miniactivitat.2.2.PAC2

Page 1

Assignatura: Noves tecnologies de la informació de la comunicació en educació. Consultora: Mª Roser Torrescasana Quintana Nom complert de l’ alumna: Laura Jovaní Lluvia Foto alumna:


ÍNDEX: 1.Introducció...................................................................................................pàg. 3 2.Informe debat...............................................................................................pàg.4 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6.

Connexions d’argumentacions....................................................pàg.4 Paper de la moderadora...............................................................pàg.5 Reflexió de les funcionalitats del campus...................................pàg.5 Comparació debat de la UOC amb altres eines...........................pàg.6 Rubrica qualitativa d'arguments escollits....................................pàg.10 Eina cmaps..................................................................................pàg.11

3.Conclusió.....................................................................................................pàg.13 4. Autoavaluació.............................................................................................pàg.13 5.Bibliografia i webgrafia..............................................................................pàg.


1. INTRODUCCIÓ: En aquest treball, podreu trobar un seguiment a la PAC 1, concretament sobre el debat que vam realitzar, ja que serà aquest el meu punt de partida (carpeta CT ESCOLA, fil competència digital). De nou trobareu reflexions, argumentacions i mapes amb el cmaps que m'han servir per a poder desenvolupar i millorar les meues qualitats argumentatives. S'espera que amb l'eina cmpas, aconsegueixi exposar una conclusió no només del fil escollit, sinó també de les eines utilitzades, del paper de la moderadora i de l'ajuda que suposa utilitzar una eina informàtica per a millorar les competències digitals i de com serveix tot el procés per a desenvolupar models conceptuals visibles dels meus models mentals. Espero que el següent informe ús siga agradable de llegir i que gaudiu del seu desenvolupament. Comencem! Us deixo aquí algunes abreviatures que podreu trobar en el treball: TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) NTIC (noves tecnologies de la informació i la comunicació) CB (competències bàsiques) CD (competències digitals) TE (tecnologia educativa) t. (teoria científica) c. (competència) p. (psicologia) E (educació) T (tecnologia) S (societat) C (ciència) D’E-A (d’ensenyament-aprenentatge) Ap.Sign. (aprenentatge significatiu)


2. INFORME: 2.1. Connexions d'argumentacions Per treballar aquesta capacitat, he escollit tres missatges i he plasmat sobre un mapa cmap que podreu trobar de manera desplegada clicant aquí. Les relacions de les argumentacions i com s'han desenvolupat aquestes. L'aspecte del mapa sense desplegar segueix l'estructuració de Toulmin i és aquest:

En el mapa desplegat podem veure com tres argumentacions se complementaven per arribar unes conclusions molt semblants (importància de CD i la necessitat d'educadors formats per formar). Aquest fil té un tema interessant i important per a les aules, i trobo que en ell d'unes participants a altres (totes eren noies) és contestàvem i anàvem formant la conclusió de que les NTIC han de ser desenvolupades a l'aula per a que els infants aconsegueixen un bon desenvolupament de la CD i que els docents siguen experts en estes per tal de poder formar-los (una conclusió que també s'arriba amb les 3 argumentacions del mapa que he creat). Penso que en aquest diàleg s'ha esdevingut una bona interacció perquè els missatges afegien informació, recolzaven o contrargumentaven d'uns als


altres, cosa que ha ajudat a anar canviant les primeres impressions, i fent que la participació fos més implicada i treballada; és per això que considero que si hi hagut construcció de coneixement entre totes. Però tot i això, crec també molt important destacar que s'ha trobat a faltar més desenvolupament sobre altres qüestions que plantejava la moderadora, com ara com podem concretament desenvolupar la CD (exemples, tècniques, experiències...) per a aprendre-les a l'escola o quines decisions s'han dut a terme en el sistema curricular sobre aquesta competència (tot i haver alguna referència no si aprofundeix, ni per dir el perquè, ni el com, ni on... ), suposo que aquesta falta de desenvolupament més profund és deu a les poques intervencions que hi van haver (7 comentaris només), cosa que atribueixo més a la restricció de no participar més de 4 cops en tot el debat i la gran varietat de fils per a escollir, que no per l'interès de participar. 2.2.

