Un retrobament estrany que em va fer tornar no només a mi, sinó que em va fer tornar al moment de la meva adolescència en què creia realment que seria un escriptor.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Després del covid-19, nous horitzons Després de més de 3 mesos amb l’activitat aturada teníem moltes ganes de tornar a engegar motors, de tornar al Teatre Biblioteca i de tornar a fer teatre. Sabem que no és fàcil, ni pel teatre, ni per nosaltres, ni pel públic que vindrà i és per això que després de donar-hi moltes voltes hem decidit presentar un format diferent que s’adeqüi a la situació que estem vivint i ens permeti experimentar possibilitats de cara a pensar i representar un nou teatre. El proper 6 de juliol, estrenarem Assedegats, un muntatge dirigit per Oriol Broggi que just havíem començat a assajar abans del covid-19. Una obra de Wajdi Mouawad que parla des de l’adolescència amb tres actors molt joves, i es pregunta pel sentit de la vida i per conceptes com la bellesa o l’horror. El text ja presenta tres personatges aïllats en la seva condició que viuen i reviuen la seva història. Hem adaptat lleugerament la posada en escena que teníem al cap i hi hem introduït l’audiovisual en diferents formats. Per una banda, hi haurà molta presència de vídeo en el propi muntatge amb altres actors com Clara Segura, Ivan Benet i Xavier Ruano que interactuaran amb els actors que hi haurà a escena: Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró. En segon lloc, hi haurà una realització en directe audiovisual que l’espectador que estigui a la sala podrà veure projectada en diverses pantalles de l’espai. Com que el públic estarà més espaiat dins la nau gòtica podrà no perdre’s detall gaudint d’aquesta realització en viu. Finalment, el projecte, sortirà més enllà de les parets de la Biblioteca i es podrà veure en diferents teatres de Catalunya i també es faran dues funcions al claustre dels Jardins Rubió i Lluch. Realització en directe a diferents teatres de Catalunya: Hem treballat aquests dies perquè la funció d’Assedegats arribi a diferents punts del territori català. Ja podem confirmar que durant els propers dies de juliol l’espectacle es podrà veure en aquestes sales. Teatre Kursaal Manresa – 10 de juliol Atlàntia de Vic – 10 de juliol Teatre Auditori Granollers – 13 de juliol Teatre de Manacor – 13 de juliol Dues funcions al claustre dels Jardins Rubió i Lluch: El dijous 9 i divendres 10 de juliol, 40 espectadors podran gaudir de la retransmissió en directe de l’obra que tindrà lloc al mateix dins la sala de Teatre asseguts al claustre dels jardins adjacents al Teatre Biblioteca. Hi haurà servei de bar perquè el públic pugui prendre un refrigeri i un entrepà mentre veu el muntatge. En tots dos casos, quan la funció es mostrarà en diferit, comptarem amb una presentació de l’espectacle a càrrec de l’Ailin Migliora, taquillera de La Perla 29, que explicarà alguns detalls de la connexió i posarà als espectadors en situació. Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Mesures de seguretat sanitàries dins el Teatre Biblioteca de Catalunya durant les funcions d’Assedegats A continuació us detallem el protocol que aplicarem al Teatre Biblioteca de Catalunya pel que fa a la prevenció amb motiu del covid-19 i també les mesures individuals que hauran de seguir els espectadors que vindran a la nostra sala. El Teatre Biblioteca seguirà els següents protocols sempre d’acord amb la normativa vigent: • • • •
Desinfecció diària de tots els espais. A l’entrada de tots els espais hi haurà dispensadors de gel hidroalcohòlic. L’aforament i la disposició del seients compliran les normes de seguretat requerides. Als espais no es facilitarà cap full de mà ni programa. La informació estarà únicament disponible en línia.
