Eva Serrats Luyts 2019 by Leve Projects

Eva Serrats Luyts

Currículum

Eva Serrats Luyts

Currículum

Eva Serrats Luyts Arquitecta, fotògrafa i comunicadora audiovisual. Eva Serrats compagina des de l’inici de la seva carrera diverses disciplines que li permeten fer una mirada crítica i polièdrica de la societat contemporània. Els seus primers passos en el món de la fotografia als anys 80 la van portar a fer cursos, exposicions i treballs fotogràfics que també li van permetre entrar en contacte amb el món de la publicitat i, posteriorment, amb l’audiovisual. Ha participat en set llargmetratges i ha fet de guionista en més d’una desena de projectes. Aquestes experiències la van apropar a altres produccions com esdeveniments, exposicions i museïtzacions. El pas d’aquesta experiència als projectes culturals també ha estat lògic, amb seminaris i activitats vinculades a museus, projectes educatius i al món de l’arquitectura però també amb una importància cabal dels processos participatius i la relació amb el veïnat que sortirà beneficiat o perjudicat d’algunes de les intervencions urbanístiques, amb una especial relació amb la Floresta (Sant Cugat del Vallès) per projectes com la Plataforma veïnal la Floresta Parla, el debat sobre model d’habitatge a la muntanya el Bosc Habitat o el Laboratori-Observatori de la Floresta per afrontar la gentrificació al barri. La seva relació amb l’arquitectura va començar als anys 90, quan va estudiar Arquitectura Tècnica Superior a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb una qualificació d’excel·lent. Va fer el pas de la fotografia de l’entorn urbà a l’arquitectura i això l’ha portat a fer una mirada estètica i d’intervenció sobre la perifèria, situant les persones al centre del procés urbanístic i arquitectònic. Va poder portar molts dels seus coneixements a la perspectiva de la gestió a través de Learning To Grow, un programa vinculat a Barcelona Activa que pretén potenciar les habilitats de gestió i assessorament mitjançant el disseny d’un Pla Estratègic de Creixement. Des del 2003 combina totes les mirades i competències a la productora Leve, un projecte que combina els inicis fotogràfics i d’arquitectura amb la resta de vessants professionals i la lògica local en estar al bell mig de la Floresta. És aquí on ha realitzat tot tipus de projectes: arquitectònic, llargmetratges, museïtzacions i exposicions, fotografia i treball conjunt amb l’acadèmia i el món professional, entre d’altres. Jordi Pascual, 2019

Requisits Experiència laboral 1990-2000 Contractes i treballs puntuals 2000-2019 Alta Autònoma 2007-2019 Administradora i directora de Leve productora S.L. 2015-2016 Contracte Professora Grau Cultura Contemporània de la Universitat de Girona Estudis Universitaris 2002 Arquitectura Tècnica Superior, UPC 2003 Master en Documental de Creació UPF 2006 Doctorat “Teoria, anàlisi i documentació cinematográfica” UPF (no finalitzat) 2009 Learning to Grow, IESE Nacionalitat Espanyola i belga Idiomes Català Nivell C Castellà Anglès Neerlandès Edat 47 anys Motius d’inhabilitació per ser titular d’un nou contracte Cap Salut Cap malaltia ni limitació física o psíquica Documentació DNI Títols Universitaris Certificat Vida laboral CV (+acreditacions) Declaració jurada no incórrer en motius de no contractació

Currículum Experiència profesional en: Direcció, gestió i divulgació dins l’àmbit de la cultura contemporània, així com en la conceptualització, comissariat i formalització d’activitats culturals i/o exposicions Creació i organització de les xarxes de treball. Xarxes de contactes a nivell nacional i internacional amb intel·lectuals, artistes, responsables d’institucions culturals i/o museus públics i privats. Direcció d’equips de treball i gestió de recursos econòmic. Formació en: Gestió i programació cultural Coneixement i familiaritat amb les arts Coneixement de les noves tecnologies i l’entorn digital Idiomes Altres: Publicacions Ponències Cursos Docència Premis Instal.lacions Exposicions Festivals

Experiència professional Eva Serrats ha treballat en els camps de la fotografia, el cinema i l’arquitectura i la gestió cultural entre d’altres. L’any 2007 va crear l’empresa Leve Productora SL, situada a La Floresta, des de la que es formulen i desenvolupen projectes de manera interdisciplicaria i en estreta col·laboració amb altres persones i equips tècnics i creatius. Això fa que cada projecte desenvolupi com una experiència de direcció, de treball en xarxa i de gestió unitaris, tractant el què i el com de manera integrada. Leve desenvolupa projeces per encàrrec o per invitació a la col.laboració així com projectes propis o d’implicació en plataformes comunitaries i d’acció o activisme. S’adjunta al final del CV una selecció amb material gràfic de projectes així com la invitació a consultar la pàgina web de Leve. www.levenet.com

Experiència Professional

Direcció, gestió i divulgació dins l’àmbit de la cultura contemporània, així com en la conceptualització, comissariat i formalització d’activitats culturals i/o exposicions Llargmeratges 2005 Guió, direcció i producció compartida amb José González Morandi de “Troll” Documental (69 min). Produït per Leve Productora. Premi especial del jurat al “Digital Barcelona Film Festival 2005”, seleccionat en diversos festivals nacionals i internacionals 2007 Guió, direcció y producció compartits amb Andrés Antebi, José González Morandi i Pablo González. De “Basant, la guerra dels estels” Documental (50 min) sobre la festa dels estels a la ciutat pakistanesa de Lahore. Coproduïda per Leve Productora i OVQ (Observatori Vida Quotidiana), amb el finançament de Casa Asia i el Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya 2011 Direcció i guió de “Amor a l‘Art” Documental entorn de la figura de la col·leccionista Carmen Thyssen Bornemisza, en motiu del projecte de construcció d’un Centre Cultural a La Costa Brava on dipositarà la seva Col·lecció de Pintura Catalana. Projecte de Leve Productora amb finançament de l’ICAA i TVCatalunya. (no realitzat) 2012 -19 Direcció i guió “La Mexicana”, actualment titulat “El viaje de Eva” Road movie en què quatre dones remunten el territori mexicà d’Isla Mujeres a Ciudad Juarez, on una d’elles, la Mala Rodríguez, farà un concert. En el trajecte realitzaran petites peces audiovisuals i aniran trobant-se amb diferents dones (en rodatge). Projecte transmedia. Altres formats audiovisuals 2003 Guió, direcció i producció de “10 anys BAC” Videoclip per a la presentació del Festival BAC2003 a Barcelona al CCCB 2004 Guionista, directora i productora amb José González Morandi de “12 second stories” Video loop de presentació de la Fundació Thyssen-Bornemisza a la fira “ArtBasel’04” de Suïssa

Experiència Professional

2004 Guió, direcció i producció compartida amb José González Morandi de “Mediterranean Windows” Instal·lació audiovisual de 6 pantalles per a la Fundació Mies Van der Rohe. Exposada inicialment a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2004, en el Port de Barcelona a bord del vaixell Naumón de la Fura dels Baus (2004) i posteriorment a l’exposició “BCN peix de plata” al FAD (Barcelona 2005) i a Photoespaña05 (Madrid, 2005). Recentment ha estat adquirida per al fons artístic de la Fundación Canal de Isabel II de Madrid 2004 Guió, direcció i producció compartida amb José González Morandi de “Floating Point” Documental 30 min per a la Fundació Mies van der Rohe sobre el taller realitzat a bord del vaixell Naumón l’Octubre de 2004 a Barcelona 2004 Guió compartit amb José González i José Ángel Montiel de “Barcelona a 1000 días del Futuro” Documental de Discovery Channel en motiu de la inauguració del Forum2004 de Barcelona 2005 Realització compartida amb Lucho Marcial de “Luz cenital” Muntatge audiovisual de 15 minuts per a la presentació del llibre “Luz Cenital” de l’arquitecte Elías Torres al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, COAC 2005 Guió i direcció de “Turisme cultural” Vídeo d’entrevistes 45 min per al simposi sobre Turisme Cultural organitzat per la Fundació Caixa de Catalunya el mes de Juny de 2005 2005 Guió, direcció i producció compartida amb José González Morandi de “Cambio de forma” Videoclip presentació de l’obra arquitectònica de l’estudi Ábalos&Herreros a l’Exposició Universal de Aichi (Japó) 2005 Guió, direcció i producció compartida amb José González Morandi de “Madriterráneo” Documental per a Photoespaña 2005. Exposat a la Fundación Canal a Madrid 2005 Direcció i realització compartida amb Yuri Alemany de “Ex-posicions” Video de 3 minuts per a l’exposició homenatge a l’arquitecte Santiago Roqueta al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, COAC

2006 Guió, direcció i producció de “Schönberg Barcelona” Audiovisual interactiu amb 12 entrevistes al voltant de la figura de Schönberg per a l’exposició “Schönberg Barcelona” de la Fundació Caixa de Catalunya 2007 Producció, guió i direcció compartits amb José González Morandi i Maria del Mar Arnús de “En Comillas” Documental entorn la figura d’Antonio Lopez, impulsor del modernisme, per a l’exposició “En Comillas” realitzada a l’Antiguo Ayuntamiento de Comillas durant el Juliol i Agost de 2007. Per encàrrec de la “Fundació La Caixa” 2010 Guió, direcció i producció de videoinstal.lació per a exposició “Josep A. Llinàs” Instal·lació de vuit vídeos loop (3 min cadascun) per a l’ exposició “Cases viscudes” sobre l’obra de l’arquitecte Josep A. Llinàs, comissariada per Pedro Azara i Victòria Garriga. FAD, Barcelona 2012 Direcció de peça audiovisual “MMM” per a la pel.lícula “Ferida Arrel: Maria Mercè Marçal” Vídeo homenatge a la poetessa catalana Maria Mercè Marçal. Projecte col·lectiu en què 22 cineastes i realitzadores fan una peça audiovisual personal de 2-3 minuts sobre l’autora, amb la intenció de reflectir la construcció de la identitat femenina. Comissariat de Fran Ruvira, per a la Fundació Maria Mercè Marçal. Producció de El Plató de Cinema. 2012 Direcció i producció de “Territori Besòs” Vídeo stop motion per al Consorci del Besòs per a l’activació social de la llera del riu Besòs 2013 Direcció i producció de “COAC Manifesto” Vídeo online de l’acció de mobilització convocada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) el 18 de juny a la plaça Nova de Barcelona sota el lema “Sí a l’Arquitectura” 2013 Guió, direcció i producció de “Quién Manda” Videoclip per a la cantant hip-hop Mala Rodríguez 2015 Guió i direcció d’art de l’audiovisual “Un dia al Port de Barcelona”. Instal·lació sobre un mur de 22 metres. De les activitats recreades del Port de Barcelona per l’exposició permanent “Port Center” dissenyada per BOPBAA.

Experiència Professional

2016 Realització i Producció de vídeo loop “Talaiotic Menorca” (5 min) Audiovisual que acompanya l’exposició itinerant “l’Arquitectura Talaiòtica a la prehistòria de Menorca”. 2016 Direcció i Producció de “Thoughts on Participation” Documental (22 min) per a l’obertura de les “Jornades d’Arquitectura Cooperativa” organitzades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) amb l’objectiu de promoure el rol útil de l’arquitecte en projectes i processos de participació ciutadana; i compartir coneixements i coordinar iniciatives. 2017 Realització i Producció de “Pis Zero” (9 min) Audiovisual realitzat per l’exposició Piso Piloto al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB). Col·laboració amb el director Ferran Utzet.

Projectes d’arquitectura i urbanisme (extracte de CV com a arquitecta) 1996 Proposta “El Grec al metro de Barcelona” Projecte escenogràfic per traslladar actuacions del festival a l’espai públic. Quart premi en el concurs d’idees. 1997 Cabina ballarina i passarel·la go-go al KGB Instal·lació de diferents elements mòbils i desmuntables dins la sala de festes. Projecte compartit amb Ramon Faura. 1996 Habitatge Anna Mas Projecte d’ocupació d’una cúpula del carrer Pelai per un habitatge en tres nivells. Projecte compartit amb Kiko Solsona 1996 Bar Moog a Ciutat Vella Projecte de sala de festes. Projecte compartit amb Kiko Solsona 1996-00 Escudellers Blancs 5. Habitatges al Gòtic Sud Rehabilitació integral d’un edifici abandonat a Ciutat Vella per a comunitat de deu unitats d’habitatge diferents. Direcció compartida amb col.lectiu arquitectes. 1997 Estudi de disseny dins el local Gòtic Sud Projecte d’adaptació d’altell i construcció de finestra balcó dins l’espai de treball Gotic Sud a Ciutat Vella.

