Leve projectes culturals, museografies, pensaments, paisatges, patrimoni, arquitectures, exposicions

Leve projectes culturals, museografies, pensaments, paisatges, patrimoni, arquitectures, exposicions, espais socials

Índex

Espais culturals i patrimonials Museografia, exposicions, efímers i esdeveniments Fotografia, cinema i audiovisuals Altres formats Fitxes recull de projectes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Urbanisme i territori Hotels Habitatges col.lectius Habitatges Equipaments Espais corporatius Espais culturals i patrimonials Museografia Peces singulars Exposicions i efímers Altres formats

| p. 4

Espais culturals i patrimonials | p. 5

Ampliació del Museo Thyssen–Bornemisza

Ampliació del Museo Thyssen—Bornemisza Madrid, 2004 Posar al dia el museu Gràcies a l’adquisició dels dos immobles adjacents al Palacio de Villahermosa, el Museo pot ampliar-se per a ubicar-hi la Colección Carmen Thyssen-Bornemisza.

Des del principi, l’ampliació també representa una oportunitat per actualitzar i potenciar tots aquells espais i programes complementaris a l’exposició de la Colección Permanente que resulten de vital importància per a qualsevol museu modern: sala d’exposicions temporals i de context, recepció i emmagatzematge de les obres, taller de restauració, espais per a programes docents i actes privats, cafeteria, oficines, guarda-robes, magatzems, cuines...

I, per tant, els usos i relacions es dimensionen d’acord amb un museu resultant que passa a gestionar dues col·leccions, dos-cents mil visitants més i un terç de la seva superfície nova.

| p. 6

El cel de Madrid creix L’ampliació, lluny de provocar un augment de la volumetria resultant, la disminueix. Aquesta sorprenent renúncia especulativa permetrà dimensionar el nou edifici, que renuncia a les seves dues últimes plantes, amb la volumetria del lloc, retornar el protagonisme al Palacio de Villahermosa, acomodar-se al seu Jardí-vestíbul i crear una nova imatge unitària per al museu a l’escala d’aquesta realitat urbana recuperada.

Una casa no és un palau Les característiques dels dos edificis objecte de l’ampliació feien del tot impossible adaptar-los per ubicar-hi una col·lecció com la Thyssen. Les altures entre plantes, el decalatge amb els nivells de l’actual museu, la tipologia estructural mitjançant murs de càrrega, la ubicació dels accessos i la seva orientació cap als carrers posteriors feien del tot incompatible la preservació total dels edificis encara que aquests estiguessin protegits.

Rebel·lar-se contra aquesta obvietat ens va permetre explorar millor quins eren els límits del suposat enderroc i vam concloure que una subtil demolició parcial podria preservar algunes de les qualitats inicials dels edificis històrics i, al mateix temps, fer-los compatibles amb una nova construcció adaptada a les necessitats del museu.

L’operació de cirurgia va consistir en mantenir la crugia posterior i tota la seva façana per a rehabilitar-la i ubicar-hi l’ús que millor podria adaptar-se a aquestes qualitats domèstiques inicials: les oficines. D’aquesta manera, no només es mantindria la relació de les façanes centenàries amb el barri, sinó que es podria mantenir la relació dels seus balcons i vestíbuls amb el carrer al qual pertanyen.

Al mateix temps, la intervenció alliberava gran part de l’antiga parcel·la per aixecar-hi un edifici modern a mida per als usos més públics: les sales.

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Museo Thyssen—Bornemisza PRESSUPOST: 12,200,000 € SUPERFÍCIE: 9,000 m2

| p. 7

Museu Thyssen Costa Brava Centre d’Art al Complex Cultural del Monestir Sant Feliu de Guíxols, Girona, 2008 El nou Centre d’art s’ubicarà en l’àmbit del recinte del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Concretament a l’antiga fàbrica surera Serra- Vicens situada davant el Monestir. Acollirà els espais expositius propis de la Col·lecció Permanent del fons de pintura catalana Carmen Thyssen-Bornemisza i dels espais per a les futures Exposicions Temporals que s’hi exhibiran. El projecte s’encarrega a la vegada de l’adequació dels espais exteriors, la urbanització de l’entorn i l’aparcament adjacent.

| p. 8

El projecte arquitectònic preserva les naus de la fàbrica Serra-Vicens, però no per fer el museu a dins, sinó per inventar un pati exterior que emboliqui i protegeixi la pinacoteca.

El projecte proposa buidar les naus per conservar-les. Desmuntarles selectivament per convertir-les en un espai exterior, com si fos un umbracle, on es conserven l’estructura, els paraments i alguns revestiments, per convertir-lo en un singular vestíbul a l’aire lliure.

Més enllà del seu caràcter atmosfèric i de la part funcional del programa que resol, l’umbracle és un mecanisme, una màquina climàtica.

Gràcies a la secció i els embigats convertits en filtre horitzontal s’obtenen unes condicions de temperatura estables a la part més baixa que permet convertir aquest extrem en la font d’aportació d’aire de renovació de les màquines de climatització internes.

Per contra, els espais expositius i de treball es construiran en el jardí actual. Buit per ple. Es construeix en el buit del pati actual un edifici nou, modern, diàfan i equipat que acollirà els espais per les exposicions semblant a un hivernacle. La part de nova construcció es concep lleugera, metàl·lica, prefabricada i muntada en sec.

Els forjats seran construïts per plaques i els casquets de les escates de coberta totalment prefabricats És un espai bàsicament definit per la llum natural que entra per la seva coberta de lluernes que resol la captació de llum i d’energia solar. L’opció d’ostensibilitat en aquest projecte ve marcada desde la decisió inicial. La cara llarga del rectangle de parcel·la està orientada a nord. Aquesta coincidència geomètrica permet disposar lluernes captadores de llum de nord seguint l’ortogonalitat de la parcel·la.

Com a conseqüència, es construeix el buit i es buida el ple. El que fins ara ha estat l’edifici es desmunta justament per conservarlo i el que fins ara ha estat un espai a l’aire lliure es cobreix per convertir-lo en un interior. Aquesta opció permet, entre altres coses, un edifici respectuós amb l’entorn i integrat al campus d’edificis culturals del Monestir, sense renunciar a la necessària modernitat de l’equipament.

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Fundació Col·lecció Catalana Carmen Thyssen PRESSUPOST: 15,000,000 € SUPERFÍCIE: 3,800 m2

| p. 9

Museu MonesThyssen

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols PRESSUPOST: 4,703,327.98 € SUPERFÍCIE: 2,717.00 m2

Reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu per a acollir la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen Sant Feliu de Guíxols, 2016 El projecte aborda la reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols per a ubicar-hi la futura seu de la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza. El Monestir és un espai de referència ben comunicat i dotat de serveis de proximitat, idoni per ubicar una Pinacoteca i completar un gran complex cultural. El futur Museu Thyssen ocuparà una part del Monestir i s’ha de projectar com a part d’un sistema.

La nova construcció reconeix l’àmbit natural del claustre inacabat com a figura urbana a recuperar. La solució tipològica adoptada, de format claustral, posa l’èmfasi en la relació del nou espai amb l’estructura del vell, definint un recorregut al voltant d’un buit convertit en pavelló de pintures. La condició incomplerta de l’edifici actual confereix al pati un caràcter murari, quasi casernari, que en fa un espai residual utilitzat com a aparcament.

S’adopta la decisió estratègica d’associar el Museu a la planta baixa del cenobi, ubicació que ofereix representativitat, comoditat de funcionament, claredat de recorreguts pel visitant i facilitat i seguretat en la instal·lació dels muntatges expositius i les obres d’art. És en aquest nivell on es donen les condicions per fer créixer el Monestir amb una proposta museogràfica agrupada i coherent, inscrivint una sala diàfana de gran dimensió que permetrà desplegar formats expositius dinàmics i versàtils.

La configuració topogràfica de l’àmbit d’aquest pati posterior, deprimit respecte el nivell dels jardins veïns, permet concebre la nova construcció com un edifici semi enterrat, una construcció de presència discreta que té per coberta l’extensió natural dels jardins veïns oberts al turó del Monticalvari, amb els quals connecta visualment. La construcció proposada permet escalar la façana existent, desproporcionada, traslladant el pati de planta baixa al nivell de la planta primera.

| p. 10

Aquesta ubicació permet adequar la Torre Sud com a nucli de comunicació vertical dinamitzador de tot l’edifici. El nou nucli, dotat d’una escala i d’un muntaquadres, podrà ser utilitzat indistintament pel públic com al Museo Thyssen de Madrid. Des d’aquest lloc, el visitant podrà iniciar el recorregut per l’edifici amb independència del seu destí i adreçar-se als espais expositius del Museu Thyssen, visitar les Torres i altres dependències del Monestir, o accedir directament a l’Hort de l’Abat sense interferències de recorregut ni tarifàries.

El nou vestíbul també és accessible des de l’exterior per la placeta del carrer de l’Horta. A més a més de servir de pati de maniobra del Museu, podrà ser utilitzada com a sortida per a esdeveniments programats, facilitant un model de gestió de visites o actes paral·lels flexibles i una nova concepció de la gestió dels actes privats allunyada del flux continu de visitants. | p. 11

La transformació del Monestir per acollir la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen va acompanyada d’una adequació de l’àmbit exterior de relació urbana amb la ciutat i de l’espai públic del seu entorn. S’amplia la zona considerada complex monumental amb vocació d’urbanitzar i integrar l’entorn en una idea que aposti per la unitat de tractament front la disgregació i la juxtaposició de formats.

La intervenció, que opera fonamentalment a la zona de connexions perimetrals del Monestir, s’amplifica incorporant un recorregut per darrera l’absis de l’Església de Santa Maria i definint l’extensió de l’àmbit de plaça del Monestir fins al Teatre-Auditori.

Les dues intervencions s’uneixen formalment a partir del dibuix d’un especejament de gran escala que prefigura una centralitat radial del conjunt monumental i lliga els diferents extrems de l’espai públic, articulant-los en un concepte únic.

The Cloud Thyssen Andorra

Proposta d’adequació de l’edifici The Cloud per a instal·lar-hi un Espai Carmen Thyssen Andorra, 2016 Es tracta de l’adequació del conjunt d’edificis d’Andorra Telecom, The Cloud, per acollir la seu estable d’un Museu Carmen Thyssen. L’edifici s’ofereix a la Col·lecció enmig d’un procés de definició que no concreta l’ocupació, els recorreguts ni els condicionants tècnics. Davant d’altres seus de la Col·lecció, l’experiència The Cloud se singularitza per situar el fons museogràfic dins un contenidor amb altres continguts, exposar continguts de matriu tecnològica i protagonitzar un relat sense fixar anticipadament els continguts. La proposta defineix un escenari ideal, un sistema de decisions que es modifiquen unes a les altres en cadena i que plantegen una idea global estructurada en sis àrees temàtiques: la presència, el recorregut de visita com a principal mecanisme de distribució, l’espai expositiu, l’àmbit de conservació, els serveis al visitant i les instal·lacions.

| p. 12

El Museu ha de ser un sistema complex homologable als nivells d’excel·lència de la pinacoteca familiar més prestigiosa d’Europa, tant pel tractament de l’espai com pel dels seus continguts.

L’adequació espacial es posa al servei de l’experiència genuïna, la pintura. Es prepara un relat arquitectònic, un lloc i unes condicions perceptives perquè l’encontre del visitant amb l’obra d’art sigui intens i emocionant.

D’altra banda, el Museu estableix un funcionament precís i disposa d’una sèrie de programes d’acompanyament propis que amplifiquen els requeriments d’una sala d’exposicions a l’ús: la recepció d’obres d’art, els serveis als visitants, els serveis interns, la seguretat, el manteniment del fons museogràfic, l’àmbit de conservació i les instal·lacions.

ARQUITECTES MUSEOGRAFIA: Eva Serrats, Francesc Pla ARQUITECTES EDIFICI: Miàs Architects PROMOTOR: Govern d’Andorra, Andorra Telecom, Col·lecció Carmen Thyssen

L’edifici té molts accessos però ha de fer explícita una porta única. Ha de potenciar alhora l’arribada a peu, entenent els recorreguts des de les àrees d’aparcament com a part de la visita, i tenir en compte la gestió dels transports de grup, molt rellevant per als visitants del futur Museu.

La Col·lecció Carmen Thyssen, tot i tenir una matriu museogràfica clàssica, no renuncia ni a la recerca ni als nous formats.

L’espai de didàctica Educathyssen, de format semblant a una aula oberta destinada a grups escolars, es consolida com un segell i un valor de la pinacoteca.

| p. 13

L’estratègia comunicativa del món Thyssen és dinàmica, canviant, i posa en joc formats de diferent escala urbana que donen notícia de les exposicions i dels grans esdeveniments. Es proposa un projecte de comunicació urbana unitària del Museu en tres formats: el rètol estàtic, vinculat al disseny global de la imatge de l’edifici i a la construcció d’una façana mediàtica; les exposicions; i els directoris dinàmics a peu de carrer, panells informatius situats a l’espai públic proper, que estableixen una comunicació dinàmica amb els visitants.

Teatre El Molino

Cafè-Concert El Molino Barcelona, 2010 Amb aquesta intervenció es planteja rellançar l’antic Molino adequant-lo a les exigències d’avui aplicables a un local de pública concurrència. Amb la voluntat de recuperar aquest esperit de complicitat, comunicació i picaresca que el va fer famós i popular, s’ha previst una activitat artística, d’espectacle que, recuperant l’antiga “màgia”, aconsegueixi adaptar-se al moment actual, tant en la proposta de programa com en la seva forma de gestió. És necessari un programa cosmopolita, capaç d’interessar els ciutadans d’aquí –els nostàlgics de l’antic Molino, així com els joves– i també els que, cada vegada més, ens visiten.

El projecte arquitectònic busca acollir activitats musicals i escèniques en un ambient acollidor, proper a l’espectador, que faciliti la comunicació i la complicitat, mentre pren una copa o gaudeix d’un menjar adequat. Es pensa en una oferta mixta, variada i diversa, que combini o alterni espectacles de flamenc, de cabaret modern, | p. 14

de varietats, i recitals musicals que en conjunt converteixin el Nou Molino en un reclam cultural, d’oci i turístic. Un nou símbol de la Barcelona animada, alegre i acollidora.

La recuperació i posada al dia de l’antiga i molt espatllada sala Cafè-Concert ‘El Molino’ comporta una remodelació total de l’espai interior de l’edifici. La situació actual a mig demolir fa visibles les moltes patologies i insuficiències constructives que pateix l’edifici.

Aquesta situació, i la necessitat de tornar a formular un programa d’arts escèniques actualitzat, amb noves exigències tècniques i moltes obligacions normatives, propicia la remodelació total de l’interior de l’antic edifici.

L’edifici està destinat a Cafè-Concert, tal i com ha estat sempre, i oferirà sopar i espectacle per a un nombre de persones limitat que es disposaran en taules de restaurant.

Les evidents limitacions espacials que té la parcel·la fan que la concreció de l’ús es produeixi en la superposició de programes, generant un edifici actual, així com també provoca la construcció de dues plantes de soterrani.

Les necessitats de sostre per al desenvolupament de l’activitat comporten la construcció d’un nou volum sobre l’existent, que aproximadament correspon a l’altura de la planta baixa +8. En realitat, però, es tracta d’una sala en planta baixa amb un doble altell, una planta de club i terrassa annexa a l’espai anterior, una planta alta d’instal·lacions on apilar maquinària i una planta d’oficina amb sala d’assaig.

| p. 15

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Oclopuro S.L PRESSUPOST: 4,710,000 € SUPERFÍCIE: 3,200 m2

Centre de Cultura Contemporània Octubre a València ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Acció Cultural del País Valencià PRESSUPOST: 1,900,000 € SUPERFÍCIE: 3,010 m2

Centre de Cultura Contemporània Octubre València, 2006 Des del principi, la nostra intenció ha estat definir el Centre Cultural “Octubre” com un espai únic. El projecte ha volgut fer compatibles la diversitat i simultaneïtat d’activitats amb la percepció i organització del Centre com un únic espai comú. Així, el pati central i la “plaça” d’accés en planta baixa es converteixen en un espai gairebé exterior on s’organitzen els diferents programes funcionals i des d’on s’entén el funcionament de tot el Centre.

L’actitud ha estat la de sobreposar el projecte als molts projectes que aquest solar ha tingut. Una actitud que queda reflectida en la gràfica de Claret Serrahima on diverses tipografies se sobreposen unes a les altres fins a configurar la suma de lectures sense que cap esborri completament l’anterior.

Un solar per on discorria la muralla medieval, un edifici comercial de | p. 16

principis del XX i que avui és un modern centre cultural. Tres capes que en sumen una.

El caràcter marcadament públic que li atorga la seva cèntrica ubicació i el fet d’obrir-se a dos carrers peatonals assegura l’èxit d’un Centre Cultural amb decidida vocació d’espai de reunió i trobada, com una extensió natural del trànsit intens que caracteritza aquesta zona peatonal.

La planta baixa, eminentment buida, s’organitza a través d’un nou passatge que uneix els dos carrers a través de dues portes enfrontades i que permet creuar l’edifici com si d’un passatge es tractés.

Aquesta traça a nivell de planta baixa defineix la primera de les quatre franges longitudinals que qualifiquen l’espai i les activitats que reuneix: franja de pas, franja de llibreria, franja de plaça i franja d’escales. La resta de programes oberts i públics –sala d’exposicions i sala d’actes– es col·loquen al soterrani que queda comunicat a través de dos patis a façana amb el carrer i la planta d’accés. La resta d’usos –aules i oficines– s’organitzen radialment entorn al gran pati central.

Un gran teló informatiu uneix tot el buit interior, insistint amb la idea de Centre únic, mostrant la primera de les superposicions de la nova arquitectura sobre la rehabilitada i proposant una idea de relació, de rehabilitació i de diàleg entre allò existent i allò nou, com el primer dels debats que tindran lloc en aquest nou Centre Cultural.

| p. 17

Arxiu Comarcal de La Selva

Arxiu Comarcal de La Selva Santa Coloma de Farners, Girona, 2008 Un edifici urbà, un exercici d’integració

El repte del projecte ha consistit en inserir dins de la trama urbana d’un casc antic de cases baixes i carrers estrets el volum construït d’un equipament com un arxiu. La decisió d’emplaçar l’Arxiu Comarcal en la trama urbana de Santa Coloma de Farners respon a la voluntat de donar valor a aquesta activitat, normalment ubicada a les àrees suburbanes de les poblacions, assignant-li un lloc privilegiat, visible, accessible, és a dir, inserint-lo en la vida del poble. No només l’activitat de l’arxiu ha de gaudir d’aquest emplaçament, sinó que amb aquesta ubicació el mateix arxiu vol mostrar la seva activitat i pretén convidar a ser utilitzat com un edifici decididament públic.

| p. 18

Tenint en compte que, a més a més, dues terceres parts d’aquest tipus d’edificis van destinades al dipòsit de documents –funció que exigeix espais tancats, protegits i de gairebé nul·la relació amb l’exterior– ubicar un edifici eminentment opac en aquesta cantonada tan urbana demana una adequació volumètrica a l’entorn construït que ha convergit en una decisió de tractament de la façana i, d’altra banda, una clara separació programàtica que ha permès una planta baixa oberta i pública.

Aquesta adaptació es fa més explícita quan la volumetria manté l’alineació de contacte amb la finca veïna, número 1 del carrer del Centre. Aquesta reculada permet, al mateix temps, oferir una resposta al carrer Hospital que té, en aquest punt, la façana de l’Arxiu per frontal. Aquest tram de parament també reflecteix el ritme d’obertures de la finca veïna, produint un àmbit de transició entre dues arquitectures d’escales diferents.

La coberta comença embolcallant l’última planta, la tercera, que queda enretirada del pla de façana. Desapareix. Així, el parament ceràmic entre els tres forjats inferiors, l’autèntica façana, s’adapta a les altures de les finques veïnes renunciant a part de la seva possible altura.

ARQUITECTES: Eva Serrats i Francesc Pla PROMOTOR: Ajuntament de Santa Coloma de Farners PRESSUPOST: 1,700,000 € SUPERFÍCIE: 3,200 m2

| p. 19

| p. 20

Museografia, exposicions, efímers i esdeveniments | p. 21

El Born Centre Cultural

El Born Centre Cultural Barcelona, 2010 Un jaciment dins un altre Amb la ciutat del segle XVIII “congelada” al seu subsòl, l’edifici del Mercat del Born ha passat a convertir-se en una cobertura de luxe d’un magnífic jaciment.

A aquestes insòlites condicions de partida s’afegeix que l’edifici queda inscrit dins d’una trama urbana que en bona mesura continua la ciutat del XVIII que el jaciment ens mostra i la del segle XIX que el Mercat tan bé representa.

