DIJOUS 8 | FEBRER | 2024 | NÚMERO 565
LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS
Sanció a St. Feliu, St. Boi i Oristà, pel consum d’aigua · Els tres municipis han presentat al·legacions a l’ACA · Les dades d’aquests pobles no diferencien el consum domèstic del ramader
COMARCA
La mancomunitat, encara pendent La DEGAL diu que la proposta d’estatuts no s’ajusta a la llei REPORTATGE
Les ordenances fiscals: l’IVTM L’impost de circulació és un dels més importants de les finances municipals OBRES
Adeu a l’antic teatre Orient Comencen les obres del teatre de Prats INFRAESTRUCTURES
La Diputació inverteix al Lluçanès Adjudica les obres de la carretera de La Blava a Santa Eulàlia i el passeig Lluçanès de Sant Boi COBERTURA
L’antena d’Alpens segueix sense electrificar Pateixen més de 18 incidències en mig any REIVINDICACIÓ Benedicció a Sant Antoni abans del Passant.//F: PAOLA MURA - @MURAWEDDINGS
Perafita viu una Candelera molt riallera Els actes clàssics es van combinar amb altres propostes durant el cap de setmana
Els pagesos alcen la veu Agricultors i ramaders lluçanesos participen en les manifestacions
L’ÀLBUM
Núm. 565
La Candelera, riallera, als carrers de Perafita Les festes de la Candelera van omplir els carrers i places de Perafita de gent que, vinguda d’arreu, no es volia perdre el Passant de carros, cavalls i rucs, protagonistes del matí de diumenge. Uns darrere els altres, anaven passant per davant de l’Ajuntament, on se’ls donava un petit obsequi, mentre la regidora, Maria Barcons, els presentava. Enguany, van estar acompanyats pels geganters de Prats i de Lluçà, i els bastoners i grallers de Sant Bartomeu. A la tarda, una gentada va omplir el camí de Can Carbó per gaudir de les curses, malgrat que aquest any no hi va haver cursa de rucs ni mules. Tot i que diumenge era el plat fort, ja feia dies que a Perafita es vivia la Candelera. Entre els actes que es van organitzar en destaca la presentació de La mallerenga blava i el camí de la llet, d’Anna Obiols i Subi. Aquest llibre formarà part d’una col·lecció més àmplia, que impulsa el Consorci, ambientada a pobles del Lluçanès. Obiols i Subi van estar acompanyats de Gemma Tió, que va explicar el conte amb signes. El dissabte, la trobada de bandes escolars de l’EMAL va omplir la plaça de l’Església. Les quatre bandes escolars del Lluçanès van interpretar diferents temes i van tancar l’acte interpretant junts We will rock you, amb una lletra adaptada per l’ocasió.// Red.
Amb molt bon temps, diumenge 4 es va fer el Passant.// F: PAOLA MURA - @MURAWEDDINGS
Les curses al camí de Can Carbó.// F: ELISA LLORENS
La plaça de l’Església va acollir la trobada de bandes de l’EMAL.// F: EMAL
La Trebinella va presentar una nova obra. Aquest diumenge hi tornaran.// F: LA TREBINELLA
Repic de campanes per Sta. Àgata a Prats
Èxit de la primera edició del Poètika
SBG acull la 9a Trobada de Corals del Lluçanès
El dia de Santa Àgata, el repic de campanes va ressonar pels carrers i places de Prats per commemorar el 5 de febrer de 1714, quan també van sonar, però per avisar de l’arribada de les tropes de Felip V. Enguany també s’ha rememorat el 85è aniversari de l’ocupació del poble per part de les tropes franquistes el dia 3 de febrer de 1939, amb una ruta guiada per la Roser Reixach i l’Anna Gorchs. Durant tot el cap de setmana, van tenir lloc altres activitats amb motiu de la patrona.// Red.
Alpens segueix apostant per la cultura. Van començar amb el festival Escena de tardor, més endavant si va sumar el Pixa’t de Riure. Ara, la poesia pren el protagonisme, amb Poètika. El festival de poesia i arts poètiques arrancava, dissabte passat, amb el nou muntatge de Carrer de la Poesia, 14, Capturar l’efímer. En el marc del Poètika, Montse Maestre, va presentar el seu llibre En un tancar i obrir d’ulls. Una obra pensada per llegir en veu alta, com va deixar palès en la presentació.// Red.
L’església de Sant Bartomeu del Grau va acollir, el passat diumenge 4 de febrer, la 9a edició de la Trobada de Corals del Lluçanès. Sota el títol de Nadal i altres cançons les 6 corals participants en l’acte van oferir un recital variat i divertit davant les més de 200 persones que van participar de la festa. La cantada conjunta de la cançó Sant Josep fa bugada va cloure l’acte. Tot seguit, els i les cantaires, i els acompanyants van poder gaudir d’un bon berenar.// Red.
Ruta guiada de l’ocupació de les tropes franquistes.// F:AJ PRATS
Espectacle del Carrer de la Poesia, 14 al Casino.// F: LL. SURI - DALPENS.COM
L’església de Sant Bartomeu va acollir la trobada.// F: CONSORCI
LaRella | 2
NOTÍCIES
8 de febrer de 2024
L’ACA sanciona Oristà, Sant Feliu Sasserra i Sant Boi de Lluçanès pel consum d’aigua Les sancions de 2.400 € per municipis, són per l’excés de consum del mes de setembre Els municipis ja han anunciat que presentaran al·legacions LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha començat a imposar sancions per excés en el consum d’aigua permesa que marca el Pla de Sequera. Al Lluçanès, almenys tres municipis han rebut sancions de l’ACA: St. Boi de Lluçanès, St. Feliu Sasserra i Oristà. Les sancions són de 2.400 € en cada cas i els tres consistoris ja han explicat que ja han interposat al·legacions a la sanció. Marc Parés, alcalde de Sant Boi de Lluçanès, ha explicat que no tenen els consums domèstic, industrial i el ramader separats i que per aquest motiu el consum més elevat del permès, i que així ho han al·legat. Alhora que ha dit que a partir d’ara s’acolliran a la possibilitat de passar les dades de consum per separat. Des de l’Ajuntament de Sant Feliu, que tampoc declaren els consums per separat, expliquen que també han presentat al·legacions a la sanció, seguint les recomanacions que els hi està fent l’empresa de subministrament d’aigua en baixa, que en el seu cas és AGBAR. Per altra banda, Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, municipi que també ha presentat al· legacions a la sanció, recalca que aquestes sancions són fetes des d’una òptica urbana i que només afecten els pobles petits. Sucarrats defensa la tesi que si es calcula el consum d’aigua segons el nombre
La bassa de Merlès s’ha pogut omplir gràcies a la disminució del consum de la població i la captació que s’ha pogut fer de la Riera.//F:FVC
d’habitants, els pobles petits on hi ha ramaderia sempre hi sortiran perdent “perquè el bestiar ha de beure”. Davant l’opció de separar els consums segons l’ús que se’n fa i així evitar possibles noves sancions, Sucarrats diu que no ho faran. Defensa que exigir una reducció del 30% del consum d’aigua als ramaders i sancionar-los si no ho fan és anar en contra de les explotacions familiars que “aguanten el territori”. Sucarrats afegeix que els ramaders ja han fet un esforç molt gran per reduir el consum i que les dades ho demostren. Sucarrats diu a l’ACA que si vol imposar restriccions ho faci tenint en compte el consum de cada animal i els caps de bestiar de cada granja “no consumeix el mateix una vaca que un porc i menys si és petit”. I afegeix “llavors veuran realment si hi ha un excés de con-