2001 Església i Centre Parroquial Sant Ferran de Barcelona Nou edifici plurifuncional pel Bisbat de Barcelona amb la integració de l’església, les dependències parroquials i habitatges, associats a la promoció de la ONCE veïna. No realitzat 2006-08 Habitatge unifamiliar a La Floresta Projecte de rehabilitació d’antic estabulari per habitatge. Amb Francesc Pla 2007-08 Habitatge unifamiliar Casa Cutillas-Terribas a Bellaterra Projecte d’habitatge unifamiliar adaptat per a nucli plurifamilar depenent. 2006-16 Arxiu Comarcal de La Selva a Santa Coloma de Farners Projecte del primer arxiu documental dins nucli urbà. Primer premi. Amb BOPBAArquitectura (a partir del 2014 Francesc Pla s’incorpora a Leve Productora on co-dirigeix els projectes d’arquitectura) 2014 Rotonda a Ripollet Projecte d’adequació del creuament de vials en el bell mig del nucli urbà de Ripollet. El projecte proposa un ornament monumental en el centre de la rotonda i la continuïtat de recorreguts pels vianants al seu voltant. 2014-15 Pla Director d’il·luminació de les Façanes del Passeig de Gràcia Anàlisi, Diagnosi i Proposta reguladora per a la il·luminació de les façanes del Passeig de Gràcia per l’Ajuntament de Barcelona. Compartit amb Anoche Il·luminació 2015 Carrer Bon Viatge a Sant Joan Despí Projecte de veïnificació del carrer central del casc històric de la ciutat 2014-16 Passera per a vianants i bicicletes sobre l’autopista AP/7. La proposta vincula el centre comercial i el nucli urbà de Barberà del Vallès a través d’una passera panoràmica per vianants enmig dels nusos d’autopistes. Primer premi. Projecte Aturat. 2015-16 Passera CANCAN per a vianants i bicicletes. Projecte que vincula l’estació de ferrocarril amb el nou centre comercial de Sant Cugat per sobre d’un paisatge agrícola a preservar. Pendent execució.

Experiència Professional

2015-16 Ampliació Piscines Municipals Can Millars a Cornellà de Llobregat. Projecte de reforma i ampliació per a l’adequació del complex existents per a fer-lo més sostenible energèticament, millor vinculat a la ciutat i al seu entorn i millorant els seus serveis pels quatre mil socis. Compartit amb Albert Salazar i Joan Carles Navarro 2016-19 Habitatge unifamiliar a La Floresta. Projecte d’habitatge unifamiliar passiu dins un àmbit boscós del barri. Construcció industrialitzada de fusta. 2016 Oficines Gat-acommodation Projecte d’adequació de local dins l’edifici industrial David per a ubicar espais de reunió i treball. 2016 Làmpada Ou Disseny d’una làmpada per fals sostre de principal noble de l’eixample destinat a espai tractaments de conducta corporal. 2016 Gran Hotel Guadalpín a Puerto Banús Reforma integral de les suites d’un hotel de luxe a davant de la platja. El projecte transforma les estances en una gran terrassa exterior. No executat 2016-18 Reforma masia Cal Cucut Proposta d’adaptació gradual de gran masia a habitatge-reducte d’una parella. 2016-17 Pis Zero. Pis de baixa exigència per Arrels Fundació al Raval. Projecta de reforma de pis per a adequar-lo per espai de pernoctació per sensellar i com espai de divulgació de la pròpia Arrels fundació. Finalista als premis FAD 2016 dins la categoria de Paisatge. Compartit amb Daniel Cid 2016- 2017 Escola Taller La Troballa per Arrels Fundació al barri Gòtic Adequació d’un antic taller de fabricació de banderes per convertir-lo en la nova seu La Troballa dedicada a formar i acompanyar en el treball amb persones ateses per Arrels Fundació. 2017 Nova Unió de Cooperadors de Gavà. Proposta per adequar l’edifici de Torres Clavé als usos d’equipament actual. El projecte concentra totes les noves comunicacions verticals en una nova façana posterior. No executat

2017 Hotel a l’Hospitalet. Nou edifici per Hotel de 80 habitacions davant la plaça Europa. La proposta neix d’incorporar una condició veïnal del paisatge interior del barri i projectar-lo a escala urbana. En projecte 2017 Escola Voramar al Poble Nou Adequació del pavelló Montoya per a acollir nous usos pedagògics de l’escola Voramar. La proposta s’organitza al voltant de la idea d’allargassar el camí escolar a través d’integrar el passatge urbà en el seu interior. Concurs. Segon premi 2017 Carrer ENA-CENT 50. Transformació de carretera suburbial en vial urbà pel centre de la vila. Concurs. Segon premi 2017-2019 Reforma Llar Pere Barnés d’Arrels Fundació Reforma interior de residència per gent atesa per Arrels Fundació. La proposta es basa en obtindré una planta baixa diàfana per usos col·lectius i la reforma integral dels espais sanitaris de tot l’edifici. 2017-2019 Veïnificació del Moll de la Fusta de Barcelona Projecte de transformació del Moll de la Fusta per a fer possible nous usos veïnals a triaves de convertir-lo en un lloc confortable, amb espais d’ombra i d’activitats a l’aire lliure com biblioteques, jocs, berenadors, patins, balls, música. Compartit amb Oriol Clos. 2108-19 Arquitectes de capçalera Obertura de Servei d’atenció ciutadana a peu de carrer per als veïns que demanden de consultes sobre temes d’arquitectura i urbanisme. 2017-2018 Santa Rita Experience. Espai gastronòmic al Poble Nou per a un cuiner virtuós que cuina entre els comensals. 2018-2019 Habitatge unifamiliar a Cabrils Projecte de casa de fusta seguint la tècnica constructiva de voltes amb fusta desenvolupada per Philibert de l’orm al s.XVII per a família de navegants. 2019 Pla Director del Port d’Aro Projecte d’adequació i imatge del Port d’Aro seguint el nou projecte de serveis aprovat.

Experiència Professional

Direcció en projectes culturals (accions, festivals, esdeveniments, projectes acadèmics, etc. Festival Arquitectura en Acción Jornades Arquitectura Cooperativa Plataforma La Floresta Parla OLAF, Observatori Laboratori de l’habitatge a La Floresta 2000 Mànager d’arquitectura en el projecte “Johny” Al Palau de les Belles Arts de Brussel·les, organitzat per l’artista Craigie Horsfield (Gran Bretanya) els mesos juny, juliol i agost del 2000 dins el marc de Brussels2000 (Capitalitat Cultural Europea). Destaca la tasca d’exhibició d’obra d’artistes internacionals com Marcel Duchamp, El Lissitzki, Dan Graham, Steve McQueen, etc. 2001 Programació i coordinació del programa d’activitats al “Festival d’Àfriques” Programa d’activitats per a Arquitectes sense fronteres i CCCB en motiu de l’exposició Àfriques al CCCB. 4 dies d’activitats culturals a partir de la implicació de la comunitat immigrada subsahariana a Catalunya. Co-autoria en la instal·lació d’arquitectura al Pati del CCCB, premi FAD’01 en la categoria d’espais efímers 2002 Programació i producció del “Festival Veus del Magrib” Tres dies d’activitats culturals a partir de la implicació de la comunitat immigrada marroquina a Catalunya. CCCB, Barcelona 2006 Concepte i direcció artística de “Xarxes d’opinió” del FAD Espai web de discussió amb taules rodones virtuals i interactives entorn temes de l’actualitat social vinculats al disseny, l’arquitectura i la ciutat. fad.cat/xarxes opinió/ 2006 Concepte i direcció artística de “Xarxes d’opinió” del FAD Espai web de discussió amb taules rodones virtuals i interactives entorn temes de l’actualitat social vinculats al disseny, l’arquitectura i la ciutat. fad.cat/xarxes opinió/ 2008-09 Direcció artística i producció (7 mesos) “Arquitectura en acción. 1er Festival de Arquitectura y Cine, León 2009” Projecte impulsat per la Fundación Arquia (Caja de Arquitectos de España) i coproduït pel Ministerio de Vivienda. Festival dedicat als amants del cinema i de l’arquitectura i la ciutat i de tot el que es deriva de la seva estreta relació. No realitzat 2011 Desenvolupament del projecte de comunicació audiovisual (no presencial) per a web i dispositius mòbils “Arquitectura i Ciutadania” Projecte impulsat pel COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) per a divulgar la importància de l’arquitectura i la utilitat de l’arquitecte en temes que preocupen a la ciutadania

2012 Participació en la conceptualització i disseny app, disseny d’una campanya de comunicació específica “WiNK”. App mòbil que promou l’intercanvi entre persones anònimes que comparteixen un mateix espai 2014-2015 Organització d’un Procés Participatiu per al “Camí Escolar” al barri de La Floresta, Sant Cugat del Vallès, Barcelona 2015 Organització d’un Procés Participatiu per a “Pavimentació de Camins Naturals i Peatonals” al barri de La Floresta, Sant Cugat del Vallès, Barcelona 2014 – Actualitat Conceptualització i desenvolupament accions de la Plataforma “La Floresta Parla” Plataforma veïnal de diàleg articulada al voltant d’inquietuds comunes i iniciatives d’interès general que transcendeixen problemàtiques individuals. 2015 Organització i Direcció del congrés Jornades d’Arquitectura Cooperativa amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Dins el “Programa de millora de la competitivitat” per a connectar arquitectura i ciutadania. 2016 Comissariat i creació del projecte “Assaig General” Realitzat dins l’eix temàtic del FADfest 2016. El projecte es va centrar en la sostenibilitat alimentària tot fent un dinar festiu a través d’un esdeveniment i una exposició. 2016 Ponència i exposició itinerant d’obra pròpia a la Festa del Grafisme. Festival de disseny gràfic a Portbou, organitzat per un col·lectiu de dissenyadors. 2017 Comissariat i Disseny de “La Besosada: Festa del riu” Esdeveniment popular d’escala territorial segons els eixos temàtics que defineixen el territori i que té intenció d’implantar-se al calendari anual. L’esdeveniment es planteja com una gran celebració on hi tenen cabuda diverses accions . 2018 Comissariat i Disseny de l’exposició “La Casa Real” Sobre innovació i habitatge sostenible. Per a divulgar l’obra del govern municipal a Barcelona. 2018 Organització del projecte de recerca i divulgació “El Bosc Habitat” Debat obert sobre els models d’habitatge a La Floresta. conjunt de trobades, accions i esdeveniments que es van dur a terme al llarg d’un any.

Experiència Professional

2018 Co-direcció del projecte “Observatori-Laboratori La Floresta”. Projecte de creació d’una agència pública impulsat pel Consell de Barri, l’Ajuntament i l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV). Analitza la situació de l’augment de preu de l’habitatge a la Floresta i la gentrificació per desenvolupar projectes per a un canvi de model de barri respectuós amb el medi ambient.

Creació i organització de les xarxes de treball. Xarxes de contactes a nivell nacional i internacional amb intel·lectuals, artistes, responsables d’institucions culturals i/o museus públics i privats Selecció de projectes (descrits en altres apartats) que es basen en la creació de xarxes de treball o comunitats d’acció. 2006 Xarxes d’opinió. Formalització d’un lloc web que possibiliti el diàleg sobre temes de disseny-societat, a partir de sistema de converses temàtiques online. 2008 Què és arquitectura? Activació d’una xarxa internacional d’inicatives artístiques entorn l’arquitectura i la infància. 2009 Cellulloid City Lunch Participació en una xarxa internacional de festivals sobre cinema i arquitectura. 2012-ara La Mexicana Projecte de xarxa de dones mexicanes per a la construcció de un projecte transmedia sobre l’imaginari femení. 2014 La Floresta Parla Plataforma oberta de debat veïnal sobre els temes que ocupen el barri de La Floresta. 2015 Arquitectura Cooperativa Impulsat pel COAC, concebut com un projecte de Cooperació entre els diferents agents en la decisió de transformacions urbanes, a partir de la voluntat de integració de la

participació ciutadana. 2015-18 Consell de Barri de La Floresta Reconceptualització del funcionament d’aquest organ de decisió barrial per a la integració de projectes desenvolupats per la propia ciutadania, potenciant la transversalitat i el treball en xarxes veïnals. 2016 Assaig General Concebut com a un esdeveniment coproduït entre els diferents agents per a la cadena de sostenibilitat alimentaria. 2018 OLAF (Observatori Laboratori de La Floresta) Xarxa de treball Ajuntament de Sant Cugat-Univesitat ETSAV per a la diagnosi i proposta de alternatives al creixement urbà als barris de vora de muntanya.

Direcció d’equips de treball i gestió de recursos econòmics Gestió de la totalitat dels projectes desenvolupats per Leve Productora. Específicament, com a productora audiovisual: 2002-03 Cap de producció de Llargmetratge documental “El cielo gira” de Mercedes Álvarez. Produïda per Txepe lara P.C. 2004 Projecte de preproducció documental “Más allà del espejo”, de Joaquim Jordà, per a Únicamente Severo Films (desenvolupat posteriorment per Ovideo) Premi Goya al Millor documental 2006 i Nominació Concha de Oro 2006 2007-2009 Col·laboració amb el “Digital Barcelona Film Festival” com a cap de producció i responsable de desenvolupament dels tallers de documental impartits pels cineastes Ricardo Iscar, Isaki Lacuesta, Adan Aliaga i Juan Lopez. 2006-2008 Cap de producció i Productora executiva de “Mercado de futuros” Llaregmetratge documental de Mercedes Álvarez. Coproduïda per IBCinema i Leve Productora. Assaig cinematogràfic sobre la ciutat contemporània.

