p Cristina Alemany
FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC Josep Ylla i Cassany, 1885-1955
i Chavarria
Col·lecció Recerca / 3
s 1
p Fotografia històrica de Vic. Josep Ylla i Cassany, 1885-1955 Edició a cura de Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Ignasi Roviró. Primera edició: maig del 2007. Edita: Fundació Col·legi Sant Miquel dels Sants. © de l’edició: Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants. © del text: Cristina Alemany. © de les fotos: Josep Ylla Ullastre. Disseny gràfic: Casals i Cots / DiacDisseny. Maquetació: Núria Fajula / Diac. Impressió i distribució: Diac Vic, ronda F. Camprodon núm. 2 de Vic, Telèfon 938869349. Dipòsit Legal: B-25251-2007. ISBN: 978-84-6116780-7 Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre no podrà ésser reproduïda per cap mitjà sense prèvia autorització escrita de l’editor.
s 2
p Cristina Alemany
FOTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC Josep Ylla i Cassany: 1885-1955
i Chavarria
Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants / Editorialdiac
s 3
p L’edició d’aquest llibre ha estat possible gràcies a un ajut de l’Ajuntament de Vic, de la Institució PuigPorret i de Viatges Alemany.
s 4
w w w. v a l e m a n y. c o m
PRESENTACIÓ NOTA DE L’AUTORA p
JOSEP YLLA I CASSANY (1885-1955)
1
p
p.11
PRESENTACIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC
2
p 3
f
f p.21
AGRAÏMENTS
f p.95
s 5
s 6
p Una fotografia d’avui esdevé històrica en dia de demà. Josep Ylla i Cassany va fotografiar el seu Antoni Bover
entorn laboral, cultural i familiar. Com a mestre d’obres va retratar l’evolució de les construccions
Professor de Fotografia Aplicada CITM/UPC Coordinador del Departament de Fotografia Històrica ECM
arquitectòniques de la seva empresa; com a esportista va fotografiar curses ciclistes; com a home de cultura va retratar entitats com l’Esbart de Vic; com observador de la ciutat va captar la construcció de nous carrers; com aficionat a la fotografia la seva càmera estava present en les festes familiars. El seu present va esdevenir passat i per a nosaltres, història.
Amb la imatge digital la fotografia s’ha democratitzat. Per a les nostres generacions més joves fer fotografies és un botó més del mòbil. Per a Josep Ylla representava un mestratge i uns costos econòmics que només eren accessibles a uns quants. Avui la fotografia és immediatesa, a causa de les tecnologies electròniques i informàtiques; en l’època de Ylla i Cassany, era temps i coneixements de física i química. Avui tenim centenars o milers d’imatges en el disc dur de l’ordinador, en un CD o DVD; a principis del segle XX les fotografies es guardaven en unes quantes capses de cartró, plenes de plaques de vidre.
Un dels valors importants d’aquest treball de la Cristina Alemany és que ha entès la importància de classificar i conservar les fotografies del passat. Sense la sensibilitat de la família de Ylla i Cassany per conservar aquest patrimoni fotogràfic, s’haurien perdut imatges urbanes i fets socials d’un Vic on es feien poques fotografies. Mitjançant aquest treball de recerca, aquestes imatges es conservaran amb nom i cognom i queden escrites dades, que només s’han preservat a partir dels testimonis orals. Un bon treball de classificació i conservació d’imatges fet en un àmbit preuniversitari, dins l’ensenyament secundari, la qual cosa li dóna un valor afegit.
Roland Barthes va deixar escrit que hi ha dues històries: la d’abans i la després de la fotografia. Però la comunicació visual no és completa sense el suport del so o de les paraules. Una fotografia antiga, sense datar i classificar, és un document incomplet per als estudis històrics. Les fotografies d’en Josep Ylla i Cassany, a partir de la seva classificació, augmenten el seu valor documental per als historiadors del futur.
s 7
s 8
p El llibre que teniu a les mans té el seu origen en el meu treball de recerca titulat Josep Ylla i Cristina Alemany i Chavarria
Cassany (1885-1955): la fotografia com a mostra d’un temps, treball que, naturalment, versa sobre aquest prohom vigatà, mestre d’obres de principis del segle XX, que, durant la seva vida i gràcies a la seva afició a la fotografia, va captar el seu entorn professional, social i familiar. Els seus vidres han conservat una sèrie de realitats fins als nostres dies, i l’estudi d’aquests documents ens permet de conèixer millor el nostre passat. En el meu treball vaig realitzar un estudi complet sobre la vida de l’autor i l’empresa de construcció de la seva família, per tal de poder conèixer i entendre les seves inquietuds personals, que va plasmar en la seva obra. També vaig realitzar una anàlisi de la seva extensa obra en tots els aspectes, que inclou des dels constructius, com les innovacions tècniques del sector en l’època, els materials utilitzats i les principals obres arquitectòniques dutes a terme, fins a aspectes socials i personals de la vida de l’autor, com les fotografies que mostren la quotidianitat a través de la seva família, amics i coneguts. A més, vaig dedicar una extensa part del treball a la ciutat de Vic, principal protagonista de l’obra de l’autor, des d’un punt de vista urbà, cultural, arquitectònic, religiós i polític. En aquesta part es mostrava la relació que l’autor tenia amb la seva ciutat natal i amb entitats com el Centre Excursionista de Vic, la Unió Ciclista o el Museu Episcopal de Vic, entre altres. A partir d’aquestes imatges de la nostra ciutat s’ha preparat el present llibre. Són fotografies de gran valor històric per a Vic i reflecteixen els seus carrers i la seva gent durant la primera meitat del segle XX. Per això espero que també seran del vostre interès.
s 9
s 10
p
JOSEP YLLA I CASSANY (1885-1955)
1
s 11
p JOSEP YLLA I CASSANY 1
Josep Ylla i Cassany va néixer a Vic el 21 de maig de 1885, al carrer de Sant Sadurní, 28, 3r 1a, en
p una família dedicada al ram de la construcció1. El seu pare, Joan Ylla i Trias, nascut el 7 de febrer de 1. Font: Acta de naixement de Josep Ylla i Cassany. Registre civil de Vic.
1850, procedent de la Gleva, havia anat a viure a Vic en 1864, a l’edat de 14 anys. Era paleta de professió i s’havia casat amb Concepció Cassany i Ferrés, nascuda en 1864. Ella procedia de Barcelona, era mestressa de casa i havia anat a viure a Vic en 1877, a l’edat de 12 anys. Joan i Concepció van tenir un total de vuit fills2: Lluís, nascut en 1880; Maria, de la qual no tenim f més referències, fet que fa pensar que va morir quan era un nadó; Dolors, nascuda en 1882 i que 2. Font: Padró Municipal de 1889,
va morir de jove; Josep, ell mateix, nascut en 1885; Xavier, nascut en 1886; Assumpció, nascuda en
de 1894, de 1900 i
1888; Pilar, nascuda en 1895 i que va servir com a monja durant més de cinquanta anys a l’Hospital
de 1905 de la ciutat
Provincial de València; i Joan, nascut en 1890 i que també va morir de molt jove quan encara no
Municipal de Vic.
de Vic. Arxiu Històric
p havia complert 18 anys.3 3. Font: Article
Com que Josep havia nascut en una família arrelada a la ciutat i molt coneguda per la seva empresa
de 11 d’agost de 1914 dins “El Norte Catalán”, enganxat al dietari personal de Josep Ylla i Cassany on s’informa de la mort de Joan Ylla i Cassany.
de construcció, cal conèixer la història d’aquesta empresa, perquè va tenir molta influència en la seva vida professional i personal. La Casa Ylla d’arquitectura i construccions va ser fundada per Josep Ylla i Rovira en 1842. Josep Ylla i Rovira havia nascut en 1813 i residia al carrer dels Corretegers, 10. Es va casar amb Francesca Cortinas i van tenir dos fills.4 Anys després va traspassar l’empresa al seu fill primogènit, Josep Ylla f Cortinas, nascut a Vic el 12 d’abril de 1845, el qual vivia al carrer de Sant Sadurní, 28, primer pis.5 4. Font: Padró Trobem una descripció d’aquest mateix en les Siluetes vigatanes que Miquel dels Sants Salarich i
p Torrents va escriure sobre personatges destacats de la ciutat de Vic:6 6. SALARICH I dels Sants, Siluetes l’obra, no publicat, Arxiu Episcopal de Vic.