Mesures individuals que haureu de seguir els espectadors que vingueu al teatre: • • • • •
L’ús de la mascareta serà obligatori, sempre que no es pugui mantenir la distància de seguretat. Ocupeu exclusivament la butaca assignada a la vostra entrada. Serà necessari arribar als espais de representació amb un mínim de 15 minuts d’antelació per facilitar l’entrada esglaonada. Et recomanem portar l’entrada descarregada al mòbil per evitar al màxim el contacte amb paper. Si penses que pots tenir símptomes del covid-19 o has estat en contacte amb algú diagnosticat del virus, queda’t a casa. Segur que tenim l’oportunitat de retrobar-nos als teatres ben aviat.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Sinopsi Assedegats Aquell matí, en Murdoch no podia deixar de parlar, li costava trobar sentit a les idees que tenia al cap, volia posar-li paraules a un món que detestava i per això no podia callar. No trobava ni sentit, ni lloc, ni futur i es va llevar amb una necessitat irrefrenable de vomitar verbalment tota la ràbia que havia acumulat. Boon seguia els seus somnis d’adolescència, ser escriptor i fer un treball sobre la bellesa en forma de teatre. Norvège estava tancada des de fa dies a la seva habitació i no volia sortir. Quinze anys més tard, Boon, convertit en antropòleg forense, reconeix el cadàver de Murdoch, que havia desaparegut misteriosament, en unes restes trobades al fons del riu Saint Lorent. Això el porta a rememorar la seva adolescència i els seus somnis abandonats. I descobreix que la set insaciable de sentit i bellesa de Murdoch i Norvège els acabaria unint per sempre, de manera sorprenent, traspassant els límits entre la realitat i la ficció. Aquest descobriment dóna un sentit nou a l’existència de Boon. Assedegats és una set absoluta. Unes ganes de viure, de ser lliure. Unes ganes de trobar el teu lloc en el món. Una necessitat de viure. Viure les situacions intensament. Una necessitat de que la vida sigui absoluta, una set infinita de coneixements, vivències, passions i descobriments. Assedegats, quan prens consciència de la pròpia joventut. De nou Wajdi Mouawad i la seva visió, el seu llenguatge, els seus diàlegs i la seva contundència. Aquesta vegada el text el signa juntament amb Benoît Vermeulen, director de la companyia de teatre Le Clou. L’any 2012 Vermeulen va encarregar a Mouawad un text per treballar amb Le Clou, a partir d’una sola premissa, la llibertat. Mouawad va escriure escenes soltes i Vermeulen va trobar-se amb el repte de fer-ne la composició. Aquest text ens interpel·la. Parla des de la joventut i per la joventut. Joves assedegats de vida que busquen la bellesa del món i el seu sentit.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Per què Assedegats ens sembla una proposta adient per aquest moment? Ens trobem davant d’un text de teatre formal de Wajdi Mouawad i Benoït Vermeulen on es barreja la comèdia, la tragèdia i el drama. És un trasbals total on les emocions són a flor de pell. Mouawad narra com ningú la intensitat del moment i ens fa viure la tragèdia grega d’una forma diferent, ens la fa redescobrir amb uns ulls absolutament contemporanis. El tema central d’Assedegats es desenvolupa al voltant d’un treball que han de fer dos adolescents per parlar sobre el concepte de bellesa. Per realitzar-lo hauran de fer entrevistes a les persones del seu barri. Els costa trobar respostes a preguntes que semblen senzilles com per exemple: què és per a tu la bellesa? Descobreixen que la gent viu lluny d’aquestes preguntes. Les entrevistes les hauran d’enregistrar en vídeo. I per acabar el treball hauran d’elaborar una obra de teatre amb aquests elements audiovisuals. Què passa quan la gent jove es pregunta per la bellesa del món que l’envolta? Què passa quan la gent jove no troba la bellesa enlloc i no sap explicar-la? L’estructura de l’obra està pensada de manera aïllada per a cada personatge. Són monòlegs, amb algun moment puntual de petits diàlegs. El temps va endavant i endarrere. Les imatges del present, del passat i del futur es poden veure a través de les projeccions i de les pantalles. Un text que parla dels joves i que portarem a escena amb una companyia molt jove. Un projecte que no teníem previst en iniciar la temporada 2019-20 i que quan el text se’ns va creuar pel davant no vam poder sinó portar-lo a escena. Ningú havia imaginat al mes de febrer quan vam decidir fer aquesta producció que tindria tant de sentit i que seria un camí tan diferent. Oriol Broggi, director de La Perla 29
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Wajdi Mouawad i La Perla 29 L’any 2012 La Perla 29 presentem al Teatre Romea de Barcelona primera producció escrita per Wajdi Mouawad i dirigida per Oriol Broggi, Incendis, protagonitzada per Clara Segura i Julio Manrique. Un text emotiu, que té un regust clàssic amb una història terrible, èpica i tràgica. És arrel d’aquest text que l’equip de La Perla quedem captivats per Mouawad. L’any 2014 amb ganes de continuar explorant-lo es decideix representar al Teatre Biblioteca de Catalunya, Cels, que és la darrera obra de la tetralogia La sang de les promeses, de la qual formen part Litoral, Incendis i Boscos. Amb ganes de més i de seguir completant aquesta tetralogia, decidim, l’any 2017 produir i dirigir Boscos, un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa. És aquest any, després d’un temps sense portar Mouawad a la Biblioteca, que ens hem creuat amb Assedegats, un text més petit, que no forma part d’aquesta tetralogia però que al llegir-lo no ens en hem pogut estar de fer-lo. Segueix amb la línia de Mouawad, un text punyent que aquesta vegada ens parla dels joves i de la recerca del sentit de la vida.