sum”. L’alcalde d’Oristà diu que aquestes restriccions estan fetes a mida de les grans ciutats i que “les patim els de sempre”. I afegeix que “el bestiar el tenim aquí, però allà baix bé que en mengen”. Cal destacar el cas de St. Agustí que, tot i ser el municipi amb un major consum d’aigua, no ha rebut cap sanció per part de l’ACA. LES CISTERNES SEGUEIXEN ARRIBANT AL LLUÇANÈS Sant Martí d’Albars rep entre una i dues cisternes d’aigua diàries, tal com explica el seu alcalde. Ramon Padrós. Afegeix que des de desembre necessiten a aquestes cisternes d’aigua ja tractada per poder garantir el subministrament. Padrós explica que, de moment, el cost de portar-les l’està assumint l’empresa subministradora d’aigua, que en el seu cas és
Sucarrats recalca que les sancions són fetes des de l’òptica urbana
CASSA. També a Olost segueixen necessitant camions cisterna per garantir el subministrament d’aigua. Gil Salvans, alcalde del municipi, explica que n’arriben entre 5 i 8 d’aigua tractada diaris i 11 d’aigua sense tractar. Aquests camions, necessaris des de l’octubre, han suposat una despesa de més de 140.000 €. OLOST APROVA UNA ORDENANÇA PELS USOS DE L’AIGUA EN SITUACIÓ DE SEQUERA L’Ajuntament d’Olost ha elaborat una ordenança per regular les mesures que, en cas de sequera declarada per l’ACA, el consistori pot portar a terme per garantir el subministrament d’aigua al municipi. L’ordenança, que està en fase d’informació pública, recull entre altres mesures la possibilitat de limitar el consum d’aigua domèstic, la disminució de la pressió de la xarxa o la possibilitat de fer talls puntuals. Alhora, també detalla un seguit d’infraccions, que van de lleus a molt greus, i un règim de sancions que van dels 750 € als 3.000 €. LA BASSA DE MERLÈS AL 100% DE RESERVES Jordi Bruch, president de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès, explica que al llarg d’aquests mesos han pogut seguir captant aigua de la Riera, i que aquest fet, juntament amb la reducció del consum, ha permès que les reserves arribin al 100%. Així tot, Bruch diu que cal seguir vigilant i recorda que el juliol del 2022 les reserves de la Bassa van arribar al 8%. Afegeix que llavors van estar gairebé dos mesos sense poder bombar aigua, i explica que aquests darrers mesos també hi ha hagut algun dia que no han pogut bombar aigua perquè no en baixava prou per a garantir el cabal ecològic de la Riera.//
COMARCA
La mancomunitat del Lluçanès encara està pendent de l’aprovació dels seus estatus LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La Llei de creació del Lluçanès establia que abans de finalitzar el 2023 els ajuntaments que formaran part de la nova comarca havien de constituir la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès. Però comença el mes de febrer de 2024 i encara no s’han aprovat els estatuts que han de regir aquest
nou ens. Fa mesos que els representants dels diferents municipis de la nova comarca hi estan treballant, però trobar l’encaix entre els diferents punts de vist sembla que és complicat. Jordi Bruch, president de la comissió redactora, explica que al desembre van acordar una proposta d’estatuts. Però, abans d’aprovar-los, els van enviar a la Direcció General d’Administració Local (DEGAL) de la Gene-
ralitat perquè digues si s’ajustaven a dret. No ha estat fins a finals de gener que la DEGAL ha respost, dient que la proposta no s’ajusta a la llei i que cal fer algun retoc. Un dels punts que cal que modificar és el fet que la proposta d’Estatuts incorporava la possibilitat que la Mancomunitat acabés sent l’òrgan de govern de la futura comarca. Segons la DEGAL això no és el que estableix la llei de creació de la comarca
La DEGAL diu que la proposta no s’ajusta a la llei
del Lluçanès. De la mateixa manera que tampoc ho permet la llei de l’organització comarcal de Catalunya. Bruch explica que es reuniran per canviar aquest punt i, així, poder aprovar els estatuts definitivament. Però deixa molt clar que des de la mancomunitat seguiran apostant perquè, d’aquí a poc més de tres anys, quan s’hagi de constituir el nou Consell Comarcal, aquest s’adapti a les singularitats del territori.// LaRella | 3
NOTÍCIES
Núm. 565
Ordenances fiscals: la majoria dels pobles han incrementat l’impost de circulació aquest 2024 Alpens, Oristà i Sant Feliu Sasserra no modifiquen l’import des del 2022 i Sant Agustí de Lluçanès des del 2020 IMPOST DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA (IVTM)
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
L’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), conegut popularment com a Impost de circulació és, segons dades de la CEOE, la segona principal font d’ingressos per a molts municipis, deixant de banda les subvencions i ajudes. La primera és l’Impost de Béns Immobles (IBI), com ja vam explicar en l’anterior número de LaRella. De la mateixa manera que passa amb l’IBI, la llei d’hisendes locals també estableix l’obligatorietat als ajuntaments de recaptar l’IVTM. Aquest és un impost directe que grava la tipost de circulació al Lluçanès és de 57,2 € per a vehicles d’entre 8 tularitat dels vehicles de tracció i 11,9 cavalls fiscals, i de 120,02€ mecànica aptes per circular per per vehicles que tenen entre 12 i la via pública. 15,9 CVF. La llei d’hisendes locals estaAra bé, la llei d’hisendes locals bleix diferents quotes en funció permet als ajuntaments establir del tipus de vehicles i la seva bonificacions a la quota. Aquespotència. En aquest article ens centrarem en els turismes, que tes es poden establir en funció la llei divideix en 5 categories del carburant que consumeix el en funció dels cavalls fiscals que vehicle o en funció de les caractenen. A la taula, només hi ha terístiques del motor i del seu les dades de 2 de les 5 categoriimpacte mediambiental. Així per exemple, en el cas de Prats, es, les que segons el cens de vel’Ajuntament contempla una bohicles de Barcelona són les més nombroses: de 8a 11,9 CVF i de nificació del 75% de la quota per 12 a 15,99 CVF. cotxes elèctrics i híbrids i també Els cavalls fiscals de cada vedel 75% per aquells cotxes amb emissions de CO2 inferiors als hicle es calculen en funció de 92 gr/km. la cilindrada i el Gairebé tots nombre de cilinL’impost de els municipis del dres que té un circulació és Lluçanès contemvehicle, i figuren a la fitxa tècnica plen algun tipus la segona font del vehicle. de bonificació, a d’ingressos excepció de Sant directes més Agustí que tenen MERLÈS EL un padró molt MUNICIPI AMB important pels petit de vehicles, L’IVTM MÉS BAIX ajuntaments cosa que els suDEL LLUÇANÈS La llei d’hisenposa molt poca recaptació. des locals estableix una quota mínima que els ajuntaments han de recaptar per cada vehicle QUI NO PAGA IVTM? en funció del tipus i la potència. La llei d’hisendes locals conPerò afegeix que els municipis templa dues excepcions: la pripodran incrementar fins a un límera, pels vehicles que hagin sigut donats de baixa per l’antimit. Aquest marge de maniobra té com a conseqüència la dispaguitat del model, però que poden circular excepcionalment per ritat de quotes entre municipis, exhibicions o curses; la segona, així per exemple veiem com un tampoc tributen remolcs i semicotxe de 8 CVF a Merlès, pagaria 36€ anuals, mentre que a remolcs que tenen una càrrega Prats en pagaria 66 €. útil menor de 750 kg. La mitjana de la quota de l’imAlhora la llei també contempla LaRella | 4