Paper de la moderadora

Aquesta ha intervingut en l'inici de cada fil, plantejant preguntes que permetessen al alumnat reflexionar sobre tot allò que han après amb el material recomanat (articles, vídeos...), material de l'assignatura i propis coneixements fins al moment. El seu paper era el de plantejar “problemes”, “dubtes” als quals nosaltres hauríem de plantar cara amb tota allò que teníem a les mans i al cap. Ha fet que tot el que teníem a la ment, sortís i s'ordenés per donar lloc a un argument/contrargument ben estructurat i clar, volia que plasméssem els nostres models mentals en “paper”o inclòs que aquells que estaven a mig camí arribessen a la seua fita. Per tant, podem afirmar que aquesta va complir el seu paper de instigadora de construcció del coneixement, plantejant qüestions. En el fil, l'alumnat va seguir el corrent de dubtes que ella plantejava, encara que com he dit no és van poder desenvolupar tots per la falta de més participació. Realment he observat la necessitat de que l'educador/a plantege les qüestions necessàries, molts altres debats educatius s'usen per parlar d'un tema, però alguns cops el/la docent deixa fer al alumnat sense controlar-los o instigar-los, cosa que pot esdevenir en cap aprenentatge. En aquest cas, Mª Roser no ha hagut d'intervenir, però el la guia quedava clar que si argumentaves malament ella podria intervenir per a dir-te alguna cosa, fet que trobo de vital importància perquè l'aprenentatge ha d'anar acompanyat d'un “expert/a” que siga capaç d'orientar a l'alumne/a quan és perde sinó correm el risc de construir malament o no construir coneixements. 2.3. Reflexió de les funcionalitats del campus M'agradaria comentar primer de tot que abans de realitzar aquest debat, pensava que aquests en línia eren un malgast d'hores amb poca o gens repercussió d'aprenentatge (tal i com vaig comentar en la reflexió d'este). Normalment, en altres debats virtuals de la UOC o d'altres universitats al haver-hi tants participants és fa molt difícil poder seguir el fil i no repetir-se, penso que el alumnat acaba participant sense ganes i sense interacció entre ells, cosa que provoca cap construcció de coneixement, i per tant l'objectiu principal del debat en si es perd. En aquest cas la repartició (lliure) de l'alumnat, i els diferents fils permetien un nombre limitat de participants que en general era beneficiós per al debat en si (tot i que el fil que jo he escollit, s'ha vist un poc perjudicat), els/les alumnes podien seguir el debat i interactuar entre ells/es. Com ja he comentat, en el cas del fil triat, potser aquestes limitacions de participació han anat en contra perquè només van escollir-lo 6 persones (7 missatges) i això no va permetre un gran desenvolupament del les preguntes plantejades, tot i això, dins d'estos 6 missatges és va interactuar adequadament. Ara bé, si parlem més concretament de les funcionalitats que ens aporta el model web usat per la UOC, penso que podem afirmat que aquest faciliten el transcurs del debat, per a que siga més efectiu i menys esgotador cognitivament. Primerament, ens trobem que podem utilitzar unes “boles”


de colors cridaners, per destacar un missatges (cosa que va molt bé per a identificar visualment missatges d'interés, o de la consultora per exemple). També ens trobem que al entrar sempre se t'indica amb banderetes roges els missatge no llegits, un recurs també molt útil per avisar-te que hi han nous missatges o per a evitar que te'n deixes algun i et perdes en la lectura (tot i que en el cas d'aquest fil no eren gaire necessàries). O també una de les eines més útils per a mi, és la possibilitat que t'aporta el text enriquit, permeten-te remarcar allò important en negreta o especificar un poc l'estructura de l'argumentació: premisses, justificacions i conclusions, a més de diferenciar els bàndols als que pertanyia cada missatge. Un altre factor que m'agrada molt, és el fet de que tots els missatges porten el nom i la foto de l'alumne/a, de fet penso que identifiques a la gent més per les cares que pels noms, i això també t'aporta un sentiment d'interacció més real i personal. És per això que opino que aquestes habilitacions han estat positives per el desenvolupament del debat, han contribuït. Per una altra banda, un dels factors que més ha marcat el debat ha estat la especificitat del rols, crec que era necessari per a tenir més variabilitat de coneixements, però també era incomode per als participants, perquè potser havien de defensar una postura que no creien, i això és nota alhora de argumentar i contrargumentar, però tot i com he dit estic d'acord en que era necessari, perquè sinó corríem el risc de ser tots només d'un bàndol. Pel que fa a a l'asincronia del debat, no penso que fos perjudicial per este, perquè aquest et permetia buscar informació per reforçar les teues idees o per “contraatacar” les dels altres. Sincerament, és veritat que el cara a cara sempre agrada més a la gent, però en este és més fàcil oblidar del que s'ha parlat i exposat, cosa que provoca un menor aprofundiment que en l'escrit. L'escrit implica preparació, cerca i per tant una tasca que fa pensar més, és per això que en l'aprenentatge el debat escrit acaba donat més fruits que l'oral (depèn també del tema a parlar). Ara bé, per a que aquest aprenentatge escrit siga millor que el oral, són necessàries les directrius d'un/a moderador/a i algunes eines com les que he comentat al principi, de no ser així, l'escrit pot acabar sent pitjor mètode d'aprenentatge que l'oral(en situacions com les que he dit, participació massiva, no preguntes per generar coneixement etc). Per tant, sense aquest extres que milloren el procés de debat, segurament els resultats obtinguts no haguessen estat tant positius. 2.4. Comparació debat de la UOC amb altres eines Arribats fins aquí val la pena ara comparar un poc l'eina per desenvolupar el debat UOC i d'altres que Jonassen comenta al tema o capitulo XI de Coll, C. Només comentaré espais de CSCA i alguns per no fer-me eterna. Primer de tot comentar que penso que totes elles són molt bones i que moltes vegades la seua utilitat és conseqüència de la intenció d'ús o del camps tractat, de totes maneres destacaria els següents (el nom de colors indica els tres més preferits): •