Seguint aquesta curiosa seqüència cronològica, la ciutat contemporània s’estén a l’interior de l’edifici en forma de làmina horitzontal, recreant part del terra desaparegut, interposant-se entre la coberta i el jaciment, per fer-nos veure des d’un mirador privilegiat aquest sorprenent efecte especular.

| p. 22

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: ICUB i Ajuntament de Barcelona PRESSUPOST: 1,700,000 € SUPERFÍCIE: 12,000 m2

Interferència comprensible

Jaciment intacte

Aquest nivell zero recuperat és el terreny de joc dels trànsits públics, dels encontre, dels inicis de les visites, del deambular, de les exposicions, de la cafeteria, de la llibreria o del simple creuar sense aturar-se. La manera d’entendre-ho, per tant, estarà sempre vinculada a aquesta condició quasi urbana.

Aquesta dependència d’allò públic és una manera de seguir vinculant l’interior a aquella trama urbana però també és la manera de fer explícit el que s’ha dissenyat poc. El llenguatge dels nous elements que colonitzen aquestes safates ve precedit per les complicitats amb el carrer. Per dir-ho d’alguna manera, les noves interferències troben els seus referents en elements que ens resulten familiars.

La concentració de les novetats en aquest nou nivell: vestíbul, mirador, els nous espais expositius i els seus serveis, fa possible veure el jaciment com a intacte. En part perquè el jaciment arqueològic ja està suficientment interferit.

Les descarnades fonamentacions, les pantalles de formigó, els baixants o les mateixes estructures d’aquest nou altell són accions extemporànies sobrevingudes molt potents. I encara que la presència d’alguns d’aquests elements forma part d’una narració que la museografia no renuncia a incorporar, també és cert que el jaciment ja està ple.

| p. 23

Exposició ‘Univers Gaudí’

Exposició ‘Univers Gaudí’ al CCCB Barcelona, 2002 L’exposició s’inclou dins els actes commemoratius del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí. El projecte es planteja com un recorregut per tres àmbits: el període de formació del Gaudí estudiant (Les Coses Vistes), la manera de treballar del Gaudí arquitecte-escultor (El Taller) i les influències que se’n van desprendre, La Fortuna. A cada un d’aquests àmbits li correspon una ala de la sala d’exposicions del CCCB. El projecte es basa en la definició d’un mecanisme flexible que permeti unificar i, simultàniament, diferenciar les tres parts de l’exposició. | p. 24

A la primera part, es construeixen els marcs que contindran els quadres, emmarcant la profunditat de la mirada individual de Gaudí. Cada imatge és una finestra. A la segona part, s’interpretarà l’interior del taller de Gaudí a partir de recórrer prèviament la sala-jardí d’escultures col·locades sobre peanyes-muntanya, que no són altra cosa que les mampares que hem vist a la primera secció col·locades horitzontalment sobre el paviment. A la tercera i última part de l’exposició el mecanisme s’inverteix. Els espais profunds de la primera part es converteixen en extensions extravertides. Estem a l’altra banda de les mateixes finestres.

| p. 25

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: CCCB i MNCARS PRESSUPOST: 21,000 € SUPERFÍCIE: 1,900 m2

Exposició ‘Reciclando Madrid: Ábalos & Herreros’

‘Reciclando Madrid: Ábalos & Herreros’ Barcelona, 2003 L’exposició ‘Reciclando Madrid’ es presenta com un immens collage que s’organitza sobre un mapa ibèric relacionant llocs, fases i escales de projectes inèdits. Una exposició centrípeta que recorre els documents més rellevants de la desena de projectes disseminats per la Península que suposen una secció transversal de la producció aleshores més recent de l’estudi Ábalos & Herreros.

| p. 26

La instal·lació es basa en construir una nova topografia per a la sala d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes. L’emblemàtic espai ha estat massa vegades utilitzat d’esquenes al carrer, aliè a la vida mundana que l’envolta en aquest insòlit emplaçament, davant de la catedral.

D’aquí que el muntatge expositiu fabriqui un nou paviment, un nou terra que dona continuïtat al nivell del paviment de l’espai públic circumdant i l’introdueix en continuïtat cap a l’interior de la sala fabricant un nou centre.

Aquesta decisió permet la construcció d’un gran pla. Els recursos gràfics impresos poden ser vistos des de l’interior de la sala i des de l’exterior indistintament. La geometria del muntatge, alhora, redibuixa la silueta de la península ibèrica i, de retruc, ens permet anar situant els projectes del despatx A&H segons la seva ubicació geogràfica. Aquesta decisió dona peu també al títol de l’exposició: Panorama Centro. El muntatge és la construcció directa d’una metàfora, és un muntatge panoràmic, per ser mirat des d’un centre privilegiat a una perifèria plena de producció.

La materialitat del muntatge es basa en la lleugeresa monumental.

Un tractat d’arquitectura tan proper a l’obra d’aquests arquitectes madrilenys que serveix per explicar i combinar subtilesa i escala.

Part del contingut de què tracten les obres exposades d’aquest període creatiu.

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: COAC PRESSUPOST: 25,000 € SUPERFÍCIE: 700 m2

| p. 27

Terra de Castros

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Diputación de Pontevedra, Ministerio de Fomento, Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo PRESSUPOST: 2.740.000,00 €

Proposta de museïtzació de divuit jaciments galaicoromans i conceptualització d’una xarxa Pontevedra, 2015 La presència de castros en el paisatge evoca una societat basada en l’atomització de l’hàbitat, un món caracteritzat pel cercle com a forma, per la pedra com a matèria, i una cosmovisió basada en el control del paisatge. Els castros estan presents en la vida dels habitants de municipis i parròquies, han servit per proveir-se de pedra i han estat dotats de valors màgics, de significacions recreades pels veïns. La nostra proposta per al concurs per la restauració i la museïtzació dels jaciments galaicoromans de la província de Pontevedra vol contribuir a la posada en valor, conservació i difusió d’un conjunt de jaciments molt diversos, amb una presència en el paisatge molt característica de cada enclavament.

| p. 28

Els reptes de la museïtzació són alhora científics, turístics i socioeconòmics. D’una banda, es prenen els treballs realitzats pels equips científics com a base de tota la intervenció. De l’altra, es busca que els castros siguin coneguts, utilitzats i gaudits per les comunitats més properes i pel turisme, promovent-ne la presència quotidiana a les nostres vides i convertint el patrimoni no només en narrativa sinó també en lloc de trobada.

Proposem una visió sostenible del turisme allunyada del turisme de consum, amb estratègies d’aproximació a la població local i d’identificació amb el patrimoni, que doti els jaciments d’humanitat, participació, emocions i significats. Així mateix, el projecte ha de tenir un impacte socioeconòmic, ser capaç de generar ocupació, revitalitzar llogarrets i parròquies i despertar l’orgull dels veïns.

De la ruta a la xarxa

Línies estratègiques

Proposem una xarxa de jaciments fortament arrelada al territori, allunyada de la visió lineal associada a una ruta amb principi i final, de la peregrinació de castro en castro. La xarxa es perfila com una opció més versàtil que la ruta a l’hora d’interaccionar en esferes diverses i d’estendre’s a altres recursos turístics com bodegues, restaurants, parcs naturals, museus, jaciments i elements culturals, tant a escala provincial com nacional i internacional.

Aquesta estructura arraïmada es reflecteix en el nom de “Terra de Castros”.

Donat que els diferents assentaments presenten particularitats destacades, proposem dotar el conjunt de jaciments d’elements comuns que permetin reconèixer-los com a parts d’una xarxa, responent a la diversitat de llocs amb diversitat d’actuacions, però amb unitat de criteris, establint com a metodologia de treball uns codis d’intervenció que diferencien entre estratègies de museïtzació i dotacions de serveis de les quals es desprenen una sèrie de nivells d’intervenció.

Com a estudi de cas, s’ha realitzat una proposta específica de museïtzació al jaciment de Monte do Castro, convertint el recorregut que transcorre des de l’àmbit d’acollida fins al jaciment en un espai narratiu de gran intensitat.

| p. 29

Museu de la Prehistòria de València

Projecte de museïtzació de la col·lecció sobre Societats Prehistòriques del Museu de Prehistòria de València València, 2016 Es tracta del projecte museogràfic d’adequació tècnica de l’exposició permanent de Societats Prehistòriques, concretament de les Societats Caçadores i Recol·lectores, del Museu de Prehistòria de València, que es dedica, des de la seva creació el 1927, a la recuperació, l’estudi i la difusió del patrimoni arqueològic valencià.

El museu acull una de les col·leccions sobre societats prehistòriques més importants de l’estat, creada majoritàriament a partir de les excavacions realitzades pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP). La sala, inaugurada el 1995, requeria una tasca de condicionament i actualització a fons que permetés presentar l’arxiu del museu amb rigor científic, modernitat i capacitat comunicativa i didàctica.

| p. 30

S’ha entès el museu com un espai d’interacció entre el públic i les col·leccions, buscant la comoditat disposant espais de descans i de reunió al llarg del recorregut. El museu és, també, un lloc on es dubta i es debat, i on el visitant és confrontat als dilemes no només del passat, sinó també del present a través de la història.

Es tracta de generar una comunicació efectiva interactiva, no merament transmissora.

El repte de la remodelació de les sales consisteix en convertir un museu informatiu en un museu comunicatiu, un museu que presenta objectes en un museu que explica coses significatives pels visitants, essencialment al voltant dels objectes. Les restes arqueològiques, mitjanceres de la transmissió d’idees, esdevenen el punt d’atracció principal i de posada en valor de la tradició investigadora del museu.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Diputació de València, Àrea de Cultura PRESSUPOST: 300,000 € SUPERFÍCIE: 274,73 m2

Es proposa una visita en tres actes. El primer, “L’Arqueologia parla de nosaltres”, és l’espai d’immersió, de prefaci, la porta d’entrada al món de l’arqueologia a partir de la intensitat de jaciments trobats al territori valencià gràcies a la històrica tasca de preservació i estudi del Museu i el SIC. Es desenvolupa en un espai fosc i embolcallador, fet de clarobscurs, un lloc excavat, esculpit de textos, imatges, mapes interactius i vitrines.

El recorregut desemboca a la segona sala, àmplia i lluminosa.

El segon acte, “El Pas del Temps, Les Formes de Vida”, es desenvolupa en un espai diàfan que mostra la Sala Paleolític en tota la seva extensió. La porta d’entrada ens situa a l’eix perspectiu de la sala, mostrant alhora l’estructura simètrica de l’espai, constituïda per la relació temàtica entre les parets laterals i les peanyes centrals, i la gran estructura narrativa seqüencial de la visita.

| p. 31

Presidint el fons de la sala, el tercer acte de la visita, “El Món simbòlic”, es desenvolupa al voltant d’una gran vitrina amb plaquetes de la Cova del Parpalló de pedra calcària gravada i pintada per ambdues cares. Aquestes plaquetes, llençades ritualment al fons de la Cova, són el clímax del recorregut expositiu. El dispositiu de presentació de les plaquetes recompon l’estratificació horitzontal del jaciment en una nova estratificació vertical en el sentit del recorregut de la visita, que permet la lectura d’ambdues cares.

Arquitectura Talaiòtica

Exposició itinerant “L’Arquitectura Talaiòtica en la prehistòria de Menorca” 2016-17 La instal·lació museogràfica de l’exposició temporal “L’arquitectura Talaiòtica en la prehistòria de Menorca” es concep al voltant d’un espai central. L’èmfasi d’aquesta centralitat espacial i narrativa quedarà afavorit per un primer àmbit introductori que ofereix les claus interpretatives de l’exposició i un àmbit final de síntesi i interacció amb els visitants, focalitzat en una gran imatge aèrea de Menorca.

L’àmbit central és un espai d’emoció. La seva formalització evoca una experiència arquitectònica. El muntatge expositiu proposa la contraposició de dos paraments perimetrals, arquitectures per a la vida i arquitectures per a la mort, separats –o units– per un espai central ocupat per objectes. Quatre taules organitzen els quatre períodes que es descriuen al llarg de l’exposició.

| p. 32

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca PRESSUPOST: 65,074.00 € SUPERFÍCIE: 679.50 m2

Els paraments es construeixen mitjançant l’addició de caixes de llum, imatges-objecte que construeixen una seqüència espacial que evoca l’arquitectura ciclòpia. D’aquesta manera, el muntatge garanteix una gran capacitat d’adaptació a les disposicions espacials que depararà la itinerància. L’àmbit de síntesi final es focalitza en una gran imatge de Menorca que, com un paisatge, construeix el fons de perspectiva de l’espai central. | p. 33

Menorca Reserva de la Biosfera ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca PRESSUPOST: 27,401.69 €

Exposició itinerant Menorca Reserva de la Biosfera. “L’Illa per Descobrir” Menorca, 2016 Partint de la condició de temporalitat i itinerància del muntatge, l’exposició es concep com un recorregut de descoberta i coneixement de l’illa a manera de “petit tour”. Un format de gira per vil·les i barris que s’allunya de les formes expositives convencionals i s’endinsa en el món ambulant dels titellaires i dels marxants, i de la transmissió boca-orella de notícies i curiositats.

El muntatge expositiu neix d’un embalatge, una arca viatgera que en arribar a cada emplaçament s’instal·la i desplega els continguts al seu voltant, sense predeterminar un itinerari de visita. Tres embalatges s’obren i esdevenen grans taules de lectura autònoma que desenvolupen els continguts en tres eixos: “Descobrir Menorca”, “Menorca com a Reserva de la Biosfera”, i “El Futur”, disposats respectivament en format de maqueta, diari i postal, recursos senzills que apropen els continguts als visitants.

La lectura de les taules és autònoma, però s’estableixen relacions gràfiques i de tractament expositiu que vinculen les taules entre si sense predeterminar l’itinerari de visita. Es tracta d’una itinerància explícita utilitzada com a llenguatge més enllà de facilitar les diferents adaptacions espacials.

| p. 34

“Descobrir Menorca” pretén mostrar un subjecte conegut des d’una òptica singular, l’illa en dades. L’aproximació al medi físic s’escenifica com una representació volumètrica de l’illa constituïda per dades organitzades en diversos nivells d’informació formant estrats topogràfics que expliquen la formació, els ecosistemes, els paisatges, la història, el desenvolupament i la demografia de l’illa.

“El teu paisatge de futur” insisteix en la interacció amb el visitant amb un dispositiu participatiu que permet proposar un futur diferent per a l’illa. El recurs escenogràfic del postaler, que interposa la fotografia entre l’espectador i el paisatge, evoca la construcció de la imatge del territori, que aquí incorpora una component col·lectiva.

“Menorca com a Reserva de la Biosfera” posa en valor una declaració històrica. L’embalatge s’obre i mostra una estructura volumètrica que evoca un quiosc, espai on es comparteixen les notícies. La disposició i facilitat de consulta dels diaris editats per a l’ocasió ens aproximen a la idea de la gran notícia.

La taula, convertida en una pissarra horitzontal amb una escriptura cal·ligràfica que indueix a la intervenció, fa de suport d’un paisatge de torres de postals que poden ser triades i omplertes de preocupacions sobre la imatge del paisatge que tenim i de desitjos de la imatge que volem.

| p. 35

FCBarcelona Photo Awards

Exposició Itinerant FCBarcelona Photo Awards Cornellà, 2017 Una exposició, a diferència d’un catàleg editat o d’un loop dins una pantalla líquida, ens emplaça a una experiència sensorial única on som espectadors i, alhora, protagonistes d’un recorregut de descobertes personals.

L’exposició itinerant reuneix una selecció de fotografies del I Premi Internacional de Fotografia FCB, ideat per donar visibilitat als valors positius intrínsecs a l’esport. S’utilitza un recurs de pinacoteca per mostrar les obres de forma autònoma, deixant les fotografies suspeses en l’aire amb un sistema de suport imperceptible.

| p. 36

Es confia l’estabilitat a la tanca esportiva inclinada, autoportant i fàcilment transportable, i alhora característica de l’imaginari esportiu, que permet ser agregada i conformar diverses distribucions. La disposició de les obres esdevé així dinàmica i lliure. La capacitat d’adaptació del sistema de muntatge a espais diferents fa de cada exposició un escenari únic.

El cavallet metàl·lic de taula permet adequar les orientacions i les alçades al visitant i al recorregut. La il·luminació es fixa sobre l’estructura amb un braç articulat que permet deixar suspès el projector a l’alçada idònia. Les cartel·les, infografies, llegendes, crèdits i altres dispositius gràfics queden en un segon pla, facilitant la lectura de les obres. El cost, el transport i el muntatge dels elements s’adeqüen a les premisses de l’encàrrec.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Futbol Club Barcelona PRESSUPOST: 30,000.00 €

| p. 37

Exposició de treball propi

Can Tunis 1979 - 2003

COMISSARIAT: Eva Serrats REALITZACIÓ: Sinapsis COL·LABORADORS: Amanda Villavieja, Carlos Essmann

| p. 38

Can Tunis 1979 - 2003.

“A l’altre costat de la Ronda Litoral.

Crònica d’un projecte experimental” Espai Picasso del COAC, 8 a 23 de Maig 2003 L’any 1977, en ple procés d’erradicació del barraquisme a la ciutat de Barcelona, 108 families gitanes ocupaven els terrenys de la zona de Can Tunis. Vivien al marge de la ciutat i de la seva estructura social i econòmica. De l’associació de Veïns Nostra Senyora del Port, que es reunia prop de la zona de barraques de Can Tunis, va sorgir un grup de payos en reivindicació del dret a l’habitatge dels gitanos davant l’Aministració. Aquest grup va presentar un projecte per construir un barri amb habitatges i serveis propis, sanitat, atenció jurídico-administrativa i una promoció educativa integral.

Després de l’exitosa posada en marxa i construcció d’un poblat de 150 habitatges i serveis propis a finals dels 70, el projecte va perdre suport de l’Administració amb el canvi de govern municipal amb el canvi de dècada i a principis de mil·leni es trobava en un lent procés d’aniquilació.

L’exposició reuneix tres dels professionals que van treballar en el projecte de Can Tunis, Teresa Codina, Basilio González i Raimon Torres, per comentar l’experiència. La instal·lació ocupava tota la sala de l’Espai Picasso, totalment buida i amb la il·luminació apagada. En un costat de l’espai hi havia una sala d’estar amb una catifa i una taula baixa i gran al voltant de la qual es van situar els tres personatges on els implicats van manenir la conversa.

A la taula s’hi va dipositar la documentació del projecte i al seu voltant es van situar butaques per a que el visitant pugués seure, consultar la documentació i escoltar la conversa confortablement.

A l’altre costat es va situar una pantalla (quatre mòduls de 2m) on es projectava un conjunt de fotografies realitzades a Can Tunis a principis del 2003, panoràmiques de diferents escenaris del barri.

Repartits per la sala hi havia quatre altaveus, cadascun dels quals emetia un enregistrament de so realitzat a Can Tunis.

| p. 39

Festa del Grafisme

Exposició-conferència de Leve Projects a la Festa del Grafisme 2016 Portbou, 2016 La Festa del Grafisme, organitzada per un actiu col·lectiu de dissenyadors gràfics, defensa una mirada serena i lenta sobre el disseny gràfic, la combinació de l’experimentació amb l’experiència lúdica, i el vincle amb la petita i tranquil·la vila de Portbou, transfronterera com el disseny.

Assumint que el format tradicional de la conferència ha quedat obsolet en l’era global on tot està a la xarxa, la Festa explora noves formes de presentació del treball del dissenyador gràfic i formula un nou format de conferència: l’“Experiència”. Es tracta d’un format d’encontre que trenca barreres i genera proximitat entre els conferenciants i el públic, congregat en grups reduïts per propiciar el diàleg i la comunicació, i descobreix espais singulars on compartir experiències personals, professionals, de disseny i de vida. | p. 40

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Festa del Grafisme SUPERFÍCIE: 5 m2 extensibles

La Festa va néixer originalment com un espai exclusiu per a dissenyadors gràfics. L’any 2016 es va proposar una edició singular com a reacció a l’endogàmia de les relacions professionals entre els dissenyadors gràfics, que pretenia obrir la mirada fora de la disciplina i interessar-se en les maneres de fer i de pensar pròpies d’altres professions: escriptors que fan crítiques, fotògrafs que escriuen llibres, arquitectes que filmen, dissenyadors industrials molt particulars, etc.

Des d’un punt inicial de trobada, els conferenciants-xamans porten els participants al lloc on es desenvolupa l’experiència. Els projectes de l’estudi, d’escala, format i temàtica plural, es despleguen davant del públic a través de dispositius reversibles propis de la posada en escena de titellaires i marxants. Els materials surten de la furgoneta Westfalia, centre de gravetat i fons de l’escena, i es projecten escenogràficament cap al públic. | p. 41

Museo de la Paz de Gernika

Reforma del Museo de la Paz de Gernika Gernika, 2014 El concurs de reforma del Museo de la Paz de Gernika neix d’una ferma voluntat d’adequar un discurs a un temps i definir una manera d’entendre el museu sociopolític com una mena d’organisme viu. La nostra proposta de reforma va plantejar la transformació conceptual del Museu abans que la remodelació formal i econòmica. Es va entendre la reforma com una doble oportunitat que permetia actualitzar els continguts i alhora renovar el continent.