Ylla i Cortinas, Josep (Vic, 1845-1916) Mestre d’obres municipals, professor de dibuix lineal aplicat a les arts i urbanista. Nat a Vic el 12 d’abril de 1845 i mort a la mateixa ciutat el 2 de desembre de 1916. Estudià a Barcelona a l’Escola de Belles Arts, i en 1864 obtingué el títol de pèrit agrimensor i de mestre d’obres per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, en la qual també assolí la medalla de plata que l’Acadèmia oferia tots els anys a l’alumne més qualificat, presentant-se a aquestes en les oposicions de la secció de construcció. En 1863 prengué part activa en els actes de salvament en les desgràcies originades pel desbordament del Riu Méder. En 1865, portà el pendó tercer en les festes de Sant Miquel. Marxà a Roma per a completar els seus coneixements sobre la construcció, on estigué una llarga
s 12
Vic. Arxiu Històric Municipal de Vic. 5. Font: Padró
TORRENTS, Miquel vigatanes, esbós de
Municipal de 1854 de la ciutat de
Municipal de 1889, de 1894, de 1900 i de 1905 de la ciutat de Vic. Arxiu Històric Municipal de Vic.
temporada. A 19 de març de 1870, sol·licità la vacant deixada per Solà a l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, que fou adjudicada aleshores a Tusquelledes. Nomenat més tard substitut de mestre d’obres municipal, passà a ésser-ho en propietat per nomenament de 9 de març de 1882 amb l’obligació d’ensenyar dibuix lineal, quan es restablís l’Escola, cosa que es féu als primers dies de l’any 1883 i en el qual preservarà fins a la mort. En 1889, realitzà un pressupost i la manera de construir a la banda del Quartel de Vic, unes voltes per eixamplar el carrer dels Estudis. La seva rellevant personalitat, somoguda pel seu gran amor a la Ciutat i entusiasme pel seu avenir es demostra en les millores urbanes que féu Vic durant el període en què ocupà càrrecs tècnics de l’Ajuntament, com el de Comandant del Cos de Bombers de Vic. Fou soci actiu del Círcol Literari de Vic, formant part del jurat de la titulada Manifestació Artística Ausetana, organitzada per l’entitat en 1887. També formà part de la Directiva en la creació del Centre Catalanista anomenat més tard Catalunya Vella, en 1902.
Josep Ylla i Cortinas, casat més tard amb Anna Alibés, van tenir quatre fills: Josep, Miquel, Pau i Trinitat. El seu fill Josep Ylla i Alibés es va casar amb Anna Casals i Callís, de la pastisseria i nissaga vigatana
p ben coneguda de Can Català. Un dels seus fills va instaurar, més tard, el cognom compost Ylla-Català7. 7. Fonts orals
Josep Ylla i Cortinas, donat que el seu fill Josep Ylla i Alibés va estudiar per a farmacèutic, va tras-
consultades: Josep i Miquel Ylla-Català i Genís, fills de Josep Ylla-Català i Casals, en entrevistes mantingudes els mesos d’octubre i desembre del 2006.
passar l’empresa de construccions al seu cosí Joan Ylla i Trias, que vivia també al carrer de Sant Sadurní, 28, però al tercer pis, i coneixia la professió8. Joan va morir quan els fills encara eren joves, segons algunes fonts orals9. Així, segons la consulta dels padrons dels anys 1889, 1894, 1900 i 1905 de la ciutat de Vic, es troba que Joan Ylla i Trias apareix en el de 1900 però ja no en el de 1905. Per tant, es pot deduir que va morir quan tenia entre
9. Font oral consultada: Roser Ylla i Bach, filla de Josep Ylla i Cassany. Entrevistes successives durant els mesos d’estiu i tardor del 2006.
50 i 55 anys. Amb la seva mort, el fill gran, Lluís, que tenia la intenció d’estudiar al Seminari de Vic, va deixar els estudis i continuà el negoci familiar, encarregant-se dels aspectes de despatx de
f 8. Totes les referències a personatges de la família Ylla han estat obtingudes de les diverses fonts familiars esmentades, de
l’empresa. També Josep Ylla i Cassany, amb només 20 anys d’edat, començà a treballar en el negoci, concretament en la part de construcció pròpiament dita. Així, doncs, la viuda i els fills de Joan Ylla i Trias continuaren l’empresa familiar de contractistes i mestres d’obres que havia traspassat a aquest el seu cosí. També segons fonts orals familiars, Josep Ylla i Cassany era un home pacífic. El servei militar a Vic
les fotografies del fons i de la interpretació de l’arbre genealògic de la família, aportat per Josep YllaCatalà i Genís i consultat durant el
a principis de segle es feia a 21 anys i, per tant, en la llista de la Quinta de 1905 hi apareix Josep Ylla i Cassany com a Declarado Soldado. Tot i això, aquestes fonts asseguren que va ser “soldat de quota”, és a dir, que va pagar una quantitat de diners per tal de no fer el servei militar. En qualsevol
mes d’octubre del 2006. També s’han utilitzat com a font els Padrons de 1889, 1895, 1900, 1905 de la ciutat de Vic, Arxiu Històric Municipal de Vic..
cas, no apareix cap referència a aquest fet en els arxius, ja sigui perquè realment el va fer o perquè no es va registrar el seu pagament. Era un home definit com a molt catalanista i també, tal com correspon a la seva època i a la seva procedència, molt religiós. En el fons fotogràfic s’hi poden observar moltes imatges relacionades amb el món de la fe. Tenia vocació de fotògraf i de ben jove es va aficionar a la fotografia amb plaques de vidre. Quan el seu pare va morir i ell començà a treballar en la construcció amb el seu germà Lluís, no deixà pas la seva afició, i la prova es pot trobar en el gran fons d’imatges que anà creant al llarg de la seva vida, part del qual s’analitza en aquest llibre. També li agradava molt la bicicleta i utilitzava aquest mitjà de transport per a moure’s per la ciutat i comarca. A més, tenia molta afició al ciclisme com a esport i es relacionava amb el Club Ciclista de Vic. En aquella època el trànsit de bicicletes pels carrers vigatans era considerable, i més d’un cop ell mateix havia tingut accidents greus, tal com descriu un petit article que es pot trobar guardat
p en el diari personal de Josep Ylla i Cassany11. Aquest dietari, començat a redactar l’any 1914 i on 11. Font: Diari
Josep Ylla relatava els fets ocorreguts en la seva vida familiar i social a la ciutat, ens demostra que
personal que Josep Ylla i Cassany. Article de l’Ausetania de Vich de 1904, enganxat al dietari i citat pel mateix autor. Aportat per fonts
era un home no aliè al fet d’escriure, per deixar constància dels fets rellevants i d’interès dins la seva família. Es va casar amb Mercè Bach i Riera12, nascuda a Barcelona en 1886, el pare de la qual era també f contractista i originari de Sant Hipòlit de Voltregà. La família de Mercè s’havia traslladat a Barcelona 12. Font: Acta de matrimoni de Josep
per assumptes de feina i estiuejaven a la comarca, on va conèixer Josep Ylla. Van tenir setze fills. Els
familiars.
dos primers van morir, però en van sobreviure catorze: Bernat, Xavier, Núria, Jordi, Josep, Concepció, Jaume, Joan, Lluís, Roser, Francesc, Miquel, Montserrat i Pere. La seva gran família va rebre,
p l’any 1946, el Premi de la Natalitat que atorgava la Diputació de Barcelona13, tal com apareix en el 13. Font: Diario de
Diario de Barcelona, en la seva edició el 20 de març de 1946.
Barcelona, número del 20 de març de 1946. En la seva secció de “Vd. dirá...”. Portada i p. 3 cedides per fonts familiars.
