Presentació del Cercle Català de Negocis by Joan vila

Les raons econòmiques de l’Estat propi

Empresaris per l’Estat propi

Cercle Català de Negocis (CCN)

Qui som?

Som l'associació d’empresaris, directius i professionals que, per tal de garantir el futur del teixit empresarial català, volen disposar d’un Estat propi.

Els nostres arguments  L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica.  Amb un Estat Propi, Catalunya seria més pròspera econòmicament.  Assolir l’Estat Propi és possible.  Sabem quines línies estratègiques caldrà dur a terme.

Cercle Català de Negocis (CCN)

El nostre Convenciment

Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable.

1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica

L’Estat espanyol escanya econòmicament Catalunya

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

Impostos pagats per ciutadans i empreses  IRPF – IVA - Impost de societats  Impost d’hidrocarburs .......

Balança fiscal Si els impostos pagats són superiors a la despesa pública rebuda, el territori pateix dèficit fiscal

Despesa pública rebuda

Balança fiscal negativa

Dèficit fiscal

 Infraestructures (carreteres, trens, hospitals….)  Transferències a l’administració del territori Font: CEC Espoli del Països Catalans 22.10.2008, Elisenda Paluzie

Dèficit en milers de milions d’€ 17 16 14 14 16.500 milions 13 d’euros anuals

Dèficit en % sobre el PIB 10,0%

10,0%

14 15

8,5%8,7% 7,9%

3 3

5 5

8,9%

8,2%

6,9%

7,6%

6,7%

7,3% 7,8%

8,1%

8,5% 8,4%

8,6%

7,2% 7,9% 7,4% 6,7%

45,2 milions d’euros cada dia

6,7%

7 7 7 7 7

8,4 % sobre el PIB

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

8 9

8,3%

7,6%

7,4%

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

El dèficit fiscal que pateix Catalunya creix any rere any, tant en import com en percentatge

Font: Grup de Treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 2005 i 2008. Mètode de càlcul: Flux monetari (s’atribueix la despesa al territori on es materialitza, és a dir, l’activitat del sector públic beneficia a un territori)

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

Dèficit fiscal català (2009) i el seu impacte sobre cada català o família catalana Impostos que paguem els catalans però que no beneficien els catalans Per cada ciutadà de Catalunya

►Dèficit fiscal 16.500 milions € ►Població Catalunya 7,3 M. d’habitants

►

200€ mensuals

► 2.250 € anuals ► 22.500 € cada 10 anys

► 90.000 € en 40 anys

de vida laboral

Font: Estimació Balances Fiscals CCAA Estat espanyol 1995-2005, Fundació Josep Irla. Font: Observatori del Finançament de Catalunya

Per cada família catalana formada per 4 persones

800€ mensuals 9.000 € anuals 90.000 € cada 10 anys 360.000 € en 40 anys de vida laboral

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

L’insostenible nivell de dèficit a Catalunya obliga a aplicar importants retallades en infraestructures i serveis públics Dèficit de la Generalitat de Catalunya (milions d’euros)

Principals partides on el Govern aplica la tisorada

►Infraestructures viàries. Aquestes retallades minven la qualitat de vida ►Nous sanitaris. dels catalans i perjudican la competitivitat deequipaments les empreses catalanes ►Nous serveis de salut. ►Nous equipaments socials. ►Noves escoles.

►Ordinadors portàtils pels

alumnes. ►Nous mestres. ►Noves promocions de

Mossos d’Esquadra. ►Nou personal administratiu.

Font: Gencat.cat 12/2010;3cat24.cat Mas-Colell 31/03/2011

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millor quan es compara amb les retallades Retallada

►Retallades a

infraestructures

►Retallades sous

funcionaris

Estalvi

Valoració Espoliòmetre

►476 milions €

►10 dies

►320 milions €

►7 dies

Fonts: La Vanguardia 14/6/2009, Generalitat de Catalunya 5/1/2009, AVUI 25/7/2008, Xavier Sala i Martín 1997

Les retallades per la crisi no existirien si no patíssim l’espoliació fiscal Retallades

Estalvi

Valoració Espoliòmetre

►Retallades en sanitat

►621 milions €

►14 dies

►Retallades a

►144 milions €

►3 dies

universitats

Fonts: La Vanguardia 14/6/2009, Generalitat de Catalunya 5/1/2009, AVUI 25/7/2008, Xavier Sala i Martín 1997

Cada cop hi ha més alumnes catalans estudiant en barracons El curs 2011-12 manté un rècord de barracons 1.015 per a 20.000 alumnes

Acabat el curs 2010-2011 la comunitat de Madrid ja no tenia cap barracot

Font: La Vanguardia 15/9/2008, 15/9/2009 i 3/9/2010

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millor quan es compara amb el cost de grans infraestructures Infraestructura