Cavalls fiscals
Municipi
De 8 a 11,9
De 12 a 15,99
Alpens
64,75 €
136,69 €
Lluçà
59,64 €
125,90 €
Olost
52,82 €
111,51 €
Oristà
50,78 €
107,19 €
Perafita
59,98 €
126,62 €
Prats de Lluçanès
66,46 €
140,28 €
St. Agustí de Lluçanès
63,39 €
133,81 €
St. Bartomeu del Grau
55,01 €
116,11 €
St. Boi de Lluçanès
59,30 €
125,18 €
St. Feliu Sasserra
57,87 €
120,86 €
St. Martí d’Albars
38,17 €
80,57 €
Sta. Maria de Merlès
36,87 €
77,84 €
Sobremunt
49,10 €
103,64 €
FONT: Elaboració pròpia a través del CIDO
GLOSSARI IMPOST: grava la riquesa o la propietat, o bé el consum dels ciutadans. Tenen com a objectiu finançar les despeses de les administracions públiques. TAXA: està destinada a pagar per un ús concret i privatiu del domini públic o un servei que ofereix exclusivament l’administració pública. La llei prohibeix que es cobri al ciutadà un import superior al cost del servei. Per exemple, la taxa de residus. PREU PÚBLIC: són els diners que es paguen per uns béns o serveis, que també et pot oferir el sector privat. La llei no estableix que el preu ha de ser com a mínim el cost del servei, però deixa la porta oberta a obtenir beneficis. Per exemple, el preu de la piscina. CONTRIBUCIONS ESPECIALS: és el tribut que és paga quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva aporta un benefici a un subjecte concret. Ara bé, cal un acord previ entre les parts en cada cas. Per exemple, quan s’urbanitza un carrer, aquest fet fa augmentar el valor dels immobles.//
algunes exempcions per a determinats vehicles, com per exemple els destinats a l’assistència sanitària, per tractors i remolcs que tinguin la cartilla d’inspecció agrària o per vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitats d’un grau igual o superior al 33%. QUAN ES CALCULA L’IVTM? Aquest és un impost anual que merita l’1 de gener, això vol dir que la quota (el que s’acaba pagant) es calcula en funció del que en aquesta data està registrat a la DGT. Amb dues excepcions, per vehicles nous (que la quota es divideix per trimestres i comences a pagar el trimestre en què dones d’alta el vehicles) o per baixa de vehicles, sigui definitiva o temporal (casos de robatori, per exemple). En aquest cas, cal pagar la totalitat de l’impost, i un cop acreditada la baixa es retornarà la part proporcional per trimestres (sense tenir en compte el trimestre en què s’ha produït la baixa).//
NOTÍCIES
INFRAESTRUCTURES
Finalitzen les obres dels miradors dels Munts i del Roc Llarg
A dalt, el mirador del Roc Llarg ja finalitzat. A baix, una imatge de les obres als Munts.//
Les obres d’arranjament dels miradors del Munts, a Sant. Agustí de Lluçanès, i del Roc Llarg, a Sant Bartomeu del Grau, ja han finalitzat. Després de llargues demores en els projectes, que s’haurien d’haver acabat a principis del 2023, finalment aquest gener s’ha posat punt final a les obres de construcció. Les obres del mirador del Roc Llarg han tingut un cost final de 113.619 €. L’adequació de l’espai interior del mirador, on s’hi ha creat un pas amb llambordes que arriben fins a un nou balcó, i l’arranjament de la vorera d’accés, són dos dels grans canvis que ha patit aquest espai. Pel que fa al mirador dels Munts, un dels canvis més destacables és a la zona d’aparcament, una part del qual s’ha pogut arreglar en el marc del projecte. Així tot, en queda una altra de pendent. Ara l’Ajuntament està estudiant vies de finançament per poder enllestir-la i deixar el projecte ben acabat. La part que s’ha arreglat del tot és la zona del mirador, on s’hi ha anivellat el terreny per facilitar-hi l’accés. Falta acabar d’instal·lar alguns retocs finals, com els panells informatius, que seran nous i molt més visuals. El cost de les obres del mirador dels Munts ha estat de 61.710 €, una part dels quals els ha finançat l’Ajuntament del municipi. Aquests miradors formen part del projecte Osona: paisatge, tradició i cultura, com el mirador de Perafita. Tot el projecte tenia un pressupost de 2.214.659 €, un milió dels quals s’han finançat a través del programa europeu FEDER. Incloia també projectes a Sant Quirze de Besora o Bellmunt.// CFU
LaRella | 6
Núm. 565
Adeu a l’antic Orient Comencen les obres del teatre Orient de Prats de Lluçanès PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas
Qui s’apropi aquests dies al Teatre Orient de Prats veurà com les portes i les finestres de la façana no només s’han quedat sense tancaments, sinó que ja permeten veure el cel. És el resultat de les primeres setmanes de feina dels paletes per enderrocar totes les parts que no es conservaran i s’alçaran de nou, respectant la façana i el paviment hidràulic original, d’estil modernista. A grans trets, ha desaparegut el bar, la cuina, els banys i l’antic accés al teatre, incloent-hi el vestíbul, les escales que conduïen al galliner i la sala de màquines del cinema, on hi havia un gran projector que s’ha retirat i guardat. No és l’únic que se salvarà de les obres. A la zona del teatre també es conservarà el terra, la teulada i les quatre parets, mentre que s’ha retirat el fals sostre, el galliner, els antics vestidors i tots els elements que conformaven l’escenari i que s’hauran de renovar després de dècades sense funcionar. Parts de l’antic teló, engranatges, els quadres elèctrics i fins i tot algunes inscripcions a la paret esperen la seva hora per donar pas a una nova caixa escènica que tindrà una novetat important: per primera vegada el teatre tindrà un accés per darrere. Serà gràcies a una nova porta que ja s’ha obert i que facilitarà el muntatge i desmuntatge de decorats a través d’un camí privat, gràcies a l’acord entre els propietaris i l’Ajuntament. COM SERÀ EL NOU EDIFICI El projecte preveu reduir lleugerament la zona del cafè per tal d’ampliar el vestíbul del teatre, on es podrà accedir -com ja es feia quan el teatre estava en funcionament- a través d’un passadís que connectarà directament amb el carrer. A més, la zona del cafè i del vestíbul guanyarà dos pisos d’alçada; uns espais que encara no tenen definit el futur, però que
Estat de les obres aquest passat cap de setmana.// F: FVC
podrien acollir, entre altres, les zones d’assaig del nou equipament. Pel que fa a la sala, les obres deixen la porta oberta a instal· lar-hi un pati de butaques pla, tal com era, o bé una graderia retràctil, que es pugui muntar o desmuntar en funció de les necessitats. L’aforament, preveu l’Ajuntament, superarà les 250 persones.
