de abril de 1991 (BOE 11 de abril de 1991)”.

“Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores (BOE de 30 de septiembre de 1997)”. Complementat per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”. “Resolución de 10 de septiembre de 1998, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial, por la que se autoriza la Instalación de ascensores con máquinas en foso (BOE de 25 septiembre de 1998)”.

“Norma UNE-58921-IN Instrucciones para la instalación, manejo, mantenimiento, revisiones e inspecciones de las plataformas elevadoras móviles de personal (PEMP)”.

4.6.

Equips de protecció individual

“Real decreto 769/1999, de 7 de mayo, por el cual se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 97/23/CE, relativa a los equipos de presión, y se modifica el Real decreto 1244/1979, de 4 de abril, que aprobó el Reglamento de aparatos de presión (BOE de 31 de mayo de 1999)”. “Real Decreto 1849/2000, de 10 de noviembre, del Reglamento de seguridad en las máquinas, por el que se derogan diferentes disposiciones en materia de normalización y homologación de productos industriales (BOE de 2 de diciembre de 2000)”. “Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

“Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre de 2005, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas (BOE de 5 de noviembre de 2005)”.

“Real Decreto 1388/2011, de 14 de octubre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva 2010/35/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de junio de 2010 sobre equipos a presión transportables y por la que se derogan las Directivas 76/767/CEE, 84/525/CEE, 84/526/CEE, 84/527/CEE y 1999/36/CE.”

''Real Decreto 494/2012, de 9 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1644/2008, de 10 de octubre, por el que se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas, para incluir los riesgos de aplicación de plaguicidas.''

''Real Decreto 88/2013, de 8 de febrero, por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria AEM 1 ''Ascensores'' del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, aprobado por Real Decreto 2291/1985, de 8 de noviembre.''

4.7.

Instruccions Tècniques Complementaries: Pàgina: 25

de de de de de

“Comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual. R.D. 1407/1992 de 20 de noviembre (BOE 28 de diciembre de 1992)”. Modificat per “OM de 16 de mayo de 1994”, per “R.D. 159/1995 de 3 de febrero (BOE 8 de marzo de 1995)” i per la “Resolución de 27 de mayo de 2002 (BOE 4 de julio de 2002)”. Complementat per la “Resolución de 25 de abril de 1996 (BOE de 28 de mayo de 1996)”, “Resolución de 18 de marzo de 1998 (BOE de 22 de abril de 1998)”, “Resolución de 29 de abril de 1999 (BOE de 29 de junio de 1999)”, “Resolución de 28 de julio de 2000 (BOE de 8 de septiembre de 2000)” i “Resolución de 7 de septiembre de 2001 (BOE de 27 de septiembre de 2001)”. “Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero , por el que se modifica el Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual (BOE de 8 de marzo de 1995) modificado por Orden de 20 de febrero de 1997 (BOE de 6 de marzo de 1997)”. “R.D. 773/1997 de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual”. “Decisión de la Comisión, de 16 de marzo de 2006, relativa a la publicación de las referencias de la norma EN 143:2000, Equipos de protección respiratoria. Filtros contra partículas. Requisitos, ensayos, marcado, de conformidad con la Directiva 89/686/CEE del Consejo (equipos de protección individual) [notificada con el número C(2006) 777]”. “Directiva 2014/68/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 de mayo de 2014, relativa a la armonización de las legislaciones de los Estados miembros sobre la comercialización de equipos a presión (refundición).” Normes Tècniques Reglamentàries.

Senyalització Pàgina: 26

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

4.8.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

“Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. R.D. 485/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. “Orden de 31 de agosto de 1987 sobre Señalización, balizamiento, defensa, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado (BOE de 18 de septiembre de 1987)”.

5. CONDICIONS ECONÒMIQUES

Normes sobre senyalització d’obres en carreteres. “Instrucción 8.3. IC del MOPU”.

5.1.

Diversos

“Orden PRE/2412/2014, de 16 de diciembre, por la que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria número 26 ''Horario de apertura de los depósitos de explosivos, custodia de llaves de los polvorines, destino de los explosivos no consumidos y devoluciones'' del Reglamento de Explosivos.”