Wajdi Mouawad Wajdi Mouawad va néixer l’any 1968 al Líban, en una localitat cristianomaronita envoltada d’enclavaments drusos. La guerra civil libanesa va obligar la seva família a buscar refugi a Beirut, i posteriorment a emigrar cap a França i al Quebec, on ell va obtenir la nacionalitat canadenca. Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. Aquesta edició posa a disposició del lector en català la tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell, inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, i que li va obrir les portes al renom internacional. El conjunt de la seva obra, compromesa amb la denúncia de les grans atrocitats contemporànies, li ha valgut el Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa. Actualment dirigeix el Teatre Nacional de la Colline (París, França). La seva novel·la Ànima (Edicions del Periscopi, 2014) li va valer el Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, el premi literari Deuxième Roman de Laval, el premi Phénix de literatura, el premi Méditerranée i el premi Llibreter 2014 atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya.
Benoît Vermeulen Codirector artístic del Teatre Le Clou, prossegueix les seves investigacions en escenificació provocant de les trobades entre un o diversos autors i els seus desitjos formals i narratius. L'equip de creació és convidada, tot al llarg del procés d'escriptura, a alimentar-se de les dimensions estètiques i estructurals que fan l'objecte de la seva investigació. Són així nascuts diversos de les
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
produccions del Teatre Le Clou: Els trens, Fins als Ossos!, Noëlle al juliol, Al moment de la seva desaparició, Romances i karaoke, Assedegats i Esclats i altres llibertats. Ha escenificat igualment per a la companyia diverses edicions del projecte Els Zurbains. Ha participat, a títol d'actor, a moltes produccions amb el Théâtre PÀP, Le Carrousel, le Théâtre Denise-Pelletier, le Groupe multidisciplinaire de Montréal et le Théâtre Il va s’en dir. És responsable, des de 2007, de la secció infantesa-joventut del Théâtre français du Centre national des Arts à Ottawa, en tant que artista soci al director artístic Wajdi Mouawad
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Equip artístic Oriol Broggi És llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre i ha cursat també estudis en Imatge i So, entre d’altres. El 2002 va fundar La Perla 29, companyia i productora teatral, de la qual és el director artístic. Des de fa 13 anys, la seva seu habitual és el teatre Biblioteca de Catalunya. Va ser director del Centre Dramàtic de Terrassa de 2003 a 2005 i del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa fins al desembre de 2006. Ha rebut diversos Premis Butaca pels espectacles L’orfe del Clan dels Zhao, Incendis, Hamlet i Antígona, entre d’altres. Aquest febrer del 2020 estrena un nou espectacle al Teatre Biblioteca de Catalunya, Només la fi del món. El passat gener del 2019 va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya La bona persona de Sezuan. Durant l’any 2018 va presentar Èdip al Teatre Romea, l’espectacle