Les obres preveuen renovar completament la zona del cafè i posar al dia el teatre, tancat des dels 90 per motius de seguretat Les obres també preveuen que el vestidor continuï sent just a sota de l’escenari, encara que totalment renovat. “Serà un edifici modern i posat al dia, però respectant els orígens del 1907, que volíem preservar”, resumeix el regidor de Cultura, Jordi Batriu. UN TEATRE HISTÒRIC L’antic teatre Orient va acollir fins a la dècada dels 90 esdeve-
niments multitudinaris com els Pastorets, sessions de cinema, cant coral, balls de gala de la Festa Major o centenars de representacions teatrals de tota mena. Les deficiències de seguretat van condemnar la sala a un llarg període d’incertesa fins que l’any 2014 l’Ajuntament va aconseguir un acord amb l’antiga propietat, que va cedir l’edifici a canvi d’una permuta. S’obria així un camí que no va començar a concretar-se fins a l’any 2020 amb el procés participatiu “Fem el teu teatre”, que va servir perquè veïns i entitats definissin les funcions del nou equipament. Les obres han començat mesos després del que estava previst — en bona part, per la necessitat de recalcular costos per l’augment de preus del material de construcció— i es preveu que s’acabin a finals d’aquest 2024. Els treballs van a càrrec de l’empresa berguedana Serviobres Queralt i tindran un cost de més d’un milió i mig d’euros, dels quals 1.100.000 provenen de subvencions de la Generalitat, la Diputació i de la Unió Europea.//
NOTÍCIES
8 de febrer de 2024
La Diputació adjudica les obres de la carretera de St. Martí a Sta. Eulàlia
LA COLUMNA
El pressupost de l’ens supramunicipal també inclou la segona part de la reurbanització del passeig Lluçanès de Sant Boi
Ramon ERRA i MACIÀ
LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
La Diputació de Barcelona, més enllà de les diferents ajudes, subvencions i línies de crèdit que ofereix als municipis, també inverteix directament al territori, especialment a la xarxa local de carreteres. Entre aquestes inversions destaca l’adjudicació de les obres de la fase 2 de l’eixamplament de la carretera BV-4342, entre Sant Martí d’Albars i Santa Eulàlia de Puig-oriol. L’empresa Pasquina S.A és l’adjudicatària de les obres que tindran un preu final de 744.988.09 € iva inclòs. La primera fase de les obres de millora d’aquesta via, entre Santa Creu de Jutglars i la Blava, van finalitzar al maig del 2023. Igual que en primera fase, la principal actuació que es durà a terme en aquest tram serà l’adaptació del traçat actual que ha de permetre dotar la via de l’ample necessari. Alhora que s’hi instal· laran nous sistemes de contenció als vorals, per adaptar-los a la nova normativa.
Aquella fressa única
L’any passat es van fer les obres de Santa Creu a la Blava.// F: AJSMA
L’altra gran inversió de la Diputació al Lluçanès, serà el projecte de millora del tram central
La Diputació invertirà gairebé 2 milions d’euros a la infraestructura viària de la travessera BV-4608, al seu pas per Sant Boi de Lluçanès. Aquest està dotat amb un pres-
PRESSUPOST
supost inicial d’1,4 milions d’euros. Tanmateix, una part es va executar el passat 2023, a través d’un decret de modificació pressupostària. Per aquest motiu, la inversió real d’aquest 2024 serà d’1.099.164 €, amb els quals es finança la millora i reurbanització del tram central de la travessera. Actualment, la Diputació de Barcelona és l’administració titular de les 282 carreteres que formen aquesta xarxa i que tenen una longitud total de 1.562 km.//
PRESSUPOST
Sant Bartomeu reduirà la Lluçà arranjarà el local profunditat de la piscina de la brigada L’Ajuntament de St. Bartomeu del Grau, va aprovar el passat desembre, el pressupost municipal per aquest 2024, que serà d’1.237.340 €. Un xic inferior al de l’any passat, però com explica Xevi Puig, alcalde de SBG “les regles de despesa ens obliguen a ajustar el pressupost” que de moment, només inclou les inversions per les quals ja tenen finançament. Una de les inversions previstes pel consistori és l’arranjament de les instal·lacions de la piscina municipal. Per una banda, el sistema de depuració i bombes,i per altra, reduiran la profunditat de la piscina, amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua. En aquest sentit, una altre de les mesures que impulsaran és la instal·lació d’un sistema de recollida d’aigua pluvial, per fer-la servir de rec de les zones verdes.El manteniment de les quals anirà a càrrec de TacOsona, que ha firmat un conveni amb l’Ajuntament de SBG per aquest any, però que previsiblement s’allargarà tota la legislatura. Puig explica que tenen previstes altres inversions, com l’arranjament de la plaça nova i la climatització del Casal, però que estan pendents del finançament. El que també avança Puig és que volen instal·lar plaques a altres espais del municipi i crear al més aviat possible una comunitat energètica local./ CFU
L’Ajuntament de Lluçà va aprovar el passat desembre el pressupost municipal per aquest 2024, que inicialment serà de 408.078 €. Aquest és lleugerament inferior a l’aprovat el passat 2023, que va ser de 462.500 €. Un dels motius que expliquen aquest lleuger descens és la reducció de la dotació del capítol d’inversions reals, que és de 88.044 € (l’any 2023 aquest capítol tenia una dotació pressupostària inicial de més de cent mil euros). Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, explica que les principals inversions del consistori aquest 2024 seran, per una banda, l’arranjament del magatzem de la brigada on es farà un forjat intermedi, un altell, i per l’altra, l’adaptació dels vestuaris de la zona esportiva. La primera inversió té un pressupost d’uns 71.000 euros, dels que 51.000 € es finançaran a través de la subvenció del POUSC i la resta els pagarà l’ajuntament amb recursos propis. Pel que fa a l’adequació dels vestuaris de la zona esportiva, el pressupost de la inversió és d’uns 20.000 €. Colom afegeix que també tenen prevista la instal·lació de plaques solars a l’ajuntament i al local social, amb un pressupost aproximat de 60.000 €, Colom explica que ja han trobat finançament per poder-ho tirar endavant, tot i que encara no s’ha incorporat pressupost d’enguany.// CFU