Es va proposa una museografia innovadora, creativa i genuïna, no tant pels dispositius expositius utilitzats com per la proposta de canvi de paradigma del Museu. El Museu deixaria d’explicar un relat per convertir el visitant en una espècie d’investigador que faria de guionista i de protagonista absolut del discurs, fent èmfasi en la seva individualitat i obrint així l’espai a totes les sensibilitats.

El Museu conté un passat molt recent, encara per escriure, que, guardat i classificat, es convertiria en metàfora d’allò irreversible.

El Museo de la Paz contindria i classificaria textos i imatges escenificant el final d’una etapa i l’inici d’una altra, construint als ulls de tots els ciutadans la imatge d’un triomf col·lectiu i l’impuls d’una nova consciència.

| p. 42

La proposta va desenvolupar els espais previstos a l’escala i a la planta segona, però oferia també la possibilitat d’actuar subtilment a la planta primera, invertint-ne el sentit de recorregut.

Esquemàticament, el canvi es resumeix en la creació d’un àmbit d’introducció, l’esquematització dels àmbits en “introducció”, “bombardeig” i “respostes”, i la culminació de l’àmbit “respostes” en Drets Humans a l’escala. Aquesta seqüència es va completar amb dues actuacions de reforma de la planta segona: d’una banda, l’àmbit final picava l’ullet a l’àmbit d’introducció, fent que el principi i el final de la visita es vinculessin sota l’epígraf local-global; de l’altra, proposàvem sortir baixant per l’escala d’evacuació, sense creuaments ni repeticions. En aquesta línia de vincular la nova museografia amb l’existent, la caixa de la memòria se sostenia sobre els camins de la pau: l’espai com a metàfora.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla, La Central de Projectes PROMOTOR: Fundación Museo de la Paz de Gernika PRESSUPOST: 504,634.96 €

El museu com a actor

El ciutadà com a conclusió

El Museo de la Paz havia de fer visible un canvi d’escenari. La remodelació de l’escala i la segona planta no només era una oportunitat d’adaptar els continguts amb la irrupció d’un nou escenari sociopolític d’esperança, sinó també de resignificació del propi museu com a actor. Un espai de consens i de participació, obert a tantes lectures com ciutadans, que provoqués una experiència que no pogués ser substituïda, encara que sí que completada, per altres formats de comunicació. Un lloc on es convoqués el visitant ciutadà com a catalitzador de consciències i emocions.

La proposta de reforma del Museo de la Paz va convertir la museografia en un nou escenari on tothom podia mirar, llegir, escoltar i parlar en llibertat. Un lloc on el visitant actor construiria la seva pròpia narració, un espai que apel·laria a una transformació total del sentit narratiu. L’espai de la nostra història recent i del nostre futur ja no seria una concatenació de capítols, de sales en l’espai forçosament correlatives, sinó que la formalització del nou escenari suggeria un espai únic, un paisatge pel qual el visitant ciutadà pogués deambular en absoluta llibertat, fent que d’ell depengués la construcció de la seva pròpia percepció. Un sol lloc on el passat, el present i el futur conviurien, i on no hi hauria interacció i ningú construiria significat sense el visitant.

| p. 43

Programació i coordinació del programa d’activitats

Festival d’Àfriques

Festival d’Àfriques. Programa d’activitats per a Arquitectes Sense Fronteres i CCCB en motiu de l’exposició Àfriques al CCCB. Barcelona, 2001.

El mercat. Un motiu de trobada, un intercanvi de música, de contes, de cuina tradicional, de visions, d’experiències... Aquest mercat és el Festival d’Àfriques, un espai on la vida africana es fon en un marc urbà occidental. Una cita amb la cultura subsahariana al CCCB. El Festival d’Àfriques pren el pols de tot el que les entitats, associacions i artistes africans estan produint avui dia a Catalunya, i alhora vol ser una plataforma d’intercanvi, de difusió i promoció d’activitats en àmbits molt diversos.

Programació distribuïda en: dansa, performance, música, espectacles infantils, ludoteca, campionat d’awalé, El cafè del viatger, Converses a l’entorn d’Àfrica, Conferència de Gastronomia, Timba de contes, Literatura, tallers, documentals.

En col·laboració amb Gianni Ruggiero, Oriol Rosselló i Xavier Codina, vam fer el disseny de la instal·lació “Recinte de pneumàtics” al Pati de les Dones.

Arquitectes Sense Fronteres (ASF-E) té com a principal objectiu incidir en la sensibilització de la nostra societat civil.

Festival desenvolupat a l’aire lliure, en dos escenaris: el Pati de les Dones i la plaça de Joan Coromines. Dies de cultura africana. “El CCCB i Arquitectes Sense Fronteres es proposen contribuir a pal·liar aquesta ignorància d’una forma lúdica i atractiva”.

Tallers de dansa tradicional i llengües africanes, degustació de plats típics i narració de contes populars. | p. 44

EMPLAÇAMENT: CCCB, Barcelona PROMOTOR: Barcelona Art Report 2001 Experiences, ASF Arquitectes sense fronteres Iniciativa de: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

| p. 45

Mànager d’arquitectura

Johnny

Col·laboració entre el Palais des Beaux Arts i Brussels2000. Brussel·les, 2000 Les idees nuclears del projecte Summer del Palais des BeauxArts se centren en les nocions de públic i de relació canviant. En diverses disciplines artístiques, així com en la societat en general, la comprensió de l’individu i la comunitat, d’allò públic i privat, es troba en un procés radical de canvi. Per a molts, l’anomenada societat de l’espectacle ha esdevingut insostenible i ha donat lloc a molts tipus de separació. Per al públic i per a la ciutadania, l’expectació es dirigeix al consum passiu a mesura que les possibilitats d’actuar conjuntament de forma efectiva esdevenen cada vegada més reduïdes. En teatre, en dansa, en cinema, en les arts visuals i en els nous mitjans, hi ha qui entén que la qüestió del públic és crucial per a la comprensió de la cultura. La relació del públic amb l’obra, les institucions, i la relació d’unes amb les altres, on el públic també som nosaltres mateixos, planteja també preguntes sobre percepció individual i democràcia.

| p. 46

Metodologia Identifiquem dues vessants en el document conceptual que considerem centrals: la gran pregunta del públic i la relació canviant.

El final de la societat de l’espectacle, les idees profundes de la democràcia i l’atenció al present. Paral·lelament als principis més generals hi ha la naixent col·laboració entre les institucions del Palais des Beaux-Arts, que considerem més que una simple reconducció organitzativa: un model de col·laboració amb una àmplia rellevància social dins i fora de Brussel·les.

Mitjançant una sèrie de discussions en curs, busquem conduir les institucions i els públics del Palais cap a un present, més que cap a una repetició del passat o a una fantasia del futur. Això implica parlar amb cada programador, identificant àrees d’interès i establint un terreny comú. Considerant la Sala Horta com el punt crític i el centre d’energia de l’edifici sorgit directament de les percepcions compartides entre les institucions.

Director: Marcel Broodhtaers.

Mànager d’arquitectura: Eva Serrats.

Promotor: Palais des Beaux Arts, Brussels2000.

| p. 47

Assaig General. Menjar, emergència sostenible i disseny

Assaig General.

Menjar, emergència sostenible i disseny Barcelona, 2016 L’eix temàtic del FADfest 2016, festival anual dedicat al millor disseny, es va centrar en un dels reptes socials i mediambientals als quals caldrà fer front en els propers anys: la sostenibilitat alimentària. El terme Assaig General fa referència a la voluntat de reproduir fidelment les condicions en què una determinada situació hauria de succeir i dóna nom a la metodologia de simulacre urbà dissenyada per reduir el malbaratament alimentari.

| p. 48

L’Assaig General es va convertir en un gran experiment gastronòmic destinat a posar a prova la ciutat de Barcelona amb l’organització d’un dinar multitudinari sostenible, popular i suculent, elaborat a partir de menjar recuperat. La preparació de l’àpat va ser avaluada amb indicadors ambientals, socials, nutricionals, econòmics i logístics, dades quantificables que van aportar credibilitat i van permetre determinar l’impacte ambiental, social, nutricional i econòmic de l’esdeveniment i comparar-lo amb els valors que haurien resultat de fer el mateix acte festiu seguint els patrons de producció i consum habituals.

L’objectiu de l’Assaig General va ser generar la menor quantitat de residus possible garantint la traçabilitat de totes les accions.

Es va investigar sobre les necessitats de la ciutat a partir d’estratègies d’urbanisme efímer, una eina de disseny per a la transformació urbana fonamentada en recursos econòmics, reversibles i reciclables.

| p. 49

ARQUITECTES: Daniel Cid, Eva Serrats i Francesc Pla PROMOTOR: FAD, Foment de les Arts i del Disseny PRESSUPOST: 40,500.00 € SUPERFÍCIE: 4,245.00 m2

Festa transmunicipal, coproduïda i metropolitana “La Besosada”

Festa transmunicipal, coproduïda i metropolitana “La Besosada” Besòs, 2017 La Besosada, terme agafat de les crescudes sobtades del riu, és un esdeveniment popular d’escala territorial que té intenció d’implantar-se al calendari de festes anual. Amb la recuperació del riu i la seva llera, s’ha guanyat un espai privilegiat per als ciutadans, no prou conegut ni valorat per la resta de veïns de la metròpoli. Celebrar aquesta recuperació significa reconèixer la vitalitat d’aquest territori.

Es proposa una celebració genuïna, coproduïda amb el territori, transmunicipal, metropolitana i de gran escala, construïda des dels motors de producció cultural existents per fer aflorar i posar en valor el que ja succeeix al territori.

| p. 50

Es busca una participació equilibrada de tot el territori, desdibuixant els límits municipals i reforçant les unitats barrials. Amb aquesta celebració d’escala territorial, el Besòs adquirirà també protagonisme a escala metropolitana.

La metodologia de l’Assaig General, terminologia prestada del món escènic, s’aplica per dissenyar un simulacre urbà que permeti posar a prova el territori en un espai-temps acotat, a partir de la creació d’una situació excepcional que ha de permetre avaluar les línies d’actuació del Pla Besòs que regeix el territori.

La gran dimensió de l’àmbit d’actuació s’aborda amb un format adaptable, traslladable i escalable.

ARQUITECTES: Eva Serrats i Francesc Pla PROMOTOR: Consorci del Besòs PRESSUPOST: 1,061,092.00 € SUPERFÍCIE: 12 ha (àmbit Pont del Molinet)

| p. 51

| p. 52

Fotografia, cinema i audiovisuals | p. 53

Direcció i producció

La Mexicana

La Mexicana, des del 2012 Quan Leve Projects centrava les seves forces en desenvolupar projectes audiovisuals, es va proposar realitzar La Panamericana, una idea nascuda d’un grup de quatre amigues (María, Alba, Eva i Marieta) que es proposaven creuar l’Amèrica Llatina des d’Argentina fins a Mèxic amb la voluntat d’explicar el dia a dia de les dones que hi viuen, sotmeses moltes d’elles a situacions de risc i a una violència masclista imperant especialment dura a Ciudad Juárez (Mèxic), una de les ciutats amb un major nombre de feminicidis de tot el món.

Va ser de la reflexió arran d’un d’aquests assassinats que es va proposar fer la Panamericana com una mena de road movie que expliqués les vivències durant el recorregut. Ràpidament es va reduir el recorregut per fer un projecte més viable, convertint la Panamericana en la Mexicana, que compartia la filosofia però recorrent Mèxic des d’Isla Mujeres (a la regió caribenca de Quintana Roo, prop de Cancún) fins a Ciudad Juárez.

| p. 54

El projecte, que es va arribar a presentar a mostres per aconseguir ser coproduït amb alguna productora mexicana, pretenia donar veu a les dones, aportant una visió femenina del món des d’un dels països en què les dones tenen més dificultats. Això passava per fer entrevistes però, sobretot, conèixer el dia a dia, superant el format de documental periodístic i no tancant les portes a altres formats, amb propostes d’un reality show i una mirada transmèdia.

Ja que l’artista Mala Rodríguez n’era una de les impulsores, es va proposar acabar el recorregut amb un concert seu a Ciudad Juárez i, alhora, fer el viatge com un viatge rodat, seguint l’estel d’Aleksandr Medvedkin a l’URSS, és a dir, fer la gravació, editar durant el trajecte i projectar les imatges uns quants quilòmetres més enllà.

Això no només permetia una singularitat especial a la Mexicana sinó fomentar el coneixement mutu de les dones mexicanes.

La crisi i les situacions personals de les impulsores van deixar el projecte en pausa durant anys i just ara es recupera amb la possi-

bilitat de reconvertir-lo en El viaje de Eva, en tant que l’autora és l’Eva Serrats i alhora permet evocar el nom de la primera dona segons els relats bíblics. Per fer-ho possible s’ha hagut de renunciar al concepte de road movie i elaborar un llistat de dones mexicanes interessants, apoderades per la seva visió i acció sobre el món.

S’ajunten oficis i formes d’activisme diferents, des d’una pallassa fins a una prostituta, passant per col·lectius de dones com Las Rastreadoras, que s’uneixen per cercar els cadàvers dels seus familiars desapareguts en una de les zones menys segures del planeta.

L’objectiu més enllà de les converses es fomentar punts de trobada, de tal manera que es pugui construir una trama de relacions, com l’assistència de la pallassa al concert de la Mala Rodríguez.

La Panamericana, La Mexicana i El viaje de Eva és un mateix projecte que s’ha hagut d’ajustar a cada moment alhora que ha vist com han evolucionat alguns dels elements tecnològics que expliquen un projecte audiovisual –per exemple, el concepte transmèdia, que tot just començava a aparèixer en les primeres propostes, ara està totalment estès– però sense alterar el centre de la proposta, explicar el món des de moltes mirades de dones que s’han hagut d’apoderar i prendre consciència per fer front a les seves situacions personals.

| p. 55

Cap de producció i productora

Mercado de futuros

Mercado de Futuros. Assaig cinematogràfic sobre la ciutat contemporània.

Barcelona, 2008 El desallotjament i enderrocament d’una antiga casa, amb tots

Un retrat cinematogràfic sobre el mercat de l’habitatge i la trans-

els seus mobles, la seva abundant biblioteca i el seu carregament

formació de les ciutats, els seus centres i perifèries i el paisatge

sencer de la seva memòria personal constitueix el punt de partida

com a conseqüència de la febre immobiliària desencadenada a

de “Mercado de futuros”, pel·lícula documental que intenta traçar

Espanya durant la dècada anterior a la crisi de 2007. Una cerca

alguns trets del nou aspecte del món. La càmera treu el cap a

en la representació cinematogràfica de la nostra ciutat contem-

la febre del mercat immobiliari, convertit en una fira de l’espec-

porània.

tacle i promesa de l’enriquiment o del paradís, als brokers de la

La pel·lícula es va estrenar el 9 d’abril de 2011 al Festival Visions

inversió financera i als gurus i predicadors de l’èxit i la mitologia

du Réel, en el qual va obtenir el Prix Regard Neuf de l’Etat de

empresarial. De fons, queda una mirada sobre la virtualització de

Vaud au long métrage de la Compétition Internationale.

l’espai urbà, el desallotjament de la memòria personal i col·lectiva, i la banalització de somnis i desitjos, convertits finalment en pura mercaderia.

| p. 56

Direcció: Mercedes Álvarez.

Producció: Ignacio Benedeti, Xosé Zapata, Eva Serrats (Leve Productora & IBCinema).

Guión: Arturo Redín, Mercedes Álvarez.

Durada: 110 Min. Format: HD CAM – 35 mm.

Col·laboradors: Alberto Rodríguez (fotografia), Sergio Moure (música), Ricard Casals (mescles), Pablo Gil (muntador), Marisol Nievas i Amanda Villavieja (so), Pere Pueyo, Pablo Gil, Abel Garcia i Lois Patiño (assistents de càmera), Jordi Balló (productor delegat UPF).

Festivals i premis: Festival Visions du Réel, 2011: Prix Regard Neuf de l’Etat de Vaud au long métrage de la Compétition Internationale. Festival BAFICI, 2011: Menció especial del Jurat. Festival de Sevilla 2011: Secció oficial llargmetratges a concurs. L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, 2011. Cicle “Pioneres del cinema: enfrontar-se al risc”, Cinema Truffaut, Girona, 2014. | p. 57

Producció executiva, direcció i guió

Amor al arte, (arte y parte)

Amor al arte, arte y parte Documental entorn la figura de la col·leccionista Carmen Thyssen-Bornemisza, 2004 No executat

Estiu 2004. Portàvem setmanes filmant els preparatius de la inauguració de la Col·lecció Carmen Thyssen a Madrid. Restauradors, conservadors, comissaris, il·luminadors, tractaven les pintures com a veritables joies d’exquisida fragilitat.

El dia de la inauguració va aparèixer la premsa. Situats fora del grup vam poder contemplar la imatge de la Baronessa, sola, enmig de la sala principal del museu, posant per a ells. La seva figura vista des de darrera, enfrontada a una paret de flaixos, era indubtablement la d’una dona poderosa, forta i decidida, però, sobretot, una dona amb un repte per davant. Aquell dia vam prendre consciència d’un gran personatge a desvelar i d’una bonica història per explicar. | p. 58

La història

La pel·lícula

Mata Mua (Autrefois), de Paul Gauguin, és el títol d’un dels

“Per amor a l’art” se centra en la consecució d’aquest somni

quadres que el Baró Thyssen-Bornemisza, després de dipositar

personal: una “visió” de la protagonista que, tot i desconèixer si

definitivament la seva Col·lecció d’Art a Espanya, va voler que fos

finalment podrà –o no– fer-se realitat, constitueix el detonant de la

per a la seva muller Carmen. A partir d’aquest moment, animada

nostra història. Sota la tensió d’aquest relat, una constel·lació de

per l’industrial i prestigiós col·leccionista que li exercia de men-

personatges entrarà necessàriament en joc. L’historiador, l’arqui-

tor, Carmen Thyssen va iniciar un camí propi al “Món de l’Art”

tecte, el gerent, el polític, el financer, la premsa, l’opinió pública,

entregant-se amb passió i intel·ligència a l’adquisició de peces que

etc., cadascun amb els seus propis motius i des del seu propi punt

definissin la seva pròpia col·lecció.

de vista seran l’origen d’un relat que desenvoluparà la seva particular relació amb l’art. Junts constitueixen una trama coral que

Convertida avui en una de les col·leccionistes d’art més importants

permetrà veure sota una llum nova la creació de museus, el mercat

del món, amb més de 1200 obres, la seva col·lecció representa el

de l’art internacional, el col·leccionisme i també, per suposat, la

treball dels millors artistes dels últims quatre segles de la Història

naturalesa mateixa de la pintura.

de la Pintura Occidental, amb obres de Canaletto, Courbet, Boudin, Monet, Sisley, Renoir, Degas, Gauguin, Rodin, Matisse, Picas-

Per a aquesta pel·lícula, l’accés directe a la Baronessa i als seus

so, etc., en les quals destaca el seu gust particular per artistes de

col·laboradors –els personatges principals– ens ofereix la possibi-

pintura espanyola i catalana com Rusiñol, Casas, Sorolla, Beruete,

litat de viure aquesta història “entre bastidors”, des d’un punt de

Zuloaga i Mir, entre d’altres.

vista privilegiat. L’accés al seu arxiu fílmic personal ens permetrà rescatar imatges inèdites de les persones, llocs i moments relle-

El desig de la Baronessa, com ho va ser al seu moment per al

vants d’una vida que, sens dubte, la Baronessa ha viscut intensa-

Baró, és que la seva col·lecció transcendeixi: que es pugui exhibir

ment. Finalment, l’oportunitat de fer una lectura cinematogràfica

davant el públic, íntegrament i per sempre. El seu pla immediat

d’alguns dels seus quadres ens permetrà gaudir de la particular “vi-

és culminar la creació de la “Galàxia Thyssen”: una constel·lació

sió del món” que alguns dels artistes més destacats van assajar-hi.

estable de museu –Madrid/Màlaga/Barcelona– on les seves obres trobin “el seu lloc” i alhora puguin transitar, situar-se en diferents

Totes aquestes històries, aparentment aïllades, es posen en movi-

contextos, formar part d’exposicions itinerants i garantir, així, una

ment al voltant d’una força principal: un “amor a l’art” que, irre-

vida pròpia, estable i fructífera per al seu llegat. Aquest objectiu,

meiablement, tots compartim. Aquesta pel·lícula és una invitació a

d’indiscutible rellevància per a la col·leccionista, suposaria també

formar part d’aquesta constel·lació.

un fet històric crucial en la configuració del mapa del món de l’art, tant per a Espanya com a escala internacional.