inaugural del Grec 2018, El Poema de Guilgamesh, rei d’Uruk i l’òpera La Flauta màgica al Festival Castell de Peralada. Altres muntatges destacats que firma són Bodas de Sangre (Federico García Lorca, 2017) Boscos (de Wajdi Mouawad, 2017), Un obús al cor (de Wajdi Mouawad, 2016), Els cors purs (a partir del conte de Joseph Kessel, 2016), Al nostre gust (creació, 2015), Una giornata particolare (d’Ettore Scola, 2015), Cels (de Wajdi Mouawad, 2014), 28 i mig (creació, 2012), Cyrano de Bergerac (d’Edmond Rostand, 2012) i Incendis (de Wajdi Mouawad, 2012 i 2015). Al 2012 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona per Natale in Casa Cupiello i per Luces de Bohemia i per la gestió de la Nau de Llevant de la Biblioteca de Catalunya. Ramon Vila Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre i Diploma en Estudis Superiors Especialitzats (arts escèniques) a la UAB. És professor de Tècniques d’Interpretació i Tallers a l’Institut del Teatre. Actor en una setantena d’espectacles, ha treballat amb una vintena de directors/es. Les seves actuacions més recents han estat a Dansa d’agost (Ferran Utzet, 2016), Al nostre gust (Oriol Broggi, 2015), Potser desig de no (Montse Albàs, 2015), Translations (Ferran Utzet, 2014), Les millors ocasions (Ferran Utzet, 2012) i Cyrano de Bergerac (Oriol Broggi, 2012). Durant 6 temporades actor a la sèrie La Riera (tv3). També destaca el seu treball com a director i traductor.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Guillem Balart Recent graduat en interpretació per l’Institut del Teatre. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic, ha completat la seva formació amb cursos de teatre musical, dansa i poesia. Els últims muntatges teatrals en què ha participat han estat Adossats, de Ramon Madaula amb direcció de Jordi Casanovas (Teatre Romea, 2018-2019); Lena Woyzeck de Jordi Casanovas i dirigida per Xicu Masó (2017); Diari d’una miliciana (La Seca/Espai Brossa, 2016); Ricard de 3r, escrita per Gerard Guix i dirigida per Montse Rodríguez (2016), i Litoral, de Wajdi Mouawad i direcció d’Oriol Broggi (Teatre Romea, 2013). L’any 2019 actua a Jersualem, espectacle dirigit per Julio Manrique i que va obrir el Festival Grec.
Sergi Torrecilla Llicenciat a l'Institut del Teatre de Barcelona i Graduat al Col·legi de Teatre de Barcelona. Complementa la seva formació amb professionals com Andrés Lima, Alejandro Catalán o Gloria Balanyà entre d'altres. En teatre l’hem pogut veure a Cúbit (de Josep Maria Miró), Licaó (de D. Dimitriadis, dirigida per Albert Arribas) Caïm i Abel (de Marc Artigau i Queralt), La Nit de Helver (d’Igmar Vllquist dirigida per Pavel Bsonek), La Col·lecció (de Harold Pinter dirigida per Albert Prat i Coll), Prendre Partit (de R.Hardwood dirigida per Josep Maria Pou), Shell (d’Albert Boronat) i l’any 2020 el podem veure a Només la fi del món, (de Jean – Luc Lagarce i dirigit per Oriol Broggi ) entre molts d’altres espectacles. En Televisió l'hem pogut veure a la sèrie Pop Ràpid (Televisió de Catalunya/Moire Films) en el paper de Dani i a la pel·lícula 13 dies d'Octubre (BataBat i Lastormedia) dirigida per Carlos Marqués-Marcet.
