382-mes de noviembre de 2022

Page 1

Depòsit Legal V-2914-2001 Any XXI · Novembre de 2022 · Número 382 ENTREVISTA _“Estem fent un bon treball, som una aposta segura” www.laopiniondetorrent.es · periodico@laopiniondetorrent.es · 627 604 169 · Avd Al Vedat 25-3ºA · 7.025 ejemplars gratuïts Directora: Mamen Casabán Torrent demana la declaració de zona catastròfica per inundacions El terme municipal va patir fortes pluges als mateixos barris de la ciutat fa dos anys El canvi climàtic ha retardat l’arribada de la tardor provocant gota freda a novembre RAÚL CLARAMONTE (C’S)
150 l/m2 van caure
poc
dos
El temporal i precipitacions caigudes a la Comunitat Valenciana ha impactat directament sobre Torrent i localitats pròximes, inundant els aparcaments subterranis, baixos o terrasses de molts barris
en
més
hores

OPINIÓ

i participació

Els torrentins hem tornat a patir tan sols dos anys després noves inundacions en moltes dels nos tres carrers, muchso dels nostres nego cis, en aparcaments i alguns fins i tot en terrasses. En dos dels cinc observatoris del terme municipal es van arribar a re gistrar pluges que tornen a ser novament històriques. El canvi climàtic ha fet que els deu últims rècords de pluges torrencials s’hagen produït en el que portem de segle, un missatge clar que això anirà a pitjor, i que hem de preparar-nos per al pitjor.

Malgrat que el clavegueream de la ciutat s’ha anat renovant per a aguantar majors quantitats, el canvi climàtic ens avisa que no serà suficient per a evitar desastres com l’ocorregut este mes i abans en 2020 i anys anteriors. El canvi climàtic ens obliga a fer un canvi. Hem de millorar la nostra capacitat de resposta, no sols en la neteja prèvia, o millora de canalitza cions, sinó també a l’hora d’estar previn guts, i fins i tot de comunicar. No és de rebut que un Ajuntament no avise també als mitjans de comunicació per a alertar a la població, no és de rebut que després de diverses inundacions no s’haja donat solució a la mala execució a la urbanit zació de Parc Central, que no s’accelere al màxim la urbanització de la zona i es projecte ja un tanc d’aigua que evite inun

Canvi climàtic, Torrent Històrica, i Padel per a tots

EDITORIAL

dacions similar al que hi ha a València i al tres poblacions. No és de rebut que vist el vist es continuen executant voreres sense elevació en el centre històric, que es conti nue inundant El carrer del Pi, La Avingu da, Germanies, Gómez Ferrer, Auditori...

S’acaba de sol·licitar la zona catastròfi ca per a la ciutat, perquè molts puguen afrontar coses que ja no els cobreixen les assegurances, de fet hi ha veïns en Parc Central que temen no poder renovar-los per les contínues inundacions. Este és un problema a resoldre, no sols des de l’equip de govern, sinó també des de tots els grups, donant suport a inversions decidi des per a evitar que dins dos anys o potser menys temps ens trobem en el dia de la marmota, governe qui governe, i caiga l’aigua que caiga. El canvi climàtic ha arri bat i cal enfrontar-se a ell anticipant-se, sent molt més previnguts i menys confiats que mai, perque si no canviem, ell ens canviarà.

Torrent Històrica ha tornat a col·locar a Torrent en el centre geo gràfic nacional, i aquesta vegada no per un succés, sinó per la Cultura. Un any més, l’Ajuntament de Torrent presenta el festival Torrent Històrica, que en aquesta quarta edició comptà amb la participació de personalitats com la prestigiosa escrip tora Carmen Posadas, el director Agustín Díaz-Yanes o els supervendes internacio nal Andrea Frediani i Oliver Pötszch, en tre altres. Així, del 17 al 20 de novembre, el festival brindà al públic una completa i variada programació, que va incloure trobades amb autors, clubs de lectura, activitats en instituts, personatges fora de les pàgines, batalla d’escriptors i molt més. Amb aquesta quarta edició conso lidem l’èxit de Torrent Històrica, que ja és un dels festivals culturals de referèn cia al país, i posem de manifest el nostre compromís amb la cultura, atraient grans figures de la creació literària en l’àmbit

LA FRASE

local, nacional i internacional. Ara només falta que poc a poc Torrent Històrica es plene de gent de fora i de Torrent per a gaudir d’un espectacle com es la lectu ra, i al mateix temps de les recreacions i tertules que s’ha preparat. La promoció de l’event ara es necessària tant fora com dins de la ciutat, perque de poc val tindre un gran event si després els torrentins no s’enteren i no ho disfruten.

Per als amants de l’esport, i més con cretament del Pàdel, l’arribada del World Padel Tour ha sigut l’ocasió de vore als millors d’aquest esport. De nou, un event nacional que aterra a To rrent, i que va deixar un bon gust de boca, encara que el públic torrentí no es va ado nar. La presència de grades mig buides al final pot siga el pitjor d’un event tan gran, que fa que pensar, i pensar si no valdria la pena que les entredes foren gratuïtes per a torrentins, o potser siga necessari més publicitat a l’event i que alguna cosa de l’event també quedara a Torrent. El que sí que pareix, es que el pavelló El Vedat és un bon lloc on celebrar events, però és veritat que després de 30 anys necessita actualitzar les seues prestacions, especial ment l’aparcament, que a dia de hui és el que més li falta a aquest centre esportiu per a ser Top.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
2
“La democràcia mor en la foscor” The Washington Post

EMPRESA EDITORA: TORRENT MEDIA S.L · DIRECTORA: Mamen Casabán· REDACCIÓ: Aitor Sánchez, Arantxa Carceller, Joan Carles Pastor, Eva Muñoz, VIDEO_Jaime Perlado TELÈFONS: 96 105 57 76 - Móbil: 627 604 169 · E-MAIL: periodico@ laopiniondetorrent.es · Direcció: Avd Al Vedat 25-3A · COLABORADORS: Ezequiel Castellano, Miguel Ángel Gascón, Carles Puig, · PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ: Telèfons: 627 604 169 - Móvil: 627 604 169 · 687 284 697: E-Mail: periodico@laopiniondetorrent.esIMPRENTA: Impresa Norte - Amb col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports. Generalitat Valenciana.

“Sanitat per barris”

Com qualsevol cosa que passa en la capital del regne, se fan resò inclús les granotes de la font de l’Avinguda. A dia de hui tots sabem que la sanitat en Madrit passa per pro blemes. No sabem exactament quins en són, perqué no som usuaris d’eixe servici públic. Sempre m’ha resultat punyent esta capacitat per fer qüestió nacional i personal, d’allò que passa en Madrit i no centrar-se més que les qüestions pròximes i quotidianes.

I m’ha resultat punyent sempre, perque moltes ve gades, allò que passa en Madrit és menys greu que lo que passa ací. Els contaré una historia. No sé si sabran vostés, que quan els meus fills eren menuts, replegàrem firmes per a que el centre de salut de Pintor Ribera contara en un pediatra d’urgència. Les firmes se quedaren en un ca laix. Passat el temps presentaren el pediatra d’urgència, com una proposta dels que manaven. És pràctica ha bitual dels nostres polítics, apropiar-se de les idees dels ciutadans, la creavitat no és el seu fort.

Però, eixe no és el problema si se conseguix un be comú; l’inconvenient és que, al poc de temps les urgèn cies del centre de salut deixaren de contar en pediatra, i així es troben fins al dia de hui. I mira que són anys, que el meu fill menut en té 19 anys acabats de complir. La qüestió és que les urgències del centre de salut de Pintor Ribera atenen a una població en potència, major que la de molts hospitals de capital de província de Castella, per eixemple. De manera que els pares que en són cons cients i es preocupen per la salut dels seus fills, encara que siga per a rebre dòsis de medicació, s’estimen més anar a l’hospital o al metge privat.

Les deficiències sanitàries de Madrit són importants per als madrilenys i, especialment, per al repartiment del poder, la máxima precoupació dels polítics, encara que moltes d’eixes deficiències s’escampen per tot l’estat. A la comentada, s’afegix el problema generalisat de les llistes d’espera, les consultes saturades o les cites ajornades per mesos. I si és un problema generalisat ¿Per qué és més preocupant en uns territoris que atres? La resposta es queda en el llindar de les portes de les sèus sindicals i dels partits.

La sanitat, com l’educació o les pensions, han segut pilars del benestar de les societats occidentals. . Analisarho nos duria fulles i temps pero sí m’agradaria deixar caure una reflexió. La resposta ràpida, especialment, dels afectats de cada sector és que se necessita més inversió. La qüestió és, més inversió en sanitat o educació, així com no perdre capacitat adquisitiva en les pensions, només es pot conseguir de dos maneres fonamentals, o paguem més imposts o retallem d’atres partides pressu postàries. Encara que també hi ha atres eixides que els polítics ni es plantegen per no perdre poder, racionalisar el sector públic. Eficiència, eficàcia i evaluació. Sí, una utopia pero sinó ¿Qué fem? @magascon

No hi ha cap mena de dubte que el nostre poble, és una ciutat gran i acollidora. Una ciutat que –qualificada com a capital per les seues dimensions—encara mostra ac tituds, formes i maneres de poble rural i amable, cosa per la qual debem agrair aquesta actitud en aquestos temps con vulsos en què s’ha perdut la personali tat i ens tenen qualificats com a “poble dormitori”.

Vinc a dir açò, perquè lluny de complir aquella dita de “To rrent bon poble i....... gent” el seu món associatiu fa tots els possibles per dotar la ciutadania torrentina, d’un caràcter participatiu sobredimensio nat, hagut compte de la gran quantitat d’associacions, grups i entitats de tota mena que nodreixen el seu teixit.

De fet, recentment, la Fundació Horta Sud (hereva de l’Institut Pro-Desenvolupament de Caixa Torrent) ha substanciat els 50 anys d’existència d’una manera ma gistral i trencant qualsevol protocol folklòric al que tant estem acostumats torrentines i torrentins, a base de pre sentacions, exaltacions, commemora cions i celebracions de “capa curta”.

Durant el més d’octubre, si més no, l’Ajuntament de la vila, ha sabut fer realitat aquella cone guda obra de missericòrdia que acon sella “donar de menjar al famolenc i de beure al qui té sed” durant els actes so

cials que han tingut lloc durant aquest període de 30 dies del mes que fa 10 dins del calendari imposat pel papa Gregori XIII durant el segle XVI, sota l’advertiment de “Inter Gravissimas”.

Doncs bé, com diguem, el nostre regidor en cap, ha estat d’acord en repartir (entre unes coses i altres) dos milers d’entrepans d’embotit a les persones assistents a les activitats programades durant aquest perío de: trobada de bandes juvenils, aplec

AUDITAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ: 7.025 EXEMPLARS DISTRIBUITS

afegit, contravenint l’acord municipal de prescindir de begudes alcohòliques a les cerimonies, recepcions i activitats municipals.

Dos-mil entrepans en són una bona quantitat, si es té en compte que fa anys que ja hem passat els lustres de la fam i que, la nostra societat, no hauria de precissar d’aquest bescanvi alimentari, per acu dir als actes culturals o socials que s’hi programen i, en tot cas, cada assistent, hauria de cò

poble de dos-mil entrepans”

Castellano

d’associacions ciutadanes i colònies de la República al Mas del Jutge. Sí, sí, 2.000 entrepans d’embotit.

Clar, açò no és gens menys repro bable, si no fos perequè no es tracta d’un gest aïllat, ja que a la suma d’aquestos entrepans, cal afegir alguna que altra recepció, presenta ció o exaltació, sense comptar que els 2.000 entrepans també porten afegit la consegüent consumició de beguda i, en massa casos, aquesta portava alcohool

rrer amb part del sufragi de l’àpat. Els pressupostos no haurien de disposar de cap partida adreçada a alimentació.

Clar, però tampoc no deurien atendre’s despeses supèrflues, i trobem unes quantes d’elles al Pla Ficus, fet públic recentment per la Casa Gran per a honor i glòria de la coalició social-conservadora que la gestiona. Però això són figues d’una altra panera i en parlarem en una altra ocasió.

Carles Puig Periodista

EL XOCOLATER

No passa molt. Desafortunadament. No és freqüent. Però, en ocasions, et trobes davant de persones intel·ligents, prepa rades, amb experiència i, especialment, amb visió. Un luxe. Quan es viu eixe privilegi un només pot que seure’s i escoltar. I aprendre. Fa un parell de setmanes, l’Auditori albergà el 50 aniversari de la Fundació Horta Sud, possiblement l’entitat cívica comarcal de major prestigi social. Ho escric des de la major subjectivitat i estima. Per això els convide a conèixer la seua tasca des de 1972 quan es va crear a Torrent el Instituto Pro-Desarrollo.

Fou un acte senzill i ple de simbolisme. Cap polític va in tervindre. I mira si hi eren presents: consellers, diputats, alcal

des... Ningú. Tampoc es veien cadires amb el cartell de reservat. Tots els llocs eren de tots. No podia ser d’altra manera en una celebració on es va reivindicar la importàn cia de la societat civil, del poder de les persones, del concepte d’amistat cívica, com va ens alliçonar Alfred Domínguez: un conjunt de persones que formant part d’un mateix territori tracten de millorar la societat.

Per l’escenari anaven sumant-se a la tertúlia antics presi dents amb la butxaca plena de reflexions. Per moments, vaig jurar que escoltava proclames antisistema. La societat civil, les associacions, deien que havien de gaudir d’independència front al poder polític! I malgrat a ser recolzades per les prò pies administracions públiques! Veure per a creure. Un fet tan bàsic em va sonar escandalós. Si que s’hem degut ador mir els ciutadans quan se’ns oblida un principi tan bàsic: el canvi social no depèn dels polítics sinó de les persones. S’hem acostumat a que ens ho donen tot fet. I la classe política a bus car vots a les associacions. A fagocitar-les. I és tot el contrari. Han de trobar allí idees, propostes i arguments.

Perquè quan el poble no té res que dir perd la paraula.

@carlesxpf

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 3 OPINIÓ
“People have the power”
Ezequiel
“Un

POLÍTICA i Successos

Una espectacular tempes ta torna a inundar Torrent deixant ja més de 140 litres en tres hora, segon rècord històric després dels 178 l/ m² registrats el 5 de novem bre de 2020. Els torrentins s’han despertat a les sis del matí amb trons, vent i pedra que han deixat nombrosos desperfectes en baixos dels barris de Parc Central, Avin guda, Germanies, Pare Mén dez, Plaça Major, Carrer del Pi, entre altres.

