LA r carnaval Juny 2013
evista
NĂşm.
42
la vida es una hermosura... .
pĂ gina 2
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
pàgina 3
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
SUMARi
Carnaval 2013.................................pàgs 2 i 3 Sumari....................................................pàg 4 Crònica de Madrid........................pàgs 6 a 10 S’aixeca el teló.....................................pàg 11 Monaco 2013..............................pàgs 12 a 14 Un dia ple d’esports....................pàgs 15 a 18 La diada de Sant Jordi................pàgs 19 a 21 Entrevista a Mario Carrillo............pàgs 22 i 23 Dory Serrano................................pàgs 24 i 25 Opinió La paternitat responsable.....................pàg 26 A l’abril, amors mil.................................pàg 27 Al juliol, ni dona ni.................................pàg 27 Textos guanyadors del certamen literari La gran era dels pirates.............pàgs 28 i 29 Una petita part de mi.........................pàg 30 Mentides al mirall................................pàg 31 L’impermeable groc...................pàgs 32 i 33 Entreteniments.............................pàgs 34 i 35 Projecte de portada de Jorgina Anglès Contraportada: Adrià Tur fotografia la festa de graduació de 4t d’ESO
La Revista és una publicació gratuïta de l’Escola Anna Ravell. Coordinació i muntatge: Roser Castañé Correcció: Roser Castañé i Núria villar Equip de redacció: Anna Orduña, els alumnes de l’OP2 Revista MarioCarrillo, Gala Cortés Novel, Sergio Marcos, Matthew Miguel De La Cruz, Andrea Monterrubio, Jorgina Anglès, Cristopher Borreta, Christian Espinosa, Claudia Garcia, Marc Gironés, Natalia Granged, Andrea López, Keril Macarandang, Noelia Martínez, Eva Martos, Judith Olivé, Eunice Valenzuela. Portada d’Andrea López Col·laboracions i agraïments: a tots els alumnes que signen les seves col·laboracions i a tots els professors que d’una manera o altra participen amb La Revista. Juny 2013 pàgina 4
LA r
evista
EDiTORiAL Hola, benvinguts a la revista 42. Després d’aquests interminables tres trimestres, per fi hem acabat el curs i us presentem aquesta meravellosa revista recordant els bons moments que hem passat amb l’escola i totes les activitats que hem fet. (Marc Gironès)
Juny 2013
Núm.
42
nant les imatges i buscant el nom en la sopa de lletres. (Eunice i Andrea )
i amb tot això només em queda dir que bones vacances, que tots hem hagut de fer molts deures, molts exàmens i alguns ens hem guanyat més Estimat lector, lectora o el que et consideris que d’un càstig... però ara toca desconnectar i pasets, no jutgem, estàs convidat a llegir la nostra sar-ho bé. Revista número 42. Si us plau, llegeixBONES VACANCES A TOTHOM i GAUDiU laaaaaaaaa, t’agradarà! MOLT DE L’ ESTiiiU! (Eva Martos) El grup de Matèria Optativa 2 Revista de segon d’ESO hem inclòs la crònica del viatge a Madrid, on expliquem totes les coses que vam fer aquells dies, hem redactat uns articles sobre els mesos de l’any, amb uns finals graciosos. Hi ha reportatges de Sant Jordi. També hi trobaràs les poesies perquè les puguis gaudir i puguis opinar sobre si t’agraden o no. No hem oblidat les Jornades Esportives, amb una enquesta als del primer cicle d’ESO. Hi ha un reportatge gràfic de carnestoltes, amb les imatges de la gent que es va disfressar aquell dia, si el mires, assegurem més d’una rialla. T’espera una entrevista perquè descobreixis més coses sobre el Mario Carrillo.
Al final de la Revista hi ha passatemps que hem preparat nosaltres ( algú els ha buscat per internet): hi ha acròstics; sopes de lletres; i una sopa de lletres amb imatges d’uns companys de segon amb fotos d’ells quan eren petits perquè les relacionis amb el seu nom i les seves fotos actuals. Accepta el repte que es presenta relacio-
Projecte de portada de Natalia Granged
pàgina 5
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
CRÒNiCA D’UNA ViSiTA A MADRiD
Anada a Madrid (Noelia Martínez) El crèdit de síntesi de 2n d’ ESO va començar el 13 de març a les 6 del mati al carrer Paral•lel amb Viladomat : Havíem de viatjar en autocar fins a Madrid. El viatge va durar 10 hores, cada 2 hores paràvem per estirar les cames, anar al lavabo i menjar. La primera parada va ser per esmorzar. La segona part del trajecte la vam feR veient una peli: “Alatriste”. La peli em va semblar avorrida perquè explicava histÒries antigues del S. XVii. La segona parada va ser per estirar les cames. Quan va ser l’hora vam pujar una altra vegada a l’autocar i ens van posar la peli de “Sleepy Hollow”. A mi aquesta peli em va agradar molt perquè tenia bona trama i perquè la protagonitzava Johny Depp. La tercera parada va ser per dinar, anar al lavabo i estirar les cames. pàgina 6
Quan vam baixar vam veure la neu i ens hi vam posar a jugar. En tornar a l’autocar jo em vaig quedar adormida durant només 5 minuts perquè la meva amiga no va parar de molestar-me durant tot el viatge.
La gimcana a la Plaza Mayor (Eunice Valenzuela) Després de l’angoixant viatge amb autocar, vàrem arribar per fi a Madrid, a les 16:00. Ens vam dirigir a la Plaza Mayor per començar la primera activitat de Madrid, la gimcana. Quan els professors ens van haver donat les instruccions i el seu telèfon de contacte, per fi! vam començar la gimcana . La primera activitat era esbrinar quants arcs hi havia a l’enorme Plaza Mayor.
LA r
evista
La segona activitat consistia en dirigir-nos cap a la Casa de la Panadería, on havíem d’esbrinar quin personatge grec era cadascun dels que sortien en els frescos de la façana, a partir d’un mite que havíem de llegir.
Juny 2013
Núm.
42
La següent activitat era buscar la Plaza de la Puerta Cerrada per completar una frase a partir de la inscripció que hi havia en una paret . Al principi tots estàvem una mica perduts i hi va haver un moment en què no sabíem on anar, així que ho vam preguntar a uns policies, gràcies a ells la vam trobar. Ja eren las cinc quan ens vam dirigir a realitzar la següent activitat, però ‘’como colmo ‘’ ens feien tornar just a les cinc per assegurar-se que tots estàvem sans i estalvis i que no ens havíem perdut. Seguidament, vam continuar amb l’activitat dirigint-nos a una placeta on havíem de dibuixar la façana de la basílica de Sant Miquel de forma arrodonida i que es veiés corbada ( quina mandra feia dibuixar-la! ). Era bastant difícil, així que alguns van fer una foto per acabar-ho a casa, perquè ja quedava poc temps . Encara ens havíem de dirigir a la Plaza de la Villa per saber quin tipus d’ edificis són lels que hi havia i relacionar-los amb els seu nom i foto. La penúltima activitat consistia en esbrinar quin nombre de pisos hi havia en les antigues cases del Madrid dels Àustries, i per finalitzar aquesta gimcana havíem de tornar a la Plaza Mayor per completar un text a partir de la inscripció que hi havia a l’estàtua de Felip iii, que és al centre de la plaça. i per fi! Vam acabar la gimcana després d’un llarg recorregut pel Madrid dels Àustries.