Experiència Professional

Formació

Formació en fotografia, arquitectura, urbanisme, medi ambient, societat, audiovisual, art i cultura i gestió cultural i empresarial. 1987-90 Cursos, seminaris i tallers amb els fotògrafs com Manuel Serra, Mariano Zuzunaga i Manolo Laguillo, entre altres a l’Escola Gris Art de Barcelona 1987 Curs “Superior Laboratorio b/n” a càrrec de Manuel Serra 1988 Curs “Historia de la Fotografía” a càrrec de Carmen Rodríguez 1988 Seminari “Fotomontajes” a càrrec de Michael Bennett 1988 Seminari “Conceptos visuales” a càrrec de Mariano Zuzunaga 1989 Seminari “Conceptos del lenguaje fotográfico” a càrrec de Manuel Santos

1989-01 Estudis Universitaris Arquitectura Tècnica Superior a l’ETSAB (PFC Qualificació Excel.lent)

1990 1991 1992 1992

1993 1993 1994 1996 1999 2000

Seminari “Fine Printing” a càrrec de Manuel Serra Curs “L’Architettura Di Andrea Palladio” del Centro Internazionale Di Studi Di Architettura “Andrea Palladio” a Vicenza, Itàlia Curs Estètica i Història organitzat per l’ “Institut d’Humanitats” del CCCB, coordinat per Fèlix Fanés Seminari “Projectar la Perifèria”, Laboratori d’Urbanisme ´92 a càrrec d’Elías Torres, arquitecte. Organitzat per l’ “Institut d’Humanitats” del CCCB i l’ETSAB Curs “Estètica i Història” organitzat per l’ “Institut d’Humanitats” del CCCB, coordinat per J.J. Lahuerta Curs “Generación de Modelos Virtuales en Arquitectura” a càrrec de la Càtedra de Dibuix de l’ETSAB Curs “Estètica i Història” organitzat per l’ “Institut d’Humanitats” del CCCB, coordinat per J.J. Lahuerta Curs “Taller Internacional de Arquitectura y Diseño” organitzat per la Pontificia Universidad Javeriana i l’ETSAB Curs “Arquitectura i surrealime” a càrrec de J.J. Lahuerta, ETSAB-UPC Curs “Fotografia i cinema” a càrrec de Juan José Lahuerta ETSAB-UPC

2002-03 Màster “Documental de Creació” Universitat Pompeu Fabra, UPF

2006-07

Doctorat “Teoria, anàlisi i documentació cinematogràfica” UPF (no finalitzat)

2010

Curs “Història de les exposicions. Més enllà de la ideologia del cub blanc”, MACBA

Experiència Professional

2011-12

Learning to Grow

Programa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, que té com objectiu potenciar les habilitats de gestió i assessorar a les empreses participants en el disseny i desenvolupament del seu Pla Estratègic de Creixement a partir de l’anàlisi i diagnòstic de les possibilitats de creixement de cada empresa. El curs es va centrar en el creixement de Leve, com a empresa de creació i desenvolupament de projectes culturals i continguts, reforçant el valor i la millora de processos.

2013

Curs “La Palla a l’Ull. L’art de la provocació i la protesta des de Pasolini fins als nostres dies”, de l’Institut d’Humanitats de Barcelona

2017

Forum “European Forum Urban Forestry 2017” Tema: Les vores del bosc urbà. Area Metropolitana de Barcelona.

Coneixement de noves tecnologies i món digital Word, Excel, Photoshop, Lightroom, Indesign, Premiere, Final Cut. Formació tecnològica en:

2005

Seminari “Tratamiento electrónico de fotografías” a càrrec de l’equip digital del laboratorio EGM Curs After effects (Edició cinematogràfica no lineal), a Estudio de Cine

2010

Camaras DSLR a Masquevideo

2015

Curs Lightroom (Organització arxus fotogràfics), a l’Institut d’Estudis Fotogràfics

2015

Curs “Microdoft Excel per a Arquitectes” , COAC

1994

Coneixement Idiomes Català Castellà Anglès Neerlandès

Nivell C 5è Escola Oficial Idiomes 5è Escola Oficial Idiomes

Altres

Publicacions 1990-2012 Com a fotògrafa d’arquitectura, reportatges d’obres d’arquitectura i ciutat, inclosos treballs de: Norman Foster, Rafael Moneo, Enric Miralles-Benedetta Tagliabue, MBM, Elías Torres, Josep A. Llinàs, Jean Nouvel, BOPBAA, Coll-Leclerc, Carme Pinós, Enric Batlle-Joan Roig, Iñaki Ábalos-Juan Herreros, Luís Moreno Mansilla-Emilio Tuñón i Josep Miàs, entre d’altres. Aquest reportatges han estat publicats en nombroses revistes especialitzades, incloses: Casabella, Architectural Review, Architectural Record, ON Diseño, Quaderns, Summa+, Arquitectura Viva, El País Semanal EPS, Magazine La Vanguardia, etc. 1999 Llibre “Barcelona Interiors” Loft Publicacions, Barcelona. Llibre de fotografia. Text de Francesc Alvarez 2004 Llibre “Barcelona 1992-2004” Editorial Gustavo Gili, Barcelona Llibre de fotografia. Text de Guim Costa 2004 Llibre “Destrucción de Barcelona” Editorial Mudito&Co, Barcelona. Autoria de les fotografies. Text de Juan José Lahuerta 2005 Article “De la fotografia tradicional a la cultura visual”. Revista Nexus nº34. Revista bianual de la Fundació Caixa de Catalunya 2012 Article al Llibre “Jornada de Arquitectura y Fotografía” del Colegio de Arquitectos de Aragón. 2018 Article al Llibre “Congreso Internacional de Vivienda col·lectiva Sostenible” de Guadalajara. 2018 Article al Llibre “Una altra Floresta és possible”. Editorial Pol.len

Ponències 2008 Participació en el cicle “Mirades que creixen, nous valors del documental català” amb “Basant. La guerra dels estels” amb Andrés Antebi, José González Morandi i Pablo González. A la Biblioteca Poble Sec Francesc Boix.

Atres

2009 Ponència “Lorenzo Soler:la segunda vida de unas imágenes” com a part del cicle de projeccions i activitats “Projecting what is real. Film Architecture and Languages”, primer a la Tabakalera de San Sebastian i a Sevilla. Produït per BNV Producciones 2011 Ponència a la “Jornada de Arquitectura y Fotografía” al Colegio de Arquitectos de Aragón. 2017 Ponent del taller temàtic sobre habitatge i rehabilitació. Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) 2018 Ponent de “Aquitectura de la Coexistencia. Reflexions des de tres projectes” al “Congreso Internacional de Vivienda Colectiva Sostenible” de Guadalajara 2019 Conferència “Topografies del sensellarisme” a Cities of Light Barcelona_ Coexistència. Programa paneuropeu, multidisciplinari de converses, simposis i exposicions sobre fotografia, literatura i urbanisme, organitzat per laUrban Photographers Association (UPA) a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya a Barcelona 2019 Ponent de “Nous espais, nous aprenentatges” repensem els espais educatius. Organitzat pel Departament d’Educació de la Generalitat, el Col·legi d’Arquitectes i la Fundació Bofill. 2019 Ponent seleccionada al workshop “Forest Laboratory” a Köln, on diferents experts del món debaten sobre models urbans que conviuen amb entorns naturals.

Docència i Cursos 2005 Programació i Coordinació del curs “El tiempo en el Museo” Seminari intensiu sobre Museus i Exposicions en el Campus Universitari d’estiu de El Escorial. Organitzat per la Universidad Complutense de Madrid. Amb Francesc Pla 2000-04 Professora de fotografia en arquitectura del Taller de Projectes de l’ESARQ-UIC 2007-08 Professora Curs “Fotografia i Cinema” al Màster d’“Història, Art, Arquitectura i Ciutat” de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC)

2009 Taller “Found footage” com a part del cicle de projeccions i activitats “Projecting what is real. Film Architecture and Languages”, a la Fundació Cristina Enea, Donostia 2009-12 Guió, direcció i producció compartida amb l’artista Jorge Raedó de “Què és arquitectura”, un projecte educatiu per apropar l’Arquitectura als infants, despertant-los la curiositat pel seu entorn espacial, tectònic i urbanístic. L’arquitectura com a construcció de llenguatge pot ser útil en un moment formatiu en què el llenguatge esdevé l’eina per relacionar-se amb el món i per accedir més endavant a l’abstracció. El projecte es desenvolupa a partir d’una pàgina web, vídeos fets per arquitectes i la realització de tallers “fets a mida” vinculats a events culturals de la ciutat. www.facebook.com/queesarquitectura Tallers pedagògics: Aules-taller dirigides a les institucions educatives. Adaptats als nous currículums i competències, aborden les diferents franges d’edat: Educació Infantil i Educació Primària i Educació Secundària. Els vídeos són el punt de partida d’activitats entorn a temes de l’Arquitectura: la ciutat, el públic i el privat, la funció i la forma, la construcció, el territori, els mites fundacionals de les ciutats i els edificis, el dibuix, les maquetes, la labor de l’arquitecte…S’utilitza al màxim els espais singulars del col•legi. Esdeveniments singulars: Ideats com a experiència artística com a mètode de coneixement. Creats expressament per a centres d’art, institucions o esdeveniments que fomenten l’educació en Arquitectura. 2009 Taller de cinema (animació) i arquitectura a La Bienal de l@s Niñ@s - X Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (Santillana del Mar) www.bienalx.es 2009 Taller d’Arquitectura al Beyond Media Festival (Firenze) En col•laboració amb el Istituto degli Innocenti. Els alumnes van treballar la perspectiva “brunelleschiana”. Col.laboració amb Bet Cantallops www.beyondmedia.it 2009 Workshop at MACBA (Barcelona) , dins el Festival d’Arquitectura EME3. www.macba.cat Col.laboració amb Bet Cantallops i Oleg Ogursov. 2010 Guió, direcció i producció del taller “Shadows” dins el marc del Projecte “Què és arquitectura?” .Taller mixt per a nens d’infantil i primària de l’Escola Isabel de Villena i estudiants de Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB-UPC) 2011 Seminari de Cinema i Arquitectura al “BCN DESIRE LAB”, dirigit per Pere Riera al BIARCH (Barcelona Institute of Architecture)

Atres

2014 Concepció i realització amb Bet Cantallops del taller “Typo collage square, letras para construir una plaza viva de significados cambiantes” Taller Participatiu amb Bet Cantallops dins el marc del festival Big Draw 2014, Barcelona. 2015-16 Professora de l’assignatura “Cinema i Ciutat” al grau de “Comunicació Cultural”, Universitat de Girona. Curs monogràfic “Correspondències cinema i ciutat a través de Roma, LA, Tokio, Paris i NY” 2015-16 Professora de l’assignatura “Urban Planning” al “Màster Smart Cities”, Universitat de Girona. 2013 Projecte educatiu per a l’Exposició “Georges Meliès. La màgia del cine” al Caixa Forum de Barcelona. Desenvolupament de visita i activitats educatives per a l’empresa Digital Films

Premis 1997 Jardí d’hivern al Pati de les Dones del CCCB. Seleccionat als premis FAD’97 d’arquitectura efímera. 2002 Festival d’Àfriques. Finalista premis FAD efímers i Premi de l’Opinió. 2016 Pis Zero (pis experimental de baixa exigencia) per a Arrels Fundació. Finalista premis FAD en categoria Ciutat i Paisatge. 2018 Topografies del sensellarisme Premi ADI Cultura 2018 a pels següents valors: “El projecte afronta la despossessió econòmica i l’arraconament social mitjançant un estendard innegocibale: les persones no són ni el que tenen ni el que no tenen, són allò que trien o prefereixen.” Projecte cultural que vincula la ciutat i el sensellarisme a través de diferents projectes d’atenció al sensellarisme i esdeveniments.

Instal·lacions 1997 Jardí d’hivern al Pati de les Dones del CCCB Instal·lació suspesa des de les cobertes per deixar un jardí flotant davant les portes del pati. Primer premi del concurs i construcció. Projecte compartit amb Marta Capdevila Seleccionat als premis FAD’97 d’arquitectura efímera.