Carla Vilaró Llicenciada en comunicació audiovisual a UVic i graduada en art dramàtic a l’Institut del Teatre. Complementa els seus estudis amb cursos d’interpretació a l’Estudi Laura Jou amb Fèlix Pons i a l’Escola Eòlia amb professors com Francesc Ferrer, Aleix Fauró i Ferran Madico. En l’àmbit de la dansa estudia a l’escola Ramon Solé i Dance es cool. En teatre l’hem pogut veure a Al final tothom mort, de Xavier Morató i és membre de la companyia Commedia dell'arte Al Dente.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Idees que ens han acompanyat aquests dies de confinament Un desig artístic. Una necessitat que ens envolta Imaginem una obra per a la Biblioteca, un espai diferent dels altres teatres, que permet una disposició especial. També imaginem una obra diferent, un experiment en streaming que ens permeti arribar a aquells que siguin al teatre de la Biblioteca i als que siguin a un altre espai on se sentin més còmodes o en un altre teatre. Tot això ho farem treballant l’espai i incloent un seguit d’eines audiovisuals que ens permetin expressar i comunicar presencialment i virtualment. En un viejo país ineficiente, algo así como España entre dos guerras civiles, en un pueblo junto al mar, poseer una casa y poca hacienda, y memoria ninguna. No leer, no sufrir, no escribir, no pagar cuentas, y vivir como un noble arruinado entre las ruinas de mi inteligencia. Jaime Gil de Biedma Sobre el luxe i la impotència, de Jean - Luc Lagarce I a vegades em sento impotent. Inútil, incapaç de tot, quiet, sense poder fer res més, sense poder fer o dir. Cec, sord i, més encara, imbècil, silenciat per la meva pròpia imbecilitat. Sense dir res més o moure’m. Esperar i suportar la meva impotència. Sentint-me despullat i haver de renunciar. Immòbil en la incapacitat d’aixecar la veu, de desenvolupar un discurs, de contestar, de dir dues o tres coses imaginades en la meva soledat i que cregui que són incontestables. A vegades em sento inútil davant del món. No escoltar els rumors, la arrogància omnipresent de les xafarderies, no comprendre’ls o admetre’ls, imaginar-los en una altra forma, saber que ‘he de’, que és el meu deure, el nostre deure -pronunciar aquesta paraula: “deure”-, saber que “és el meu deure” dir les coses d’una manera diferent. I no deixar d’aferrar-me mai als reflexos que se’n puguin generar. No saber mostrar als altres tal i com ho veiem tot ,i com ho imaginem. No saber ni tan sols mirar, allò que no sabem mostrar i no perdre mai el secret ni poder fer-hi res. Ser fràgil i estar desemparat davant dels sorolls de la Guerra, els sorolls horribles i propers de la Guerra, sentir-los, pensar sentir-los i no saber com
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
traduir-los. Agafar-los i donar-los, retornar la incertesa exacte. Estar aquí, incapaç de dir la veritat. La força terrible del poder, la seva potència cínica. La seva arrogància, la seva ironia i la tranquil.la seducció amb que ens aixafa. I no aconseguir anunciarla, escriure-la, mostrar la seva simple i sorda violència. I malgrat tot intentar atrapar tot això. Lluitar. I lluitar contra el meu inadmissible desig de renunciar a tot, contra el meu egoisme, contra la meva complaença davant la meva pròpia història, contra el confort que m’envolta i em vigila, contra l’abandonar-se a un mateix a la consciència impol·luta. Davant la meva pròpia impotència, el meu desarrelament, buscar convèncerme a mi mateix i seguir, i resistir, avançar encara que topi amb desarrelaments encara més grans, més dolorosos, més secrets, prohibits, dels que no se’n pot ni parlar. Trobar-me i ser avui a la meva ciutat, amb tots els altres, i ser conscient del dret de poder parlar, ser-ne conscient orgullosament i responsable d’aquesta capacitat. I no tenir por del meu propi desequilibri i dels meus dubtes. Explicar el Món, la meva part miserable i petitíssima, ínfima, del Món. La part que em toca i que em retorna. Escriure-la i posar-la en escena. Construir només, i una vegada i una altra, una xispa, una espurna, una duresa. Parlar lúcidament de l’evidència. Mostrar a través del teatre la força exacte del que a vegades ens atrapa: és això, exactament això!. I els homes i les dones tal com són, la seva bellesa, i l’horror dels seus intercanvis, de les seves converses, i la malenconia que els envaeix quan aquesta bellesa i aquest horror s’interromp i es perd. Com fugen i busquen destruir-se a si mateixos i els uns als altres, espantats davant els seus propis dimonis. Dir als altres, dir-los d’avançar-se en la llum. I tornar a dir encara, una vegada i una altra, la gràcia i la bondat que hi ha suspesa en una trobada entre dues persones, entre dos sers. El moment exacte de l’amor, la dolçor infinita de l’asserenament. Intentar dirlos en veu baixa la puresa perfecte de la Mort en la obra de teatre, el rebuig de la por, i no obstant això, l’udol sobtat de l’odi, el crit del nostre pànic i la nostra angoixa que ens ve del fons profund de la infantesa. I el gest d’amagar la cara entre les mans. I el cansament dels cossos després del desig. I el cansament després del sofriment. I l’esgotament que ve després del Terror.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