Cost

Dies en què es podria pagar amb els diners del dèficit fiscal

►15 centres educatius

►60 milions €

►Poc més d’1 dia

►Un nou hospital

►70 milions €

►1 dia i mig

com el de Rubí

Fonts: El Punt (21/9/2009), El Periódico de Catalunya (20/12/2008), AVUI (20/12/2008), AVUI (20/7/2009), Viquipèdia, Observatori del Finançament de Catalunya

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millor quan es compara amb el cost de grans infraestructures Infraestructura

Cost

Dies en què es podria pagar amb els diners del dèficit fiscal

►Eix Transversal

Ferroviari Lleida-Girona

►7.000 milions €

►154 dies

► 473 milions €

► 11 dies

►Paralització de les

inversions al port de Barcelona

Fonts: El Punt (21/9/2009), El Periódico de Catalunya (20/12/2008), AVUI (20/12/2008), AVUI (20/7/2009), Viquipèdia, Observatori del Finançament de Catalunya

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

El nivell de dèficit fiscal que pateix Catalunya excedeix llargament el màxim dèficit entre territoris d’altres països Màxim dèficit fiscal, en % del PIB, entre els territoris que conformen un país, comparat amb el dèficit de Catalunya Catalunya

Alemanya

Estats Units

8,4 %

3,0%

2,5%

Austràlia

2,0%

Canadà

2,0%

Balances fiscals a Alemanya 140 120 100 Índex

80 60 40

Índex de recursos abans de l'anivellament

(Font: El Periódico, Política 20.04.2009 i AVUI, Món i Política 16.05.2010 )

Berlin

Bremen

MecklenburgVorpommern

Thüringen

Sachsen

Sachsen-Anhalt

Brandenburg

Saarland

Rheinland-Pf alz

Schleswig-Holstein

Niedersachsen

NordrheinWestf alen

Hamburg

Bayern

BadenWürttemberg

0 Hessen

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

Quan Europa no és el referent

Índex de recursos després de l'anivellament

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

A Alemanya la situació és molt més lògica 3% 2% 1% 0% NW

-1% -2% -3% -4%

1995 2003 2010

-5% http://www.bundesfinanzministerium.de/nn_4478/DE/BMF__Startseite/Service/Broschueren__Bestellservice/Finanz__und__Wirtschaftspolitik/Bund__L_C3_A4nder__Finanzbez__ 2008__englisch,templateId=raw,property=publicationFile.pdf http://www.bundesfinanzministerium.de/DE/Wirtschaft__und__Verwaltung/Finanz__und__Wirtschaftspolitik/Foederale__Finanzbeziehungen/Laenderfinanzausgleich/27457.html 17

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

Espoli fiscal que pateix Catalunya des de 1986 Fons de cohesió europeus vs. dèficit fiscal

90.660

Dèficit fiscal català 73.188

Fons cohesió EU

2014: Espanya deixa de ser receptor però Catalunya seguirà pagant44.500 41.340 32.500 22.749

19.120

27.472

19.000

6.420

1986-1990

1991-1995

1996-2000

2001-2005

2006-2010

Font: Generalitat de Catalunya , Departament d’Economia i Finances. Fons cohesió, Juan Carlos Martínez Lázaro en Economía Española

1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica

On van els Impostos dels Catalans?

De cada 100 € d’impostos que es paguen a Catalunya, 95 € van directament a l’Estat i només 5 € van a la Generalitat Impostos principals • • • •

IVA IRPF Societats Especials

Catalunya

5€

95 € Estat espanyol

Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de la Balança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro

Espanya rep, a més, 15 € procedents de fons socials europeus (període 1986-2010)

Catalunya

5€

95 € Unió Europea Estat espanyol

15 €

Dels 110 € rebuts, Espanya retorna 55 € a la Generalitat, es gasta 35 € en millorar el nivell de vida d’altres CCAA, i 20 € en inversions inútils Inversions inútils • • • •

AVE (50.000 milions) Autovies injustificables (35.000 milions) Aeroports sense pla de viabilitat (6.000 milions) PER, excés de funcionaris , ministeris sense feina Inversions inútils

Catalunya

5€

55 €

95 € Unió Europea Estat espanyol

15 €

20 €

Altres CCAA sense dèficit fiscal

35 €

Per tant, per cada 100 € d’impostos pagats pels catalans, la Generalitat rep només 60 €

Inversions inútils

Catalunya

5€

55 €

95 € Unió Europea Estat espanyol

15 €

20 €

Altres CCAA sense dèficit fiscal

35 €

En conseqüència, la Generalitat ha d’endeutar-se en 24 € per a poder fer front a les despeses del seu pressupost Entitats financeres, particulars, ...

24 €

Catalunya

Inversions inútils

5€

55 €

95 € Unió Europea Estat espanyol

15 €

20 €

Altres CCAA sense dèficit fiscal

35 €

Els interessos creixents que ha de pagar la Generalitat, fan Que cada cop pugui dedicar menys diners als catalans Entitats financeres, particulars, ...