Des de les 06:45 des del Consorci de bombers ha re but 17 avisos relacionats amb les pluges, la major part d’ells s’hi han concentrat a la loca

litat de Torrent, amb 7 avi sos, La major part dels avi sos, 8, han sigut per gent que s’hi havia atrapat en el cotxe per l’aigua, destacant un res cat a un barranc de Torrent, on el conductor estava sobre el capó del cotxe i ha hagut de ser rescatat per dues do tacions de bombers. La res ta dels serveis corresponen a avisos per buidatges d’aigua, sanejament de façanes o reti rada d’arbres.

La pluja ha sigut tan in tensa que el camp de fut bol de Sant Gregori ha que dat inundat amb dos pams d’aigua. Les goteres en cases són unes altres de les inci dències que la gent està co

fent un bon treball, som una aposta segura”

L’actual portaveu i candidat a les próximes eleccions per Ciutadans, creu que són la sorpresa, i que obtindran representació municipal

mentat també ja que la força de la pluja ha provocat mol tes incidències en habitatges i comunitats de veïns en ga ratges que es traslladaran als pròxims dies a les assegura dores.

Igual que en anys ante riors, Parc Central ha tornat a convertir-se en una mar en el qual els contenidors han anat viatjant des del segon tram de Pare Méndez. El va riure d’aigua que baixava des de El Vedat ha inundat Parc Cen tral igual que ha passat amb les parteix baixes de la ciutat. El riu d’aigua també ha arri bat a l’Avinguda i Germanies, Sant Valerià o Plaça Major s’han inundat.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
4
Una espectacular tempesta ha despertat a les sis de la matinada als torrentins, que torna a vore com torna a repetir-se les inundacions en Parc Central, Pare Méndez i Germanies
torna
Torrent
a inundar-se
“Estem

Rescaten un veí del capó del seu vehicle

Des de les 06:45 des del Consorci de bombers ha rebut 17 avisos relacionats amb les pluges, la major part d’ells s’hi han concentrat a la localitat de Torrent, amb 7 avisos, La major part dels avisos, 8, han sigut per gent que s’hi havia atrapat en el cotxe per l’aigua, destacant un rescat a un barranc de Torrent, on el conductor estava sobre el capó del cotxe i ha hagut de ser rescatat per dues do tacions de bombers. La resta dels serveis corres ponen a avisos per buidat-

ges d’aigua, sanejament de façanes o retirada d’arbres.

Les fortes precipita cions també va provocar inundacions a aparcaments subterranis com va passar en l’aparcament de l’Avinguda. La’iga que baixava tant del carrer de pare Méndez com l’Avinguda va ainudar el segon subterrani amb la’igua quasi per dalt de les rodes en alguns casos. la forta intensitat de la pluja va provocar que els colectors d’aigua estigue ren saturats.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 5 POLÍTICA
12
El conductor s’encontraba en un dels barrancs de la localitat de Torrent

POLITICA

El primer temporal de plu ges de la tardor ha deixat precipitacions de rècord en la comarca de l’Horta Sud. En Torrent, només en menys de 48 hores varen caure 273 litres per metre quadrat, 150 litres d’ells en una forta tempesta la matinada del divendres al dissabte que va inundar carrers, baixos i camins rurals. En un primer mo ment, l’Agència Estatal de Meteorologia va decretar l’avis groc en la província de València, però 24 hores després l’alerta va passar a taronja per la jornada del dissabte 12 de novembre.

Fa dos anys Torrent vi via un episodi com el que es va viure el dissabte 12 de novembre. Les raons cal buscar-les en les elevades temperatures del mar Me diterrani, 3 graus més del que és habitual en aques tes dades i que ve des del passat mes de maig. Se gons dades l’AEMET Co munitat Valenciana, mai, almenys des de l’any 1959, la mar ha estat tan calenta com ho estava quan es va produir l’episodi de plu ges. El 10 de novembre de 2016 va ser el màxim his tòric d’eixe dia, amb 20,3 graus, la mitjana normal és 18,7 i el passat dissabte la mitjana de temperatu ra era de 21,4 graus centí grads. El calfament global de l’aire i la mar provoca un escenari de major alli beració de calor latent i el calfament observat aquest estiu, tant en la temperatu ra de la mar com de l’aire,

L’Ajuntament de Torrent ha iniciat els tràmits per a sol·licitar la declara ció de zona catastròfica després dels danys causats per l’episodi de pluges torrencials d’aquest cap de set mana. Aquesta mesura permetria als torrentins i torrentines acollir-se a les possibles ajudes per danys en habitatges, en béns particulars, plantacions o establiments industrials, així com sol·licitar les compensa cions pertinents que la Llei preveu.

En aquest sentit,

Un temporal de pluja deixa en Torrent 273 litres per metre quadrat

en les últimes dècades s’ha produït un increment de l’evaporació en la tardor. Per la qual cosa, aquest flux d’humitat des de la su perfície de l’atmosfera es tradueix en un notable in

Cada vegada aquests episodis seran més habituals

crement de total de l’aigua en la columna atmosfèrica sobre la superfície del Me diterrani.

Aquest vapor d’aigua poden donar lloc a què les precipitacions torrencials

siguen cada vegada més intenses quan es produeix una situació meteorològica adequada com va ocórrer el 12 de novembre que va deixar imatges de rècords.

Abans de les 7 del matí del passat 12 de novembre molts torrentins i torrentines s’alçaren davant la forta tempesta que va descarregar en Torrent 140 litres per metro quadrat en menys de dues hores. Una fota pluja que va inundar carrers, baixos i aparcaments subterranis de nom broses cases i edificis de vivendes al llarg de tot el terme muni cipal. Les imatges i vídeos de la forta plu ja varen recórrer les xarxes socials. Con tenidors flotant, rius d’aigua en els carrers de Pare Méndez, Avinguda i també la plaça major. Unes imatges de rècord que obligaren a suspendre les activitats previstes el dissabte al matí.

Les inundacions en carrers i baixos en les televisions nacionals

Aquesta mesura permetria als

l’alcalde de Torrent, Je sús Ros ha mantingut una reunió de coordinació, avaluació i segui ment dels danys produïts pel temporal amb els màxims representants de les principals àrees implicades per a

La comissió de treball es reunirà de manera periòdica per a seguir els avanços

i

acollir-se a les possibles ajudes per danys en vivendes, plantacions o industria

poder realitzar una ava luació dels efectes de la DANA. D’aquest encontre s’ha convingut fer una primera estimació de danys i insistir a do nar prioritat a l’atenció al ciutadà que s’haja vist afectat per les plu-

ges. Aquesta comissió de treball es reunirà de manera periòdica per a seguir els avanços de les actuacions i continuar prestant serveis d’assessorament i gestió de les incidències als veïns i veïnes.

La forta tempesta que va caure en Torrent, va provocar que els mitjans de comunicació nacionals es feren resó de les fortes precipitacions que caigueren en la capitald e l’Horta Sud. Una vegada més, aquestes imatges d’inundacions i carrers anegats vingueren acompan yades de queixes de veïns i veïnes prini cpalment per imbornals tapats. Enguany, l’Ajuntament va estar fent treballs després de l’estiu, però igual que fa dos anys, el canvi climàtic ha retardat les pluges.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
6
Una DANA que va afectar a la comarca de l’Horta Sud va deixar precipitacions de rècord i va provocar inundacions en baixos
LA OPINIŌN, Redacción
Un vehicle totalment anegat per l’aigua
Les inundacions i la fota pluja va ser protagonista de les xarxes socials
L’Ajuntament ha sol·licitat la declaració de zona catastròfica
torrentins
torrentines
LA OPINIŌN, M.C

SUCCESSOS

Els veïns de Parc Central temen no poder renovar les assegurances

Cada vegada que arriben les pluges, els veïns de Parc Cen tral es tiren a tremolar. No sa ben si viuran una altra inunda ció. Ja són diverses les que han patit, i malgrat que feia alguns anys que els danys no eren im portants, el malson ha tornat a repetir-se: aigua en els aparca ments, cotxes inundats al ca rrer, comerços negats o filtra cions.

Les xarxes socials s’omplin de queixes, i entre elles desta quen les de veïns d’aquest nou barri nascut fa menys de vint anys i que pateix l’arribada de l’aigües de la Marxadella i El Ve dat com si tractara d’un pantà.

Tot l’aigua baixa pel segon tram de Pare Méndez arrossegant contenidors, terra i restes de fu lles.

Després de les primeres inundacions es van instal·lar portes metàl·liques per a impe dir l’entrada d’aigua als garat ges, i també es van fer col·lectors nous, però els 150 litres/m² que van caure en poc més de dues hores el passat dia 12 tot ha tor nat a ser insuficient.

Per a Sandra, una de les veïnes del barri, la situació co mença a ser preocupant, perquè “no es resolen els problemes d’inundacions, i tenim por al fet que les asseguradores no ens vulgues renovar el contracte que

venç març de l’any que ve”, as senyala.

El mateix indica Sonia, que després de quedar el seu cotxe inundat tem que no li vulguen renovar l’assegurança per deixar-lo al carrer”.

Temps electorals

Andrés Campos Portaveu municipal socialista

Fa uns dies vaig tindre una trobada amb un vell amic; algú amb el qual he mantingut multitud de converses de tota mena i que sempre m’ha deixat reflexions molt vàlides i assenyades.

Em va recordar un valuós llibre que em va prestar fa algun temps i que va deixar empre mta en mi. Un assaig apassionant que es llig com una novel·la i que aborda les grans qüestions que ens concerneixen com a humans. Perquè va ser la nostra imaginació, la nostra capacitat per a concebre històries i per a establir constructes de convivència i de relacions el que ens ha portat fins ací. Convencions com els diners, la mitologia, les creences, la necessitat de cooperar... acrediten la nostra evolució fins al punt de concloure que l’homo sapiens va aconseguir el cim quan va ser capaç d’imaginar i d’anar més enllà del tangible

I és aqueixa capacitat d’imaginar la que tam bé ens porta a col·laborar sense necessitat de conéixer-nos o de confiar en l’altre sense que me die la pertinença al grup; simplement units pel desig de compartir una identitat, ja siga aquesta real o fictícia.

Probablement som l’única espècie ca paç d’organitzar-se, respectar-se i evolucionar col·lectivament sense la necessitat de la confiança nascuda del coneixement profund i del contac te pròxim. Ens n’hi ha prou amb compartir una idea, un objectiu, un anhel. Això, que probable ment és un dels elements que més ajuda ens han prestat per a avançar com a societat, em fa pensar si en l’actualitat, i per pures raons d’interés indi vidual, ens està espentant cap a altres objectius menys confesables.

S’està utilitzant la solució fàcil i simplista amb finalitats no declarats?, amb objectius comercials o econòmics i que res tenen a veure amb l’interés general? Que senzill és erigir-se en endeví del passat i abstindre’s de coadjuvar a la construcció de solucions.

Potser és una reflexió només meua i molt allunyada de la realitat, però no va deixar de pensar en quant temps perdem parlant de l’anecdòtic, del macabre, de les enveges...

Compromís

per Torrent fa públic que no existeix cap inversió prevista en la

LA OPINIŌN, Redacció

La portaveu del PP, Am paro Folgado, ha criticat que el superàvit no es dedique “al que és prio ritari”. Folgado ha demanat més inversions per evitar inundacions com les produïdes la mati nada del passat 12 de novembre en la localitat de Torrent i que deixà, en només una hora, 140 litres per metre quadrat i en 48 hores deixà un rècord de 273 litres per metre quadrat.

La portaveu popular ha mostrat tot el seu re colçament als afectats per les inundacions per a després demanar in versions en el que “sí és prioritari”. “En dies com hui es fa palpable tot el que critiquem quan de nunciem que no s’està invertint en els torrentins i torrentines”. Afirma a més que, “el superàvit no ha d’emprar-se a comprar locals i edificis sense sentit, a asfaltar carrers que no ho ne-

cessiten sinó en el que és prioritari”.

Per altra banda, Compromis ha criticat que al darrer Consell d’Administració de la mercantil mixta Aigües de l’Horta S.A, des de la seua gerència es va informar que per al pròxim any 2023 no hi haurà cap inversió pre vista en la canalització de la xarxa de pluvials.

El conseller de Compromís a l’entitat, Xavier Martí, a més a més, ha

Anem cap a temps electorals i tots buscaran (o buscarem) la major identificació, però no tots buscaran l’interés general. Només espere que la reflexió i la veracitat, aquesta vegada, s’imposen al control.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 7 POLÍTICA
Després de diverses inundacions, algunes comunitats de propietaris podrien tindre dificultats
Molts cotxes van quedar atrapats per l’aigua en el barri altra vegada
Un cotxe inundat a les portes de Parc Central
canalització
xarxa
fet públic que durant l’any 2022 el volum d’inversions en la xarxa de pluvials ha sigut de poc més de 91.000€, una quantitat exigua per a un terme com el de Torrent, que compta amb 70km2. Per a Mar tí, les conseqüències de les intenses pluges esdevingudes a Torrent no són noves, i any rere any: “veiem com conti nuen reproduint-se els mateixos problemes d’inundacions”. pluvials
de la
de
per al 2023
El PP critica que el superàvit no es dedique “al que és prioritari”

POLITICA

L’Ajuntament assumirà els 600.000 euros de la nova taxa TAMER en aquest 2023

L’Ajuntament de Torrent ha anunciat que assumirà els 600.000 euros de la nova taxa TAMER en aquest any 2023. El portaveu socialista, Andrés Campos, va anunciar aques ta mesura que evitarà que aquest nou impost “recaiga en els torrentins i torrentines”. Aquesta nova taxa de residuos incrementa en 20 vegades l’import a pagar per part dels ajuntament, incluit el de To rrent en aquest 2023.

Es tracta de l’impost sobre el depòsit de residus en aboca dor, la incineració i la coinci neració de residus que emer geix de la nova Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una econo mia circular. Aquesta taxa ve

a contestar la directriu euro pea que pague més el que més contamine. A diferència de la taxa Tamer, que continuaran pagant tots els contribuents, aquest impost té com a ob jectiu promoure el reciclatge però atacant a les arques, ja que entén que tot el depositat en l’abocador per a la seua in cineració és perquè no s’ha re ciclat convenientment.