El teatre canvia adaptant-se a les noves formes socials Les èpoques i els moments importants es doten d’una forma teatral que respon a la realitat circumdant. Els grans canvis de paradigma posen en qüestió els models i els re-formulen. Es tractava doncs de concebre, ja sigui transformant o buscant noves formes per al teatre i del teatre. Noves disposicions, formes d’arquitectura, teatralitzacions... i descobrir unes noves formes físiques, que s’adaptin a un nou paper que possiblement pot tenir el teatre en la societat. I així, doncs, buscant aquestes noves formes dotar d’un nou sentit al fet teatral. Trobar altres respostes a altres premisses. Trobar un nou sentit a la relació entre la representació i la societat que la mira: “a cada nova època cal dotar a l’esdeveniment teatral d’un nou lloc que li sigui propi i còmode i li possibiliti la més gran ressonància”. Podem pensar en quins són els valors admesos anteriorment i saber que al llarg de la història hi hagut grans canvis, provocats per un extraordinari avanç científic, tècnic i econòmic o per un capgirament i revisió de totes les estructures socials; i aquests capgiraments posen en qüestió els conceptes filosòfics tradicionals, apareixen nous mitjans de comunicació inèdits uns anys abans, neixen noves maneres i de noves expressions artístiques. Així com per exemple l’arquitectura varia segons les necessitats de cada època i també en mostra les necessitats i les mancances, el teatre també ho fa. Llegim fa uns dies a Angels Margarit: “L’escena és un ritual compartit i ara caldrà canviar aquest ritual de trobada. El canviarem, però no deixarem de compartir pensament, coneixement, creació, emoció escena i comunitat física.” En un teatre viu tots els elements que intervenen han d’estar emancipats, com reclama Piscator, de manera que les necessitats de canvi d’un fan avançar els altres. El teatre viu respon movent més d’un element al moure’s un factor. I el factor es mourà quan a la societat li passin coses. Trobar un nou sentit a la relació entre representació i la societat que la mira: “A cada nova època cal dotar a l’esdeveniment teatral d’un nou lloc que li sigui propi i còmode i li possibiliti la més gran ressonància”.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Tornar a casa Tornar a casa. Tornar a entrar a la Biblioteca. Tornar a cantar, com diu la cançó. Tornar a començar. Tornar a trobar totes aquelles coses. L’espai, aquell espai que ens van deixar un dia per fer teatre. Aquell teatre que nosaltres volem. Que imaginem. Que sentim. Que estimem. I tornar a fer-ho junts. Tornar a sentir aquelles coses. Trobar-se altre cop. Tornar a sentir, tornar a pensar, tornar a cantar... Tornar. I és per això que tornar a entrar a la Biblioteca i trobar-se aquesta obra, amb el Louis, amb el Louis que també torna a casa, després d’un temps, és tan especial. Tant... el que en francès diríem “déchirant", "desgarrador" en castellà, punyent. Tantes llengües parlades. Tantes llengües escoltades. Com aquestes músiques que escoltem i ens ajuden a tornar i a estar bé.
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
Informació pràctica Horaris i calendari Funcions a la sala Teatre Biblioteca Del 6 al 17 de juliol 2020 De dilluns a divendres a les 20h Funcions al claustre del Teatre Biblioteca Dijous 9 i divendres 10 de juliol a les 20h Funcions a Teatres de Catalunya Teatre Kursaal Manresa – 10 de juliol Atlàntia de Vic – 10 de juliol Teatre Auditori Granollers – 13 de juliol Teatre de Manacor – 13 de juliol Durant les funcions a sala i al claustre es podrà gaudir de servei de bar.
Teatre Biblioteca de Catalunya c/Hospital, 56 | L3 Liceu Metro: L3 Liceu Bus: 59 i V13 Bicing: Estació 51 i 55 Aparcament: pàrquing BSM de La Boqueria/Plaça de la Gardunya
#Assedegats Xarxes Socials Facebook cialaperla29 Twitter, Spotify i Instagram cia_laperla29
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat
C/Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona // www.laperla29.cat // T (+34) 93 217 17 70// info@laperla29.cat
Carme, 44 1r 2a, 08001 Barcelona / T (+34) 93 217 17 70 / info@laperla29.cat / www.laperla29.cat