Frescos de la façana de la Casa de la Panadería
pàgina 7
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
la visita al museo del Prado (Eva Martos)
El dijous 14 de maig a les 11:05 del matí estàvem asseguts als bancs de la porta del Museu del Prado, fent uns exercicis, en què s’ havia de llegir un text i contestar unes preguntes. Al cap de 10 minuts, vam dirigir-nos a la porta, amb el cul congelat ja que els bancs on érem asseguts estaven molt freds. Ens vam fer tots junts una foto, molts sortíem amb males cares ja que és molt difícil de fer una foto a seixanta persones i que tots surtin bé.
ens treia els ulls de sobre i es queixava de tot, que pesat! En acabar les preguntes sobre aquest quadre vam anar a veure “La Fragua”. “La Fragua” és un quadre sobre el mite de Vulcà, que havíem treballat abans d’entrar al museu. Aquest quadre tenia colors més vius, i era un quadre molt curiós. Però com que també en aquesta sala hi havia molta gent vam anar a veure abans “Las Meninas, situades en una sala àmplia amb més quadres de la monarquia dels Àustries i enmig una estàtua d’una persona hermafrodita. Vàrem tornar a la sala on hi havia “La Fragua”,quan ja estava més buida. Però el vigilant del museu seguia queixant-se per tot. Vam acabar d’analitzar aquest quadre i vam anar a veure un bodegó. Eren les dotze i veure tant menjar i imaginar-me que després aniríem a menjar al “Fresc Co” els budells em feien figa ! Quina gana!. Vam anar buscant la sortida, però ens vam tornar a perdre perquè el Museu del Prado és gegant. Vam passar per moltes sales abans de trobar- la . Finalment, vam aprofitar per anar al lavabo i comprar records, però jo l’únic que volia era dinar. La meva opinió és que activitats com aquesta no és que atreguin molt els alumnes, ja que la idea d’estar una hora i mitja observant quadres sense gairebé poder parlar, no ens agrada massa.
Vam entrar al Museu del Prado. Al principi no trobàvem la sala on estava el primer quadre. Vam arribar a veure el primer quadre “Madre Jerónima de la Fuente”, que era una monja, amb cara de pomes agres. Era un quadre fosc, molt poc alegre. La sala on estava situat era una sala petita i estava plena de gent. Un vigilant del museu no pàgina 8
LA r
evista
Barrio de las leTras. (Keril Macarandang i Cristopher Borreta) Després de la visita al Museu del Prado van anar a dinar al Fres-co, en acabar havíem d’anar al Barrio de las Letras amb autocar. El Barrio de las Letras es diu així pel fet que hi van viure grans escriptors de la literatura espanyola, està format per carrers amb noms d’escriptors, poetes... Haig de reconèixer que no es diu així per res, no en tots els carrers, però en la majoria, hi havia inscripcions al terra, plaques a les parets i alguna imatge esculpida d’aquella persona a qui estaven dedicades.
Juny 2013
Núm.
42
Anar al Barrio de las letras m’ha agradat molt perquè he tingut el privilegi d’anar a veure les cases d’alguns poetes o escriptors molt famosos a la seva època. Després ens vam reunir per anar al Parque del Retiro i ens van deixar temps lliure . El Parque del Retiro és molt gran i va ser el moment que més em va agradar perquè és on vaig abraçar la persona que m’estimo. Finalment, per acabar vam haver d’anar a un altre museu.
Els textos t’informaven que “cert personatge” va viure en aquell edifici, quan va morir i/o què va fer o què li va passar. Podies caminar i caminar, potser trobaves tres o quatre carrers seguits sense cap inscripció, placa...Però sempre acabaves trobant-ne alguna. També hi havia tendes de records, molts bars, però el que més trobaves eren lletres i lletres. Com si amb l’escola no en tinguéssim prou, eh? pàgina 9
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
museu de les artes decoratives de madrid: (Natalia Granged)
Tot el dia amunt i avall congelats de fred i molt cansats i... encara faltava el museu de les Arts decoratives! Es tractava conèixer una casa del segle XVii de persones de l’alta societat. Vam veure la cambra dormitori, la cuina, l’ oratori i també tots els objectes de cada habitació que eren característics d’aquella època. A mi personalment em va agradar bastant, perquè no és com un museu de quadres, sinó que és real, els objectes es poden tocar i veure amb més detall. La bona estona que vam haver d’esperar a fora
Aquesta activitat fa que aprenguem com pensava i què sentia Pablo Picasso quan va pintar el Gernika ( i encara que no ho sembli ens ajuda a saber més de Ciències Socials) Estàvem molt cansats perquè era l’últim dia i al Reina Sofía hi anàvem només per veure el Gernika. Tothom tenia moltes ganes de veure’l perquè després de tant de temps estudiant-lo i parlant-nos-en, ja era hora de veure’l. A l’hora d’entrar al museu, les persones despistades van haver de fer cua per guardar la motxilla (ens havien dit que la deixéssim a l’autocar). Vam entrar per grups perquè tots de cop semblaríem una estampida i ens farien fora només entrar. Vam anar per les sales i la veritat, no hi havia res que ens cridés l’atenció, fins que vam trobar el per entrar mig congelats i avorrits havia valgut quadre que havíem estat treballant : el GERNiKA, un grandiós quadre que ens va impressiola pena… nar: per mirar-lo tot havies de girar el cap de reina sofía: costat a costat de la sala!
el meravellós Gernika
Com a conclusió us dic que després de tants dies esperant veure’l em va impressionar moltísL’últim dia que passàvem a sim, era immensament gran i només pensar que Madrid teníem una mica de una persona havia pintat aquella meravella granpressa per fer la maleta i per diosa encara m’agradava més. recollir l’habitació. Quan estàvem tots preparats i a punt En general el viatge ha estat molt bé, i he après amb la maleta a la mà, vam moltes coses noves del segle XVii. agafar l’autocar i vam anar al Museu Reina Sofía. (Judit Olivé)
pàgina 10
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
S’AiXECA EL TELó: PROJECTE DE RECERCA DE QUART D’ESO La tercera setmana de març, mentre els alumnes de Segon d’ESO visitaven Madrid, els de Tercer gaudien a Futuroscope i els de Primer de Batxillerat perfeccionaven el francès a Mònaco, els de Quart es van quedar a l’Escola treballant de valent en el projecte de recerca. El projecte de recerca de 4t d’ESO ha estat una novetat d’aquest curs. El nostre projecte consistia en un conjunt d’activitats de descoberta i recerca realitzades a l’entorn del món del teatre. Per motivar el treball i desenvolupar-lo es va aprofitar la tradicional visita a les instal•lacions del TNC, que es fa des del departament de Llengües i la visita guiada a l’exposició: “El paral•lel, 1894-1934”, organitzada pel departament de Socials. Per acabar d’arrodonir el projecte amb una experiència més directa i vivencial del teatre es va assistir, la nit del dimecres, a la representació de l’obra de Jordi Casanovas “Una història catalana”, a la Sala Gran del TNC . També es va contactar amb l’autor, que va venir a l’Escola per parlar amb els grups de 4t d’ESO i respondre totes les preguntes i dubtes que li vam plantejar. La xerrada va ser molt interessant i amena. En Jordi Casanovas va fer un recorregut pel procés creatiu: com va començar a escriure teatre, allò que l’inspira, d’on treu les idees i el material per a la construcció de l’argument o els personatges, sovint d’experiències de la seva vida que reflecteixen la nostra societat .L’autor ens va explicar per què defineix Una història catalana com a western, i va aprofitar per parlar de les característiques dels gèneres teatrals. pàgina 11
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
MONACO 2013 – UNE SEMAiNE, TROiS PAYS
Bernat casajuana Primer de Batxillerat B Les élèves de première, nous sommes partis pour Monaco pendant une semaine en séjour linguistique pour améliorer notre niveau de français. Nous sommes partis lundi 11 mars et sommes revenus le vendredi 15. Lundi a été une journée longue et dure car nous avons dû passer à peu près 8 heures dans l’autocar, et même si
pàgina 12
nous avons passé le temps à parler, jouer aux cartes, écouter de la musique et qu’on s’arrêtait toutes les deux heures dans des aires de service, nous avons eu du mal à passer le voyage, mais nous avions en tête qu’on allait avoir une semaine superbe la Côte d’Azur en laissant nos soucis à Barcelone. Après le long voyage, nous sommes arrivés au CMEF, la résidence où nous avons logé. Le directeur du CMEF nous a reçus, il y avait aussi des etudiants italiens!, dans une sorte d’amphithéâtre artificiel qu’il y avait dans le jardin de la résidence.