Interessos i amortització del deute

24 €

Catalunya

Inversions inútils

5€

55 €

95 € Unió Europea Estat espanyol

15 €

20 €

Altres CCAA sense dèficit fiscal

35 €

1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica

L’Estat espanyol discrimina Catalunya

Catalunya, amb el 16% de població, genera el 19% del PIB de l’Estat, però rep menys del 10% de la inversió de l’Estat A més, la tendència és clarament negativa

PIB de Catalunya respecte PIB de l’Estat

Inversions de l’Estat a Catalunya

Font: Paradigmes, Desembre 2009, Ramon Barberan Ortí i Ezequiel Uriel Jiménez 2008, Contabilidad Regional de España

L’Estat espanyol discrimina Catalunya

A Madrid les inversions executades superen el 100%, mentre que a Catalunya es troben al voltant del 75% Inversions reals respecte inversions pressupostades (en infraestructures ) Madrid 100%

Equival a que 1 de cada 5 anys l’Estat no inverteix res a Catalunya

Catalunya

Font: Ministerio de Hacienda, Memoria Anual del Ministerio de Fomento, INE, informes econòmics i financers de l’Estat Espanyol, CECOT

L’Estat espanyol discrimina Catalunya

Entre 1985 i 2005 es van construir 600 Km d’autovia a Madrid, però només 20 Km a Barcelona

Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes

L’Estat espanyol discrimina Catalunya

Els estudiants catalans conformen el 17% de l’Estat espanyol, però reben només el 8% de les beques Incompliment del traspàs de les competències de beques ►El Tribunal Constitucional atorga a

la Generalitat la competència de gestió de les beques l’any 2001. Resta d’Espanya

►Des d’aleshores, l’Estat espanyol

83% 92%

encara no ha fet efectiu aquest traspàs. ►Catalunya ha de complir les lleis,

Catalunya 17% 8%

però l’Estat espanyol no les compleix.

Estudiants Beques a estudiants Font: “Universitat: Les beques catalanes”, Enric I. Canela, 21/5/2009, “La paciencia tiene un límite”, Isabel García Pagan a La Vanguardia, 5/1/2010

El Ministeri de Foment incompleix els acords les i sentències judicials El deute afecta a 2.000 propietaris agraris i supera els 30 milions d’€ ►

Els pagaments es deuen a imports ja acordats en les indemnitzacions i recollits en sentències judicials fermes. Hi ha casos de deute del 2006.

►

Unió de Pagesos reclama que la pagesia afectada ja no té la terra expropiada ni disposa dels diners per restituir-la.

►

Els pagesos no saben com afectarà la paralització d’obres al teixit agrari català. Obres aturades i expropiacions aturades, però les finques ocupades i destrossades. ►

Tarragona: Autovia A-27

►

Girona: Autovia del Nord-Est

►

Barcelona: Autovia N-II, B-40 i A. Baix Llobregat

►

Lleida: Autovia A-14 i A-22

Font: Unió de Pagesos, Comunicat de premsa, 16/07/2011

1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica

L’Estat espanyol aplica polítiques no adients a Catalunya i està mal gestionat

El sistema de finançament actual és injust i insolidari Posició relativa de cada CCAA (euros any 2009) Després del repartiment (anivellament)

Abans del repartiment (anivellament) Madrid

137

Cantabria

118

Balears

122

Extremadura

112

Catalunya

119

Castella-Lleó

112

Cantabria

113

La Rioja

111

Aragó

113

Aragó

110

Astúries

109

103

Galícia

107

La Rioja

102

Madrid

102

Castella-Lleó

Castella la Manxa

102

València

Catalunya

102

Galícia

Balears

Castella la Manxa

Múrcia

Valencia

Andalusia

Canàries

Extremadura

Canàries

Passem de la 3a posició a la 10a

Fonts: Ministerio Economía y Hacienda, Núria Bosch, Institut d’Economia de Barcelona, UB.

L’Estat escanya econòmicament Catalunya

Catalunya concentra gairebé un terç de la tisorada a les autonomies Ajust econòmic a Espanya (milions d’euros)

Dels 16.400 milions d’euros de l’ajust econòmic, 4.900 milions li corresponen a Catalunya. Un 29,9% del esforç total, per un PIB del 20% i una població del 16%

Font: El Periódico de Catalunya, 17/3/2011

Com a resultat Catalunya finança les pensions de la resta d’Espanya, aportant més del 74% del fons de reserva estatal Aportació al fons de reserva de la Seguretat Social del 2004 al 2007 (milers de milions d’euros) 38,5 milions d’habitants (84,4%)

7,1 milions d’habitants (16,5%) Resta Estat 25,6 % Catalunya 74,4%

Total aportat 13.097 M €

Total aportat 4.500 M € (Font: Escanyar els pensionistes. Alfons López Tena. AVUI Diàleg 28.06.2009)

Anàlisis de riscos o manipulació del preu del bo espanyol? ►

Podem estar tranquils tenint el 87,90% dels diners del Fons de Reserva invertit en un deute a la que pogués aplicar-se una lleva substancial?