Debat UOC: és privat, ja que per accedir-hi has de ser un estudiant de la UOC, però tot i així és un recurs força a l'abast de bastant gent. Penso que aquest utilitzat com l'hem usat a l'aula de NTIC és útil, serveix per a que els estudiants exposen el seu aprenentatge i aprenguen entre ells, proporciona que aquests tinguen en compte el que altres aporten i que treballen les seues intervencions aprenent a argumentar, de totes maneres per a mi aquest espai no és un lloc específic per aprendre argumentacions, perquè les aplicacions que hi té no són creades concretament per a realitzar arguments, en cap lloc posa: la hipòtesi va en subratllat o la conclusió en tal. CmapTools: és una de les meues eines preferides, una per ser gratuït (cosa que facilitat l'accés de quasi tothom), i l'altra per la seua brillant estructura que et permet mostrar externament els coneixements, posar-los en ordre, relacionar-los. També t'ajuda a conscienciar-te del que estàs aprenent i al realitzar el mapa, augmentant la participació en l'aprenentatge de la persona. A més a més, estos resultats poden compartir-se amb els altres o un mateix/a aprendre d'altres models. A part, tot i que el seu objectiu és el de construir mapes conceptuals, també pot usar-se per construir mapes argumentatius d'una manera molt visual (gràcies a les seues aplicacions).


Sense_Maker: és un espai també gratuït, amb accés per a tots aquells estudiants de ciències. Tot i ser un sistema lliure, amb un objectiu molt recomanable (fer que les teories o proves vagen lligades de la mà de les argumentacions científiques), penso que la representació obtinguda és menys clara que altres fetes amb eines com el Belvedere o el Cmpatools, que jo trobo molt més fàcils de comprendre per al creador d'estes i per als altres participants. Belvedere: aquesta és una eina que també m'agrada molt, la pega és que és privat, pel que el seu accés no és públic i a més només és troba en anglès. No obstant, les seues possibilitat em semblen molt atractives, pel fet que la construcció dels seus mapes conceptuals és (pel vist per les imatges dels apunts) el més intuïtiu de tots. El seu menú i formes de determinar les hipòtesi, dades, etc, em sembla autènticament fantàstic i senzill. A més a més els seues resultats són molt clars visualment, cosa que penso que simplifica moltíssim la comprensió i aprenentatge. Convince Me: és una altre recurs privat. Tanmateix, per imatges he pogut veure com el seu sistema d'us és francament senzill, et permet primer de tot categoritzar l'escrit que tens en: hipòtesis, dades, explicacions, excepcions... i desprès de que cada cosa siga al seu lloc t'exposa els conceptes en una icona (del mateix color per a cada categoria) i et deixa que construeixis per tu mateix el mapa argumentatiu. També destacar d'esta, que tal i com comenta els apunts del modul, amb ell s'efectua una connexió de aporta feedback, una de les raons de perquè aquest recurs és tant famós. Synergeia: un sistema també gratuït que té incorporat una habilitació fer a fer mapes. per tant et dóna totes les mateixes avantatges que el CmapTools, a més de la possibilitat d'anar formant el arguments escrits millorant aquesta habilitat. Penso que podríem dir que aquest s'assembla una mica al Convince Me, però essent gratuït i potser amb el disseny menys atractiu i no tant senzill i fàcil d'usar.