Criteris d'aplicació L’ Art. 5, 4 del R.D. 1627 / 1997, de 24 d’octubre, manté per al sector de la construcció, la necessitat d’estimar l’aplicació de la Seguretat i Salut com un cost ‘‘afegit’‘ a l'Estudi de Seguretat i Salut, i per conseqüent, incorporat al Projecte.

“Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones técnicas complementarias, relativas a los capítulos IV, V, IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera (BOE de 11 de abril de 1986)”. Modificada per “Orden de 29 de abril de 1987 (BOE de 13 de mayo de 1987)” i “Orden de 29 de julio de 1994 (BOE de 16 de agosto de 1994)”.

El pressupost per a l'aplicació i execució de l’estudi de Seguretat i Salut, haurà de quantificar el conjunt de ‘‘despeses’‘ previstes, tant pel que es refereix a la suma total com a la valoració unitària d’elements, amb referència al quadre de preus sobre el que es calcula. Sols podran figurar partides alçades en els casos d’elements o operacions de difícil previsió.

“Orden de 20 de junio de 1986 sobre Catalogación y Homologación de los explosivos, productos explosivos y sus accesorios (BOE de 1 de julio de 1986)”. “Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de explosivos (BOE de 12 de marzo de 1998)”. Modificat per “Real Decreto 277/2005 (BOE de 12 de marzo de 2005)” i “Orden INT/3543/2007 (BOE núm. 292 de 6 de diciembre de 2007)”. Complementada per la “Resolución de 24 de agosto de 2005 (BOE de 13 de septiembre de 2005)”, “Orden PRE/252/2006 (BOE de 9 de febrero de 2006)”, “Orden PRE/672/2006 (BOE de 11 de marzo de 2006)” i “Orden PRE/174/2007 (BOE de 3 de febrero de 2007)”.

Els amidaments, qualitats i valoració recollides en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut, prèvia justificació tècnica degudament motivada, sempre que això no suposi disminució de l’import total ni dels nivells de protecció continguts en l’Estudi de Seguretat i Salut. A aquests efectes, el pressupost del E.S.S. haurà d’anar incorporant al pressupost general de l’obra com un capítol més del mateix.

“Orden de 16 de diciembre de 1987 por la que se establecen nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo y se dan instrucciones para su cumplimentación y tramitación (BOE de 29 de diciembre de 1987)”. Modificada per “Orden TAS/2926/2002 (BOE de 21 de noviembre de 2002)”.

La tendència a integrar la Seguretat i Salut (pressupost de Seguretat i Salut = 0), es contempla en el mateix cos legal quan el legislador indica que, no s’inclouran en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut els costos exigits per la correcta execució professional dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics generalment admesos, emanats dels organismes especialitzats. Aquest criteri es l’aplicat en el present E.S.S. en l’apartat relatiu a Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva (MAUP).

“Orden de 6 de mayo de 1988, por la que se modifica (i deroga) la Orden de 6 de octubre de 1986 sobre los requisitos y datos que deben reunir las comunicaciones de apertura previa o reanudacion de actividades en los centros de trabajo, dictada en desarrollo del Real Decreto-Ley 1/1986, de 14 de marzo (BOE de 16 de mayo de 1988)”. Modificada per la “Orden de 29 de abril de 1999 (BOE de 25 de mayo de 1999)”.

5.2.

Si bé el Pressupost de Seguretat, amb criteris de ‘‘Seguretat Integrada’‘ hauria d’estar inclòs en les partides del Projecte, de forma no segregable, per les obres de Construcció, es precisa l'establiment d’un criteri respecte a la certificació de les partides contemplades en el pressupost del Pla de Seguretat i Salut del Contractista per cada obra.

“Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro (BOE de 19 de diciembre de 2006)”. Complementat per “Orden TAS/1/2007 (BOE de 4 de enero de 2007)”.

El pressupost de seguretat i salut s’abonarà d’acord amb el que indiqui el corresponent contracte d’obra.

“Resolución de 1 de agosto de 2007, de la Dirección General de Trabajo, por la que se inscribe en el registro y publica el IV Convenio Colectivo General del Sector de la Construcción (BOE de 17 de agosto de 2007)”.