Per a saber què ha de pa gar cada ajuntament, es mul tiplica totes les tones elimina des en l’abocador pel cànon aplicable de 30 €/Tn i des prés de veure els dos primers trimestres de 2022, es fa una estimació del que es compu tarà en els últims dos, per a obtindre aqueixa xifra total que ja ha sigut traslladada als ajuntaments en la comissió in formativa de l’Emtre al juliol. Així, Torrent passarà de pagar 32.723 euros a 661.929 euros.

Una despesa que, en el pressupost de 2023, assumirà l’Ajuntament de Torrent. Se gons Campos, “cada consisto ri decideix què fer en aquesta nova despesa, no sabem que faran la resta d’ajuntaments, però en Torrent l’assumirem”.

El PP vota en contra de la nova taxa de residus

El PPva votar en contra en la comissió informativa de l’EMTRE el mes de juliol passat i els seus representants, en aquest cas Rubén Molina, va afirmar que “portem temps advertint que això anava a arribar, ja ens vam oposar a la taxa autonòmica i ara arriba l’estatal, un palito més per a asfixiar a l’economia local”. La portaveu dels populars, Amparo Folgado, ha afirmat que “el PSOE sempre deixa els governs amb una nova taxa de fems”, recordant que l’any 2006 a Torrent, l’anterior govern socialista va aprovar una nova taxa de fems que assumien directa ment els ciutadans i que va eliminar el PP res més acce dir a l’alcaldia en 2007. Una taxa que va ser portada als tribunals.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
8
El portaveu socialista, Andrés Campos, va anunciar aquesta mesura que evitarà que aquest nou impost “recaiga en els torrentins i torrentines”
Imatge d’arxiu

POLÍTICA

La portaveu popular, Am paro Folgado, i diversos dels regidors del PP no van as sistir presencialment al Ple Municipal per a poder anar a un acte del partit a Alacant sobre pressupostos nacio nals. Folgado, que encara no ha sigut designada candida ta, es va connectar telemàti cament per a poder votar en l’ordre de dia.

Els socialistes han cri ticat que la portaveu i tres regidors més no hagueren assistit presencialment per a desplaçar-se a la concen tració organitzada pel Partit Popular a Alacant en con tra dels Pressupostos Gene rals de l’Estat. Des del Partit Socialista han lamentat el “menyspreu” de la porta veu popular a l’exercici de les tasques pròpies del seu càrrec, evitant l’assistència presencial, per a assistir a un acte partidista en una al tra província. “No sabem el motiu, perquè no ens havia avisat, encara que hi ha qui sospita que és fruit del ner viosisme per a assegurar-se tornar a ser la candidata” ha afirmat el portaveu socialis ta Andrés Campos.

La precampanya per a les locals de maig ja ha co mençat perquè el Partit So cialista ha tornat a criticar al prinicpal partit de l’oposició, en aquesta ocasió per “votar en contra de la targeta +25”. La votació es va produir en el ple ordinari de novembre on es va emportar a votació

El PSOE critica que Folgado no vaja al ple en persona i se’n vaja a Alacant

una modificació de crèdit d’1.204.247,25 euros.

En aquesta modifica ció de crèdit estava inclosa la targeta 25+ a més d’un reconeixement extrajudi cial de 125.000 euros de premsa pel qual el PP ha

Folgado defen que 3 regidors més van estar en el ple en

El PP lamenta que “al PSOE solament li ha preocupat que en aquesta ocasió fora la portaveu del PP la que fera ús de Zoom”

L’”absència” física de la portaveu popular, Amparo Folgado en el passat ple ordinari de novembre continua suscitant controvèr sia. Després que el PSOE acusara el PP de “deixar la bancada popular quasi buida per anar-se’n a Alacant a protestar contra els pres-

supostos generals de Pedro Sánchez” el PP ha volgut recordar que no és la primera vegada que un representant polític del ple utilitza internet per a participar en el ple.

El Partit Popular ha qualificat les acusacions del Partit Socilaista de “desa-

fortunades” i recorda que va comunicar el passat 3 de novembre al secretari del ple que “quatre regidors del PP es connectarien al ple de les 19 hores via Zoom, per la qual cosa sí que va avisar que s’empraria la connexió en línia per a parti cipar en el ple”.

demanat informació i pel que de moment, no se’ls ha entregat. Aquest punt és el que va portar al PP a votar d’aquesta modificació de crèdit que a més la targeta 25+ portava altres despeses detallades.

“Sense inversions en pluvials”

La gerència d’Aigües de l’Horta S.A va informar durant el darrer Consell d’Administració de la mercantil que, per al pròxim any 2023, no hi haurà cap inversió pre vista en la canalització de la xarxa de pluvials, que és la infraestructura necessària per a l’evacuació de l’aigua de pluja a fi d’evitar les inundacions. El nostre representant a l’entitat, Xavier Martí, a més a més, ens certificà que durant el 2022 el volum d’inversions en la xarxa de plu vials està tancat i ha sigut de poc més de 91.000€, una quantitat exigua per a un terme com el de Torrent, que compta amb 70km2.

Venim advertint que les conseqüències dels epi sodis d’intenses pluges que patim recurrentment a Torrent no són noves, i, per tant, any rere any continuen reproduint-se els mateixos problemes d’inundacions en diferents indrets del casc urbà, dels barris periurbans i també a les diferents urbanitzacions i disseminats, en ocasions provocats per un mal disseny urbanístic, i en la majoria de casos per no comptar amb un sistema d’evacuació eficient davant l’excés de precipitacions.

Des de l’any 2015 Compromís ha estat reclamant la remunicipalització del servei d’aigua potable a Torrent, que inclou també el manteniment i les inversions en la xarxa de pluvials, recordant que Aigües de l’Horta és una mercantil gestionada per la multinacional francesa Veolia, que posseïx el 49% de capital social, i que aquesta té com a principal objectiu la maximització dels benefi cis per davant dels criteris de servei públic a la ciutada nia. Prova de la falta de solució davant els problemes patits és eixa nul·la inversió prevista per a la xarxa de pluvials al 2023, any on expira la relació societària entre l’Ajuntament de Torrent i Veolia, concretament al mes de febrer, sense que tinguem cap notícia del que pensa fer el govern municipal de PSOE-Cs davant l’extinció legal d’Aigües de l’Horta.

A més el Partit Popular recorda que, “és una eina que han utilitzat molts regidors i fins i tot altres mem bres del ple que no són regidors, per a connectar-se, en plens anteriors.

Situació que es va produir per altres membres de la corporació en el Ple d’Octubre, sense anar més lluny”. I finalitza lamentant que, “al PSOE solament li ha preocupat que en aquesta ocasió fora la portaveu del PP la que fera ús del Zoom que en altres ocasions han fet ús altres regidors del PSOE, sense estar malalts”. Una polèmica que no te raó de ser segons el PP.

Repassant les dades del 2021, Veolia s’ha quedat amb el 49% dels 1.135.964,04€ de guanys d’Aigües de l’Horta, mentre barris sencers com el Pantà, Parc Central, o el Centre Històric, entre els més afectats, continuen sense tindre una xarxa d’evacuació efectiva, i això passa indefectiblement per prioritzar les necessitats socials per davant del desig de repartiment de beneficis per part de la multinacional. Cal, per tant, un canvi en el rumb de la política de gestió de l’aigua potable de To rrent, que hauria de ser 100% pública i amb criteris clars de reinversió inexcusable cap a la ciutadania: tal vegada, aquesta manera d’entendre la gestió dels béns de prime ra necessitat, entre els que es troba promís.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT
9 POLÍTICA
“Els populars van deixar la seua bancada quasi buida per a protestar al costat de Mazón pels Pressupostos Generals”
Imatge de la xarxa social d’Amparo Folgado
línia
“És un mensypreu a l’exercici de les tasques pròpies del seu càrrec”

POLÍTICA

imposició del valencià?”

Des de Vox Torrent manifestem, una vegada més, la nostra enèrgica protesta i oposició a les subven cions que parteixen de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià. Acaben de publicar-se les bases per a l’ajuda a empreses, comerços i serveis, sempre que retolen en valencià, deixant en clara discriminació a l’espanyol. A més, les bases indiquen textualment que no seran subvencionables aquells elements idèntics en castellà i valencià o amb una diferèn cia mínima. Segons ells, “la finalitat és promoure i impulsar el valencià en l’àmbit comercial i fomen tar l’ús”, un “valencià” que, a més, ha de seguir la normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, traïdora institució l’objectiu de la qual és continuar el full de ruta semblant a la deriva independentista catalana d’integrar-nos en els seus imaginaris països catalans.

Què serà el següent, castigar el que retole en castellà com succeeix a Catalunya?, acomiadar al professional amb un bagatge més que solvent per no acreditar un títol de valencià? Cal recordar que l’assignació per a promoure l’ús del valencià ha anat in crescendo, perquè l’any 2020 la seua assig nació va ser de 212.240 euros, en el 2021 va ser de 236.849 euros i l’any en curs ha sigut de 244.357 euros. Veurem en els pròxims pressupostos com és l’assignació, vist l’increment que s’ha realitzat.

La Comunitat Valenciana, governada pel “tri partit”, està seguint les pautes que li marquen des del Govern de Catalunya per a integrar-nos en els mal anomenats Països Catalans, que no és més que un ensomni de ments obtuses que volen apro piar-se del Regne de València, ajudats pels traïdors a la valenciania; i allí on governen no dubten a apli car aquesta estratègia: adoctrinament a les aules, eliminació de l’espanyol, subvenció als comerços en clara diferenciació als quals no ho fan...

Des de Vox Torrent considerem necessari que els torrentins sàpien què part dels diners va destinat a fomentar l’ús d’un “valencià” que no és el nostre, a més de subvencionar entitats de tall ca talanista i que, només pretenen aniquilar l’idioma espanyol. Fem responsable de la situació que s’està produint a la seua màxima autoritat municipal per consentir aquests que no són uns altres que una traïció al poble torrentí.

URBANISME

LA

OPINIŌN, Redacción

L’Ajuntament de Torrent continua renovant la ciu tat amb el ‘Pla de Foment d’Infraestructures Cívi ques Urbanes i Sosteni bles (FICUS)’. En les últi mes setmanes els equips de treball han estés les ac tuacions del ‘Pla 200.000’ a altres punts de la ciutat, iniciant el fressat i asfal tat del carrer Pare Mén dez, en el seu tram final, així com en zones del Ve dat com l’Ada. Sant Lo renzo, l’Ada. Santa Apo lonia i l’Avinguda l Vedat (a l’altura del centre edu catiu Mare Sacramento i el Centre Comercial les Amèriques), així com els carrers Jacinto Benavente o El Sol, que dóna accés al pavelló El Vedat, entre al tres, o en Mas de la Mun tanyeta.

Aquestes interven cions se suma a les ja re alitzades als carrers Sis de desembre, Germanies, Ti rant lo Blanc, Pare Mén dez, Gabriela Mistral, Granerers, Miguel Servet, Mare de Déu de la Soletat, Sant Joan Baptista i Joan Carles I, i en els pròxims dies s’estendran aquests treballs als carrers Comare Pilar Martí, l’Horta, Cons titució, Santo Domingo, Cervantes o Arxipreste

El Pla 200.000 del Pla FICUS continua per la zona del Vedat

Navarro Nogueroles, amb l’objectiu de finalitzar en un termini previst d’un any les actuacions integra des en el Pla 200.000’.

Amb el propòsit de millorar la seguretat de les vies del municipi, els

equips de treball ultimen la renovació de la senya lització viària en les zones del Mes de la Muntanye ta i Sant Lorenzo, refor çant la pintura de passos de vianants, stops i la res ta d’elements. En breu co

mençarà també l’asfaltat de tota l’Avinguda després de fer els treballs inicials per a vore d’on venen els desperfectes de la prini cpal via de la ciutat que ha deixat l’asfalt molt deterio rat.

L’Auditori de Torrent ha acollit la celebració del 50 aniversari de la Fundació Horta Sud, acte que donà el tret d’eixida a una pro gramació d’activitats en commemoració d’aquesta fita baix el lema ‘50 anys fent camí’, amb l’objectiu de realçar el treball que realitza la Fundació al ser vei de la ciutadania des de l’any 1972. El director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, ha presentat l’esdeveniment on ha volgut mostrar el seu agraïment a “totes les persones que han fet possible que aquest innova dor projecte, nascut en els anys 70 per a enfortir el moviment associatiu i construir un futur millor, puga complir 50 anys com una entitat consolidada i en constant creixement al llarg dels anys”.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT 10
“La
En les últimes setmanes els equips de treball han iniciant el fressat i asfaltat de Pare Méndez, en el seu tram final
Imatge de treballs de repavimentació
La Fundació Horta Sud celebra el seu 50a aniversari en l’Auditori “50 anys fent camí” té com a objectiu realçar el treball de la Fundació al servei dels ciutadans i ciutadanes des de 1972

Més de 675 famílies de Torrent col·laboren en el projecte de control del mosquit tigre

El projecte de control del mos quit tigre ‘NESCOTIGER’, im pulsat per l’Ajuntament de Torrent en col·laboració amb Inesfly Corporation i Laborato ris Lokimica ha finalitzat la seua fase operativa després d’uns mesos d’intensa activitat, en els quals han col·laborat més de 675 famílies de l’àrea residen cial del Vedat amb la col·locació de 1.843 paranys en l’entorn privat.

Una vegada finalitzada aquesta fase, els equips d’Inesfly Corporation i Laboratoris Loki mica processaran i analitza ran les dades recopilades en les activitats de monitoratge durant les pròximes setmanes, amb l’objectiu de desenvolu par noves estratègies de con trol d’aquest insecte i conclou re amb un resultat satisfactori aquesta investigació pionera a Europa.

“L’actuació coordinada dels

BENESTAR SOCIAL

Olivares:

veïns i veïnes del Vedat, junta ment amb les associacions i en titats participants, ha sigut fo namental perquè la investigació siga reeixida, per la qual cosa els estem molt agraïts pel seu com promís amb el projecte”, desta ca el regidor de l’àrea del Vedat, Raúl Claramonte.