L’any 2004, la Baronessa, ja viuda del Baró, va obrir el seu primer Museu a Madrid, l’any 2011 el segon a Màlaga i en aquests moments està decidida a treballar amb afany per obrir l’últim Museu a Barcelona, la seva ciutat natal. La premsa ja rumoreja sobre la qüestió. El triangle està prenent forma, ja es pot veure, però encara no està tancat.

Any: 2004.

Directora: Eva Serrats.

Durada: 75’ & 52’.

Format: HD/color.

Producció: Cobos Films BV – Carmen Cobos & Kees Rijninks.

Coproducció: AVRO & TVC, Leve Productora.

Pressupost: 431,000 €.

| p. 59

| p. 60

Altres formats | p. 61

Direcció artística i producció

Arquitectura en acción.

1r Festival d’Arquitectura i Cinema

Festival Arquitectura en Acción. León 2009 2010. Projete No executat

fomentaria aquesta experimentació.

Conscients que la competició provoca idees, vam proposar com-

L’any 2009 Leve va treballar en la ideació i producció d’“Arqui-

peticions de diferents formats audiovisuals i premis. A la vegada,

tectura en Acción”, un festival que posava en relació el món del

el festival pivotaria sobre noms propis que per la seva trajectòria

cinema i el de l’arquitectura, dedicat als amants de l’un i de l’altre,

professional són un discurs arquitectònic i/o cinematogràfic en si

que finalment no es va realitzar.

mateixos. Aquests noms generarien masterclasses, workshops, seminaris, cicles de pel·lícules... Tot plegat involucraria la ciutat

“Arquitectura en Acción” seria una cita cinematogràfica al voltant

de León, des de les associacions ciutadanes fins al govern local i

dels temes importants de l’arquitectura entesa en el seu sentit

autonòmic, passant per les universitats, les escoles professionals,

més ampli. L’objectiu de la cita seria fomentar l’intercanvi entre

les empreses, etc.

el Cinema i l’Arquitectura com a formes de creació, tant per als arquitectes com per als cineastes.

El MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León)

El Cinema és la percepció del lloc proposat frame a frame pel

i l’Auditorio de León serien els pols del festival. En ells transco-

director.

rrerien gairebé tots els esdeveniments. El trajecte MUAU, entre

L’Arquitectura és una experiència personal que transcorre en el

el MUSAC i l’Auditori, seria lloc de pas habitual pels assistents al

temps. És inevitable recórrer-la per conèixer-la. Les eines audio-

festival. Allí es presentarien les intervencions cinematogràfiques

visuals propicien noves aproximacions al projecte arquitectònic,

urbanes d’un dels workshops proposats. Davant de la Catedral

tant en la fase de creació com en la d’obra habitada. El festival

de León es presentaria la instal·lació-espectacle que advertiria els

| p. 62

lleonesos de l’obertura del festival.

dels espais ambient creats amb audiovisuals i so –el Pavelló Philips de cine, sigui una plaça, al saló de casa, al palmell de la mà... de Le Corbusier, l’Exposició Nacional Americana de Moscú dels

Arquitectura i Cinema

Eames (“American National Exhibition”);

Arquitectura és el lloc que construïm per ser i estar al món, sigui

- Workshop “El llenguatge cinematogràfic en les pel·lícules d’ani-

un lloc físic tangible o imaginari. Per a nosaltres, l’arquitectura és

mació”, per Katsuhiro Otomo, que ajudaria els arquitectes a plan-

construcció, urbanisme, espai públic, paisatge...

tejar els story-boards de les pel·lícules de presentació de projectes,

Cinema són les imatges en moviment creades per representar

tenint cura de la intenció, la intensitat del recorregut...;

l’experiència vital i gaudir amb elles.

- Seminari “La Ciutat XXI al cinema”, per Jorge Gorostiza;

Per a nosaltres, el cinema és la pel·lícula projectada en gran pan-

- Workshop “Cinema a l’espai urbà”, per CityMined + Escuela

talla, el curt 3d per representar un projecte arquitectònic, els curts

de Cine de León, una coproducció amb el festival CityMined de

a youtube...

Brussel·les, especialitzat en les intervencions artístiques urbanes, el treball del qual es desenvoluparia les setmanes prèvies al festival,

L’Arquitectura al Cinema, el Cinema a l’Arquitectura

amb un treball de camp sociològic a León que es presentaria a

L’Arquitectura al Cinema tracta de pel·lícules on apareix l’arquitec-

l’espai urbà durant les nits del festival;

tura construïda, arquitectes, trames dels personatges imbricats amb

- Mostra de vídeos i Workshop infantil “¿Què és Arquitectura?”,

la construcció... siguin documentals, pel·lícules de ficció, anima-

per Jorge Raedó, prolongant el projecte de vídeo i internet dedicat

cions 3d de projectes, vídeos amb càmeres de mòbil...

a explicar aquesta disciplina als nens de 5 a 8 anys.

El Cinema a l’Arquitectura tracta sobre la visió de les pel·lícules

- Masterclass de clausura “Arquitectura i Cinema”, per Rem

sempre es fa en llocs arquitectònics concrets... sigui la pròpia sala

Koolhaas, que ha vinculat la seva obra al cinema des dels inicis de la seva carrera, tant com a referent de creació com en el procés de

Competicions

representació.

- Big Screen Competition: competició oficial de les pel·lícules seleccionades. La gala d’inauguració del festival aniria acompanyada de la primera projecció de la competició. La gala de clausura inclouria l’entrega del premi.

- Architectural “Sketch” on-line competition: anotacions-sketch audiovisuals d’arquitectes.

- Little Screen Competition*: concurs on-line coproduït amb el Festival de Cine Digital de Barcelona (DIBa). Realitzadors professionals i amateurs filmarien un curtmetratge de 3 minuts en 10 dies a partir d’un lema –per exemple, “Casa meva”. Totes les pel·lícules es penjarien a la xarxa. Un jurat de prestigi entregaria el premi.

- Architectural “Show” online competition: vídeos de presentació de projectes professionals.

- Premi Divulgació: reconeixement a la millor iniciativa audiovisual al món per a la difusió de l’Arquitectura.

Noms propis. Workshops, masterclass, cicles, instal·lacions - “Instal·lació audiovisual”. Un workshop amb gent de Lleó les setmanes anteriors al festival desembocaria en la instal·lació urbana de la nit inaugural davant de la catedral de Lleó; - Retrospectiva de “L’Arquitectura com a autobiografia”, per Heinz Emigholz; - “Cicle de pel·lícules sobre l’habitatge col·lectiu”, per Iñaki Ábalos, a qui es proposaria reflexionar sobre l’habitatge col·lectiu; - Workshop “Patchwork narratiu” i “Cicle de pel·lícules fetes de fragments de pel·lícules”, per Thom Andersen; - Workshop “Trajectes audiovisuals”, per Paolo Rosa, a qui es proposaria que endinsés els assistents en la tradició del segle XX | p. 63

Promotor: Leve Productora.

Col·laboradors: Jorge Raedó, Estudi Canó, Digital Barcelona Film Festival (DiBa Festival).

Guió, direcció i producció compartida amb l’artista Jorge Readó

Què és Arquitectura?

Què és Arquitectura?

Projecte educatiu creat per a apropar els nens al món de l’arquitectura. Catalunya 2009 2012 Què és Arquitectura?” vol apropar l’Arquitectura als infants i despertar-los la curiositat pel seu entorn espacial, tectònic i urbanístic, entenent que l’arquitectura com a construcció de llenguatge pot ser útil en un moment formatiu en què el llenguatge esdevé l’eina per relacionar-se amb el món i per accedir més endavant a l’abstracció.

El projecte pivota sobre els vídeos on diversos arquitectes responen a la pregunta “Què és Arquitectura?”. Els primers vídeos es dirigeixen a la gent de 5 a 8 anys. És l’edat on comencen a utilitzar el llenguatge com a eina per relacionar-se amb el món i per accedir més endavant a l’abstracció. Els arquitectes han hagut de fer un

| p. 64

esforç especial per a comunicar-se amb el públic infantil. La seva concepció de l’Arquitectura és l’essència de les seves propostes.

Els tallers pedagògics estan concebuts per a facilitar el contacte del projecte amb els nens. Amb la col·laboració dels nostres assessors de l’àrea educativa, estem elaborant mecanismes perquè el projecte sigui una eina accessible i útil per als centres educatius.

Els esdeveniments singulars són manifestacions experimentals del projecte que succeeixen per contacte-relació amb institucions, organitzacions o, senzillament, perquè sí. Cada esdeveniment és una excusa per a desenvolupar una experiència singular dels nens amb l’Arquitectura.

| p. 65

Organització i direcció del congrés

Jornades d’Arquitectura Cooperativa

Jornades d’Arquitectura Cooperativa amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Dins el “Programa de millora de competitivitat” per a connectar arquitectura i ciutadania.

Davant la creixent voluntat d’una part de la ciutadania de formar part dels processos de transformació de la ciutat, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va acollir, a través del “Programa de millora de la competitivitat” del Pla Impulsa, unes Jornades centrades en el paper actiu de l’arquitecte dins els processos participatius i en les eines necessàries perquè la participació real sigui possible, satisfactòria i útil. Les jornades, adreçades tant a arquitectes com a ciutadans que formen part de processos de participació concrets o que, des del seu rol professional dins de les administracions, tenen la necessitat d’integrar la participació en el seu treball de servei a la ciutadania, tenien per objectiu oferir formació en eines i metodologies de participació ciutadana; definir unes condicions adients per al desenvolupament dels processos de participació ciutadana; promoure el rol útil de l’arquitecte en projectes i processos de participació ciutadana; i compartir coneixements i coordinar iniciatives.

| p. 66

Les Jornades es van concebre en base a tres punts de partida. En primer lloc, el reconeixement i la contextualització d’una realitat social emergent: la demanda i el desig creixent de la ciutadania de formar part dels processos de transformació de la ciutat. Les formes habituals de disseny urbanístic i arquitectònic estan cenyides a un marc d’interessos que exclou la major part d’agents implicats i/o afectats per la transformació, principalment veïns i usuaris de l’espai. L’objectiu dels processos participatius és incloure aquests agents en el procés de disseny urbanístic i arquitectònic de l’espai.

En segon lloc, el reconeixement dels valors de la Intel·ligència col·lectiva a l’hora de desenvolupar un projecte i cercar mecanismes per a fer possible la cocreació. El disseny participatiu consisteix a cercar vies inclusives per integrar en un procés cocreatiu els diferents agents que intervenen en un projecte urbanístic o arquitectònic. Aquests projectes s’articulen en el context d’una forma adaptativa i orgànica, transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert que retorna la capacitat de decisió als agents i experts locals.

Per últim, el reconeixement de les mancances en les condicions actuals per a la participació ciutadana.

| p. 67

Concepte i direcció artística

Xarxes d’opinió

Xarxes d’opinió, 2006 Al 2006, per encàrrec del FAD, Leve va participar en la creació del lloc web “Xarxes d’opinió” com a evolució del format “Taules d’opinió” –debats retransmesos en format TV– on es debatien problemes relatius al món del disseny que interessen a la ciutadania. Una reivindicació de la dimensió política i social del disseny, sovint absort en una certa asèpsia.

“Xarxes d’Opinió” va iniciar el seu recorregut amb la utilització del format sonor com a eina per recollir les opinions dels entrevistats. A partir de 2013, però, el projecte va fer el salt al format audiovisual i va passar a oferir la possibilitat no només de sentir les reflexions d’aquests entrevistats, sinó també de veure’ls en acció.

El projecte aposta per utilitzar programari lliure desenvolupat en xarxes col·laboratives on diverses persones posen el codi a disposició del públic de manera desinteressada i gratuïta. És aquí on, de nou, el FAD es posiciona utilitzant programari no comercial que permet disposar de tots els avantatges de la xarxa sense subjecció a copyright i fent ús de la senzilla i eficient estructura del blog com a forma de difusió, informació i opinió.

| p. 68

DIRECCIÓ: Eva Serrats PROMOTOR: Foment de les Arts i del Disseny, FAD COL·LABORADORS: Jorge Blasco, Daniel García Andújar

| p. 69

Concepte i coordinació

El Bosc Habitat

Fomentar el debat veïnal per habitar la muntanya, 2017-2019 La Floresta és un barri de muntanya encotillat pel Parc Natural de

tegida) proposades per l’Ajuntament de Sant Cugat–, la reubica-

Collserola i per altres figures de protecció de la natura. Alhora,

ció de les unitats d’habitatge a altres solars amb menys impacte

però, és una zona habitada ben connectada amb Sant Cugat i

negatiu sobre la natura i la recerca d’altres vies d’accés.

Barcelona que cada cop rep més persones disposades a residir-hi aprofitant el seu entorn privilegiat i allunyat del trànsit i la conta-

El Consell de Barri de la Floresta va començar al 2017 un ampli

minació. Aquest fet genera una pressió sobre el veïnatge existent,

debat sobre el tema, que havia d’anar necessàriament acompanyat

que es veu substituït per l’arribada de nouvinguts capaços de fer

de l’Ajuntament, i al qual ràpidament s’hi van sumar estudiants

front a despeses més elevades pel seu habitatge. Aquest procés

i professors d’un curs d’habitatge col·lectiu de l’Escola Tècnica

de gentrificació, en estar ubicat al mig de la natura, té dinàmiques

Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) per posar una nova

pròpies i, alhora, precisa solucions específiques.

mirada sobre el repte de l’habitatge florestà.

És així com va néixer el projecte El Bosc Habitat, de la constatació

El Bosc Habitat va començar amb una passejada i un treball de

de les dificultats per fer front a la substitució del veïnat. La idea era

detecció de solars de propietat municipal, no municipals i d’equi-

abordar la problemàtica des de tres eixos: la construcció d’habi-

paments existents no municipals que poguessin transformar-se per

tatge públic –que havia portat debat anys enrere per la tipologia

tenir ús d’habitatges. Alhora, s’hi van detectar tres grans zones

(blocs de pisos) i ubicació (massa propera a la xarxa natural pro-

públiques de possible actuació.

| p. 70

DIRECCIÓ: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Foment de les Arts i del Disseny, FAD COL·LABORADORS: Jorge Blasco, Daniel García Andújar

El procés va acabat amb una reunió amb l’Ajuntament de Sant Cugat en què es van debatre les accions disposades a realitzar i les que quedaven obertes a més debat veïnal. Així mateix, es van aconseguir un seguit de compromisos, entre els quals s’incloïa la creació d’un Observatori Laboratori de l’Habitatge de la Floresta (OLHAF), que analitzés i donés resposta al creixement del barri amb una mirada important sobre l’accés a l’habitatge. Aquest projecte, vinculat al Consell de Barri, esdevé un espai propi que supera El Bosc Habitat.

| p. 71

| p. 72

02 Fitxes recull de projectes 1 Urbanisme i territori 2 Hotels 3 Habitatges col.lectius 4 Habitatges 5 Equipaments 6 Espais corporatius 7 Espais culturals i patrimonials 8 Museografia 9 Peces singulars 10 Exposicions i efímers 11 Altres formats

| p. 73

1 Urbanisme i territori Plaça de Caldes

Urbanització de la plaça de l’església i ordenació del front de Riera, Caldes de Montbui, 1994 (Primer premi concurs i projecte)

El projecte proposa la consolidació del front urbà sobre el delicat Parc Agrari, ubicant, sobre una plataforma paratífica que sura sobre el territori, part dels equipaments que necessitava el municipi amb d’altres que consolidaven l’àmbit com el centre organitzatiu del Parc.

Consulta Àvila

Consulta urbanística sobre el carrer Àvil.la,

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ajuntament de Caldes de Montbui Pressupost: 830.000€ Superfície: 2.000m2 El projecte guanya el concurs per estudiants que va organitzar l’ETSAB. Proposa una ordenació del front de Riera de Caldes incloent un balcó lineal i la recuperació del safarejos com a límit d’una pavimentació a l’entorn de l’Església, concebuda com una coberta que conté un subsòl ric en aigües termals.

Nodepol

Edifici multifuncional al Parc Agrari del Llobregat, Sant Boi, 1998 (PFC)

Barcelona, 1999 (Proposta) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero i MBM arquitectes Promotor: Ajuntament de Barcelona Pressupost: - Superfície: L’Ajuntament de Barcelona proposa una reflexió sobre l’ordenació del carrer Àvil.la, centre del futur barri 22@ i que uneix la plaça de les Glòries i el mar. La proposta es basa en definir uns criteris d’aprofitament patrimonial, de parc immobiliari

| p. 74

construït i establir uns percentatges de compensació al llarg del carrer per produir una misticitat d’usos entre l’habitatge i la producció, entre el que es manté i el que es proposa com a nou.

EGI enginyers Promotor: Ajuntament de Lleida Pressupost:Superfície:62 Ha

Macroïlles Vil.la

L’àmbit de creixement residencial es produeix en el creuament de dues directrius que desdibuixen i intensifiquen una seqüència ortogonal de grans mançanes. Per un costat, el parc lineal dissol els braços de les maçanes que ja no seran completes per relligar-los al Parc Agrícola i per l’altre, s’estipula com a unitat de promoció unitària la cantonada completa d’una cruïlla per produir continuïtats morfològiques sobreposades a les continuïtats geomètriques.

Olímpica

Estudi d’implantació estratègia urbana, Barcelona, 2002 (Estudi Previ)

Messina

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero i BCNecologia Promotor: BCNecologia. Ajuntament de Barcelona Pressupost: - Superfície: L’aplicació de la proposta de les macro illes desenvolupada per Salvador Rueda, va tenir una incipient visualització al voltant d’aquest Estudi Previ. La proposta transformava una franja entre el Parc de la Ciutadella i Diagonal Mar, on s’aplicava la proposta viaria i on s’exploraven els escenaris d’oportunitat que

Ordenació Urbanística costa nord de Messina, Itàlia, 2007 (Projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero i

MBM arquitectes Promotor: Commune di Messina Pressupost:Superfície:22 Ha

la desocupació viaria permetia.

Barri Sur-19

Pla parcial del Sector Sud-19, Lleida, 2005 (Projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero, amb

| p. 75

El creixement de la franja costanera nord de la ciutat de Messina s’ha d’endreçar i ordenar perquè admeti altres usos que el residencial de baixa intensitat existent. Un nou sistema de vials resol la precària mobilitat i fa possible recolzar un creixement entre dues components: fer bona la geometria de parcel·lació mar muntanya i intensificar el ritme de concentració d’usos, anomenats “Lidos”, espaiant-los entre ells el suficient per seguir valorant els buits agrícoles i el llarg parc dunar.

Casc Antic Lloret

Pla Especial del Casc antic de Lloret de Mar, 2008 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero amb Pep Salló arq.

jardins, urbanitzacions, institucions, escoles, universitats... En aquest sentit, la nostra proposta pretén estendre les limitacions espacials i temporals de la Porta, entenent-la com una porta metropolitana històrica que involucra línies d’infraestructura que poden cosir la ciutat transversalment des del mar fins a la muntanya.

Promotor: Ajuntament de Lloret de Mar Pressupost:Superfície:15 Ha L’eina de planejament resultant ha de permetre a l’Ajuntament de Lloret endreçar el barri vell, consolidar un nou imaginari patrimonial, consolidar els volums de coberta i identificar i recolzar la vida urbana al voltant d’uns vials concrets. El procés d’anàlisi i diagnosi es basa en un aixecament exhaustiu del Casc Antic que permet, per primer cop, cartografiar mitjançant la tecnologia de l’aixecament scan 3d, per posar en valor els elements morfològics més enllà del buit i del ple o el skyline, per introduir altres conceptes com textura, envelliment, grafies o vegetació com a part i recurs d’una nova definició.

Porta Vallvidrera

Proposta d’ordenació porta de Vallvidrera, Barcelona, 2011 (Premi concurs)

Marina Luis Correia

Projecte urbanístic i d’integració paisatgística de la marina Luis Correia, Brasil, 2012 (Avantprojecte) ARQUITECTES: Josep Salló, Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Porto Industrial Marina Luis Correia PRESSUPOST: - € SUPERFÍCIE: 826.000 m2 Es proposa una transformació d’un port que deixa, en part, de ser industrial. Es redibuixa el límit del riu en el tram urbà i just quan s’obra a la seva desembocadura portuària. El dibuix de la marina permet diferents estuaris i diferents programes cívics i de recorreguts paisatgístics en el front fluvial.