La comarca també viu de la neu. Només els mesos d’hivern, potser algun de primavera. Ho escriu un pelacanyes que no esquia, no baixa amb trineu, ni camina amb raquetes. Tot i que ho he fet alguna vegada. La neu, aquest bé escàs, m’agrada massa: batalles de boles, ninots, sacs de plàstic sota el cul. Els records més bons que tinc són de dies de neu, la canalla al carrer, els adults enjogassats, les mans balbes, el nas vermell, els ulls brillants. Som en aquell moment de l’any que el nostre paisatge és més avorrit. Ja han caigut les fulles, ja se les ha endut el vent, i encara no han crescut prou els sembrats, ni el fenàs dels marges, ni han florit els fruiters. Tot és marronós, burell i trist. Hi ha dies sense sol, boires, núvols eixorcs, canvi climàtic. Però si tenim sort, el dia és clar i hi ha neu a les muntanyes altes, tot millora. Rasos de Peguera, Ensija, Pedraforca, Cadí, Puigllançada, Puigmal, de vegades s’hi afegeix per la banda de baix i a llevant el Montseny, el gran arc que abarca la vista. És per això que es pot dir que el Lluçanès viu de la neu. Només s’ha de pujar a Prats per la costa de Lurdes un dia d’aquests nets, o bé aturar-nos a la Pedra Dreta, enfilar-nos al castell de Lluçà, a Santa Llúcia de Sobremunt, caminar per Sant Bartomeu o Perafita. En aquestes terres abunden els miradors, cada repetjó, cada serrat, cada coll n’és un. També vivim d’il· lusions, ara que algunes certeses es torcen. I aquesta seria l’altra part. L’esperança de despertar-nos un matí i sentir des del llit aquella pala que s’arrossega d’un portal a un altre portal, per tot el carrer, aquella fressa única que ja sabem què vol dir. O el silenci més lleuger, la quietud de l’alba nevada, just abans de les pales i els crits de la canalla. Les coses que ens fan viure són un combinat. No tot són els diners, la política, el menjar o el mòbil. També hi ha això altre. Només ens adonem del seu valor quan no ho tenim. Els hiverns sense neu. O amb molt poca.//
LaRella | 7
NOTÍCIES
Núm. 565
SUCCESSOS
Accident mortal a l’Eix del Lluçanès
Denúncia per l’acumulació de deixalles a la carretera de Prats a Sant Feliu SANT FELIU / PRATS Per_ Nerea Sánchez Moreno
Punt de l’accident.// F: LCP
La C-62, carretera coneguda com l’Eix del Lluçanès, va registrar una nova víctima mortal a primera hora del matí del passat dissabte 3 de febrer. La víctima, un home de quaranta-un anys veí de Manlleu, conduïa un turisme i va sortir de la via al revolt anterior a la rotonda que dona accés a l’Eix Transversal (C-25), que correspon al punt quilomètric 0,1 de la via principal de la comarca. Al cotxe, també hi havia una segona persona, que va ser traslladada amb ferides a l’Hospital de Vic. Les causes de l’accident, del qual els Mossos d’Esquadra en van rebre l’avís pocs minuts abans de dos quarts de 7 del matí, encara són incertes. Aquest, va suposar el primer accident viari mortal del Lluçanès en què portem d’any, i va suposar la dotzena víctima del 2024 a les carreteres catalanes.// LCP
CINE
El cicle CineXic arriba més municipis del Lluçanès
La sessió de Perafita.// F: CONSORCI
El cicle de cinema familiar en català, CineXics, impulsat per Òmnium arribarà aquest 2024 a 8 municipis del Lluçanès. CineXic és un cicle anual de cinema on es projecten pel·lícules doblades al català, de diferents països europeus. Aquestes estan adreçades a un públic familiar amb infants d’entre 3 i 12 anys. La primera sessió del CineXics va ser a Perafita el passat 28 de gener i s’hi va projectar la pel·lícula Ratolins i Guineus. Aquest cicle l’ha tirat endavant el Consorci amb la voluntat d’ampliar l’oferta familiar al Lluçanès i vetllar per la difusió del cinema infantil en català. L’any passat aquest cicle ja es va fer a Olost. Les projeccions es faran un cop al mes, sempre en diumenge i a 2/4 de sis de la tarda. La següent serà el pròxim 11 de febrer a Oristà, on es projectarà el film L’univers en miniatura de No-No. Aquesta aposta pel cinema familiar en català al Lluçanès, se suma al projecte de L’Ateneua, de Sant Feliu Sasserra, que des de fa anys apropa el cinema familiar, de qualitat i alternatiu al Lluçanès. La pròxima cita de L’Ateneua serà el 25 de febrer, amb l’estrena de El Gat Tabby.// Red. LaRella | 8
Fa més de dues setmanes que una gran quantitat de deixalles s’acumulen al voral de la carretera B-341, al tram que va de Prats fins a Avinyó. Míriam Masramon, veïna d’Oristà que fa sovint aquest trajecte, explica que durant les festes de Nadal va començar a acumular-se quantitats desmesurades de brossa al tram de carretera entre Sant Feliu i Prats; veïns i veïnes d’altres municipis corroboren que les deixalles arriben fins al davant de l’escorxador d’Avinyó. Fa dues setmanes, Masramon i la seva mare van decidir recollir la brossa acumulada als vorals de la carretera. En menys de 10 quilòmetres, van recollir fins a 200 llaunes de cervesa i una gran quantitat d’altres envasos de plàstic i vidre. Els ajuntaments dels municipis afectats, van denunciar
Brossa recollida en menys de 10 km.// F: MÍRIAM MASRAMON
els actes incívics a través de les seves xarxes socials i des de l’Ajuntament de Prats van denunciar els fets als Mossos d’Esquadra. Tot i haver fet públiques les denúncies, durant les darreres dues setmanes veïns i veïnes asseguren que han continuat apareixent deixalles prop de la carretera i denuncien la manca d’educació i respecte de l’autor o autors dels actes: “Han seguit
apareixent llaunes de cervesa al mateix tram de carretera, que són clarament visibles pel seu color. Sembla que l’autor dels fets encara no s’ha donat per al·ludit.” Masramon afegeix que sent preocupació pel perill que suposa per a conductors, ciclistes i vianants trobar-se a l’autor dels fets per la carretera, ja que se sospita que pugui dur a terme aquests actes conduint en estat d’embriaguesa.//
Els pagesos alcen la veu LLUÇANÈS Per_ Roger Torrents Boy
El dimarts dia 6 de febrer va tenir lloc la mobilització de la pagesia per a la supervivència del món del camp, una manifestació que està tenint lloc arreu del territori europeu. La vaga es fa amb la intenció de millorar les condicions a les quals estan sotmesos la majoria d’agricultors. Això es vol aconseguir tant des d’una reducció de la burocratització, fins a un compromís real del país per tractar com déu mana a les persones que treballen al sector primari, sector que se sent ofès per la competència deslleial que genera la globalització, enfront d’unes normatives cada cop més exigents per als agricultors autòctons. Sota el lema “La nostra fi, la vostra fam”, els pagesos han articulat un discurs de protesta d’uns 12 punts amb la intenció que això ajudi a continuar i mantenir el model de petits agricultors i ramaders que ha perdurat fins avui dia. En contra, sostenen que només les grans explotacions poden permetre’s el luxe de continuar endavant amb l’actual model. Per aconseguir aquest canvi, el
Pagesos del Lluçanès baixant a la concentració de Vic el matí del 6 de febrer.// F: ROSA VILÀ
sector ha optat per fer talls de carretera i marxes lentes amb tractor a diversos punts de Catalunya. El dimarts els talls que ens van tocar de més a la vora es trobaven a Gurb i a Sant Fruitós de Bages. El següent dia aquests dos focus juntament amb altres punts del Principat van optar per anar fins a Barcelona amb l’ànim de parlar amb el president de la Generalitat i el conseller d’acció climàtica per mirar de revifar la situació crítica del camp català. Diversos agricultors i ramaders de la nostra comarca que han anat en aquests focus esperen que això ajudi a revertir la situació actual, la qual qualifiquen d’insostenible. En general, la manifestació és percebuda
