05 petitmiquel Publicacions del Col路legi Sant Miquel dels Sants - C. Manlleu s/n. 08500 - Vic 93 886 12 44 - www.santmiqueldelssants.org - tm@santmiqueldelssants.org
Aquesta frase ens fa veure que el llibre és una porta que ens endinsa a experiències enriquidores, inquietants i fantàstiques. Quan llegim tenim la possibilitat de ser altres persones, de conèixer nous mons, noves sensacions i sentiments, d’entendre i viure en altres societats. Són fets impossibles en la vida diària, però imaginables i possibles en la lectura. Els nens i nenes han de descobrir aquesta màgia i aquest luxe que proporciona a tothom la lectura. A l’etapa d’educació infantil el desig de saber llegir és indispensable per a l’aprenentatge de la lectura. Per això, és tan important l’existència d’una biblioteca dinàmica a l’aula. Amb ella els infants posen en pràctica les seves habilitats lecto-escriptores i la seva forma d’expressar-se, descobrint alhora el gust per la lectura. L’escola ha d’ensenyar els alumnes a gaudir dels contes, del plaer que proporciona passar les pàgines, de sentir l’aroma d’un llibre antic, de compartir amb un company sensacions i sentiments comuns sobre un mateix conte o imatge. En aquesta tasca tan complexa, però
col·legi sant miquel petit miquel número 05 pàgina
fascinant, l’escola no pot ser la única que hi intervingui, sinó que el millor model a seguir pels alumnes és la mateixa família. És bo que els vostres fills us vegin llegir un llibre, consultar el diari, fullejar la premsa, fer passatemps o bé acudir a la biblioteca de tant en tant per cercar quelcom que us interessi. Penseu que en aquesta etapa els vostres fills descobreixen tot just què és un llibre i us imitaran al llegir, repetiran històries ja sentides, se n’inventaran de noves, fins que a la fi acabin llegint per ells mateixos. És essencial, doncs, que perquè en un futur siguin bons lectors, hagin tingut el màxim d’experiències i contactes agradables amb els contes i la lectura durant l’etapa de descobriment del llibre. Pares i mares, destineu petites estones del vostre temps, que a vegades no teniu, per seure amb els vostres fills i explicar una breu historieta, o aquell conte que tantíssimes vegades han sentit, o bé per anar a la biblioteca a buscar un llibre. Per què no impregnar-nos junts de la màgia dels contes? Núria Esteras
L’esbarjo o l’hora del pati és una espai fantàstic perquè els alumnes visquin experiències socials, construeixin nous coneixements, aprenguin valors, posin en pràctica normes i també les transgredeixin. I tot mitjançant l’eina més útil per aprendre: el joc. És un espai on no existeixen rutines, la improvització és la base del joc, on hi ha molta activitat física, on els alumnes han de compartir i es produeixen conflictes, és un espai on s’aprenen estratègies per solucionar aquests conflictes. És per aquestes raons i d’altres que l’esbarjo és un espai molt constructiu, i no és un espai on els alumnes perden el temps i no aprenen. Cristian Martin Soler
L’adaptació L’inici dels vostres fills a una escola nova és un procés molt important que requereix el seu temps i sovint planteja dubtes i angoixes. L’adaptació és el procés a través del qual l’entorn i els adults nous esdevindran coneguts i els transmetran seguretat i confiança. Es tracta d’un període variable en cada cas. Alguns s’hi trobaran bé de seguida, a altres els costarà més. Tot entra dins la “normalitat”. A mida que van passant els dies, es van adonant que les persones que estem a l’escola els donem afecte, estem pendents del que necessiten, els estimem i cada cop es senten més segurs. També van descobrint que viuen experiències agradables i variades a l’escola; els jocs, les cançons, els contes, les sorpreses, els aprenentatges, els companys… I així a poc a poc aquells que ploraven deixen de fer-ho. En aquest procés és molt important la comunicació entre l’escola i la família ja que compartim un mateix objectiu: que els nens/es desenvolupin al màxim totes les seves capacitats i que siguin feliços a l’escola. Per a alguns de vosaltres és una situació també difícil, però és molt important que per part vostra notin una actitud de tranquil·litat; això els hi donarà seguretat i confiança en si mateixos. Cal que entre tots potenciem l’autonomia i la independència del nen. Aquest procés que en un principi necessita l’esforç i la comprensió de tots és més ràpid del que sembla, ja que els infants tenen una gran capacitat d’adaptació que sovint subestimem. Marta del Castillo