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ajuntament de Barcelona

Territori Besòs

Estudi per la reprogramació del Parc Fluvial del riu Besòs, 2012 (projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero i Leve_productora Promotor: Consorci del Parc Fluvial del Besós

Pressupost:Superfície:La Porta de Vallvidrera és l’accés a Collserola millor equipat de tots. En ell trobem tot tipus de sistemes d’accessibilitat que s’han anat sobreposant en el temps, convertint-la en la porta per antonomàsia de la ciutat amb el Parc. Els seus equipaments i sobretot les seves infraestructures es concentren en aquest punt donant una resposta privilegiada a les rondes, túnels, ferrocarrils, funicular, carreteres, escales, camins, parcs, | p. 76

Pressupost: - Superfície: - El tram final del riu Besós és una àrea de centralitat metropolitana per descobrir per la resta de la Gran Barcelona. El projecte posa en valor les qualitats existents dins el territori a través d’identificar equipaments de mèrit i traslladar-ne, a través de la instal·lació de petits quioscs que fan d’ambaixada a la llera del riu. La llera passa a tenir una seqüència de “follies” de Parc Urbà i alhora una programació temàtica que intensifica un ús, avui només lúdic, provocant un nou argument i contingut dins la llera que haurà de provocar un reconeixement d’una idea amplia de Territori.

Barcelona, 2013 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: BIMSA Pressupost.84.000€ Superfície: 3.908m2 Adequació d’un solar en desús per adequar-lo com aparcament de vehicles. El tractament de la tanca dignifica la vorera com a lloc d’estada

Microurbanització Cartellà

Projecte d’urbanització de parcel.la sense ús, Barcelona, 2013 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: BIMSA Pressupost.60.000€ Superfície: 540m2 Adequació d’un solar en desús per col·locar-hi una pista de basquet que puguin fer servir els veïns i l’escola adjacent.

Microurbanització Pare Claret Projecte d’urbanització de parcel.la sense ús, Barcelona, 2013

Microurbanització Trinitat

Projecte d’urbanització de parcel.la sense ús, | p. 77

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: BIMSA Pressupost.44.000€ Superfície: 379 m2 El projecte pretén donar continuïtat a les voreres i al arbrat dels dos carrers confluents, amb petites deformacions sinuoses on situar llocs d’estada, i generant un gran escossell triangular al mig, on es plantarà una jacaranda i una olivera.

Gorguera

Rotonda i urbanització a Ripollet, 2014 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Ripollet Pressupost: 220.000€

el paisatge i com un camí panoràmic vers el vianant. La solució funcional passa per entendre la passera com l’extensió del bulevard interior del centre comercial. La solució constructiva, necessàriament prefabricada, associa les baranes a les bigues i aquestes als pilars, que es van adaptant a les mitjanes de l’autopista, permeten un recorregut sinuós amb gran naturalitat. La proposta ordena el final inacabat de la Rambla.

Pla Director Il·luminació del Passeig de Gràcia Barcelona, 2014

Autors: ANOCHE il·luminació. Eva Serrats i Francesc Pla,

Superfície: 820 m2 Una rotonda ha de resoldre un creuament urbà. L’emplaçament és requerit d’una certa representativitat perquè està davant l’Ajuntament i alhora, està cridat a recuperar la continuïtat del camí de vianants que es fa servir per anar del Casc Antic a la zona d’equipaments, escoles, riu, passarel.la i estació de tren.

Passarel.la Xino-Xano

Passera per vianants sobre l’AP-7, Barberà del Vallés, 2014 (Premi concurs i porjecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Barberà del Vallés/AMB/Baricentro Pressupost: 1.250.000€ Recorregut: 150 ml Passera que unirà la Rambla que travessa la zona industrial de Barberà amb el Centre Comercial Baricentro creuant l’autopista per un dels llocs més complexes i amples del tram del Vallés.

La passera es concep com una porta nítida i contundent vers

col·laboradors.

Promotor: Ajuntament de Barcelona Pressupost: - Superfície: 8 Ha El nou Pla Director de la il·luminació sobre les façanes del Passeig de Gràcia és una reflexió sobre una idea urbana. La ciutat té una imatge nocturna diferent, i a voltes contradictòria, amb la seva imatge diürna si es segueix mantenint com a criteri que la il·luminació sobre les façanes nomes ha de recaure sobre els edificis patrimonials. Condició que acaba per contraposar la idea de l’edifici sobre la idea de la façana continua, la mançana i el teixit unitari, en aquest cas, de l’Eixample més exuberant.

D’aquí que la recerca ha acabat per proposar, entre d’altres atenuants, una llum de transició sobreposada a la patrimonial, que permet un acompanyament delicat. L’estudi acurat posa en valor, alhora, els nous punts de vista del Passeig, que ha recuperat tota la U urbana com espai públic fins als terrats, treballant, amb especial atenció a la vibració de les visions tangencials del pla de façana.

Passarel.la CanCan

Passera per vianants àmbit Hospital General, Sant Cugat del Vallés, 2014 (projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla | p. 78

Promotor: Ajuntament de Sant Cugat del Vallés Pressupost: 850.000€ Recorregut: 310 ml

Promotor: Ajuntament de Sant Joan Despí Pressupost: 1.050.000€ Superfície: 4.650 m2

La passera es diposita sobre un paisatge agrícola que es veu interromput per dues vies de tren, FFCC i Adif, per a connectar

La singularitat del carrer Bon Viatge demana d’una transformació que posi èmfasi en el seu caràcter cívic. La via té un traçat diferent a la resta de carrers del voltant, és continua d’extrem a extrem del municipi, ocupa el centre geomètric de la trama urbana, concentra els comerços del centre ciutat i té un referent monumental en la frontalitat de la façana de l’Església que li atorga un caràcter més de passeig que no pas de carrer.

La proposta pacifica el transit, tracta la via de mode asimètric, atent a l’activitat comercial, reforça la plantació a les cruïlles que evoquen a petites places i insisteix en una continuïtat avui aigualida.

La Besosada

Disseny d’esdeveniment en el territoi, Riu Besòs, 2017 (Projecte) dos barris, l’Hospital General i una estació entre ells. La distància i la pretesa relació paisatgística amb un magnífic entorn permeten entendre la passera com un camí, delicadament dipositat sobre una topografia canviant, que transforma la idea de connexió en una idea de passeig, oferint diferents rutes i diferents places balcó, que conviden al creuar i al romandre.

Carrer del Bon Viatge

Projecte d’urbanització, Sant Joan Despí, 2015 (Projecte)

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Consorci del Parc Fluvial del riu Besòs Pressupost: 1.062.000 € Superfície: 12ha

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Projecte per definir una festa del territori. Proposem una celebració genuïna, coproduïda amb el territori, transmunicipal, metropolitana i de gran escala. Es proposa construir la festa des dels motors de producció cultural existents, fent aflorar i posant en valor el que ja succeeix al mateix territori. Busquem una participació equilibrada de tot el territori, desdibuixant els límits municipals i reforçant les unitats barrials. Amb aquesta celebració d’escala territorial, el Besòs adquirirà també protagonisme a escala metropolitana.

C/ Ena-cent-50

| p. 79

Projecte urbanísitc sobre carretera N-150, Montcada i Reixach, 2017 (Concurs) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla amb Oriol Clos Promotor: Àrea Metropolitana de Barcelona Pressupost: Superfície: 1.4 Ha La carretera es fa carrer. Segueix el mateix eix, amb llums que dibuixen la línia al cel i una discreta rugositat a terra, puntuada per LEDs. La secció, estricta i capaç: dues vies per a cotxes i una pista bici a cada banda, segura, funcional, llegible, com a Flandes en medi urbà.

La Balconada

Projecte de reurbanització de l’àmbit de la balconada del Moll de la Fusta, Barcelona, 2019 Arquitectes: Oriol Clos, Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: BIMSA-Ajuntament de Barcelona Pressupost: 2.319.000€ Superfície: 2.320 m2 En la primera fase, objecte d’aquest Projecte Executiu de Reu-

Veïnificació del Moll de la Fusta Projecte estratègic de veïnificació, Barcelona, 2017-18 Arquitectes: Oriol Clos, Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Barcelona Pressupost: no determinat Superfície: 11.2 Ha En el marc del Pla de Barris de Raval Sud i Gòtic Sud, que té com un dels seus objectius la veïnificació dels espais públics,

rbanització de l’Espai Superior al Moll de la Fusta “La Balconada”, es plantegen 5 accions localitzades en quatre àmbits per a començar a avançar en l’objectiu d’establir condicions físiques de l’espai útils per a acollir activitats veïnals i per a fer visible l’arrencada del procés de transformació del lloc. 1. Desmuntatge i recuperació de les bigues de fusta laminada 2. L’Umbracle 3. El Pati 4. El Jardí de Medinaceli 5. La Pista de Patinets s’ha determinat la necessitat d’establir lligams forts i clars entre el teixit compacte del Gòtic Sud i els espais oberts del Moll de la Fusta, per reforçar-ne la dimensió de proximitat. Aquests espais tenen avui unes condicions ambientals poc acollidores per desenvolupar-hi activitats de lleure i estada, permanents o temporals, que contribueixin al benestar dels veïns del Gòtic Sud. Cal, doncs, fer compatible la posada al dia dels valors d’escala de ciutat, formals i funcionals, amb una visió més local per a consolidar el Moll de la Fusta com un dels grans espais oberts de Ciutat Vella. | p. 80

Port d’Aro

Projecte de reurbanització del Port, Platja d’Aro, 2019 (Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Club Nàutic Port d’Aro Pressupost: 600.000 €

Superfície: 3.450 m2 La proposta renova alguns dels aspectes importants de la imatge i la funcionalitat del Port, atenent especialment als seus usuaris —protagonistes principals de la reforma—, a reforçar la tendència d’obertura de les seves instal·lacions a la resta de visitants, a la relació amb l’entorn natural i urbà que tan el caracteritza, a treballar la seva estacionalitat i a preparar-se davant els nous reptes d’un port esportiu i d’oci del segle XXI.

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla amb Oriol Clos Promotor: Autoridad Portuaria de Cartagena Pressupost: - Superfície: 3 Ha Proposta per la transformació del front urbà de Cartagena. El projecte situa la baia natural en el centre de la ciutat, convertint-la en la plaça major. Els diferents carrers afluents a l’entorn van ritmat i pautat les diferents personalitats urbanes del llarg passeig. El projecte contempla la implantació i reactivació de diferents edificis a partir de amplificar les seves activitats.

Lido a Mola di Bari

Projecte d’urbanització de la platja i port (fase 2), Mola di Bari (Itàlia), 2020

Jardí de les Fades

Estudi Previ d’implantació d’habitatge col.lectiu a La Floresta, Sant Cugat, 2019 (Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Sant Cugat Pressupost: - Superfície: 2.500 m2 Estudi de transformació de conjunt de 10 possibles habitatges unifamiliars aïllats en una solució construcció plurifamiliar adequada a un entorn a preservar.

Parc de les Dones

Estudi d’ordenació urbanísitca entorn Parc de les Dones, Sant Cugat, 2020 (Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Sant Cugat Pressupost: - Superfície: 8.500 m2 Estudi de transformació de conjunt de 5 possibles habitatges unifamiliars aïllats en una solució plurifamiliar adequada a un entorn a preservar. Les propostes estudien l’aprofitament volumètric, l’impacte visual, l’extensió desl parcs i la frontalitat a la via del tren.

Puertas al Puerto

Proposta ordenació i reprogramació del Port, Cartagena, 2020 (Finalistes concurs) | p. 81

Arquitectes: Oriol Capdevila (MBM arqs.), Michel Sgoba, Leve projects (associats) Promotor: Ajuntament de Mola di Bari Pressupost: 3.5M € Superfície: 16.000 m2 Projecte per l’adequació de part del front marítim de Mola di Bari, incorporant platges artificials sobre la part de costa més rocallosa, obrint-se a les esculleres i provocant un passeig per les platges, avui deslligades dels espais públics. La proposta també contempla l’adequació dels vials i placetes que configuren aquest entorn marítim.

2 Hotels Hotel Nervión

Remodelació Façana, Hall i Suites, Bilbao, 19981999

Pressupost: 1.600.000€ Superfície: 2500 m2 El projecte amplia l’actual hotel Avenida en 46 noves habitacions organitzades en un nou edifici connectat. Alhora, l’ampliació és una oportunitat per endreçar el conjunt i proposar una nova imatge del conjunt que doni resposta a un indret marcat per una forta topografia i una sobre edificació. La imatge fragmentada s’inicia donant visibilitat al nivell del vestíbul, planta baixa per una banda, balcó mirador a la quarta planta, per l’altre.

Hotels Gat Xino / Gat Raval

Hostals urbans per la cadena GAT, 2006-09

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Barceló Clavel Vascohoteles PRESSUPOST: 700,000 € SUPERFÍCIE: 1,475 m2

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Gat Acomodattion PRESSUPOST: 326.000 € SUPERFÍCIE: 440 m2 Els gats son animals nocturns, sigil·losos i sibarites. El projecte

La nova façana a la Ria és l’anunci d’un Hotel remodelat. El projecte pretén amplificar les dimensions i l’oferta de l’hotel estratificant programes i integrant els missatges a la façana.

L’accés és el seu primer sòcol que s’obre a l’exterior fent seus els programes públics. Els àtics s’enretiren per a adequar les alçades a les façanes veïnes. Les suites que les ocupen s’orienten ”mirant de reüll” el nou Bilbao en transformació.

Hotel Avenida

Ampliació d’hotel, Bilbao, 2000-2004

neix de la voluntat d’actualitzar les velles pensions del barri xinés per transformar-les en un hostal urbà. Els serveis es reconfiguren al voltant d’un viatger jove i cosmopolita que valora el confort i el descans però que ha optat per viure en el cor de Ciutat Vella, entre teulades, entre veïns.

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Inmobiliaria Atucha S.A

Hotel GAT Tànger | p. 82

Reforma integral i ampliació per a hotel, Tànger, 2007 (Projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Clavel Hoteles Pressupost: 1.259.200€ Superfície: 1300 m2

Hotel GAT Point Charlie Reforma integral, Berlin, 2007-2010

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Clavel Hoteles Pressupost: 4.220.000€

El projecte planteja una idea d’ampliació que permeti la conservació de la idea de Villa, tan propi del barri dels espanyols de la zona portuària de Tànger. La necessària ampliació és construeix com un teló de fons, arabescs i textures cal·ligràfiques, que

Superfície: 4.990 m2

amaguen i endrecen les fortes mitgeres sobrevingudes al voltant de la parcel.la.

Hotel GAT Rocio

Reforma integral i ampliació, Lisboa, 20072009 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Clavel Hoteles Pressupost: 2.250.000€ Superfície: 2.072 m2

El projecte es basa en la rehabilitació d’un edifici de post guerra prefabricat de formigó, per ubicar-hi un hotel. Les noves façanes tracten d’escalar el volum i d’incorporar-lo en el ritme i secció continua de les edificacions contigües.

Hotel Gran Via Hospitalet

Hotel de nova planta, l’Hospitalet de Llobregat, 2017 (en tràmit) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Privat

La operació es composa d’una rehabilitació integral d’un edifici d’habitatges i de la construcció d’una ampliació sobre la parcel. la adjacent per un hotel. Entre les dues reformes es fa néixer una terrassa compartida que es convertirà en el centre de la vida social.

Pressupost: 4.781.000€ Superfície: 2.200 m2 El nou Hotel serà un fragment important de la nova façana de L’Hospitalet. La seva singular ubicació el farà panoràmic des de la Plaça Europa i des dels vials de la Gran Via. El seu volum, des d’aquesta confrontació, formarà part d’un paisatge clarament liderat pels edificis aïllats, alts i singulars. I, a la vegada, com a parcel·la encara lligada a la ciutat densa, i pertanyent a una darrera seqüència de parcel·les entre mitgeres, també ha de | p. 83

3 Habitatges col·lectius Lull

Edifici d’habitatges al Fòrum, Barcelona, 20002009

2002-2006 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Vilamur 89 S.L. Pressupost: 900.000€ Superfície: 1465 m2 El projecte contempla la construcció de vuit habitatges i un local comercial en una parcel·la de 500m2 en mig del casc antic del barri barcelonès de Les Corts. L’edifici resol la combinació de tipologies que obliguen la diferent relació amb l’exterior urbà i l’interior enjardinat, fent explícit en la seva solució, una certa idea de comunitat obreta al carrer.

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Patronat Municipal de l’Habitatge Pressupost: 1.800.000€ Superfície: 2100 m2 El projecte dóna continuïtat a la recerca del Projecte Final de Carrera d’en Francesc Pla desenvolupant una tipologia d’habitatge passant, buit, que fa bona la vida a l’aire lliure gràcies a un ample passera que fa les feines de terrassa i accés. La solució passant permet una organització en franges que simplifica la construcció i els serveis de l’edifici.

Anglesola

Edifici d’habitatge plurifamiliar, Barcelona,

Edifici Tiana

Reforma espais comuns, Barcelona, 2009 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Patronat Municipal de l’Habitatge Pressupost: 337.865€ Superfície: 1.530 m2 Projecte de millora dels àmbits comunitaris interiors i exteriors de l’edifici d’habitatges de MBM arquitectes

| p. 84

Edifici Waldés

Proposta edifici multifuncional al 22@, Barcelona, 2010 (Projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: privat Pressupost: 4.700.000€ Superfície: 16.650 m2 Un nou edifici de format industrial es sobreposa a una nau existent. La proposta del bloc superior conté la part residencial mentre que la inferior va destinada a usos col·lectius i comuns.

El bloc es resol en franges estructurants, ideades com una partitura, que permeten una definició de casa progressiva i

segregada.

Pis Zero

Refugi temporal de baixa exigencia per persones sense llar, Barcelona, 2015-16 Arquitectes: Eva Serrats, Francesc Pla, Ariadna Mas i Daniel Cif Promotor: Arrels Fundació Pressupost: 30.000€ Superfície: 87 m2 Pis Zero és una prova pilot d’habitatge temporal de baixa exigència per a persones sense llar que proposa una fórmula alternativa per garantir l’accés a l’habitatge. Es reforma un habitatge convencional per transformar-lo en un “pis de carrer” que ofereix la possibilitat de passar-hi la nit a persones que dormen al ras. Va destinat a persones que fracassen en altres formats de pernoctació per rebuig o impossibilitat d’adaptar-se a algunes normes de conducta i de convivència que sovint es demanen.

Casa dels Mestres

Proposta d’edifici per una nova masoveria urbana, La Floresta, 2014 (Projecte)

| p. 85

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Leve Projects Pressupost. Superfície: 812 m2 El projecte té l’origen en l’activisme de barri. Les cases dels

mestres abandonades es reconfiguren per transformar-se en un assaig de masoveria urbana. On el projecte residencial es concep com un equipament de barri que fa possible l’intercanvi d’habitatge per un projecte de manteniment i gestió de l’equipament social i esportiu on s’implanta. La proposta estudia escenaris de convivència comunitària i variacions en les distribucions interiors, per usuaris canviants.

Llar Pere Barnés

Reforma interior integral de residencia, Barcelona, 2015-20 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Arrels Fundació Pressupost: 422.000€ Superfície: 560 m2 La Llar és una equipament relativament modern i en ús que gestiona Arrels Fundació. La seva intensa activitat ha fet que el grau de coneixement sobre l’estat de l’edifici, mancances i patologies, i les necessitats que avui es demanden, sigui l’adequat per dur a terme una posada al dia. La reforma que es proposa manté la totalitat dels sistemes d’instal·lacions, fins hi tot manté els àmbits d’evacuació, i es centre en una redistribució interior, per tot l’immoble, d’alguns dels seus àmbits.

4 Habitatges Pis al Gòtic

Reforma interior de Principal, Barcelona, 1997

SUPERFÍCIE: 210 m2 La casa es situa en un dels pocs reductes verds que queden del construït front marítim de Sant Carles. L’objectiu principal de la proposta és el de conservar el caràcter del lloc col·locant la casa fent ziga-zaga al voltant dels grans pins que ocupen el solar. La planta baixa es resol oberta al jardí i la planta pis, es desconnecta de la inferior per convertir-se en el reducte de la intimitat.

M3

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: privat Pressupost: 6.000€ Superfície: 80 m2 Reforma interior d’un pis al barri Gòtic per organitzar-lo al voltant d’un pati i d’un concepte de casa que faci prevaldre els usos i no les habitacions.

El Maset

Habitatge Unifamiliar, Sant Carles de la Ràpita, 1999

Loft al Poblenou, Barcelona, 1999-2000 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: privat Pressupost: 150.000,00€ Superfície: 70 m2 És un lloc per un atípic consumidor d’elegància, cultura i classe. El projecte inventa un interior, resolt sense cap porta, on es deixa tot el protagonisme a una escala i els seus replans (habitacions) que es comporten com a diferents balcons que concorren dins el gran buit.

Àtic al Palau Güell

Reforma interior d’habitatge a Barcelona, 2000

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Privat PRESSUPOST: 210.500 €

| p. 86

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Família Cid-Cerdà Pressupost. 215.000€ Superfície: 120 m2 La reforma d’un àtic davant del Palau Güell suggereix una solu-

que s’acaba convertint en l’únic element organitzador de l’interior.

Jardí Horta

Adeqüació exteriors habitatge, Barcelona, 2001

ció per la distribució interior avocada a la terrassa panoràmica.

