ENSENYANÇA EDUCATIVA Fer eslàlom entre l’educació i l’ensenyança Edgar Morin
Tots hi estam implicats CEIP ES PONT 2010 Palma de Mallorca Catalina Sbert i Cristina San Juan
EDUCAR JUNTS. C.P ES PONT PALMA
“El saber no ens fa millors ni més feliços, però l'educació pot ajudar-nos a ser millors, i si no més feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides” Edgar Morin
PARTICIPACIÓ ALUMNATFAMÍLIES-PROFESSIONALS PENSAT CONJUNTAMENT: • • • • •
LES FAMÍLIES L'ALUMNAT EL PROFESSORAT ELS ALTRES PROFESSIONALS LA BARRIADA
CREACIÓ DE SISTEMES DE PARTICIPACIÓ:
DE LES FAMÍLIES: creació de L’AMIPA i de l’Escola de Famílies. DE L’ALUMNAT: tutories col·lectives, reunions de delegats, tallers en temps de pati. PLATAFORMA DE SERVEIS DE LA BARRIADA
PENSAR DE FORMA CONJUNTA IMPLICARÀ Reunions amb: – l'alumnat (tutories col·lectives i reunions de delegats) – el professorat (per cicles, de tot el professorat) – les famílies (l'escola de famílies) – les comissions (alumnat, famílies, professorat) – els serveis de la barriada (plataforma de serveis) per: Pensar o repensar el model d’escola que volem (elaboració de documents i formació contínua) Compartir alumnat, visions, experiències… Organitzar conjuntament (dur les idees i propostes) Posar en marxa les accions coherents amb els objectius que ens proposam
AMB LES FAMÍLIES
Creació de l'AMIPA 1990-91 Inici de l'Escola de Famílies 2005-06 Implicació de les famílies en la Plataforma de Serveis 2008-09
ESCOLA DE FAMÍLIES
METODOLOGIA
AMB L'OBJECTIU DE :
Elecció de dos representants per classe,que es reuniran en sessions mensuals Recollida, gestió i organització de les demandes/propostes de les famílies
•
Integració i relació de famílies en l'àmbit social
•
Obertura del centre a les famílies: compartir, aportar, aprendre
•
Model educatiu: comunitat d'aprenentatge democràtica on tots aprenen i tots ensenyen
•
Igualtat d'oportunitats per als alumnes amb dificultats acadèmiques o familiars (grups de suport)
– Adults: cursos, tallers, conferències...
•
Establir lligams de relació que reforcen la cohesió del grup
•
Suport a les famílies en temes relacionats amb l'educació: resolució de conflictes, nutrició, sexualitat...
– Alumnat en general destinatari: d'activitats desenvolupades per familiars d'alumnes (tallers: cuina, contes, dansa, maquillatge...), assessorament de familiars en temes concrets (projectes)
•
Posar els recursos culturals de la ciutat a l'abast de les famílies: exposicions, museus, rutes...
Relació d'activitats per trimestre. Discussió i proposta definitiva. Línies d'intervenció – Alumnat amb dificultats: repàs, tallers de suport... – Comunitat educativa: excursions, jornades culturals, tallers, festes...
SORTIDES FAMILIARS PER CIUTAT: exposicions, festes, recorreguts culturals ...
EXCURSIONS EN DIUMENGE
ACTIVITATS REALITZADES DINS L'ESCOLA EN HORARI NO LECTIU: diades, festes, tallers...
EN HORARI LECTIU: XERRADES DE FAMILIES DIRIGIDES A L'ALUMNAT demandes d'informaci贸 sobre els projectes que es fan a les classes,sobre experi猫ncies, entrevistes...i TALLERS duits a terme per les families.
CURSOS PER A LES FAMÍLIES: català, cuina, informàtica, ball de bot, coral, pintura... CONFERÈNCIES: alimentació, resolució de conflictes, normes...
