R544

El Govern preveu crear la comarca amb un ens provisional fins el 2027

· Merlès i Sant Bartomeu demanen quedar exclosos de la llei que aprovi el Parlament

· Una mancomunitat pilotarà la transició de 4 anys fins que es creï el Consell Comarcal

ESPORTS

El Lluçanès, a punt per acollir La Volta

S’iniciarà l’etapa a Olost el dia 22 de març i el 23 travessarà la comarca

ESPORTS

El Sant Feliu abat l’Avinyó al derbi

A més de ser l’equip veí, també eren els primers classificats de la lliga

REIVINDICACIÓ

Se celebra el 8M a tots els pobles

El dia internacional de les dones omple d’actes l’agenda de la comarca

INFRAESTRUCTURES

Reeixida fira a Sant Bartomeu del Grau

El bon temps va acompanyar la multitud de visitants que s’hi van acostar

Nous equipaments a Merlès i St. Martí

S’acaben les obres de la pista coberta a Sant Martí i de la plaça a Merlès

Cercavila amb els bastoners, geganters i grallers de Sant Bartomeu.//F.: JOSEP M. COSTA - AJ SBG

El 8M es reivindica al Lluçanès

Els actes per commemorar i reivindicar el Dia Internacional de les Dones ha omplert el Lluçanès de tallers i activitats que s’allargaran fins a finals de setmana. Els tallers adreçats a dones i al públic en general, han tractat temes tan diversos com els drets de les dones, la salut sexual o les autocures.

El dimecres 8 s’han concentrat les activitats més reivindicatives i a molts municipis de la comarca s’han fet concentracions davant els ajuntaments, que com ja fa uns anys s’il·luminaven de lila.// Red.

L’EMAL omple de cultura el Lluçanès

La Setmana Cultural, que des de fa uns anys organitza l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, ha celebrat una nova edició entre el 25 de febrer i el 2 de març. Unes cent cinquanta persones han gaudit dels tallers organitzats al llarg d’aquesta setmana i que ha comptat amb la col·laboració de 7 artistes convidats especialment per l’ocasió. Entre aquests hi havia el pradenc Jaume Sangrà, la cantant Edna Sey, del grup The Sey Sisters o en Guillem Cardona, campió d’Espanya de loop i beatbox 2022. Aquesta setmana també l’EMAL ha fet les seves primeres colònies.// Red.

Prats

El primer diumenge de març, com marca la tradició, Sant Bartomeu del Grau celebra la seva fira. Enguany era l’onzena edició que estava dedicada a la Natura i la Muntanya.

De nou, es va poder celebrar entre el passeig del Grau i la plaça Dr. Griera, que es van omplir de parades d’artesans i entitats. Els veïns i visitants de la Fira van poder gaudir de valent amb les diferents activitats organitzades, com la cursa d’orientació, els jocs tradicionals o les curioses bicicletes de re-clicles, que transformen bicicletes en desús i els hi donen una nova vida.

El teatre de carrer dels Avalots va ser un dels grans èxits de la Fira, es van exhaurir les entrades per les tres representacions programades. La història de la Beatriu, en Jaume i en Bernat, cada any té més seguidors. El teatre va continuar a la tarda amb el grup de la Trebinella, que van fer el ple amb la seva nova obra, Primer Primera.

Les activitats de la Fira, però, van començar el dissabte amb la matinal de pàdel al matí. A la tarda, la trobada d’acordionistes va aplegar instrumentistes vinguts d’arreu, fins i tot d’Andorra, que van fer gaudir el públic a ritme de la modista de Balaguer, la cançó del gitano o la del gall negre. // CFU

Original en Català

La Mostra VOC és un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb l’objectiu d’estimular la producció audiovisual en català i contribuir a la seva difusió. La Mostra ha arribat per primera vegada al Lluçanès. L’Espai de Prats de Lluçanès va ser el lloc escollit per projectar els 5 curtmetratges, dos documentals i tres de ficció, que tenien com a nexe d’unió el concepte “arrelant”. L’acte va comptar amb la participació de Quim Crusellas, director del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic, que va dinamitzar el cinefòrum posterior.// Red.

El sol rellueix a la Fira de Sant Bartomeu del Grau

acull una sessió de Versió

La presentació a l’Espai de Prats.// F: @OMNIUMOSONA

Taller de Beat Box al Casal del Jovent de Prats.// F:EMAL

Un moment de l’actuació dels Avalots.// F.: AJ SBG

El passeig de Sant Bartomeu ple de gom a gom al migdia F.: AJ SBG

Lectura del manifest a Olost.// F:PAT Lectura del manifest ahir al migdia a Prats.// F: AJ PRATS

Lectura del manifest i concert a Sant Feliu Sasserra.// F: F2

El Parlament crearà la comarca del Lluçanès aparcant el Consell Comarcal fins al 2027

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart i

Ferran Vila Cabanas

La Generalitat preveu que el Parlament de Catalunya aprovi en els pròxims mesos la llei que farà oficial la comarca del Lluçanès i marcarà el calendari per al seu desplegament administratiu des d’ara fins al 2027.

Així en va informar el secretari d’administracions locals del govern, David Rodríguez, als alcaldes i alcaldesses del Lluçanès en una reunió el passat dijous 2 de març.

A la reunió hi eren tots els batlles, inclosos Josep Costa de Santa Maria de Merlès i Josep Pujol, de Sant Agustí, que no van ser a la primera trobada amb Rodríguez, el 9 de febrer.

En aquella primera trobada, la Generalitat va explicar la voluntat de l’executiu de desencallar la situació i crear la comarca abans de les eleccions municipals, una opció que ara s’ha matisat tenint en compte les reserves inicials dels ajuntaments, que demanaven crear una comarca adaptada al territori.

UNA COMARCA SENSE CONSELL COMARCAL, DE MOMENT

D’acord amb la nova proposta del Govern, que va presentar Rodríguez, el procés de creació comarcal arrencarà amb una votació al Parlament que podria produir-se abans del mes de maig d’aquest mateix any. Esquerra Republicana i Junts per Catalu-

nya ja han manifestat el seu suport a la creació de la comarca i el compromís de votar-hi a favor.

La comarca, doncs, quedarà constituida amb tots els municipis excepte aquells que hagin demanat explícitament quedar-ne fora.

Posteriorment, i abans del 31 de desembre d’aquest any, es crearà una Mancomunitat de municipis que permetrà que els pobles treballin conjuntament sense sortir dels actuals consells comarcals.

La Mancomunitat serà l’encarregada de treballar per la implantació de la comarca i estarà en funcionament fins que es creï el Consell Comarcal del Lluçanès, el 2027. Comptarà amb una dotació econòmica inicial de 200 mil euros, que s’inclouran en els pressupostos de la Generalitat del 2024, i s’incrementarà anualment.

Pel seu cantó, la Generalitat es compromet a treballar durant aquest període per modificar la Llei de Governs Locals, per tal que inclogui diferents tipus de

Sant Martí inaugura la coberta de la pista

El cantant Pep Sala va ser l’encarregat d’estrenar la nova coberta de la pista poliesportiva de Sant Martí d’Albars amb un concert el passat dissabte 25 de febrer. A la festa d’inauguració també hi van assistir la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol; el diputat de la Diputació, Marc Verdaguer, i l’exconseller de la Generalitat, Jordi Turull.

Les obres de la coberta han tingut un cost final de 246 mil euros, per sobre del previst inicialment, que era de 150 mil euros. La Diputació de Barcelona ha subvencionat la major part de l’obra.// Red.