►

Estan incomplint l'obligació d'invertir en deute de la màxima qualitat creditícia, (AAA), quan el 99,99% de les inversions de 2010 s'efectuen en deute públic espanyol, de baixa qualificació creditícia i perspectiva negativa

* Informe a las Cortes Generales Ministerio de Trabajo e Inmigración Secretaria de Estado de la Seguridad Social Evolución, actuaciones del año 2010 y situación a 31 de diciembre de 2010

Com veuen els principals agents econòmics l’Estat espanyol?

Calificación crediticia del Reino de España por parte de las principales agencias: Moody's

Standard & Poor's

Fitch

Rating Largo Plazo

BBB+

Perspectiva

Negativa

Rating Corto Plazo

P-2

A-2

Fecha acción

13/02/2012

26/04/2012

27/01/2012

Els grups que comencen per la lletra A comprenen les entitats amb la millor qualitat creditícia (forta capacitat de pagament). Dins de cada grup s’estableixen subgrups. S & P usa els signos + i -, mentre que Moody's usa els números 1, 2 y 3.

L’Estat aplica polítiques no adients a Catalunya

El teixit empresarial català es caracteritza per tenir un elevat nombre de petites empreses Distribució de les empreses catalanes en funció del nombre de treballadors (2009) Autònoms

54,2%

Micro (1 - 9 treballadors)

39,9%

Petita (10 - 49 treballadors)

5,0%

Mitjana (50 - 199 treballadors)

0,7%

Gran (> 200 treballadors)

0,1%

Total

100%

El 94,1% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors Font: IDESCAT i ACC10, 2010

L’Estat aplica polítiques no adients a Catalunya

L’Estat espanyol aplica polítiques no adients a Catalunya i està mal gestionat Estratègia d’Espanya ► Ser líders de la gran banca

europea o mundial

Possible enfocament de Catalunya ► Ser la porta logística d’Àsia

amb transformació de qualitat ► Seguir essent líders en

per Amèrica Llatina

biomedicina, farmacèutica i agroalimentari

► Ser la Florida del sud

► La fàbrica de petits béns de

► Subministradors de serveis

d’Europa

qualitat per a tot el món ► Líders en turisme cultural i de

qualitat

Els enfocaments són molt diferents, i per tant, on posarà l’Estat espanyol els recursos que disposa?

L’Estat aplica polítiques no adients a Catalunya

L’eix ferroviari del mediterrani és més eficient econòmicament i té un major potencial econòmic que no pas l’eix transpirinenc La Mega regió Eurosunbelt, Barcelona-Lió, genera un PIB d’un bilió d’euros (gairebé com el PIB espanyol), comprèn una població de 25 milions d’habitants i és una potència industrial i turística mundial.

Font: Catalunya, país emergent, Ramon Tremosa,2008.

La Mega regió Eurosunbelt , Richard Florida.

L’Estat aplica polítiques no adients a Catalunya

Infraestructures Ferroviàries Espanyoles

Els corredors que l’Estat espanyol voldria 41

L’Estat aplica polítiques no adients a Catalunya

Infraestructures Ferroviàries Espanyoles

El 40% del PIB i el 50% de les exportacions de l’estat espanyol provenen de territoris de l’arc mediterrani, de L’Euram.

Espanya ha decidit: No necessitar-nos mai més. Cuenca

Valencia

(Font: Catalunya Acció. Juny 2007) 42

1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica

L’Estat espanyol està mal gestionat

Inversions faraòniques: La Cleptocràcia arruïna Espanya ►

AVEs, Aeroports, Autovies i autopistes

Cap país europeu te més AVEs que Espanya

Xarxa d’AVEs de l’Estat espanyol: Una absurditat i un malbaratament

Aeroports a dojo (50)...... on no més volen els ocells!

Alemanya, amb el triple del PIB d’Espanya i 40 milions més d’habitants només te 38 aeroports

Catalunya i la Rioja úniques CCAA amb més km d’autopista que d’autovia Km. autovies Vs. km. autopistes 2500

Autopistes Peatge Autovies

2000 1500 1000 500 0

82 % de les autopistes de peatge d’Espanya són a Catalunya, País Valencià, Aragó, País Basc i la Rioja Font: Ministerio de Fomento

Autopistes: Qui paga? Autopistes Catalunya: 67 % peatge 33 % gratuïtes. Espanya: 20 % peatge 80 % gratuïtes

A Andalusia només el 12,8 % són de peatge i el 87,2 % són gratuïtes. A la Comunitat de Madrid el 3,4 % són de peatge i el 96,6 % són gratuïtes. A Extremadura totes les autopistes són gratuïtes.