col·legi sant miquel petit miquel número 05 pàgina
Observar és una actitud natural i espontània en l’ésser humà. Els nens petits necessiten veure, tocar, olorar i tastar per conèixer i interpretar l’entorn natural més proper, per tant cal aprofitar aquesta actitud i fer que esdevingui una font de coneixement i d’ aprenentatge. A l’aula hi tenim el racó d’observació que consta d’una taula amb lupes, pinces, safates per poder fer classificacions, fotografies relacionades amb el tema i el material de l’entorn natural que va variant al llarg del curs per mantenir viva la curiositat dels nens. És un espai al seu abast on hi poden anar lliurement tant a nivell individual com en grup i que pretén convidar els nens a manipular, experimentar, pensar, comunicar les vivències i també poder-les compartir amb els companys. Per iniciar aquest racó, a principi de curs, el mestre hi posa elements que puguin atraure l’atenció dels nens i alhora tinguin relació amb algun esdeveniment proper a ells com poden ser les vacances d’estiu: pedretes de riu, peixera amb peixos, petxines... El racó es va ampliant i els nens s’hi van implicant, perquè hi anem posant tot
col·legi sant miquel col·legipetit sant miquel miquel primavera petit miquel de número 2009 número 05 pàgina 04 pàgina
allò relacionat amb el tema que anem treballant i que els nens poden portar de casa (fulles, aglans, carabasses, plomes, gira-sols...) convidant a la família a ser partícips dels aprenentatges dels seus fills. Sovint aprofitem aquest material per treballar altres àrees de coneixement com la plàstica, la matemàtica, la música i fer un treball més globalitzat. Per últim, dir que tan l’exploració com el pas del temps en determinats materials generen en els nens reaccions i preguntes que el mestre ha de recollir, però també, n’ha de plantejar de noves per suggerir nous dubtes en el nen que el motivaran a seguir descobrint. Sílvia Crusats
MANDALES: Un instrument educatiu Des de fa uns 20 anys, alguns països europeus estan utilitzant la mil·lenària tècnica dels mandales en ambients educatius i de rehabilitació. Marie Prévaud (1935) va ser la pionera en aquest camp. A les escoles espanyoles es desconeix totalment la importància dels mandales i els seus múltiples beneficis. Però realment què és un mandala? El mandala, paraula que significa cercle, és una representació simbòlica i arquetípica de l’univers, segons l’antiga cosmologia budista. Els mandales es fan servir des de temps remots. Tenen el seu origen a l’Índia, però aviat es van propagar en les cultures orientals, entre els indígenes d’Amèrica i els aborígens d’Austràlia. Els mandales com a instrument educatiu per fomentar i desenvolupar la creativitat a l’aula mitjançant el dibuix i la pintura, tenen un triple objectiu:
•Àmbit
cognoscitiu: desenvolupar la fluïdesa, flexibilitat i originalitat en les idees del nen. •Àmbit afectiu i social: desenvolupar actituds creatives davant diferents situacions que es presentin. •Àmbit psicomotor: afavorir que el nen s’expressi de manera creativa en l’ús de diferents tècniques plàstiques. Ajuden a la formació de la intel·ligència, del raonament, del control i del domini del cos; tot això des d’un prisma de predomini del pensament divergent o creatiu. Els mandales infantils s’utilitzen com a estímul de l’aprenentatge, mitjà d’expressió, comunicació i producció, tècniques de relaxació i com a mitjà de superació de situacions emocionals negatives (fòbies, ansietat, pors nocturnes...). Mercè Martínez.