El 2024 hi haurà una dotació econòmica de 200.000€ per a la mancomunitat Alguns alcaldes demanen que l’opció de despenjar-se de la comarca quedi oberta a tots els municipis

comarca adaptada a cada realitat territorial, com va explicar Rodríguez.

L’avantprojecte de llei recull en el preàmbul la voluntat dels ajuntaments del Lluçanès que la futura comarca sigui específica, eficient i adaptada al territori. I també recull altres qüestions més pràctiques com la capitalitat, que l’estableix a Prats de Lluçanès.

ELS POBLES DEL “NO”

L’avantprojecte de llei de creació de la comarca ja no inclou Santa Maria de Merlès, que en el ple extraordinari del passat febrer va expressar la seva voluntat de quedar-se a la comarca del Berguedà.

Previsiblement també en quedarà fora Sant Bartomeu del Grau, després que aquest dimecres el consistori hagi aprovat per ple un text en què rebutja formar part de la mancomunitat i de la futura comarca.

Pel que fa a la resta de pobles on va guanyar el no, tindran de

Merlès enllesteix les obres de la Plaça

Tot i que encara queden alguns petits detalls, com col·locar els bancs o les papereres, les obres de la plaça major de Santa Maria de Merlès ja s’han acabat.

El projecte, que també ha inclòs l’eliminació de les barreres arquitectòniques de l’ajuntament i l’arranjament d’un lavabo, ha tingut un cost de 180 mil euros, el 80% del qual s’ha finançat a través de subvencions de la Generalitat i la Diputació.

Durant les obres també s’ha fet la xarxa de clavegueram i s’ha canviat tot l’enllumenat de la plaça.// Red.

temps fins al 31 de març del 2026 per decidir si volen formar part del Lluçanès o volen continuar adscrits a Osona (és el cas de Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès) o al Bages (Sant Feliu Sasserra). Si fos així, només caldria que la decisió s’aprovés per ple i que es comuniqués a la Generalitat.

Aquest punt no acaba de convèncer alguns pobles, que demanen que l’opció de despenjar-se de la comarca quedi oberta a tots els municipis i no s’assenyali només aquells on el “no” es va imposar en el referèndum del 2015.

Pel què fa a Sant Feliu Sasserra, l’Ajuntament encara no ha pres cap decisió, però l’alcalde, Josep Romero, valora positivament la proposta que ha fet el govern, que els dona marge de temps per poder parlar abans de prendre qualsevol decisió. Pel que fa a Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès, al tancar aquesta edició encara no havien decidit quin serà el paper del seu poble davant aquesta nova proposta.

Malgrat que l’avantprojecte de llei sí que contempla una forma ràpida per no integrar-se a la futura comarca del Lluçanès durant aquest primers anys (fins el març del 2026) no contempla cap mecanisme perquè els pobles que ara en quedin fora puguin entrar-hi durant aquest mateix període de temps.

D’aquesta manera, l’adscripció a la comarca només serà possible seguint els tràmits que estableix l’actual llei de l’organització comarcal de Catalunya.//

La comarca començarà a treballar a través d’una mancomunitat i Merlès i Sant Bartomeu demanen quedar-ne exclosos

Una imatge de la primera reunió entre els alcaldes del Lluçanès i el Govern.// F: CFU

SUCCESSOS

detenen dos homes per robar a

Perafita

Els Mossos d’Esquadra van detenir dos homes, de 32 i 34 anys, per ser els presumptes autors de quatre robatoris, a dos bars i a dos vehicles de Perafita i Orís. Les detencions es van fer el dimarts 21 de febrer, després que els Mossos tinguessin coneixement dels robatoris perpetrats durant la matinada de dilluns.

El primer establiment on van robar va ser un bar de Perafita, on els acusats s’haurien endut diversos productes i també la caixa registradora, que més tard va ser localitzada a Sant Boi de Lluçanès. A dins al bar, els Mossos hi van trobar diversos documents que els lladres haurien agafat d’un cotxe aparcat a prop del bar, d’on també van sostreure una cartera amb diners. Aquella mateixa nit van entrar a dos cotxes aparcats al Passeig de Sant Agustí.

Una estona després d’aquests fets, es va produir un robatori similar a un bar d’Orís. La col·laboració ciutadana va permetre detenir els dos individus, que la investigació dels Mossos va assenyalar més tard com els presumptes autors dels quatre robatoris.

El dijous 23 de febrer, els detinguts van passar a disposició judicial, on es va decretar la seva llibertat amb càrrecs.// Red.

RAMADERIA

Ramaders francesos visiten els escorxadors mòbils de la comarca

El projecte d’escorxadors mòbils impulsat per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) ha despertat la curiositat dels ramaders francesos. A principis del mes de març, una delegació francesa d’una vintena de ramaders de diferents departaments de França, va visitar la Catalunya Central per conèixer de prop aquest projecte.

Els ramaders francesos van visitar dos escorxadors, l’escorxador mòbil que es va posar en funcionament el passat 2022, que estava a Cal Miquel, a Sant Pau de Pinós, i l’escorxador de baixa capacitat del Soler de n’Hug, a Prats de Lluçanès, que està en funcionament des del 2016.

L’interès dels ramaders francesos és per la similitud que hi ha entre la normativa catalana i la francesa, pel que fa al sacrifici d’oví i cabrum. D’altra banda, els ramaders del departament d’Héraut (Montpeller) van explicar el seu projecte de construcció d’un remolc per sacrificar boví, millorant l’apartat del benestar animal, ja que aquest arriba mort a la sala de desfer.

El projecte de l’escorxador mòbil neix a causa dels problemes d’accés dels petits ramaders a un escorxador de proximitat i del tancament de les línies d’oví i cabrum dels grans escorxadors, que es dediquen principalment al porcí o el boví. Aquest equipament disposa de tot allò que és necessari per desenvolupar la matança amb les màximes condicions de benestar animal i disposa d’una càmera de fred per poder guardar l’animal, per si és necessari.

L’escorxador mòbil dona servei als petits ramaders del Lluçanès, Moianès, Osona, Bages i Berguedà.//

Mor l’empresari Josep Puigneró, emblema del tèxtil català de finals del s. XX

SANT

L’empresari de Sant Bartomeu del Grau Josep Puigneró i Sargatal va morir aquest passat diumenge, 5 de març, a l’edat de 92 anys. El funeral va tenir lloc el dilluns i va fer petita l’església de Sant Bartomeu, que es va omplir d’amics i veïns que volien acompanyar la família en aquests moments.

Josep Puigneró i el seu germà, Rossend, van crear el 1956 l’empresa Hilados y Tejidos Puigneró. Els germans venien d’una família humil, en Josep va començar a treballar fent carbonet i sent mossos a diverses cases pairals de la zona. Més grans, els germans van instal·lar dos telers al costat de cas, que amb el pas dels anys esdevindrien l’empresa més gran i important del sector tèxtil cotoner de tot l’Estat Espanyol.

El creixement de l’empresa va ser continuat i, malgrat la crisi del tèxtil dels anys 70, Puigneró obria al 74 una nova planta a Roda de Ter. Malgrat declarar-se en suspensió de pagaments l’any

PREMIS

La millor Mona de Catalunya és de Cal Parra

El forn de Cal Parra d’Olost, amb Romà Alonso al capdavant, ha guanyat el primer premi del Concurs de la millor Mona de Pasqua, en la categoria de Mona tradicional. El jurat ha valorat l’aspecte, la textura, la cocció interior i exterior del brioix, així com el gust i l’aroma.