L’interior es resol amb únic moble lineal, que alhora que separa el més íntim de lo públic de la casa, acompanya els recorreguts cap el finestral panoràmic.

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: privat Pressupost.123.000€ Superfície: 50m2 Projecte de plataforma per a pàrquing al jardí d’una casa unifamiliar en el barri d’Horta de Barcelona. Amb la intenció de no destruir l’atmosfera del jardí original, col·locant una plataforma de formigó que, semitancada amb una gelosia de fusta, servís tant per a resguardar els vehicles com per a altres usos més lúdics del habitatge.

Loft rural

Rehabilitació habitatge a l’Estany, Barcelona, 2001 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Família Cid Pressupost.123.000€ Superfície: 110m2 Petita reforma i ampliació d’una borda antiga entre mitgeres per convertir-la en un habitatge familiar. El solar venç un gran desnivell. La casa tindrà el pati al segon nivell. El projecte mira de resoldre el lligam carrer pati posterior col·locant una escala

El Vagó de la Marta Reforma interior, Barcelona, 2005

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: privat Pressupost: 40.000€ Superfície: 40 m² El petit apartament es resol dins un espai mínim en forma de vagó. La disposició de les peces permet la utilització de tots els metres cúbics en simultaneïtat amb independència de l’ús | p. 87

Pressupost: Superfície: 210m2 La construcció en aquest paratge és compromesa. Neix de donar continuïtat a les bancades de pedra seca que van conformant els petits marges, un altre dia agrícoles. La casa es produeix en la proximitat d’algun d’ells proposant una distribució lineal entre murs.

Gaüses

Habitatge unifamiliar, Alt Empordà, 2005-07 concret d’una part del pis.

Casa Pijoan

Habitatge a Vallvidrera, Barcelona, 2001-2012

Arquitecte: Francesc Pla i Eva Serrats Promotor: Privat Pressupost: 225.000€ Superfície: 240 m2

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Família Pijoan Pressupost. 450.000€ Superfície: 180m2 El projecte resol el problema de la pendent organitzant el

projecte al voltant d’una escala que es converteix en l’element distribuïdor de l’interior. La coberta acompanya la pendent des de l’entrada superior fins al jardí. Una desocupació a la cantonada de les vistes permet un pati per la piscina i perquè s’hi evoqui tota la vida domèstica.

Casa Bohigas

Habitatge unifamiliar, Cadaqués, 2002 (Projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Família Bohigas

La proposta neix de la voluntat de construir una casa al voltant d’un pati i de domesticar la mitgera construïda veïna, incorporant-la en el gest de les cobertes pròpies.

Casa Dipòsit

Rehabilitació i ampliació habitatge unifamiliar, La Floresta, 2008 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: privat Pressupost: 165.000€ Superfície: 120 m2 Reforma múltiple de construccions existents segregades i desconnectades per formar un habitatge únic. La casa es el resultat d’una concatenació de tipologies construïdes, dels espais interiors que ofereixen, dels diferents nivells existents, de la relació que van establint amb l’exterior per acabar fabricant una casa continua, sense portes, formada de la suma dels usos que els àmbits resultants va suggerint.

| p. 88

Promotor: privat Pressupost: 18.000,00€ Superfície: 50 m2 Reforma i restauració de cabanes de pedra aïllades com a refugi per el propietari de les vinyes que les rodegen. La cabana volta s’adapta com a cuina i menjador i l’altre com a dormitori i lloc d’estar. Enmig, una pèrgola que les lliga i fa possible les tardes d’estiu. La construcció es totalment respectuosa amb l’existent, amb el fet patrimonial i cent per cent autònoma energèticament parlant.

Casa Terribas-Cutillas Reforma i ampliació habitatge unifamiliar, Bellaterra, 2008-09

Àtic a Tànger

Reforma pis a Tànger, Marroc, 2010 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: privat Pressupost: 14.000€ Superfície: 70 m2 La reforma d’un àtic a la ciutat de Tànger com a refugi d’un viatger barceloní ha consistit en la tria de mobiliari d’autor que va viatjar des d’Europa i una estratègia pictòrica que va anar creant fons escenogràfics combinant una paleta marroquí.

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: família Terribas-Cutillas Pressupost: 450.000€ Superfície: 350 m2 Reforma múltiple de construccions existents segregades i desconnectades per formar un habitatge únic per una família amb diferents discapacitats. L’habitatge es dibuixa des de la superfície continua transitable i des de la cota de la cadira de rodes.

Casa de pedra

Rehabiliatació cabana de pedra a Nàlec, Vallbona de les Monges, 2010 Arquitecte: Francesc Pla

| p. 89

Filibertu Les Planes

Habitatge de fusta, les Planes, 2014 (Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: privat Pressupost: 150.000€ Superfície: 150 m2

parcel.la a partir d’aquest primer gest. La casa es construeix i es revesteix de fusta.

Loft urbà

Reforma interior al Putxet, Barcelona, 2017 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: família Serrahima Pressupost: 32.000€ Superfície: 45 m2

Habitatge unifamiliar construït segons el sistema de pòrtics tipus philibertu, on l’estructura i l’envolvent són la mateixa solució. L’espai interior que s’obté permet una solució neta i compacte cap a l’exterior i d’espai únic dins l’interior. Casa passiva i completament prefabricada que permet un cost i un temps d’execució sorprenents, sense la renuncia a una personalització a l’usuari al lloc.

Casa Gladiol

Habitatge unifamiliar, La Floresta, 2016-18 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: privat Pressupost: 250.000€ Superfície: 170 m2 L’habitatge es construeix a partir de la conservació dels arbres de la parcel.la. La geometria resultant ajuda a anar situant els espais domèstics al voltant de les visuals i les sortides a la

Adequació d’un antic magatzem en un petit espai habitacional.

El projecte estableix les variacions d’intimitat i us a partir de manipular el nivell del paviment, tarima, establint diferents relacions amb el gran finestral panoràmic corregut.

Casa Cusidó

Rehabilitació habitatge unifamiliar, Matadepera, 2019-2020 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Privat Pressupost: 170.000€ Superfície: 150 m2 La casa es redistribueix. La intervenció que l’acompanya protegeix amb viseres i un nou revestiment tamisat que permet la

| p. 90

gestió tèrmica i lumínica sense necessitat de cap altre aportació.

Casa Mimosa

Habitatge unifamiliar, Cabrils, 2018 (en construcció) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Privat Pressupost: 190.000€ Superfície: 140 m2 La casa és compacte. Un volum únic que proposa les seves obertures principals en una sola façana, la de ponent que és, a

més, la de les vistes. La planta superior es perllonga en forma de balcó corregut, solució que ofereix un ràfec d’ombra a les habitacions del pis de sota. En canvi, la planta inferior té una franja contra la pendent del terreny, destinada als banys, les escales i a la sala tècnica.

| p. 91

5 Equipaments Nau estació del Nord

Nau per al manteniment d’autocars, Barcelona, 1999-2001 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: SMASSA. Estació del Nord. Alsa Pressupost: 350.000 € Superfície: 510 m2

zant el complex programa funcional.

CRL Molins

Nau de Recursos Logístics, Molins de Rei, 2004 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ajuntament de Molins de Rei Pressupost: 130.000€ Superfície: 700 m2 La nau es compromet volumètricament amb el traspàs d’una carrer d’habitatges a un carrer de grans equipaments. Pren

La nau es situa en l’extrem del pati de maniobra de l’estació d’autobusos, oferint una façana de portons rematada per una coberta corbada que insinua el porxo de l’estació de carburants exterior i s’identifica amb la silueta del pont adjacent. Alhora, el conjunt s’agafa a les mitgeres exposades de l’edifici d’habitatges d’on es prenen prestades les mides i les directrius geomètriques de la resta de la secció.

Ciutat Judicial

Proposta per a la nova seu, Hospitalet de Llobregat, 2002 (Concurs)

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero i MBM, Beth Galí i Roldan-Berengué Promotor: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya.

Pressupost:197.446.022€ Superfície:11.296 m2 Una ciutat dins de la gran ciutat. L’estructura volumètrica reconeix i emfatitza el teixit urbà que l’envolta, redibuixant una trama, ara accentuada per les diferents torres que van organit| p. 92

la silueta de les darreres cases adossades i la transforma amb una nau plana que suggereix la topografia existent. La tria del material de façana neix d’entendre el magatzem, els tallers i les oficines, com un aparador “insinuat”.

La Ferradura

Pavelló Raval

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ajuntament de Corbera de Llobregat Pressupost: 5.530.000€ Superfície: 8.700 m2

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Pressupost: 850.000€ Superfície: 2.700 m2

Edifici Polifuncional, Corbera de Llobregat, 2007 (Concurs i projecte)

El programa funcional d’unes piscines municipals i un aparcament es resol en línia. Solució tipològica que permet endreçar els dos conjunts en una única decisió, quasi paisatgística.

L’edifici es concep com un mur de contenció, que abraça un camp de futbol existent, i que ofereix una coberta mirador que

Rehabiliatció d’equipament esportiu, Santa Coloma de Gramanet, 2008 (Projecte)

El projecte del nou pavelló s’integra a l’interior d’un pati d’illa, prèviament equipat amb un gimnàs i piscina, completant un programa d’activitats per la comunitat. La nova volumetria s’adapta a la topografia oferint la coberta com a plaça.

la proposta dibuixa com un parc.

Casa Cultura

Edifici Polivalent, Corbera de Llobregat, 2008 (Concurs i projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ajuntament de Corbera de Llobregat Pressupost: 5.400.000€ Superfície: 5.600 m2 A través d’un dens programa funcional que engloba, auditori, sales municipals, aparcament i plaça pública, es construeix un gran balcó urbà que resol la imatge interrompuda de les mitgeres existents i s’ofereix com a punt d’inflexió d’aquest paisatge de façanes penjades tan singular.

Softbol Sant Boi

Equipament esportiu, Sant Boi de Llobregat, 2009 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Pressupost: 1.700.000€ Superfície: 8.650 m2 El projecte tria l’emplaçament dins el solar de manera que la nova ubicació de l’edifici de serveis i de les grades que el cobreixen pugui integrar-se dins el complex esportiu i concloure el recinte amb una idea paisatgística.

| p. 93

Castro

Nova Seu del CESIC, 2010 (Concurs) ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

PROMOTOR: Instituto de Ciencias del Patrimonio, CSIC (Santiago de Compostela) PRESSUPOST: (concurs) SUPERFÍCIE: 7.894 m2

gairebé quinze mil metres quadrats, els treballs de rehabilitació en general estan sotmesos sempre a altres particularitats que tot ho tamisen. Com tampoc ens hem sotmès a una mirada estrictament constructiva, ja que les facilitats d’un solar buit on operar son intractables. I tampoc una mirada únicament ecològica, perquè de totes les opcions sostenibles, és ben evident que la més sensata de totes passaria per doblar el torn laboral a la flamant Ciutat Judicial recentment inaugurada i ens estalviaríem tots plegats la despesa i la producció d’aquest i altres nous edificis judicials.

El cercle és una geometria recurrent de l’arqueologia gallega, d’ella es deriva la relació còncava de contenció i qualitat d’un programa comunitari, i el seu revers, la convexitat com a protecció i domini d’un paisatge topogràfic característic.

Companys

Seu Judicial a l’avinguda Lluís Companys, 2010 (Concurs) ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

Amb MBM arquitectes i Beth Galí PROMOTOR: Generalitat de Catalunya

Projeto AC-AE

Edifici d’oficines a Cidade de Teresina-Brasil , 2011 (Avantprojecte) ARQUITECTES: Josep Salló, Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: AC-AE Escritorios PRESSUPOST: 25.000.000 € SUPERFÍCIE: 12.895 m2 L’edifici s’organitza com una torre de balcons. La distribució en creu permet una organització adequada al viver d’empreses que es pretén i, alhora, permet una gestió ambiental i de confort espacial optima. El basament, desenvolupat en diversos nivells, es vincula a les directrius i transits del parc que l’envolta.

PRESSUPOST: 86.089.000 € SUPERFÍCIE: 42.293 m2 Des del principi la nostra intenció ha estat conservar l’edifici existent. No ens hi ha empès una mirada historicista, que mai hagués estat favorable pel poc interès arquitectònic que desperta, ni per la dubtosa memòria del Règim que per alguns encara evoca. Tampoc ens hi ha empès una estricta lectura econòmica, perquè més enllà de l’evident d’estalvi que suposa conservar

Estaçao Frei Serafim

Edifici d’oficines a Cidade de Teresina-Brasil , 2011 (Avantprojecte) ARQUITECTES: Josep Salló, Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero. Amb Barcelona Regional PROMOTOR: Companhia Metropolitana de Trasportes Públicos de Teresina | p. 94

PRESSUPOST: SUPERFÍCIE: Estudi d’implantació de la xarxa de tramvies a la ciutat seguint

el model, i la estructura tècnica, de l’exemple de Barcelona. La proposta contempla un avantprojecte sobre la estació intercanviador central, basada en permetre el flux de tots els transports i els transits de vianants i viatgers en el sentit transversal, obrintse al parc.

Estació de Rodalies

Estació de Sant Andreu Comptal, Barcelona, 2012 (Projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: BSAV+Adif Pressupost: 6.700.000€ Superfície: 11.650 m2

Superfície: 1.100 m2 La proposta és el complement a l’estudi que recull la aportació de suggeriments sobre la proposta arquitectònica recollida en l’Estudi de Viabilitat del Nou Mercat Municipal i en la Modificació puntual del PGM a l’Illa del Mercat Municipal de Palleja a petició de la Direcció de serveis de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es proposa un nou i únic volum superior que recull els Equipaments descrits en la proposta anterior i que té com a punt de partença l’èmfasi sobre l’eix o passatge interior que organitza l’edifici (mercat-supermercat).

Vestidors a Lloreda

Ampliació vestidors existents, Badalona, 2013 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Àrea Metropolitana de Barcelona Pressupost: 78.000€ Superfície: 350 m2

La nova estació de Sant Andreu Comtal ha de resoldre el desgraciat desnivell que quedarà després de la consolidació de la nova caixa de formigó per tapar les vies i que donarà peu al parc lineal de coberta. La nova estació és alhora una façana, una manera de resoldre el desnivell, una porta al parc i una construcció lleugera, tipus umbracle, que permet ubicar l’entrada a les vies inferiors i usos oberts al nou parc.

Nou Mercat Pallejà

Assessorament urbanistic, Pallejà, 2012 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Àrea Metropolitana de Barcelona Pressupost:| p. 95

Es concreta a través de mòduls prefabricats disposats en una franja paral·lela a la pista per dotar de vestidors i una nova sala d’instal·lacions que doni subministrament a la totalitat de l’equipament (nou i vell), així com allotjar una sala de reunions per al club.

Piscines Can Millars

Reforma integral i ampliació piscina municipal, Cornellà de Llobregat, 2016

les persones sense sostre. El projecte consisteix en l’adequació d’un antic taller de fabricació de banderes de Ciutat Vella per convertir-lo en la nova seu d’aquesta escola taller.

Escola Voramar

Reforma aulari, accés i pati, Poble Nou, 2017 (Concurs)

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla amb AiA arquitectes Promotor: AMB i Ajuntament de Cornellà de Llobregat Pressupost: 2.010.000 € Superfície: 4.040 m2 La transformació més important de la remodelació i ampliació de la piscina coberta municipal de Can Millars parteix de traslladar el seu accés principal a la planta superior. Aquesta important decisió implica l’organització d’una nova relació de l’edifici amb el seu entorn. Una modificació que ha de permetre els accessos, els àmbits d’aparcament i estacionament d’autocars i el solàrium exterior pels abonats, però, sobretot, una millora global de l’aspecte de l’edifici.

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: privat Pressupost: 750.000€ Superfície: 170 m2 No es dissenya cap distribució, tot el que hi ha és un recorregut.

En planta baixa, els espais comuns d’entrada i de vestíbul es conceben com l’extensió natural del passatge a l’interior de la parcel·la. Aquesta nova franja permet organitzar un espai ampli de vestíbul vinculat amb els patis, el propi i el de grans.

Poliesportiu La Sínia

Reforma de Poliesportiu, Molins de Rei, 2019 (Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Molins de Rei Pressupost: 750.000€ Superfície: 500 m2 Es planteja la instal·lació d’una graderia volada que ha de permetre l’aforament i mantenir el vincle pista interior amb el pati exterior de l’escola.

La Troballa

Reforma interior per Espai Ocupacional, Barcelona, 2016-18 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Arrels Fundació Pressupost: 465.000€ Superfície: 750 m2 L’Escola Taller “La Troballa” forma part d’una proposta estratègica global per millorar les condicions de les diverses instal·lacions d’Arrels Fundació en la seva tasca per atendre

| p. 96

El Poblet

Concurs per una nova escola, La Pobla Llarga, 2018 (Concurs) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Generalitat Valenciana Pressupost. 3.705.000€ Superfície: 2.408 m2 Des del principi la intenció ha estat que l’escola formi part del Poble (La Pobla Llarga). Que els infants identifiquin la seva segona llar com a part del seu paisatge. Per això s’ha projectat un edifici format per casetes, com una extensió natural de la seva trama urbana, de la seva tipologia edificatòria, de les seves proporcions, dels seus trets. Alhora, s’ha lligat la seva organització interior a la continuïtat dels seus carrerons, a l’acompanyament dels seus materials, textures, acabats, vegetació... A una forma de fer.

| p. 97

6 Espais Corporatius Botiga Olnet

Reforma interior botiga, Barcelona, 2000

Barcelona, 2002 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Gat Acommodation Pressupost: 150.000€ Superfície: 130 m² Oficines per una cadena hotelera dins un espai industrial. El programa interior es resol com un recorregut per entre espais de reunió, treball i direcció, fabricant una sort de llibreria arxiu visitable, que té com a màxima expressió una despatx de direcció-teatre, flotant enmig de l’espai i que fa de fals sostre a la sala de reunions.

Botiga Thyssen Madrid Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Olnet Showroom Pressupost: 225.000,00€ Superfície: 230 m2

Reforma interior al Museo Thyssen, Madrid, 2004

Una botiga de venda d’articles per la purificació d’aire condicionat concebuda com un interior de conducte on la mateixa porta, giratòria, fa de l’aparador un hèlix.

M1. Oficines GAT

Reforma interior oficines al Poblenou,

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Fundación Coleción Museo Thyssen-Bornemisza Pressupost: 65.000€ Superfície: 360 m2 La primera decisió és una nova ubicació visible des del carrer i des del jardí d’entrada. A la vegada, la botiga forma part del recorregut de la darrera sala propiciant un trànsit natural de les estances a la tenda. Aquesta dependència es veu emfatitzada amb la organització interior de l’espai, ritmat per estances, separades per murs gruixuts, plens de llum i d’objectes. Finalment, la botiga fa un esforç per separar llibres de complements en un mateix espai.

Espai Loewe | p. 98

Una seu de partit polític és un interior que resol unes oficines internes i una sala gran pública. La manera d’organitzar-les neix d’introduir el passatge exterior i deixar que el recorregut d’accés fragmenti l’interior en petits barris, a voltes, autònoms.

Aquest barris corresponent a les diferents àrees organitzatives.

L’expressió interior de les oficines s’apropen al món fabril, mentre que la sala gran, fa bona la rehabilitació de l’antic lluernari de l’atri de la Banca Arnús.

Seu Social, Madrid, 2004 (Projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Loewe SA Pressupost: 450.000€ Superfície: 280 m2 El projecte transforma la primera de les botigues de la marca de Luxe, situada a la gran Via madrilenya, en un espai social. La proposta petrifica la botiga actual, convertint-la en un suport històric des d’on anar operant sobre l’espai per ubicar-hi espais de trobada i exposició

Vestíbul Departament de Justícia

Reforma vestibul, Barcelona, 2008 (Projecte)

Seu ICV

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya Pressupost: 20.000,00€ Superfície: 400 m2

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Iniciativa per Catalunya-Verds Pressupost: 2.400.000€ Superfície: 1100 m2

La Consellera volia dinamitzar el vestíbul i desempallegar-lo del seu aire rònec. La proposta es va sintetitzar en un fals sostre únic, que evidenciava el seu format direccional, que alhora era una làmpada, que contenia un directori i que feia explícita la seva lleugeresa sobreafegida dins un edifici patrimonial.

Reforma interior Seu d’Iniciativa per Catalunya Verds, Barcelona, 2006-2009

Oficines CX

Nova imatge interior i implantació a la xarxa d’oficines de CX al territori, 2011

| p. 99

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Catalunya Caixa Pressupost: - Superfície: -

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Museo Thyssen-Bornemisza Pressupost: 600.000€ Superfície: 1.500 m2

La nova imatge de Catalunya Caixa demana d’una intervenció a escala, de ràpida implantació, sobre un patrimoni construït molt divers. La reforma, més semblant a una acció, proposa una estratègia lleugera que comença per la descomposició de la marca en capses de llum combinables segons els frontals

Finalment el Museu decideix ocupar parcialment el seu jardí d’entrada i transformar-lo en un lloc d’estada. La proposta utilitza la idea d’umbracle per fabricar un interior protegit que alhora es pugui integrar dins la imatge general del museu.