5.3.

Convenis col·lectius. “Real Decreto 1591/2009, de 16 de octubre, por el que se regulan los productos sanitarios (BOE 268 de 6 de noviembre de 2009).”

Pàgina: 27

Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut Els preus aprovats pel Coordinador de Seguretat i Salut continguts en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista, es mantindrà durant la totalitat de l’execució material de les obres.

''Real Decreto 248/2010, de 5 de marzo, por el que se modifica el Reglamento de explosivos, aprobados por Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, para adaptarlo a lo dispuesto en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE 67 de 18 de marzo de 2010).'' “Directiva 2014/28/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de febrero de 2014, relativa a la armonización de las legislaciones de los Estados miembros en materia de comercialización y control de explosivos con fines civiles (refundición).”

Certificació del pressupost del Pla de Seguretat i Salut

Excepcionalment, quan el contracte s’hagi executat en un 20% i transcorregut com a mínim un any des de la seva adjudicació, podrà contemplar-se la possibilitat de revisió de preus del pressupost de Seguretat, mitjançant els índexs o fórmules de caràcter oficial que determini l'òrgan de contractació, en els terminis contemplats en el Títol IV del R.D. Legislatiu 2 / 2002, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

5.4.

Penalitzacions per incompliment en matèria de Seguretat Pàgina: 28

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Higiene que té desenvolupat un sistema d'aplicació de Tècniques Operatives sobre La reiteració d’incompliments en l’aplicació dels compromisos adquirits en el Pla de Seguretat i Salut, a criteri per unanimitat del Coordinador de Seguretat i Salut i dels restants components de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, per acció u omissió del personal propi i/o Subcontractistes i Treballadors Autònoms contractats per ell, duran aparellats conseqüentment per el Contractista, les següents Penalitzacions: 1.2.3.4.5.-

MOLT LLEU LLEU GREU MOLT GREU GRAVÍSSIM

: : : : :

El Factor Tècnic: -

3% del Benefici Industrial de l’obra contractada 20% del Benefici Industrial de l’obra contractada 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada Paralització dels treballadors +100% del Benefici Industrial de l’obra contractada + Pèrdua d’homologació com Contractista, per la mateixa Propietat, durant 2 anys.

El Factor Humà: -

6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT 6.1.

Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat La Prevenció de la Sinistralitat Laboral, pretén aconseguir uns objectius concrets, en el nostre cas, detectar i corregir els riscos d'accidents laborals.

6.2.

Tot seguit s’anomenen a títol orientatiu una sèrie de descripcions de les diferents Tècniques Analítiques i Operatives de Seguretat:

Tècniques analítiques de seguretat

Prèvies als accidents.Inspeccions de seguretat. Anàlisi de treball. Anàlisi Estadística de la sinistralitat. Anàlisi del entorn de treball.

6.3.

Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista competents en matèria de Seguretat i Salut El comitè o les persones encarregades de la promoció, coordinació i vigilància de la Seguretat i Salut de l'obra seran almenys els mínims establerts per la normativa vigent pel cas concret de l'obra de referència, assenyalant-se específicament al Pla de Seguretat, la seva relació amb l’organigrama general de Seguretat i Salut de l'empresa adjudicatària de les obres.

Posteriors als accidents.

Condicions Tècniques del Control de Qualitat de la Prevenció

76. Programa implantat a l'empresa, de Qualitat Total o el reglamentari Pla d’Acció Preventiva. 77. Programa Bàsic de Formació Preventiva estandarditzat pel Contractista Principal 78. Formats documentals i procediments de complimentació, integrats a l'estructura de gestió empresarial, relatius al Control Administratiu de la Prevenció. 79. Comitè i/o Comissions vinculats a la Prevenció 80. Documents vinculants, actes i/o memoràndums. 81. Manuals i/o Procediments Segurs de Treball, d'ordre intern d'empresa 82. Control de Qualitat de Seguretat del Producte.

Les Tècniques Analítiques de Seguretat i Salut tenen com a objectiu exclusiu la detecció de riscos i la recerca de les causes.