Per part seua, la regidora de Sanitat, Marina Olivares, res salta que “aquesta investigació s’afig a l’esforç i ampliació dels tractaments per a la prevenció i control del mosquit tigre efec tuats en el municipi en els úl tims anys, en els quals s’ha in crementat el pressupost per a aquest fi i en els quals s’han ins taurat nous mètodes en el cla vegueram i espais públics, s’han desenvolupat xarrades veïnals i s’ha anat reforçant i intensifi cant els treballs entre juny i oc tubre, sumant un total de 80 serveis i 63 intervencions al ca lendari ordinari d’actuacions del projecte”.

Més de 300 persones participen del programa “Vine a ballar amb els majors”

Tots els dissabtes i diumenges a la vesprada, el Centre Comercial les Amèriques acollirà aquestes sessions gratuïtes de ball per a persones majors

L’Ajuntament de Torrent va donar el tret d’eixida al pro grama “Veuen a ballar amb els majors” aquest cap de setma na, amb dues sessions, cele brades el dissabte i el diumen ge, en les quals van participar més de 300 veïns i veïnes de la ciutat.

Aquesta iniciativa comp ta amb la col·laboració de l’Acadèmia d’Art i Ball i el Cen tre Comercial les Amèriques, on les persones majors de To rrent poden gaudir d’aquestes sessions de ball gratuïtes en companyia, tots els dissab

esperança i optimisme”

L’oportunitat que brinden els mitjans de comunica ció de poder expressar-t’hi lliurement és una opor tunitat única per deixar negre sobre blanc el que vols transmetre. És a dir, el llegat que vols deixar.

Han estat nombrosos els articles que he escrit per a L’Opinió de Torrent durant aquesta legislatura i estic agraït. Però en aquest cas, i tenint en compte l’entrevista que em fan a l’edició d’aquest mes, em permetrà parlar una mica més de Torrent -que al final és el que em mou-, Torrent, sols i sempre To rrent. Per això, vull aprofitar per explicar-vos una mica de Bernardo, un dels primers 48 pobladors hospitalaris de la nostra ciutat.

Bernardo va vindre a Torrent de la mà de Jaume I el Conqueridor en el període que el nostre rei va conquistar València. I com a pagament de guerra i sent membre de la molt honorable ordre dels Hos pitalaris va ser un dels noms que figuren a la Carta Pobla de Torrent, un 28 de novembre de 1248.

Enguany no es donaran els premis Carta de Poblament al nostre municipi, en ser bianuals. Tot i això, servisca la breu història de Bernardo de reco neixement a passats i futurs guardonats d’aquests premis que exalcen veïns il·lustres de Torrent. Uns premis per diferents àmbits, també inclouen entitats socials, i que entreveuen el reconeixement de la seua ciutat i els seus veïns cap a ells.

Sapigueu que Bernardo va ser senyor del lloc de Castellet, al partit de Tremp i d’altres llocs del comtat de Pallars, enclavats tots a Lleida, pertanyent a la Corona d’Aragó i formant part dels comtats de Cata lunya. El més curiós, i encara que siga coincidència o no, és que la família de Bernardo va acompanyar el comte Ramon de Berenguer a les seues expedicions guerreres i es van instal·lar a l’antiga Vegueria de Llei da i li van donar el nom de Claramonte.

I des de Claramonte va arribar a Torrent Bernar do de Claramonte, casualitat o no, permeten-me que al mes de la nostra Carta de Poblament i per les simi lituds apreciables amb el meu cognom patern li reta homenatge a ell i a tots els nostres veïns.

Siga com siga, Claramonte ha estat des de la seua fundació present a Torrent i seguirà treballant per i per a aquesta magnífica ciutat i els seus increïbles veïns.

Tercer Tinent Alcalde

Portaveu Cs Torrent

tes i diumenges de 17 a 20 h. ques que ens caracteritzen i que representen el puny i la rosa”. L’objectiu del pro grama és fomentar entre les persones majors un model de vida activa, així com ofe rir un lloc d’encontre.

Imatge de l’activitat de ball

Per a poder participar -hi és necessari presentar la targeta d’usuari dels cen tres de majors de Torrent, que pot sol·licitar-te pre sencialment en el registre d’entrada de l’Ajuntament de Torrent, o de manera te lemàtica en el següent en llaç de la web municipal.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 11 POLÍTICA
S’han col·locat 1.843 paranys i ara es procedirà a analitzar les dades recopilades i treballar en noves estratègies de control de l’insecte
Imatge dels treballs del projecte
Claramonte: “Estem molt agraïts pel compromís”
“Aquesta investigació s’unix al’esforç per la prevenció”
“Amb
Grup Municipal Ciudadans

POLÍTICA

“Els problemes reals”

Plantejar una política municipal fora de la realitat i les necessitats d’una ciutat, fent inversions en béns i serveis que no són fonamentals per al funciona ment i el dia a dia del municipi, que no solucionen els problemes que existixen al llarg d’este i que res ponen a simples capritxos i designis de l’alcalde de torn, sol comportar que, quan els punts febles de la ciutat s’enfronten a situacions límit, les conseqüèn cies aconseguixen nivells d’una considerable mag nitud. És el cas, per exemple, de l’evacuació d’aigües pluvials a Torrent quan plou més forta de l’habitual. O fins i tot en pluges habituals.

Així que, en comptes d’utilitzar els diners públics, el superàvit d’estos anys, en la compra de locals, a asfaltar carrers que no el necessiten o en grans projectes inútils per a la ciutat, es podria haver destinat a la millora de l’evacuació d’aigües pluvials, per a evitar situacions com la del dissabte 12 de novembre en carrers negats d’aigua i conver tides en piscines, aparcaments i locals inundats, així com camins i passos inundats. Uns diners que podria haver-se invertit a solucionar problemes reals de Torrent, com ja hem advertit en diferents ocasions des del PP en ocasió de plans i inversions anunciades per Ros estos anys.

Però és que, per a fer honor al refrany que l’home és l’únic animal que entropessa dues vegades en la mateixa pedra, el govern socialis ta anuncia un projecte d’urbanització per a Parc Central III que provocarà els mateixos problemes d’inundacions de Parc Central I. Un pla que aboca als futurs residents en esta zona a carrers inundats i garatges negats en casos de fortes pluges. Òbvia ment, el nostre grup ha proposat modificacions en este pla per a no repetir errors de Parc Central I. Veurem si preval l’interés general i la bona política o l’obcecació sectària.

En definitiva, mantindre una pressió fiscal a Torrent intacta des d’anys, sense alleugerar les economies domèstiques de la ciutat, per a any rere any generar superàvit municipal, que es va sumant pressupost rere pressupost i que damunt després no s’inverteix en les necessitats reals del municipi, sinó que pararà a malbarataments i balafiaments al gust de Ros, a simple vista sembla que no és una política dirigida a les persones, no creuen?

Raúl Claramonte és regidor de Mobilitat des de fa més de dos anys després que el seu partit Ciudadanos signara un acord de govern amb el Partit Socia lista. És també portaveu del seu partit a l’Ajuntament de Torrent i des de fa unes setmanes candi dat a l’alcaldia de la localitat per Cs a les pròximes eleccions lo cals de maig de 2023.

Ha sigut recentment nomenat candidat per l’alcaldia per a les próxi mes eleccions de maig de 2023. Des del mateix partit em varen proposar tornar a repetir com a candidat, primer que res vaig parlar en l’agrupació, esti gueren d’acord i vaig acceptar.

Després de vore els re sultats obtinguts pel seu partit en comicis ante riors, espera entrar de nou en el consistori? Crec que se rem la sorpresa. És veritat que el partit en l’àmbit nacional no està en el seu millor moment, però s’està treballant en una refundació que si tot es fa com toca eixirem amb una marca re forçada que tornarà a il·lusionar els votants tal volta desencan tats amb les sigles. També en l’àmbit local crec que estem fent un bon treball tant Toni com jo, som una aposta segura per a tornar a marcar les polítiques de Torrent que és el que hem fet fins ara.

Toni Nebot anirà en vosté com a número 2 de la llista? Sí. No va dubtar en cap moment quan li vaig dema nar repetir. I parlant de la llista hi haurà sorpreses.

Ja són més de dos anys els que porta el seu partit governant en coalició amb el PSOE. El treball que s’ha fet des de Ciudadanos i donant estabilitat crec que ha sigut i és molt positiu. Una coalició de go vern és molt complicada i més quan estàs en minoria, però crec que hem sabut marcar el camí de polítiques coherents amb

sentit comú, però sempre en una negociació quasi continua, però tant Toni com jo, sempre mirant per Torrent. Es podrien fer coses millors, segur, però el que hem evitat és que es feren coses pitjors.

Amb el pressupost pràcticament embastat vostè ja va anunciar que votaria a favor. S’han treba llat i arribat a acords, no hem

tancat els ulls, hem negociat i s’ha fet un treball previ i molt complicat. Quan signarem l’acord l’Ajuntament estava ti rant endavant amb el pressu post prorrogat de 2016 i gràcies a nosaltres moltes de les políti ques han pogut tirar endavant. “Yo no soy la voz de tu amo” com afirmen en VOX. Nosal tres fem política negociem i va rem vore l’ocasió d’entrar en el govern. Cal millorar moltes co ses, però tot s’ha fet per a millo rar la ciutat.

Aleshores aquest do cument inclou propostes de Cs que van més enllà de les seues delegacions? És qüestió de negociar i afegir pro postes al document tant de no saltres com de la resta de l’equip

de govern. Òbviament, ells compten amb més delegacions que nosaltres, però torne a repe tir que el que importa és donar estabilitat a la ciutat.

Ja s’ha presentat la nova ordenança que regu la la circulació de patinets en la ciutat. Hem treballat en ella any i mig, és un document molt important i complicat de dur a terme. Cada vegada són més les persones que opten per aquest tipus de transport i cal fer una regularització del seu ús en la ciutat. Només els majors de 15 anys podran fer ús del mateix i deuran circular per les zones ha bilitades amb casc, llum i reflec tant. Per això posarem en mar xa una campanya informativa. Però també estem pendents de la nova oficina de mobilitat per a controlar, ara sí, el trànsit en Torrent. També substituirem les bicicletes actuals per les elèc triques amb les mateixes condi cions, però la recaptació anirà a parar a l’ajuntament i no a una empresa privada com fins ara.

Una altra iniciativa de Mobilitat ha sigut el trans port urbà debades pels menors de 30 anys. És lògic que en Torrent es continuara en la mateixa línia, encara que cal recordar que ací en Torrent ni els jubilats ni els estudiants pa guen bitllet en Torrentbus. Crec que en aquesta àrea cal pegarli una volta. Encara que tenim pendent posar en marxa la línia direcció Toll l’Alberca i el polí gon que només li falta l’últim retoc.

Estem a poc més de mig any per a les eleccions locals, com es planteja aquests mesos? Després de Nadal començarà de veritat la precampanya. Nosaltres vo lem fer arribar a la gent el que ha aportat Cs a Torrent, el que hem fet, què ha fet l’equip de go vern gràcies a nosaltres i què pot aportar el nostre partit. Els to rrentins i torrentines han de tin dre clar quines iniciatives s’han fet gràcies a nosaltres.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
12
circulació
Claramonte parla de la nova ordenança que regula la
dels patinets elèctrics que hauran de circular per la calçada amb llum, reflectant i casc
elsullsihemtreballatpermillorarTorrent”
“Durantaquestdosanysnohemtancat
Torrent
Claramonte,
Raúl Claramonte en els estudis de Tele
Raúl
regidor de Mobilitat i portaveu de Ciudadanos
“No hem tancat els ulls, hem negociat i s’ha fet un treball previ al pressupost”
LA OPINIŌN, M.Casabán

Torrent celebra el dia de Tots Sants amb el cementeri blindat

L’1 de novembre es va com plir un any del tiroteig que va tindre lloc en el cementeri de la localitat entre dos clans d’ètnia gitana i que va posar fi a la vida de dues persones, una d’elles alienes a la dis cussió. Per això i davant pos sibles nous altercats la Poli cia Nacional va desplegar un dispositiu de seguretat a les portes del composant des del dissabte 29 d’octubre fins l’1 de novembre.

També es va instal·lar una carpa a manera de gari ta a la porta i un detector de metalls per a evitar que es re petira el tiroteig davant pos sibles represàlies de les dues famílies que van protagonit zar el succés més greu de To rrent de l’última dècada i que va deixar com a resultat dos morts, un home de 45 anys que va rebre dos tirs i un al tre home de 79 anys que va morir d’un infart després de rebre un tret en el costat per una bala perduda.

La Policia Nacional ha detin gut al presumpte autor de les destrosses en, almenys, quin ze cotxes en l’aparcament municipal Joan Carles I de Torrent. Els agents van tin dre accés a l’enregistrament de les càmeres de seguretat del recinte en el qual es van comprovar els fets. Els pri mers fets es remunten a la matinada del dimarts 18 al

dimecres 19 d’octubre, quan sis cotxes van aparéixer amb les finestres trencades i, en alguns casos, de l’interior

s’havien sostret alguns ob jectes. Dies després els fets es van tornar a repetir i, en aquest cas, van afectar un total de nou cotxes, apar cats en el segon soterrani als quals també se’ls van tren car els cristalls. De manera paral·lela, van aparéixer en l’aparcament restes com un matalàs, llençols i mantes que apuntaven al fet que al guna persona pernoctava a

l’interior.

Les queixes per la falta de se guretat varen arribar també el Partit Popular que va de manar un augment de la vi gilància en l’espai públic. Des de l’aajuntament després de coneoxer els fets varen in cloure un vigilant més, però les dimensions del aparca ment va fer molt complicat poder pillar a l’autor infra ganti.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT POLÍTICA 13
Durant quatre dies, agents de la Policia Nacional vigilaren els voltants del composant i col·locaren a la porta un detector de metalls per seguretat
SEGURETAT
Imatge del cementeri el dia de Tots Sants amb una forta presència policial
Les càmeres de seguretat varen permetre identificar a un individu, que també pernoctava en l’aparcament com presumpte autor dels fets Detingut l’autor del robatori en 15 vehicles aparcats en Juan Carlos I L’ OPINIŌ, Redacció ASSOCIACIONS L’Ajuntament va contractar un vigilant de seguretat més

VEÏNAT i societat

FALLES

El món de les Falles exalta a les seues Falleres Majors de Torrent de 2023

L’Auditori

L’últim cap de setmana d’octubre l’Auditori de To rrent va acollir les exaltacions d’Anna Mora i Lorena Gonzá lez com a Falleres Majors de Torrent de 2023. La primera a rebre la seua banda acre ditativa va ser Anna Mora el dissabte 29 d’octubre. Les primeres a arribar van ser les components de la seua Cort d’Honor en parelles i sota la presència de la corporació municipal, la Reina de les Festes de Sogorb i les falleres majors i presidents de les di ferents comissions de la ciu tat.