LA r
evista
Mardi, après avoir pris le petit-déjeuner, les professeurs du CMEF nous ont séparés en deux groupes, le premier groupe, dont je faisais partie, était plutôt pour ceux qui font français au lycée et le deuxième groupe plutôt pour ceux qui ont pris l’anglais. Les cours ont été amusants, nous avons travaillé quelques points de grammaire mais nous avons pratiqué beaucoup plus l’expression orale, ce que nous n’avons pas la chance de faire à Barcelone. Tous les matins nous avions 4 heures de cours avec une pause d’une demiheure.
Juny 2013
Núm.
42
emmenés à l’usine de parfums et de savons Fragonard où nous avons pu voir le processus de fabrication des savons grâce à une visite guidée. Après cette visite guidée, nous sommes montés à Èze, un village qui se trouve en haut d’une montagne. Nous nous sommes promenés dans les rues de la partie ancienne d’Èze et nous avons visité une église. Nous sommes retournés à l’autocar et nous sommes allés à Monaco, nous avons visité le Casino, le Palais Royal, etc …
Après cette longue journée, le soir, nous avons pu nous décontracter à la discothèque que les animateurs ont préparée dans la salle à manLes après-midis, nous avions des sorties avec ger de la résidence. les professeurs qui nous ont accompagnés, Carlos Urkiola et Núria Vilar. Mardi ils nous ont pàgina 13
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
Mercredi, après les cours et après avoir déjeuné, nous sommes partis pour l’italie à San Remo. Nous avons visité le centre-ville et nous avons tous mangé une glace à l'italienne et un morceau de pizza. Nous avons eu quelques problèmes avec la langue, puisqu’on ne parlait pas italien, mais on s’est débrouillé assez bien. Le soir nous avons dîné et nous sommes allés encore à Monaco, mais cette fois tout était plein de lumières, car c’était la nuit.
mes allés à l’amphithéâtre pour recevoir nos attestations du séjour. Nous nous sommes pris en photo avec nos professeurs et aussi une photo de groupe. Après le déjeuner, nous avons commencé la rentrée à Barcelone. Le voyage de Cap d’Ail à Barcelone a été plus dur que celui de l’aller, puisqu’on ne voulait pas quitter la résidence et nous savions que la semaine suivante nous aurions les cours normaux.
Jeudi a été le dernier jour complet à Cap d’Ail. Les gens de la résidence nous ont préparé un L’après-midi nous sommes allés à Nice. Ça a dîner formule pique-nique pour qu’on ait quelété dommage qu’il ait commencé à pleuvoir à que chose à manger pendant le voyage. À mi-
la moitié de la visite, car nous n’avons pas pu nous promener la deuxième fois que nous avons eu du temps libre. Comme n’importe quel touriste à Nice, nous avons acheté une glace chez Fenocchio, nous avons parcouru les rues et ruelles du Vieux Nice et après nous avons été dans les centres commerciaux de la Place Masséna et ses alentours. Malheureusement, tout voyage connaît sa fin, et celui-ci n’a pas été une exception. Vendredi nous avons eu les derniers cours et nous sompàgina 14
nuit nous sommes arrivés à Barcelone et nous nous sommes retrouvés avec nos familles. Nous gardons un très beau souvenir de ce voyage et nous remercions à Carlos, Núria et à l’Ecole de faire possible ce voyage chaque année.
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
UN DiA PLE D’ESPORTS La primera vegada que es van celebrar les jornades esportives va ser al febrer de l’any 2006. Els professors d’ E. F. de Secundària les van introduir per fomentar el treball en equip. Noelia Martínez
1ESO-2ESO Primers Segons Tercers
Resultats entre 1 d’ESO i 2 d’ESO han estat: Futbol Bàsquet
Voleibol
1ESOB
2ESOA
1ESOC
2ESOC
1ESOC
1ESOB
2ESOB
2ESOB
2ESOA
Resultats entre 3 d’ESO i 2 de Batxillerat han estat: 3ESO-2BAT
Futbol
Bàsquet
Voleibol
Primers
2BAT
3ESOX(3ESOA+3ESOB)
4ESOCi
Segons
1BATB
1BATA1
3ESOA
Tercers
3ESOX(3ESOA+3ESOC)
1BATA2
1BAT
Quadre elaborat per Marc Gironès pàgina 15
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
Eva Martos
El dijous 18 d’abril, els alumnes de Secundària i de Batxillerat de l’Escola Anna Ravell van sortir per anar als Camps Esportius de la Universitat de Barcelona a fer una activitat totalment esportiva. Abans de la sortida, cada grup-classe va fer tres equips: un de futbol, un de vòlei i un de bàsquet. Cada equip, a les hores d’Educació Física, havia practicat el seu esport. El dia 18 els alumnes del primer cicle de Secundària, 1r i 2n d’ESO, van acudir a l’escola a les 8 del matí, els altres grups de Secundària, 3r i 4rt d’ESO, van anar directament a la parada de metro Poble Sec. Els alumnes de primer cicle van arribar més tard que els altres. Quan els alumnes de primer cicle van haver arribat, vam començar a esmorzar mentre els partits dels grans ja s’estaven jugant. Tothom estava molt nerviós, durant el matí es van jugar tots els partits, a cada camp i havia dos o tres professors per controlar que no hi hagués baralles ni confusions i per controlar que tot funcionés correctament. A cada camp també hi havia 2 àrbitres. Els àrbitres havien de cronometrar, mirar que no es fessin faltes, assignar els punts i després deixar constància en paper de qui havia guanyat. Si es guanyava el partit, l’equip aconseguia 3 punts, si empataven, 1, i si perdien, 0. Al finalitzar els partits, els professors van fer el recompte de tots els punts, i alguns alumnes van aprofitar per menjar, canviarse o inclús, alguns, per fer una petita guerra d’aigua. Finalment els professors van repartir les medalles als guanyadors, primer als de 1er i 2on i després als altres.
pàgina 16
Natalia Granged D’això us volia informar: quan ens van cridar per entregar-nos les medalles, uns companys i jo ens vam quedar sense. Ens van dir que ja ens les donarien. Van tardar uns quants dies i quan per fi ens les van donar, em vaig adonar que era una medalla de dos anys enrere! M’agradaria que s’organitzessin millor i que comptessin quants alumnes participem. O es dóna a tothom o no es dóna a ningú!