amb optimisme i amb l’esperança d’obtenir millores que permetin guanyar-se la vida dignament i que l’opció de treballar en el sector primari no sigui vist com una cosa romàntica. Dins aquestes veus n’hi ha algunes que consideren que el que caldria és la creació d’un sindicat català que sigui “ben parit” i que realment obeeixi a la defensa dels treballadors del bestiar i la terra, i no es deixi seduir per al poder. Amb tot plegat, els pagesos esperen que l’administració deixi d’omplir-se la boca de paraules, que només afavoreixen als grossos, i passi a escoltar als petits —cansats i fatigats d’haver estrenye’s el cinturó i de ser blancs atacs gratuïts per gent que no entén la terra.//
NOTÍCIES
8 de febrer de 2024
Sant Boi acull l’acte de clausura de l’Any Doctor Marià de Vilar El Doctor de Vilar, nascut a St. Boi de Lluçanès, és conegut com el primer metge “anestesiador” de Catalunya SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart
El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar, el passat 2023, l’any Dr. Marià de Vilar de Fontcuberta (1846 - 1923). L’acte de clausura del centenari es va realitzar a Sant Boi de Lluçanès, municipi d’on era originari el Dr. de Vilar. La celebració va comptar amb la presència del Dr. Carles Hervàs, anestesiòleg i un dels organitzadors de l’Any Dr. Marià de Vilar. I del Dr. Daniel Montañá, qui durant molts anys ha estat el metge referent Sant Boi, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Els dos ponents van conversar entorn les arrels del Dr de Vilar a Sant Boi i la importància d’aquest en l’anestesiologia catalana. El Dr. Marià de Vilar de Fontcoberta és considerat per a molts el primer metge “anes-
L’acte va acabar amb una visita al Vilar.// F: AJSBLL
tesiador” de Catalunya, així ho explica Miquel Bruguera, en la seva Galeria de Metges Catalans. Bruguera explica que quan de Vilar s’inscriu al Col·legi de Metges de Barcelona ho fa com a metge “anestesiador”. Fet que passaria desapercebut si no fos pel detall que l’anestesiologia en
aquell temps encara no era una disciplina mèdica. Disciplina de la qual de Vilar va esdevenir un referent i pioner. La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Marc Parés, alcalde de Sant Boi. Tot seguit, els assistents van poder visitar la casa pairal de la família de Vilar.//
FUTBOL
Prats tindrà un camp de gespa artificial lliure de microplàstics L’Ajuntament de Prats va aprovar la licitació de les obres de reforma puntual i substitució de la gespa del camp de futbol, amb un cost de 460.000 euros. Les obres, que està previst que comencin el mes de maig, inclouen la millora del sistema de drenatge, l’ampliació de la gespa de la zona tècnica i el tancament perimetral de la zona del cantó de la carretera amb una tanca metàl·lica. Aquesta és la primera fase del projecte, la segona és la substitució de la gespa del camp. El projecte aprovat pel nou consistori preveu que la gespa que s’ha d’instal·lar contingui menys quilos de cautxú, que serà substitut per un compost d’arena de silici rodona. Amb aquest canvi, la gespa del camp Pradenc estarà lliure de microplàstics. A sota d’aquesta capa d’arena, s’hi instal·larà un conglomerat de plàstic, per reduir-ne la duresa, que segons l’Ajuntament tindrà una durabilitat de 30 anys. Mentre durin les obres, els equips del FC Pradenc s’entrenaran a Olost i jugaran els partits pendents fora de casa. // Red,
INFRAESTRUCTURES
18 incidències en només mig any al repetidor de Puigdon a Alpens L’antena, que funciona amb gasoil, dona servei de cobertura al poble i a tres municipis més ALPENS Per_ Lluc Corominas Peraire
Des del 30 d’abril del 2023, fins al 26 de gener d’enguany – data de l’últim incident – el repetidor de Puigdon, a Alpens, suma 18 incidències. L’antena, ubicada al sostre del Lluçanès des del 1995, ofereix el servei de connexió de la companyia Movistar a Alpens, Les Llosses, Sant Jaume de Frontanyà i Borredà. Funciona amb un generador de gasoil, però quan s’avaria, deixa sense Internet i cobertura telefònica a aquests pobles. “L’1 de setembre vam estar sense cobertura quatre dies” informa Toni Prat, alcalde d’Alpens. Les incidències se solen donar o bé perquè el generador es queda sense combustible, o bé perquè algú el roba, a part d’altres problemes sobrevinguts.
L’ELECTRIFICACIÓ, LA SOLUCIÓ QUE ELS ALCALDES ASPIREN Els alcaldes coincideixen en reivindicar l’electrificació del servei per solucionar els talls. De fet, Prat informa que existeix un projecte que preveu aquesta obra, de la que se n’ha executat una part. Redactat el 2010 i amb un cost de 349.000 €, proposava l’electrifi-
PERC (Pla d’Electrificació Rural de Catalunya), 35.000 € gràcies a la Diputació de Barcelona, i la resta, l’arrendador. A dia d’avui, amb tot parat, Prat assegura que es treballa per veure el cost de reactivar la part restant. A més, informa que es vol estudiar la viabilitat de la instal· lació de plaques solars.
Es va desenvolupar una part del projecte però ara està encallat
ERC PORTA L’ANTENA DE PUIGDON AL SENAT Encara que en els darrers dos mesos només s’han notificat un parell d’avaries lleus, ERC va portar una moció sobre l’antena de Puigdon al Senat el 25 de gener. A part de criticar-ne la deficiència, el grup insta al Govern a solucionar els problemes de connectivitat dels afectats en un màxim de tres mesos, i l’emplaça a sol·licitar a Telefònica fer-ne l’electrificació total. La companyia es nega a ferhi qualsevol actuació.//
cació de l’antena passant per les finques – totes del mateix propietari—, de Danyans, Beumala i Serrallonga de Dalt. Amb la negativa de Telefònica a ajudar, es van executar les obres al tram entre les dues primeres masies, actualment de turisme rural. El cost va ser de 174.515 €, dels quals 61.968 € es van finançar pel
El regidor Pep Peraire ensenyant la nova gespa.// F: AJP
NECROLÒGICA
Mor Jordi Uró, destacat atleta de fons pradenc
Jordi Uró, amb Rosa Valls, quan van guanyar el campionat de Catalunya de raquetes de neu el 2016.// F: FEEC
El pradenc Jordi Uró va morir de manera sobtada el matí del passat 5 de febrer als 40 anys. Destacat esportista de resistència, Uró va cultivar grans resultats en diferents modalitats, destacant com a corredor d’un equip de ciclisme en categoria elit de ben jove, i posteriorment, corrent en curses de fons, tant d’asfalt com de muntanya, i en raquetes de neu, disciplina en la que es va proclamar campió de Catalunya l’any 2016.// Red. LaRella | 9
AGENDA
Núm. 565
FEBRER
DILLUNS 12 DE FEBRER
DIVENDRES 16 DE FEBRER
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “JOAN FUSTER, UNA VIDA IL· LUSTRADA”, de 2/4 de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre a la Biblioteca.