La mantenidora de l’exaltació d’Anna va ser Amparo Carratalà, cone guda perruquera i estilis ta a escala internacional i membre de la comissió de La Plaça a la qual pertany Anna. Després de la impo sició de les bandes, Anna Mora va rebre en l’escenari ja les falleres majors de lo calitats veïnes, així com la resta de les comissions fa lleres de la ciutat.

El vestit que Anna va es trenar en aquesta ocasió i lluirà al llarg del seu regnat, és una seda estreta model

Sant Millán. Aquest teixit té un fons roig “Gerani” i està treballat amb 15 colors de trama i metall ore. La Cort d’Honor d’Anna també va estrenar vestits. El dibuix en aquest cas és el “Dálmata”, teixit sobre els fons “Pavo real”, blau “Lambro”, roig “Lorca” i “Vilafranca”. Tots confeccionats per la casa 25 Agulles de Torrent.

El diumenge al matí va ser el torn de Lorena Gon zález que va rebre la banda com a Fallera Major Infan til de Torrent al costat de la seua Cort d’Honor. Com a marca el protocol, Lorena va ser l’última a arribar a

l’Auditori acompanyada de la seua mantenidora. El vestit que Lorena va estre nar en aquesta ocasió tan especial i inoblidable, és una seda estreta que por ta el nom de “Sant Arturo”. La tela té un fons color blau “Atlantis” i està treballat amb 15 colors de trama i un metall ore.

La Cort d’Honor de Lo rena també va estrenar vestits confeccionats per la casa d’indumentaria La Joia de Xirivella. El dibuix en aquest cas és l’”Hermes” i, igual que la cort d’Anna, s’ha tingut en quatre dife rents colors de fons: blanc “Òptic”, “Salmone”, blau “Cel” i “Bertoli”.

Anna va estrenar una seda estreta model Sant Millán

Lorena estrenava una seda estreta de nom “San Arturo”

L’acte va estar presen tat per Maria Bartual i Carla González, sent la manteni dora de l’exaltació la Reina Infantil de Sogorb 2018, Raquel Gómez. Així, de la mà de l’alcalde Jesús Ros, Lorena va rebre la joia i la banda que l’acredita com a Fallera Major Infantil de la ciutat l’any 2023, mostrantse visiblement emocionada per l’enorme va secundar que li va brindar el púplic congregat en el Auditori.

Moment de la recepció de Lorena en l’Auditori de Torrent

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
14
va acollir les exaltacions d’Anna Mora i Lorena González que van rebre les bandes com a màximes representants

Es celebra centenari de la falla Cambrils

El primer monument es va plantar en este antic carrer

El diumenge va ser el torn dels menuts

Lorena González va ser exaltada Fallera Mjor Infantil de Torrent

El diumenge 30 d’octubre va ser el torn de l’exaltació de Lorena González com a Fa llera Major de Torrent de 2023. L’Auditori tornà a ser l’escenari per rebre l’afecte de tot el món faller de la capital de l’Horta Sud on l’alcalde de Torrent, Jesús Ros, va imposar

la banda que l’acredita com a la màxima re presentant de les falles infantils de la localitat. Minuts abans va ser el torn de les seues companyes de la Cort Infantil que també van rebre la seua banda i l’afecte tant del món faller com de la mante nidora.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT
16 VEÏNAT 15

“Vaserundiamoltemotiuvore lesnostresfamíliesielsamics”

Ambdues, Anna i Lore na coincideixen en defi nir el dia de la seua exal tació com un dia “de molta emoció i de nervis també”. Anna Mora, Fallera Major de Torrent de 2023 recor da que eixe dia es va alçar molt prompte, “eixe dia volia alçar-me el més tard possible, però el cos va fer que fora més prompte del que esperava. Eixe dissab te vaig estar amb la meua família, les meues amigues i ja migdia, perruqueria i maquillatge”.

El nom de la manteni dora, en aquest cas, va ser el secret millor guardat, “ningú em va contar res fins que va arribar el cotxe oficial i vaig vore a Ampa ro, no m’esperava que fora ella i vaig començar a cri dar, crec que ella estava més nerviosa que jo”. Re cordar que la mantenido ra, Amparo Carratalà, és una molt coneguda estili ta i perruquera, amiga de la família. Lorena recor da que va matinejar prou, “a les set del matí ja esta va alçada i va ser tot molt ràpid, perruqueria i ves

tir-me i al punt d’encontre amb la meua Cort. A més va ser tota una alegria vore que era Raquel la meua mantenidora, som ami gues des del 2018”. En el cas de Lorena, va ser Rá quel Gómez, reina de les

Festes de Segorb de 2018, on és tota la família de son pare. L’acte de les exalta cions tant Anna com Lo rena ho recorden amb molt de carinyo. En el cas d’Anna reconeix que “es coltar la veu de Carmen, la presentadora em va tranquil·litzar moltíssim i va ser molt emocionant”. Lorena també guarda amb molt d’estima l’acte de la seua exaltació, “ la Cort i jo vàrem gaudir molt de l’espectacle i vore els nos tres ninots en l’escenari va ser molt emotiu la veritat”.

A més Lorena ens ha contat que després de l’acte de la seua exaltació i del di nar posterior, totes les xi quetes de la Cort varen fer una “festa de pijames” en sa casa, “acabarem el dia juntes i estiguérem recor dant els moments més xu los i més bonics de l’acte, encara que anàrem a dor mir prompte”. Anna va gaudir molt també de les salutacions de les falleres majors i presidents de les 29 falles de Torrent, “és un moment molt especial re bre el seu afecte”.

Per davant un calen

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
VEÏNAT 16
“És un moment que hem esperat des que ens varen nomenar”
Lorena i Anna ens conten cóm varen viure les seues exaltacions al programa “Torrent de Festa” de Tele Torrent

6 monuments majors i 9 infantils lluitarán per el

La Junta Local Fallera ha faci litat a les comissions la classifi cació dels monuments per a les Falles de 2023. Per a les pròxi mes festes Josefines destaca la baixada considerable dels pres supostos de les comissions de Torrent, tenint en compte que l’edició de 2022 van ser les més cares de la història, degut a que els pressupostos es van unflar per la pandèmia un exercici i mig.

La secció especial de 2023 la formen 6 falles amb un pre supost mínim de 21.000 €, mentre que en 2023 el llindar per passar especial havia de su perar els 32.500€. Així, les falles que competiran per ser la millor

de Torrent este exercici són: La plaça, Àngel de l’Alcàsser, An toni Pardo, Avinguda, Ramón y Cajal i Cronista. La part més cridanera ha sigut la categoria especial infantil. Com a nove tat competixen nou falles, un fet insòlit, degut a la baixada de pressupostos. Per a 2023 les fa lles infantils han baixat aproxi madament 50.000 € respecte 2021. Este fet en comparació amb la resta de seccions ha fet que el tall per a formar part de la màxima categoria infantil només siga 4.500 €, mentre que en les falles de 2022 per a ser d’especial infantil havien d’invertir 9.430€ en avant

En està secció competixen: La Plaça, Angel del Alcàsser, Antoni Pardo, Avinguda, Ra món y Cajal, Pare Méndez, II Tram, Sant Valerià i Cronista.

La secció primera de les fa lles majors la formen set falles,

que tenen uns presupostos que van des dels 14.300 € fins els 20.999’99 €. La secció la for men: Sedaví, Sants Patrons, Sant Roc, Barri Cotxera, Pare Méndez, Sant Gregori, II Tram i Lope de Rueda.

La secció primera infantil la formen 8 falles Sedavi, Sans Pa trons, Sant Roc, Cotxera, Sant Gregori, Benemerita, Lope de Rueda i reina Sofia. En la secció segona adulta competiran un total de set falles, amb uns pre supostos que van des de 7.840 € fins 14.299’99 €. Les falles són: Poble Nou, Toledo, Bene mérita, Nicolau Andreu, Sara gossa, San Valerià i Reina Sofia.

Mentre que la secció sego na infantil estarà formada per només 5 falles Poble Nou, Tole do, Nicolau Andreu, Saragossa i Camí Reial. Per últim la secció tercera major està formada per un total de 7 falles Xenillet, San Amador, Camí reial, Trènor, El Molí, Vicent Pallardó i Concòr dia. En infantils el pressupost màxim de la secció tercera és de 1.949’99 € i la formen: Xenillet, San Amador Espartero, Parc de Trènor, Vicent Pallardó i Con còrdia.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 17 VEÏNAT
La secció especial de 2023 la formen 6 falles amb un presupost mínim de 21.000 euros, mentre que 9 falles formen la secció infantil amb un tall de 4.500 euros
premi
al 2023 FALLES
d’Especial
d’arxiu primer premi
Imatge
Monument Especial Major Antoni Pardo
Nou falles infantils d’especial competiran per ser la millor

Torrent celebra el centenari de la falla del carrer Cambrils

Les falles celebren en 2023 el centenari de la falla del ca rrer Cambrils (actual verge de l’Olivar i coneguda popular ment com el carrer del Pi). Es tractava d’una falla d’Iniciativa veïnal, la primera de la qual es conserva esbòs. Per a celebrarlo, la falla Sant Valerià, la Co missió d’Estudis Fallers de To rrent (Comfet), la Junta Local i l’Ajuntament van presentar una programació cultural con junta amb més de 20 activitats.

El saló d’actes del consis tori va reunir a les comissions de la ciutat per presentar pri merament la imatge gràfica del centenari. L’obra ha sigut crea da pels dissenyadors, Jaume Mora i Eugenio Simó, que han reinterpretat l’esbòs amb tècni ques dadaistes, corrent artísti ca preponderant en esta època. Els delegats de cultura s’han encarregat de presentar les ac tivitats, que consisteixen en un Concurs de Curtmetratges. 1 i 2 d’octubre Organitza: falla Nico lau Andreu.

Taller de manualitats re presentants infantils i fallers de la comissió: retallable de la falla de 1923. 18 de novembre de 2022. Organitza: Falla Sants Patrons. Xarrada sobre pen tinat i indumentària valencia na, 1920-23. 25 de novembre de 2022. Organitza: Falla ca

FALLES

rrer Toledo. Mural infantil de l’esbós de la falla de 1923. Fa lla Poble Nou. Desfilada i expli cació de peces d’indumentària dels anys 20. Xarrada. To rrent. 1923: Falles més que centenàries. 15 de desembre de 2022. Casal El Tró. Orga

nitza: Falla Sant Roc. Esmor zar de l’antigor i taller infantil. 14 de gener de 2023. Casal El Cresol. Organitza: falla Pare Méndez. Xarrada: Com ves tien els valencians fa 100 anys? 20 de gener de 2023. Exposició d’indumentària (del 16 al 20 de gener) , Casal L’ú i dos. Organit za: Falla Sedaví. Taller infantil: Com es feien les falles a inicis del segle XX? Berenar. Casal el Racò de l’Horta. Organitza: Fa lla Sant Valerià.

Taller de jocs populars va lencians. 22 de gener de 2023. Al carrer Benemèrita. Organit za: Falla carrer Benemèrita. Xe rrada d’indumentària valencia na dels anys 20. Gener de 2023. Setmana Cultural en barri Co txera. Plantà de 100 arbres pel centenari de la falla del Carrer Cambrils. Gener de 2023. Or ganitza: Falla Cronista. Tradi cional Concurs de Cant i Ball. Setmana Cultural. Del 12 al 19 de febrer de 2023. Al casal Bon Estar. Organitza: falla Àngel de l’Alcàsser. Dansà dels anys 20. 27 de gener de 2023, al carrer Saragossa. Organitza: Falla Sa ragossa-Parc Central. Dia de les saies. Passacarrer i desde juni dels anys 20. Exposició de fotos de saies tradicionals i con curs de fotos clàssiques. 5 de fe brer de 2023. Al carrer Lope de Rueda. Organitza: Falla Lope de Rueda. Festa temàtica dels anys 20 al carrer. Organitza: Falla Cronista.

Contacontes de la falla centenària, taller de pintura de l’esbós, hi haurà una sèrie de preguntes ambientades a l’època. Organitza: Falla Ra món y Cajal. Malnoms històrics del Torrent d’inicis de segle XX. Març de 2023. Presentació del llibret. Organitza: Falla de La Plaça. Concurs de dibuix in fantil obert i festa temàtica dels anys 20 (adults). Organitza: An toni Pardo.

Les comissions comencen el cicle de

presentacions

Junta local fallera de Torrent ha fet públic el calendari de presentacions per a enguany. En total, 28 comissions de la ciutat han publicat els dies, horaris i llocs dels esdeveni ments on es presentaran els màxims representants de les pròximes falles de 2023. El

saló Parroquial, el Antonià, la Sala d’actes de l’Ajuntament i la Sala Canal són els llocs triats per a tal fi. Del total de presentacions seran 12 les que participen a concurs (6 infantils i 6 majors).

Han obert el calendari de presentacions la falla de Sant

Valerià i Segon Tram. En no vembre també exalten els seus represdentants les falles de Pare Méndez, Sant Grego ri, Vicent Pallardó i Cronista. En desembre les celebren Ra món y Cajal, El Molí, Lope de Rueda i Cronista.

Després del Nadal seran

El centenari finaliza en març amb una festa temàtica

Les comissions falleres treballen en una gran cloenda el pròxim 5 de març de 2023 amb la recreació d’una jornada festiva ambientada a inicis de segle, on tots els fallers que vullguen podran participar vestits a l’antiga i disfrutar de moltes sorpreses. Un any ple d’activitats culturals per a grans i menuts i poder recor dar com era Torrent a principis del segle XX i el seu mon faller.

FALLES

Sant Valerià reproduirà la falla de 1923 i farà una estoreta

La falla Sant Valerià va presentar els seus projectes. Així, la fa lla gran és obra de l’artista, Fede Alon so, i consistirà en una recreació de la falla original de 1923 amb altres elements que la convertiran en una instal·lació artista in teractiva. L’infantil és obra del tàndem Fet d’Encàrrec. Una pro posta didàctica pels xiquets i xiquetes.

les falles de Sant Gregori, Ra mon y Cajal, Lope de Rueda, Nicolau Andreu, Avinguda, Sants Patrons, Parc de Trè nor, Poble Nou, Antoni Pardo , Sant Roc, Sedaví i Angel del Alcázar.

