Un pam de saó
Entre estadants nouvinguts, forastera, et costarà gestionar bé el rostre, per això assages posats i carotes, uns quants codis i tota la gramàtica. En la intersecció de tarda i nit, agombolant adob i nous esqueixos, prepares el matalàs i el coixí, sense treure els ulls de la claraboia. Mires atenta les ombres xineses —hi desxifres objectes, gent i estels—, que et lliguen al desfici de mar alta, record i oblit en confusa harmonia. Una veu fa trontollar l'envelat i plou confeti i pètals de rosa, matèria noble que aprofites, mentre invoques que s'omplin cisternes. Cants entusiastes poblen la nit i fan descarregar la nuvolada que assaona per un temps la terra i, encara, omple pantans per als veïns.
35