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
ELS DE 1ESO ARRASEN, TOT i SER EL SEU PRiMER DiA.
UN DiA D’ESPORTS EL DiA 18 D’ABRiL JORNADES ESPORTiVES AMB TOTA L’ESO i BATXiLLERAT. Marc Gironès Aquest any en les Jornades Esportives han participat els cursos de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat. Els esports triats van ser bàsquet, futbol i vòlei. Tot i que els de 1r d’ESO eren nous no van quedar últims, per exemple, els de 1r d’ESOB van quedar primers en futbol i segons en vòlei; els de 1r d’ESOC van quedar segons en bàsquet i primers en vòlei.
El dia de les Jornades Esportives va ser bastant assolellat i vam poder jugar perfectament, tot i que suant moltíssim. Gairebé tots vam acabar baldats i el dia següent molts no van venir a classe. A mi, la veritat és que em va agradar molt: el dia va ser perfecte, amb un sol espaterrant, sense conflictes ni res, amb rialles, amb gent fent esport. Molt divertit i guai, el dia!
Es veu que hi ha un company a 1r d’ESOC que juga al Barça, un noi molt alt i ros que es diu Miqui Puig de Gracia, abans jugava a l’ inmaco amb els de 2n d’ESO, però va marxar cap al Barça fa uns 3 o 4 anys. El Miqui va participar a les Jornades Esportives i ell i el seu equip van quedar segons darrere dels de 1r d’ESOA. Aquest any, els partits han estat molt intensos perquè els participants havien practicat molt a classes d’Educació Física. La veritat és que, al principi, faltava gent als equips o en sobrava; en el cas de la meva classe van haver de treure jugadors de vòlei per col•locar-los a bàsquet, on només érem 4 persones: uns companys i jo. Finalment, vam acabar sent set, gràcies a uns companys molt generosos de vòlei que es van oferir per entrar a l’equip de bàsquet. Els professors van elegir els companys que van fer d’àrbitres, crec que tenien preferències, però bé, els àrbitres van ésser bastants justos. pàgina 17
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
Noelia Martínez Anàvem molt ajustats de temps En la meva opinió, va estar prou bé, em va agradar l’ organització, em van agradar els esports que vam practicar, però, la pròxima vegada, m’agradaria jugar a pàdel, a bàdminton, tennis, beisbol, a rugby o a handball. També em van semblar bé els horaris, encara que reconec que anàvem molt ajustats de temps per jugar els partits, alguns no tenien temps de dinar, però traient això tot ha anat prou bé, a més a més, aquest any ha estat més divertit que l’any passat. L’any passat no em va agradar gaire perquè hi havia una mala organització, també va haverhi baralles per veure qui jugava, fins i tot hi va haver gent que no va jugar o que només van jugar un partit. L’any que ve m’agradaria que fos en un altre lloc. Eva Martos ESTADÍSTiQUES DE PRiMER CiCLE
El dimecres següent dos alumnes de segon ESO B, l’Eva Martos i el Christopher Borreta, van anar a las classes de Primer i Segon a fer unes enquestes avaluant l’activitat. A Segon d’ESO A i B va ser pràcticament impossible acabar les enquestes, ja que el seu comportament no va ajudar gaire. -En aquesta graella es mostren las valoracions de tot Primer i Segon C. 1
2
3
4
5
instal•lacions
40
1
8
28
40
Objectivitat àrbitres
1
5
7
20
39
Esports
30
20
11
15
1
Preparació
1
5
6
50
5
Temps/Horari
12
20
30
7
8
General
3
5
14
45
10
molt malament pàgina 18
excel·lent
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
LA DiADA DE SANT JORDi CELEBRACió i ACTiViTATS REPORTATGE ELABORAT A PARTiR DE TEXTOS DE JUDiTH OLiVé, ANDREA LóPEz i EUNiCE VALENzUELA DE SEG0N D’ESO
sant Jordi ja és aquí Eunice Els catalans celebrem el dia de Sant Jordi el 23 d’abril. A la Primària, celebràvem Sant Jordi fent tallers de roses de plastilina, també obríem una botiga solidària on veníem llibres que havíem recollit d’altres estudiants que s’oferien voluntaris donant els seus antics llibres ( però que havien d’estar en bon estat). Els diners que recaptàvem, els donàvem a un orfenat perquè alguns nens es poguessin pagar els seus estudis a partir d’aquests diners. Fèiem també els Jocs Florals, i qui guanyava per escriure el millor poema o prosa el premiaven amb una rosa i un llibre. Judith Aquesta diada fa molts anys que se celebra a l’escola, des dels més petits fins els grans. Els petits fan una rosa amb plastilina per als seus pares, els de primària van a veure una obra i fan l’entrega dels premis dels seus Jocs Florals, i els de Secundària i Batxillerat cada any fan activitats diverses.
d’ambientar l’escola per aquesta diada. Al principi anàvem donant idees sobre com fer-lo. A alguns companys se’ls van acudir diferents idees de com dissenyar un mural en forma de rosa, però vam pensar que seria una mica complicat. Així que vam optar per fer-ho una mica més fàcil. També van suggerir enganxar 4 cartolines de manera que formés una gran cartolina i embolicar-les amb paper de seda vermell. els poemes i les biografies dels seus autors els escriuríem en fulls de paper verd. Però la idea escollida va ser enganxar 4 cartolines marrons de manera que se’n formés una de gran. i fer una finestra on es veien quatre testos on hi havia plantades roses. A les roses hi havia escrits els poemes que vam escollir i, al centre de la cartolina, un cal•ligrama d’una rosa amb el títol: Sant Jordi. A dalt de la cartolina vam enganxar unes gotes d’aigua on hi havia escrites les biografies. Ens va quedar força bé.
l’ambientació per a la diada Eunice Nosaltres, el 3r grup de català de Segon d’ESO, un parell de setmanes abans de Sant Jordi vam fer un gran mural entre tots per tal pàgina 19
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
un matí de teatre Judith Els companys de 1er de Batxillerat van estar preparant una obra des de gener i estaven ansiosos perquè els sortís perfecta. L’obra va ser divertida, ja que no va anar com sempre, de Sant Jordi mata el drac. L’obra s’anomenava ”De pel•lícula” i tractava d’una sala de maquillatge d’un plató de cinema en què van passant diferents actors i van explicant els seus problemes. L’obra em va semblar curta, un punt positiu perquè així els espectadors no tenen temps d’avorrir-se. Era fàcil d’entendre, presentava problemes comuns d’ aquests temps i estava dedicada a un públic jove. Els actors tenien un toc de gràcia i feien més distreta la representació.
Andrea Durant la representació de l’obra, jo era asseguda darrera del tot i no es veia gairebé, però se sentia molt bé i de tant en tant et feien riure, va estar bé. A continuació de l’obra de teatre es van fer públics els textos seleccionats per al certamen literari i els guanyadors del concurs de fotografia matemàtica. Primer van projectar les fotografies que havia enviat la gent i van fer sortir a l’escenari els participants de la fotografia matemàtica. Hi havia dos premis, un d’individual i l’altre de parella, ens van entregar una rosa i acte seguit van designar el guanyador. Vaig sortir jo com a guanyadora! i em van entregar una bossa amb tot de coses de matemàtiques per jugar. Com a parella van guanyar la Jessica Valiente i el Jarei Matthew de Primer d’ESO. pàgina 20
LA r
evista
Després d’això van fer sortir els participants del certamen de la categoria de primer d’ESO i van entregar el primer premi al Marc Chillarón, de 1r d’ESO C, amb “L’era dels pirates”.