Alonso es mostra “reconfortat de rebre aquest reconeixament” i content de poder “recuperar la tradició d’aquest producte, que és una meravella.”

El certàmen es va celebrar aquest dilluns 6 de març a Barcelona. Un cop feta la resolució, les mones presentades es van entregar als infants de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Amb aquest reconeixament Alonso suma de nou un premi destacat a la seva pastisseria. Ja va guanyar un premi a la millor Coca de Sant Joan i el millor Llonguet de Catalunya, el 2022, i la millor Coca salada, el 2019.//

83, de la que va sortir-ne un any després, va continuar creixent obrint la planta de Prats de Lluçanès.

Als 90 la crisi del tèxtil a causa de l’entrada d’importacions des d’Àsia, va començar a fer estralls al mercat europeu i a l’empresa. Aquest fet s’hi ha de sumar que l’empresari va ser condemnat a quatre anys de presó per un delicte ecològic (1995) pels abocaments d’aigües residuals a les rieres de la Tuta i el Sorreigs.

A finals dels noranta Pere Puntí assumia la direcció de l’empresa i a principis dels 2000 l’empresa va declarar una suspensió de pagaments temporal.

Poc després tancaven les fàbriques de Roda Ter (2001) i Prats de Lluçanès (2002). La fàbrica de Sant Bartomeu tancava el 2003 després que la Comissió Europea obligués a retornar les ajudes rebudes els anys 90 per part de l’Institut Català de Finances.

Les conseqüències del creixement de la fàbrica de Puigneró a nivell geogràfic i demogràfic són especialment visibles a de Sant Bartomeu del Grau. La petita empresa familiar va créixer fins a esdevenir una edificació de 10

hectàrees al centre del poble. Les successives ampliacions vam fer desaparèixer el que era el punt més elevat de Sant Bartomeu, el serrat de Puiggiró.

A nivell demogràfic, Sant Bartomeu del Grau, que a principis dels 70 tenia poc més de 500 habitants, va començar els 80 passant del miler i a mitjans dels noranta ja sobrepassava els 1.220 habitants. El tancament de la fàbrica, també va tenir un fort impacte en la població que dels 1.141 habitants del 2003, va passar als 888 el 2013.

Més enllà de la seva vessant empresarial, Josep Puigneró va ser, també, alcalde de Sant Bartomeu del Grau durant dos mandats, del 1979 fins al 1983.//

Josep Puigneró a Sant Bartomeu.//

Els mossos

CARTA ARTICLE

Teatre Orient El Lluçanès és comarca, ara ja també administrativa!

Pere Vila i Vilalta Regidor del Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès

Durant aquesta legislatura, i en els plens de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, s’ha parlat fins a sis vegades del teatre Orient. Tot va començar a l’octubre del 2021 que es va presentar el projecte per un total d’1.214.619,99 en tres fases i que de moment només es farien les dues primeres per un import d’1.006.327,03. El gener del 2022 van aprovar l’inici de la contractació i l’aprovació dels plecs de les obres. Al setembre i amb presses abans de començar el ple, se’ns va dir que s’havia de fer un replantejament, ja que el pressupost total havia pujat un 36,50% a causa de l’encariment dels materials i que només es podrien fer les dues primeres fases pel mateix import d’1.006.327,03. El novembre, es van aprovar els plecs d’aquestes dues primeres fases. El gener del 2023 es va declarar desert perquè cap empresa s’havia presentat. En aquest ple, els vam repetir que era aquesta una obra amb consens majoritari, que mai hi havíem votat en contra i que sempre ens havíem abstingut perquè de la manera en què es feia no era el nostre projecte, que nosaltres ho haguéssim plantejat de manera diferent. Com per exemple tenir molt clar quin ús li donàvem i finalment fer un projecte adaptat. I en aquest darrer ple del mes de febrer que han presentat la modificació del crèdit i la licitació i aprovació dels plecs d’aquestes dues primeres fases altre cop.

Els que em coneixen saben com a favor estic amb la rehabilitació del teatre Orient. Per molts motius, alguns sentimentals (va ser el teatre on actuaven els meus pares quan a Prats de Lluçanès n’hi havia dos: l’Orient i el Centre Casal Castells). Que Prats de Lluçanès es mereixia un teatre modern. Que per exemple quan per TV3 emetien la gira del programa el Llop per tot Catalunya, i tants i tants pobles, alguns si més grans, tenien uns teatres magnífics. Perquè Prats de Lluçanès no?

Sempre he defensat que Prats ha de tenir un teatre en condicions. I no tan sols a les reunions amb els companys del grup polític. També al carrer quan alguns amics em deien: Amb això de l’Orient discrepem perquè jo anteposo la part econòmica. Jo els deia: Els diners s’han de buscar. Per exemple mentre estem parlant d’això, surt una subvenció de 857.590,61 € per canviar les lluminàries, el cablejat elèctric i quadres de llum del poble. Molt bé. Està molt bé i també és necessari l’estalvi energètic. Però coi, l’Orient també ho és de necessari. És obligació dels governants buscar tots els recursos perquè Prats de Lluçanès tingui el teatre que es mereix. Amb tot això, hem arribat fins aquí. Després de tot una colla de desgavells, som a menys de tres mesos de les eleccions municipals i el més calent és a l’aigüera. No els veig capaços de portar a terme aquest projecte tan necessari. Per això aquesta vegada els vam demanar que passessin el relleu al proper consistori que segur que ho farà millor.

I per tot això, els vam demanar que retiressin els dos punts de l’ordre del dia, al no fer-ho i molt a contra cor hi vam haver de votar en contra.//

Xavier Rubio Cano

i demògraf. Professionalment ha treballat als Ajuntaments de Sabadell, Manresa i Barcelona, i en aquest n’és el Cap de Departament d’Economia Social i Solidària; així ha coordinat tècnicament, la Presidència barcelonina de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària

El govern ha expressat, mitjançant el secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, la voluntat de “desencallar” la creació de la comarca del Lluçanès perquè sigui realitat abans de les eleccions municipals del 28 de maig. Des del total respecte a les voluntats governamentals i dels ajuntaments dels municipis implicats en el procés de creació de la comarca administrativa, vull expressar la meva opinió favorable per tal que aquest fet administratiu s’esdevingui, i sigui ja definitivament!. Perquè la comarca, geogràfica, natural, viscuda i sentida, és un fet, realment existent, i ara, per fi, ha de ser, també i definitivament, un fet administratiu! I sigui amb la composició que en resulti sense bloqueigs davant els dubtes o els rebuigs de part dels municipis més perifèrics; així aquells que no hi acabin confluint inicialment, molt probablement n’acabaran sol·licitant l’adscripció i serà més d’hora que tard, la nova administració comarcal esvairà dubtes. No faré ara i aquí el «memoràndum» del perquè el Lluçanès és un comarca i de les vicissituds de perquè, fins ara, no ho ha estat administrativament, perquè d’altres persones ho han fet i ho poden fer i molt millor que jo. Però si cal criteri d’autoritat experta (forana al territori lluçanenc) escullo un nom i les seves obres: en Jesús Burgueño, De la vegueria a la província i Història de la divisió comarcal de Catalunya. Però el que sí faré és plantejar la creació de la comarca administrativa en termes de política pública i, realment, és d’allò del que es tracta. I així, més enllà de ser (i considerar-me) geògraf i demògraf, des de 1992 treballo a l’administració local, per tant és la meva professió.