Bibliografia Mandala, viaje a la unidad de ser. Editorial Paraísos mentales. Autora: Bailey Cunnigham El misterio de los mandalas. Editorial Sirio, S.A. Autora:Heita Copony Los mandalas del mago de los cristales. Editorial MTM empírica. Autor Francisco R. Bostron Mandalas ventanas del alma. Editorial Ediciones Obelisco. Autora: Varda Fiszbein La fuerza de los mandalas. Autor. Claus Holitzka Energía a través de los mandalas. Autors. Marion y Werner Kusttenmache. El poder de los mandalas. Autora. Norma Osnajanski.
col·legi sant miquel petit miquel número 05 pàgina
El món de l’educació està sempre envoltat de reflexions, canvis i noves propostes. Tot plegat per aconseguir un procés d’aprenentatge global interrelacionant les diferents àrees de treball. Des de molt petits els infants mostren curiositat per descobrir el seu entorn més immediat i experimentar; i des de l’escola i també des de petits potenciem el pensament científic, desvetllant la curiositat dels infants explorant, manipulant, observant i dialogant. Tal i com diu Ruben Alves, “...educar és ensenyar a veure, a mirar...”. El pensament científic té com a objectius primordials facilitar el desenvolupament cognitiu, creant actituds positives així com proporcionar unes experiències gratificants i enriquidores. L’escola ha d’introduir el nen en un món ric d’estímuls i vivències que possibilitin al màxim el seu desenvolupament personal, i la seva creativitat. Per això, tota activitat proposada en el dia a dia de l’escola, els porta d’una o altra manera a anticipar-se, reflexionar, deduir i a buscar solucions creatives. És per això que cal potenciar el seu esperit investigador. Tant si fem conversa, com si els proposem un petit problema de càlcul o se’ls presenta una activitat plàstica sense oblidar la manipulació de diferents elements per dur a terme experiments, hem de pensar sempre a portar l’alumne vers la solució de problemes i a desenvolupar la seva curiositat, però sobretot a indagar i a fer preguntes: Què en sé sobre....? Què pot passar si...? Per què us sembla que...? Ho comprovem....? Què ha passat...? ...? El/la nen/a ha de tenir la sensació que tot allò que aprèn a l‘aula ho pot aplicar i li és útil fora de l’escola. No es tracta d’arxivar coneixements i prou. Cal potenciar la seva capacitat de pensar i opinar per ell mateix. Montse Díaz
col·legi sant miquel col·legipetit sant miquel miquel primavera petit miquel de primavera 2009 número de 2009 04número pàgina 05 pàgina
La por és una reacció universal i present en totes les cultures i èpoques històriques; de fet, és una reacció adaptativa dels èssers humans amb l’entorn que serveix per avisar de determinades situacions de perill. Per altra banda, quan la por no respon a situacions de perill, és quan parlem de por desadaptativa, i, és aquesta, la que provoca un gran patiment tant en els nens com en els pares, arribant fins i tot a alterar les activitats quotidianes i el desenvolupament evolutiu dels infants.
Etapes evolutives de la por Primera infantesa El fenomen de la por va molt lligat a l’evolució madurativa dels infants. Així doncs, no serà fins els 6 mesos que els nadons començaran a manifestar aquests sentiments. En aquest cas poden ser actituds com: por a les alçades, a persones estranyes, sorolls,... i és en aquest moment quan s’inicia l’ansietat per la separació. Entre l’any i els dos anys i mig es quan es fa més gran la por a la separació dels pares i a les persones desconegudes. Aquestes formes de por van desapareixent al madurar, però també pot ser que perdurin fins a l’adolescència i edat adulta expressant-se com a timidesa.
Etapa preescolar En l’etapa dels 2’5 als 6 anys es mantenen les pors anteriors, però paral·lelament al desenvolupament cognitiu dels infants, se n’hi afegeixen de noves centrades en estímuls imaginaris com monstres, personatges de ficció,.. Les pors als animals també es desenvolupen en aquesta etapa i sovint arriben fins a l’edat adulta.
Etapa primària Dels 6 als 11 anys els nens ja són capaços de distingir entre realitat i ficció; així doncs, les seves pors començaran a ser més realistes. Por al dolor físic, les injeccions... En aquesta etapa, depenent de les circumstàncies, els nens/es comencen a tenir por al fracàs, les crítiques i l’evolució de les relacions entre els seus iguals.
Preadolescència i adolescència En aquestes edats es redueixen les reaccions de por al perill per passar a ser més significatives la por al rebuig entre iguals, el rendiment personal, o les pors derivades dels propis canvis d’imatge.