Ham Session

Segon premi concurs Museo del Jamón, 2013 (Concurs) a reformar i que marquen una cota que permet traslladar-les també a l’interior i un nou paviment que aglutini, per intens, la resta de mobiliari existent.

Façana NyN

Reforma de façana edifici d’oficines a l’Eixample, 2012 (Concurs) ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

Amb Eva Serrats PROMOTOR: Nuñez y Navarro Oficines PRESSUPOST: SUPERFÍCIE: 320 m2 La proposta dibuixa les continuïtats del forjats veïns i les fa desencaixar-se, subtilment, per qualificar els canvis en els programes interiors, reproduint la seqüencia, basament, principal i cos de la construcció tradicional noucentista. El parament es recobreix amb una fina malla protectora, que alhora es va replegant segons l’activitat interior, i tamisa tota l’estructura.

Terrassa Thyssen Madrid

Nova Cafeteria al Jardí, Madrid, 2014 | p. 100

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

Amb Eva Serrats PROMOTOR: Enrique Tomás PRESSUPOST: 1.402.000 € SUPERFÍCIE: 2,121 m2 El museu es planteja com un recorregut descendent per l’interior de l’edifici, on a cada etapa-nivell, es desplega una part del procés d’elaboració del producte fins al nivell inferior-sortida, on hi ha un espai de restauració i botiga. La secció del museu es fa coincident amb el guió de continguts.

Oficines GAT David

Reforma a l’edifici David, Barcelona, 2017

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Gat Acommodation Pressupost: 120.000€ Superfície: 300 m2

Arquitectes: Eva Serrtas i Francesc Pla Promotor: Hub Barcelona Pressupost: - Superfície: 500 m2

Proposta d’adequació d’un local dins l’edifici David per ubicar-hi les oficines d’una companyia hotelera. El projecte situa en el perímetre els espais tancables i reserva un espai central, pel treball en equip, que culmina en un àmbit d’estada, quasi exterior.

La proposta pretenia fer compatible l’excepcionalitat del programa, l’emplaçament concret i l’usuari a través d’un tipologia genuïna que fos l’expressió d’una manera de treballar i de viure la relació amb la ciutat. Per això l’aposta de la galeria correguda, com a lloc on compartir, on esperar, on reposar, on mirar i on ser vist. Una galeria a sud concebuda com a espai de gran qualitat, com a filtre de llum i com a filtre de relació i d’intimitat en el treball individualitzat.

Agència de Residus de Catalunya

Reforma interior de 4 plantes de l’edifici ARC, Barcelona, 2016-2017 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla i Joan Sabaté Promotor: Patronat Municipal de l’Habitatge Pressupost: 300.000€ Superfície: 2500 m2 Modificació de la distribució de llocs de treball de la seu de l’Agencia de Residus de Catalunya, en base al nou organigrama funcional. Aquesta modificació afecta les plantes baixa, primera, segona i tercera de l’edifici del carrer Doctor Roux 80, de Barcelona.

Landing empresarial

Reforma interior edifici HUB, Barcelona, 2015 (concurs)

Santa Rita Experience

Interiorisme cuina/restaurant, Barcelona, 2017 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Santa Rita Expirience Pressupost: 120.000€ Superfície: 70 m2 Col·locar a peu de carrer un dels millors menestrals de la cuina que coneixem, deixar veure el seu dia a dia, amb les seves olles i tomàquets, manegant els seus productes i utensilis mentre composa, afable, obert a les converses, àvid de ser un veí més, ens ha semblat, no només un repte, sinó una obligació. Que un dels cuiners més interessants de la ciutat –no una estrella rutilant i creguda de l’Olimp Michelin, sinó un cuiner senzill dels que fa poesia amb les pells de les verdures que els altres llencen– vulgui fer barri ens sembla una benedicció.

Oficines LAMP

Reforma oficines corporatives, Terrassa, 2020 (Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Lamp Lighting Pressupost: 680.000€ Superfície: 1.500 m2 Reforma de les oficines a la fàbrica de components per la il·luminació i disseny d’instal·lacions enfocada a desplegar un nou organigrama basat en el treball en equip i la interacció amb els dissenyadors i la divulgació. | p. 101

7 Espais culturals i patrimoni Espai Vidre

Reforma interior de galeria, Barcelona, 1997

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla, Iñaki Baquero, Manuel Baquero i Robert Brufau Promotor: Museo Thyssen-Bornemisza Pressupost: 12.200.000,00€ Superfície: 9.000 m2 L’ampliació del museu es fa sobre el solar adjacent que tanca el jardí. Del nou solar es conserva una part dels edificis existents, on s’ubiquen els serveis del museu, i s’edifica de nou un altra part on es fa possible la continuïtat interior, fins hi tot tipològica, que garanteix la continuïtat de la visita d’un edifici a l’altre.

Entre bastidores

Seu de la Fundació Garcia Lorca, Granada, 2004 (Concurs) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Centre del Vidre de Barcelona Pressupost: 15.000€ Superfície: 300 m2 El projecte resol una petita galeria on exposar i vendre objectes artístics realitzats en vidre, ja sigui per els alumnes de l’Escola del Vidre o per artistes artesans, a través de la idea de passatge.

Un passatge que separa els dos usos a través de dos sistemes i de dos materials: la fusta i el formigó.

Ampliació Thyssen Madrid

Ampliació del Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid,1999-2004

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Fundación Garcia Lorca PRESSUPOST: (concurs) SUPERFÍCIE: 2.750 m2 Projecte pretén convertir la ciutat en l’escenari i la fundació en una biblioteca sobre una finestra. L’edifici comença continuant lla llarga façana de balcons de la plaça per fabricar el més gran dels balcons: la boca de l’escenari. El pati de butaques s’obra sobre l’espai urbà i es deixa cobrir per una biblioteca que fa de coberta del conjunt.

“Octubre”

Centre Cultural, València, 2006 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Acció Cultural del País Valencià | p. 102

Pressupost: 1.900.000€ Superfície: 3010 m2 Des del principi la nostra intenció ha estat la definició del Centre de Cultura Contemporània com un espai únic i obert. El projecte ha volgut fer compatibles la diversitat i simultaneïtat d’activitats amb la percepció i organització del Centre com únic espai comú al voltant del seu pati interior. La planta baixa es resol com a passant i s’hi emplacen els usos més comuns, com la llibreria o la cafeteria, mentre que a la resta de plantes, les aules i les oficines comparteixen distribució al voltant del balcó corregut.

El Molino

Reforma integral café teatre, Barcelona, 20022010 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ociopuro S:L Pressupost: 4.710.000€ Superfície: 3200 m2 La necessària rehabilitació de l’ antic local de varietès barcelonès permet replantejar la volumetria de la parcel·la, introduint nous programes complementaris al de sala d’espectacles original, que conserva secció i planta. Alhora, la nova volume-

| p. 103

tria pren consciència urbana i s’ofereix a la plaça i a l’avinguda a través d’un nou teló de fons. Un teló que embolica la nova volumetria, que també és finestra del gran lluerna interior i pantalla de comunicació a escala urbana.

Trajecte

Museu de la Immigració, Sant Adrià del Besòs, 2007 (Concurs) ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

Amb Eva Serrats PROMOTOR: Museu de la Immigració PRESSUPOST: (concurs) SUPERFÍCIE: 750 m2

La proposta pretén implicar totes les parts del Museu en un sol trajecte, mirant que discurs i edifici, contingut i espai, s’aprofitin l’un de l’altre fins a crear una singular dependència. Així, l’inici d’aquest viatge, d’aquesta...migració, coincideix amb l’inici de la visita. Des de bon començament l’orde dels espais i la narració et mostren una seqüència que no es perd fins acabar.

Monestir com a botiga i mostrador d’informació del Complex Cultural del Monestir.

Thyssen Sant Feliu

Equipament cultural, Santa Coloma de Farners, 2006-14

Museu Thyssen Costa Brava, Sant Feliu de Guíxols, 2008 (Projecte)

Arxiu Comarcal de la Selva

Arquitectes: Eva Serrats, Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Fundació Col·lecció Catalana Carmen Thyssen Pressupost: 15.000.000€

Baquero Promotor: Ajuntament de Santa Coloma de Farners Pressupost: 1.700.000€ Superfície: 3.200 m2 El repte del projecte és inserir dins la trama urbana de un casc

Superfície: 3.800 m2 La possibilitat d’ubicar un Centre d’Art en les naus veïnes al complex cultural del Monestir permet desenvolupar una idea de campus sorprenent. La proposta de Centre d’Art dins les antigues fàbriques sureres neix de donar per bo el buit del patí existent per fer-hi un edifici nou i de donar per bones les naus centenàries per fer possible un sorprenent jardí d’accés.

Palau de l’Abat

Reforma estances Monestir, Sant Feliu de Guíxols, 2011

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Pressupost: 48.0000€ Superfície: 760 m2 Adequació del recent rehabilitat Palau de l’Abat com espai permanent on exposar-hi pintura i adequació del vestíbul del | p. 104

antic de cases baixes i carres estrets, el volum construït d’un equipament com un Arxiu. La decisió d’emplaçar un arxiu dins la trama urbana respon a la voluntat d’obrir-se i de donar a conèixer què s’hi fa dins. La proposta allibera la planta baixa per a usos públics i de treball obrint-la als carrers, deixant els magatzems en les plantes superiors, expressant-se en façana a través d’una façana ventilada de mòduls ceràmics que evoquen els lloms de llibre interiors.

Fabra i Coats

Centre Cultural Fabra i Coats, 2010 (Concurs) ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

Amb Prats-Flores i AV62 PROMOTOR: Ajuntament de Barcelona PRESSUPOST: -

2014 ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Flyhard Produccions S.L. PRESSUPOST: 990.000 € SUPERFÍCIE: 80 m2

SUPERFÍCIE: 4.300 m2 El nou accés es produeix en el lloc de més tensió, en la trobada dels tres edificis, on hi ha la xemeneia. Que es converteix en reclam i en centre de les comunicacions verticals. L’origen d’un recorregut que envolta l’edifici provocant els forats entrada de llum que permeten l’organització d’un interior de patis.

Nou accés Museu Marítim

Reforma interior edifici Drassanes, Barcelona, 2014-16 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero, amb AV62 Promotor: Consorci de les Drassanes Reials Museu Marítim de Barcelona Pressupost: 350.000€ Superfície: 1.755 m2

Reforma interior de un petit teatre de butxaca alternatiu. La proposta endreça els accessos per permetre un vestíbul, millorar l’accessibilitat i la relació amb el carrer, i fer possible una sala de múltiples distribucions.

Thyssen Montjuïc

El projecte ha d’afrontar dos objectius principals: donar-li a la

Estudi adequació pavelló Victòria Eugènia per museu, Barcelona, 2012 (avantprojecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Col·lecció Pintura Catalana Carmen Thyssen Pressupost.Superfície: 7.050m2

drassana més presència a la ciutat i resoldre els problemes de falta de visibilitat i accessibilitat. Per aconseguir això, hem localitzat el nou accés a la façana més monumental i representativa del museu.

Flyhard

Reforma petit teatre a la Bordeta, Barcelona, | p. 105

Proposta per l’adequació del palau Victòria Eugènia en la seu estable de la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen, ampliant el campus cultural del MNAC i el Caixa Fòrum. La proposta adequa el gran espai a través de la construcció d’una sèrie d’estances que van adaptant-se a l’estructura hipòstila extensiva sota cada un dels lluernaris, provocant un recorregut que recupera els accessos posteriors de la muntanya i la coberta mirador.

Museu de Pintura Catalana

Reforma i ampliació Monestir com a museu, Sant Feliu de Guíxols, 2015-19 (Avantprojecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Pressupost: 4.703.328 € Superfície: 2.580 m2

Espai Thyssen “The Clowd”

Estudi Previ d’espai museogràfic, Andorra, 2016 (Avanprojecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Estudi Miasarquitectes i Andorra Telecom Pressupost: - Superfície:2.200 m2 Adequació de l’edifici d’Andorra Telecom, The Cloud, per acollir la seu estable d’un Museu Carmen Thyssen. L’edifici s’ofereix a la Col·lecció enmig d’un procés de definició. La proposta concep l’espai expositiu enmig d’un recorregut obert dins un edifici que té el seu lobby a la planta sisena.

| p. 106

El projecte aborda la reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols per ubicar-hi la futura seu de la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza. El Monestir és un espai de referència ben comunicat i dotat de serveis de proximitat, idoni per a ubicar-hi una Pinacoteca i completar un gran complex cultural. El futur Museu Thyssen ocuparà una part del Monestir i s’ha de projectar com a part d’un sistema.

De_espacio

Concurs d’idees per al futur del Monumento a los Caídos, Pamplona, 2019 (Concurs) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla amb Oriol Clos i Raul Goñi Promotor: Ayuntamiento de Pamplona Pressupost: - Superfície: 2 Ha Proposta sobre el futur del Monumento a los Caidos. El projecte planteja un desmuntatge selectiu pausat del Monument per convertir-ne els seus materials constructius en el banc de materials des d’on concebre un nou Parc.

| p. 107

8 Museografia San Cibrán

Museografia Centro de Interpretación y Yacimiento Arqueológico de la Cultura Castreña, Ourense, 2005

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero amb Varis arquitectes Promotor: ICUB- Ajuntament de Barcelona Pressupost: 1.700.000€ Superfície: 12.000 m2 La conservació de les runes fa possible la museïtzació d’un delicat recorregut per entre elles. La tria d acurada de les rutes temàtiques fa necessari la construcció d’un imaginari d’elements de comunicació, senyalització i protecció que basa la seva subtilesa en ser aparents i molt sincers. Alhora, es dissenya una barana al nivell superior que permet la sobre posició de continguts fora de l’àmbit arqueològic però dins d’una lectura conjunta.

Museu Marítim

Concurs de museografía a Barcelona, 2010 (Concurs i projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Servicio de Arqueología. Xunta de Galicia Pressupost: 140.000€ Superfície: 240 m² Projecte museogràfic per al Centro de Interpretación y Yacimiento Arqueológico de la Cultura Castreña a San Cibrán de Las, Ourense. El projecte reinterpreta les geometries i les relacions paisatgístiques dels castros, a base d’un senzill mobiliari que s’adapta a l’edifici existent i es deforma fins a generar espais còncaus on es distribueixen els diferents recursos museogràfics.

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: ICUB- Ajuntament de Barcelona Pressupost: 1.200.000€ Superfície: 9.000 m2 Des del principi la nostra intenció ha sigut la de interpretar la convocatòria del concurs com una oportunitat no simplement per definir una proposta museogràfica de la col·lecció del Museu Marítim, si no que fonamentalment creiem que es una oportunitat per encaixar l’edifici de les Drassanes en el teixit

El Born Centre Cultural Museografia de les restes arqueològiques al Born, Barcelona, 2009-12

urbà i a la memòria ciutadana, multiplicant els efectes narratius (científics, històrics, èpics, pedagògics...) dels continguts del Museu.

Port Center

Instal.lació museogràfica per al Centre de Divulgació del Port, Barcelona, 2014 (Concurs i | p. 108

projecte) Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Autoritat Portuària de Barcelona.

Pressupost: 1.200.000€ Superfície 500m2 El nou Centre de Divulgació s’emplaça dins la planta baixa l’edifici del Portal de la Pau. La proposta permetrà una visita pel passat, pel present i pel futur del Port a través d’un muntatge expositiu en tres etapes que n’emfatitza una: el present. La proposta és centra en un gran diorama multimèdia que ocupa el centre de l’espai i el centre de la narració que proposa l’experiència reproduïda d’un dia del port.

(concurs) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Fundación Museo de la Paz Pressupost: - Superfície: 600 m2 En un escenari de Pau el Museu s’ha d’actualitzar. La nostre proposta de concurs va consistir en fer girar la nova museografia al voltant d’una caixa de la memòria del conflicte. Caixa que concebuda com un arxiu visitable ens dona peu a proposar una museografia de la participació, evolutiva i oberta a interpretacions.

Museu de la Il·lustració

Museografia Disseny HUB, Barcelona, 2014-2015 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: BIMSA, Ajuntament de Barcelona Pressupost. 420.000€ Superfície 550m2 L’exposició de cartellera i disseny gràfic s’ubica en el vestíbul de la sala d’actes del DHUB, aquesta promiscuïtat d’usos fa proposar una instal·lació movible, que es pugui retirar quan es necessari utilitzar el vestíbul en plenitud. La solució passa per elevar tot el dispositiu de taules expositores a traves d’un sistema de motors i politges simultanis. L’exposició s’organitza com un circuit cronològic per entre les taules.

Museu per la Pau Gernika

Reforma interior i Museografia, Gernika, 2014 | p. 109

Museu de la Prehistòria Museografia, València, 2016 (concurs) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Arrels Fundació Pressupost: 300.000€ Superfície: 275 m2 Proposta per l’adequació de les Col·leccions de Societat Prehistòrica dins el Museu de la Prehistòria de València. El projecte pretén establir una evolució de l’espai informatiu a l’espai de comunicació, d’un museu que presenta objectes a un museu que explica coses significatives pel visitant. L’espai s’endreça en tres actes d’aproximació a la reproducció del jaciment de la Cova de Parpalló, autèntic tresor de la Col·lecció.

Terra do Castros

Museització diversos jaciments i creació de xarxa, Pontevedra, 2015 (2on premi concurs) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Diputación de Ponteverda i Ministerio de Cultura Pressupost: 2.740.000€ Superfície: Proposta per la museïtzació de diversos jaciments i la creació d’una xarxa. El projecte desenvolupa un tractament dels jaciments arqueològics a partir del vincle amb el territori, recuperant els recorreguts originals d’aproximació i les subtils petjades arqueològiques com a lligam narratiu de l’experiència per convertir-los en parcs d’interpretació i estada.

Cases Barates

Museografia, Barcelona, 2018 (concurs) Arquitectes: Harquitectes amb Eva Serrats i Francesc Pla (museïtzació) Promotor: MHUBA Pressupost. 1.712.000€ Superfície: 812 m2 El conjunt de les Cases Barates de Bon Pastor es pot narrar des del carrer. D’una banda, com a unitat generadora d’una trama urbana i d’una tipologia d’habitatge; de l’altra, com a espai de | p. 110

| p. 111

9 Peces singulars Porta Escudellers Blancs

Porta al carrer d’habitatge comunitari, Barcelona, 1995

Entendre allò existent com a matèria prima del projecte futur, reciclant el seu potencial sense perdre la valuosa pàtina que atorga el temps. D’aquesta manera el projecte proposa reaprofitar els materials de la porta antiga, re col·locant-los d’una nova manera que permeti una vida renovada, més atenta a la cerimònia d’entrar, representar i celebrar.

Cadira F.

Disseny mobiliari, Barcelona, 2004

Arquitectes: Enrica Mosciaro, Francesc Pla i Iñaki Baquero i inquilins Promotor: inquilins edifici c/Escudellers Blancs 5 Pressupost: 6.000€ Superfície: - En el projecte de la porta d’accés a l’edifici del carrer Escudellers Blancs volíem que es representés la diversitat i la comunió entre els inquilins dels diferents pisos (tots amics i arquitectes).

Per aconseguir-ho, vàrem idear l’estratègia de que cada pis perdés la porta original de casa seva en favor de poder composar una porta de portes que simbolitzés l’esforç comú.

Sant Gaietà

Concurs Porta principal de l’església de Sant Gaietà, Palma de Mallorca, 2003 (Concurs)

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Alis Pressupost: 350€ Superfície: -

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: parròquia de Sant Gaietà Pressupost: Superfície: 30m2

| p. 112

La cadira F neix de la voluntat de produir una cadira capaç d’adaptar-se als capritxosos acabats de les moquetes dels hotels.

Vam idear una cadira baixa i plegable, una cadira camaleònica disposada a mimetitzar-se amb qualsevol entorn. La secció de la cadira pren com a model inicial la Cadira Barcelona de Mies, evocant el seu us específic de l’espera. A partir d’aquí es va tre-

ballar en la possibilitat de poder-la plegar a través de la repetició i articulació d’una sola secció tubular lleugerament corbada.

Joológico

Disseny d’una ampolla de vi, 2010 (Projecte)

partir d’aquí, la nova barra es concep com una continuació de l’escalinata, en geometria i en tonalitats. Com si es tractés d’un últim giravolt, la barra gesticula per fer-se veure, genera els racons i cantonades propis d’una bona cocteleria i insinua el pas cap a la zona de serveis i nova sala de joc.

Panteäo Castelo Branco Panteó familiar al cementiri de Teresina , 2011 (Projecte) ARQUITECTES: Josep Salló, Josep Bohigas, Francesc Pla i

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

PROMOTOR: Celler Mariol PRESSUPOST: SUPERFÍCIE: Atea és una nova proposta de vi no convencional i ecològic.