És d’honestedat intel·lectual reconèixer les filiacions i, quan penso i desenvolupo reflexions sobre política pública, sóc de l’escola de Bruno Dente i Joan Subirats i, dels equips i corpus teòrics i pràctics, de l’IGOP de l’UAB i de la seva Escola a Barcelona. Per tant, seguint aquesta filiació i escola, cal preguntar-se: les persones que viuen als municipis que poden formar part del Lluçanès (que són més que les que són considerades ciutadanes) tindran, amb la nova comarca administrativa, una millor atenció per l’administració? És a dir, rebran millor política pública amb la nova comarca? Per cert, però que és la política pública? De fet, la política pública té, el seu origen, en un problema

o una necessitat o bé no resolts o que pot ser millor resolts i/o tenir una millor solució. No seria, també en sí, una millor solució (per donar una resposta a un problema o necessitat no resolta) la creació administrativa de la comarca del Lluçanès?. Torno torno, per si us heu perdut, amb la giragonça! No tindria, major i millor capacitat adequada de detecció de necessitats (i problemàtiques a resoldre) i de solucions per a la millora, una comarca administrativa lluçanenca (que les actuals osonenca, bagenca o berguedana i sense menystenir-les)? Si més no, capacitat d’ajust atès que les polítiques públiques, i per tant la seva capacitat de resposta, depèn de la seva bona formulació, en els seus objectius factibles d’assolir, amb els recursos adequats en el temps i amb les relacions entre actors i les seves «agendes» i «interessos». Doncs per respondre a aquestes preguntes obertes, que es poden plantejar des de la concepció de política pública, ara a febrer de 2023, tenim allò que sempre és difícil d’obtenir quan es vol «avaluar» (abans d’implementar) una decisió de política pública: el cas semblant, perquè exacte no pot ser perquè tot és únic!

Així... L’1 de maig de 2015 es publicà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la creació de la comarca administrativa del Moianès. Així, qualsevol dels dubtes i preguntes que es puguin plantejar, amb relació a la creació de la comarca administrativa del Lluçanès, es poden respondre a partir de l’experiència del Moianès! Lluçanès i Moianès no són pas exactes, però bastant més semblants (entre ambdues) que amb el Pla de l’Estany, l’Alta Ribagorça o el Pla d’Urgell, les altres tres anteriors comarques creades administrativament (al ja llunyà 1987!).

Així, es pot afirmar que les persones dels municipis que formen part del Moianès (i que també són més les que són considerades ciutadanes) tenen una millor atenció per l’administració comarcal, reben una millor política pública, per una major i millor capacitat adequada de detecció de necessitats (i problemàtiques a resoldre) i de solucions per a la millora (sense menystenir les anteriors administracions comarcals bagenca, osonenca i vallesano-oriental); i, si tenien pors, han desaparegut perquè el seu Consell Comarcal col·labora i comparteix el que escaigui amb els anteriors o d’altres. Òbviament que el Consell Comarcal és una eina administrativa, que de per se, no neix amb una bona administració; però el cas del Moianès demostra que aquells territoris que han tingut projecte i voluntat, amb una eina modesta (en termes administratius en compara-

ció amb les Diputacions provincials) com és l’administració comarcal es fa molt més i millor per un territori que ja és una comarca geogràfica, viscuda i sentida. Una darrera qüestió: existeix alguna demanda en dissoldre la comarca del Moianès i/o d’adscripció dels seus actuals municipis a les comarques anteriors? No, per tant, funciona millor la comarca administrativa del Moianès!

Ara és el moment, definitiu, per tal que el Lluçanès també sigui comarca administrativa. L’any 2015 no ho fou, el Moianès sí, i precisament l’experiència del Moianès comarca administrativa avala , de totes totes, que el Lluçanès no només pot ser-ho si no ha de ser-ho perquè el resultat també serà positiu per les persones lluçanenques .

L’any 2000 vaig ser un dels vuit membres de la Comissió d’experts pel procés de revisió de l’organització territorial de Catalunya, creada pel govern a instància del consens de tots els grups del Parlament de Catalunya. Aquella comissió redacta un Informe, batejat pels mitjans com a Informe Roca (pel cognom del President d’aquella comissió, en Miquel Roca i Junyent). Allà, per unanimitat, es proposà la creació del Moianès; però la creació de la comarca del Lluçanès, tot i el suport dels geògrafs, no tingué unanimitat (per motius més politicoinstrumentals que de fons i de realitat territorial) i només es proposà com a sub-comarca. De la mateixa manera que el Moianès hagué de trigar 15 anys pel reconeixement administratiu (essent proposada comarca) ara el Lluçanès ja hauria compensat (amb 8 anys més d’espera) la seva «subcategorització» injusta, i precisament amb l’aval del camí del Moianès comarca administrativa, definitivament també cal que n’esdevinguí a efectes d’administració comarcal. Acabo amb tres promeses personals: primera, jo ateu, prometo que si ara el Lluçanès esdevé comarca administrativa, em postraré, per Sant Pere o tres dies després, davant l’altar de Sant Pere de Perafita (on el rostre pintat de Sant Pere, és el d’un dels avis de ma filla i fill, el que precisament no se’n deia); segona promesa, per Sant Miquel, aniré a aplegar-me a la cruïlla de l’Hostal del Vilar, i si cal transhumant, aniré a cercar a l’Albert Güell de Sobremunt per celebrar-ho dinant o sopant on ell digui! I la tercera, el meu proper estudi demogràfic serà sobre l’evolució de la població del Lluçanès, amb les dades ja comarcals de l’Institut d’Estadística de Catalunya. El Lluçanès ha estat i és comarca, ara ja és l’hora que ho sigui administrativament! Si no és ara, quan? Doncs això, ara mateix!//

Geògraf

No tot és fama, el musical de 4t d’ESO, arriba als escenaris

Ja queda poc per a l’estrena de No tot és fama als escenaris del Lluçanès! Com cada any, la passió d’un grup de docents, alumnes i famílies, fa possible seguir amb la tradició d’adaptar i estrenar un musical amb versions catalanes de les cançons originals.

Aquest cop, et convidem a conèixer la història d’un grup de joves de l’institut d’arts escèniques ÉSART, on es va gravar FAMA, que estudien música, ball i interpretació per a complir el seu somni: treballar en el que estimen. Històries entrelligades d’amor, de superació, de creixement personal, companyonia, rialles i, evidentment, molta música i ball.

El 25 i 26 de març a Prats de Lluçanès i l’1 i 2 d’abril a Sant Feliu Sasserra els alumnes de 4t d’ESO presentarem l’obra musical basada en FAMA. NO TOT ÉS FAMA és el resultat d’un projecte que ens il·lusiona i apassiona, i que durant mesos n’hem prepa-

rat, assajat i planificat l’estrena. Ja fa 23 anys que va començar el projecte de teatre a l’institut Castell del Quer, encapçalat la majoria dels anys per Lluís Forcada, que fins i tot, en l’actualitat, voluntàriament, continua amb la tradició i ens ajuda a presentar la nostra obra.

A part de l’experiència que ens emportem, aquest projecte ens ajuda a adquirir nous coneixements i formar-nos en àmbits molt diversos com en habilitats musicals, en comunicació oral, en

emprenedoria, en expressió artística i, sobretot, ens permet fer cohesió de grup.