Orientacions per combatre les pors infantils. 1 - Viure la situació del nen/a amb tranquil· litat. Els patrons dels pares acostumen a ser interioritzats pels nens, així si els pares es mostren angoixats augmentaran el sentiment de por en els fills. 2 - No forcem als nens a realitzar situacions que els provoquen por. Tampoc s’han d’evitar aquestes situacions, sinó que hem d’aconseguir que el nen s’hi vagi acostant progressivament. A més a més, és important celebrar els avenços i no donar importància si es fan passos enrere. 3 - Tècnica del modelatge. Consisteix a representar la conducta temuda pels nens. Els pares poden representar la conducta per mostrar que no passa res. Aquesta tècnica encara és més eficaç si es pot treballar amb un grup de nens, perquè així poden veure models de la seva mateixa edat. 4 - Evitar ridicultzar el nen ni castigar-lo. Cal centrar sempre l’atenció en la solució, mai en el càstig. 5 - Evitar veure películes, jocs o fer activitats que comportin violència, por o terror. Evitar els missatges amenaçadors de l’estil de: “si no et portes bé, li diré a...”, “si no menges avisaré a...” 6 - No cal sobreprotegir el nen, ell mateix ha d’anar integrant les seves emocions. Tot i així, les emocions sempre seran regulades pel consell i l’acompanyament dels pares. 7 - Si les pors són més severes, persistents i alteren la vida diària del nen en el seu entorn familiar, escolar o social, podria tractar-se de fòbies específiques, trastorns d’ansietat o altres que ja serien objecte d’un tractament específic. Marta Carreter
col·legi sant miquel petit miquel número 05 pàgina
la frase “La paraula progrés no té cap sentit mentre hi hagi infants infeliços”. Albert Einstein
la web per visitar: www.decopeques.com La cita d’Antoine de Saint Exupery “Els nens han de tenir molta tolerància amb els adults” dóna la benvinguda a l’usuari que accedeix a la web, que es presenta com a “un blog de decoració infantil i coses boniques per a nens”. Aquest espai rep una mitjana de quatre mil visites diàries, compta amb setcents subscriptors i és el primer enllaç no patrocinat en el Google quan s’introdueixen els termes “decoració infantil”. El blog, que s’actualitza a diari està escrit per dues mares apassionades pel món de la decoració i amb molt bon gust i consta de diversos apartats com A menjar, A jugar, Al bany, A passeig, Estores, Ambients que inspiren, Arquitectura i interiorisme, Regals, Complements, Cortines, Coses interessants, Contes i llibres, Decoració, Embaràs, Festes, Internet, Moble juvenil, Mobles per a jugar, Moda, Música infantil, Puericultura, Vídeos... El blog dóna una especial atenció als productes ecològics i que es fabriquin respectant el medi ambient. A més a més la majoria d’ells es poden adquirir a través d’internet. Feu-hi una ullada, veureu que us agradarà!
sortides en família: La ruta del ferro La “ruta del ferro” és una via verda situada a l’antiga línia de ferrocarril per on es transportava el ferro que es produïa a les mines d’Ogasssa, cap a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Partint de Ripoll es va cap a l’antiga estació de tren de Sant Joan de les Abadesses travessant un paisatge de pastures, camps de conreu i boscos. Per iniciar la ruta cal situar-se a Ripoll, concretament al final del Passeig de Sant Joan, allà hi ha un polígon industrial on es troba l’indicador del punt d’inici del carril bici. El recorregut està totalment senyalitzat i és molt planer, només l’1% és pujada d’anada i de baixada a la tornada. En arribar a l’antiga estació de Sant Joan (km 12) s’acaba el carril bici. Allà hi trobareu un parc per a la quitxalla, un restaurant i també un alberg rural per si voleu allargar la vostra estada. També podeu aprofitar l’excursió per visitar les obres mestres del romànic que hi ha, com el Monestir de Ripoll, l’església de Sant Joan i el pont medieval. Per tornar es desfà el camí. Petit Miquel és una revista editada pel Servei de Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Col·laboradors:Marta Carreter, Sílvia Crusats, Núria Esteras, Marta del Castillo, Montse Díaz, Núria Fajula, Cristian Martín, Mercè Martínez Correcció: Carme Codina, Maquetació: Núria Fajula