I mentrestant, els salaris, a nivell vergonyós

Atur i més atur: ‘no llegaremos a cinco millones...’ ►

Som els malalts de Europa ► El País Basc estan sota la mitjana EU ► El 2010, 128.655 espanyols van emigrar, un 8,2% més que al 2009

(Font: IDESCAT, INE, Euskadi.net, MEH, Eurostats, INE 27 abril 2011)

ATUR: Comparació Catalunya amb estats europeus semblants

Pobresa a Catalunya ►

Un 20,4% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa ► "la situació és d'emergència i que ens pot convertir en un país pobre“ (Àngels Guiteras, presidenta ‘Taula del Tercer Sector de Catalunya) Nivells de pobresa a Catalunya (Oct 2011) 70%

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

20,40%

20%

Viu sota el llindar de la pobresa

Llars amb ingressos inferiors 14.000 €

40,00%

60,00%

0,50%

25%

Famílies Famílies monoparentals nombroses pobres pobres

Catalans sense llar

Menors pobres

http://www.tercersector.cat/admin/repositori/file/Dossier--Exclusi--social-i-desigualtats-a-Catalunya--CAT.pdf

En els darrers 8 anys, el nivell de vida dels catalans s’ha reduït un 7,5% en relació a la mitjana espanyola Índex de renda regional en poder de compra per habitant a Catalunya respecte la mitjana a Espanya

Segons el Global Information Technology Report, que mesura l’activitat innovadora de la UE

118% 109%

► Ens els últims 10 anys Catalunya ha passat de la segona posició a la quarta... ► ...darrera de Madrid, la comunitat on el govern ha abocat més recursos...

2000

2008

► ...i darrera d’Euskadi i Navarra, les dues comunitats que disposen de concert econòmic.

Font: La inversión pública estatal en las balanzas fiscales regionales, Papeles de Economía Española, Gener 2009. Avui, 30/6/2009

La mala gestió ha dut Espanya a una situació econòmica dramàtica 5,3 milions d’aturats 2011

Retrocés del PIB del -3,6%

376.945 empreses tancades

Caiguda del consum privat del 4 %

+3 milions de cases per vendre

27.421 milions d’euros en pagament d’interessos el 2011

88,3 % de les PIMES sense crèdit

Dèficit públic del 10%-11% del PIB Fonts: INE, El Mundo, El País, Eurostat, IdesCat, Presupuestos Generales del Estado 2011, OECD, http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/17/suvivienda/1321546929.html

1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica

Catalunya no té poder de decisió i s’està empobrint

Catalunya no té poder de decisió

Què pot fer el Govern de la Generalitat?

Catalunya no té poder de decisió

Competències de rodalies transferides a la Generalitat el 01.01.10 Trens Vies Estacions Instal·lacions ferroviàries Horaris Preus

Informació Neteja

Font: El Punt, 3/1/2010, 16/1/2010

        59

Catalunya s’està empobrint per la mala gestió

Empresa i industria: el declivi del present Nova creació societats mercantils 19.696

Dissolució societats mercantils 15.166

14.298

8.692 (+ 7,2%)

2008

2.629

2.407

2.316

2009

Font: www.idescat.cat/economia 13/07/2011

2010

1.544 (+ 4,4%)

juny 2011

LA ÚNICA SOLUCIÓ ÉS L’ESTAT PROPI

L’Estat propi és una qüestió de prosperitat 61

2. Amb un Estat propi, Catalunya seria més pròspera econòmicament

Aprofitaríem els diners de l’espoli per a impulsar econòmicament Catalunya

El pressupost del sector públic de la Generalitat de Catalunya del 2012 s’incrementaria un 44,5% Pressupost de la Generalitat si no hi hagués dèficit fiscal (milers de milions d’euros) +44,5%

16,5

53,5

37,0

Pressupost del 2012

Dèficit fiscal Pressupost sense dèficit fiscal

Font: Generalitat de Catalunya; Estudi del CCN, basat en dades del Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya

Els diners de l’espoli per a impulsar Catalunya

Sense dèficit fiscal Catalunya disposaria de 16.500 milions d’euros addicionals cada any Reduir impostos ► ►

Impost de Societats: reduir-lo al 20% IRPF: reduir-lo en 5 punts percentuals

6.200

Pensions ► ►

Increment de les pensions en un 10% Dotar el Fons Català de Reserva

4.300

Noves infraestructures ► Ports, aeroports, trens, carreteres, escoles, universitats, centres d'investigació...

2.600

Polítiques socials i innovació ►

Salut, educació, beques, hospitals, CAPS, metges, R+D, ajudes per dependència, centres de dia, jubilats...

2.100

Competències d’un Estat ►Contribució a la Unió Europea, ambaixades

Total d’euros addicionals

1.300

16.500 64

Aplicaríem polítiques pròpies adients a Catalunya

Amb un Estat propi, podríem aplicar polítiques pròpies d’un Estat

►

Fiscals i econòmiques

►

Educatives i d’investigació

►

Sanitàries i socials

►

Culturals i esportives

►

Seguretat i diplomàtiques

►

Justícia

►

...