2000 “Johny” Intervenció artística global a l’edifici del Palau de les Belles Arts de Brussel·les (actualment BOZAR), organitzada per l’artista Craigie Horsfield (Gran Bretanya) els mesos juny, juliol i agost del 2000 dins el marc de Brussels2000 (Capitalitat Cultural Europea). Destaca la tasca d’exhibició d’obra d’artistes internacionals com Marcel Duchamp, El Lissitzki, Dan Graham, Steve McQueen, etc. 2001 Festival d’Àfriques per a Arquitectes Sense Fronteres i CCCB IInstal·lació d’arquitectura efímera al Pati de les Dones del CCCB Amb Gianni Ruggiero i Xavier Codina, Premi FAD’01 arquitectura efímera 2003 “Can Tunis 1979-2003” Instal.lació al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya COAC, Barcelona 2004 “Mediterranean Windows” Instal·lació audiovisual de 6 pantalles per a la Fundació Mies Van der Rohe. Exposada inicialment a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2004, en el Port de Barcelona a bord del vaixell Naumón de la Fura dels Baus (2004) i posteriorment a l’exposició “BCN peix de plata” al FAD (Barcelona 2005) i a Photoespaña05 (Madrid, 2005). Adquirida, juntament amb la peça “Madriterráneo” per al fons artístic de la Fundación Canal de Isabel II de Madrid Guió, direcció i producció compartida amb José González Morandi 2009 Instal.lació audiovisual “Què és arquitectura?” al Beyond Media Festival (Firenze) www.beyondmedia.it

Exposicions Exposicions d’obra propia 2003 “Artistas contemporáneos” Fotografia a exposició col·lectiva Galeria La Santa, Barcelona 2004 “Ciutat emergent” Treball fotogràfic sobre la periferia de Barcelona en diàleg amb l’obra del fotògraf Oriol Maspons Col·legi d’Arquitectes de Catalunya COAC, Barcelona 2005 “Madrid-Barcelona en paralelo: dos ciudades en 40 imágenes” Exposició col·lectiva Colegio de Arquitectos de Madrid i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Madrid i Barcelona

Atres

2006 “The Photographers Company” Exposició col·lectiva de fotografía a la Galeria Fotonauta, Barcelona 2012 “Make Mothers Visible” Projecte fotogràfic promogut per l’IMOW-Internacional Museum of Women (Califòrnia) en col·laboració amb el White Ribbon Alliance for Safe Motherhood. Retrata mares i llevadores d’arreu del món per visualitzar el valor de la cura per la vida assumida per les mares. Forma part d’INSIDE OUT, un projecte artístic global que instal·la retrats personals a gran escala a l’espai públic. Comissariat a Bcn per Eva Triantafyllidou Disseny i/o comissariat exposicions (i projectes museogràfics) 2009 Bienal de los Niños a la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo X Instal·lació al Palacio de Sobrellano de Comillas 2014 Reforma del Museo de la Paz de Gernika Gernika. Concurs 2015 Riu compartit. Proposta d’estrategia expositiva i programació transmunicipal per a la divulgació del riu Besòs a la mateixa llera del riu. Per a Consorci del Besòs. 2016 Reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols per a acollir la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen. Avantprojecte, Projecte executiu pendent de desenvolupament. 2016 Projecte de museïtzació de la col·lecció sobre Societats Prehistòriques del Museu de Prehistòria de València 2016 Terra de Castros Proposta de museïtzació de diferents jaciments. El projecte proposa una visió sostenible del turisme allunyada del turisme de consum, amb estratègies d’aproximació a la població local i d’identificació amb el patrimoni, que doti els jaciments d’humanitat, participació, emocions i significats. Segon premi. 2016-18 Exposició itinerant “L’Arquitectura Talaiòtica a la Prehistòria de Menorca” Muntatge expositiu itinerant entre la vida i la mort representada per les seves arquitectures. 2016 Exposició itinerant Menorca Reserva de la Biosfera. “L’Illa per Descobrir” Menorca,

Partint de la condició de temporalitat i itinerància del muntatge, l’exposició es concep com un recorregut de descoberta i coneixement de l’illa a manera de “petit tour”. Un format de gira per vil·les i barris que s’allunya de les formes expositives convencionals i s’endinsa en el món ambulant dels titellaires i dels marxants, i de la transmissió boca-orella de notícies i curiositats. 2017 Museïtzació de les cases Barates de Bon Pastor. Proposta que transforma les cases barates en un equipament de barri i museu de la memòria basant-se en convertir el carrer, l’espai públic, en el centre de la proposta. Autoria compartida amb H Arquitectes. Concurs. No executat. 2017 Exposició Itinerant FCBarcelona Photo Awards. Concurs. No executat. 2019 Monumento a los Caídos. Pamplona Projecte de desmuntatge selectiu del temple fins a convertir les seves pedres en la matèria prima per urbanitzar els camins d’un parc. Tot el procés es museïtza davant els veïns durant els 4 anys de desmuntatge. Proposta de concurs. No executat

Festivals 2000 Johny, per a Brussels 2000 Acció artística global al Palau de les Belles Arts de Brussel·les, organitzada per l’artista Craigie Horsfield (Gran Bretanya) els mesos juny, juliol i agost del 2000 dins el marc de Brussels2000 (Capitalitat Cultural Europea). Destaca la tasca d’exhibició d’obra d’artistes internacionals com Marcel Duchamp, El Lissitzki, Dan Graham, Steve McQueen, etc. 2001 Festival d’Àfriques, per a Arquitectes Sense Fronteres i CCCB Programació i coordinació activitats, per a Arquitectes sense Fronteres i CCCB . 2002 Festival Veus del Magrib Programació i coordinació activitats, per a CCCB. 2009 Festival Arquitectura en Acción, 1er Festival de Arquitectura y Cine, en León. Projecte impulsat per la Fundación Arquia (Caja de Arquitectos de España) i co-produït pel Ministerio de Vivienda. Festival dedicat als amants del cinema i de l’arquitectura i la ciutat i de tot el que es deriva de la seva estreta relació. Projecte desenvolupat però no realitzat.

Atres 2009 Festa “Què és Arquitectura?” a la Nau Ivanow (Barcelona) 2017 “La Besosada, la festa del riu” per a Consorci del Besós Conceptualització i disseny de festivitat transmunicipal, coproduïda i ciutadana, compartida entre els municipis de Barcelona, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma i Montcada i Reixac. 2016 Assaig General, per al FAD Gran esdeveniment gastronòmic destinat a posar a prova la ciutat de Barcelona en materia de sostenibilitat alimentària, amb l’organització d’un dinar multitudinari sostenible, popular i suculent, elaborat a partir de menjar recuperat. 2016 Leve a la Festa del Grafisme Presentació mòvil de la obra transdiciplinar de Leve a Portbou. Els projectes de l’estudi, d’escala, format i temàtica diversa, es despleguen davant del públic al carrer a través de dispositius reversibles propis de la posada en escena de titellaires i marxants.

Altres 2000 Membre del jurat en la convocatòria Premis FAD’99 2005-ara Membre de la Photographers Company 2008-ara Membre de Cellulloid City Lunch. Xarxa de col.laboració internacional entre Festivals d’Arquitectura i Cinema. 2014-ara Membre de la plataforma La Floresta Parla 2015-18 Vicepresidència al Consell de Barri de La Floresta 2018-ara Vocal del Consell Rector de la “Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell”. La cooperativa impulsa diferents projectes culturals relacionats amb l’arquitectura.

Alguns projectes

Comissariat i disseny

Festa transmunicipal, coproduïda i metropolitana “La Besosada”

Festa transmunicipal, coproduïda i metropolitana “La Besosada” Besòs, 2017 La Besosada, terme agafat de les crescudes sobtades del riu, és un esdeveniment popular d’escala territorial que té intenció d’implantar-se al calendari de festes anual. Amb la recuperació del riu i la seva llera, s’ha guanyat un espai privilegiat per als ciutadans, no prou conegut ni valorat per la resta de veïns de la metròpoli. Celebrar aquesta recuperació significa reconèixer la vitalitat d’aquest territori. Es proposa una celebració genuïna, coproduïda amb el territori, transmunicipal, metropolitana i de gran escala, construïda des dels motors de producció cultural existents per fer aflorar i posar en valor el que ja succeeix al territori.

Es busca una participació equilibrada de tot el territori, desdibuixant els límits municipals i reforçant les unitats barrials. Amb aquesta celebració d’escala territorial, el Besòs adquirirà també protagonisme a escala metropolitana. La metodologia de l’Assaig General, terminologia prestada del món escènic, s’aplica per dissenyar un simulacre urbà que permeti posar a prova el territori en un espai-temps acotat, a partir de la creació d’una situació excepcional que ha de permetre avaluar les línies d’actuació del Pla Besòs que regeix el territori.

La gran dimensió de l’àmbit d’actuació s’aborda amb un format adaptable, traslladable i escalable. COMISSARIS: Eva Serrats i Francesc Pla PROMOTOR: Consorci del Besòs PRESSUPOST: 1,061,092.00 € SUPERFÍCIE: 12 ha (àmbit Pont del Molinet)

Comissariat i creació

Assaig General. Menjar, emergència sostenible i disseny

Assaig General. Menjar, emergència sostenible i disseny Barcelona, 2016 L’eix temàtic del FADfest 2016, festival anual dedicat al millor disseny, es va centrar en un dels reptes socials i mediambientals als quals caldrà fer front en els propers anys: la sostenibilitat alimentària. El terme Assaig General fa referència a la voluntat de reproduir fidelment les condicions en què una determinada situació hauria de succeir i dóna nom a la metodologia de simulacre urbà dissenyada per reduir el malbaratament alimentari.

L’Assaig General es va convertir en un gran experiment gastronòmic destinat a posar a prova la ciutat de Barcelona amb l’organització d’un dinar multitudinari sostenible, popular i suculent, elaborat a partir de menjar recuperat. La preparació de l’àpat va ser avaluada amb indicadors ambientals, socials, nutricionals, econòmics i logístics, dades quantificables que van aportar credibilitat i van permetre determinar l’impacte ambiental, social, nutricional i econòmic de l’esdeveniment i comparar-lo amb els valors que haurien resultat de fer el mateix acte festiu seguint els patrons de producció i consum habituals.

L’objectiu de l’Assaig General va ser generar la menor quantitat de residus possible garantint la traçabilitat de totes les accions. Es va investigar sobre les necessitats de la ciutat a partir d’estratègies d’urbanisme efímer, una eina de disseny per a la transformació urbana fonamentada en recursos econòmics, reversibles i reciclables.

ARQUITECTES: Daniel Cid, Eva Serrats i Francesc Pla PROMOTOR: FAD, Foment de les Arts i del Disseny PRESSUPOST: 40,500.00 € SUPERFÍCIE: 4,245.00 m2

Programació i coordinació del programa d’activitats

Festival d’Àfriques

Festival d’Àfriques. Programa d’activitats per a Arquitectes Sense Fronteres i CCCB en motiu de l’exposició Àfriques al CCCB. Barcelona, 2001. El mercat. Un motiu de trobada, un intercanvi de música, de contes, de cuina tradicional, de visions, d’experiències... Aquest mercat és el Festival d’Àfriques, un espai on la vida africana es fon en un marc urbà occidental. Una cita amb la cultura subsahariana al CCCB. El Festival d’Àfriques pren el pols de tot el que les entitats, associacions i artistes africans estan produint avui dia a Catalunya, i alhora vol ser una plataforma d’intercanvi, de difusió i promoció d’activitats en àmbits molt diversos. Programació distribuïda en: dansa, performance, música, espectacles infantils, ludoteca, campionat d’awalé, El cafè del viatger, Converses a l’entorn d’Àfrica, Conferència de Gastronomia, Timba de contes, Literatura, tallers, documentals. En col·laboració amb Gianni Ruggiero, Oriol Rosselló i Xavier Codina, vam fer el disseny de la instal·lació “Recinte de pneumàtics” al Pati de les Dones. Arquitectes Sense Fronteres (ASF-E) té com a principal objectiu incidir en la sensibilització de la nostra societat civil. Festival desenvolupat a l’aire lliure, en dos escenaris: el Pati de les Dones i la plaça de Joan Coromines. Dies de cultura africana. “El CCCB i Arquitectes Sense Fronteres es proposen contribuir a pal·liar aquesta ignorància d’una forma lúdica i atractiva”. Tallers de dansa tradicional i llengües africanes, degustació de plats típics i narració de contes populars.

EMPLAÇAMENT: CCCB, Barcelona PROMOTOR: Barcelona Art Report 2001 Experiences, ASF Arquitectes sense fronteres Iniciativa de: Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Direcció artística i producció

Arquitectura en acción. 1r Festival d’Arquitectura i Cinema

Festival Arquitectura en Acción. León 2009 2010. Projete No executat

fomentaria aquesta experimentació. Conscients que la competició provoca idees, vam proposar com-

L’any 2009 Leve va treballar en la ideació i producció d’“Arqui-

peticions de diferents formats audiovisuals i premis. A la vegada,

tectura en Acción”, un festival que posava en relació el món del

el festival pivotaria sobre noms propis que per la seva trajectòria

cinema i el de l’arquitectura, dedicat als amants de l’un i de l’altre,

professional són un discurs arquitectònic i/o cinematogràfic en si

que finalment no es va realitzar.

mateixos. Aquests noms generarien masterclasses, workshops, seminaris, cicles de pel·lícules... Tot plegat involucraria la ciutat

“Arquitectura en Acción” seria una cita cinematogràfica al voltant

de León, des de les associacions ciutadanes fins al govern local i

dels temes importants de l’arquitectura entesa en el seu sentit

autonòmic, passant per les universitats, les escoles professionals,

més ampli. L’objectiu de la cita seria fomentar l’intercanvi entre

les empreses, etc.

el Cinema i l’Arquitectura com a formes de creació, tant per als arquitectes com per als cineastes.

El MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León)

El Cinema és la percepció del lloc proposat frame a frame pel

i l’Auditorio de León serien els pols del festival. En ells transco-

director.

rrerien gairebé tots els esdeveniments. El trajecte MUAU, entre

L’Arquitectura és una experiència personal que transcorre en el

el MUSAC i l’Auditori, seria lloc de pas habitual pels assistents al

temps. És inevitable recórrer-la per conèixer-la. Les eines audio-

festival. Allí es presentarien les intervencions cinematogràfiques

visuals propicien noves aproximacions al projecte arquitectònic,

urbanes d’un dels workshops proposats. Davant de la Catedral

tant en la fase de creació com en la d’obra habitada. El festival

de León es presentaria la instal·lació-espectacle que advertiria els

lleonesos de l’obertura del festival.

dels espais ambient creats amb audiovisuals i so –el Pavelló Philips de cine, sigui una plaça, al saló de casa, al palmell de la mà... de Le Corbusier, l’Exposició Nacional Americana de Moscú dels

Arquitectura i Cinema

Eames (“American National Exhibition”);

Arquitectura és el lloc que construïm per ser i estar al món, sigui

- Workshop “El llenguatge cinematogràfic en les pel·lícules d’ani-

un lloc físic tangible o imaginari. Per a nosaltres, l’arquitectura és

mació”, per Katsuhiro Otomo, que ajudaria els arquitectes a plan-

construcció, urbanisme, espai públic, paisatge...

tejar els story-boards de les pel·lícules de presentació de projectes,

Cinema són les imatges en moviment creades per representar

tenint cura de la intenció, la intensitat del recorregut...;

l’experiència vital i gaudir amb elles.

- Seminari “La Ciutat XXI al cinema”, per Jorge Gorostiza;

Per a nosaltres, el cinema és la pel·lícula projectada en gran pan-

- Workshop “Cinema a l’espai urbà”, per CityMined + Escuela

talla, el curt 3d per representar un projecte arquitectònic, els curts

de Cine de León, una coproducció amb el festival CityMined de

a youtube...

Brussel·les, especialitzat en les intervencions artístiques urbanes, el treball del qual es desenvoluparia les setmanes prèvies al festival,

L’Arquitectura al Cinema, el Cinema a l’Arquitectura

amb un treball de camp sociològic a León que es presentaria a

L’Arquitectura al Cinema tracta de pel·lícules on apareix l’arquitec-

l’espai urbà durant les nits del festival;

tura construïda, arquitectes, trames dels personatges imbricats amb

- Mostra de vídeos i Workshop infantil “¿Què és Arquitectura?”,

la construcció... siguin documentals, pel·lícules de ficció, anima-

per Jorge Raedó, prolongant el projecte de vídeo i internet dedicat

cions 3d de projectes, vídeos amb càmeres de mòbil...

a explicar aquesta disciplina als nens de 5 a 8 anys.

El Cinema a l’Arquitectura tracta sobre la visió de les pel·lícules

- Masterclass de clausura “Arquitectura i Cinema”, per Rem

sempre es fa en llocs arquitectònics concrets... sigui la pròpia sala

Koolhaas, que ha vinculat la seva obra al cinema des dels inicis de la seva carrera, tant com a referent de creació com en el procés de

Competicions

representació.

- Big Screen Competition: competició oficial de les pel·lícules seleccionades. La gala d’inauguració del festival aniria acompanyada de la primera projecció de la competició. La gala de clausura inclouria l’entrega del premi. - Architectural “Sketch” on-line competition: anotacions-sketch audiovisuals d’arquitectes. - Little Screen Competition*: concurs on-line coproduït amb el Festival de Cine Digital de Barcelona (DIBa). Realitzadors professionals i amateurs filmarien un curtmetratge de 3 minuts en 10 dies a partir d’un lema –per exemple, “Casa meva”. Totes les pel·lícules es penjarien a la xarxa. Un jurat de prestigi entregaria el premi. - Architectural “Show” online competition: vídeos de presentació de projectes professionals. - Premi Divulgació: reconeixement a la millor iniciativa audiovisual al món per a la difusió de l’Arquitectura.

Noms propis. Workshops, masterclass, cicles, instal·lacions - “Instal·lació audiovisual”. Un workshop amb gent de Lleó les setmanes anteriors al festival desembocaria en la instal·lació urbana de la nit inaugural davant de la catedral de Lleó; - Retrospectiva de “L’Arquitectura com a autobiografia”, per Heinz Emigholz; - “Cicle de pel·lícules sobre l’habitatge col·lectiu”, per Iñaki Ábalos, a qui es proposaria reflexionar sobre l’habitatge col·lectiu; - Workshop “Patchwork narratiu” i “Cicle de pel·lícules fetes de fragments de pel·lícules”, per Thom Andersen; - Workshop “Trajectes audiovisuals”, per Paolo Rosa, a qui es proposaria que endinsés els assistents en la tradició del segle XX

Promotor: Leve Productora. Col·laboradors: Jorge Raedó, Estudi Canó, Digital Barcelona Film Festival (DiBa Festival).

Mànager d’arquitectura

Johnny

Col·laboració entre el Palais des Beaux Arts i Brussels2000. Brussel·les, 2000 Les idees nuclears del projecte Summer del Palais des BeauxArts se centren en les nocions de públic i de relació canviant. En diverses disciplines artístiques, així com en la societat en general, la comprensió de l’individu i la comunitat, d’allò públic i privat, es troba en un procés radical de canvi. Per a molts, l’anomenada societat de l’espectacle ha esdevingut insostenible i ha donat lloc a molts tipus de separació. Per al públic i per a la ciutadania, l’expectació es dirigeix al consum passiu a mesura que les possibilitats d’actuar conjuntament de forma efectiva esdevenen cada vegada més reduïdes. En teatre, en dansa, en cinema, en les arts visuals i en els nous mitjans, hi ha qui entén que la qüestió del públic és crucial per a la comprensió de la cultura. La relació del públic amb l’obra, les institucions, i la relació d’unes amb les altres, on el públic també som nosaltres mateixos, planteja també preguntes sobre percepció individual i democràcia.

Metodologia Identifiquem dues vessants en el document conceptual que considerem centrals: la gran pregunta del públic i la relació canviant. El final de la societat de l’espectacle, les idees profundes de la democràcia i l’atenció al present. Paral·lelament als principis més generals hi ha la naixent col·laboració entre les institucions del Palais des Beaux-Arts, que considerem més que una simple reconducció organitzativa: un model de col·laboració amb una àmplia rellevància social dins i fora de Brussel·les. Mitjançant una sèrie de discussions en curs, busquem conduir les institucions i els públics del Palais cap a un present, més que cap a una repetició del passat o a una fantasia del futur. Això implica parlar amb cada programador, identificant àrees d’interès i establint un terreny comú. Considerant la Sala Horta com el punt crític i el centre d’energia de l’edifici sorgit directament de les percepcions compartides entre les institucions.

Director: Marcel Broodhtaers. Mànager d’arquitectura: Eva Serrats. Promotor: Palais des Beaux Arts, Brussels2000.

Guió, direcció i producció compartida amb l’artista Jorge Readó

Què és Arquitectura? Què és Arquitectura? Projecte educatiu creat per a apropar els nens al món de l’arquitectura. Catalunya 2009 2012 Què és Arquitectura?” vol apropar l’Arquitectura als infants i despertar-los la curiositat pel seu entorn espacial, tectònic i urbanístic, entenent que l’arquitectura com a construcció de llenguatge pot ser útil en un moment formatiu en què el llenguatge esdevé l’eina per relacionar-se amb el món i per accedir més endavant a l’abstracció. El projecte pivota sobre els vídeos on diversos arquitectes responen a la pregunta “Què és Arquitectura?”. Els primers vídeos es dirigeixen a la gent de 5 a 8 anys. És l’edat on comencen a utilitzar el llenguatge com a eina per relacionar-se amb el món i per accedir més endavant a l’abstracció. Els arquitectes han hagut de fer un

esforç especial per a comunicar-se amb el públic infantil. La seva concepció de l’Arquitectura és l’essència de les seves propostes. Els tallers pedagògics estan concebuts per a facilitar el contacte del projecte amb els nens. Amb la col·laboració dels nostres assessors de l’àrea educativa, estem elaborant mecanismes perquè el projecte sigui una eina accessible i útil per als centres educatius. Els esdeveniments singulars són manifestacions experimentals del projecte que succeeixen per contacte-relació amb institucions, organitzacions o, senzillament, perquè sí. Cada esdeveniment és una excusa per a desenvolupar una experiència singular dels nens amb l’Arquitectura.

Organització i direcció del congrés

Jornades d’Arquitectura Cooperativa

Jornades d’Arquitectura Cooperativa amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Dins el “Programa de millora de competitivitat” per a connectar arquitectura i ciutadania. Davant la creixent voluntat d’una part de la ciutadania de formar part dels processos de transformació de la ciutat, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va acollir, a través del “Programa de millora de la competitivitat” del Pla Impulsa, unes Jornades centrades en el paper actiu de l’arquitecte dins els processos participatius i en les eines necessàries perquè la participació real sigui possible, satisfactòria i útil. Les jornades, adreçades tant a arquitectes com a ciutadans que formen part de processos de participació concrets o que, des del seu rol professional dins de les administracions, tenen la necessitat d’integrar la participació en el seu treball de servei a la ciutadania, tenien per objectiu oferir formació en eines i metodologies de participació ciutadana; definir unes condicions adients per al desenvolupament dels processos de participació ciutadana; promoure el rol útil de l’arquitecte en projectes i processos de participació ciutadana; i compartir coneixements i coordinar iniciatives.

Les Jornades es van concebre en base a tres punts de partida. En primer lloc, el reconeixement i la contextualització d’una realitat social emergent: la demanda i el desig creixent de la ciutadania de formar part dels processos de transformació de la ciutat. Les formes habituals de disseny urbanístic i arquitectònic estan cenyides a un marc d’interessos que exclou la major part d’agents implicats i/o afectats per la transformació, principalment veïns i usuaris de l’espai. L’objectiu dels processos participatius és incloure aquests agents en el procés de disseny urbanístic i arquitectònic de l’espai. En segon lloc, el reconeixement dels valors de la Intel·ligència col·lectiva a l’hora de desenvolupar un projecte i cercar mecanismes per a fer possible la cocreació. El disseny participatiu consisteix a cercar vies inclusives per integrar en un procés cocreatiu els diferents agents que intervenen en un projecte urbanístic o arquitectònic. Aquests projectes s’articulen en el context d’una forma adaptativa i orgànica, transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert que retorna la capacitat de decisió als agents i experts locals. Per últim, el reconeixement de les mancances en les condicions actuals per a la participació ciutadana.

Concepte i direcció artística

Xarxes d’opinió

Xarxes d’opinió, 2006 Al 2006, per encàrrec del FAD, Leve va participar en la creació del lloc web “Xarxes d’opinió” com a evolució del format “Taules d’opinió” –debats retransmesos en format TV– on es debatien problemes relatius al món del disseny que interessen a la ciutadania. Una reivindicació de la dimensió política i social del disseny, sovint absort en una certa asèpsia. “Xarxes d’Opinió” va iniciar el seu recorregut amb la utilització del format sonor com a eina per recollir les opinions dels entrevistats. A partir de 2013, però, el projecte va fer el salt al format audiovisual i va passar a oferir la possibilitat no només de sentir les reflexions d’aquests entrevistats, sinó també de veure’ls en acció. El projecte aposta per utilitzar programari lliure desenvolupat en xarxes col·laboratives on diverses persones posen el codi a disposició del públic de manera desinteressada i gratuïta. És aquí on, de nou, el FAD es posiciona utilitzant programari no comercial que permet disposar de tots els avantatges de la xarxa sense subjecció a copyright i fent ús de la senzilla i eficient estructura del blog com a forma de difusió, informació i opinió.

DIRECCIÓ: Eva Serrats PROMOTOR: Foment de les Arts i del Disseny, FAD COL·LABORADORS: Jorge Blasco, Daniel García Andújar

Concepte i coordinació

El Bosc Habitat

Fomentar el debat veïnal per habitar la muntanya, 2017-2019 La Floresta és un barri de muntanya encotillat pel Parc Natural de

tegida) proposades per l’Ajuntament de Sant Cugat–, la reubica-

Collserola i per altres figures de protecció de la natura. Alhora,

ció de les unitats d’habitatge a altres solars amb menys impacte

però, és una zona habitada ben connectada amb Sant Cugat i

negatiu sobre la natura i la recerca d’altres vies d’accés.

Barcelona que cada cop rep més persones disposades a residir-hi aprofitant el seu entorn privilegiat i allunyat del trànsit i la conta-

El Consell de Barri de la Floresta va començar al 2017 un ampli

minació. Aquest fet genera una pressió sobre el veïnatge existent,

debat sobre el tema, que havia d’anar necessàriament acompanyat

que es veu substituït per l’arribada de nouvinguts capaços de fer

de l’Ajuntament, i al qual ràpidament s’hi van sumar estudiants

front a despeses més elevades pel seu habitatge. Aquest procés

i professors d’un curs d’habitatge col·lectiu de l’Escola Tècnica

de gentrificació, en estar ubicat al mig de la natura, té dinàmiques

Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) per posar una nova

pròpies i, alhora, precisa solucions específiques.

mirada sobre el repte de l’habitatge florestà.

