Assignatura: Noves tecnologies de la informació de la comunicació en educació. Consultora: Mª Roser Torrescasana Quintana Nom complert de l’ alumna: Laura.J.Ll Aula:3 Data de lliurament: 08/04/12
1
ÍNDEX: 1. Introducció..................................................................................................pàg. 3
2. El abans i el desprès....................................................................................pàg. 4
3. Mapa conceptual final.................................................................................pàg. 7
4. Bibliografia..................................................................................................pàg.10
2
1. INTRODUCCIÓ: En el següent treball expressaré la meua evolució en el coneixements de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, i sobre les relacions entre els conceptes que la influencien: Ciència, societat, tecnologia i educació. Gràcies a haver realitzat unes miniactivitat prèvia 1.0 abans d’endinsar-me en aquest món tecnològic, puc adonar-me dels canvis que han esdevingut en mi, i la importància que té conèixer aquestes relacions per a poder treballar amb les noves tecnologies com toca. Ja sense més dilacions, començo en aquesta aventura que la miniactivitat 1.3. em proposa. Us deixo aquí algunes abreviatures que podreu trobar en el treball: TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) NTIC (noves tecnologies de la informació i la comunicació) CB (competències bàsiques) CD (competències digitals) TE (tecnologia educativa) t. (teoria científica) c. (competència) p. (psicologia) E (educació) T (tecnologia) S (societat) C (ciència) D’E-A (d’ensenyament-aprenentatge)
3
2. EL ABANS I EL DESPRÈS He quedat sorpresa de les meues aportacions i idees en l'activitat d'avaluació de coneixements previs, la miniactivitat 1.0 (cliqueu sobre ella si voleu recorda-la). Crec que en general no tenia massa idea de tot el que dóna forma a les noves tecnologies i de com aquestes influeixen i tenen un paper tant important en la societat i en la educació. A més a més, he pogut veure com algunes de les meues aportacions és contradient, com a la pregunta 2 on afirmo que les tecnologies no són neutres (cosa totalment certa), però desprès al quadre de valoracions sobre la qüestió “la tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds”, contesto amb un 7 (quan un 10 és estar d'acord), crec que aquest és un bon exemple per a veure com sense tenir una base teòrica de fons, pots tenir bones idees sobre alguna cosa, però desprès no adonar-te de la relació que hi han amb altres, per ex. en aquest cas comentat, està clar que la tecnologia no és neutra naix ens mans de les persones en contextos concrets, però és evident que aquests contextos també és traspassaran a les tecnologies creades per estos, i per tant mantindran uns prejudicis, valors i actituds d'esta, en allò creat. També veig com alguns punts que creia que clars com que les TIC han de ser usades per a desenvolupar les CB, no són tant clares. Aquestes no només són necessàries només per potenciar CB, sinó que tenen també el paper de desenvolupar les CD en si mateix. A més a més valorava que aquestes eren útils per a desenvolupar les CB , però no imprescindibles i ara defenso que tot i ser així, si que han de formar part de la planificació escolar perquè els infants necessiten aprendre usant-les per tal de ser competents com he dit en CD. Per tant les TIC han d'estar presents, però no en totes els processos d'E-A. Voldria afegir en aquests canvis que ara realitzaria sobre la meua avaluació prèvia que trobo que el paper del psicopedagog en relació a les TE no és només saber utilitzar aquests dissenys creats en educació, sinó també que els comprenguen i sàpiguen dissenyar , a més d'ensenyar als altres, per tal de fer-ne un bon ús. Un altre punt que m'he adonat que no era correcta del tot era que jo afirmava que els canvis tecnològics determinaven també els canvis socials, però aquesta interacció només va en aquest sentit, sinó també al revés, els canvis de socials també determinen canvis tecnològics, com podrem veure desprès en el meu 2n mapa conceptual. Així mateix, la meua idea sobre els debats de la UOC, també ha canviat ja que tots els debats que havia realitzat en aquest espai no havien tingut gaire profit. Suposo que des del meu punt de vista no tots els professors/es l'usen bé, fer un debat on el número de participants es tant elevat, fa que el número de missatge ha llegir cada dia sigue el temps que gastaries fent un treball, pel que la gent al final llegia una quants i responia, solen repetir-se contínuament els mateixos temes, exposant preguntes i respostes un cop i un altre. Per a mi aquest debats eren inútils, la gent participava per l’obligació i no per aprendre, en canvi al realitzat en l'assignatura, podríem trobar diferents fils, cosa que dividia els membres de l'aula per temes, i feia que els participants en cada fil fossen al voltant d'uns 10 o 15. Penso que aquí si que vam aprendre, els companys/es seguíem el debat amb interès, ens contestàvem les qüestions que plantejàvem i no ens repetim. Em aprés bastant amb aquest. Per una altra banda s'ha de comentar que en aquesta primera activitat no estava tot equivocat, ja que penso que si tenia algunes bones idees que desprès he corroborat amb la lectura del mòdul etc; com ara: les influències i dependències que tenien unes sobre les altres la ciència, la tecnologia, la societat i la educació (encara que de forma molt bàsica) o de la importància de la tecnologia i la societat juntes que estant provocant canvis a marxes forçades dins l'àmbit educatiu o la utilitat dels materials, companys/es i consultors com a recursos per l'aprenentatge o la necessitat que els professionals que formen sobres les TIC siguen ben competents, perquè no només han d'ensenyar a utilitzar-les, sinó a criticar-les també. Crec que desprès de les tot el proposat en la PAC 1, he esdevingut un canvi de percepció al voltant de tot el món tecnològic, sobre la seua importància i sobre la necessitat d’ensenyar el seu ús correcte.