No podem deixar aspectes tan importants pel nostre desenvolupament i la nostra competitivitat en mans de l’Estat espanyol

Defensaríem internacionalment els nostres interessos

Podríem aplicar polítiques internacionals adients per a les empreses i ciutadans de Catalunya

►

Esdevindrem membre de les organitzacions internacionals. ►

Disposarem d’un seient a les Nacions Unides

►

Tindrem un lloc al consell de ministres de la UE i un comissari europeu.

►

Tindrem un lloc al Banc Central Europeu, al Fons Monetari Internacional, ONU, OTAN...

►

Cada cert temps ostentarem la presidència de torn de la UE.

Font: Josep-Lluís Carod Rovira, “2014 Que parli el poble català”, 2008

Aplicaríem polítiques pròpies adients a Catalunya

Catalunya Estat seria el país amb la tercera economia més internacionalitzada del món

Rànquing de països en funció del percentatge d’exportacions respecte el PIB

http://www.oecd-ilibrary.org/economics/gross-domestic-product-in-us-dollars_2074384x-table3 Taules input-ouput Catalunya 2005, Estimated GDP 2009 World Bank, Exports World Factbook CIA, www.c-intereg.es

2. Amb un Estat propi, Catalunya seria més pròspera econòmicament

Esdevindrem un dels Estats més dinàmics d’Europa

Als darrers temps s’han creat 32 estats nous a Europa

La Història ens dona la raó

►

Al segle XX: 28 nous Estats Noruega, Islàndia, Finlàndia, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, Geòrgia, Albània, Hongria, Eslovàquia, Txèquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, rlanda, Xipre, Sèrbia, Bòsnia, Montenegro, Hercegovina i, fins i tot, el Vaticà.

►

Al segle XXI: 4 nous Estats Montenegro, Kosovo, Abkhàzia, Ossètia del Sud.

►

Al 1945 al món hi havia 74 Estats. Al 2011 n’hi ha 196

Ara toca l’Estat Català! (Font: Carles Lladó. Catalunya: estat de la nació. 2008)

Dades Econòmiques Catalunya 2011 ► ► ► ► ► ► ►

►

Extensió: 31.895 km2 Població: 7,539 milions habitants Llars: 2,78 milions PIB: 209.727 milions d’euros, 2010 a preus corrents PIB per habitant: 27.918 euros Exportacions: un 30% del PIB fora Espanya (un 60% fora Catalunya) L’any 1990 hi havia 5.000 empreses exportadores i en canvi l’any 2011 ja ni havia més de 40.000 Total empreses Catalanes: 611.751 Indústria Construcció Serveis

42.584 91.087 478.080

(Font: Idescat, Institut d’Estadística de Catalunya )

Països semblants són pròspers econòmicament

A Europa hi ha nombrosos Estats amb dimensions semblants o inferiors a Catalunya, tant en superfície.... Països europeus amb dimensions semblants a les de Catalunya (superfície en milers de km2)

Catalunya té una superfície semblant a la de Suïssa, Dinamarca, Holanda i Bèlgica

Font: Wikipedia, 2011

Països semblants són pròspers econòmicament

....com en població Rànquing de Països europeus en funció de la seva població (milions d’habitants) Alemanya Gran Bretanya França Itàlia Espanya (inclosa Catalunya) Polònia Rumania Holanda Grècia Portugal Bèlgica República Txeca Hungria Suècia Àustria Bulgària Suïssa Sèrbia Catalunya Dinamarca Eslovàquia Finlàndia Noruega Croàcia Moldàvia Irlanda

83,3 61,1 59,8 58,8 45,1 38,6

21,7 16,3 10,6 10,4 10,3 10,3 10,1 9,1 8,2 7,6 7,5 7,5 7,2 5,6 5,4 5,2 4,5 4,4 4,4 4,2

Catalunya té una població semblant a la de Suïssa, i superior a Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Irlanda

Nota: no s’han inclòs els països amb menys de quatre milions d’habitants Font: Wikipedia, 2011

Catalunya Estat esdevindria el quart país en renda per càpita de la Unió Europea Rànquing de països europeus en renda per càpita (euros, any 2009) Luxemburg

63.200

Irlanda

30.900

Holanda

30.600

Catalunya Estat

29.800

Àustria

29.100

Suecia

28.400

Dinamarca

27.700

Regne Unit

27.500

Alemanya

27.400

Bèlgica

27.100

Finlandia

26.000

França

25.300

Espanya

24.500

Itàlia

24.000

Font: Eurostat - Euroindicators juny 2010, anàlisi del CCN

Catalunya tindria una renda per càpita superior a la de Gran Bretanya, Alemanya, França ....