Test de Selecció prelaboral del personal. Reconeixements Mèdics prelaborals. Formació Aprenentatge Propaganda Acció de grup Disciplina Incentius

El Contractista inclourà a les Empreses Subcontractades i treballadors Autònoms, lligats amb ell contractualment, en el desenvolupament del seu Pla de Seguretat i Salut; haurà d'incloure els documents tipus en el seu format real, així com els procediments de complimentació fets servir a la seva estructura empresarial, per a controlar la qualitat de la Prevenció de la Sinistralitat Laboral. Aportem al present Estudi de Seguretat, a títol de guia, l'enunciat dels més importants:

El Contractista Principal haurà de reflectir al seu Pla de Seguretat i Salut la manera concreta de desenvolupar les Tècniques de Seguretat i Salut i com les aplicarà en aquesta obra.

Sistemes de Seguretat Proteccions col·lectives i Resguards Manteniment Preventiu Proteccions Personals Normes Senyalització

Notificació d'accidents. Registre d'accidents Investigació Tècnica d'Accidents. Tècniques operatives de seguretat.

Les Tècniques Operatives de Seguretat i Salut pretenen eliminar les Causes i a través d'aquestes corregir el Risc Segons que l'objectiu de l'acció correctora hagi d’operar sobre la conducta humana o sobre els factors perillosos mesurats, el Contractista haurà de demostrar al seu Pla de Seguretat i Salut i Pàgina: 29

El Contractista acreditarà l'existència d'un Servei Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) com a departament staff depenent de l'Alta Direcció de l'Empresa Contractista, dotat dels recursos, medis i qualificació necessària conforme al R.D. 39 /1997 ‘‘Reglamento de los Servicios de Prevención’‘. En tot cas el constructor comptarà amb l'ajut del Departament Tècnic de Seguretat i Salut de la Mútua d'Accidents de Treball amb la que tingui establerta pòlissa. El Coordinador de Seguretat i Salut podrà vedar la participació en aquesta obra del Delegat Sindical de Prevenció que no reuneixi, al seu criteri, la capacitació tècnica preventiva pel correcte compliment de la seva important missió. Pàgina: 30

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

A efectes pràctics, i amb independència del Comitè de Seguretat i Salut, si la importància de l’obra ho aconsella, es constituirà a peu d'obra una ‘‘Comissió Tècnica Interempresarial de Responsables de Seguretat’‘, integrat pels màxims Responsables Tècnics de les Empreses participants a cada fase d’obra, aquesta ‘‘comissió’‘ es reunirà com a mínim mensualment, i serà presidida pel Cap d'Obra del Contractista, amb l'assessorament del seu Servei de Prevenció (propi o concertat).

L’empresari Contractista com a màxim responsable de la Seguretat i Salut de la seva empresa, haurà de fixar els àmbits de competència funcional dels Delegats Sindicals de Prevenció en aquesta obra. L'obra disposarà de Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) a temps parcial, que assessori als responsables tècnics (i conseqüentment de seguretat) de l'empresa constructora en matèria preventiva, així com una Brigada de reposició i manteniment de les proteccions de seguretat, amb indicació de la seva composició i temps de dedicació a aquestes funcions.

6.4.

6.6.

El Contractista haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació que reflecteixi un sistema d'entrenament inicial bàsic de tots els treballadors nous. El mateix criteri es seguirà si són traslladats a un nou lloc de treball, o ingressin com a operadors de màquines, vehicles o aparells d'elevació.

Obligacions de l'Empresa Contractista competent en matèria de Medicina del Treball

S'efectuarà entre el personal la formació adequada per assegurar el correcte ús dels medis posats al seu abast per millorar el seu rendiment, qualitat i seguretat del seu treball.