Per vore-ho millor aquestes característiques més remarcables us les presento en una taula que podreu veure a la pàgina següent.


*Amb educador disponible: em refereixo a que DINS del mateix sistema en línia hi hagi un docent/expert etc. que controle o ajude als participants, que també tinga un compte i que no estiga al costat de l'alumnat físicament.

EINES

CARACTERÍSTIQUES A TENIR EN COMPTE Accés

Llengua

Intencionalitat

Debat UOC (com el que hem fet nosaltres)

Privat (2) Català Desenvolupar (Només Espanyol argumentació, estudiants) opinions o idees.

CmapTools

Gratuït

Sense_ Maker

Gratuït

Facilitat d'ús - Alta (Intuïtiu amb moltes funcionalitats extres: text enriquit, missatges no llegits...)

Interacció

Educador disponible*

Càrrega cognitiva

Tipus de reflexió

- Alta (entre - Consultora - Baixa alumnat o a disposició alumnatprofessorat)

Escrit argumentat producció de l'alumnat (encara que és poden afegir enllaços externs)

19 -Argumentacions -Mitjana (hi han (entre ells - Mapes habilitacions català i conceptuals intuïtives però espanyol) d'altres és necessari l'ús de la guia i la pràctica)

- Alta (cadascú fa el seu mapa, però aquests és poden relacionar i enllaçar)

Mapa conceptual o mapa argumentatiu

(1)Anglès - Desenvolupar una procés científic acompanyat d'un procés de argumentació.

- Baixa - Cap (cadascú les seues representaci ons que no és

- Mitjana (aplicacions bàsiques senzilles, però necessita procés de guia per saber

-Cap (si no - Mitjana guardes el mapa a la xarxa) i consultor/ professor (si el guardes en una carpeta a la xarxa) - Alta

- Categorització de proves científiques i creació d'arguments associats a este proves.


que fer)

comparteixe n)

Belvedere

Privat

(1) Anglès - Organització, exposició i enregistrament del procés d'argumentació

- Alta (molt intuïtiu)

- Alta - Cap (estudiants relacionen diagrames o mapes fets i inicien el seu ja en una relació amb un altre)

- Baixa

Diagrames o mapes conceptuals

Convince Me

Privat

(1)Anglès - Procés de construcció d'una estructura argumentativa amb feedback

- Alta (per alguna imatge que he vist sembla que els passos a realitzar són molts clars)

- Alta (els - Cap participants aporten i refuten idees dels altres)

- Baixa

Diagrames que permeten feedback

Synergeia

Gratuït

(1)Anglès - Carpetes amb arguments i mapes

- Alta (imatges mostre unes aplicacions senzilles)

- Alta (es poden relacionar treballs i editar en els arguments i mapes dels altres amb permís)

- Mestre o - Alta Professor (de l'aula que ajuda a crear el compte )

- Arguments escrits i mapes conceptuals


2.5. Rubrica qualitativa d'arguments escollits Aquesta ha estat creada amb l'espai Rubistar. En ell tenien diferents plantilles, i realment cap d'elles la trobava adequada, però finalment he fet servir la de “ensayo persuasivo” i realitzat algunes modificacions en les categories, l'he adaptada per valorar el mapa d'arguments realitzat amb la unió de tots els arguments triats. Al final de cada categoria podem veure la qualificació assolida, que correspon a gradació d'obtenció en esta. Pel que podeu veure el resultat final es bastant positiu, els arguments escollits estaven prou treballats.


2.6. Eina CmapTools En aquest apartat el que mostro són les diferencies que significa fer un mapa conceptual i un d'arguments amb el sistema CmapTools, al mateix temps que comento els punts forts que l'eina aporta al món educatiu (tant del mestre/a com de l'alumne/a). Ho podeu veure seguidament: Aspectes

Tipus de mapa Construcció de mapes conceptuals

Construcció de mapes argumentals

Intenció

Interrelacionar conceptes per a millorar i expressar coneixements/models mentals de cada subjecte.

Interrelacionar opinions per corroborar o contradir una idea o premissa exposada.

Escrit

Paraules clau (no gaire extensió en cada globus sol ser màxim de 4 o 5 paraules).

Escrit necessari per a explicar-se (globus pot contenir varies frases).

Estructura

Lliure i variable segons subjecte i tema tractat.