Ja en febrer la Plaça, Be nemerita, Sant Roc, Sants Pa trons, Camí Reial, Saragossa, Antoni Pardo. El caslendari finalitza el 19 de febrer, pocs dies abans de kl’acte de la Cri da que marca l’inici dels dies grans de les festes falleres a la capital de l’Horta Sud i pri mer acte multitudinari.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT 18 VEÏNAT
Més de 20 activitats relacionades amb la història, la indumentària, la música dels anys 20 formen part d’esta programació cultural
històrica de falla de Torrent FALLES FALLES
Imatge
Els delegats de cultura varen presentar les activitats
L’agenda inclou una agenda poer a tots els públics en aquest any

Les falles inicien el concurs de teatre

S’alça el teló de teatre faller, el certamen amateur més gran de teatre en valencià a la ciutat de Torrent. Els pri mers van ser els jovens de la fralla carrer Toledo van do nar el tret d’eixida. El mi llor teatre faller torna a To rrent en una nova edició de teatre infantil, juvenil, obra curta i llarga en l’edició més nombrosa. La Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent torna a ser el lloc triat per desenvolupar estes magní fiques obres, amb entrada lliure.

En total es representa ran 38 obres de teatre, d’un total de 16 comisiones de 29, que es repartixen de la següent manera: En la mo dalitat infantil participen 14 falles, en la modalitat juve nil, 10 fallas; en la modalitat obra curta actuen 10 falles, mentre que en obra llarga, 4 comissions.

El concurs que es podrà gaudir fins principis de des

embre ha continuat amb els majors en modalitat d’obra curta amb l’actuació de la comissió d’Àgel del Alcàsser amb la interpretació de “No per déu”. El 18 va ser el torn d’Antoni Pardo mab la seua

obra llarga “La funció que ix malament”. El 23 de no vembre és el torn de Cronis ta en categoria juvenil amb “Tres i un cuatre”. El 25 de novembre actuarà Sants Patrons en modalitat d’obre llarga i tanca el concurs de l’exercici de 2022/2023 el próxim 2 de desembre amb una obra llarga de la comis sió d’Avinguda amb “Hi ha motí, companyes”. Tot un luxe i debades.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 19 VEÏNAT
La falla carrer Toledo va estrenar la modalitat juvenil amb “Volguts pares”
FALLES
Representació teatral
Durant dos mesos s’han representat un total de 38 obres

L’Associació de Castella La Manxa celebra la seua setmana cultural

Del 10 al 13 de novembre, l’associació de Castella la Manxa de Torrent va organitzar la seua setmana cultural que compleix enguany 31 anys d’història. L’agenda va començar el pas sat dijous 10 de novembre amb la presentació de les activitats per part de la seua presidenta, Sonia Hernández. L’endemà la jornada cultural va començar amb una xarrada col·loqui al voltant de les addiccions de la mà de la doctora Laura Barra gán. Després del col·loqui els socis i sòcies castellanomanxecs varen cuinar els seus plats típics

que varen tastar en la seua de l’associació per a després fina litzar la nit amb un festival de play-back. L’endemà va ser el torn d’una matinal de gachas per a continuar amb la màgia de David el Mago que va fer les delícies del públic assistent.

El diumenge va començar amb una eucaristia en la pa rròquia de la Sagrada Família. Una missa cantada pel grup “Aires Manchegos” que forma part de l’associació de Caste lla la Manxa de la localitat veï na de Quart de Poblet. Durant l’acte religiós es va fer entrega d’aliments que varen recollir

El mercadet Solidari de l’Associació Contra el Càncer obri les sues portes

La Junta Local de l’Associació Espanyola Con tra el Càncer recupera el mercat ambulant solida ri per a recaptar fons per a la causa. La presidenta de l’entitat local, Amparo Alme rich, anima a tots els torren tins a avançar les compres nadalenques. De l’11 al 19 de novembre (excepte diu menges) aquest mercat am bulant se situarà en el baix del carrer Sant Cristòfor, nú mero 11 (Antic Super Mira). L’horari d’atenció i venda al públic és de 10 a 13:30 i a les

dins de l’associació, així com la resta de cases regionals convi dades. Les tradicionals “Migas” va ser el plat que es va poder tastar el dia de la clausura de la seua setmana cultural que va tindre el seu punt final amb el discurs de la seua presidenta,

vesprades de 17h. a 20h.

Aquesta activitat es recu pera des de l’última que es va realitzar fa 5 anys i se suma a la resta d’activitats solidàries que organitza l’entitat com la Runcancer en el mes de setembre on participen els col·lectius fallers i festius, així com el sopar anual que es realitza al juny.

En aquest espai es pot encontrar desde roba fins a complements com bisuteria, bolsos, motxiles, així com decoració de tot tipus. Una oportunitat de colaborar amb l’associació en Torrent i fer les compres de cara a les festes de Nadal d’una mane ra més solidaria. Amb bons preus, es pot encontrar gan gues a bon preu i ficar un granet d’arena.

l’Horta Sud. Una setmana cultural que va poder demostrar l’activitat d’aquesta associació.

L’Associació de Veïns La Torre - Centre històric ce lebrà un sopar d’integració veïnal per tal de recupe rar l’activitat de tots els veïns i veïnes després del temps de pandèmia. En estos últims anys no havien pogut reprendre l’activitat associativa en un acte multitudinari, per això, una vegada començat este curs amb normalitat varen decidir quedar el passat 28 d’octubre en el centre Cultural San Marcos. El seu pati exterior va ser el lloc triat pels veïns i veïnes de l’associació per tornar a vore’s les cares i tractar te mes d’actualitat i reclamar millores per al barri del nucli antic.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
La junta local de l’associació ha obert un mercat de segona mà en el carrer San Cristòfol que estarà obert fins el 19 de novembre menys els diumenges
L’associació de veïns de La Torre celebra un sopar d’integració
ASSOCIACIONS
ASSOCIACIÓ
Sonia Hernández, que va agrair la participació i la presència tant dels representants polítics com de la resta de la societat cultural i festiva de la capital de
LA OPINIŌN, Redacció
Gastronomia, tallers i activitats festives conformen l’agenda
La gastronomia manxega va estar molt present en esta setmana
Imatge de la setmana cultura castellanomanxega
VEÏNAT 20
També la solidaritat va ser un punt clau durant estos dies
La tenda està oberta tots els dies excepte els diumenges

Torrent viu la seua Fira de la Tardor en la plaça Unió Musical

El passat 23 d’octubre Adis to va organitzar la seua tra dicional Fira de la Tardor. L’objectiu d’aquesta activitat és crear un espai de convi vència i interacció entre per sones amb i sense discapaci tat en el que han col·laborat les diferents entitats i asso ciacions de la localitat. No van faltar tallers enfocats a la festivitat de Halloween pels més menuts de la casa a més d’espais de gastronomia amb un quinto y tapa soli dari. A més tot aquell que va acudir disfressat va obtindre un detall per part d’Adisto. Una jornada de convivència que va omplir l’espai públic de convivència i solidaritat, a més de donar visibilitat a la discapacitat dins de la so cietat.

L’Associació d’Amics de la Cultura Andalusa de To rrent va viure el passat 23 d’octubre un dia i un matí molt especial, en el qual va celebrar la seua tradicional Romeria i Ofrena en honor a la Mare de Déu del Rocio. La parròquia de la Sagrada Família ha acollit una missa rociera a la qual li ha seguit una processó pels carrers de Torrent.

Aquesta associació or ganitza cada principi de se tembre les seues festes fla menques on enguany varen

celebrar un concurs de pae lles, el seu tradicional esmor zar de sardines i actuacions de flamenc, tant de ball com de cant a les portes de la seua seu en el carrer Federico Maicas. Aquesta associació organitza cada mes de des embre el seu concert solidari per a recaptar aliments o jo guets els més menuts durant Nadal.

Los Amigos de la Cul tura Andaluza també par ticipen en les activitats que es celebren tant en la Co munitat Valenciana pel Dia d’Andalusia en el mes de fe brer i ho fa de forma molt ac tiva participant en els seus grups de ball.

Com va ocórrer amb la resta d’associacions la seua activitat es va frenar per cul pa de la pandèmia i ha si gut després de finalitzar les restriccions sanitàries quan ha començat de nou a orga nitzar les diferents activitats en el seu calendari, com ara aquesta ofrena i romeria a la Mare de Déu del Rocio i

la processó religiosa pels ca rrers del barri. Aquesta as sociació es va crear per a mantindre la cultura anda lusa entre els immigrants que durant els anys 60 arri baren a Torrent buscant una vida millor i poder transme tre la seua cultura als seus fills i filles que varen ja nài xer en la capital de l’Horta Sud. I aquesta associació ha arribat fins ara mantenint la seua essència andalusa sense oblidar la localitat que els va

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT
L’objectiu és crear un espai de convivència i interacció entre persones amb i sense discapacitat en el que han colaborat les diferents associacions locals
ASSOCIACIONS 21 VEÏNAT 21
Imatge de la fira d’enguany a la plaça de l?unió Musical
acollir. La parròquia de la Sagrada Família va acollir una missa rociera a la qual li va seguir una processó pels carrers del barri propers al temple de la localitat Los Amigos de la Cultura Andaluza celebren la seua ofrena i romeria
Les activitats han tornat després de la pandèmia sanitària La Romería va omplir el carrer de música i cultura

CULTURA

i oci

LITERATURA

Un any més, l’Ajuntament de Torrent presenta el festival To rrent Històrica, que en aques ta quarta edició comptà amb la participació de personalitats com la prestigiosa escriptora Carmen Posadas, el director Agustín Díaz-Yanes o els su pervendes internacional An drea Frediani i Oliver Pötszch, entre altres. Així, del 17 al 20 de novembre, el festival brindà al públic una completa i variada programació, que va incloure trobades amb autors, clubs de lectura, activitats en instituts, personatges fora de les pàgines, batalla d’escriptors i molt més.

“Amb aquesta quarta edi ció consolidem l’èxit de Torrent Històrica, que ja és un dels fes tivals culturals de referència al país, i posem de manifest el nostre compromís amb la cul tura, atraient grans figures de la creació literària en l’àmbit lo cal, nacional i internacional, i fo mentant la lectura entre els nos tres veïns i veïnes”, destaca la regidora de Cultura de Torrent, Susi Ferrer.

Per part seua, el director de Torrent Històrica, Santia go Álvarez, ha mostrat la seua satisfacció per “la qualitat del programa que presentem en guany. M’atreviria a afirmar que és el més potent de totes les edicions celebrades fins al moment, per la qual cosa ani me a la ciutadania de Torrent, i de les poblacions de voltant, al fet que aprofiten aquesta oportunitat única de gaudir amb la presència de grans autors nacionals i internacio nals”. Igual que en anteriors edicions, els actes podran se guir-se a través de les xarxes socials de l’Ajuntament de To rrent i el canal de YouTube de Torrent Històrica.

En aquesta edicióla pres tigiosa escriptora espanyola i autora de la recentment pu blicada novel·la ‘Llicència per a espiar’, Carmen Posadas, protagonitzà la trobada ‘Ar mes de dona’. Després de la conversa, el públic va assitir a l’activitat Personatges fora de les pàgines, on la ficció va sal tar de la novel·la a l’escenari amb una performance única.

Torrent Històrica es consolida com a referent al mercat literari nacional

És un dels festivals amb més història de la Comunitat

Només quatre edicions amb la pandèmia pel mig han convertit aquest festival lite rari en referència nacional. Per ell han passat els es criptors més destcatas del apnorama nacional per a reflexionar i parlar de literatu ra històrica. Una oportunitat de conèixer de ben aprop els escriptors i escriptores i parlar sobre la seua obra i les seues històries.

A continuació, Carmen Posa das va rebre el premi Consule sa honoraria de Torrent His tòrica, en reconeixement de la seua sòlida trajectòria, amb una trentena de novel·les pu blicades des de 1984.

Tanca el festival literari un cineasta, Agustín Díaz Yanes, i un escriptor, Alfonso Mateo Sagasta, que han dedicat algu na de les seues obres als con queridors del segle XVI es panyol, amb la trobada ‘No és or tot el que rellueix’. Torrent Històrica clausura la seua IV edició el diumenge en la plaça de l’Antic Mercat, se celebra Torrent en còmic, activitat destinada a xiquets a partir de sis anys i una batalla de escriptors. Dos equips de dos escriptors cadascun han d’escriure, per torns i ens 4 minuts, una història.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
20 de novembre, el públic ha gaudit de trobades amb autors, clubs de lectura, personatges fora de les pàgines o batalles d’escriptors, entre altres activitats
Del 17 al
22
Imatge promocional de les jornades

El Festival de Literatura del Mediterrani ‘Salitre’ arriba a la ciutat de Torrent

La II edició del Festival de Literatura del Mediterra ni ‘Salitre’ arriba a la ciutat de Torrent, amb l’objectiu d’acostar a la gent jove la li teratura a partir d’altres dis ciplines com la música, la fo tografia o la il·lustració, entre altres. Aquesta segona edició del festival, que es desenvo luparà íntegrament del 18 al 27 de novembre amb ac tivitats a València, Paterna o Gandia, s’estrena en la ca pital de L’Horta Sud el diu menge 20 de novembre de la mà de l’artista Rayden, qui presenta el seu llibre ‘Amo ratado’ en la sala d’actes de la Casa de la Cultura. A més,

el cantant madrileny també ofereix una entrevista, un concert acústic i una signa tura de llibres.

“El Festival ‘Salitre’ és un espai perquè confluïsquen les diferents disciplines ar tístiques i, així, fomentar la cultura entre els més joves i potenciar el seu desenvolu pament creatiu”, explica la regidora de Joventut, Mari na Olivares, qui afig que “el fil conductor del festival és el Mediterrani, ja que és un ele ment que configura la mane ra de ser del poble valencià i és una de les grans referèn cies del nostre art”.

Rayden ha col·laborat amb gent com Tanxuguei ras, Pablo López, Mäbu, Lei va, Rozalén, Sidecars, Iván Ferreiro, Andrés Suárez, Al fred García, Bely Basar-te, etc. descobrint-se com un

dels artistes que més ponts ha construït entre estils en l’àmbit nacional. El músic i autor ha cultivat l’escriptura, sent autor de tres llibres, “TErminAMOs y otros poe mas sin terminar” y “El mundo es un gato jugando con Australia”. El seu caràc ter solidari i la feina de casa socials, havent col·laborat amb organitzacions com les Nacions Unides o sent am baixador de Google per a intentar erradicar el discurs d’odi, també són facetes que destacar de l’artista.