AMB L'ALUMNAT Canals de participaci贸
Tutories col路lectives.
(des del curs 90-91)
Reunions de delegats. (des del curs 1990-91)
Comissions
(des del curs 2010-2011)
QUÈ SORGUEIX D'AQUESTS CANALS DE PARTICIPACIÓ. Propostes i organització de:
objectius de classe. excursions activitats d'aula o d'escola. l'espai de l'aula i de l'escola. tallers en temps de pati. jocs en temps de pati. la revista escolar. les festes. preparació del regal per als alumnes de sisè
elaboració de consells pels infants de 3 anys que comencen a l'escola. de Jocs per a les sortides familiars. les iniciatives ecoambientals. millores físiques i pedagògiques per a l'escola. documents. ...
TUTORIES COL·LECTIVES
•
Donen resposta a una demanda d’implicació i participació de l’alumnat en la vida de la classe i de l’escola.
•
Afavoreixen un tipus d’escola com un espai de reflexió i d’aprenentatges compartits entre alumnat, mestres i altres col·laboradors. Són un espai més per desenvolupar les eines necessàries per adquirir cada vegada més autonomia personal, entesa com a capacitat de proposar, organitzar, donar alternatives, pensar solucions, dialogar, compartir idees i coneixements, arribar a pactes.
OBJECTIUS Organitzar i gestionar la vida escolar del grup. Preparar les reunions de delegats. Analitzar i fer possibles els acords de les reunions de delegats. Explicitar aspectes diversos sorgits a les tutories individuals. Resoldre conflictes. Proporcionar recursos per a la millora individual i col·lectiva.
1 hora setmanal Llibre d’actes col·lectiu o quadern individual.
•
•
Són un espai on poder trobar el lloc d’implicació i de satisfacció personal dins el procés de convivència
REUNIONS DE DELEGATS. Son l’espai on es fa realitat la idea de participació democràtica de l’alumnat. Una escola feta entre tots Reunions mensuals on es gestionen diferents aspectes de la vida del centre que s'ha parlat a les tutories col·lectives: propostes d'aula i d'escola, com fer la revista, organitzar els tallers en temps de pati, elaborar normes de convivència, fer consells per als més petits, compartir objectius, propostes per organitzar les festes, o de millora de diferents aspectes de l’escola, així com de compartir idees per acollir l’alumnat i al professorat nouvingut, o elaborar les normes de convivència...
COM S’ORGANITZEN I VEHICULEN LES PROPOSTES, DECISIONS, FEINES… S’exposen a les TUTORIES COL·LECTIVES (UN COP A LA SETMANA)
Es comuniquen a les REUNIONS DE DELEGATS (UN COP AL MES) Es comparteixen i vehiculen als CLAUSTRES (UN COP AL MES) Per tornar a les TUTORIES COL·LECTIVES
PARTICIPACIÓ EN L'ELABORACIÓ D'ALGUNS APARTATS DEL ROF: DRETS I DEURES, PAPER DELS DELEGATS, NORMES DE CONVIVÈNCIA...
Es planteja el tema a les tutories col·lectives. En primer lloc: quins serien els nostres drets i els nostres deures (de l'alumnat, del professorat i de les famílies) En vàries sessions cada classe elabora una llista de drets i una de deures que s’amplia amb el que pensen les famílies.
QUÈ CONSTA AL ROF EN EL CAS DELS DRETS I DEURES
Els alumnes del centre concreten de la següent manera el Reial Decret 732/1995, de 5 de maig, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència en els centres. A continuació dels seus enunciats i, entre parèntesi, apareix una remissió als articles de l’esmentat RD a que es vol donar compliment. S’entén que aquest inventari de drets i de deures no queda mai per davall de la legalitat vigent que, en tot moment, és la referència d’obligat compliment. Per això, just al costat d’aquest inventari elaborat per part dels alumnes, adjuntam els drets i els deures de la normativa legal i actual.