ATUR: Comparació Catalunya amb estats europeus semblants ►

►

Catalunya Estat té les mateixes magnituds mitjanes que els països europeus petits avançats L’atur es relativament semblant a tots els països L’Atur de la Catalunya autonòmica es clarament una excepció a la normalitat Eurostats 2008

40 35 30

25 20 15 10 5 0

Conclusió: Un Estat català reduirà l’atur actual a xifres semblants a les de Holanda, per sota la mitjana europea Taxa d’atur estimada per l’Estat Català: ►

Anàlisi estadístic OCDE ► Model Var ► Comparativa països petits UE

4,81 +/- 1,1% 6,24% Mitjana 6,73%

I una reflexió final: pagar un sou digne (30.000€ bruts/any) a 350.000 aturats catalans son 10.500 M€, un 59,6% dels 17.617M€ de dèficit fiscal del any 2010

Idescat, INE, OCDE 2000-2009, Eurostats 2008 • A partir de les dades setmanals i anuals espanyola (OCDE), 75

SMI Catalunya 2010 ► Salari mínim interprofessional espanyol: 748 €/mes ► Estimació de salari mínim català: 955 €/mes, un 28%

més 1.600,00 € 1.400,00 € 1.200,00 € 1.000,00 € 800,00 € 600,00 € 400,00 €

200,00 € 0,00 €

Els Estats europeus que s’han independitzat recentment han crescut més del doble que la mitjana de la Unió Europea Creixement del PIB

Països europeus independitzats recentment (Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, Letònia, Eslovènia, Estònia)

Promig dels països de la Unió Europea

Font: Eurostat

…A hores d’ara a Catalunya aquest és un tema ja bastant estudiat. Per gent competent. Per exemple, per Jacint Ros Hombravella a La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, per Modest Guinjoan i Xavier Quadras a Balanç econòmic de la independència o Les raons econòmiques de la independència del Cercle Català de Negocis. Estudis que no amaguen els problemes que en un primer moment hi podria haver –com n’hi va haver a Finlàndia, a Estònia, a Eslovènia o a Àustria mateix quan es va desfer l’Imperi austrohongarès–, però que es podrien superar com s’han superat en aquests casos. Per cert, brillantment…

http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/11313

3. Assolir l’Estat propi és possible

No hi ha risc rellevant d’exclusió econòmica

Segons el Conveni de Viena de 1978, Catalunya Estat seria automàticament membre de la Unió Europea

No hi ha risc d’exclusió econòmica

Els Estats successors d'un Estat previ passen a ser automàticament membres de les instàncies internacionals a les quals estava adscrit l'Estat escindit. La Successió d’Estats significa la substitució d’un Estat per un altre en la responsabilitat de les relacions internacionals

Tot tractat en vigor en data de successió …. continua en vigor respecte a cada Estat successor que es formi

L’Estat espanyol i l’Estat català continuarien formant part del mercat únic europeu, amb la mateixa moneda

Les lleis de la Unió Europea són supremes a les lleis estatals, incloent-hi les diferents lleis constitucionals Font: “Catalunya independent en el si de la Unió Europea”, Dr. Antoni Abat i Ninet, Professor visitant a la Law School de la Univ. de Stanford, Califòrnia

3. Assolir l’Estat propi és possible

Hi ha una voluntat creixent entre els catalans

Al llarg del període 2007-2012, diferents entitats han realitzat enquestes sobre el suport dels catalans a l’Estat Propi Institucions públiques

Diaris

Televisions i ràdios

Font:Viquipèdia,http://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_del_suport_social_a_la_indep end%C3%A8ncia_de_Catalunya

Totes les entitats que han fet més d’una enquesta, mostren que el suport al “Sí” està creixent (2/2) Evolució de les enquestes sobre el resultat d’un referèndum d’independència a Catalunya

Sí

Font: La Vanguardia, El Periódico

Totes les entitats que han fet més d’una enquesta, mostren que el suport al “Sí” està creixent (1/2) Evolució de les enquestes sobre el resultat d’un referèndum d’independència a Catalunya

Sí

Font: Viquipèdia, CEO, UOC, Ara

Comparant totes les enquestes, es constata un clar creixement del suport social al “Sí” Evolució dels vots favorables al “Sí” respecte el total de vots vàlids (“Sí” i “No”)

Sí

Línea de tendència, amb un nivell de correlació (R2) de 0,6

Font: Anàlisi del CCN en base a dades de Viquipèdia, ICPS, CEO, Baròmetre, Ara, La Vanguardia, El Periódico, TV3, RAC1, SER Nota: anàlisi excloent els resultats de l’enquesta de la UOC, per ser estadísticament dispars amb la resta

Si aquesta evolució es manté, el “Sí” s’acostaria al 70% dels vots a principis del 2013 Extrapolació als anys 2013 i 2014 dels vots al “Sí” respecte el total de vots vàlids (“Sí” i “No”)

Sí

El 52% d’espanyols acceptarien la independència de Catalunya Pregunta: Si Catalunya celebrés un referèndum i votés a favor de la seva independència, què creieu que hauria de fer el govern espanyol? Sí

Espanya no ho pot impedir

Obrir una negociació política entre els dos …

72,4%

51,6%

Acceptar la voluntat del poble català

Anul.lar l'autonomia de Catalunya Imposar sancions econòmiques a Catalunya Usar la força, fins i tot l'exèrcit, per impedir-ho

25,9%

24,6% 8,8%

NS/NC

23,6%

4,0%

41,6% 68,6% 69,1%

88,8%

6,7% 5,5% 6,3% 2,4%

Només un 8,8% dels espanyols avalaria una intervenció militar.

