15 días de agosto

“15 DIAS DE AGOSTO” “15 Días de Agosto”, aquest és el títol del vídeo que ací us anem a comentar. La qüestió que nosaltres anem a intentar explicar és si el problema plantejat en el vídeo ja ha sigut reflexionat en l’antiguitat pels filòsofs de les diferents corrents ètiques, o si la tesi és innovadora, és a dir que encara no s’ha plantejat i no s’ha parlat sobre ella en cap de les corrents ètiques estudiades.

El vídeo comença, amb la pregunta que solen fer els adults als xiquets: Què vols ser de major?. Aquesta no és més que una de les moltes formes d’abordar el problema plantejat, en aquest cas el problema seria les diferents maneres d’entendre la felicitat.

El xiquet explica que ell no vol ser major, perquè quan ets major solament et preocupes dels diners, del treball i de guanyar-te així 15 dies de vacances, on se suposa que has d’oblidar que has passat tot l’any treballant, açò, és una manera d’entendre la felicitat. Segons aquest punt de vista, entens la felicitat com una cosa material i de manera consumidora, una forma de veure la felicitat molt contrària al punt de vista que té el xiquet.

Però no tots els adults són infeliços ni tenen com a principal objectiu treballar per a poder tindre 15 dies de vacances a la platja. Podríem analitzar aquest fet des d'un punt de vista epicurista, és a dir, s'han d’escollir les accions que reporten un plaer major i més durador, no els plaers materials que proporcionen un plaer efímer.

Tornant al problema principal, podem afirmar que la tesi que el vídeo planteja no és una tesi innovadora, perquè com hem estudiat a classe i fent aquest treball, sabem que al llarg de molts anys han hagut moltes teories sobre la felicitat, i sabem que cada autor i en cada època s’ha desfés una teoria diferent segons els principis en què es basa i segons el punt de vista i els valors de cada persona o filòsof. Per exemple, Epicur deia que la felicitat es basava en el plaer i l’absència de dolor, Aristòtil entenia el tenir una vida contemplativa i basada en l’estudi i dedicada a la vida política com a part de la felicitat, per contra, altres filòsof creuen que la felicitat és l’obtenció del plaer per al nombre més gran de persones o altres creien que hi havia normes universals per a totes les persones...

Amb açò podem afirmar que durant molt de temps les teories ètiques van canviant i apareixen teories noves que depenen del punt de vista de les persones.

Un exemple ben clar del que hem explicat és l’hedonisme, que nasqué a Grècia amb el filòsof Epicur, perdurà durant set segles i encara que a l'Edat Mitjana va perdre’s i molts dels escrits i estudis del filòsof es van perdre, aquesta corrent ètica perdura fins a l’actualitat, amb filòsofs com Michel Onfray.

Les corrents ètiques perduren al llarg de la història i varien les teories segons l’opinió i els valors de cada persona.