El Servei de Medicina del Treball integrat en el Servei de Prevenció, o en el seu cas, el Quadre Facultatiu competent, d'acord amb la reglamentació oficial, serà l'encarregat de vetllar per les condicions higièniques que haurà de reunir el centre de treball. Respecte a les instal·lacions mèdiques a l'obra existiran almenys una farmaciola d'urgència, que estarà degudament assenyalada i contindrà allò disposat a la normativa vigent i es revisarà periòdicament el control d'existències. Al Pla de Seguretat i Salut i Higiene el contractista principal desenvoluparà l'organigrama així com les funcions i competències de la seva estructura en Medicina Preventiva. Tot el personal de l'obra (Propi, Subcontractat o Autònom), amb independència del termini de durada de les condicions particulars de la seva contractació, haurà d'haver passat un reconeixement mèdic d'ingrés i estar classificat d'acord amb les seves condicions psicofísiques. Independentment del reconeixement d'ingrés, s'haurà de fer a tots els treballadors del Centre de Treball (propis i Subcontractats), segons ve assenyalat a la vigent reglamentació al respecte, com a mínim un reconeixement periòdic anual. Paral·lelament l’equip mèdic del Servei de Prevenció de l'empresa (Propi, Mancomunat, o assistit per Mútua d'Accidents) haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació cronològica a les matèries de la seva competència: -

6.5.

Higiene i Prevenció al treball. Medicina preventiva dels treballadors. Assistència Mèdica. Educació sanitària i preventiva dels treballadors. Participació en comitè de Seguretat i Salut. Organització i posta al dia del fitxer i arxiu de medicina d'Empresa.

Competències de Formació en Seguretat a l'obra

7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES 7.1.

Definició i característiques dels Equips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes x

Definició

És un conjunt de peces o òrgans units entre si, dels quals un al menys és mòbil i, en el seu cas, d’òrgans d’accionament, circuits de comandament i de potència, etc., associats de forma solidària per a una aplicació determinada, en particular destinada a la transformació, tractament, desplaçament i accionament d’un material. El terme equip i/o màquina també cobreix:

Un conjunt de màquines que estiguin disposades i siguin accionades per a funcionar solidàriament. Un mateix equip intercanviable, que modifiqui la funció d’una màquina, que es comercialitza en condicions que permetin al propi operador, acoblar a una màquina, a una sèrie d’elles o a un tractor, sempre que aquest equip no sigui una peça de recanvi o una ferramenta.

Quan l’equip, màquina i/o màquina ferramenta disposi de components de seguretat que es comercialitzin per separat per a garantir una funció de seguretat en el seu ús normal, aquests adquireixen als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut la consideració de Mitjà Auxiliar d’Utilitat Preventiva (MAUP). x

Competències dels Col·laboradors Prevencionistes a l'obra

Característiques

D'acord amb les necessitats de disposar d’un interlocutor alternatiu en absència del Cap d’Obra es nomenarà un Supervisor de Seguretat i Salut (equivalent a l'antic Vigilant de Seguretat), considerant-se en principi l'Encarregat General de l'obra, com a persona més adient per a complir-ho, en absència d'un altre treballador més qualificat en aquests treballs a criteri del Contractista. El seu nomenament es formalitzarà per escrit i es notificarà al Coordinador de Seguretat.

Els equips de treball i màquines aniran acompanyats d’unes instruccions d’utilització, esteses pel fabricant o importador, en les quals figuraran les especificacions de manutenció, instal·lació i utilització, així con les normes de seguretat i qualsevol altra instrucció que de forma específica siguin exigides en les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC), les quals inclouran els plànols i esquemes necessaris per al manteniment i verificació tècnica, estant ajustats a les normes UNE que li siguin d’aplicació. Portaran a més a més, una placa de material durador i fixada amb solidesa en lloc ben visible, en la qual figuraran, com a mínim, les següents dades:

S’anomenarà un Socorrista, preferiblement amb coneixements en Primers Auxilis, amb la missió de realitzar petites cures i organitzar l’evacuació dels accidentats als centres assistencials que correspongui que a més a més serà l’encarregat del control de la dotació de la farmaciola.

Pàgina: 31

Nom del fabricant. Any de fabricació, importació i/o subministrament. Tipus i número de fabricació. Pàgina: 32

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

7.2.

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Potència en Kw. Contrasenya d’homologació CE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si procedeix.

Condicions d'elecció, utilització, emmagatzematge i manteniment dels Equips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes

Altres Directives.

Elecció d’un Equip

Els Equips, Màquines i/o Màquines Ferramentes hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de garanties de Seguretat per als seus operadors i respecte al seu Medi Ambient de Treball. x

Condicions d’utilització dels Equips, Màquines i/o Màquines ferramentes

Són les contemplades en l’Annex II del R.D. 1215, de 18 de juliol sobre ‘‘Disposicions mínimes de Seguretat i Salut per a la utilització pels treballadors dels Equips de treball’‘: x

7.3.