La família estiuejava al poble de Folgueroles, a la Ricardera, on tenien una casa amb masovers. Mercè Bach, amb els fills de la parella, i també altres familiars com la germana de Mercè, Carme, s’establien al poble durant l’estiu. Josep Ylla i Cassany anava i venia de Vic, on tenia obres en procés, amb bicicleta. Josep Ylla participava de la vida social de la ciutat i presenciava totes les innovacions i canvis que s’hi produïen. Per exemple, l’any 1910, es va procedir a l’obertura del carrer de Verdaguer, enderrocant la casa Rusconi, que estava situada al Mercadal, on comença actualment el carrer. Aquestes obres urbanes, a càrrec de la Casa Ylla, es van fer amb el propòsit d’obrir la ciutat al ferrocarril, de manera que es va
s 14
Ylla i Cassany i Mercè Bach i Riera de 27-11-1912. Registre Civil de les Masies de Voltregà.
desplaçar l’estació del tren al llarg de la via, ja construïda des de 1875, perquè coincidís amb l’acabament del carrer de Verdaguer, recentment obert. Així es convertí en un dels carrers principals de la ciutat. En els terrenys que donaven al nou carrer s’hi va començar a construir. Els germans Ylla, Lluís i Josep, van comprar el terreny del carrer de Verdaguer, 18, on haurien de viure tots dos amb la família de Josep. La casa la van construir ells mateixos, tot i que en les llicències de construcció i en el registre consta com a realitzada per Josep Mª Pericas, ja que es va registrar la firma de l’arquitecte14. f Les obres van començar l’any 1926 i el dia de Sant Miquel de l’any 1930 ja es van traslladar amb tota 14. Font: Permís d’obres de
la seva família a viure a la nova casa. En el fons fotogràfic hi apareixen moltes imatges de la seva construcció. Era un edifici gran i d’estil eclèctic, amb un jardí ple de parterres a la part del davant.
l’Ajuntament Constitucional de Vic per a la
Al jardí també hi havia un porxo, sota el qual van emplaçar un taller de maquinària i instrumentació
construcció de
necessària per a realitzar mosaics i marbres per a la construcció.
a Lluís G. Ylla.
Així, doncs, la casa compartida era important per als dos germans, que hi vivien i treballaven. Al
l’habitatge, concedit Plànol de la façana exterior, interior i de
seu interior hi havia un laboratori on revelaven ells mateixos les seves pròpies fotografies, i era un lloc molt personal. Com a mestre d’obres va realitzar la construcció o renovació de molts edificis de Vic. D’aquesta manera participà en la renovació arquitectònica de la ciutat que es produí a principis del segle XX i els edificis de la qual encara es conserven avui dia en els nostres carrers.
la planta principal de l’edificació, amb la firma del propietari Lluís G. Ylla i de l’arquitecte Josep M. Pericas. Arxiu Històric Municipal de Vic.
p Segons fonts orals familiars15, la primera obra de la qual s’havia fet càrrec l’empresa havia estat la 15. Font oral consultada: Roser Ylla i Bach, filla de l’autor del fons fotogràfic. Entrevistes successives durant
Fàbrica Torra d’embotits, ubicada a Vic, al carrer del Bisbe Morgades, 15-17, coneguda actualment com la “Farinera Catalana”. Aquesta dada és suportada pel document històric16 que, entre altres f informacions, descriu: “Dirigí l’obra lo mestre de Vich en Josep Ylla”17. L’inventari d’edificis viga- 16. Certificat de l’acte de col·locació
tans18 confirma aquest document en assenyalar que els plànols d’aquest edifici foren signats per l’arquitecte Enric Sagnier, data de 1896 i és d’estil modernista.
els mesos d’estiu i tardor del 2006. 17. Es fa referència a Josep Ylla i Cortinas, director i propietari de la Casa en la època en què es tracta. Més tard,
Segons les mateixes fonts orals familiars, l’empresa de construccions Ylla havia realitzat obres a la ciutat de Vic, als seus afores i també en altres pobles de la comarca, com Manlleu. Es té coneixement que, a finals de segle XIX i principis del XX, existien poques empreses de construcci-
Ylla i Cassany. 18. Consulta de SURINYACH, Miquel, Pla especial de protecció
de la Fàbrica Torra de Vic. Aportat per Josep Alemany i Ylla, nét de Josep Ylla i Cassany 19. Consulta de SURINYACH,
ons a Vic i, per aquest fet, molts dels edificis que daten d’aquesta època són realitzats per la Casa Ylla.
Miquel, Ob. Cit.
Tanmateix, les edificacions que s’han pogut comprovar documentalment19 que havien estat constru-
També consulta
ïdes per la Casa Ylla són les següents:
Municipal de Vic de
l’empresa passaria a mans dels germans
de la Primera Pedra
Construcció de casa de Llucià Riubrogent, c/ Manlleu, 18-20. Construcció de casa de Jaume Illa, c/ Manlleu, 71.
a l’Arxiu Històric Inventari d’edificis i elements d’interès arquitectònic del centre històric de
Construcció d’edifici d’habitatges del c/ Gurb, 30, Vic.
Vic, 1987.
del patrimoni arquitectònic i natural de Vic, sector de fora
s
muralles, Barcelona,
15
Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1985.
Construcció de casa de Magí Callís i Gili, c/ St. Pere, 72. Construcció de casa de Josep Blanch, c/ Nou, 44-46. Construcció de casa d’Esteve Orriols, rbla. Hospital, 14. Reconstrucció de 1876 de Casa Beuló, pl. Major, 37, Vic. Construcció de façana de Casa Bach o Tolosa, rbla. Davallades, 4, Vic. Reforma de 1876 de Casa Bayés, pl. Catedral, 7, Vic. Construcció d’edifici d’habitatges, rbla. Davallades, 10, Vic. Reforma de 1905 de les façanes de Casa Costa, pl. Major, 13, i rbla. Davallades, 2, Vic. Construcció de casa de Domènec Domingo, pl. Canonge Collell, 6, i pl. Paradís, 5, Vic. Construcció de casa d’Esteve Costa, rbla. Hospital, 1 i 3, cantonada amb c/ St. Josep, 1, Vic. Construcció d’edifici d’habitatges, c/ Riera, 20, Vic. Addició d’una planta en edifici d’habitatges, c/ Argenters, 1, Vic.
Les mateixes fonts orals, però, asseguren que hi ha altres edificacions que es van fer a càrrec de la Casa Ylla, encara que no n’he pogut trobar referències documentals. En el fons hi apareixen algunes imatges que determinen clarament que sí que es tractava d’obres de l’empresa de contractistes, però d’altres només mostren les façanes dels edificis esmentats i es fa difícil determinar-ne amb claredat l’autoria. El fet que no n’hagi trobat suport escrit oficial es deu a la circumstància que els documents consultats no segueixen sempre el mateix criteri per a determinar-ho. En algunes fitxes, l’autor és un arquitecte, i en d’altres, un contractista. Pot ocórrer que algunes de les construccions es fessin a càrrec de la Casa Ylla de contractistes però que només constés després, en les fitxes, l’arquitecte que signava els plànols. Per aquest motiu, és molt difícil fer una llista completa de les seves obres. De tota manera, aquestes són les edificacions que va realitzar la Casa Ylla segons fonts orals:
Construcció de casa de Lluís G. Ylla, c/ Verdaguer, 18, Vic. Construcció de casa de Casademunt, c/ Ramada, 1, Vic. Construcció de casa de Riera Pujol, c/ Dr. Junyent, 6, Vic. Construcció de casa de Vilarrasa, rambla del Carme, 17. Vic. Construcció de casa de Morell, c/ Pla de Balenyà, 4, Vic. Construcció d’edifici d’habitatges, pl. Paradís, 2, Vic. Construcció d’edifici d’habitatges, pl. Paradís, 3, Vic. Construcció de la Casa del Marmolista, pl. Paradís, 4, Vic.
s 16
Construcció de Casa Noguer, c/ Verdaguer, 2, Vic. Casa d’Anita Colomer, plaça de la Catedral, Vic. Casa de la Impremta Anglada, c/ Riera, 33, Vic. Fàbrica de Can Riera a la carretera de Prats, la qual es troba actualment aterrada. Plaça de Braus als afores de la ciutat, la qual es troba actualment aterrada. Tres panteons funeraris al cementiri de Vic. Renovació de casa d’Abadal, rbla. Hospital, 13, Vic. Construcció de Casa Font, pl. Major, 10, Vic.