OLOST_ TROBADA DEL GRUP D’ESTUDIS DE LES HERBES. Encens natural i fumeris, a les 4 de la tarda a la Biblioteca.
SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA SOBRE EL NOU LLIBRE DE JOSEP RIERA “Geografia essencial”, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.
OLOST_ EXPOSICIÓ D’ELISENDA MALLOL a l’espai Guaita. EXPOSICIÓ “NATURA. REFLEXOS, REFLEXES, REFLEJOS”, DE MONTSE SOCIATS, a l’Espai Rocaguinarda.
DIVENDRES 9 DE FEBRER OLOST_ PRESENTACIÓ DE “LLIBRES D’ARTISTA”, a càrrec d’Elisenda Mallol, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. SANT FELIU SASSERRA_ CARNESTOLTES de l’Escola Els Roures. Rua i berenar, a les 3 de la tarda. Animació amb Carles Cuberes “Dançons”, a 2/4 de 7 de la tarda. Botifarrada popular, a les 8 del vespre.
DIUMENGE 11 DE FEBRER ORISTÀ_ CINEXIC. Cicle de cinema familiar amb la pel·lícula “L’univers en miniatura de No-No”, a 2/4 de 6 de la tarda al centre cívic. OLOST_ TALLER DE SARDANES, a les 11 del matí a la plaça Major. ALPENS_ CONCERT DE L’EMAL, bateria i guitarra, a 2/4 de 6 de la tarda al Casino. PRATS DE LLUÇANÈS_ CARNESTOLTES, a les 11 del matí.
SANTA EULÀLIA_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “Parlem de les voluntats anticipades i l’eutanàsia”, a ¼ de 4 de la tarda a la Biblioteca.
DISSABTE 17 DE FEBRER
DIMARTS 13 DE FEBRER
PRATS DE LLUÇANÈS_ ELABORACIÓ D’OLI DE GINEBRE I ESMORZAR, a partir de les 8 del matí a la Pedra Dreta. RUTA DE LA LLET: visita al Soler de n’Hug, a les 4 de la tarda. PRESENTACIÓ DE LA RECERCA “L’OLI DE GINEBRE AL LLUÇANÈS” amb l’etnobotànica M.Àngels Bonet, a l’Espai.
PRATS DE LLUÇANÈS_ CARNAVAL, a les 5 de la tarda a l’Espai Social de la gent gran.
DIUMENGE 18 DE FEBRER
DIMECRES 14 DE FEBRER
ALPENS_ CROS ESCOLAR, durant el matí.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “Parlem de les voluntats anticipades i l’eutanàsia”, a ¼ de 6 de la tarda al Casal d’avis.
ORISTÀ_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “Parlem de les voluntats anticipades i l’eutanàsia”, a ¼ de 4 de la tarda al Casal d’Avis.
SANT FELIU SASSERRA_ TEATRE, amb Animals de Companyia, a les 6 de la tarda a l’Ateneu.
OLOST_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “Parlem de les voluntats anticipades i l’eutanàsia”, a 2/4 de 6 de la tarda al Casal de la Gent Gran.
DIMARTS 20 DE FEBRER SANT FELIU SASSERRA_ CONTES DESEXPLICATS, a les 5 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.
DIJOUS 15 DE FEBRER OLOST_ PARTIDES AMISTOSES D’ESCACS, a les 6 de la tarda. SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “Parlem de les voluntats anticipades i l’eutanàsia”, a les 5 de la tarda al local de la Blava.
L’Agenda de LaRella! Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
LA VINYETA, de Fina Valldaura i Muns
EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » MECÀNIC D’AUTOMOCIÓ amb experiència a Sant Feliu Sasserra. T: 638 564 363. (R563/05) » TEIXIDORA a Santa Eulàlia de Puigoriol T: 679 42 35 70 (R563/02) » MANOBRE a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R564/01) » TÈCNIC D’EDUCACIÓ INFANTIL, a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R563/01) » COL·LABORADORS amb LaRella. Redacció de notícies i entrevistes, disseny d’anuncis, fotografia, correcció, administració, etc... C: larellallucanes@gmail.com » AUXILIAR D’ESCOLA BRESSOL a Sant Bartomeu del Grau T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R565/01) » PEÓ EN GRANJA de truges al Soler d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R565/02) » TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R565/03)
BUSCO FEINA » Noi s’ofereix per fer tallar llenya i podar arbres a domicili. T: 621 18 90 02 (R565/04) » M’ofereixo per cuidar gossos per dies o setmanes a concretar. T: 630 59 39 71 (R565/05)
El Racó de la Feina de LaRella! Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com
LaRella | 10
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals. 3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA
1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies. 6_ESCURA·XEMENEIES 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica. 8_RESTAURANTS · HOSTALS
9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 10_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: perruqueria, estètica, auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC AGROPECUÀRIA
JARDINERIA
arrendaments, herències, testaments, incapacitacions, divorcis, contractes, reclamacions, iva, renda, assegurances
Prats - 93 850 80 22 Olost - 93 888 05 45 info @mmpadvocats.cat
ETÒLEG
TREBALLS FORESTALS
Venda de llenya a l’engròs i al detall
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
4_MECÀNICA 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
3_INFORMÀTICA
Enric Solà 650 507 143
Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura
Taller mòbil, servei a domicili
DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA
PERAFITA
5_OBRES ARQUITECTES
FUSTES · MOBLES
GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
Masia Verda
PERE MOLINA I VALL-LLOVERA ARQUITECTE ESPECIALISTA en MASIES i CASES de POBLE
www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843
6_ESCURA-XEMENEIES
CONSTRUCTORS
PINTORS
E. RENOVABLE
MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES
650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com
7_SALUT TRACTAMENTS
FARMÀCIA ÒPTICA
DENTISTES
DIETÈTICA
8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS
LA TORRE
LLUÇÀ
OLOST
93 852 71 23 PERAFITA
SANT BARTOMEU
SANTA CREU
PRATS DE LLUÇANÈS
STA EULÀLIA
LA QUAR
SANT AGUSTÍ
CELEBRACIONS
9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES
FORMATGES
SUPERMERCATS
PLATS PREPARATS
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès
622 15 10 01
Repartim a tot el Lluçanès!