Font: “Diagnòstic de percepcions Catalunya-Espanya”, Universitat Oberta de Catalunya, febrer de 2010

3. Assolir l’Estat propi és possible

La Història ens dóna la raó

Què era Espanya al 1854? Mapa de la división territorial "España foral”

"España incorporada o asimilada

comprende las Provincias de la corona catalanoaragonesa”

La Història ens dona la raó

"España uniforme o puramente constitucional comprende 34 Provincias de las coronas de Castilla y León”

"España colonial comprende las posesiones de África, América y Oceanía” Font: Mapa polític d'Espanya de l'any 1854 i que es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Madrid

4. Processos cap a l’Estat propi

Espanya no ho pot impedir

Espanya no pot bloquejar un procés pacífic i democràtic cap a l’Estat propi

Espanya no ho pot impedir

Possibles processos cap a l’Estat propi

1. Declaració institucional del Parlament per a iniciar el procés d’independència. Convocar eleccions amb el compromís de declarar la independència si hi ha una majoria de diputats sobiranistes. 2. Declaració d’independència per una majoria de diputats catalans al Parlament de Catalunya. Ratificada per un referèndum. 3. Declaració d’independència per una majoria de diputats catalans al Parlament de Catalunya. Sense ratificar.

Espanya no pot impedir un procés pacífic i democràtic

Espanya no ho pot impedir

El procés cap a l’Estat propi es faria amb el suport de la comunitat internacional 1.

Informar a Nacions Unides (ONU) i a la Unió Europea (UE) de la voluntat de secessió del poble de Catalunya.

Sol·licitar també a aquests dos organismes, ONU i UE, un grup d’observadors internacionals, per garantir un procés net.

Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades i protegides per la Unió Europea.

Negociar i signar tots els tractats internacionals, tant polítics com comercials i especialment el de defensa del nou Estat Català.

4. Sabem quines línies estratègiques caldrà dur a terme

Pla estratègic per a la Catalunya Estat

Catalunya Estat hauria d’impulsar 5 línies estratègiques per a esdevenir un país capdavanter a nivell mundial

Proposta del CCN

Línies estratègiques

Pol d’atracció del talent mundial i niu de start-ups tecnològiques innovadores

Fàbrica de petits béns de valor afegit

Porta logística d'Àsia

Seu de multinacionals a Europa

Líder en turisme de qualitat, cultural i històric

4. Sabem quines línies estratègiques caldrà dur a terme

Full de ruta del CCN Tots hem de treballar per Catalunya i l’Estat propi

Catalunya ja no pot esperar més, l’Estat espanyol ens està arrossegant a la decadència econòmica, política i social. La societat civil és qui ha d’impulsar el procés

Proposta del CCN

►

Cal assolir el màxim de sectors de la societat civil convençuts i actius treballant per l’Estat propi: ►

El sector econòmic i empresarial.

►

Les entitats sobiranistes.

►

Sectors diversos i dispersos (professionals, estudiants, sindicats, pagesos, jubilats...)

Això provocarà que els partits polítics s’afegeixin quan vegin un moviment “suficient”.

Entitats culturals i sobiranistes

Treballem per l’Estat propi

Sector econòmic i empresarial

Professionals de tot tipus

Societat civil catalana

Estudiants, jubilats, aturats…

Partits polítics

Estat propi

Associacions, sindicats...

Catalunya ja no pot esperar més

Els catalans ja no podem esperar més ►

Segons el Global Information Technology Report, que mesura l’activitat innovadora de la UE en els últims 10 anys Catalunya ha passat de la segona posició a la quarta, darrera de Madrid.

►

Entre 2003 – 2006, Catalunya cau sis posicions al món en Índex de Competitivitat.

►

Entre 2000 i 2007, en l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides, cau de la posició 14 a la 18, mentre Espanya puja de la 21 a la 13.

►

Les Agències Fitch i Moody’s, han rebaixat la solvència de la Generalitat de Catalunya fins a un nivell del bo porqueria (BBB-) el 05.05.12

Catalunya s’enfonsa

Font: Alfons López Tena, AVUI, 5/10/2008. IMD World Competitiveness Yearbook

Treballem per l’Estat propi

Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable.

Gràcies per la vostra atenció

Empresaris per l’Estat propi www.ccncat.cat

info@ccncat.cat