Juny 2013
Núm.
42
En acabat, van fer sortir als participants de la categoria de segon d’ESO, entre ells hi era jo, ens van entregar una rosa i van proclamar el guanyador, en aquest cas guanyadora, la Judith Olivé, de 2n d’ESO C, amb “Una petita part de mi”; li van donar tres llibres i la rosa, és clar. Vam anar a seure i acte seguit van encendre els llums, senyal que ja podíem marxar i amb les indicacions dels professors que ens acompanyaven, vam anar sortint per tornar cap a l’escola a fer la gimcana. A Secundària, aquest any sant Jordi l’hem celebrat diferent, fent una gimcana: el Circuit Lingüístic. El Circuit Lingüístic consistia en formar grups de 5 membres amb els quals havies de fer 8 activitats en 8 classes diferents. Cada grup havia de tenir un nom, i alguns se’ls van acudir noms com: les Super Nenes, les retícules, Hakuna Matata, les immortals.... A cada aula hi havia un controlador. Judith
raules de cada tema que comencessin per la lletra indicada, una tercera activitat en què havies de separar per síl•labes les paraules... com que tots ja les sabeu, perquè les vau viure en persona, no us les dic totes per no fer-me pesada. Andrea
Hi havia 8 activitats diferent. Una consistia en endevinar paraules a partir de sinònims, una altra Les activitats van estar molt bé i els controladors et donaven una lletra i havies de dir diferents pa- van ser amables amb nosaltres. L’activitat que em va agradar més va ser la de ‘’ PARLA AMB EL TEU COS’’ , perquè havíem de pensar la millor manera de representar una paraula sencera a través de les lletres que cada una de nosaltres havíem de crear amb el nostre cos. A l’hora d’anar a la següent activitat havíem d’esperar perquè encara hi havia gent dins fent l’activitat. i això va ser un gran desavantatge perquè, per esperar, perdíem temps. i al final ens va faltar una activitat. Jo crec que havien d’haver posat més aules per a cada activitat, perquè així no hauríem trigat tant. pàgina 21
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
ENTREViSTA A MARiO CARRiLLO DE SEGON D’ESO C PER SERGiO MARCOS
Mario Carrillo és un alumne del centre Anna Ravell. Va néixer el dia 1 de desembre del 1999 a Barcelona. En aquest moment Mario Carrillo va a 2n d’ESO i té 13 anys. El Mario juga a bàsquet; entrena dimarts i dijous a l’equip de l’escola; els cap de setmana, amb els seus companys d’equip, competeix contra altres escoles. El Mario Carrillo de moment passa de noies, diu que no vol tenir nòvia . 1-Quan vas decidir que volies fer bàsquet en comptes de futbol? Quan vaig veure els meus companys que es divertien tant , ho vaig provar, em va agradar i m’hi vaig quedar. 2- Mario, ens podries dir quants números has portat al llarg de la vida a l’equip de bàsquet? Quin t’ha agradat més ? Per què ? he portat el 2, el 10 i l ‘11. l’ 11 és el numero amb què vaig debutar i és el meu preferit. 3-Qui són els teus companys de bàsquet? l’andrea monterrubio, en Guillem nicodemus, la Gemma campillo, en sergi casado, el Keyci mayol, el Keril macarandang, la Yolanda Gi menez , l’alex villar i la carla denuc. 4- Ens pots donar una opinió del teu equip de pàgina 22
bàsquet i sobre els teus companys? Jo crec que són els millors que he pogut tenir, tot el que sé és gràcies a ells i sempre els estaré molt agraït. 5- De quina posició jugues? Ho has escollit tu o el teu entrenador? Jugo d’ala, ho ha escollit el meu entrenador. 6-Per què creus que el teu entrenador et permet jugar d’aquesta posició ? Perquè em va veure amb velocitat i una mica de control i per això em va posar en aquesta posició. 7- A part del bàsquet, quin és l’esport que més t’agrada? el futbol també m’agrada bastant 8-Ens pots explicar per què, de moment, no estàs interessat en les noies? en aquesta edat que tenim no crec que sigui bo, perquè ens poden fer molt de mal. 9-Què fas en el teu temps lliure a part de jugar a bàsquet? Faig interpretació i també canto i ballo. 10- Quines són les aficions que més t’agraden? cantar, ballar i actuar. 11-Des de quan t’agrada actuar i ballar? des que vaig anar al musical Hoy no me puedo levantar. 12--Quina professió vols tenir de gran? Per què? cantant o actor perquè m’agrada molt tot això del món de l’espectacle. 13. Quan vas decidir que et volies dedicar això ? amb el musical de Hoy no me puedo levantar.
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
14- Quins són els programes de televisió que més t’ agraden? són molts, però per dir-te’n un Tu cara me suena. 15- Quin actor de televisió és el que més t’agrada? Paco león, perquè és un actor que fa de luisma a aida, un personatge que no sap res, però a la vida real, l’actor és mol llest. 16- Quin és el teu somni? Arribar ser cantant o actor o fer musicals. 17- Ens pots explicar alguna anècdota de la teva vida? en el musical de Hoy no me puedo levantar van demanar un voluntari i vaig cantar amb ells. 18- Creus que arribaràs a realitzar el teu somni? Per què? no t’ho puc dic, perquè has de treballar molt. 19- Quina professora ha estat la que més t’ha agradat? Per què? no tinc una professora preferida, perquè totes ho fan bé
EN MARiO RESPON EL QüESTiONARi PROUST 1. El principal tret del meu caràcter? Tinc molta mala llet i no sóc gens afectuós. També és el meu principal defecte. 2. La qualitat que prefereixo en un home? Que sigui un noi amable 3. La qualitat que prefereixo en una dona? Que sigui afectuosa 4. Allò que més estimo en els meus amics? Que sempre estan al meu costat en els bons i els mals moments. 5. La meva ocupació preferida? Cantar 6. Quina fóra la meva pitjor desgràcia? No estar viu 7. Què voldria ser? Un noi més afectuós 8. On desitjaria viure? Ja estic bé on visc 9. Quin color prefereixo? El negre 10. Quina flor prefereixo? La rosa 11. Quin ocell prefereixo? El colibrí 12. Els meus autors preferits en prosa? Carlos Ruiz zafon 13. Els herois de ficció? Flash 14. Les meves heroïnes de ficció favorites? Cat woman 15. Els meus compositors favorits? Mónica Naranjo, Paloma San Basilio, etc 16. Els pintors predilectes? Picasso 17. Els meus herois de la vida real? La meva família 18. Els noms que prefereixo? Mario 19. Què detesto més que res? En aquests moments, a mi mateix 20. Quins caràcters històrics menyspreo més? Franco 21. Quin fet militar admiro més? Cap 22. Com m’agradaria morir? Dormint 23. Estat present del meu esperit? Trist i negatiu 24. El meu lema? Sempre positiu mai negatiu (encara que jo no el compleixi) pàgina 23
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
DORY SERRANO:”VAiG COMENÇAR A TREBALLAR AMB SETzE ANYS”
ENTREViSTA REALiTzADA PER GALA CORTéS i MATTHEw MiGUEL
La Dory és tutora de 2n d’ESO B, l’any passat també era tutora del mateix grup a Primer. La Dory ensenya Castellà a tot 1r d’ESO i també a Segon d’ESO B i C, a més a més fa la Religió de Segon d’ESO. Definim la Dory com una persona dolça, agradable, amable i sociable. Sobre la seva vida personal sabem que té dos fills i també té una germana que ensenya Castellà a 3r i 4t d’ESO. 1.Dory, amb quants anys vas començar a ensenyar a l’escola? en tenia 24
ratura. 7.T’agrada fer aquest treball?moltíssim!!!