El període més actiu en què la Casa Ylla, a càrrec de Lluís i Josep, va realitzar més obres, se situa abans de la guerra civil espanyola, en el primer terç del segle XX. Revisant exemplars de la Revista Franciscana –publicació administrada i dirigida pel Convent de Ntra. Sra. del Remei de Vic a principis del segle XX– per realitzar la recerca sobre aquesta època on
p se situa l’acció de la Casa Ylla, vaig trobar-ne publicitat20. Es pot observar un anunci de la casa de 20. Revista Franciscana, núm. 462 de 24-9-1908, p. 3; núm. 463 de
mosaics Escofet, amb seu a Barcelona, i la següent referència al dipòsit dels seus productes a Vic, a la Casa Ylla ubicada al carrer de Sant Sadurní, 28. Aquests anuncis demostren que la Casa Ylla es trobava en ple desenvolupament com a empresa constructora.
8-10-1908, p. 3.
Mitjançant l’observació acurada de les imatges del seu fons fotogràfic es pot constatar que les tècniques de construcció que feien servir eren pioneres en l’època. Començaven a utilitzar el ciment armat i també estructures prefabricades, material i tècnica que feia poc que s’havia introduït en el món de la construcció. També va realitzar molts enderrocs de cases velles de la ciutat i masies de la comarca. Hi trobaven algunes ceràmiques i materials que podien tenir interès històric o arquitectònic i que eren portades, desinteressadament, a Mn. Josep Gudiol i Cunill (Vic, 1872-1931), conservador del Museu Episcopal de Vic des de 1898, que les incorporava a les col·leccions del museu. Tal com es mostra en algunes fotografies del fons, els germans Ylla tenien molta relació amb aquests cercles de cultura, arqueologia i revalorització de l’art romànic, propis de la Renaixença a Vic. Participaven en moltes de les organitzacions que a Vic en aquella època existien interessades en aquests camps, tals com el Círcol Literari i la Unió Excursionista de Vic. En concret, una col·lecció molt destacable que apareix en el fons fotogràfic correspon a la reconstrucció del Temple Romà de Vic. El temple va ser descobert en 1882 amb l’enderrocament de les muralles del castell dels Montcada. El procés de reconstrucció, important i rellevant en la història de
s 17
la ciutat, va ser dirigit, entre altres, per Mn. Josep Gudiol. Els germans Ylla també hi van participar molt activament, ja que la Casa Ylla va ser la responsable de la campanya d’obres dutes a terme l’any 1930 per al bastiment de la columnata del temple. Com es pot veure, doncs, Josep Ylla i Cassany estava molt lligat a la ciutat de Vic. Així, també pertanyia al Cos de Bombers de la ciutat. En aquella època el cos era reduït, a causa de la poca població que Vic tenia, i els mestres d’obres i treballadors de la construcció hi col·laboraven perquè estaven acostumats a enfilar-se a les teulades. En alguna ocasió va patir alguna caiguda des d’una teulada. Josep Ylla i Cassany, i també el seu entorn familiar i cultural, era molt catalanista. Es troben referències de la participació de diverses persones properes a ell, com el seu germà o el seu cosí, en partits catalanistes que van tenir influència clara en els esdeveniments polítics de l’època. També estava molt relacionat amb el vigatanisme i els ideals de la Renaixença catalana. El començament de la II República Espanyola (1931) va ser un dels moments polítics més intensament viscuts en aquests cercles catalanistes vigatans. Després, amb els conflictes entre contrincants ideològics d’aquella època i la radicalització del panorama social i polític dels anys previs a la guerra civil (1936-1939), la il·lusió i la eufòria s’anaren apagant. Amb l’esclat de la guerra civil espanyola va començar l’etapa més difícil de la vida de l’autor. Els negocis que havia començat a engegar juntament amb el seu germà, per ampliar l’empresa en l’àmbit de fabricació d’enrajolats i marbres, es van veure sobtadament parats. Tres dels seus fills, que treballaven amb ell, estaven en edat militar i dos van anar a la guerra. El seu fill gran, Bernat Ylla, posteriorment conegut pintor vigatà, va marxar a Bèlgica, ja que no volia prendre part en el conflicte. Més tard un altre fill va formar part de «la Quinta del Biberó». Així, la situació econòmica de la Casa Ylla va decaure. A més, el govern de la República va col·lectivitzar les empreses de la construcció i es va crear una cooperativa de paletes, de la qual ell passà a ser membre. El comitè de la cooperativa de paletes li va encarregar que aparedés el retaule d’alabastre de la catedral de Vic, per tal que no es fes malbé durant la guerra. Encara que la seva família, com relata Roser Ylla i Bach, filla de l’autor, estava espantada pel que podria passar a causa del conflicte social que es vivia, Josep Ylla i Cassany va realitzar aquesta feina, permetent així la conservació del retaule, que d’aquesta manera restava ocult i se salvava dels atacs que els edificis religiosos de Vic van patir durant la guerra. En 1939, acabada la contesa, el seu germà gran, Lluís, ja amb 60 anys, es va casar amb Mª Dolors Miró, germana del pintor Joan Miró. La parella va decidir quedar-se amb la casa del carrer de Verdaguer, 18, i, més tard, la família de Josep Ylla i Cassany es va traslladar en un habitatge del carrer de Manlleu.
s 18
Amb la dissolució de la unió econòmica entre els dos germans, l’empresa de la Casa Ylla va passar exclusivament a mans de Josep Ylla i Cassany, el qual traslladà tota la seva maquinària en una parcel·la a la zona de Santa Clara Vella, on també es guardaren durant un quant temps les plaques fotogràfiques. El negoci de construcció va ser continuat amb l’ajut dels seus fills Xavier i Lluís, l’últim dels quals es féu càrrec, finalment, de tota la empresa, en actiu fins a finals del segle XX. Josep Ylla i Cassany va morir a l’edat de 70 anys a la ciutat de Vic, el 14 de desembre de 195521. En f la necrològica que aparegué en el setmanari Ausona, fent referència a la seva mort, es destaquen 21. Font: Acta de defunció de Josep
algunes de les qualitats i característiques de Josep Ylla. Citem el fragment publicat referent a la seva influència i amor per la ciutat de Vic i a l’estima que els seus conciutadants li tenien:
Ylla i Cassany. Registre Civil de Vic.
... Enamorado de Vich, su opinión, siempre ecuánime y objetiva, era tenida en cuenta y su abnegación puesta al servicio de la Ciudad fué publicamente reconocida con su servicio en el Cuerpo de Bomberos durante muchos años. ...
Com a personatge que va tenir influència en la ciutat a principis del segle XX i en el món fotogràfic vi-
p gatà, Miquel dels Sants Salarich, en les seves Siluetes vigatanes, fa referència a Josep Ylla i Cassany22: 22. SALARICH I TORRENTS, Miquel dels Sants. Siluetes vigatanes, esbós de
Ylla i Cassany, Josep (Vic, 1885-1955) Va néixer en 1885 i morí el 14 de desembre de 1955. Enamorat de la seva ciutat nadiua, era persona
l’obra, no publicat, Arxiu Episcopal de Vic..
molt apreciada i reconeguda públicament per el seu servei i abnegació en el Cos de Bombers durant molts anys.
Francesc Farrés i Malian també dedica unes paraules al personatge en el seu llibre Historia de la fotografia a la ciutat de Vic. Homes, tècniques i màquines (1849-1930)23: Josep Ylla i Cassany. Mestre d’obres de la nissaga de “Ca n’Ylla”, reconeguts contratistes vigatans
f 23. FARRÉS I MALIAN, Francesc,
des de la segona meitat del segle XIX. Josep Ylla fou un apassiont de l’esport de la bicicleta i de l’excursionisme en general. Col·laborà sempre en tasques arqueològiques, en restauracions de mo-
Història de la fotografia de la ciutat de Vic
numents i amb el seu germà Lluís bastiren nombrosos edificis de nova planta, seguint un estil mo-
– Homes, tècniques
dernista o de caire clàssic.