Volem agrair al grup de famílies i docents (sobretot la Judit Boix, l’Ariadna Cabiscol, la Marta Vilardell i per descomptat, el Lluís Forcada) que tant s’han implicat en el projecte i que ens han ajudat en tot moment. També cal donar les gràcies als col·laboradors que ens ajuden econòmicament per a la posada en escena. Gràcies a tots vosaltres, No tot és fama és possible.//

El març és un bon mes per a donar visibilitat a tota la feina que fa tants anys que s’està fent des dels moviments feministes. El capitalisme patriarcal, el sistema depredador que ens ha portat a desconnectar-nos de la natura i dels nostres propis cossos, continua sostingut a partir d’explotar la terra i les persones. Un model econòmic, el del creixement infinit, que només és possible si, “en nom del progrés”, seguim espoliant i explotant els recursos naturals, i en el que moltes persones queden excloses: totes aquelles que no poden produir. Un model econòmic que ens ha portat a una extralimitació dels límits físics del planeta i a una profunda crisi ecosocial que va contra la pròpia vida. Els ecofeminismes, perquè hi ha moltes veus dintre del mateix moviment, denuncien el fet que els cicles vitals humans i els límits ecològics queden fora de les preocupacions de l’economia i la política convencional i posen en risc la vida humana i la de totes les espècies; i proposen mirades alternatives de relació que tinguin en compte que les persones som éssers radicalment ecodependents i interdependents. És a dir, que la nostra vida no és possible sense la natura i que tenim cossos vulnerables amb necessitats contínues de cures en totes les etapes de la nostra vida.

L’ecofeminisme suggereix polítiques, economies i cultures centrades en el sosteniment de la vida i no de la supervivència, sinó d’una vida que valgui la pena ser viscuda. La Yayo Herrero, que si no l’heu sentida parlar mai, us la recomano moltíssim, l’altre dia deia a una xerrada que va fer a Vic, que s’havia calculat que només dedicant un 3% del PIB a una estratègia estatal de cures seria possible una transició ecosocial justa. Sabeu quin és el percentatge que s’està dedicant a la indústria militar? Un 7,8%. Clarament, tenim un sistema polític que decideix continuar invertint en la guerra contra la vida.

L’ecofeminisme proposa deixar d’alimentar un sistema que defensa que es pot sacrificar qualsevol cosa per seguir creixent i que ha topat amb els seus propis límits, per passar a potenciar polítiques que es basin a cuidar les vides i en una transició ecosocial justa. Proposa apartar-nos de l’individualisme i la competitivitat per recuperar formes de relacionar-nos comunitàries que tinguin en compte les cures i el bé comú. Des de molts moviments socials amb mirada ecofeminista s’estan recuperant formes de relació i de propietat comunals (de la terra, de les energies, dels recursos que necessitem per viure) i es defensa un decreixement material i energètic que redistribueixi l’accés a recursos i regeneri la biodiversitat.//

Alumnes de 4t d’ESO Institut Castell del Quer

Els alumnes en un dels ultims assajos a la sala polivalent de Prats.//F: INS CASTELL DEL QUER

CURSES

Trailrunning per combinar esport i sostenibilitat

El dissabte 18 de març corredors i corredores del Lluçanès, membres de Set de Córrer, participaran en l’Ultra Clean Marathon (UCM), una cursa solidària i esportiva orientada a la conservació de la natura.

L’UCM és un esdeveniment competitiu de trailrunning, però que -a diferència dels centenars de curses que tenen lloc durant tot l’any- prioritza el vessant ambiental i no només té en compte el cronòmetre a l’hora de decidir els guanyadors. De fet, gairebé és allò que menys importa per optar al podi. Els equips de l’UCM que puntuïn més seran aquells que recolliran més deixalles durant el recorregut de la prova, el que es coneix com a “plogging”, una pràctica cada vegada més habitual. Els organitzadors també tindran en compte el tipus de residu recollit i les fotografies publicades a les xarxes socials.

D’aquesta manera, els primers classificats seran els que sàpiguen combinar millor córrer, el “plogging” i les xarxes socials.

En el cas dels corredors del Lluçanès, un grup de 12 persones faran 60 km de trail running en una ruta circular des de la plana de Vic a les Guilleries. Ho faran com a mínim en parelles i en trams de 10 quilòmetres.

A més, per participar-hi, els equips han de fer una aportació solidària relacionada amb la causa ambiental i sostenible. Set de Córrer ha escollit una entitat que treballa pel benestar de la comarca, i farà la donació a Camadoca Adeffa, una organització del Lluçanès sense ànim de lucre i que vetlla per la defensa i conservació de la fauna i flora autòctona del territori i la preservació del medi ambient.//JBE

El Lluçanès, a punt per acollir La Volta

LLUÇANÈS

Per_ Lluc Corominas Peraire

La 102a edició de la Volta Catalunya, que començarà el pròxim 20 de març i s’allargarà fins al dia 26 del mateix mes, ja està a la cantonada. La prova, que consta dins el calendari de l’UCI (Unió Ciclista Internacional) comptarà amb 25 equips – 18 de World Tour i set de convidats – i transcorrerà dos dies pel Lluçanès, passant pels nuclis d’Olost, Perafita i Oristà.

Amb una edició més passant per la comarca, la prova ciclista més important celebrada a Catalunya, confirma la fidelitat amb el Lluçanès des del 2018, any des del qual en cada edició alguna etapa ha trepitjat terres lluçaneses.

el segon final en alt de la prova a l’estació d’esquí de La Molina, i en la que els corredors també hauran de coronar el Coll de la Creueta, de categoria especial – el primer final en alt és, a la segona etapa, a Vallter.

velocistes combatran per la meta volant. L’etapa seguirà fins a Oristà, direcció Moià pel tram conegut com a Dragon Khan.

Membrado assoleix el seu primer millor temps al Ral·li Saragossa

SORTIDA D’ETAPA A OLOST, META VOLANT A PERAFITA, I LA NOVETAT D’ORISTÀ

El pas pel Lluçanès serà en dues jornades consecutives corresponents a les etapes 3 i 4. L’etapa 3 tindrà l’estrena inèdita d’Olost com a punt de sortida. Una etapa de 181,5 quilòmetres que suposarà

Per la seva banda, l’etapa 4, serà la jornada més llarga d’enguany: 188 quilòmetres, que separaren Llívia i Sabadell. Només començar, els corredors hauran d’enfilar, de nou, el port de La Molina i dirigir-se, també novament, cap al Lluçanès. Hi entraran superant el Collet de Sant Agustí. Tot seguit, al seu pas per Perafita, els més

El Futbol Sala pateix la primera crisi de la temporada

A L’ABRIL TORNA LA REVOLTA Enguany també se celebrarà la 4a edició de la reVolta, l’edició femenina de la Volta, en format d’etapa única. La prova, que tindrà lloc al dissabte 29 d’abril, comptarà amb la participació de 14 equips de talla mundial, entre ells els dos equips catalans: Massi Tactic i Zaaf, a més de la participació de la Selecció Catalana. La prova transcorrerà pel Vallès, tenint com a centre neuràlgic Sant Cugat.// MOTOR

Els blaugranes encadenen tres derrotes consecutives i perden la imbatibilitat com a locals en la visita de l’Escola Pia Sabadell ‘B’ (3-6)

PRATS DE LLUÇANÈS

El pilot d’Olost va aconseguir el seu primer Scratch (millor temps absolut) en el darrer tram del ral·li de Saragossa. Aquest li va valdre la segona posició de la general, darrere del pilot català, Sergi Pérez. Però per davant de pilots tan experimentats com Cristian García, campió d’Espanya de ral·lis el 2016. Membrado va formar equip per primer com amb Manel Muñoz, experimentat copilot català, i va superar totes les expectatives en el seu debut en aquesta prova disputada íntegrament sobre asfalt sec.El jove olostenc ja es prepara per al nova etapa com a pilot del SCER, el Supercampionat d’Espanya de Ral·lis.// Red.