2.Quants anys fa que ensenyes a l’escola? en fa 36.
8. Com va ser el teu primer dia de treball a l’ Escola Anna Ravell? Què et va semblar? Què vas sentir? no me’n recordo, però segur que vaig gaudir-ne molt!
3.Quina carrera vas fer a la universitat? Per ser professora de nens petits.(magisteri)
9.Quin ha estat l’alumne més problemàtic en 4.Has treballat sempre a l’ Anna Ravell? no, tota la teva carrera des que treballes?no n’he però sempre he treballat en escoles concer- tingut, d’alumnes problemàtics. tades. 10.Quina assignatura t’agradava i se’t donava 5.Amb quants anys vas començar a treballar ? millor quan eres petita? mates i dibuix. vaig començar a treballar amb 16 anys. 11. Quina assignatura et van assignar el primer 6.Quan vas començar a ser professora, quina as- cop a l’escola? mates i socials. signatura volies ensenyar? mates, llegua i litepàgina 24
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
12. Amb quin professor et portaves millor les teves primeres setmanes? amb tots. Tinc molts amics. 13. De petita, volies ser professora? no. hostessa de vol. 14. Tens fills? Quants anys tenen? Com es diuen? Tinc 2 fills. un es diu marc, té 22 anys i l’altre, Àlex, de 21 anys. 15.On vas néixer? vaig néixer a Fuentepelayo, un poble a segòvia. 16.Sempre has estat aquí, a Barcelona? hi sóc des dels 16 anys. 17. A quin curs vas començar a tenir xicot?vaig començar a tenir xicot als setze o disset anys. 18.Estàs casada? amb qui?sí, estic casada. el meu marit es diu Pere. 19.Tens mascotes? Quins animals t’agraden més?no en tinc. ara m’agraden els gossos. 20.Quin tipus de música escoltes? Quin és el teu compositor preferit? la música clàssica m’encanta. el meu compositor preferit és vivaldi.
pàgina 25
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
OPiNió LA PATERNiTAT RESPONSABLE PER ANDREA MONTERRUBiO
La paternitat responsable és el fet de ser pare/mare responsables, el fet de tractar bé un fill/a, donarli una bona vida, un sostre on viure, una alimentació, una oportunitat de tenir un futur de gran, el fet que sigui una bona persona, que es faci valer per si mateix, sense dependre de ningú, tenint unes obligacions i podent tenir un futur responsable de gran. No tothom té una paternitat responsable, ja que hi ha gent que encara no està preparada per a ser pare/mare ni tenir una família, per exemple les persones amb malalties mentals, que no solen tenir fills pel fet de tenir problemes, no poder tenir temps per als seus fills i la por a no poder-los donar una bona vida. El cas també dels pares amb discapacitats físiques, depèn del grau de la discapacitat es pot tenir fills, però poden tenir por a com actuïn els seus fills amb ells, a no saber com tractar-los, i al què diran. Les malalties inesperades són un tema bastant diferent, tu no saps si en tindràs una, ningú ho sap fins que, desgraciadament, passa. No tots el fills actuen correctament quan els seus pares tenen aquestes desgràcies, però hi ha pares que tampoc saben com actuar davant el seu problema. i un altre aspecte és la pobresa, un estat en què es troben moltes famílies, algunes més que d’altres, i tot i així, decideixen tenir fills. No és que estigui prohibit que les famílies pobres tinguin fills, però s’ha de pensar que si ja et costa tirar endavant sol, imagina’t amb una família. Per aquesta situació de pobresa es poden produïr abandonaments i la mort de molts nens i nenes. En algunes ocasions, sense voler-ho, les parelles es troben amb embarassos no desitjats, i encara que no volen fills, els tenen i no els cuiden. En altres casos els abandonen i no els donen la vida que aquells nens i nenes mereixen. i part de tot això, és també la donació en adopció, una situació en què a un pare o mare no se’l podria considerar responsable, sinó que comet un acte d’ irresponsabilitat paternal, perquè els pares responsables tiren endavant la seva família en la situació que sigui. pàgina 26
LA r
evista
A L’ABRiL , AMORS MiL PER CRiSTOPHER BORRETA REYES Comença el mes d’abril i, encara entre un munt d’exàmens, les noies saben fer-s’ho venir bé per lluir totes les seves qualitats. Els núvols semblen de cotó fluix. Els amants del ciclisme tornen a sortir a entrenar, la gent gran surt a passejar al carrer, el cel té un blau com d’aigua de la platja. El fullatge dels arbres en aquest mes és escàs, comença els mes d’abril i tothom està estudiant per als exàmens. Els bolis es gasten prenent apunts i contestant els exàmens. Després de sortir de l’escola els alumnes es treuen l’estrès xerrant i picant alguna cosa. Passat el març, marçot amb pluges i fred, jo surto a prendre una mica d’aire pur. Els nois estan més animats i amb ganes de sortir al carrer amb els amics. Les noies intenten buscar un noi especial per a elles, algú amb qui compartir moments especials. Tots esperen amb ganes les vacances d’estiu, ja sigui per descansar, jugar o per poder sortir amb el xicot o la xicota. Alguns estudien per als exàmens; altres, despreocupats, i d’altres que es miren les llibretes per repassar encara que només sigui una mica.
Juny 2013
Núm.
42
AL JULiOL, Ni DONA Ni CARGOL PER CLAUDiA GARCiA MOYA Al juliol, ni dona ni cargol, qui no va poc vestit passarà un mal estiu. Comença el juliol, i ja no és temps d’estudiar. El sol sembla una pilota. Els amants del vòlei platja es passen la pilota sense que caigui fora del camp. Els gossos s’estiren a terra, i les criatures comencen a aprendre a nedar amb els flotadors que els regalen. El cel és blau cel. Els arbres fan un paisatge bonic. Estic pensant en aquells temps d’estudi que no tornaran a repetir-se. Els bars plens de turistes. Les cerveses no paren de ser demanades. Els restaurants han anunciat el temps de l’amanida i els refrescos fresquets. Passa un noi espaterrant, a totes les noies els cau la bava. Però ell només es fixa en mi i em diu ‘’ “Hola guapa, què tal?’’ i jo parlo amb ell. Al vespre, després de tot el dia amb ell, em dóna el seu número de mòbil i m’acompanya a casa. En arribar em va fer un petó que se’m fa igual de llarg que l’ hivern.