1930, Sabadell,
Com a bon patriota s’impregnà ben aviat dels aires catalanistes que es respiraven a l’albada del se-
i màquines 1849Editorial Ausa, 1990. Referència a J. Ylla
gle XX, i va ésser un dels principals defensors de la conservació dels fanals gaudinians del mercadal vigatà a l’any 1924, dissortadament sense èxit.
i Cassany, p. 237. Referència a Ll. Ylla i Cassany, p. 164.
s 19
La fotografia va començar-la de jove, cobrint el reportatge de l’acte simbòlic de l’obertura del carrer de Verdaguer (enderrocament de la casa Rusconi, 1903). Emprava aparells de mà Foldings i Detectius 9x12, 10x15, 8x8 i 13x18. Els seus temes preferits eren instantànies d’excursions, monuments, arqueologia, caliu familiar o lleure social vigatà. Ell mateix es preparava els revelats i còpies. Tenia molta cura per les targetes postals amb vinyetes artístiques que enviava al amics.
La descoberta de la figura de Josep Ylla i Cassany i el seu fons fotogràfic amplia, amb les seves imatges inèdites, la visió sobre la vida i desenvolupament de la ciutat de Vic a principis del segle XX. Així, doncs, ens ha transmès un testimoni de valor incalculable del temps en què va viure.
s 20
p
PRESENTACIÓ DEL FONS FOTOGRÀFIC
2
s 21
El fons fotogràfic de Josep Ylla i Cassany es compon de fotografies realitzades per ell durant la seva vida (1885-1955). El material de suport són plaques de vidre. Les imatges són de Vic i de la societat que conformava la ciutat en aquella època; per això són de gran interès històric. La majoria d’imatges del fons eren inèdites i totalment desconegudes fins al moment. El fons conté un nombre encara no determinat d’imatges, ja que no ha estat cedit en la seva totalitat a cap entitat. D’aquesta manera, es podria suposar que es tracta del fons particular més extens i més antic que es conserva de l’època, tot i que en el mateix Arxiu Històric Comarcal d’Osona existeixen altres fons fotogràfics també molt extensos, com el fons Bach, que conté fins a 2.300 imatges.
La part del fons estudiada fins ara consta d’un total de 838 fotografies, cedides per Lluís Ylla i Bach, el mes de març de l’any 2003, a l’Arxiu Històric Comarcal d’Osona. Lluís Ylla i Bach les va aportar a l’arxiu per tal de treure-les a la llum i que es poguessin digitalitzar i divulgar, tenint en compte el magnífic suport gràfic de la història recent de la ciutat de Vic que representen. Ell era fill de l’autor de les imatges, havia participat en el negoci de construcció familiar des de 16 anys i l’havia continuat després de la mort del seu pare. També va heretar les plaques i les guardà en una propietat de Vespella. Les plaques passaren una temporada al magatzem de Santa Clara Vella, on patiren alguns desperfectes per actes de vandalisme durant la dècada de 1960. A causa d’això no s’han conservat totes les fotografies que va fer l’autor. El fons fotogràfic destaca principalment perquè conté imatges de Vic i de la societat catalana de finals del segle XIX i començaments del XX. L’autor tenia interessos diversos i la seva fotografia tracta una varietat important de temes. Hi trobem fotografies de construcció, tant d’edificis de la ciutat com d’altres obres per la comarca i el país; fotografies culturals, d’art romànic religiós català i altres objectius d’interès intel·lectual, així com també fotografies de costums i societat. Tenint en compte que Josep Ylla i Cassany va ser un personatge que participà en la construcció d’alguns edificis de Vic que encara avui es conserven, cal estudiar i donar a conèixer la seva obra.
s 22
f Josep Ylla i Cassany, constructor i fotògraf amateur vigatà (Vic, 18851955), autor del fons fotogràfic
s 23
p Josep Ylla i Cassany, amb el vestit de gala del Cos de Bombers de Vic. A l’època, molts constructors de la ciutat, acostumats a treballar en llocs elevats, pertanyien a aquest cos
s 24
f Josep Ylla i Cassany, aficionat al ciclisme. Aquesta imatge no pertany al fons fotogràfic, ha estat cedida pel seu fill Francesc Ylla i Bach. L’original és una fotografia revelada i després acolorida amb aquarel·les pel mateix autor, pràctica comuna entre els fotògrafs de l’època i que l’autor realitzava amb moltes de les seves fotografies. Aquesta pràctica no es pot apreciar en el fons, ja que aquest només conté les plaques de vidre de l’autor
s 25
p Amistats de Josep Ylla i Cassany, en activitats de grup. Hi apareixen sis homes, quatre dels quals fan una excursi贸 en bicicleta per la comarca. El ciclisme era una de les activitats predilectes de Josep Ylla i Cassany i les seves amistats
p Esports a Vic. Cursa de ciclistes en alguna de les carreteres amb pendent que hi ha a la comarca
s 26
f Esports a Vic. Camp d’Esports dels Estanislaus. Atleta fent salt d’alçada en l’estil que es practicava a principis del segle XX, anomenat “en rodillo”. Més tard, a les Olimpíades de Mèxic de 1968, Fossbury va introduir un nou estil en saltar per sobre el llistó d’esquena, havent donat mitja volta, que és el més practicat avui dia
f Esports a Vic. Camp d’Esports dels Estanislaus, situat prop del c/ de Sant Pere, bressol de l’atletisme a Vic abans de la guerra civil espanyola. Atleta practicant salt d’alçada també, i jutges al voltant que mesuraven i valoraven el salt
s 27
p Esbart de Vic. Dr. Genís, Jaume Collell i Dr. Salarich, membres de l’Esbart de Vic, en la commemoració del seu cinquantenari a la font del Desmai. Tot i que no es tracta de l’original, perquè la fotografia és molt coneguda i ha estat publicada anteriorment en llibres sobre la història de la ciutat de Vic, la seva presència en el fons relaciona l’autor amb l’Esbart i demostra l’interès que tenia per aquesta associació
s 28
f Membres del Centre Excursionista de Vic, al qual Josep Ylla i Cassany pertanyia. En la llunyania, grup de personatges i capellà amb barret de teula inspeccionant un tros de muralla d’algun castell d’interès arquitectònic
f Membres del Centre Excursionista de Vic. Capellà amb barret de teula i alguns dels membres intel·lectuals del centre amb cannotiers, els barrets de palla que eren moda a l’època. Altres personatges amb gorra carreguen material per a l’excursió. Tots porten bastons per a caminar
s 29
p Fontada, és a dir, berenar al camp, prop d’una font. Principis del segle XX, als afores de Vic
p Amistats de Josep Ylla i Cassany, ballant sardanes. Es pot identificar l’autor, Josep Ylla i Cassany, a l’esquerra de la rotllana. La dona i l’home que apareixen a continuació a la seva dreta també surten en altres imatges del fons; es tracta de la seva cunyada Carme Bach i d’un amic de la família, Rafael Casas. Potser la dona de l’esquerra de l’autor és Mercè Bach, la seva esposa
s 30
f Família Ylla i Bach. Berenar a la casa familiar del c/ Verdaguer, 18, Vic. Any 1939. Josep (cap de taula) i Mercè (banc de la dreta) van tenir catorze fills, dotze dels quals apareixen en aquesta fotografia.
f Fills Ylla i Bach a la terrassa de la casa del c/ Verdaguer, 18, Vic. Dia de Reis. S’hi veuen les joguines que els fills de Josep Ylla havien rebut; es tracta de jocs comuns en aquell temps i encara en l’actualitat, com nines, una cuineta i una parada de mercat; també hi apareixen guitarres, uns billars i cotxes i animals en miniatura
s 31
p Casament de Lluís Ylla i Cassany amb la germana del pintor Joan Miró, Dolors Miró, celebrat després de la guerra civil, el 21 de juny de 1939. Dolors Miró, de 40 anys, i Lluís Ylla, de 70 anys, van contraure matrimoni a la casa de Quintanes, a la comarca d’Osona, ja que ella n’era la propietària. Es pot apreciar una part de la casa al fons. Assistents a l’acte: al centre, la parella; al costat dret, el germà de Dolors, el pintor Joan Miró, amb la seva dona Pilar Juncosa; darrere, el Dr. Junyent, sacerdot
f Fills Ylla i Bach a la Ricardera, masia
que segurament va
d’estiueig de la
oficiar la cerimònia;
família a Folgueroles.