4
Aquest canvis s'han dut terme desprès de llegir el modul 1, el material web dels casos, l'article de Domenèch i Tirado, de la participació i síntesis del debat i sobretot en la realització el mapa conceptual. Inicialment tenia clar que les realitats de ciència, tecnologia , educació i societat, eren una engranatge que funcionava uns gràcies a els altres, però el primer error que cometia era veure la realitat tecnològica com a sinònim de la realitat científica. Ara comprenc que aquestes dues són iguals de importants i alhora que són cadascuna una, també són una de sola, igual que les realitats societat i educació. Solia pensar que aquestes quatre si que estaven relacionades, però no me n'adonava del lligam tant inseparable que tenien entre elles. Com he dit cadascun és una realitat però cadascuna no pot entendre's sense les altres, tot i que el temps canvie les seues relacions o influencies, sempre treballen juntes i s'han de comprendre així, és per això que en el 2n mapa, podem trobar les 4 en un roda continua, on cap és pot separar de l'altra, i on totes aporten aspectes que fan evolucionar a les altres, tal i com Domènech i Tirado afirmen en el seu article pàg. 5: “En la mesura en què se'ns ha fet difícil discernir entre ciència i tecnologia, ciència i societat i, finalment, tecnologia i societat, sembla lògic plantejar que es tracta d'una sola totalitat que requereix un tractament holístic”. Tots aquests aspectes no els podem veure presents en el 1er mapa perquè en aquell moment jo no els trobava tant importants, potser podria dir que aquest 1 er mapa va ser més un esquema de interrelacions més que un mapa conceptual. Les meus sorpreses no s'han acabat aquí, perquè desprès d'aquesta revelació, amb les lectures m'he adonat que hi havia un terme que apenes coneixia el de TE i que ara considero de vital importància. Jo considerava que aquest eren simplement les TIC que se li oferia als docents, però ara sé que és més que això. La TE és “centra en el disseny, la utilització i l'avaluació de les tecnologies de la informació aplicades a accions formatives” (pàg.57, mòdul 1), és a dir que proporciona a l'educador/formador les eines de la planificació i del desenvolupament per a dissenyar situacions o materials mediadores d'E-A. Per tant la TE potser qualsevol tecnologia que és dissenye per aquesta fita, per ex. un recurs audiovisual o la pissarra de guix de tota la vida, ja que són dissenys realitzats per aquesta fita. Tot i així ara per ara, les TIC són els dissenys de “moda”dins la nostra societat, i per això es troben estretament lligades a l'actual TE. M'agradaria comentar un poc més sobre aquest terme, i sobre la seua formació. Com he dit, la T de la TE no ha estat sempre les TIC, això és deu a les diferents teories que l'ha comprenen. Aquestes han anat evolucionant i canviat la forma de veure el concepte, però tot i els canvis, sempre han estat present en ell perquè li han deixat aportacions molts importants, que fan que avui entenguem la TE d'aquesta forma. Les influències més rellevants han vingut de mans de la psicologia: p.de la Gestalt, p. Conductista i p.cognitiva-constructivista, i de teories originades en la matemàtics: t. de sistemes i t. de la comunicació, que gràcies a la ciència i el seu mètode científic han tingut validesa per a tenir-les en compte. La TE, que en el 1 mapa ni es mostrava, és un punt important que ens dóna molta informació sobre la tecnologia, i més en concret de com el món tecnològic intervé en el món educatiu. Pot semblar aquí (i al 2n mapa també) que el origen de les TE siga només l'Educació i la Tecnologia, i tot i que aquestes seran les més properes en encarregar-se d'ella, vull recordar que C i S estan inclosos en la roda d'influències i interaccions continues que he exposat, pel que també són origen de la TE, ja que la ciència li aporta teories valides i tècniques per a aplicar en E i T permeten dissenys vàlids per a aquestes. Alhora la societat determinà la reproducció social del moment, els valors, els pensaments i els coneixements necessaris a assolir en aquesta és a dir, que proposarà que ens interessa estudiar o investigar i que no, on la C,T i E, intentaran respondre amb una solució. Com veiem el context és clau per a totes les realitats (context històric, polític i econòmic), i determina les possibilitats que tindran en cada moment les quatre realitats: C, T, E, S. És a dir, segons cada context concret les relacions C-T-S-E, seguiran unes directrius o unes altres, tot dependrà del moment específic que els permetrà tenir a l'abast uns recursos, idees o interessos concrets. Bé, llavors si ens concentrem en el nostre context actual, ens trobem que la nostra societat és la nombrada S. de la informació i del coneixement (postindustrial per a Daniel-Bell o per a Alain Tourain). Aquesta ha canviat també la manera que teníem d'aprendre, perquè ara a l'educació no li interessa aprendre i memoritzar molts de coneixements, sinó que busca que sapiguem utilitzar els 5