Passejar pel carrer, respirant un aire pur, això és el que m’agrada, no passar-me tot el dia al llit. Surto pel carrer, està tot tranquil, quan de sobte... veig passar un grup de noies lluint les seves robes i sabates acabades de comprar i els dic : “Ostres! La ciència està molt avançada, ara els bombons caminen!” Em miren ràpidament i em diuen: vols anar a prendre alguna cosa i t’ensenyem com som de dolces? immediatament dic: us aviso que sóc molt vergonyós.
pàgina 27
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
TEXTOS GUANYADORS DEL CERTAMEN LiTERARi DE SANT JORDi La gran era dels pirates Marc Chillaron Primer d’ESO
Fa cosa d’uns cinc segles, en un món paral•lel al nostre, el mar era ple de pirates que buscaven tresors per tots els mars. El tresor més buscat era, sense cap mena de dubte, el “Money Shadow”. Era el tresor més gran del món i estava amagat en algun lloc de la “white line”, el mar més perillós de tots. Hi havia molts pocs pirates que haguessin aconseguit entrar i sortir vius de la “white line”, i els que havien sortit estaven mig morts i bojos, com si haguessin estat a l’infern o en un lloc semblant. A part d’aquest mar, el món estava dividit en quatre mars més: El North Blue, El South Blue, El west Blue i L’ East Blue. El mar menys perillós de tots era el west Blue. Allà comença la nostra aventura. En Cold Roger era un nen molt mogut que tenia un somni impossible: arribar a la “white line” i trobar el “Money Shadow”. Quan es va fer gran, va voler formar una tripulació i ho va aconseguir. Va sortir amb el seu vaixell de la seva ciutat natal i va viatjar per tots els mars fent-se cada cop més fort i guanyant més prestigi entre els pirates. Quan només feia dos anys que viatjava, l’Armada ja oferia pel seu cap una recompensa de 350 milions de belis, que era la moneda mundial. L’Armada era la que ho controlava tot: oferia recompenses pels pirates més perillosos i, a més a més, tenia homes que havien begut l’aigua del diable. Aquesta aigua donava un poder especial i únic a qui la bevia. En Cold Roger n’havia begut. L’Armada perseguia tots els pirates per exterminar-los i deixar el mar sense delinqüència, però en Roger derrotava tots els seus perseguidors un rere l’altre. Encara no estava preparat per arribar a la “white line”, però li faltava molt poc. Tenia una gran tripulació i estava tot enllestit. Per fi podria complir el seu somni!. Per entrar en aquell mar de bojos, va haver de lluitar contra molts almiralls de l’Armada i altres pirates de molt prestigi. Però en Roger tenia alguna cosa especial, semblava com si els déus anessin amb ell, i sempre confiava que guanyaria tots els combats. Per això era invencible. Van estar viatjant durant molt de temps. Per fi, quan ja creien que no trobarien la “white line”, van veure una porta gegant on estava inscrit el símbol de l’Armada. Van anar cap allà perquè estaven segurs que allò era l’entrada cap a la “white line”. La porta estava defensada per milers de vaixells de l’Armada. Va ser una batalla tan ferotge que la porta va quedar destruïda i molts tripulants d’en Roger van morir.
pàgina 28
LA r
evista
Però en Roger va aconseguir entrar a la “white Line” i començar l’aventura. Portaven molts dies buscant i només quedaven els 12 tripulants més forts. Tots estaven desesperats i volien tornar a casa al més aviat possible.
Juny 2013
Núm.
42
deixat tot el que vaig aconseguir. Nois, ja podeu anar a buscar tots els vostres somnis a la “white line”: és l’era de la gran aventura!!!” Així és com va començar la gran era dels pirates.
Quan tot semblava perdut van veure terra i allà van parar a menjar alguna cosa. Ells no ho sabien, però aquella illa era la més perillosa de totes i allà hi havia el “Money Shadow”. Van passar uns dies en aquella illa menjant i reposant, i quan ja estaven ben descansats van posar-se en marxa cap a fora de la “white line” perquè en Cold Roger tenia una malaltia molt greu i no sabien com curar-la. Per això van decidir tornar. El que desconeixien era que una criatura molt forta d’aquella illa els havia posat la meitat del seu tresor al vaixell, i així, sense saberho, en Roger va sortir com un heroi de la “white line”, i amb una recompensa de 700.000.000 milions de belis. En Cold Roger s’havia convertit en el Rei dels Pirates. En Roger va viure encara dos anys més, gràcies a un metge que el va ajudar a superar la seva malaltia. Es va quedar dominant tots els mars, fins que un dia, sense que ningú s’ho esperés, es va entregar a l’armada. i així és com va morir en Roger: al seu poble natal, executat per l’Armada. Les paraules que va pronunciar en morir van llençar rius d’homes a la mar: “Els meus tresors? Ja us els podeu quedar; aneulos a buscar. Allà hi he pàgina 29
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
POEMA PREMiAT ALS JOCS FLORALS DEL DiSTRiCTE
Una petita part de mi Judith Olivé Segon d’ESO Ho eres tot i te’n vas anar. Tots els records es van esfumar, totes les emocions en un sospir es van ofegar. Gairebé tu i jo fèiem l’ impossible amb aquella confiança que ens feia indestructibles. En uns moments vaig pensar que tocàvem la perfecció, quan anàvem amb increïble sincronització. Que em comprenguis amb una sola mirada, amb un sol gest em fas sentir il•lusionada. Però te’n vas anar per no tornar. Des d'aquí et dic que ocupes tots els meus pensaments. Encara que no hi siguis, però en un d’aquells dies que res té sentit penso en tu, i somric. Quan penso en tu, m’adono que ets la meva única esperança, el meu motiu de somriure, la meva força de continuar. Vas ser especial, El millor cavall que he tingut mai.
pàgina 30
LA r
evista
Juny 2013
Núm.
42
Mentides al mirall eric González
Tercer d’ESO Un mirall davant meu, un pensament irreal de cap a peus. Una mentida ocupant la realitat, fent-me sentir malament de veritat. No sé el que realment vull. No sé si està bé el que faig, però qualsevol cosa és millor, que aquella mentida que ocupa la realitat. Una acció que dura segons, no molt agradable, ho he d’acceptar, però és una forma d’eliminar, aquella mentida que ocupa la realitat. Què passa que ningú se n’adona? Sóc l’únic que veu el que hi ha al mirall? Tothom està contra mi, penso, per la mentida que ocupa la realitat. La gent em fa preguntes, acusacions, i empitjora el que veig al mirall, i jo em deprimeixo més, perquè encara visc a la mentida que ocupa la realitat.