El Club Futbol Sala Prats travessa el seu primer sotrac del curs. Els jugadors de Sanjuan i Basagaña han encaixat 18 gols en els últims tres partits i veuen com es trenca el ple de victòries davant l’afició pradenca. L’equip de Prats va començar la segona volta amb una desfeta sense pal·liatius a la pista del CFS Vall de Tenes. Els de Lliçà d’Amunt es van imposar en totes les facetes del joc, collocant-se amb un marcador de 6 a 0 quan encara faltaven deu minuts pel final. Tot i els gols de Guille Borralleras i Albert Ferrer a les acaballes, els visitants no van tenir cap opció de puntuar. Després de les dues derrotes seguides, coincidint amb el final de la primera volta i l’inici de la segona, els pradencs s’aferraven al factor casa per redreçar el rumb. El Pavelló Municipal presentava

un ambient de gala per rebre un rival directe a la part alta, l’Escola Pia Sabadell ‘B’. El partit no va començar bé pels interessos locals, ja que els sabadellencs es van avançar als 7 minuts de joc. No obstant, la reacció dels blaugranes va ser immediata a través d’una diana d’Isaac Basagaña. Tot i empatar, el domini era vallesà i abans del descans caurien dos gols més de la banda de l’equip visitant. L’1 a 3 al descans feia presagiar un escenari complicat, però a la represa la dinàmica del matx va canviar. El domini dels visitants no era el de la primera part, i el Futsal Prats començava a creure en la remuntada quan a falta de 12 minuts Jordi Torres retallava diferències. La grada va entrar al partit, més encara quan un autogol de l’Escola Pia posava el 3 a 3 a l’electrònic. Restaven deu minuts i el duel entrava en la seva fase més decisiva, tot i que amb els locals carregats amb cinc faltes. A pocs minuts de la fi, un doble penal transformat pels visitants va encendre l’ambi-

ent quan, en la celebració, l’autor del gol va fer callar el públic pradenc. El jugador, tot i ser expulsat, va seguir provocant de forma impròpia la graderia local, que veia com el seu equip tenia l’oportunitat d’empatar jugant amb superioritat durant dos minuts. Malgrat els intents, el Futsal Prats no va trobar la fórmula per superar el porter sabadellenc, i quan menys ho mereixia l’equip local va arribar la sentència, ja amb inferioritat per l’expulsió d’Aleix Muntadas. El global (3-6) no va reflectir la igualtat entre els dos conjunts, especialment a la segona part. La crisi de resultats ha fet caure el CFS Prats fins la quart lloc, tot i que encara a poca distància de les posicions capdavanteres. Els blaugranes miraran de reconduir la situació el proper diumenge 12, dia en el qual visitaran el Pavelló Municipal Joan Creus de Ripollet a les 4 de la tarda. El pròxim partit a casa serà el dissabte dia 18 amb la visita del CFS Barri Can Calet a les 19:00h.//

Membrado al Ral·li Saragossa.//F: GM

La Volta arribant a Perafita l’any 2019.//F: @VOLTACATALUNYA

FUTBOL SALA

Per_ Xavier Vilella Antonell

El St Feliu guanya el derbi amb l’Avinyó

SANT FELIU SASSERRA

Per_ Redacció

El Sant Feliu Sasserra va guanyar el derbi contra l’Avinyó, que a més de ser un rival veí, és l’equip que lidera la classificació de la lliga. En el partit d’anada, el resultat va ser d’1 a 3 a favor dels d’Avinyó. Aquest passat dissabte 25 de febrer, el partit és va jugar al camp de l’Avinyó.

Només començar el partit , els de l’Avinyó van cometre una falta dins l’àrea, malgrat que l’àrbitre no el va assenyalar el penal. Els líders dominaven el partit, però el Sant Feliu no deixava d’insistir i aconseguia ocasions de gol, sortint al contraactac i recuperant pilotes. La primera part va acabar sense gols.

A la segona part, l’Avinyó va començar a perdre el domini i el Sant Feliu va aprofitar per construir jugades més llargues. Al minut 70, una bona combinació de joc entre Ruben Besoy, Bernat Gil i Marc Casellas va acabar amb un gol de Marc Pujol que va posar el Sant Feliu per davant del marcador. A partir d’aquí, l’Avinyó va haver de moure fitxa i va fer alguns canvis per ser més ofensius, però el Sant Feliu va

saber defensar-se i va mantenir el seu avantatge. Al minut 77, el jugador del Sant Feliu, Soldevila, va rebre la segona groga i va ser expulsat del partit. El Sant Feliu es va haver de tancar a la defensa i l’Avinyó va intentar capgirar el marcador, però el Sant Feliu va saber defensar-se bé i no va permetre cap gol, guanyant així el partit (0-1)

Malgrat l’exitosa victòria del derbi, el passat cap de setmana, el Sant Feliu no va poder repetir triomf. Jugant contra el Callús, a Sant Feliu, rival directe de la classificació, l’equip visitant ja va encaixar un gol per l’esquadra el

Mesos de curses de muntanya al Lluçanès

La Pujada de Sant Isidret serà la primera de les tres curses de muntanya que se celebraran els mesos vinents al Lluçanès, juntament amb la Via Castrum i la Trail 3 Comarques d’Alpens. La prova, que se celebrarà a Olost el pròxim 12 de març, comptarà amb dos recorreguts: el curt de 13 quilòmetres i el llarg de 22 – ambdós diferents dels proposats l’any passat, en què el curt eren uns 10 quilòmetres, i el llarg 15. A banda de les curses, també hi ha la possibilitat de fer la caminada del recorregut curt. Les proves començaran a dos quarts de 9 del matí, i hi haurà sortejos i obsequis per a tots els participants així com avituallament i refrigeri.

minut 5. A la meitat de la primera part, el Callús va aconseguir el segon gol, fet de penal. El Callús va ser superior durant el partit i lluint una bona defensa. El Sant Feliu va tenir moltes dificultats per crear ocasions de perill, i la segona part, més igualada, no va servir per capgirar el resultat. Només al minut 88, el Sant Feliu va marcar un gol de penal, obra de Damià Riba. El partit va finalitzar amb l’1 a 2. Amb aquests resultats, el Sant Feliu es manté en la setena posició de la classificació i continua oferint grans espectacles de futbol al municipal.//

El Pradenc deixa escapar la cinquena victòria consecutiva

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Xavier Vilella Antonell

El sènior masculí del FC Pradenc rebia el passat diumenge la visita del penúltim classificat amb l’objectiu d’assolir els 15 punts de 15 possibles i, al mateix temps, retallar distància respecte els tres equips capdavanters. Després d’encadenar quatre victòries seguides per primer cop aquesta temporada, els jugadors dirigits per Jordi Pont van sortir a buscar els tres punts. De fet, sense haver transcorregut pràcticament ni un minut de partit, Pep Martin inaugurava el marcador amb un golàs. Es presentava una bona oportunitat per donar un cop d’efecte i sentenciar el matx, però va passar tot el contrari. Només començar el segon temps, els

rodencs van trobar l’empat aprofitant un error en defensa dels pradencs i definint amb una vaselina per superar Josep Cañero. La diana del conjunt visitant va encendre les alarmes al Pradenc, que va posar una marxa més per mirar de tornar-se a avançar. Tot i disposar d’aproximacions perilloses, incloent una rematada al pal de Jordi Vila, el marcador no es va moure i els blaugranes es

van haver de conformar amb un punt que, això sí, manté l’equip a la quarta posició de la taula, ara a 4 punts del segon i a 9 del líder. Aquest dissabte, el FC Pradenc visitarà l’Aiguafreda a dos quarts de 5 de la tarda en el cinquè partit de la segona volta. L’equip blaugrana tornarà al Municipal de Prats el diumenge 19, en un partit que enfrontarà els de Prats amb la UE Centelles.//

Enguany, la cursa, que celebrarà la setena edició, també formarà part del circuit de curses de muntanya Osoning Trail Cup, en què hi ha diferents competicions de trail celebrades a la comarca d’Osona, entre elles, també, la cursa de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, Via Castrum.