del braç de Dolors, mare dels Miró, Mª Dolors Farràs; darrere d’ella, la muller de Josep Ylla
Els nens juguen al croquet, tal com anomenaven el cricket. Hi surten Jordi, Xavier, Núria
i Cassany, Mercè
i Bernat, fills de
Bach i Riera; més
Josep; també Xavier,
a l’esquerra, Josep Ylla i Casals, fill de Josep Ylla i Alibés, amb la seva muller Maria Genís; al seu costat, Miquel Ylla i Alibés; a l’extrem esquerre, Candi Roca, casat amb la germana de Lluís i Josep, Assumpció Ylla. No hi apareix Josep Ylla i Cassany, ja que era el qui feia la fotografia
s 32
el germà de l’autor
f Josep Ylla i Cortinas (Vic, 1845-1916), personatge influent a la ciutat, propietari de la Casa Ylla, de Vic. Va promoure millores urbanes importants a la ciutat com a arquitecte municipal i fou comandant del Cos de Bombers de Vic. Soci actiu del Círcol Literari de Vic, va formar part de la directiva en la creació del Centre Catalanista anomenat més tard Catalunya Vella, en 1902. A la seva mort, deixà l’empresa a càrrec de Josep i Lluís Ylla i Cassany
s 33
p Font dels afores de Vic. Lluís Ylla i Cassany (Vic, 18801951), germà de Josep Ylla i Cassany i copropietari de la Casa Ylla, amb dos nebots seus, fills de Josep
p Constructors de principis del segle XX de la ciutat de Vic. Fotografia de grup de l’excursió a Puig-l’agulla, octubre de 1910. Hi apareixen d’esquerra a dreta començant per dalt: Bernat Noguera, Salvador Tarrés, Albert Cumeras, Mariano Callís, Segimon Verdaguer, Lluís Ylla, Joseph Roure, Joseph Ylla i Cassany, Joseph Canadell, Joseph Ylla i Cortinas, Ramon Sala, Bernat Callís
s 34
f Josep Ylla i Cassany, a les obres de canalització d’aigua potable a Sant Julià de Vilatorta, Osona, obra realitzada per la Casa Ylla en la dècada dels anys 1920
f Obres de canalització d’aigua potable a Sant Julià de Vilatorta, Osona, anys 1920. Es pot observar com i amb quines eines es construïen els tubs de ciment armat, mitjançant motlles. Els tubs s’emmagatzemaven i després s’utilitzaven a l’obra. Hi surten tres treballadors
s 35
p Treballadors a les obres de canalització d’aigua potable a Sant Julià de Vilatorta, Osona, anys 1920. Es pot observar com disposaven, a mà, les anelles d’acer necessàries per a construir canonades de ciment armat, material recentment introduït en el món de la construcció en aquella època
s 36
f Construcció d’una casa al camp, comarca d’Osona. S’hi poden observar les estructures d’un nivell de l’edifici, encara amb els encofrats de fusta. Al fons, els treballadors aboquen formigó dins l’encofrat
s 37
p Construcció d’un edifici al c/ Verdaguer de Vic. S’hi pot observar que l’estructura de les bigues està sostinguda per bastides de fusta i columnes de maons. Hi apareixen dos treballadors de l’obra. Al fons, la part occidental de la ciutat, poc construïda, on es destaca, d’esquerra a dreta, la Fàbrica Torra del c/ Morgades, la Torre dels Frares i l’edifici de l’estació del tren
p Casa del c/ Verdaguer,18, Vic, domicili familiar dels Ylla i Bach, on també vivia Lluís Ylla. Façana principal i el jardí des de la calçada de llambordes del c/ Verdaguer. En el fons fotogràfic de Josep Ylla i Cassany hi apareixen moltes imatges referents al seu procés de construcció. Es pot identificar la paret lateral del Teatre Vigatà a l’esquerra de la imatge i l’edifici del Col·legi dels Germans Maristes al fons a la dreta, on actualment hi ha la Biblioteca Municipal de Vic
s 38
f Casa del c/ Verdaguer,18, Vic. Casai familiar dels Ylla i Bach, on també vivia Lluís Ylla. Procés de construcció de la teulada. Costruïda, de 1926 a 1930, per la Casa Ylla mateixa, tot i que els plànols consten a nom de Josep Maria Pericas
f Casa del c/ Verdaguer,18, Vic. Jardins de la casa. L’edifici significa una unió entre els dos germans, ja que era una obra conjunta i un domicili compartit. Actualment la casa es troba encara dempeus però emplaçada darrere les galeries del c/ Verdaguer, que van substituir els seus jardins en reformes dutes a terme en els anys 1940. Per tant, no és visible als vianants
s 39
p Casa Riera, fàbrica de llonganisses vigatana. S’ubicava a l’actual carretera de Prats, de Vic, encara que va ser enderrocada en els anys 1970. Construïda per la Casa Ylla. Vista frontal
s 40
f Procés de construcció de la Casa Riera, fàbrica de llonganisses vigatana. Vista frontal on s’aprecien les bastides de fusta apuntalades sobre l’edifici i les estructures de bigues preparades per a construir la part més alta de la fàbrica
f Casa Riera, fàbrica de llonganisses vigatana, construïda per la Casa Ylla. Vista lateral
s 41
p Procés de construcció de la Casa Riera, fàbrica de llonganisses vigatana. Vista lateral de l’obra. S’observen les bastides de fusta i el treball dels obrers, que transportaven els materials amb carro tirat per cavalls
p Procés de construcció de la casa d’Esteve Costa. Es pot observar l’estructura de biguetes que conformarà el nou nivell de l’habitatge i també la torre de l’edifici. S’utilitzen per a la seva construcció puntals i estructures de fusta i també bigues provisionals de ferro. Hi apareixen alguns treballadors de l’obra i al fons es pot apreciar la part de darrere de la Casa Comella de la plaça Major
s 42
f Procés de construcció de la casa d’Esteve Costa, d’estil eclèctic, a la rambla de l’Hospital, 1, Vic. Encara es troba dempeus actualment. Es poden observar les armadures d’acer de la base de la cúpula de l’edifici
f Procés de construcció de la casa d’Esteve Costa. S’observa la mateixa base de la cúpula però amb l’encofrat perdut de blocs de formigó ja construït. Més tard, l’espai restant seria omplert amb formigó per a obtenir l’estructura necessària de ciment armat. Es poden identificar les façanes de les cases del c/ Verdaguer a la dreta de la imatge, i la part superior de l’església i el convent de les carmelitanes de les Davallades, actualment enderrocats. Al fons hi apareix també la xemeneia de la fàbrica Torra
p Procés de construcció de la casa d’Esteve Costa. Construcció del nivell de l’habitatge, estructura sostinguda per puntals de fusta, en detall. Es distingeixen biguetes alleugerides prefabricades de ciment armat disposades paral·lelament i l’armadura d’acer de la jàssera transversal al descobert. Aquesta última es troba dins l’encofrat que caldrà formigonar per a unir-la a les altres i així formar l’estructura bàsica del nivell
f Vic. Casa Rusconi, emplaçada a principis del segle XX a la cantonada SE de la plaça Major de la ciutat. Enderrocada l’any 1910 per tal d’enllaçar la Plaça, principal centre comercial i d’activitat de la ciutat, amb l’estació del ferrocarril. Fonts orals asseguren que l’enderrocament va ser dut a terme per la Casa Ylla
s 44
f Casa Costa, d’estil modernista, plaça Major, 13, Vic. La Casa Ylla va modificar l’edifici que ja existia, afegint-hi un nivell i realitzant una reconstrucció de la façana entre els anys 1905 i 1907. Apareix en l’inventari d’edificis catalogats de l’AHMV com a construïda per Josep Illa, mestre d’obres
s 45
p Casa Costa, d’estil modernista, rambla Davallades, 2, Vic. Apareix en l’inventari d’edificis catalogats de l’AHMV com a construïda per Josep Illa, mestre d’obres
s 46
f Casa d’Anita Colomer, d’estil modernista, plaça del Bisbe Oliba, Vic. Casa de gran interès arquitectònic, construïda per l’arquitecte Josep M. Pericas l’any 1906 a càrrec de la Casa Ylla
s 47
p Casa Noguer, c/ Verdaguer, 2, Vic. Actualment encara dempeus. Presumptament construïda per la Casa Ylla.