Acudits acudits.net
Dos nois arriben tard a classe i la professora pregunta a un d’ells: - Miquel, per què has arribat tard? - Miri profe… és que somniava que viatjava per tot el món i he conegut tants països… i he despertat un miqueta tard… - i tu, Joan? - Jo he anat a l’aeroport a rebre’l… Van quatre enginyers dins un cotxe per una carretera. De cop, el cotxe es para. Salta l’enginyer químic i diu: -Això és culpa de la benzina. Surt l’enginyer mecànic, que conduïa, i diu: -Això deu haver estat una peça que no ha aguantat els moviments de vibració del motor i s’ha trencat. L’enginyer industrial, que era el copilot, diu: -Aquest cotxe no deu haver passat el control de qualitat i per això ha petat. Finalment, l’enginyer informàtic diu: -i si provem de sortir i tornar a entrar? pàgina 31
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
L’impermeable groc. Maria Ramajo Primer de Batxillerat B
Des d’on érem es podia veure el mar. L’Alexandra i jo sempre sèiem al mateix lloc: unes roques vora el mar, on ens agradava descansar després d’estar jugant a imaginar que volàvem entre els carrers del petit poble costaner on vivíem. Aquell dia, ella feia setze anys, i tal com havíem planejat, marxaríem cap a la ciutat per buscar una nova vida, abans que la casessin amb algú de la zona. Quan va arribar vaig notar que estava especialment guapa, la seva bellesa havia estat evident des que era ben petita, però en aquell moment portava un impermeable groc que li havia regalat el seu pare que ressaltava la seva cara pigada. A la nit, quan tothom dormia, ens vam escapolir en un vaixell de mercaderies que a l’endemà partia cap al nostre destí. Amagats en un contenidor d’aliments que pudien, va ser quan realment vaig començar a donar-li voltes a l’assumpte. Trobaria a faltar la meva família, és clar, però no podia evitar sentir-me emocionat. Encara que l’Alexandra era completament diferent de mi, havia estat la meva millor amiga des que tenia memòria; la meva àvia solia dir que si la gent fos pluja, jo era plugim, i ella era una tempesta. Encara que només van ser dos dies, el trajecte es va fer etern. No ens vam dir gaire cosa per por que ens descobrissin; però segons ella, portant l’impermeable groc, no ens podia passar res. Jo no n’estava tan segur. Quan el vaixell atracà vam sentir unes passes que es dirigien cap al nostre compartiment. L’Alexandra i jo creuàrem una mirada de desesperació: no havíem pensat què faríem quan anessin a descarregar el vaixell. Vaig passar la nit en un magatzem abandonat per protegir-me de la pluja. Estava desolat: s’havien emportat l’Alexandra per vendre-la en un mercat d’esclaus, i jo, no ho havia pogut evitar. No, després de la brutal pallissa que m’havien donat. El temps passava lentament, com una mà que s’acomiadava des d’un tren al qual volia pujar; havia de trobar l’Alexandra. Li vaig prometre una vida millor i ara segurament estava treballant per a un amo que la maltractava. Cada dia voltava pel port buscant un senyal per saber què podia fer a continuació. Era atordidor: l’olor de peix acabat de pescar, els venedors cridant, els nens corrent... Però era necessari, ja que al port podia robar menjar per anar sobrevivint. Si bé odiava l’ambient de putrefacció i la hipocresia de la gent que, després de passar-se tot el dia ficant els nassos en els assumptes aliens, mostraven una gran passivitat davant de les desgràcies que no els concernien, hi havia un lloc que visitava regularment. Era un bar fosc, d’aparença inhòspita, on es reunien els homes per beure i explicar-se les anècdotes del dia. M’agradava anar-hi i escoltar les seves històries; a més a més, sempre parava la orella per si deien alguna cosa que em pogués ajudar a trobar l’Alexandra, sempre sense cap resultat. pàgina 32
LA r
evista
Tot va canviar un dimarts d’hivern quan hi va entrar un home que no havia vist mai. Duia una capa negra i feia olor de fusta vella i tabac. Hi vaig estar parlant una estona. L’Augustus, un buscador de fortunes provinent de França, era un home que semblava saber-ho tot. Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig assabentar que coneixia el lloc on es trobava l’Alexandra. En acabar la nit, ja havíem arribat a un pacte: si li portava una gran quantitat de diners, em diria on era ella. La veritat és que em va costar: vaig haver d’endinsar-me en zones de la ciutat que semblaven extretes dels meus pitjors malsons, vaig haver d’aprendre a robar joies a les donzelles i rellotges de butxaca als home i, fins i tot, vaig haver de desvalisar cases senceres. Però va valer la pena, al cap de set mesos i catorze dies, li vaig entregar la quantitat acordada i em va donar la direcció de l’amo de l’Alexandra.
Juny 2013
Núm.
42
bells arissats i somriure afable que també treballava per a l’amo de la casa. Molt amablement em va curar les ferides i m’explicà que l’Alexandra no era morta: havia aconseguit fugir. El cel semblava més blau i la ciutat semblava més alegre mentre caminava entre la gent pensant que ella, la meva millor amiga des de la infantesa, amb qui acostumava a enfilar-me als arbres per poder tocar els núvols, era lliure, buscant-me entre els habitants de la bulliciosa capital. Però com m’ho faria per trobar-la? Ja havia transcorregut més d'un any des que vaig anar a buscar-la a l’enorme mansió. Havia estat un il•lús pensant que localitzar-la seria bufar i fer ampolles. Cada dia, abans d’anar a dormir m’imaginava com seria la nostra trobada: un corrent cap a l’altre, les històries que la boca no pot explicar prou ràpid, les orelles que no són prou grans, els ulls que no poden captar tots els canvis, les abraçades i les llàgrimes; el final de l’espera. Però el moment no arribava mai. Torno a ser al magatzem on vaig passar la primera nit; també està plovent. Em dedico a veure la gent passar; corren per protegir-se de la pluja, però jo simplement deixo que em cali, m’agrada sentir-la caient per la meva pell. Tot d’una alço la vista. M’ha semblat veure alguna cosa. Els ulls no m’enganyen, és un impermeable groc.
L’endemà ja hi havia arribat. Una enorme mansió blanca s’alçava davant meu. Les ganes que tenia de veure-la em van portar a actuar de manera irracional: al cap de poc d’haver entrat cridant el seu nom, ja m’havien enxampat i fet fora, no sense abans haver-me advertit que l’Alexandra havia mort feia setmanes. Allò em va deixar paralitzat. Com podia ser? Una noia tan especial com ella no podia ser morta. Em va deixar atordit pensar que ja no tornaria a veure el seu riure contagiós o els seus ulls, que s’il•luminaven quan parlava de coses que li agradaven. és per això que no vaig veure acostar-se la noia morena de capàgina 33
LA r
Juny 2013
evista
Núm.
42
ENTRETENiMENTS Noelia Martínez
ACRÒSTiC
3- Resol aquest aquestes endevinalles. Tinc cavalls però no se'm veuen corro molt i corro poc, però si no em donen beguda no arribo enlloc. Qué és? 4- Trencant el silenci de la nit punxo els qui trobo dins del llit. Què sóc?
Qui sóc? Esbrina el meu nom. Està ocult a la primera lletra de cadascuna de les paraules que corresponen a les definicions. 1-Sentiment que sents quan t’enamores. 2-Color fosc. 3-Estri que serveix per jugar al parxís. 4-Flors que es regalen per Sant Jordi. 5-Cosa que alguns alumnes no fan. 6-Nom d’aquest entreteniment.
(http://win.memcat.org/infantil/endevina/ )
Eva Martos i Keril Macarandang Troba vuit noms de companys de segon d’ESO A H D O Q T A A M i R E i A A A
pàgina 34
U E V A L B D H O H N K E A H K
L z O S P C U A C O O B N N K H
F i K A B A R L J C E G i D L U
N R B A i i U E H U C H S R M K
E E O M O B G X N P i i E E B M
R N i O V H O M A B A O N A i A
E L D L D O P N D V E B K B F R
A N J U D i T H i O K z M R G C
T O B P B i V L E C L A U D i A
LA r
evista
1
2
3
5
6
7
8
a
b
c
d
e
f
g
Juny 2013
Núm.
42
4
j
Qui és qui? Relaciona els noms de la sopa de lletres de la pàgina anterior amb les fotos d’ara i d’abans Número , lletra i nom Número , lletra i nom Número, lletra i nom
Número , lletra i nom
Número , lletra i nom
Número , lletra i nom
Número, lletra i nom
Número, lletra i nom pàgina 35