Salitre té com a fil con ductor el Mar Mediterrani, un espai físic i simbòlic al mateix temps, que ha con figurat la manera de ser dels valencians i de tots els pobles que habiten en les seues costes. El Mediterrani és un espai propi per a cada un d’estos pobles, i al ma teix temps és un lloc de tro bada, d’ensomni, d’anhels, d’esperança, de viatges, de patiment per a molts, però també de solidaritat. Salitre és l’espai per a les noves veus literàries.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 23
La sala d’actes de la Casa de la Cultura acull una la presentació del poemari ‘Amoratado’ del cantant madrileny Rayden per acostar a la gent jove la literatura
LITERATURA
Imatge d’arxiu del rapero Rayden
CULTURA
Rayden ofereix un concert acústic i signarà el seus treballs

“Los pazos de Ulloa” d’Emilia Pardo Bazán en l’Auditori

L’adaptació teatral, en versió d’Eduardo Galán ,es va realitzar en ocasió del centenari de la mort d’Emilia Pardo Bazán en 2021

Considerada per molts com una de les majors novel·les espanyoles del segle XIX, i sens dubte la referència prin cipal dins de l’amplíssima bibliografia d’Emilia Pardo Bazán, “Los Pazos de Ulloa” parla tant de la vida rural a Galícia com de la noblesa vinguda a menys. Amb un re partiment de luxe encapçalat per Pere Ponce i Marcial Ál varez, aquesta versió teatral

de “Los Pazos de Ulloa” és un al·legat contra la violència i la crueltat, centrant-se en l’enfrontament entre el de sig, la passió i l’amor, la vio lència rural del món caciquil i la cortesia i les bones ma neres de la ciutat (Santiago de Compostel·la). Per l’obra desfilen un cacic, una curilla amb passions contingudes (com el cèlebre “El pájaro espino”), una dona enamo rada.

Don Julián, un capellà tí mid i apocat, criat -per ser fill de la serventa de la casa- en el si de la família del senyor de La Lage a Santiago, arriba als Pazos de Ulloa per a po sar-se al servei del marqués d’Ulloa, don Pedro Moscoso. Allí es troba amb una situa ció terrorífica: la crueltat del senyor Pedro i del seu capa tàs, Primitiu, amb Perucho, el xiquet de cinc anys fill de la criada Sabela i del mateix do

CULTURA

Torrent

Pedro, a qui donen beure vi fins a emborratxar-ho, amb el consentiment de la mare, Sabela, la criada sensual i ba rragana del marqués. Don Julián intenta oposar-se, però li falta coratge i perso nalitat. Descobrirà, a més, que el xiquet és nét de Primi tiu. No pot comprendre tan ta crueltat amb un xiquet. A partir d’aquest fort comença ment de l’obra, l’acció trans corre mostrant la realitat.

TEATRE

La Mostra de teatre amateur celebra la seua 14 Edició

El grup Pla i Revés (Altea) és l’encarregat d’inaugurar la Mostra

OPINIŌN, Redacción

Un any més, l’Auditori de Torrent acull la Mostra de teatre amateur “Juan Ma nuel Ferraro” . En aquesta la seua 14 edició, organitza da com sempre per Cotur no Teatre, es podrà gaudir de les 4 obres seleccionades durant els caps de setmana del mes de novembre.

El grup Pla i Revés (Al tea) ha sigut l’encarregat d’inaugurar la Mostra amb l’obra “Hereus. Un pel teu, dos pel meu”, la història de dos germans i una herèn cia milionària. Malatesta Teatre (Algemesí) ens por ta una adaptació de “La Mare Coratge” de Bertolt Brecht, un profund al·legat antibèl·lic en el qual la gue rra és el motor que mou a tots els personatges. “La cri da de Lauren” és un mun tatge de Calandraca Teatre (Elx) que té com a protago nista a Pedro, un home nor mal, sensible, intel·ligent, rutinari i una mica avo rrit, que travessa una crisi d’identitat.

La clausura de la Mos tra serà a càrrec de Carasses Teatre (Elda) que posarà en escena una versió molt particular del “Romancer Gitano” de Federico García Lorca, en el qual es combi nen dansa, teatre i poesia el

diumenge 27 de novembre.

Aquesta mostra porta organitzant-se 14 anys grà cies al treball del grup Co turno Teatre. El seu origen té com a antecedent, en els 60, l’«Agrupació teatral de Càmera i Assaig de Ràdio Torrent» que, per a les re presentacions en teatre, va adoptar el nom de «Tea tre de Cambra i Assaig», fins que Ràdio Torrent va deixar d’emetre en 1968.

En 1975, el grup es pre senta per primera vegada a Torrent amb el nom de «Coturno. Agrupació tea tral de Cambra i Assaig», fent les seues representa cions en sales de la locali tat, així com altres pobla cions. En aquest temps es representen moltes obres de molt diferents autors, com Serafín i Joaquín Ál varez Quintero, Antonio Buero Vallejo, Alfonso Sas tre, Alejandro Casona, José María Pemán, Federico García Lorca, Agustín de Foxá, Joaquín Calvo Sotelo, Pedro Calderón de la Barca, Alfonso Paso...

Cal destacar que Cotur no és el primer grup teatral a Torrent que es proposa l’objectiu d’aconseguir ni vells de qualitat i quasi pro fessionalitat no habituals en aqueix moment a la ciutat.

Com a colofó a les jornades del projecte de memòria històrica ‘Mestres de la República: To rrent 1931-1939’, el consistori torrentí va inaugurar dissabte passat un tòtem commemo ratiu en el Mas del Jutge, lloc en el qual se situava l’antiga

colònia escolar de la Repú blica, l’objectiu de la qual era atendre els xiquets i xiquetes desplaçats per la Guerra Civil i oferir-los un espai segur on prosseguir amb la seua edu cació.

“Amb aquest acte volem donar a conéixer als torrent

ins i torrentines una part im portant del nostre passat, amb les vivències de les persones implicades com a pilar fona mental i sempre des del res pecte a les ideologies de cada persona”, destaca el regidor de Participació Ciutadana, José Pascual Martinez.

A més de l’alcalde Jesús Ros, representants de la Cor poració Municipal i veïns i veï nes de la ciutat, l’acte va comp tar amb la presència de la Senyora Cònsol de l’Uruguai a València, Fanny Trylesinsk, atés que la Casa de la Demo cràcia d’Uruguay.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT 24 24
fa memòria històrica de l’antiga colònia escolar de la República
Imatge de l’obra de teatre
TEATRE CULTURA
LA L’ OPINIŌ, Redacció

Convocats els “XX Premis Literaris de Narrativa Juvenil”

L’Ajuntament ha con vocat els ‘Premis Literaris Ciutat de Torrent’, el pres tigiós certamen literari im pulsat en col·laboració amb la Caixa Rural de Torrent i l’editorial Tabarca, el propò sit de la qual és fomentar la creació literària en valencià i promocionar el talent local.

Igual que en les ante riors convocatòries, es man té la dotació econòmica en cada categoria del certamen, amb un primer premi de 12.000 euros i un segon de 1.800 euros en el XX Premi de Narrativa Juvenil, i una dotació de 3.000 euros per a la persona guanyadora del XIII Premi de Poesia.

La regidora d’Educació i Dinamització Lingüística, Patricia Sáez, explica que “l’objectiu del certamen és

normalitzar i promoure la literatura en valencià, de manera que els escriptors i escriptores en la nostra llen gua tinguen una possibilitat més per a publicar i editar les seues obres”.

L’edil també remar ca que “els Premis Litera ris Ciutat de Torrent s’han consolidat gràcies a la quali tat de les obres presentades i a una trajectòria dilatada en el temps, fet que ha pos sibilitat que compten amb un gran prestigi i reconeixe ment en tota la Comunitat Valenciana”.

Així, el termini de pre sentació estarà obert fins al pròxim 20 de novembre, sent indispensable que les obres siguen originals i inè dites i estiguen escrites en valencià. Els originals, amb l’única indicació del títol

José Ribera Tordera ‘Penya’ ja és un “torrentí que fa banda”

Dins de les celebracions per Santa Cecília, la ciutat de To rrent ha homenatjat aquest cap de setmana a José Ribe ra Tordera ‘Penya, destacat músic, compositor i docent de la Unió Musical Torrent, en un concert extraordinari en l’Auditori de Torrent.

D’aquesta manera, José Ribera serà reconegut a títol pòstum amb el premi ‘To rrentins que fan banda’ per la seua dilatada trajectòria, amb una llarga carrera com a trompetista, percussionis ta i compositor de pasdobles i marxes mores i cristianes i de Setmana Santa.

L’acte va reunir familiars i amics de ‘Penya’ i a la famí lia de la UMT que va servir per a recordar i per a realçar la figura de José Ribera i la d’aquelles persones que tre ballen fent banda i fent po ble.

Per a tancar aques ta Setmana Musical, el próxim 26 de novembre, la Banda Sinfònica de la UMT oferirá un concert extraordinari de santa Ce cília on es podrà gaudir de les interpretacions del solista internacional de trompeta Pacho Flores, en el que será un progra ma del compositor mexicá.

en la primera pàgina i de la categoria a la qual es pre senten (narrativa juvenil o poesia), s’han de presentar per mitjà del Registre Elec trònic de l’Ajuntament.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 25 CULTURA
El certamen compta amb un primer premi de 12.000 euros i un altre de 1.800 euros
LITERATURA
El
músic torrentí va rebre un homenatje en un concert extraordinari en l’Auditori
MÚSICA

ESPORTS i oci

Torrent renova les pistes de pàdel de l’espai poliesportiu de Parc Central

L’Ajuntament ha reno vat les pistes de pàdel de les instal·lacions esportives de Parc Central, on es disputarà la fase classificatòria de la competició del 31 d’octubre al 2 de nov embre, amb la substitució de les moquetes i de les xarxes per unes de nova generació i mi llor qualitat.

El Tau Ceràmica Torrent Challenge corona als seus campions Torrent, atrau el millor del Padel

El World Padel Tour es va acomiadar de la ciutat de To rrent, després d’una setma na d’intensa competició i grans partits, amb la jornada de clausura del Tau Ceràmi ca Torrent Challenger en el Pavelló del Vedat, on van ser coronades, d’entre les 96 pa relles masculines i 60 femeni

nes participants, les parelles conformades per Coki Nieto i Jon Sanz i les bessones Mapi i Majo Sánchez Alayeto. A més dels molts aficionats i aficio nades al pàdel de Torrent que van ser presents en aques ta fase final, l’esdeveniment va comptar amb la presència de l’alcalde Jesús Ros, la re gidora d’Esports, Susi Ferrer,

EN PROFUNDITAT

el regidor i diputat provincial d’Esports, Andrés Campos, i els representants de la Corpo ració Municipal, els qui no van voler perdre’s aquesta data tan assenyalada en el calendari es portiu de la ciutat.

“Gaudir del millor pàdel del món ací, a la nostra ciu tat, ha sigut una experièn cia increïble i esperem que

puga repetir-se en un futur, ja que ha tingut un gran acolli ment entre els nostres veïns i veïnes”, destaca la regido ra d’Esports, Susi Ferrer, qui també ha volgut mostrar el seu agraïment a “totes les persones que han fet possi ble que el torneig siga un gran èxit tant de participa ció com assistència”.

Així, del 31 d’octubre al 6 de novembre, es reuniren a Torrent un total de 96 parelles masculines i 60 femenines per a partici par en aquesta cinquena data del Challenger.

L’esdeveniment pertanyent al circuit World Pàdel Tour i organitzat per Ultimate Padel Company (UPC), que compta amb un premi de 35.000 euros per a cada cate goria i classificà a les 16 millors parelles mas culines i femenines per a la Race Challenger Final de Còrdova el mes de desembre.

Els guanyadors mascul ins del World Padel Tour, Jon Sanz i Coki Nieto han volgut agrair la presència de públic en el pavelló del Vedat que durant uns dies s’ha convertit en la millor pista de pàdel. Nieto i Sanz guanyadors del tor-

neig en Torrent han acon seguit guanyar un partit que segons les seues paraules “ha sigut molt complicat, estem feliços i ha sigut un plaer jugar a València que és la meua segona casa” ha decla rat Nieto a les preguntes

de la premsa. Tant per a Sanz com per a Nieto és el segon títol guanyat en aquesta temporada que fi nalitzarà en el torneig que pròximament es jugarà a Menorca. A més Jon Sanz ha sigut nombrat el millor jugador del torneig en

la part masculina i Mapi Sánchez en la part femenina. Un luxe ambdós partits els que s’han jugat en la capital de l’Horta Sud que s’ha convertit en capi tal del pàdel durant quasi una setmana en diferents emplaçaments.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
La parella masculina guanyadora del World Padel Tour en Torrent, Jon Sanz i Coki Nieto han agraït la presència de públic en el pavelló de El Vedat
“Ha sigut un partit molt complicat” Varen participar en total 96 parelles masculines i 60 femenines
26
A FONS

ONCE INICIAL

Vicente Mir desperta al Torrent CF

Entrenador nou, aire nou, i també primera victòria. L’arribada de Vicente Mir ha retornat la il·lusió entre l’afició taronja i la directiva torna a respirar després de les queixes de l’afició. El ma trimoni de Mir amb el To rrent CF és recent, però sem bla que serà per sempre per la bona sintonia que s’escolta.

Dissabte anterior, abans del partit anul3lat per pluja, el conjunt taronja va repren dre la senda de la victòria després d’imposar-se per 0-1 en el difícil camp del Pataco na CF amb un gol de Neme sio en el minut 75.

Partit molt seriós i pràctic dels de Vicente Mir, que en la segona part sobretot es van fer creditors a alçar-se amb

els tres punts i així va resul tar en definitiva.

Enfront d’un Patacona que en el seu feu havia de rrotat a equips com el Gan dia i el líder Orihuela en la trobada anterior de local, el Torrent va saber jugar les seues bases amb un gran lliurament i malbaratament de facultats, des d’un ferri dispositiu defensiu i la soli desa en totes les línies, per a emportar-se una victòria que s’antullava fonamental.

Les molt reduïdes di mensions del terreny de joc de Patacona es prestaven al típic partit de mantindre una màxima vigilància de fensiva.