L’ampolla es de plàstic. La decisió pren com a referència el llibre “Cradle-to-Cradle” de Bill McDonough i Michael Braungart. El disseny de la forma i per tant, l’aspecte, podria ser exactament el de l’ampolla tradicional de vidre fumat. Un forat permet col·locar un missatge dins l’ampolla. La seva etiqueta es desenrotlla quan els comensals ho volen. Es torna a desar.

La barra del Casino

Nova barra per la cocteleria del gran casino de Lloret , 2010

Iñaki Baquero.

PROMOTOR: família Castelo Branco PRESSUPOST: 38.000 € SUPERFÍCIE: 16 m2 Es descansa sota els llençols. La tomba es concep com una delicada vànova que cobreix les quatre tombes. La seva superfície ondulada permet racons, seure, deixar unes flors...reunir-s’hi al voltant.

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero.

PROMOTOR: Gran Casino de Lloret PRESSUPOST: 85.000 € SUPERFÍCIE: 45 m2

Làmpada W_OU

La proposta fa bona la gran escalinata escultòrica i s’hi associa per resoldre, per últim, el malaurat espai del sota escala. A

Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: privat

| p. 113

Disseny il. luminació, Barcelona, 2014

Pressupost. 400€

Superfície -

Es dissenya una làmpada central suspesa enmig d’una sala típica de l’eixample barceloní, reconvertida en espais de teràpia i relaxació. La llum és la silueta en negatiu d’un oval. Geometria que s’associa tant a les rosasses del fals sostre del XIX de la pròpia sala com a una certa espiritualitat que prové de la simbologia de l’ou com a forma de llum, de moviment suspès i de subtil lleugeresa.

Sant Lluc

Gabinet de dibuix, Barcelona, 2018 (Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Cercle Artístic Sant Lluc Pressupost. 36.000 € Superfície: 125 m2 El Cercle Artístic Sant Lluc s’ha de reorganitzar, per adaptar-se millor al palau Gòtic que ocupa, per facilitar la organització interior dels diferents espais i per obrir-se i ser presents al barri. El projecte comença per una petita aula de dibuix, que es transforma en un clàssic gabinet escola, a partir de col·locar un moble graderia pels dibuixants.

La Capell al Palau

Instal.lació de botiga móvil dins el Palau de la Música, Barcelona, 2020

| p. 114

| p. 115

10 Exposicions i efímers Distrito Distinto

Transformació temporal d’una discoteca, Barcelona, 1990

1994 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Museu d’Història de Barcelona Pressupost: 36.000€ Superfície: 750 m2 Exposició de maquetes d’Andrea Palladio al Saló del Tinell.

El projecte es concentra en la construcció d’una tarima que es desplega fins a formar peanyes-caixa de les maquetes. La disposició en planta i secció reprodueix alguna de les relacions visuals que els edificis tenen en el seu entorn real. A la façana, la col·lisió de dues arquitectures: l’arc gòtic del Tinell amb l’arc profund del Teatre Olímpic de Palladio.

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Distrito Distinto Pressupost: 6.000€ Superfície: 250 m2 El projecte intentava aproximar-se a la idea de trànsit, de petjada. Es tractava sobre l’espai d’una discoteca que en el seu moment va ser el seu jardí. Omplint el terra amb grava i acompanyant el seu recorregut amb un núvol de palets-llum-ombra, palets-tarima.... Vàrem pretendre reconstruït un altre paisatge lúdic.

Palladio al Tinell

Exposició de maquetes al Tinell, Barcelona,

Kelly: una seducción

Instal.lació-exposició per Hermés al Passeig de Gràcia, Barcelona, 1990 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Hermés Pressupost: 110.000€ Superfície: 95 m2 Kelly, una seducció va ser un muntatge temporal que mirava de transformar un petit local situat al Passeig de Gràcia de Barcelona en un esdeveniment urbà que donés a conèixer l’univers Hermes a la ciutat. El projecte convertia la gran façana en una porta-pantalla que s’obria de dia definint el recorregut interior de l’exposició i es tancava de nit, omplint-se de fum per a transformar-se en una gran pantalla d’imatges retroprojectades.

| p. 116

Univers Gaudí

Exposició al Centre de Cultura Contemporània, Barcelona, 2002 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: CCCB Pressupost: 21.000,00€ Superfície: 1900 m2 L’exposició es planteja com un viatge per entre les estances, també mentals, d’Antoni Gaudí. Es separen les etapes de formació, treball i influència fent-se servir el mateix mecanisme expositiu a tot arreu, encara que col·locat de diferent manera, segons Gaudí està aprenent, treballant o deixant-se observar.

Thyssen

Exposició itinerant mostrant projecte ampliació, 2004-06 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Fundación Coleción Museo Thyssen-Bornemisza Pressupost: 12.000,00€ Superfície: -

L’exposició és alhora un sistema d’emmagatzematge, una conferència i una web (www.museothyssen.org). Es presenta com una caixa amb rodes dins la qual viatgen les dotze maquetes més destacades que s’han realitzat durant el projecte d’ampliació del Museu. L’obertura de la caixa la converteix en una gran taula-peanya sobre la que queden exposades totes les maquetes juntament amb dibuixos i gràfiques traçades sobre les superfícies interiors del volum, que són pissarres. Cadascu-

Reciclando Madrid: Ábalos & Herreros Exposició al COAC, Barcelona, 2003

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: COAC Pressupost: 18.000,00€ Superfície: 350 m2 L’exposició ‘Reciclando Madrid’ es presenta com un immens collage que s’organitza sobre un mapa ibèric relacionant llocs, fases i escales de projectes inèdits. Una exposició centrípeta que recorre els documents més rellevants de la desena de projectes disseminats per la Península i que suposen una secció transversal de la producció aleshores més recent de l’estudi d’Ábalos i Herreros.

Ampliando el Museo | p. 117

na de les maquetes desenvolupa un tema en concret i parcial del projecte, que només es percep com a un de sol amb la suma de totes elles.

Ciutats, Cantonades

Exposicó sobre ciutat dins el Forum de les Culutres, Barcelona, 2004 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Fòrum de les Cultures 2004

Pressupost: 320.000,00€ Superfície: 1950 m2 La nostra intenció com a projectistes del muntatge de l’exposició ha sigut generar un paisatge urbà comú que, passejant-lo,

Projecte de disseny de l’exposició i co-comissariat amb Manuel Baquero del 25è Aniversari de la Cooperativa Jordi Capell al COAC. El projecte pretnia fer visible la botiga de la Cooperativa a la sala d’exposicions del COAC que té just a sobre. Per tal de fer-ho possible, es va produir una fotografia zenital de gran format de la botiga i es va aplicar sobre el paviment de la sala d’exposicions, obrint d’aquesta manera un gran forat amb vistes que permetia col·locar, sobre ell, 25 propostes d’insignes cooperativistes de les eines que sempre varen voler inventar i que mai van trobar a la botiga.

APTM 1

Co-comissariat i disseny de muntatge exposició habitatge mínim, Barcelona, 2005

ens transportés a la idea de cantonada aïllada – encreuament i edifici – fins a la que es produeix amb la seva multiplicació - ciutat -, establint una relació bidireccional entre l’edifici i la ciutat.

Dins l’exposició ens movem com ho fem a la ciutat: deambulant. L’àmbit és un espai contenidor de grans elements volumètrics que té els límits estesos i que es deformen per conformar espais autònoms on s’exposen diferents visions pluridisciplinars sobre la cantonada i l’encreuament.

Eines Inèdites

Exposició aniversari Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell, Barcelona, 2004 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell Pressupost: 22.000,00€ Superfície: 350 m2

ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Construmat. Fira de Barcelona PRESSUPOST: 643.000 € SUPERFÍCIE: 550 m2 Projecte de comissariat d’una exposició sobre l’habitatge mínim dins Construmat de Fira de Barcelona. Es convida a 4 estudis d’arquitectura rellevants en la seva recerca sobre el futur de l’habitatge urbà dins la ciutat densa (Abalos&Herreros, Lacaton&Vassal, Gustau Gili i Santiago Cirujeda) i 2 equips d’estudiants guanyadors del premi habitacola, per a construir i exposar un prototip genuí visitable.

APTM 2

Prototip d’habitatge mínim a Construmat, Barcelona, 2007 ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Construmat. Fira de Barcelona PRESSUPOST: 35.000 € SUPERFÍCIE: 40 m2 Prototip d’habitatge mínim que mesura la seva qualitat i confort en m3. Organitzat per una franja humida, per on s’accedeix, i una sala diàfana dividida per paraments (armaris) que es desplacen com en un arxiu. Un espai elàstic. El prototip es | p. 118

de sopar a 500 persones. Al final del sopar, les taules tornaven a pujar per tal de alliberar l’espai i convertir-lo en una gran sala de festes.

EXPO Zaragoza

Exposició-esdeveniment divulgatiu sobre la exposició de Zaragoza, Itinerant, 2006-07 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Exposicion Universal Zaragoza 2007 Pressupost: 85.000,00€ Superfície: construeix i es deixa visitar al costat de les propostes de BIG, Maximiliano Fuksas i Enrique Soriano.

Nit Laus

Muntatge lliurament de premis, Barcelona, 2006 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: FAD Pressupost: 15.000,00€ Superfície: 550 m2 Disseny de l’exposició dels finalistes als Premis Laus de disseny gràfic, entrega de premis i festa final. El projecte es resolia amb el disseny de 24 taules que, aixecades amb la tramoia del teatre, es convertien en exposició i que en baixar es decebrien com taules totalment equipades amb menjar i beguda per a donar

| p. 119

D’un escenari efímer a base de contenidors de vaixell, reconstruint una secció d’un aqüeducte. En el seu interior s’ alberga els espais aeris dels malabaristes i una petita exposició que resum els continguts i les construccions més importants de l’Expo de Zaragoza.

Mater in progress

Exposició sobre materials i porjectes emergents, Barcelona, 2008 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: MaterFad Pressupost: 45.000,00€ Superfície: 750 m2

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Sociedad Española Exposiciones Internacionales.

Pressupost: 4.200.000€ Superfície 5000m2 Qui és el valent que tria un material per construir una exposició sobre materials? La resposta ha acabat sent tan senzilla com contundent: els materials ja hi eren, són el propi FAD convertit temporalment en un proveïdor de materials. En una cantera de préstecs.

La museografia es resol en tres espais i amb tres comissaris cineastes diferents: Bigas Luna, l’espanya anterior, Basilio Aurelio Patino, l’actual i amb Isabel Coixet, el futur, la imatge que el reino d’Espanya volia oferir a la Xina durant l’exposició universal.

El Segle del Jazz

Barcelona World Race

Exposició al CCCB, Barcelona, 2009 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: CCCB Pressupost. 112.000€

Disseny del Village, Barcelona, 2011 Superfície: 350 m2 Els continguts de l’exposició es despleguen al voltant d’una taula continua que s’entén com una línia de tems que recorre el segle XX i que ocupa tota la paret interior al pati i la construcció de petites estances temàtiques al voltant de la paret exterior on exposar material d’un altre format. Entre ambdues, un corredor i un tamís de suport gràfic.

Pavelló d’Espanya a Expo Shanghai

Museografia interior del pavelló, Shanghai, 2010

| p. 120

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: BCN World Race Pressupost: 485.000,00€ Superfície: 2.300 m2 El Village es un embalat, un recorregut de caràcter escenogràfic que cal organitzar com una petita ciutat. La proposta tria la sobreposició de siluetes ondulants, com a partitura per una organització seqüenciada de petits estands. El caràcter escenogràfic evoca un viatge submarí fabulós.

XI BEAU

Mostra de projectes seleccionats, Itinerant, 2011 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Biennal Española Arquitectura i Urbanismo Pressupost: 22.000€

Pressupost. 110.000€ Superfície: 350 m2 Superfície: El muntatge pretén explicar la producció arquitectònica espanyola que fa possible aquesta Biennal. L’exposició es concreta en la construcció d’un castell de cartes gegant amb tots els panells presentats (A1), els quals es transformen en la infraestructura de suport per a exposar, de manera més extensa, els quaranta projectes finalistes, aquests descol·locats, en petites estances, dins de l’espai del castell.

L’exposició reprodueix l’univers creatiu de Claret Serrahima d’una manera informal. Un bosc de puntals prepara una infraestructura per colonitzar amb calaixeres, expositors, marc

“Barcelona Direccions” Expsocions sobre porjectes de la ciutat en marxa, Barcelona, 2011

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Ajuntament de Barcelona Pressupost: 72.000€ Superfície: L’exposició que aquí es descriu es desenvolupa en tres etapes.

La plaça d’entrada (1), que el ciutadà percebrà com un guanya a l’espai públic de vorera i que ha de resoldre el reclam de l’event i l’espai de trobada. La introducció (2), que es desenvolupa a l’altell de la gran sala interior del espai dHUB i els balcons temàtics (3) que a banda d’aprofundir en els eixos programàtics són el mirador de descoberta de l’espai dHUB.

“Claret Serrahima: de cap a peus”

Exposició al Santa Mònica, Barcelona, 2012 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Arts Santa Mònica | p. 121

i peanyes que ensenyen el treball fet i en marxa que Claret i el seu estudi han fet al llarg de quaranta anys.

Suma arquitectònica

Exposició dels dibuixos de Xavier Ferrés a la Sala Vinçon, Barcelona, 2012 ARQUITECTES: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero PROMOTOR: Sala Vinçon PRESSUPOST: 16.000 € SUPERFÍCIE: 240 m2 La manera més efectiva i emocionant d’estar en contacte amb els dibuixos de Xavier Ferrés és estant a prop seu quan els fa.

Son narracions gràfiques diàfanes. Per aquest motiu l’exposició dels seus dibuixos es transforma en el trasllat del seu despatx, temporalment, a la Sala Vinçon. I el rètol de la mostra, un calendari de les seves reunions i classes dins l’espai expositiu.

Exposició “Raimon: al vent del món” Exposició monogràfica, Barcelona, 2012

Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Arts Santa Mònica Pressupost. 45.000,00€ Superfície: 350 m2 Una vida de documents ordenats cronològicament dins una caixa expositor lineal va preparant un recorregut continu, però amb instants d’una certa intensitat, per alliberar els paraments on anar exhibint peces de gran format i instal·lacions temàtiques.

Exposició “Pixar: 25 anys d’animació”

Exposició sobre la productora audiovisual, Itinerant, 2012-15 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: La Caixa Pressupost. 120.000€ (diverses instal·lacions) Superfície: Adaptar la gran exposició sobre els procés creatius i de producció de la factoria Pixar demanava d’una idea expositiva potent. La distribució de l’espai per pel·lícules es fa al voltant d’una plaça on s’hi evoquen les diferents estances convertides en cel·les. L’aportació de cada film a l’espai comú és a traves de grans peanyes on observar les maquetes dels personatges que en son els primers ocupants.

Exposició itinerant “L’arquitectura Talaiòtica” Exposició “Aigües”

Exposicó d’obres d’art, Cornellà de Llobregat, 2013 Arquitectes: Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero Promotor: Fundación Agbar Pressupost: 35.000,00€ Superfície: 860 m2 La pintura, les fotografies i els escrits s’exposen de forma panoràmica, a l’estel.la d’una geometria potent com el cercle i convidant a un privilegiat i abstracte punt de vista, que és alhora l’inici de la visita, al bell-mig de la sala. Uns faristols invisibles evoquen un recorregut per entre unes obres flotants. Aquesta presència ingràvida, aquosa, s’emfatitza amb les pendents dels paviment que et fan anar tornant a l’origen, quasi involuntàriament. | p. 122

Exposició sobre l’arquitectura en la prehistòria de Menorca, Itinerant, 2015-16 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Consell Insular de Menorca

Pressupost. 65.000€ Superfície: 680 m2 La instal·lació museogràfica de l’exposició temporal “L’arquitectura Talaiòtica a la prehistòria de Menorca” es concep al voltant d’un espai central. La seva formalització evoca una experiència arquitectònica. El muntatge expositiu proposa la contraposició de dos paraments perimetrals, arquitectures per a la vida i arquitectures per a la mort, separats –o units– per un espai central ocupat per objectes.

L’illa per descobrir

Exposició divulgativa per la candidatura de l’illa reserva de la Bioesfera, Itinerant, 2016

(Projecte) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Consell Insular de Menorca Pressupost. 35.000€ Superfície: 150 m2

El muntatge expositiu neix d’un embalatge, una arca viatgera que en arribar a cada emplaçament s’instal·la i desplega els continguts al seu voltant, sense predeterminar un itinerari de visita. Tres embalatges s’obren i esdevenen grans taules de lectura autònoma que desenvolupen els continguts en tres eixos: Descobrir Menorca, Menorca com a Reserva de la Biosfera, i El teu Paisatge de Futur, disposats respectivament en format de maqueta, diari i postal, recursos senzills que apropen els continguts als visitants.

Barcelona Photoawards

Mostra de fotografies, Itinerant, 2017 (Concurs) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla | p. 123

10 Exposicions i efímers Assaig General

Metodologia de recerca i anàlisi a partir de provocar un esdeveniment, 2016

entre la professió i la ciutadania, 2010 Comissariat: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: COAC L’Assaig General es va convertir en un gran experiment gastronòmic destinat a posar a prova la ciutat de Barcelona amb l’organització d’un dinar multitudinari sostenible, popular i suculent, elaborat a partir de menjar recuperat. La preparació de l’àpat va ser avaluada amb indicadors ambientals, socials, nutricionals, econòmics i logístics, dades quantificables que van aportar credibilitat i van permetre determinar l’impacte ambiental, social, nutricional i econòmic de l’esdeveniment i comparar-lo amb els valors que haurien resultat de fer el mateix acte festiu seguint els patrons de producció i consum habituals.

Comissariat: Eva Serrats, Francesc Pla i Daniel Cid Promotor: FAD L’Assaig General es va convertir en un gran experiment gastronòmic destinat a posar a prova la ciutat de Barcelona amb l’organització d’un dinar multitudinari sostenible, popular i suculent, elaborat a partir de menjar recuperat. La preparació de l’àpat va ser avaluada amb indicadors ambientals, socials, nutricionals, econòmics i logístics, dades quantificables que van aportar credibilitat i van permetre determinar l’impacte ambiental, social, nutricional i econòmic de l’esdeveniment i comparar-lo amb els valors que haurien resultat de fer el mateix acte festiu seguint els patrons de producció i consum habituals.

Arquitectura i Ciutadania

Projecte de disseny d’estratègies d’apropament | p. 124

Arquitectes de

Capçalera

Servei d’Assessoria de proximitat. Sant Cugat, 2010-(actualitat) Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Leve Projects Seguint la lògica d’atenció directa i personalitzada de les preocupacions ciutadanes i individuals, Arquitectes de Capçalera és la branca d’atenció que desenvolupa Leve amb la voluntat d’atendre de forma directa consultes diverses. Com un paral·lelisme de la tasca feta per un metge de capçalera, arquitectes de capçalera és la translació a l’estudi d’arquitectura de les petites consultes que s’allunyen de grans projectes però són essencials per a les persones a títol individual.

tronòmic destinat a posar a prova la ciutat de Barcelona amb l’organització d’un dinar multitudinari sostenible, popular i suculent, elaborat a partir de menjar recuperat. La preparació de l’àpat va ser avaluada amb indicadors ambientals, socials, nutricionals, econòmics i logístics, dades quantificables que van aportar credibilitat i van permetre determinar l’impacte ambiental, social, nutricional i econòmic de l’esdeveniment i comparar-lo amb els valors que haurien resultat de fer el mateix acte festiu seguint els patrons de producció i consum habituals.

Girona Smart City

Laboratori de recerca sobre l’aplicació de tecnoligies avançades sobre el medi urbà, Girona, 2015 Docents: Eva Serrats, Francesc Pla I Joan Vicente Promotor: Universitat de Girona En el marc del Màster Smart Cities dirigit a la Universitat de Girona es desenvolupa un Taller de projectes orientat a establir un vincle entre el Planejament Urbà i les tecnologies de gestió intel·ligent, desenvolupat com un Laboratori on assajar diferents propostes Smart posant la ciutat i les necessitats veïnals al centre. Els treballs es varen centrar en l’estudi de Camins Escolars.

Arquitectura Cooperativa

Jornades sobre l’arquitectura cooperativa en el COAC, Barcelona, 2016 Comissariat: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: COAC L’Assaig General es va convertir en un gran experiment gas| p. 125

Observatori-Laboratori a La Floresta

Agència pel desenvolupament d’un urbanisme alternatiu, Sant Cugat, 2016 Arquitectes: Eva Serrats i Francesc Pla Promotor: Ajuntament de Sant Cugat, ETSAV (UPC) i Consell de Barri

Leve Projects

Francesc Pla i Eva Serrats

| p. 126

Plaça Miquel Ros 5 08198 La Floresta, Barcelona t. 662 398 300 leve@levenet.com levenet.com