És així com va néixer el projecte El Bosc Habitat, de la constatació

El Bosc Habitat va començar amb una passejada i un treball de

de les dificultats per fer front a la substitució del veïnat. La idea era

detecció de solars de propietat municipal, no municipals i d’equi-

abordar la problemàtica des de tres eixos: la construcció d’habi-

paments existents no municipals que poguessin transformar-se per

tatge públic –que havia portat debat anys enrere per la tipologia

tenir ús d’habitatges. Alhora, s’hi van detectar tres grans zones

(blocs de pisos) i ubicació (massa propera a la xarxa natural pro-

públiques de possible actuació.

DIRECCIÓ: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Foment de les Arts i del Disseny, FAD COL·LABORADORS: Jorge Blasco, Daniel García Andújar

El procés va acabat amb una reunió amb l’Ajuntament de Sant Cugat en què es van debatre les accions disposades a realitzar i les que quedaven obertes a més debat veïnal. Així mateix, es van aconseguir un seguit de compromisos, entre els quals s’incloïa la creació d’un Observatori Laboratori de l’Habitatge de la Floresta (OLHAF), que analitzés i donés resposta al creixement del barri amb una mirada important sobre l’accés a l’habitatge. Aquest projecte, vinculat al Consell de Barri, esdevé un espai propi que supera El Bosc Habitat.

Direcció i producció

La Mexicana

La Mexicana, des del 2012 Quan Leve Projects centrava les seves forces en desenvolupar projectes audiovisuals, es va proposar realitzar La Panamericana, una idea nascuda d’un grup de quatre amigues (María, Alba, Eva i Marieta) que es proposaven creuar l’Amèrica Llatina des d’Argentina fins a Mèxic amb la voluntat d’explicar el dia a dia de les dones que hi viuen, sotmeses moltes d’elles a situacions de risc i a una violència masclista imperant especialment dura a Ciudad Juárez (Mèxic), una de les ciutats amb un major nombre de feminicidis de tot el món. Va ser de la reflexió arran d’un d’aquests assassinats que es va proposar fer la Panamericana com una mena de road movie que expliqués les vivències durant el recorregut. Ràpidament es va reduir el recorregut per fer un projecte més viable, convertint la Panamericana en la Mexicana, que compartia la filosofia però recorrent Mèxic des d’Isla Mujeres (a la regió caribenca de Quintana Roo, prop de Cancún) fins a Ciudad Juárez.

El projecte, que es va arribar a presentar a mostres per aconseguir ser coproduït amb alguna productora mexicana, pretenia donar veu a les dones, aportant una visió femenina del món des d’un dels països en què les dones tenen més dificultats. Això passava per fer entrevistes però, sobretot, conèixer el dia a dia, superant el format de documental periodístic i no tancant les portes a altres formats, amb propostes d’un reality show i una mirada transmèdia. Ja que l’artista Mala Rodríguez n’era una de les impulsores, es va proposar acabar el recorregut amb un concert seu a Ciudad Juárez i, alhora, fer el viatge com un viatge rodat, seguint l’estel d’Aleksandr Medvedkin a l’URSS, és a dir, fer la gravació, editar durant el trajecte i projectar les imatges uns quants quilòmetres més enllà. Això no només permetia una singularitat especial a la Mexicana sinó fomentar el coneixement mutu de les dones mexicanes. La crisi i les situacions personals de les impulsores van deixar el projecte en pausa durant anys i just ara es recupera amb la possi-

bilitat de reconvertir-lo en El viaje de Eva, en tant que l’autora és l’Eva Serrats i alhora permet evocar el nom de la primera dona segons els relats bíblics. Per fer-ho possible s’ha hagut de renunciar al concepte de road movie i elaborar un llistat de dones mexicanes interessants, apoderades per la seva visió i acció sobre el món. S’ajunten oficis i formes d’activisme diferents, des d’una pallassa fins a una prostituta, passant per col·lectius de dones com Las Rastreadoras, que s’uneixen per cercar els cadàvers dels seus familiars desapareguts en una de les zones menys segures del planeta. L’objectiu més enllà de les converses es fomentar punts de trobada, de tal manera que es pugui construir una trama de relacions, com l’assistència de la pallassa al concert de la Mala Rodríguez. La Panamericana, La Mexicana i El viaje de Eva és un mateix projecte que s’ha hagut d’ajustar a cada moment alhora que ha vist com han evolucionat alguns dels elements tecnològics que expliquen un projecte audiovisual –per exemple, el concepte transmèdia, que tot just començava a aparèixer en les primeres propostes, ara està totalment estès– però sense alterar el centre de la proposta, explicar el món des de moltes mirades de dones que s’han hagut d’apoderar i prendre consciència per fer front a les seves situacions personals.

Cap de producció i productora

Mercado de futuros

Mercado de Futuros. Assaig cinematogràfic sobre la ciutat contemporània. Barcelona, 2008 El desallotjament i enderrocament d’una antiga casa, amb tots

Un retrat cinematogràfic sobre el mercat de l’habitatge i la trans-

els seus mobles, la seva abundant biblioteca i el seu carregament

formació de les ciutats, els seus centres i perifèries i el paisatge

sencer de la seva memòria personal constitueix el punt de partida

com a conseqüència de la febre immobiliària desencadenada a

de “Mercado de futuros”, pel·lícula documental que intenta traçar

Espanya durant la dècada anterior a la crisi de 2007. Una cerca

alguns trets del nou aspecte del món. La càmera treu el cap a

en la representació cinematogràfica de la nostra ciutat contem-

la febre del mercat immobiliari, convertit en una fira de l’espec-

porània.

tacle i promesa de l’enriquiment o del paradís, als brokers de la

La pel·lícula es va estrenar el 9 d’abril de 2011 al Festival Visions

inversió financera i als gurus i predicadors de l’èxit i la mitologia

du Réel, en el qual va obtenir el Prix Regard Neuf de l’Etat de

empresarial. De fons, queda una mirada sobre la virtualització de

Vaud au long métrage de la Compétition Internationale.

l’espai urbà, el desallotjament de la memòria personal i col·lectiva, i la banalització de somnis i desitjos, convertits finalment en pura mercaderia.

Direcció: Mercedes Álvarez. Producció: Ignacio Benedeti, Xosé Zapata, Eva Serrats (Leve Productora & IBCinema). Guión: Arturo Redín, Mercedes Álvarez. Durada: 110 Min. Format: HD CAM – 35 mm. Col·laboradors: Alberto Rodríguez (fotografia), Sergio Moure (música), Ricard Casals (mescles), Pablo Gil (muntador), Marisol Nievas i Amanda Villavieja (so), Pere Pueyo, Pablo Gil, Abel Garcia i Lois Patiño (assistents de càmera), Jordi Balló (productor delegat UPF). Festivals i premis: Festival Visions du Réel, 2011: Prix Regard Neuf de l’Etat de Vaud au long métrage de la Compétition Internationale. Festival BAFICI, 2011: Menció especial del Jurat. Festival de Sevilla 2011: Secció oficial llargmetratges a concurs. L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, 2011. Cicle “Pioneres del cinema: enfrontar-se al risc”, Cinema Truffaut, Girona, 2014.

Producció executiva, direcció i guió

Amor al arte, (arte y parte)

Amor al arte, arte y parte Documental entorn la figura de la col·leccionista Carmen Thyssen-Bornemisza, 2004 No executat

Estiu 2004. Portàvem setmanes filmant els preparatius de la inauguració de la Col·lecció Carmen Thyssen a Madrid. Restauradors, conservadors, comissaris, il·luminadors, tractaven les pintures com a veritables joies d’exquisida fragilitat. El dia de la inauguració va aparèixer la premsa. Situats fora del grup vam poder contemplar la imatge de la Baronessa, sola, enmig de la sala principal del museu, posant per a ells. La seva figura vista des de darrera, enfrontada a una paret de flaixos, era indubtablement la d’una dona poderosa, forta i decidida, però, sobretot, una dona amb un repte per davant. Aquell dia vam prendre consciència d’un gran personatge a desvelar i d’una bonica història per explicar.

La història

La pel·lícula

Mata Mua (Autrefois), de Paul Gauguin, és el títol d’un dels

“Per amor a l’art” se centra en la consecució d’aquest somni

quadres que el Baró Thyssen-Bornemisza, després de dipositar

personal: una “visió” de la protagonista que, tot i desconèixer si

definitivament la seva Col·lecció d’Art a Espanya, va voler que fos

finalment podrà –o no– fer-se realitat, constitueix el detonant de la

per a la seva muller Carmen. A partir d’aquest moment, animada

nostra història. Sota la tensió d’aquest relat, una constel·lació de

per l’industrial i prestigiós col·leccionista que li exercia de men-

personatges entrarà necessàriament en joc. L’historiador, l’arqui-

tor, Carmen Thyssen va iniciar un camí propi al “Món de l’Art”

tecte, el gerent, el polític, el financer, la premsa, l’opinió pública,

entregant-se amb passió i intel·ligència a l’adquisició de peces que

etc., cadascun amb els seus propis motius i des del seu propi punt

definissin la seva pròpia col·lecció.

de vista seran l’origen d’un relat que desenvoluparà la seva particular relació amb l’art. Junts constitueixen una trama coral que

Convertida avui en una de les col·leccionistes d’art més importants

permetrà veure sota una llum nova la creació de museus, el mercat

del món, amb més de 1200 obres, la seva col·lecció representa el

de l’art internacional, el col·leccionisme i també, per suposat, la

treball dels millors artistes dels últims quatre segles de la Història

naturalesa mateixa de la pintura.

de la Pintura Occidental, amb obres de Canaletto, Courbet, Boudin, Monet, Sisley, Renoir, Degas, Gauguin, Rodin, Matisse, Picas-

Per a aquesta pel·lícula, l’accés directe a la Baronessa i als seus

so, etc., en les quals destaca el seu gust particular per artistes de

col·laboradors –els personatges principals– ens ofereix la possibi-

pintura espanyola i catalana com Rusiñol, Casas, Sorolla, Beruete,

litat de viure aquesta història “entre bastidors”, des d’un punt de

Zuloaga i Mir, entre d’altres.

vista privilegiat. L’accés al seu arxiu fílmic personal ens permetrà rescatar imatges inèdites de les persones, llocs i moments relle-

El desig de la Baronessa, com ho va ser al seu moment per al

vants d’una vida que, sens dubte, la Baronessa ha viscut intensa-

Baró, és que la seva col·lecció transcendeixi: que es pugui exhibir

ment. Finalment, l’oportunitat de fer una lectura cinematogràfica

davant el públic, íntegrament i per sempre. El seu pla immediat

d’alguns dels seus quadres ens permetrà gaudir de la particular “vi-

és culminar la creació de la “Galàxia Thyssen”: una constel·lació

sió del món” que alguns dels artistes més destacats van assajar-hi.

estable de museu –Madrid/Màlaga/Barcelona– on les seves obres trobin “el seu lloc” i alhora puguin transitar, situar-se en diferents

Totes aquestes històries, aparentment aïllades, es posen en movi-

contextos, formar part d’exposicions itinerants i garantir, així, una

ment al voltant d’una força principal: un “amor a l’art” que, irre-

vida pròpia, estable i fructífera per al seu llegat. Aquest objectiu,

meiablement, tots compartim. Aquesta pel·lícula és una invitació a

d’indiscutible rellevància per a la col·leccionista, suposaria també

formar part d’aquesta constel·lació.

un fet històric crucial en la configuració del mapa del món de l’art, tant per a Espanya com a escala internacional. L’any 2004, la Baronessa, ja viuda del Baró, va obrir el seu primer Museu a Madrid, l’any 2011 el segon a Màlaga i en aquests moments està decidida a treballar amb afany per obrir l’últim Museu a Barcelona, la seva ciutat natal. La premsa ja rumoreja sobre la qüestió. El triangle està prenent forma, ja es pot veure, però encara no està tancat.

Any: 2004. Directora: Eva Serrats. Durada: 75’ & 52’. Format: HD/color. Producció: Cobos Films BV – Carmen Cobos & Kees Rijninks. Coproducció: AVRO & TVC, Leve Productora. Pressupost: 431,000 €.

Museu de la Prehistòria de València

Projecte de museïtzació de la col·lecció sobre Societats Prehistòriques del Museu de Prehistòria de València València, 2016 Es tracta del projecte museogràfic d’adequació tècnica de l’exposició permanent de Societats Prehistòriques, concretament de les Societats Caçadores i Recol·lectores, del Museu de Prehistòria de València, que es dedica, des de la seva creació el 1927, a la recuperació, l’estudi i la difusió del patrimoni arqueològic valencià. El museu acull una de les col·leccions sobre societats prehistòriques més importants de l’estat, creada majoritàriament a partir de les excavacions realitzades pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP). La sala, inaugurada el 1995, requeria una tasca de condicionament i actualització a fons que permetés presentar l’arxiu del museu amb rigor científic, modernitat i capacitat comunicativa i didàctica.