PRIMAVERA D’ALPENS I VIA CASTRUM

Les dues altres curses del calendari lluçanenc, la Trail 3 Comarques a Alpens i la Via Castrum a Santa Eulàlia de Puig-Oriol, se celebraran a l’abril i al maig respectivament. La 3 Comarques, que té l’honor de ser una de les primeres curses de muntanya de Catalunya, es correrà al diumenge 30 d’abril. En l’edició d’enguany, la 34a, l’organització proposa tres nous recorreguts amb noms ben originals: la 3C Somaia, de 6 quilòmetres; la 3C Fuet, de 12, i la 3C Llonganissa de 30. La cursa ja té les inscripcions obertes.

Per la seva banda, la cursa del Castell de Lluçà, la Via Castrum, es disputarà el 7 de maig. La prova obrirà inscripcions al 14 de març i es podrà escollir entre tres modalitats: la cursa curta de 12 quilòmetres, la llarga de 23, o la caminada del recorregut curt. A més, com ja és habitual, la cursa permet fer un donatiu a la Fundació Catalana de l’ELA Miquel Valls, al moment de la inscripció.// LCP

El sènior femení empata a l’últim sospir contra el Sant Quirze

El passat dissabte dia 4 el Futbol Club Pradenc va abaixar el teló de la primera fase de la lliga Femení F7 Amateur, i ho va fer amb la visita del Sant Quirze al Municipal de Prats. Les blaugranes, que venien de perdre al camp del Llavaneres (5-2), van tenir forces dificultats per encadenar jugades de perill. En el primer temps, les visitants van obrir el marcador als 18 minuts de joc, un marcador que es mantindria fins entrada la segona meitat, quan les santquirzenques van augmentar la renda amb la segona diana. El partit semblava sentenciat, però les locals van treure l’orgull i a través de Natàlia Sanjuan van retallar distàncies a deu minuts del final. Quan ja es donava per feta la derrota, Judit Fumanya es va treure de la màniga un golàs de falta just abans que l’àrbitre assenyalés camí de vestidors. L’alegria de les blaugranes estava més que justificada, i amb aquest esperit miraran d’afrontar la segona fase de la lliga, que començarà a partir del cap de setmana del 18 i 19 de març.//

A més de ser el derbi veïnal, l’Avinyó és el primer classificat de la lliga

L’equip blaugrana només va poder treure un punt (1-1) en la visita del Roda de Ter al Municipal de Prats de Lluçanès

Els jugadors del Sant Feliu celebrant la victòria a Avinyó.//F: @CESANTFELIUSASSERRA

Jugadors del FC Pradenc, en un partit de lliga.//F: XVILELLA

AGENDA

MARÇ

LLUÇANÈS_ RECAPTE EXTRAORDINARI DE LLET pel Rebost del Lluçanès. A diferents establiments de la comarca. De l’11 al 26 de febrer.

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “DESENTERRANT LA MEMÒRIA”. Del 13 de febrer al 17 de març al hall de la biblioteca Sant Pere Almató. EXPOSICIÓ “POESIA BESTIAL”, durant el mes de març a la biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ ESPAI GUAITA! Collage sobre el 8M, cada dia entre setmana, de 4 a 8 de la tarda al Centre Cívic. IV TORNEIG DE PÀDEL de la Dona, del 6 a l’11 de març.

DIVENDRES 10 DE MARÇ

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DEL POEMARI “Rara i normal”, de Geni de Vilar, a 2/4 de 7 de la tarda al Centre.

SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA SOBRE LA NUTRICIÓ “Mites”, a càrrec de Glòria Conangla, a les 7 de la tarda a la Biblioteca

OLOST_ VISITA GUIADA a l’exposició de Montse Cardona “Arts&Monts”, a les 6 de la tarda al Centre Cívic.

PERAFITA_ CLUB DE LECTURA amb “Caminar”, de Henry David Thoreau, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TALLER DE CUINA fresca, senzilla i saludable, a càrrec de Mirentxu Riubrogent, a les 10 del matí al Casal d’Avis.

DISSABTE 11 DE MARÇ

ALPENS_ TALLER “Em cuido, em prioritzo”, a les 11 del matí a la Fàbrica Vella. EXPOSICIÓ COL·LECTIVA FÈMINART i mercat d’art, de 12 a 2 del migdia i de 4 a 6 de la tarda a la Fàbrica Vella. “LA MEMÒRIA NO ÉS DE PEDRA”, HOMENATGE a Montserrat Llorens, poeta, a càrrec de les Dones que cremen romaní, a les 6 de la tarda a la Fàbrica Vella. SOPAR DE DONES, a les 8 del vespre.

SOBREMUNT_ EXPOSICIÓ “SOBREMUNT, TALENT FEMENÍ” acompanyada d’un vermut musical a càrrec de Miona i Helena Vilar, a les 12 del migdia al Molí.

OLOST_ CICLO INDOOR SOLIDARI amb Osona Contra el càncer, a les 4 de la tarda a la plaça Major.

PRATS DE LLUÇANÈS_ DONES X DONES, tallers oberts i gratuïts per cuidar-nos i que ens cuidin. Hatha Ioga i dansa de l’infinit, a les 10 del matí; taller de reflexoteràpia, a les 11 del matí; salut buco-dental, a les 12 del migdia; trucs per la cura de la pell, a 2/4 d’1 del migdia; mites de l’alimentació, a la 1 del migdia, art-teràpia a 2/4 de 5 de la tarda; comunicació respectuosa, a les 5 de la tarda; empoderament femení, a les 6 de la tarda; la cultura ens cura, a les 7 de la tarda; mirem el cel, a les 8 del vespre, a l’Espai.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SORTIDA DE RECONEIXEMENT DE RASTRES de mamífers, dins les activitats del calendari de la Biodiversitat al Lluçanès, a les 10 del matí.

LA VINYETA, per Gemma Gallorte

DIUMENGE 12 DE MARÇ

OLOST_ VII SANT ISIDRET. Sortida de les curses a partir de 2/4 de 9 del matí i de la caminada a les 9 del matí a la plaça Major.

ALPENS_ EXPOSICIÓ COL·LECTIVA FÈMINART I MERCAT D’ART, d’11 del matí a 2/4 de 5 de la tarda a la Fàbrica Vella. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Només si no miro volen ocells” de Roser Iborra, a les 5 de la tarda a la Fàbrica Vella.

DILLUNS 13 DE MARÇ

PRATS DE LLUÇANÈS_ SESSIÓ INFORMATIVA del projecte de l’hort comunitari. A les 4 de la tarda a l’Espai.

LLUÇÀ_ TALLER EMOCIONAL de la dona, a les 5 de la tarda.