Màquines per a elevació o desplaçament de persones: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. Components de seguretat (inclou ROPS i FOPS, vegeu la Comunicació de la Comissió 94/C253/03 -D.O.C.E. ISP C253, de 10/9/94): el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. Marcat: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97.

Emmagatzematge i manteniment Se seguiran escrupolosament les recomanacions d’emmagatzematge i esment, fixats pel fabricant i contingudes en la seva ‘‘Guia de manteniment preventiu’‘. Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es col·locaran en el lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant. S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i 25ºC. L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i els lliuraments d’Equips estaran documentades i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, lliurament i rebut, per un responsable tècnic, delegat per l’usuari.

Normativa aplicable x

Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions i dates d’entrada en vigor

Sobre comercialització i/o posada en servei en la Unió Europea

Directiva fonamental.

Directiva del Consell 89/392/CEE, de 14/06/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre màquines (D.O.C.E. Núm. L 183, de 29/6/89), modificada per les Directives del Consell 91/368/CEE, de 20/6/91 (D.O.C.E. Núm. L 198, de 22/7/91), 93/44/CEE, de 14/6/93 (D.O.C.E. Núm. L 175, de 19/7/93) i 93/68/CEE, de 22/7/93 (D.O.C.E. Núm. L 220, de 30/8/93). Aquestes 4 directives s’han codificat en un sols text mitjançant la Directiva 98/37/CE (D.O.C.E. Núm. L 207, de 23/7/98).

Transposada pel Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre (B.O.E. d’11/12/92), modificat pel Reial Decret 56/1995, de 20 de gener (B.O.E. de 8/2/95).

Entrada en vigor del R.D. 1435/1992: l’1/1/93, amb període transitori fins l’1/1/95.

Entrada en vigor del R.D. 56/1995: el 9/2/95. Excepcions: Carretons automotors de manutenció: l’1/7/95, amb període transitori fins l’1/1/96. Pàgina: 33

Directiva del Consell 73/23/CEE, de 19/2/73, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre el material elèctric destinat a utilitzar-se amb determinats límits de tensió (D.O.C.E. Núm. L 77, de 26/3/73), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 7/1988, de 8 de gener (B.O.E. de 14/1/88), modificat pel Reial Decret 154/1995 de 3 de febrer (B.O.E. de 3/3/95). Entrada en vigor del R.D. 7/1988: l’1/12/88. Entrada en vigor del R.D. 154/1995: el 4/3/95, amb període transitori fins l’1/1/97. A aquest respecte veure també la Resolució d’11/6/98 de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat Industrial (B.O.E. de 13/7/98). Directiva del Consell 87/404/CEE, de 25/6/87, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre recipients a pressió simple (D.O.C.E. Núm. L 270 de 8/8/87), modificada per les Directives del Consell 90/488/CEE, de 17/9/90 (D.O.C.E. Núm. L 270 de 2/10/90) i 93/68/CEE. Transposades pel Reial Decret 1495/1991, d’11 d’octubre (B.O.E. de 15/10/91), modificat pel Reial Decret 2486/1994, de 23 de desembre (B.O.E. de 24/1/95). Entrada en vigor del R.D. 1495/1991: el 16/10/91. Entrada en vigor del R.D. 2486/1994: l’1/1/95 amb període transitori fins l’1/1/97. Directiva del Consell 89/336/CEE, de 3/5/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre comptabilitat electromagnètica (D.O.C.E. Núm. L 139, de 23/5/89), modificada per les Directives del Consell 93/68/CEE i 93/97/CEE, de 29/10/93 (D.O.C.E. Núm. L 290, de 24/11/93); 92/31/CEE, de 28/4/92 (D.O.C.E. Núm. L 126, de 12/5/92); 99/5/CE, de 9/3/99 (D.O.C.E. Núm. L 091, de 7/4/1999). Transposades pel Reial Decret 444/1994, d’11 de març (B.O.E. d’1/4/94), modificat pel Reial Decret 1950/1995, d’1 de desembre (B.O.E. de 28/12/95) i Ordre Ministerial de 26/3/96 (B.O.E. de 3/4/96). Entrada en vigor del R.D. 444/1994: el 2/4/94 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 1950/1995: el 29/12/95. Entrada en vigor de l’Ordre de 26/03/1996: el 4/4/96. Directiva del Consell 90/396/CEE, de 29/6/90, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre aparells de gas (D.O.C.E. Núm. L 196, de 26/7/90), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 1428/1992, de 27 de novembre (B.O.E. de 5/12/92), modificat pel Reial Decret 276/1995, de 24 de febrer (B.O.E. de 27/3/95). Entrada en vigor del R.D. 1428/1992: el 25/12/92 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 276/1995: el 28/3/95. Directiva del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, de 23/3/94, relativa a l’aproximació de legislacions dels Estats membres sobre els aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives (D.O.C.E. Núm. L 100, de 19/4/94). Transposada pel Reial Decret 400/1996, d’1 de març (B.O.E. de 8/4/96). Entrada en vigor: l’1/3/96 amb període transitori fins l’1/7/03. Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, de 29/5/97, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre equips a pressió (D.O.C.E. Núm. L 181, de 9/7/97). Entrada en vigor: 29/11/99 amb període transitori fins el 30/5/02. Onze Directives, amb les seves corresponents modificacions i adaptacions al progrés tècnic, relatives a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre determinació de l’emissió sonora de màquines i materials utilitzats en les obres de construcció. Transposades pel Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer (B.O.E. d’1/3/02); Ordre Ministerial de 18/7/1991 (B.O.E. de 26/7/91), Reial Decret 71/1992, de 31 de gener (B.O.E. de 6/2/92) i Ordre Ministerial de 29/3/1996 (B.O.E. de 12/4/96). Pàgina: 34