S’ha entès el museu com un espai d’interacció entre el públic i les col·leccions, buscant la comoditat disposant espais de descans i de reunió al llarg del recorregut. El museu és, també, un lloc on es dubta i es debat, i on el visitant és confrontat als dilemes no només del passat, sinó també del present a través de la història. Es tracta de generar una comunicació efectiva interactiva, no merament transmissora. El repte de la remodelació de les sales consisteix en convertir un museu informatiu en un museu comunicatiu, un museu que presenta objectes en un museu que explica coses significatives pels visitants, essencialment al voltant dels objectes. Les restes arqueològiques, mitjanceres de la transmissió d’idees, esdevenen el punt d’atracció principal i de posada en valor de la tradició investigadora del museu.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Diputació de València, Àrea de Cultura PRESSUPOST: 300,000 € SUPERFÍCIE: 274,73 m2

Es proposa una visita en tres actes. El primer, “L’Arqueologia parla de nosaltres”, és l’espai d’immersió, de prefaci, la porta d’entrada al món de l’arqueologia a partir de la intensitat de jaciments trobats al territori valencià gràcies a la històrica tasca de preservació i estudi del Museu i el SIC. Es desenvolupa en un espai fosc i embolcallador, fet de clarobscurs, un lloc excavat, esculpit de textos, imatges, mapes interactius i vitrines. El recorregut desemboca a la segona sala, àmplia i lluminosa. El segon acte, “El Pas del Temps, Les Formes de Vida”, es desenvolupa en un espai diàfan que mostra la Sala Paleolític en tota la seva extensió. La porta d’entrada ens situa a l’eix perspectiu de la sala, mostrant alhora l’estructura simètrica de l’espai, constituïda per la relació temàtica entre les parets laterals i les peanyes centrals, i la gran estructura narrativa seqüencial de la visita.

Presidint el fons de la sala, el tercer acte de la visita, “El Món simbòlic”, es desenvolupa al voltant d’una gran vitrina amb plaquetes de la Cova del Parpalló de pedra calcària gravada i pintada per ambdues cares. Aquestes plaquetes, llençades ritualment al fons de la Cova, són el clímax del recorregut expositiu. El dispositiu de presentació de les plaquetes recompon l’estratificació horitzontal del jaciment en una nova estratificació vertical en el sentit del recorregut de la visita, que permet la lectura d’ambdues cares.

Arquitectura Talaiòtica

Exposició itinerant “L’Arquitectura Talaiòtica en la prehistòria de Menorca” 2016-17 La instal·lació museogràfica de l’exposició temporal “L’arquitectura Talaiòtica en la prehistòria de Menorca” es concep al voltant d’un espai central. L’èmfasi d’aquesta centralitat espacial i narrativa quedarà afavorit per un primer àmbit introductori que ofereix les claus interpretatives de l’exposició i un àmbit final de síntesi i interacció amb els visitants, focalitzat en una gran imatge aèrea de Menorca.

L’àmbit central és un espai d’emoció. La seva formalització evoca una experiència arquitectònica. El muntatge expositiu proposa la contraposició de dos paraments perimetrals, arquitectures per a la vida i arquitectures per a la mort, separats –o units– per un espai central ocupat per objectes. Quatre taules organitzen els quatre períodes que es descriuen al llarg de l’exposició.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca PRESSUPOST: 65,074.00 € SUPERFÍCIE: 679.50 m2

Els paraments es construeixen mitjançant l’addició de caixes de llum, imatges-objecte que construeixen una seqüència espacial que evoca l’arquitectura ciclòpia. D’aquesta manera, el muntatge garanteix una gran capacitat d’adaptació a les disposicions espacials que depararà la itinerància. L’àmbit de síntesi final es focalitza en una gran imatge de Menorca que, com un paisatge, construeix el fons de perspectiva de l’espai central.

Terra de Castros

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Diputación de Pontevedra, Ministerio de Fomento, Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo PRESSUPOST: 2.740.000,00 €

Proposta de museïtzació de divuit jaciments galaicoromans i conceptualització d’una xarxa Pontevedra, 2015 La presència de castros en el paisatge evoca una societat basada en l’atomització de l’hàbitat, un món caracteritzat pel cercle com a forma, per la pedra com a matèria, i una cosmovisió basada en el control del paisatge. Els castros estan presents en la vida dels habitants de municipis i parròquies, han servit per proveir-se de pedra i han estat dotats de valors màgics, de significacions recreades pels veïns. La nostra proposta per al concurs per la restauració i la museïtzació dels jaciments galaicoromans de la província de Pontevedra vol contribuir a la posada en valor, conservació i difusió d’un conjunt de jaciments molt diversos, amb una presència en el paisatge molt característica de cada enclavament.

Els reptes de la museïtzació són alhora científics, turístics i socioeconòmics. D’una banda, es prenen els treballs realitzats pels equips científics com a base de tota la intervenció. De l’altra, es busca que els castros siguin coneguts, utilitzats i gaudits per les comunitats més properes i pel turisme, promovent-ne la presència quotidiana a les nostres vides i convertint el patrimoni no només en narrativa sinó també en lloc de trobada. Proposem una visió sostenible del turisme allunyada del turisme de consum, amb estratègies d’aproximació a la població local i d’identificació amb el patrimoni, que doti els jaciments d’humanitat, participació, emocions i significats. Així mateix, el projecte ha de tenir un impacte socioeconòmic, ser capaç de generar ocupació, revitalitzar llogarrets i parròquies i despertar l’orgull dels veïns.

De la ruta a la xarxa

Línies estratègiques

Proposem una xarxa de jaciments fortament arrelada al territori, allunyada de la visió lineal associada a una ruta amb principi i final, de la peregrinació de castro en castro. La xarxa es perfila com una opció més versàtil que la ruta a l’hora d’interaccionar en esferes diverses i d’estendre’s a altres recursos turístics com bodegues, restaurants, parcs naturals, museus, jaciments i elements culturals, tant a escala provincial com nacional i internacional. Aquesta estructura arraïmada es reflecteix en el nom de “Terra de Castros”.

Donat que els diferents assentaments presenten particularitats destacades, proposem dotar el conjunt de jaciments d’elements comuns que permetin reconèixer-los com a parts d’una xarxa, responent a la diversitat de llocs amb diversitat d’actuacions, però amb unitat de criteris, establint com a metodologia de treball uns codis d’intervenció que diferencien entre estratègies de museïtzació i dotacions de serveis de les quals es desprenen una sèrie de nivells d’intervenció. Com a estudi de cas, s’ha realitzat una proposta específica de museïtzació al jaciment de Monte do Castro, convertint el recorregut que transcorre des de l’àmbit d’acollida fins al jaciment en un espai narratiu de gran intensitat.

Menorca Reserva de la Biosfera ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla CONTINGUTS: Kultura, Idees i estratègies per al patrimoni PROMOTOR: Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca PRESSUPOST: 27,401.69 €

Exposició itinerant Menorca Reserva de la Biosfera. “L’Illa per Descobrir” Menorca, 2016 Partint de la condició de temporalitat i itinerància del muntatge, l’exposició es concep com un recorregut de descoberta i coneixement de l’illa a manera de “petit tour”. Un format de gira per vil·les i barris que s’allunya de les formes expositives convencionals i s’endinsa en el món ambulant dels titellaires i dels marxants, i de la transmissió boca-orella de notícies i curiositats. El muntatge expositiu neix d’un embalatge, una arca viatgera que en arribar a cada emplaçament s’instal·la i desplega els continguts al seu voltant, sense predeterminar un itinerari de visita. Tres embalatges s’obren i esdevenen grans taules de lectura autònoma que desenvolupen els continguts en tres eixos: “Descobrir Menorca”, “Menorca com a Reserva de la Biosfera”, i “El Futur”, disposats respectivament en format de maqueta, diari i postal, recursos senzills que apropen els continguts als visitants. La lectura de les taules és autònoma, però s’estableixen relacions gràfiques i de tractament expositiu que vinculen les taules entre si sense predeterminar l’itinerari de visita. Es tracta d’una itinerància explícita utilitzada com a llenguatge més enllà de facilitar les diferents adaptacions espacials.

“Descobrir Menorca” pretén mostrar un subjecte conegut des d’una òptica singular, l’illa en dades. L’aproximació al medi físic s’escenifica com una representació volumètrica de l’illa constituïda per dades organitzades en diversos nivells d’informació formant estrats topogràfics que expliquen la formació, els ecosistemes, els paisatges, la història, el desenvolupament i la demografia de l’illa.

“El teu paisatge de futur” insisteix en la interacció amb el visitant amb un dispositiu participatiu que permet proposar un futur diferent per a l’illa. El recurs escenogràfic del postaler, que interposa la fotografia entre l’espectador i el paisatge, evoca la construcció de la imatge del territori, que aquí incorpora una component col·lectiva.

“Menorca com a Reserva de la Biosfera” posa en valor una declaració històrica. L’embalatge s’obre i mostra una estructura volumètrica que evoca un quiosc, espai on es comparteixen les notícies. La disposició i facilitat de consulta dels diaris editats per a l’ocasió ens aproximen a la idea de la gran notícia.

La taula, convertida en una pissarra horitzontal amb una escriptura cal·ligràfica que indueix a la intervenció, fa de suport d’un paisatge de torres de postals que poden ser triades i omplertes de preocupacions sobre la imatge del paisatge que tenim i de desitjos de la imatge que volem.

Museo de la Paz de Gernika

Reforma del Museo de la Paz de Gernika Gernika, 2014 El concurs de reforma del Museo de la Paz de Gernika neix d’una ferma voluntat d’adequar un discurs a un temps i definir una manera d’entendre el museu sociopolític com una mena d’organisme viu. La nostra proposta de reforma va plantejar la transformació conceptual del Museu abans que la remodelació formal i econòmica. Es va entendre la reforma com una doble oportunitat que permetia actualitzar els continguts i alhora renovar el continent.

Es va proposa una museografia innovadora, creativa i genuïna, no tant pels dispositius expositius utilitzats com per la proposta de canvi de paradigma del Museu. El Museu deixaria d’explicar un relat per convertir el visitant en una espècie d’investigador que faria de guionista i de protagonista absolut del discurs, fent èmfasi en la seva individualitat i obrint així l’espai a totes les sensibilitats. El Museu conté un passat molt recent, encara per escriure, que, guardat i classificat, es convertiria en metàfora d’allò irreversible. El Museo de la Paz contindria i classificaria textos i imatges escenificant el final d’una etapa i l’inici d’una altra, construint als ulls de tots els ciutadans la imatge d’un triomf col·lectiu i l’impuls d’una nova consciència.

La proposta va desenvolupar els espais previstos a l’escala i a la planta segona, però oferia també la possibilitat d’actuar subtilment a la planta primera, invertint-ne el sentit de recorregut. Esquemàticament, el canvi es resumeix en la creació d’un àmbit d’introducció, l’esquematització dels àmbits en “introducció”, “bombardeig” i “respostes”, i la culminació de l’àmbit “respostes” en Drets Humans a l’escala. Aquesta seqüència es va completar amb dues actuacions de reforma de la planta segona: d’una banda, l’àmbit final picava l’ullet a l’àmbit d’introducció, fent que el principi i el final de la visita es vinculessin sota l’epígraf local-global; de l’altra, proposàvem sortir baixant per l’escala d’evacuació, sense creuaments ni repeticions. En aquesta línia de vincular la nova museografia amb l’existent, la caixa de la memòria se sostenia sobre els camins de la pau: l’espai com a metàfora.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla, La Central de Projectes PROMOTOR: Fundación Museo de la Paz de Gernika PRESSUPOST: 504,634.96 €

El museu com a actor

El ciutadà com a conclusió

El Museo de la Paz havia de fer visible un canvi d’escenari. La remodelació de l’escala i la segona planta no només era una oportunitat d’adaptar els continguts amb la irrupció d’un nou escenari sociopolític d’esperança, sinó també de resignificació del propi museu com a actor. Un espai de consens i de participació, obert a tantes lectures com ciutadans, que provoqués una experiència que no pogués ser substituïda, encara que sí que completada, per altres formats de comunicació. Un lloc on es convoqués el visitant ciutadà com a catalitzador de consciències i emocions.

La proposta de reforma del Museo de la Paz va convertir la museografia en un nou escenari on tothom podia mirar, llegir, escoltar i parlar en llibertat. Un lloc on el visitant actor construiria la seva pròpia narració, un espai que apel·laria a una transformació total del sentit narratiu. L’espai de la nostra història recent i del nostre futur ja no seria una concatenació de capítols, de sales en l’espai forçosament correlatives, sinó que la formalització del nou escenari suggeria un espai únic, un paisatge pel qual el visitant ciutadà pogués deambular en absoluta llibertat, fent que d’ell depengués la construcció de la seva pròpia percepció. Un sol lloc on el passat, el present i el futur conviurien, i on no hi hauria interacció i ningú construiria significat sense el visitant.