FORNS DE PA
10_ALTRES SERVEIS PERRUQUERIA
Núm. 565
NETEJA
ESTÈTICA
E. DE SERVEI ESTACIÓ DE SERVEI
SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA
931 314 894
AUTO ESCOLA
FUNERÀRIA
TINTORERIA
TAXI
C-62, km 13
COMBUSTIBLE
MÚSICA info rm àti cam usi cal
Piano +harmonia moderna Informàtica musical
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
De 9 a 20:30h
De 20:30 a 9h
8
dj
ST.BARTOMEU
PORTAL DE QUERALT
9
dv
OLOST
YLLA-CATALÀ
10
ds
F.TANYÀ-VIC
TANYÀ
11
dg
F.VILAPLANA-VIC
VILAPLANA
12
dl
ST.BARTOMEU
ALIBERCH
13
dt
OLOST
BARNOLAS
14
dc
PRATS
TERRICABRAS
15
dj
ST.BARTOMEU
FARGAS
16
dv
PRATS
ARUMÍ
17
ds
F.URGELL-VIC
URGELL
18
dg
F.EURAS-VIC
EURAS
19
dl
ST.BARTOMEU
VILAPLANA
20
dt
OLOST
ATLÀNTIDA
21
dc
PRATS
AUSA
22
dj
ST.BARTOMEU
POU
NOUs AL DIRECTORI!
arrendaments, herències, testaments, incapacitacions, divorcis, contractes, reclamacions, iva, renda, assegurances
Prats - 93 850 80 22 Olost - 93 888 05 45 info @mmpadvocats.cat
EL TROBARÀS A LA SECCIÓ 1, a assessorament, gestories, advocats i assegurances
LaRella | 14
DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA
PERAFITA
EL TROBARÀS A LA SECCIÓ 4, a mecànica
Fes el teu estudi de gravació
totes les edats
650 777 163
ENCANTS
ES VEN » TERRENY de vuit-cents metres quadrats en zona residencial cèntrica al nucli urbà d’Olost de Lluçanès. Preu a convenir. T: 93 888 01 74 o 616 50 84 40 (M. Àngels) (R562/01). » CASA DE POBLE aïllada de l’any 1900 de PB+1 (288,88 m²) i annexos (coberts, etc.) de 335,02 m² en una parcel·la de 840,38 m² a Olost. Apte per fer-hi un allotjament rural. T: 654 53 12 65 (R564/01)
ES BUSCA » VESPA PER COMPRAR: 50,125 o 200. No importa l’estat. També interessa per peces. T o W: 649 20 38 14 (R565/01)
S’HA TROBAT » MÒBIL als afores de Santa Creu, al camí que porta al pantà de la Gavarresa. T: 629 22 50 58 (R563/02)
ES LLOGA » TERRENY a Santa Maria de Merlès d’uns 5.000 m² per establir cavalls o altres èquids. Amb accés a estable, aigua i ben comunicat al costat de la carretera. Preu 200 €/mes. T: 676 33 88 31 (R563/01)
ES COMPARTEIX » COTXE PRATS - GIRONA de dilluns a divendres de 7 del matí i tornar a les 3 de la tarda a partir del gener. Horaris flexibles. T: 605 61 95 23 (R562/02)
ES COMPRA » BALES D’HERBA per cavalls. T: 680 39 14 28 (R563/04)
EL TEMPS
8 de febrer de 2024
EL TEMPS QUE HA FET_ Del del 24 al 6 de febrer
TEMPERATURA MÀXIMA
Cº
ORISTÀ_ 4 de febrer
22.8
TEMPERATURA MÍNIMA
Cº
ORISTÀ_ 1 de febrer
-2.8
PLUJA ACUMULADA
L.
OLOST
1.6
PRATS
0.0
SANT BOI
0.2
ORISTÀ
0.0
LLUÇÀ
0.0
ALPENS
0.6 Boires a la plana de Vic, el Montseny i un globus, el passat 25 de gener, des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA
OLOST
ALPENS
PRATS
La lluna plena del 25 de gener sobre Lurdes de Prats.// F: EMILI VILAMALA
ORISTÀ
SANT BOI
LLUÇÀ
DIA
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
Màx.
Min.
l/m2
24
18.0
0.9
0.2
19.7
6.2
0.0
18.0
1.8
0.0
19.4
-0.7
0.0
17.8
6.3
0.0
17.6
7.6
0.0
25
19.3
0.7
0.2
21.7
7.8
0.0
19.6
2.4
0.0
20.2
-1.0
0.0
21.2
7.7
0.0
19.9
9.7
0.0
26
22.1
0.4
0.2
21.1
8.6
0.0
20.6
2.3
0.0
21.6
-1.4
0.0
20.2
8.8
0.0
20.8
12.5
0.0
27
19.1
0.8
0.0
19.3
8.2
0.0
18.8
2.4
0.0
21.0
-1.5
0.0
17.9
7.9
0.0
18.5
10.5
0.0
28
16.8
0.2
0.2
15.6
5.1
0.0
16.4
1.4
0.0
17.8
-2.0
0.0
15.1
6.0
0.0
15.4
8.1
0.0
29
11.1
-0.1
0.2
7.3
3.3
0.4
9.7
0.9
0.0
12.1
-1.0
0.0
8.7
3.4
0.2
8.6
3.2
0.0
30
12.8
0.4
0.0
11.8
2.1
0.0
11.3
1.7
0.0
14.4
4.2
0.0
11.2
3.9
0.0
10.8
4.7
0.0
31
13.4
0.1
0.0
14.9
0.7
0.2
13.6
1.7
0.0
15.8
0.7
0.0
13.4
0.9
0.0
12.8
0.8
0.0
1
13.5
-1.1
0.2
14.2
3.6
0.0
13.2
-0.2
0.0
15.2
-2.8
0.0
13.7
3.1
0.0
12.7
4.7
0.0
2
12.6
-0.6
0.2
15.2
3.3
0.0
13.1
0.5
0.0
15.0
-2.2
0.0
13.7
2.8
0.0
12.9
3.4
0.0
3
17.8
-1.0
0.2
18.2
4.9
0.0
17.1
0.3
0.0
19.2
-2.6
0.0
16.7
5.2
0.0
16.9
6.7
0.0
4
21.5
-0.9
0.0
20.6
7.2
0.0
20.6
1.0
0.0
22.8
-3.2
0.0
19.7
7.9
0.0
19.6
9.8
0.0
5
21.3
-0.8
0.0
20.7
7.1
0.0
20.8
1.2
0.0
22.5
-2.4
0.0
19.7
7.7
0.0
19.8
10.2
0.0
6
14.9
-0.1
0.0
15.4
5.2
0.0
14.0
1.4
0.0
15.7
-1.3
0.0
14.2
5.8
0.0
13.8
7.4
0.0
EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_ Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell i Roger Torrents Boy. DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt. LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Revista membre de:
Amb el suport de:
LaRella | 15
TATICILBUP
Si tu t’hi has fixat, els altres també! comunicaciolarella@gmail.com · 621 27 64 29