EXEMPLES DE DRETS DE L'ALUMNAT
Venir a escola i a aprendre (11.1) Divertir-nos (perquè una persona que no juga o no es diverteix no es troba bé) (11.1, 11.3) A tenir llibertat per poder triar algunes coses, opinar, proposar… (11.1, 11.3, 16.1) Tenir un mestre/a que ens accepti i ens ajudi (11.1., 12.a, 16.1, 17).
A ser responsables d’alguna cosa (11.1, 19)
A tenir companys (11.1, 12.3, 23)
A que ens escoltin (16.1, 19, 20, 27)
A embrutar-nos (11.1)
A ensenyar coses que sabem (11.1, 19) A que ens respectin i a no ser menyspreats (12.2.a, 17)
A berenar (11.3, 15)
A tenir un pati més gran(11.1, 15, 29)
A tenir uns espais per poder estudiar bé (11.1, 15) A estudiar (11.1)
A expressar les nostres opinions (16.1, 19, 27).
A fer excursions i sortides per gaudir de la naturalesa i aprendre coses diferents. A més així les podem ensenyar també a les famílies(11.1, 19, 30). A tenir materials per aprendre millor (com la tele on posam vídeos o els ordinadors...) (11.1) Poder anar al bany, quan sigui necessari procurant no interrompre el bon funcionament de la classe (15) A un bon ambient dins l’escola (cert silenci, no silenci absolut, una certa tranquil·litat, bona temperatura ambiental…) (15)
Respectar els alumnes
DEURES DELS INFANTS Tenir
cura
del
material.
Escoltar els nins i les nines I
de
instal·lacions del centre Parlar bé a tothom Responsabilitzar-se de l’ordre Complir les normes de classe Consultar l’agenda Ajudar als nouvinguts ...
DEURES DELS MESTRES Preparar les feines per als alumnes Explicar les coses Preguntar si algú no ho entén Corregir els deures i les feines Ser madurs i responsables del que fan
les
Escoltar les famílies
DEURES DE LES FAMÍLIES A ser coherents, i no demanar a l’escola el que no som capaços de fer a casa A proporcionar als nostres fills/es un lloc adequat per fer les tasques Ensenyar-los normes d’educació i comportament, cap els altres companys i professorat Ensenyar-los valors Ensenyar als nostres fills i filles a respectar al professorat i als companys Fomentar i enriquir els coneixements que han adquirit a l’escola Dedicar-los un temps al dia per jugar, per estudiar...
TAMBÉ CONSENSUAM EL PAPER DELS DELEGATS Així un punt d'una de les reunions serà: “ Continuant amb l’elaboració conjunta del document que explica que feim a la nostra escola i com ho feim ( ROF: Reglament d’organització i funcionament), podriau parlar a la classe sobre:
Com s’elegeixen els delegats.
Quines són les seves funcions”.
Punt del ROF 4.3.3. Reunions de delegats/des
Es duen a terme una vegada al mes. Es reuneixen dos delegats de cada classe, des de primer a sisè amb la cap d’estudis. Es procurarà que al final de l’escolaritat tots els alumnes hagin estat delegats com a mínim una vegada. A les reunions de delegats s’hi tracten temes que tenen a veure amb la vida de l’escola i amb el fet de compartir-la entre totes les aules. Els temes que es tracten a les reunions de delegats, s’han parlat i acordat a les tutories col·lectives de classe. Es solen tractar aspectes com els següents:posar en comú els objectius de cada classe per al curs, quines sortides es realitzaran, drets, deures i normes de convivència, propostes per fer i organitzar les diferents festes, propostes de millora de diferents aspectes de l’escola, compartir idees per acollir l’alumnat i el professorat nouvingut, demandes, etc. L’elecció dels delegats i delegades es fa de la següent manera. En primer lloc es presenten aquells alumnes que volen tenir el càrrec. Es fa una llista amb tots els candidats i es trien dos delegats per trimestre o dos per a tot el curs. Per a l’elecció es té en compte qui no ho ha estat mai i qui ho vol ser. I es pot fer de múltiples maneres: per votació, per ordre de llista, a l’atzar...