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT DEL PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DE LA PART RESTANT DELS C/ BOSC DE LA RIERA I PICA D'ESTATS AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D'AMUNT

Entrada en vigor: En funció de cada directiva. Sobre utilització de màquines i equips per al treball:

Directiva del Consell 89/655/CEE, de 30/11/89, relativa a les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball (D.O.C.E. Núm. L 393, de 30/12/89), modificada per la Directiva del Consell 95/63/CE, de 5/12/95 (D.O.C.E. Núm. L 335/28, de 30/12/95). Transposades pel Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol (B.O.E. de 7/8/97). Entrada en vigor: el 27/8/97 excepte per l’apartat 2 de l’Annex l i els apartats 2 i 3 de l’Annex II, que entren en vigor el 5/12/98.

Normativa d’aplicació restringida Reial Decret 1849/2000, de 10 de Novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/2000), i Ordre Ministerial de 8/4/1991, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MSG-SM-1 del Reglament de Seguretat de les Màquines, referent a màquines, elements de màquines o sistemes de protecció, usats (B.O.E. d’11/5/91). Ordre Ministerial, de 26/5/1989, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-3 del Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció referent a Carretons automotors de manutenció (B.O.E. de 9/6/89). Ordre de 23/5/1977 per la qual s’aprova el Reglament d’Aparells elevadors per a obres (B.O.E. de 14/6/77), modificada per dues Ordres de 7/3/1981 (B.O.E. de 14/3/81) i complementada per l'Ordre de 31/3/1981 (B.O.E 20/4/1981) Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, per la qual s’aprova la nova Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-2 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues Torre desmuntables per a obres (B.O.E. de 17/7/03). Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-4 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues mòbils autopropulsades usades (B.O.E. de 17/7/03). Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/00). Ordre Ministerial, de 9/3/1971, per la qual s’aprova l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball (B.O.E. de 16/3/71; B.O.E. de 17/3/71 i B.O.E. de 6/4/71). Anul·lada parcialment per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE de 21 de juny de 2001.

8. Signatures

L´alcalde Ignasi Simon Ortoll

L´arquitecte tècnic municipal David Gil Gil

Lliçà d’Amunt, març de 2017

Pàgina: 35

PRESSUPOST

!" #

$ %! $ &

(

)

" '! $ " ! (

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

' !

,-./0