p Casa d’Abadal, rambla de l’Hospital, 13, Vic. Detall de una finestra d’estil gòtic que va ser inserida en la construcció de l’edifici, duta a terme, segons fonts orals de la família Ylla, per la Casa Ylla de Vic
s 48
f Casa de Riera Pujol, c/ Dr. Junyent, 6, Vic. Constru誰da per la Casa Ylla a principis del segle XX
s 49
p Casa de Domènec Domingo, d’estil modernista, plaça del Canonge Collell, 6, Vic. Construïda el 1913 a càrrec de Lluís G. Illa Cassany, contractiste, segons l’inventari d’edificis catalogats de l’AHMV. Així, doncs, obra de la Casa Ylla
s 50
f Detall de l’edifici del Consell, Sala de la Columna i Llotja del Blat de Vic. Finestral construït l’any 1509 per Jaume Cavallers. Cases consistorials construïdes l’any 1388, d’estil gòtic
s 51
p Fanals de Gaudí a la ciutat de Vic. Hi apareix un dels dos que van ocupar la cantonada del c/ Verdaguer i del c/ de la Riera a l’actual plaça Major de la ciutat; al fons també es pot observar la Casa Font, pl. Major, 10, Vic, construïda per la Casa Ylla. Els fanals van ser construïts en 1910, en ocasió de les festes de commemoració del centenari del naixement de Jaume Balmes i hi figuraven les dates del naixement i la mort del filòsof. Van ser dissenyats per Gaudí i realitzats mitjançant la intervenció de molts experts de la construcció de la ciutat, entre els quals es troba la Casa Ylla. En 1912 va esdevenir-se una polèmica entre veïns que demanaven que els fanals fossin retirats i intel·lectuals que posaven de relleu el seu valor cultural, artístic i religiós. Entre les firmes recollides per aquest últim grup trobem les de Josep i Lluís G. Ylla, defensors dels fanals. Van ser finalment retirats en 1924, per raó del costós manteniment que suposaven
s 52
f Actual rambla del Passeig de Vic. Principis del segle XX. Hi apareixen persones passejant, vestides segons les característiques de l’època. Tardor o hivern, ja que els arbres no tenen fulles
f Actual rambla del Passeig de Vic. Principis del segle XX. S’hi veu molta gent, que caminen tots en un sol sentit, com si ocorregués un fet important. Primavera o estiu, ja que els arbres tenen fulles
s 53
p Cementiri Municipal de Vic. Construcció per part de la Casa Ylla del panteó de la família Ylla-Català. Es poden observar les estructures auxiliars de fusta per al procés i també Josep Ylla i Cassany, mestre d’obres, a dalt d’elles a la dreta
s 54
f C/ Morgades, Vic, gairebĂŠ sense urbanitzar. Principis del segle XX
f Cementiri Municipal de Vic. Imatge hivernal del cementiri. Mitjans del segle XX
s 55
p Mercat de bestiar boví al Portalet de Vic, al costat de les muralles, on actualment encara queden anelles que en recorden l’ús per a aquesta activitat
s 56
f Col·lecció de fotografies referides a la reconstrucció del Temple Romà de Vic. Campanya realitzada en els anys 1930 per a bastir la columnata del Temple. Fotografies inèdites i de gran valor documental i històric. Mostren que aquesta campanya va fer-se a càrrec de la Casa Ylla de construccions i els personatges que hi van participar. En aquesta fotografia es veuen dos treballadors esculpint els capitells de la columnata, i
p
un prevere,
Temple Romà
pertanyent al grup
de Vic. Procés
d’intel·lectuals
de construcció
directors de les
dels capitells, a
obres
càrrec, segons unes inscripcions del mateix autor sobre les plaques fotogràfiques de vidre, de l’Escultor Puntí, referint-se a Pere Puntí, escultor vigatà que també es va dedicar a l’ensenyament del dibuix i que apareix en la fotografia
s 57
p Temple Romà de Vic. Treballadors carregant un dels capitells, ja esculpit. Entre ells es distingeix Josep Ylla i Cassany, director tècnic de les obres, recolzant-se en la peça. També es pot observar que al fons hi apareix l’edifici dels Germans Maristes, actualment Museu de la Pell i Biblioteca Joan Triadú de Vic, per la qual cosa es pot deduir que es troben a la casa familiar Ylla del c/ Verdaguer, 18, on els capitells devien ser esculpits i després transportats fins al recinte del Temple Romà
f Temple Romà de Vic. Procés de construcció de la columnata del temple. S’aprecia l’ús de bastides i suports de fusta. Cal observar que encara no s’havien inscrit noms a les columnes construïdes
s 58
f Temple Romà de Vic. Dos treballadors col·loquen els capitells a la columnata del temple
s 59
p Temple Romà de Vic. Resultat de la campanya duta a terme per la Casa Ylla l’any 1930, amb només cinc columnes construïdes i encara sense atri
s 60
f Temple Romà de Vic. Imatge de gran valor, ja que hi apareixen, d’esquerra a dreta, Lluís Ylla i Cassany, Josep Ylla i Alibés i Josep Gudiol i Cunill, dins el recinte del temple, identificats altre cop arran d’una inscripció: Temple romà. A l’esquerra, Lluis Ylla, al centre Josep Ylla Alibés i mossén Gudiol. A partir de la fotografia, aquests personatges, intel·lectuals de l’època, poden ser relacionats amb la tasca de direcció cultural i arquitectònica de la campanya de reconstrucció del Temple Romà de Vic l’any 1930
s 61
p Campanar de la catedral de Vic. Finals del segle XIX
s 62
f Teulades de Vic. S’hi veu el campanar de la catedral i la seva nau principal, com també les teulades dels edificis del seu voltant, amb neu
f Col·lecció de fotografies de diverses perspectives de les teulades de Vic, on es pot apreciar el seu volum i el tipus d’edificis, no gaire alts, que la conformaven en l’època. Havia nevat
s 63
p Teulades de Vic. Sobresurten diferents xemeneies industrials. Direcció oest de la ciutat
p Continuació de la imatge anterior amb la intenció per part de l’autor de crear una visió panoràmica amb les dues fotografies
s 64
f Campanar de l’església de la Pietat de Vic. S’hi veuen les campanes i el rellotge
s 65
p Processó de Corpus, davant la sortida de la catedral de Vic. Hi apareix la comitiva de la catedral, amb el bisbe i els canonges portant la custòdia sota el tàlem. Molta afluència de ciutadans a la plaça de la Catedral, entre els quals es poden apreciar les dones, que duien el cap cobert
p Claustre de la catedral de Vic. Escultura de Jaume Balmes, personatge il·lustre de la ciutat. Mitjans del segle XX
s 66
f Claustre dels Germans Maristes de Vic, edifici on actualment està emplaçada la Biblioteca Joan Triadú. Hi surten alumnes de l’Escola del “Sagrado Corazón”. Els arcs i els balcons del claustre estan decorats
f Claustre dels Germans Maristes de Vic, edifici on actualment està emplaçada la Biblioteca Joan Triadú. Processó en què apareixen preveres amb collet, sota el tàlem
s 67
p Vic des del riu Mèder. Des de l’actual pont de la carretera de Barcelona, imatge de la catedral i el nucli antic de la ciutat
p Pont romànic de Queralt. Vic
s 68
f Vic des del riu Mèder. Hi apareix el pont romànic de Queralt a l’esquerra, i la catedral amb el seu campanar. En primer terme s’observen tres persones a la vora de la riba
s 69
p Magatzems de la família Ylla, a l’actual ronda de Camprodon, Vic. Es pot observar el Seminari de Vic al fons. Magatzem on el fons fotogràfic d’Ylla va ser guardat després de la guerra civil espanyola. Apareix en primer pla amb motocicleta Lluís Ylla i Bach i el seu nebot. Lluís, fill de Josep Ylla i Cassany, va aportar una part del fons a l’AHCO l’any 2003
p Actual plaça Major de Vic. Curses de braus que s’hi celebraven a finals del segle XIX
s 70
f Actual plaça Major de Vic. Acte militar o religiós important. Es pot observar una tarima amb presència de militars i un altar on s’oficia una missa. També els balcons apareixen adornats amb domassos. Data de finals del segle XIX, ja que la façana de la Casa Costa encara no havia estat reformada (obres de 1905-1907). Es pot notar gran assistència a l’acte