FINALMENT ELABORAREM LES NORMES DE CONVIVÈNCIA Quines serien les normes per fer de l'escola un lloc més agradable Cada classe elaborà un llistat de normes que posàvem en comú a les reunions de delegats. A l’acta de la reunió de delegats es feia un recull de totes les propostes. Aquestes eren un altre pic revisades a les tutories. (podien llevar, posar, redactar de nou...) Varem veure la necessitat de classificar-les en normes: d’ordre, la comunicació, de respecte i tolerància, de cooperació, de concòrdia, higiene, manteniment i respecte al que és de tots, d' urbanitat, de puntualitat, de relació i d'autosuperació .
A més a cada apartat s’establiren tres blocs: normes, accions i correccions.
QUÈ SUPOSA ? •
TEMPS.
•
DIALOGAR AMB ELS COMPANYS AMB LA MESTRA, I AMB LA FAMÍLIA.
•
FER PROPOSTES.
•
ARGUMENTAR.
•
ENTENDRE EL PUNT DE VISTA DELS ALTRES
•
CANVIAR D’OPINIÓ.
•
SELECCIONAR.
•
CLASSIFICAR.
•
ARRIBAR A UN CONSENS.
•
TORNAR A DIALOGAR ....
NORMA D'ORDRE: No fer tant de renou. ACCIONS
Xerrar més fluixet a les aules.
Caminar a poc a poc pels passadissos.
Procurar parlar fluixet pels passadissos.
No entretenir-se als passadissos al matí i als canvis de classe.
CORRECCIONS En cas de córrer, tornar enrere al punt de partida i anar caminant.
En cas de cridar, cercar entre tota la classe possibles correccions.
Amonestació per part de les persones responsables en aquell moment.
Anar al menjador amb ordre i tranquil·litat.
Aixecar les cadires per moure-les.
En cas de cridar, tornar a dir el mateix amb un to de veu més fluix.
Sortir un poc abans de les sessions que es fan fora de l’aula.
Posar cartells que ho recordin.
Promoure no fer renou durant els canvis de classe.
Revisar-ho en tutories de tan en tant.
Que hi hagi una taula a cada classe, encarregada del silenci, es a dir que faci fer un minut de silenci, quan el renou augmenta massa. Podria ser un càrrec rotatiu.
Recordar-ho o que els altres t’ho recordin.
NORMA DE RESPECTE I TOLERANCIA: Respectar els costums i creences de tothom. ACCIONS
Conèixer costums i creences d’altres persones.
Tractar a les aules temes de multiculturalitat i tolerància.
CORRECCIONS
Parlar-ho amb el tutor-a a tutoria individual. O amb el personal responsable.
Posar una nota a l’agenda i dur-la signada.
Deixar i compartir les coses.
Posar faltes de disciplina.
Demanar disculpes.
Parlar amb la directora o la cap d’estudis.
Dir “per favor” i “gràcies”
Fer entrevistes amb la família, si és reincident.
És important:
Entendre que tots som diferents per dins i fora, però amb una igualtat de drets i deures.
Ser amables amb tothom.
No jutjar la gent pel seu aspecte físic.
Revisar-ho en tutories col lectives de tan en tant.
Demanar disculpes. No donar tanta importància quan es fiquen amb tu.
NOUS REPTES • PARTICIPACIÓ A DIFERENTS COMISSIONS. • LA REVISIÓ DE LES NORMES DE CONVIVÈNCIA. • RECERCA D'ESTRATÈGIES PERQUÈ L'ALUMNAT SIGUI MÉS CONSCIENT. • AUGMENTAR LA PARTICIPÀCIÓ DE LES FAMÍLIES.