recursos que tenim a l'abast per buscar aquests coneixements quan els necessitem, i que aprenguem a aprendre amb aquests. Amb aquests objectius tant concrets per a la nostra societat, és evident qualsevol persona en aquesta societat ha de tenir sota control l'ús de les TIC per a poder adaptar-se i viure en ella. I per a què això sigue possible és indispensable que el formador transfereixi correctament els coneixements al alumnat. També aquí em de tenir en compte, la coneixença dels mites que s'han formar al voltant de les tecnologies són punts molt essencials per comprendre millor la T i les seues aportacions reals en la humanitat, perquè sense aquestes explicacions podem cauré en tendències de: tecnòfils o tecnofòbics, i per tant espera massa o massa poc de la T, i això ens impossibilitaria o dificultà el bon ús d'estes. A més, voldria comentar que al integrar aquestes TIC en el processos d'E-A, serà tasca del docent utilitzar criteris per tal de seleccionar el recurs més adient en cada moment, alumne, contingut etc. , m'ha semblat molt interessants els consells que va aportant Cabrero (2001) en les pàg. 60-61-62 del mòdul 1. Crec que són criteris que beneficiarien molt a l'E-A a les aules, ja que tenir TIC en elles no significa una bona educació, no hem d'oblidar ni el gran paper del propi alumnat, ni el paper de l’educador en aquests processos. Finalment, vull concloure que potser sembla que les TIC són unes eines fantàstiques i fàcils d'utilitzar que poden facilitar els processos d'E-A, però la cosa no és tant simple. Penso que el més important d'aquesta PAC és adonar-se de les relacions entre les 4 realitats comentades, i per tant com que la nostra societat està més centrada que mai en les NTIC és necessari que els docents siguen uns experts en tot el que conforma aquestes, és per això que és imprescindible conèixer les TIC. Aquestes s'han de trobar a l'aula de manera habitual, l'alumnat ha de pensar en elles com quelcom tant imprescindibles com saber llegir o sumar, perquè en la nostra societat aquestes són un alfabet més que necessitem dominar. Està clar que cada país tindrà el seu context que farà que estes siguen més o menys importants, per ex. Una tribu de la selva amazònica no té cap necessitat de saber que és un bloc o un correu electrònic, és molt millor per a ells conèixer quines plantes poden salvar-los d'una picada verinosa. Però per a nosaltres no és així, necessitem dominar i conèixer les TIC, perquè les haurem d'utilitzar tant si volem com no ja que estan per tot arreu: feina, casa, carrer, hobbys... S'han de saber utilitzar no només conèixer-les, em de poder ser crítics en tot allò que trobem en la xarxa, ja que sinó aquestes no ens serviran per a gran cosa. És per això, que he comprés la necessitat de compromís que hi ha en desenvolupar totes les CD nombrades per Jordi Adell (c. informacional, c.tecnològica, ciutadania digital, alfabetització múltiples l' alfabetització cognitiva general), i ha educar ensenyant a seguir els simples passos de tractament de dades: actualitat, fiabilitat, autoritat i punt de vista (passos que podeu trobar més explicat clicant aquí). L’escola és la formadora de la futura societat, no podem permetre que l’alumnat surtiga al carrer sense saber moure’s bé per està. Amb aquest pensament he creat el meu nou mapa conceptual que podreu veure a continuació, que a mi personalment m’ha servit per a estructurar, relacionar i comprendre tot el tractat fins ara. Primer de tot us el mostro en l’exposo tot junt, per a que pugeu apreciar millor les relacions establertes, i desprès podreu trobar el mateix mapa en dos per a una lectura més relaxada.
3. MAPA CONCEPTUAL FINAL
6
7
8
9
4. BIBLIOGRAFIA: Cabrero Alemenara, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació (pàg. 1-95). Barcelona: Eureca Media S.L. •
Fonts electròniques:
Domènech, M i Tirado, F.J (2002). Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. UOC web. Data de consulta el 3 d'abril del 2012 de: http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html David Alvarez en Slideshare (2011). Te cuento como es mi PLE . Data de consulta: 28 de març del 2012 de: http://www.slideshare.net/balhisay/te-cuento-como-es-mi-ple-10005107 Howard Rheingold.(2010) Crap Detection 101[en línia]. Data de consulta: 28 de març del 2012 de: http://blog.sfgate.com/rheingold/2009/06/30/crap-detection-101/ Adell, J. (2012). Mapea la CD. Data de consulta el 30 de març del 2012 de: http://conocity.eu/jordi-adell-mapea-la-cd/