DIMARTS 14 DE MARÇ

OLOST_ GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN, tertúlia sobre la til·la, a les 6 de la tarda a la Bibloteca.

DIVENDRES 17 DE MARÇ

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL DE LATENEUA, a ¾ de 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ XERRADA “Com parlar als infants i adolescents perquè t’escoltin”, a càrrec d’Irene Plancheria, a 2/4 de 7 de la tarda al Centre Cívic.

DISSABTE 18 DE MARÇ

SANT FELIU SASSERRA_ RAID HÍPIC, a l’avinguda dels Països Catalans.

SOBREMUNT_ ACTIVITAT PER CONÈIXER LA FAUNA I LA FLORA del Sorreigs, dins les activitats del calendari de la Biodiversitat, a les 10 del matí.

DIUMENGE 19 DE MARÇ

SANT FELIU SASSERRA_ CICLE DE CINEMA INFANTIL LATENEUA, amb la pellícula “El Cargol i la Balena” a 2/4 de 6 de la tarda a l’Ateneu.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SORTIDA A CAMINAR a Sant Llorenç del Munt.

DIMARTS 21 DE MARÇ

SANT FELIU SASSERRA_ DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA, a les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DIMECRES 22 DE MARÇ

OLOST_ SORTIDA DE DE “LA VOLTA CATALUNYA”, a partir de les 8 del matí.

ALPENS_ TALLER “COMUNICACIÓ a través del tacte i el contacte (4-6 anys)”, a 2/4 de 6 a l’escola La Forja.

REDACCIÓ_

Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Roger Torrents Boy, Natàlia Avellan Puig i Xavier Vilella Antonell.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila, Ariadna Tremoleda i Gemma Gallorte.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigasedicionslarella@gmail.com

PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com

EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà), Marga Campos Masip (Sobremunt) i www.meteosona.com

EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb la col·laboració de:

1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies.

3_INFORMÀTICA

4_MECÀNICS

1_ASSESSORAMENT

GESTORIA

· ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves.

6_INSTAL·LACIONS

7_ESCURA·XEMENEIES

8_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

9_RESTAURANTS · HOSTALS

LLUÇANÈS

10_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

11_BELLESA: estètica, perruqueria.

12_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA

3_INFORMÀTICA

CONSTRUCTORS I PINTORS

3_OBRES

FUSTES · MOBLES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

4_MECÀNICS

5_ESCURA-XEMENEIES

6_SALUT

DENTISTES TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIA ÒPTICA

ALPENS LA TORRE LLUÇÀ

OLOST LA QUAR

SANTA CREU STA EULÀLIA CELEBRACIONS

SANT BOI

SANT BARTOMEU

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

10 dv PRATS YLLA - CATALÀ

11 ds F. TANYÀ - VIC TANYÀ

12 dg F. VILAPLANA - VIC VILAPLANA

NOU AL DIRECTORI!

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

13 dl ST. BARTOMEU ALIBERCH

14 dt OLOST BARNOLAS

15 dc PRATS TERRICABRAS

16 dj ST. BARTOMEU FARGAS

17 dv PRATS ARUMÍ

18 ds F. URGELL - VIC URGELL

19 dg F. EURAS - VIC EURAS

20 dl ST. BARTOMEU VILAPLANA

21 dt OLOST ATLÀNTIDA

22 dc PRATS AUSA

23 dj ST. BARTOMEU POU

EL TROBARÀS A LA SECCIÓ 3, amb els Constructors, Arquitectes, Fusters...

ES VEN

» SOFÀ de 3 places i dues butaques a conjunt. T.: 608 93 85 07 / 93 856 03 18 (R541/02)

» MOSQUITERES GRAN I PETITES, per finestres i portes. Preu a convenir. T.: 647 56 51 18 (R543/03)

» KIA FRONTIER K2500. 166.200 km. Ideal per Jardiner/ Venda de llenya/constructor. Cabina 3 places i caixa basculant hidràulica. ITV i revisions al dia. 6.500€. Manel. T.: 626 45 03 34 (R543/04)

ENCANTS

» CADIRA GIRATÒRIA per banyera quasi nova. Molt bé de preu. T.: 610 69 14 37 (R543/09)

» CALEFACCIÓ de llenya i carbó per un habitatge de 100 mts. T.: 662 51 90 73 (R544/05)

» PAVOS REALS, dues parelles i dos de sols. T.: 609 81 20 22 (R544/06)

» ESTOIG de pintura acrílica per pintar quadres, per 30 euros T.: 662 003 299 (R544/07)

» BALES DE BLAT rodones. T:.636 33 36 30 (R543/05)

» EMBALADORA John Deere 550. T.: 636 33 36 30 (R543/06)

» PAVOS REALS. T.: 93 853 00 14 (R543/07)

» 4 SITGES DE PINSO de fibra. Gàbies de conills de difents tipus, seminoves. Embaladora de bales petites amb filferro, John Deere. Un estallador de llenya pel tractor, nou. I un remolc amb bolquet de 4000 kg, amb papers. T.: 686 46 22 02 (R543/08)

» PIS A VIC, zona tranquil·la, de 80m2 i plaça de pàrquing. Dues habitacions. T.: 626 49 17 54 (R543/10)

ES LLOGA ES BUSCA

» NOI de Sant Cugat del Vallès amb una oferta de feina indefinida al Lluçanès busca habitació. Puc pagar avançaments i fiança. Diego. T.: 600 85 50 45 (R543/11)

» Classes personalitzades de piano, cant i bateria, Professores amb molta experiència. T: 699 97 24 15 (Vanessa y Kevin Soto) (R541/04)

» Dona busca feina de neteja de cases, pisos i tot tipus de neteja. Disponiblitat de dilluns a divendres a Prats de Lluçanès. T.: 644 12 51 93 (R540/09)

» Noia busca feina per netejar cases, pisos, locals, oficines. També per cuidar persones grans o nens. Disponibilitat immediata. T.: 602 53 11 36

FET_ Del 22 de febrer al 7 de març

EL RACÓ DE LA FEINA

BUSCO FEINA OFEREIXO FEINA

(R544/01)

» Noia nativa d’anglès s’ofereix per servei de canguratge (en anglès o no) pel Lluçanès. També m’ofereixo a fer classes de repàs a primària o primers cursos d’ESO. Tinc flexibilitat horària i molta experiència treballant amb infants. T.: 722 26 03 84 (R542/02)

» Noia busca feina per netejar cases, pisos o cuidar persones grans i nens. Disponibilitat immediata. T.: 602 53 11 36 (R543/01)

» Noia de 40 anys s’ofereix per acompanyament, passeig extern i suport en les activitats de la vida diària en persones depenents. T.: 619 11 01 39 (R543/02)

» Noia s’ofereix per cuidar gent gran o nens. Amb experiència en els dos sectors. T.: 608 48 84 54 (R544/02)

» Noi jove busca feina a granja del que sigui. Disposo d’habitatge per la zona i vehicle propi. T.: 600 85 50 45 (R544/03)

» CUIDANT DE GRANGES de truges a Olost. Enviar curriculum a mpuigsl@mpuigsl. com. T.: 608 13 03 22 (R542/01)

» PLAÇA TREBALLADOR FAMILIAR (SAIAR) convocatòria de la borsa. Ajuntament Prats de Lluçanès. (CIDO R544/04)

Les cigonyes al campanar de Sant Bartomeu amb el Puigmal nevat de fons, el 25 de febrer.// F: EMILI VILAMALA Boira gebradora a Perafita, aquest dimarts 7 de març a l’albada.// F: EMILI VILAMALA