f Actual plaça Major de Vic. El mateix acte militar o religiós que l’anterior. Es pot observar una banda militar al mig de la Plaça i més domassos als balcons. Finals del segle XIX
s 71
p Actual plaça Major de Vic. El mateix acte militar o religiós que l’anterior. Es poden observar més domassos als balcons i com la gent assistent abandona la Plaça per l’esquerra, seguint un tàlem. Finals del segle XIX
p Actual plaça Major de Vic. Acte militar o religiós important davant la Casa Cortina. Es poden apreciar adornaments religiosos i afluència de persones als seus balcons. Segona meitat del segle XX. Cal esmentar que la fotografia està revelada o digitalitzada al revés, com ho confirma l’ordre de les cases de la Plaça
s 72
f Actual plaça Major de Vic. Acte social o cultural a la Plaça. Es pot observar un escenari amb uns músics i molta afluència d’homes que llueixen cannotiers, barrets de palla de moda entre els intel·lectuals de l’època. També s’hi poden apreciar dones i nens, tots disposats en cercle, deixant un espai al mig de la Plaça. Principis del segle XX
f Rambla del Passeig, Vic. Mercat del Ram. Mostres i estands de motocicletes, agricultura, ramaderia... S’hi pot apreciar confluència de persones. Perspectiva des del principi de la Rambla. Hi apareix la bandera espanyola penjada sobre el carrer, signe que es tracta de l’època de la dictadura franquista; per tant, data de mitjans del segle XX
s 73
p Actual plaça Major de Vic. Torre del rellotge de l’Ajuntament. Es tracta d’algun acte popular o desfilada, ja que hi ha una gran acumulació de gent a la plaça, esperant l’entrada d’alguna comitiva pel c/ Verdaguer. Es poden distingir personatges vestits de militar o policia al mig del passadís que forma la gent. No hi ha cap bandera al pal. Primera meitat del segle XX
s 74
f Actual plaça Major de Vic. Torre del rellotge de l’Ajuntament. No es tracta de cap festivitat o acte popular, tot i que s’observa una acumulació de gent sota el balcó de l’Ajuntament. També apareix un cotxe antic i un carro tirat per un ase en primer pla, que demostren que es tracta d’un dia feiner. La gent està expectant, mirant a l’edifici de l’Ajuntament. Es podria tractar d’algun esdeveniment del temps d’inestabilitat política de la República. Es pot veure la senyera al balcó de l’Ajuntament. Primera meitat del segle XX
s 75
p Rambla del Passeig, Vic. Mercat del Ram. S’aprecien els cavalls al tram final del Passeig i gent passejant i mirant-los. També hi ha quatre autobusos de l’època aparcats a un cantó. Es pot distingir l’església del Carme al fons. Costa d’identificar la Rambla, ja que la fotografia està revelada o digitalitzada al revés, com ho confirmen les lletres del rètol dels Almacenes Baucells, a l’esquerra de la fotografia. Mitjans del segle XX, després de la guerra civil
s 76
f C/ Verdaguer, Vic. Mercat del Ram. Venda de palmes i palmons al principi del carrer, amb la seva cantonada amb la plaça Major. Es poden observar cinc cotxes de l’època aparcats a un cantó. Costa identificar la fotografia, ja que ha estat revelada o digitalitzada al revés, com ho indica la posició de la casa del bar de l’Esperança i la volta de la Plaça, al cantó oposat al real. Mitjans del segle XX, després de la guerra civil
s 77
p Rambla del Passeig, Vic. Mercat del Ram. Fotografia presa des de la calçada del carrer, on apareixen els estands del centre del Passeig i tambÊ una mostra de cavalls situada a la banda de baix del carrer. Mitjans del segle XX, desprÊs de la guerra civil
s 78
f Carrer de la Ciutat, Vic. Mercat del Ram. Fotografia presa des del primer pis de l’edifici de l’Ajuntament a la sortida de la plaça Major per sota les voltes de l’Ajuntament. S’hi aprecia molta aglomeració de gent i parades on venen llorer
s 79
p Xemeneia de la fàbrica del Sucre de Vic. Segons inscripció de l’autor del fons a la placa fotogràfica: Intent d’enderroc de la xemeneia del Sucre amb una manguera d’aigua a pressió
s 80
f Fàbrica del Sucre de Vic. Una de les principals i primeres fàbriques que es van construir a la ciutat, l’any 1892. En el fons de Josep Ylla hi ha moltes imatges de la fàbrica del Sucre
f Vic. Imatge presa des de dalt de la torre de la fàbrica del Sucre de Vic, tal com indiquen les inscripcions fetes a les plaques. Mostren les edificacions de la base de la torre en aquella època
s 81
p Vic. Imatge presa des de dalt de la torre de la fàbrica del Sucre de Vic, tal com indiquen les inscripcions fetes a les plaques. Visió general de la ciutat, on s’observen les dimensions d’aquesta en l’època, menors que en l’actual. Cal destacar el tren de vapor que es distingeix als afores de la ciutat. En la llunyania es pot distingir la façana de la catedral de la ciutat i també el campanar de l’església de la Pietat
p Vic. Visió de la ciutat des dels afores. Es distingeix la xemeneia del Sucre i es poden observar els camps que envoltaven la ciutat, aquesta encara de dimensions reduïdes comparada amb l’actual
s 82
f Vic. Visi贸 de la ciutat des dels afores, a la riba del riu M猫der. Sobresurt el campanar i la nau de la catedral
s 83
p Claustres del monestir de Santes Creus (Alt Camp), abans de restaurarlos en la dècada de 1930
s 84
f Plaça del Poble, Folgueroles, Osona. EsglÊsia del poble i monument a Jacint Verdaguer. Principis del segle XX
s 85
p Inauguració, l’any 1908, del monument al poeta Jacint Verdaguer, a la plaça del poble de Folgueroles. Monument dissenyat per Josep M. Pericas
s 86
f Inauguració, l’any 1908, del monument al poeta Jacint Verdaguer, a la plaça del poble de Folgueroles. S’hi pot apreciar assistència massiva de persones
s 87
p Antiga torre romànica de Sala-d’heures. La fotografia té una importància especial, ja que en l’actualitat la torre ja no es troba dempeus. Era l’única part que quedava, a principis del segle XX, del casal o fortalesa medieval que Sala-d’heures havia estat i era l’element romànic civil més notable d’Osona. Tot i la seva importància arquitectònica destacable, durant la guerra civil (19361939), concretament en 1937, va caure en fer-hi obres subterrànies de fortificació
s 88
f Antiga torre romànica de Salad’heures. Existeixen poques fotografies d’aquesta torre i, per tant, aquestes del fons de Josep Ylla i Cassany tenen una enorme importància i valor històric. Es poden observar membres del Centre Excursionista de Vic en primer pla i la torre al fons
s 89
p Santa Eugènia de Berga, amb la seva esglÊsia al centre. Apareixen excursionistes en primer pla
s 90
f Església de Tavèrnoles
s 91
p La Gleva, Masies de Voltregà, Osona. Visió del poble i la seva església des del riu
p Monestir de Sant Pere de Casserres. Imatge pertanyent a tota una extensa col·lecció del fons fotogràfic de Josep Ylla i Cassany sobre el monestir, abans de ser restaurat en la dècada de 1950
s 92
s 93
s 94
p AGRAÏMENTS 3
Vull donar les gràcies a totes les persones que m’han ajudat a recopilar informació perquè el treball de recerca i després el llibre fossin possibles: a la meva àvia, Roser Ylla i Bach, filla de Josep Ylla i Cassany; a Josep Ylla i Ullastre, per la cessió dels drets de publicació de les fotografies; a Josep i Miquel Ylla-Català, familiars de Josep Ylla i Cassany; a Mª Carme Coll i Fina Presseguer, de l’Arxiu Històric Comarcal d’Osona; a Francesc de Rocafiguera, de l’Arxiu Municipal de Vic; a Miquel S. Gros i Rafael Ginebra, de l’Arxiu Episcopal de Vic, a Antoni Bover i Andreu Garcia, del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia/UPC; a Josep Alemany i Ylla, arquitecte; i a Ignasi Roviró, director de l’Escola Sant Miquel dels Sants i tutor del meu treball.
s 95
p 5.3
s 96