Preestablerta (Toulman): fets, justificació, recolzament, excepcions o refutacions, modalitat i conclusió.

Nexes d'unió

Termes que determinen les relacions o l'efecte que causa Ús de pocs termes per a relacionar, com l'estructura està un concepte sobre el altre. Com ara: genera, provoca, predeterminada només necessitem els que segueix aquesta causa, interactua... línia: ----, perquè, ja que, excepte i per tant (poden ser altres de similars). Fins i tot sense usar nexes podríem comprendre com segueixen aquest mapa la seua línia.

Permet debat

Pot debatre's si esta bé o malament i sobre la inclusió o exclusió de conceptes, però en general és una construcció personal i subjectiva que no té aquesta intenció d'interacció.

Permet una alta interacció, ja que quan solem argumentar o contrargumentar alguna afirmació esperem que els altres ens contesten.

Que provoquen

Construcció de coneixement.

Reafirmació o refutació d'una idea.

Facilitat que ens aporta el CmapTools per construir mapes

- Fa replantejar a l'alumnat i recordar sobre tot allò que creu saber (coneixements previs) i sobre tot el que aprèn. - Provoca que exposem aquests coneixement de forma externa en forma de conceptes o arguments. - Causa que el participant organitze o reorganitz totes les idees (conceptes o arguments) per a que tinguen coherència. - Permet al mateix temps que aquesta organització quede gravada amb el seu impacte visual.


- Fa revisar apunts o buscar informació per assegurar tot allò declarat en el mapa. - Facilità que la persona s'adone dels lligams entre conceptes o de la consecució d'esdeveniments en un fil argumental. - Dóna lloc a un paper actiu del subjecte que realitza els mapes, de manera que és realitza propi aprenentatge. - Ajuda al docent/educador a avaluar i comprovar el aprenentatge del individu.


3. CONCLUSIÓ: Per finalitzar el treball m'agradaria comentar aquelles impressions que he tingut mentre he anat desenvolupant el treball. He de admetre que aquest ha estat molt interessant i molt difícil també. Ho he passat bastant malament per a decidir quin dels fils escolliria i per a crear el mapa d'arguments. Este últim em va costar molt de realitzar, cosa que fa que m'adone de la necessitat que tenim de practicar més aquesta habilitat, i de ensenyar-la bé quan estiguem en el nostre paper de mestres o psicopedagogs. També he patit alhora de fer la rúbrica, perquè em costava entendre com fer-la, quina plantilla utilitzar... però finalment me n'he sortit per a totes dues coses i n'estic molt orgullosa. Per una altra banda, estic feliç d'haver descobert espais i eines tant fantàstiques com el CmapTools, el Rubistar, el Belvedere o el Kite... M'ha fet adonar-me que dins del món virtual tenim molts recursos meravellosos que poden ajudar-nos a desenvolupar les nostres habilitats, ha millorar el procés d'E-A en les aules i ha proporcionar-nos experiències que d'altra manera no podríem arribar a conèixer. Realment he acabat el treball enamorada d'estes eines i amb ganes de tenir temps per a explorar-les i utilitzar-les més profundament. 4. AUTOAVALUACIÓ: Ja per acabar deixo aquí una graella d'autoavaluació realitzada amb el excel del openoffice, seguint els criteris que Mª Roser ens va proporcionar. Per a valorar-ho he usat la nomenclatura de la UOC: C-,C, C+, B-,B,B+, A-,A-,A+. Cliqueu aquí per veure-la!

1

1


5. BIBLIOGRAFIA:  Jonassen, D (2003). TIC i aprenentatge significatiu; una perspectiva constructivista. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació (pàg. 1-95). Barcelona: Eureca Media S.L. •

Fonts electròniques:

 David Alvarez en Slideshare (2011). Te cuento como es mi PLE . Data de consulta: 28 de març del 2012 de: http://www.slideshare.net/balhisay/te-cuento-como-es-mi-ple10005107  Videos FUCN (2009). Rubricas. Data de consulta 27 d'abril del 2012 en: http://www.youtube.com/watch?v=VcjxcFqi8U4&feature=related  ALTEC at the University of Kansas (2000-2008). Rubistar. Data de consulta 26 i 27 d'abril del 2012 en: http://rubistar.4teachers.org/index.php?lang=es&skin=es  Fransescfarre (2007). CmpaToolsHelpEspañol. Data de consulta 21 i 22 d'abril del 2012 en: http://es.scribd.com/doc/53388/CmapToolsHelpEspanol

1

1


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.