El segon acte va arran car amb el partit bastant tra vat. En el 70’ Nemesio es va

El primer partit f¡óra de casa de Mir va mostrar les seues cartes. D’inici, l’entrenador Vicente Mir va formar amb Satoca en porteria; una línia de cinc arrere amb els tres cen trals Cano, Gomis i Diego, i amb Pisa i Ivi en els laterals amb llarg recorre gut. El centre del camp va ser per a Llorer i Lois. I en la línia atacant es van desplegar Juanca, Iván i Álvaro.

incorporar al terreny de joc.

Fruit de l’obstinació i in sistència atacant del Torrent CF, va arribar per mereixe ments el 0-1 als 75 minuts, després d’una bona jugada ofensiva de Yassine.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT ESPORTS 27
Mir va mantindre a Satoca en la porteria i va fer linea de 5 darrere
FÚTBOL
Els taronja van imposar-se fóra de casa Amb gol de Nemesio
Moment de la
celebració
del gol a la Patacona
Yassine i Nemesio van revolucionar de nou l’equip

El Nou Bàsquet segueix en ratxa i suma la seua sisena victòria

ENova victòria, i ja van cinc consecutives per als torrent ins, que es col·loquen segons en la lliga empatats a punts amb Lliria, Port Sagunt i Sueca. Els de Jose Díaz es van imposar en un partit di fícil davant el filial del Caste lló de lliga LEB per 84-76.

Amb temporal al carrer, i en alerta taronja, el camp del Vedat va estar més buit de l’habitual per a rebre als castellonencs. Els torrentins van eixir al camp amb ganes i marcant diferències des del principi amb un parcial de 25-21, i el van repetir en els altres dos períodes ampliant la diferència fins als 10 punts mancant sis minuts, però a partir d’aqueix moment la relaxació i l’empenyiment rival va fer que els castello nencs arribaren a posar-se a tres punts.

Amb el rival a només un triple a menys d’un minut del final, el Nou Bàsquet va traure als seus millors ho mes per a controlar el partit, que finalment va acabar amb un 80-76 definitiu gràcies a l’efectivitat d’Alexandrov i Joan Carratalá.

ATLETISME

En el partit, va tornar a ser determinant Lucas Blas co, que va sumar 22 punts i 10 rebots; Alberola amb 13 punts i Calero amb 12 punts i 3 assistències.

Al final del partit, el tèc nic del Tau Castelló, Manolo Hernando “Cholo”, ha des tacat el treball del seu equip a Torrent, malgrat ser un filial. “Nosaltres som un B i servim al primer equip, i tenim do bles dinàmiques, però hem tingut una bona actuació da vant un equip que segur que estarà a dalt”

Per part seua, Jose Díaz ha destacat el difícil que ha sigut guanyar al Caste lló. “Ha sigut dur i difícil, i cal felicitar un gran equip i a Manolo pel treball realit zat, ja sabíem que anava ser dur, que s’anava a decidir en l’últim minut”, ha comentat el tècnic local, que ha apun tat coses per a millorar. “No em vaig content pel tema defensiu, per les pèrdues de pilota, la qual cosa ens ha es pentat a haver d’arribar als 80 punts, que d’altra banda és bo”.

Als micros de Tele To rrent també va estar un dels capitans de l’equip, David Calero, que va parlar de la bona ratxa de l’equip que es peren no es pare davant el Sueca en un partit on la clas sificació pot escomençar a obrir-se.

Els torrentins són se gons en lliga i es mesuren aquest cap de setmana da vant el Sueca, quart en clas sificació en un partit del teu al teu entre dos aspirants a estar en la part alta.

Cap de setmana amb in tensa caiguda d’aigua i gols en el municipal to rrentí, el dissabte dia 12 les intenses pluges caigu des a la ciutat torrentina deixaven un pam d’aigua en el pavelló, tot presagia va que no es podria dis putar la trobada entre to rrentines i valencianes.

El diumenge dia ra diant per a gaudir d’un gran espectacle de futsal femení, hispàniques i col·legiales veient els re sultats del dia anterior, sabien de la importància dels tres punts pel que no anaven a donar treva al seu adversari.

Partit de retroba ments en la graderia i so bre el parc, Ángel i Carlo ta de Bisons i Paula Serra i Marga en Esclaves, anti gues hispàniques que van marcar una gran època del futsal torrentí, a més i com a sorprenent ha si gut la volta al parquet de M. José Climent, als seus quasi 50 anys s’ha tor nat a posar sota pals des prés de la lesió de Núria veient-la en la pista, sem blava una joveneta més, qualificar el retorn com a sublim, saber estar, diri gir i molts reflexos, ha en caixat quatre gols.

El Club Atletisme Torrent presenta als seus atletes per la temporada

El Club d’Atletisme de To rrent va celebrar l’acte de presentació de la temporada 2022/23 en el Poliesportiu de Parc Central, on es van reunir els i les atletes que represen taran al club en les diferents competicions, juntament amb membres de la directi

va del CAT, representants de la Corporació Municipal i de la Fundació Esportiva Muni cipal, per a donar la benvin guda a aquest nou any com petitiu i donar a conéixer les novetats que presenta el club.

En l’acte, el regidor de l’Ajuntament de Torrent i di

putat provincial de Joventut i Esports, Andrés Campos, va traslladar als i les esportistes un missatge optimista de cara a aquesta temporada, desi tjant-los “sort en les pròximes competicions” i animant-los a “repetir els èxits collits en els últims anys”.

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT
28 ESPORTS
Els de José Diaz van patir a casa, pero van acabar guanuant de sis punts en un partit que es va resoldre a l’ultim minut
BÀSQUET FUTBOL-SALA
Jose Díaz es va queixar del joc defensiu de l’ equip torrentí
Cholo diu que el Torrent estarà en la part alta de la classificació
Aigua i gols en l’Anabel Medina amb victória del Hispanic Torrent
El pròxim rival del Nou Bàsquet Torrent serà el Sueca El president del Club d’Atletisme de Torrent, Miguel Ángel Villalba, va destacar “la trajectòria del club i de l’escola
José Diaz en un temps mort al pavelló El Vedat
NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT PUBLICITAT 29

ECONOMIA

i comerç

ACST llança “El Black de la confiança” amb el sorteig d’una escapada a Europa

Desde autónomos hasta empresas de hasta 49 trabajadores ahora tienen la oportunidad de dar un paso más en lo que se refiere a digitalización gracias a las ayudas del kit digital. Muchas empresas nunca en cuentran el momento de digitalizarse o si lo hicieron en su día no pueden dedicar su tiempo ya que como suele pasar en el mundo de la pyme, el día a día es muy exigente y no permite centrar tiempo ni recursos a ello. Lo ideal es delegar estos servi cios en expertos que sepan como canalizar todas las virtudes de la marca hacia un fin digital óptimo.

De esta manera poder centrarse en el día a día y generar una estrategia que vaya de la mano del equipo profesional para poder “dejar de ser invisibles”. Las ayudas para el kit digital provienen de fondos europeos y se gestionan a través de Red. es. Pero, ¿Qué servicios entran? Principalmente son 4 los sec tores clave para las empresas en lo que a presencia digital se refiere.

L’ACST (Associació de Comer ciants i Serveis de Torrent) ha llançat la campanya “El Black de la Confianza”. Una cam panya en la qual totes aquelles persones que compren en els vora 300 comerços associats entraran en un sorteig de dues escapades a un hotel de luxe i tractament spa en un hotel a elegir per part dels guanya

dors en qualsevol establiment d’Europa. L’objectiu és incen tivar les compres sense obligar el xicotet comerç a oferir ofer tes i descomptes per a poder competir en els grans establi ments en una època marcada pels grans descomptes.

Per a poder participar-hi, els clients hauran d’enviar el divendres 25 de novembre, només eixe dia, la imatge o la

fotografia junt el justificant de la seua compra amb les seues dades personals, DNI i núme ro de telèfon per mail a info@ acst.es o per Whatsapp al 616832711.

Les fotografies, amb els ti quets o els justificants del pa gament podran ser remesos fins a les 23:59 hores del dia 25 de novembre. Una perso na podrà enviar tants tiquets

de compra com desitge. Com més compres es realitze més oportunitats de ser un dels guanyadors. Els premiats se ran anunciant el dilluns 28 de novembre a mitjançant el web d’ACST i les xarxes socials de l’associació.

GRANS OFERTES

El mes de novembre ja s’ha convertit en el mes dels des comptes per excel·lència. Una tradició importada dels Estats Units i que cada vegada està més estesa entre els comerços.

El

Ivan Valls, director d’ACST ho té clar: “Hem d’adaptar-se als nous temps i el moment del Black Friday és un d’ells, un fenomen relativament nou en el nostre país, però que cada vegada està més implantat”. Amb el Black de la confiança l’objectiu és clar: “Incentivar la venda dels nostres asso ciats tenint clar que per a ells és més complicat oferir grans descomptes com les grans superfícies, volem tornar a l’essència que és la confiança que et dona comprar o adquirir serveis al costat de casa, en el comerç de

barri que són la majoria dels nostres associats”. Però Valls ho aclareix, “igual com hi ha comerços que per qualsevol circumstància no volen o no poden pujar-se’n al carro de les ofertes sí que hem vist un augment de les ofertes respecte anys enrere”. I explica on, “els nostres associats són de tota classe, des d’una botiga de roba o sabates fins a un bufet d’advocats i sí que hem vist com cada vegada més les empreses de serveis es llancen a fer ofertes aprofitant aquest mes”.

Però també és una època molt complicada pel xicotet comerç que veu com és molt complicat poder competir amb les grans superfícies, per aquesta raó, ACST ha volgut presentar aquesta campanya per incentivar la compra entre els seus associats.

Una oportunitat d’ajudar al xicotet comerç de proxi mitat, el de costat de casa, i mentre guanyar una escapa da a qualsevol hotel europeu i gaudir del relaxament d’un hidromassatge o un establi ment termal. Un “Black” de confiança per tot el comerç de proximitat.

Gestión de RRSS y presencia en internet, en el cual las em presas pueden disponer de un año de comunicación en redes con estrategia y ejecución en el cual se publica periódicamente en redes para mantener informados a sus clientes y poder tam bién ampliar mercado. Para este nuevo mercado es imprescin dible tener una web que cumpla con las expectativas, por tanto, también es otro de los sectores clave del kit digital el de web cor porativa y que cumpla con las necesidades de la empresa, así como la creación de tienda online para la venta de productos.

Por otra parte, también se ha añadido una nueva categoría que se trata de “presencia avanzada en internet” La cual permi tirá a la empresa posicionarse y realizar acciones para impulsar la presencia básica. Estas ayudas son la oportunidad que mu chas empresas llevan años esperando, además es de forma gra tuita. ¡No dejes pasar la oportunidad y únete a la era digital!

Otra cosa, la factura electrónica, viene para quedarse y para todo tipo de operaciones. Medida con la que se pretende atajar la morosidad en las operaciones comerciales. El Digital Toolkit permitirá a las empresas de menor tamaño tener un periodo de transición para adaptarse. Las soluciones tecnológicas y plataformas ofrecidas por empresas proveedoras de soluciones y facturación, deberán garantizar su interconexión e interope rabilidad gratuitas. ¡No dejes pasar la oportunidad y únete a la era digital!

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT 30
FernandoGarcés Mark&Brand MiembroGrupoACE fernando@markandbrand.es UnespacioparalaPYME
“El momento perfecto para digitalizarse”
L’objectiu és incentivar les compres entre els vora 300 comerços associats, sense obligar al xicotet comerç a realitzar ofertes i continuar sent competitus davant els grans
“Volem incentivar les compres i adaptar-se al xicotet comerç”
director d’ACST, Iván Valls, recalca que la campanya va enfocada a mantindre la confiança del consumidor en el comerç de proximitat
Imatge d’arxiu de Black Friday de 2019

Juntos podemos combatir la miopía infantil y evitar riesgos en el futuro

Cada vez mas niños presen tan miopía a edades más tempranas, en parte debi do a un aumento en el esti lo de vida en interiores más sedentario y a un incremen to del tiempo que pasamos frente a las pantallas. Cuan to antes aparece la miopía en el niño, mas evoluciona rá y mas alta será.

La alta miopía puede conducir a problemas visua les severos que no se pueden corregir con lentes estándar. Puede incluso aumentar el riesgo de complicaciones oculares en etapas posterio res de la vida. Nueva Óptica te presenta una innovación revolucionaria en el control de miopía. Esta ingeniosa lente está formada por una constelación de microlentes invisibles.

¿ Cómo funciona? La

EMPRESES

ACST organitza un curs d’aparadorisme nadalenc destinat al comerç local

constelación única de mi crolentes crea un volumen de señal en el ojo que con trola el crecimiento del mis mo.

Esta señal permite ra lentizar la elongación del ojo y, por tanto, la progre sión de la miopía. Las lentes ralentizan la progresión de la miopía en un 67 por cien to de media. ¿Sabías qué? El 80 por ciento de todo el aprendizaje ocurre a través de la visión. Un miope de8.00 D corre un riesgo 10 veces mayor de desarrollar una patología ocular que un miope -4.00.

Nueva Óptica es una empresa familiar que com bina su experiencia de más de 40 años en el sector con un equipo joven y dinámi co que te asesora y ayuda a encontrar la mejor solución para ti.

ACST va organitzar un curs d’aparadorisme na dalenc en les instal·lacions de Cambra de Comerç. Aquest curs té com a objec tiu augmentar les vendes dels negocis associats en l’època de major venda per al comerç local de Torrent. El curs, amb una dura

ció total de quatre hores, abordarà temes tan inte ressants, per al comerciant, com la importància de la il·luminació, la decoració, el procés de muntatge de l’aparador, diferents tèc niques d’empaquetatge o l’ús del marxandatge, entre molts altres aspectes clau.

NÚMERO 382 NOVEMBRE DE 2022 L’ OPINIŌ DE TORRENT 31 ECONOMIA
El taller va abordar temes com la importància de la il·luminació, la decoració i la tècnica
Nueva Óptica presenta una innovación revolucionaria en el control de la miopía a través de una ingeniosa lente que está formada por microlentes invisibles
COMERÇ LOCAL
Imagen de una de sus ópticas en Torrent

PUBLICITAT

NOVEMBRE DE 2022 · NÚMERO 382 L’ OPINIŌ DE TORRENT 32

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.