Festa del Grafisme

Exposició-conferència de Leve Projects a la Festa del Grafisme 2016 Portbou, 2016 La Festa del Grafisme, organitzada per un actiu col·lectiu de dissenyadors gràfics, defensa una mirada serena i lenta sobre el disseny gràfic, la combinació de l’experimentació amb l’experiència lúdica, i el vincle amb la petita i tranquil·la vila de Portbou, transfronterera com el disseny. Assumint que el format tradicional de la conferència ha quedat obsolet en l’era global on tot està a la xarxa, la Festa explora noves formes de presentació del treball del dissenyador gràfic i formula un nou format de conferència: l’“Experiència”. Es tracta d’un format d’encontre que trenca barreres i genera proximitat entre els conferenciants i el públic, congregat en grups reduïts per propiciar el diàleg i la comunicació, i descobreix espais singulars on compartir experiències personals, professionals, de disseny i de vida.

ARQUITECTES: Eva Serrats, Francesc Pla PROMOTOR: Festa del Grafisme SUPERFÍCIE: 5 m2 extensibles

La Festa va néixer originalment com un espai exclusiu per a dissenyadors gràfics. L’any 2016 es va proposar una edició singular com a reacció a l’endogàmia de les relacions professionals entre els dissenyadors gràfics, que pretenia obrir la mirada fora de la disciplina i interessar-se en les maneres de fer i de pensar pròpies d’altres professions: escriptors que fan crítiques, fotògrafs que escriuen llibres, arquitectes que filmen, dissenyadors industrials molt particulars, etc. Des d’un punt inicial de trobada, els conferenciants-xamans porten els participants al lloc on es desenvolupa l’experiència. Els projectes de l’estudi, d’escala, format i temàtica plural, es despleguen davant del públic a través de dispositius reversibles propis de la posada en escena de titellaires i marxants. Els materials surten de la furgoneta Westfalia, centre de gravetat i fons de l’escena, i es projecten escenogràficament cap al públic.

Exposició de treball propi

Can Tunis 1979 - 2003

COMISSARIAT: Eva Serrats REALITZACIÓ: Sinapsis COL·LABORADORS: Amanda Villavieja, Carlos Essmann

Can Tunis 1979 - 2003. “A l’altre costat de la Ronda Litoral. Crònica d’un projecte experimental” Espai Picasso del COAC, 8 a 23 de Maig 2003 L’any 1977, en ple procés d’erradicació del barraquisme a la ciutat de Barcelona, 108 families gitanes ocupaven els terrenys de la zona de Can Tunis. Vivien al marge de la ciutat i de la seva estructura social i econòmica. De l’associació de Veïns Nostra Senyora del Port, que es reunia prop de la zona de barraques de Can Tunis, va sorgir un grup de payos en reivindicació del dret a l’habitatge dels gitanos davant l’Aministració. Aquest grup va presentar un projecte per construir un barri amb habitatges i serveis propis, sanitat, atenció jurídico-administrativa i una promoció educativa integral. Després de l’exitosa posada en marxa i construcció d’un poblat de 150 habitatges i serveis propis a finals dels 70, el projecte va perdre suport de l’Administració amb el canvi de govern municipal amb el canvi de dècada i a principis de mil·leni es trobava en un lent procés d’aniquilació. L’exposició reuneix tres dels professionals que van treballar en el projecte de Can Tunis, Teresa Codina, Basilio González i Raimon Torres, per comentar l’experiència. La instal·lació ocupava tota la sala de l’Espai Picasso, totalment buida i amb la il·luminació apagada. En un costat de l’espai hi havia una sala d’estar amb una catifa i una taula baixa i gran al voltant de la qual es van situar els tres personatges on els implicats van manenir la conversa. A la taula s’hi va dipositar la documentació del projecte i al seu voltant es van situar butaques per a que el visitant pugués seure, consultar la documentació i escoltar la conversa confortablement. A l’altre costat es va situar una pantalla (quatre mòduls de 2m) on es projectava un conjunt de fotografies realitzades a Can Tunis a principis del 2003, panoràmiques de diferents escenaris del barri. Repartits per la sala hi havia quatre altaveus, cadascun dels quals emetia un enregistrament de so realitzat a Can Tunis.

Autora del projecte

Pis Zero d’Arrels Fundació

Pis Zero d’Arrels Fundació Raval, Barcelona, 2016 ”Pis Zero” és una prova pilot d’habitatge temporal de baixa exigència per a persones sense llar que proposa una fórmula alternativa per garantir el dret a l’habitatge. Es reforma un habitatge convencional per transformar-lo en un “pis de carrer” que ofereix la possibilitat de passar-hi la nit a persones que dormen al ras. Va destinat a persones que fracassen en altres formats de pernoctació per rebuig o impossibilitat d’adaptar-se a algunes normes de conducta i de convivència que sovint es demanen.

La necessitat de superar les limitacions d’aquestes convencions fa que l’habitatge es dissenyi com un espai intermedi entre la casa i el carrer, amb atributs d’ambdues concepcions a nivell espacial, tecnològic i simbòlic. La casa esdevé un àmbit reversible que a la nit serveix de residència col·lectiva i durant el dia s’utilitza com a espai de formació de voluntaris i divulgació d’Arrels Fundació. El prototip neix amb vocació d’assajar els aspectes del projecte que poden esdevenir genèrics i replicables per als “pisos zero” que han de venir.

ARQUITECTES: Eva Serrats i Francesc Pla PROMOTOR: Fundació Arrels PRESSUPOST: 34,194.54 € SUPERFÍCIE: 116.25 m2

Tecnologia d’allò social L’autonomia es diposita en l’individu i no en la distribució. A l’entrada, l’usuari rep un matalàs, que permet triar el racó i la postura, i un candil, amb el qual gestionar els horaris de forma diferenciada.

Autora del projecte

Escola Taller “La Troballa”

Escola Taller “La Troballa” Barcelona, 2017 L’Escola Taller “La Troballa” forma part d’una proposta estratègica global per millorar les condicions de les diverses instal·lacions de la Fundació Arrels en la seva tasca per atendre les persones sense sostre. El projecte consisteix en l’adequació d’un antic taller de fabricació de banderes de Ciutat Vella per convertir-lo en la nova seu d’aquesta escola taller.

Amb els anys, “La Troballa” s’ha anat complementant amb espais per a la formació i venda dels productes manufacturats, ja sigui amb atenció directa al ciutadà o per comanda. L’èxit de la iniciativa ha donat lloc a una necessitat d’espai que correspon a l’augment de l’activitat, a la progressiva incorporació de noves especialitats i a la necessària visibilitat de què s’hi fa.

Per això, s’ha optat pel trasllat del local existent a un espai centenari que triplica la seva superfície, emplaçat en un carrer comercial de primer ordre proper als principals recursos socials dels seus principals usuaris i amb unes immillorables condicions espacials i funcionals per a l’activitat proposada. El procés de disseny s’ha fet amb l’acompanyament constant de la junta directiva de la Fundació, alguns dels membres de la qual són persones sense sostre. L’adequació del local posa en joc una estratègia de campus urbà, on la xarxa d’espais destinats a l’atenció de persones sense sostre té la proximitat idònia per ser útil a aquest col·lectiu.

ARQUITECTES: Eva Serrats i Francesc Pla PROMOTOR: Fundació Arrels PRESSUPOST: 280,852.38 € SUPERFÍCIE: 590 m2

Anàlisi, diagnosi i proposta l

Pla director d’Il·luminació de les Façanes del Passeig de Gràcia

Autors: ANOCHE il·luminació.

Eva Serrats i Francesc Pla, col·laboradors

Promotor: Ajuntament de Barcelona. PRESSUPOST: 1,500,000 €

Pla Director d’Il·luminació de les Façanes del Passeig de Gràcia. Barcelona, 2014 El nou Pla Director sobre les façanes del Passeig de Gràcia proposa una idea d’imatge nocturna no oposada a la diürna, una imatge de nit que no emfatitzi només els edificis de mèrit fabricant un passeig d’edificis contra la idea d’un passeig de mançanes, unitari. D’aquí que la recerca es basi en la idea de la transició lluminosa i la llum d’acompanyament. Per altra banda, el Pla també regula la consolidació de tota la U urbana com a espai públic.

Co-autora projecte arquitectura

Veïnificació del Moll de la Fusta

Estudi Estratègic d’Encaix Urbà i Millora del Confort i l’Accessibilitat del Moll de la Fusta Barcelona, 2017

Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

D:\Dropbox (Leve_projects)\Carpeta del equipo Leve_projects\170512_Moll de la Fusta\2 Desenvolupament\Ximg\foment-ciutat.png

D:\Dropbox (Leve_projects)\Carpeta del equipo Leve_projects\170512_Moll de la Fusta\2 Desenvolupament\Ximg\LOGO+DATOS.tif

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq. a r q u i t e c t e

Oriol CLOS

Francesc Pla

PROMOTOR

Oriol Clos, +6,70

Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

ARQUITECTES:

Eva Serrats

ESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

EQUIP REDACTOR

PROMOTOR:

Foment de Ciutat,

2017/12

TÍTOL PROJECTE

+5,75

Més de 30 anys després de la seva construcció, el Moll de la Fusta necessita una redefinició del seu paper a la ciutat, una reflexió que ajudi a repensar el difícil encaix ciutat–port. La visió estrictament immobiliària dels espais portuaris necessita el contrapunt d’una aproximació més urbana que posi en valor la riquesa dels espais, de la seva història, del seu potencial ciutadà de futur. Per altra

FASE PROJECTE

+5,40

S.A., Ajuntament

banda hi ha una forta demanda per reconèixer i utilitzar el Moll

de Barcelona

de la Fusta com el gran “espai obert” de Ciutat Vella. Diferents

+4,65

AXONOMETRIA DETALL PLAÇA DEL DUC DE MEDINACELI

+5,25

principals que s’han d’abordar per a actuar al Moll de la Fusta: l’accessibilitat, el confort ambiental i l’encaix a diferents escales

P06

2017-12-14 V.01

+4,35

A3 Escala 1:200

+4,20

estudis i propostes recents avalen aquesta visió i apunten tres temes

d’actuació urbana. En el marc del Pla de Barris de Raval Sud i Gòtic Sud, que té

DADES PLÀNOL

com un dels seus objectius la veïnificació dels espais públics, s’ha Base topogràfica simplificada de referència esquemàtica

determinat la necessitat d’establir lligams forts i clars entre el teixit compacte del Gòtic Sud i els espais oberts del Moll de la Fusta, Foment de ciutat Ajuntament de Barcelona

Br Me . . .

PROMOTOR

Francesc Pla Ferrer, Arq. Eva Serrats Luyts, Arq.

per reforçar-ne la dimensió de proximitat. Aquests espais tenen a r q u i t e c t e

SECCIÓ C/ DEL PARC

avui unes condicions ambientals poc acollidores per desenvoluparESTUDI DE MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT I EL CONFORT DEL MOLL DE LA FUSTA

+4,15 +4,15

hi activitats de lleure i estada, permanents o temporals, que contribueixin al benestar dels veïns del Gòtic Sud. 2017/12

+4,60

Enfiladissa Arbrat

+4,91

TÍTOL PROJECTE

+4,85

+4.63

FASE PROJECTE

+5,08

Oriol CLOS

+5,53

EQUIP REDACTOR

Des d’aquesta perspectiva veïnal, s’han identificat quatre àmbits de

La renovació del Moll de la Fusta es concreta, doncs, en la posada

característiques específiques, separats pels viales que suporten els

en valor dels quatre àmbits: Esplanada, Balcó, Saló, Mercè–Ample;

fluxos longitudinals: l’Esplanada, el Balcó, el Saló i La Mercè-Ample.

en la determinació de tres “Portes Veïnals”: Medinaceli, Correus i

L’actuació en aquests àmbits s’afronta en base al que ja hi ha,

Colom; en l’activació del vial segregat per a nous usos de mobilitat;

reforçant la distribució de l’espai sobre els eixos monumentals i l’ordre

en la recuperació de la imatge del conjunt; en la materialització de la

rítmic de la construcció infraestructural, determinats als anys 80. Les

transversalitat; en l’aportació d’arbrat i plantes; en el re equilibri dels

sol·licitacions longitudinals han de perdre força a favor de les visions

moviments modals. Tots aquests elements s’han de sumar als valors

transversals, reduint funcions existents per a poder incorporar noves

permanents de la remodelació dels anys 80: el tràfic endreçat, les

demandes. Per a millorar les condicions d’accessibilitat a les diferents

referències monumentals, el Port com a Plaça de la ciutat històrica,

part del Moll de la Fusta s’ha de reforçar la transversalitat: multiplicar

el salt del mur de la Ronda, la jerarquia d’espais dinàmics i d’estada

els passos directes a través de cada àmbit i establir nous passos sobre

d’ús indefinit i el llenguatge material.

la Ronda, a Medinaceli i Capitania, que facilitin l’accés a l’Esplanada.

Leve Projects

Francesc Pla i Eva Serrats

Plaça Miquel Ros 5 08198 La Floresta, Barcelona t. 662 398 300 leve@levenet.com levenet.com