B U T L L E T Í
I N F O R M A T I U
D E
J U N T S
P E R
C A T A L U N Y A
23 FEBRER 2024
Número 48
JUNTS DENUNCIA LA MALA GESTIÓ D'ARAGONÈS AMB LA SEQUERA El grup parlamentari alerta que la sequera necessita un canvi de rumb “urgent” en la gestió i Batet avisa: “davant d'un problema de país, calen solucions de país” un Pla Nacional de Resiliència Hídrica, un Pla de Modernització de Regadius i la digitalització del sistema hídric. A més, Calatayud ha subratllat que “el Govern, en comptes de crear i provocar problemes, ha de proposar, solucionar, executar i sobretot allargar la mà”. El diputat també ha defensat iniciatives de suport al teixit econòmic afectat per la sequera, amb la flexibilització de mesures del Pla Especial de Sequera, amb ajudes a les empreses que hagin d’aturar l’activitat de manera total o significativa i més subvencions a tots els sectors per millorar l’estalvi d’aigua.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous totes les propostes presentades per Junts, a excepció d’un únic punt, en el ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la situació extrema de sequera. El grup parlamentari ha demanat al Govern un canvi de rumb urgent en la gestió de la sequera perquè considera que cal actuar amb més diligència i cooperació.
Calatayud: “En aquest ple, ha quedat contrastat que cal un canvi de rumb urgent en la governança de la sequera” “En aquest ple, ha quedat contrastat que cal un canvi de rumb urgent en la governança de la sequera i que es dugui a terme una nova cimera per abordar aquest problema majúscul”, ha dit el diputat Quim Calatayud. Una idea que també ha defensat el president del grup
Junts
parlamentari, Albert Batet, que al Debat de Política General ha defensat que “davant d’un problema de país, calen solucions de país”. Batet, ha fet una crida a “abandonar la confrontació per fomentar la cooperació” entre administracions i sectors econòmics, i “a actuar amb compromís i responsabilitat”. Per això, “cal escoltar, cal compartir i cal complir”, ha afirmat. “Cal decidir, prendre decisions i governar. Cal una solució nacional per Catalunya”, ha afegit després de lamentar la manca de propostes noves per part del Govern i del Partit dels Socialistes de Catalunya. UNA NOVA CIMERA DE L'AIGUA En aquest sentit, Batet ha subratllat que “Junts per Catalunya tenim voluntat d’aportar solucions. Per això, tornem a demanar una cimera de país. Davant d’un problema de país, calen solucions de país. No serveix posar-se de perfil i esperar que la solució vingui de Madrid”, ha advertit.
Davant del canvi climàtic, Batet ha demanat que s’actuï “amb responsabilitat i compromís. Un compromís que tenim Junts per pal·liar els efectes del canvi climàtic i responsabilitat que vull entendre que compartim amb els diferents grups per impulsar mesures contra la sequera”.
Batet: “No serveix posar-se de perfil i esperar que la solució vingui de Madrid” Junts ha exigit al Govern d’Esquerra que actuï amb més celeritat en el desplegament de la llei per fer front a la sequera, impulsada per Junts per Catalunya fa gairebé un any i que estableix recursos i la construcció o ampliació d’infraestructures hídriques. “No són conscients de la problemàtica que ens trobarem d’aquí a uns mesos a tot el territori català. O anem tots junts o el Govern sol, no se’n sortirà”, ha alertat Calatayud.
MÉSJUNTS
Així mateix, el diputat ha reclamat més cooperació al Govern, en comptes d’apostar per la confrontació amb els ens locals, amb els sectors afectats per la crisi de la sequera i també entre els diferents territoris del país. En aquest sentit, s’ha preguntat “què ha aconseguit fins ara el Govern amb les seves accions i el seu aïllament? Bàsicament confrontació entre territoris”. Calatayud ha alertat del perill que “algú vulgui utilitzar ajuntaments i consells comarcals amb mocions i declaracions per confrontar el territori, perquè prendrem mal de veritat”. Per això, Junts ha sol·licitat al Govern una nova cimera de l’aigua, amb l’objectiu d’abordar aquesta qüestió i articular una solució nacional. En aquesta línia, el grup parlamentari ha proposat
PLA NACIONAL DE RESILIÈNCIA HÍDRICA Per la seva part, el diputat Salvador Vergés ha defensat la proposta de Junts per Catalunya per un pla nacional de resiliència hídrica, modernització dels regadius, digitalització de tot el cicle de l’aigua i reclamació de competències sobre la conca i subconques catalanes de l’Ebre. El diputat s'ha mostrat molt crític amb la gestió del Govern amb la sequera, assenyalant la manca de diligència en posar aigua a disposició i advoca per seguir la llei de mesures urgents contra la sequera impulsada per Junts, on es defineixen les grans infraestructures i les actuacions per no dependre de portar vaixells amb aigua de Sagunt.
Pàgina 1
CONGRÉS I SENAT
Junts per Catalunya defensa la legalitat de la llei d'amnistia davant la Comissió de Venècia Els grups de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats i al Senat han presentat aquest dimarts un escrit a la Comissió de Venècia amb els arguments legals del partit respecte la Llei d’Amnistia i en contra dels plantejaments realitzats pel Partit Popular al Senat. En aquest document també s’aborden aspectes tècnics i legals de la proposta d’amnistia, enfatitzant la seva compatibilitat amb la Constitució espanyola, la legislació nacional i les normes internacionals. En tot moment, es defensa l’aproximació de Junts per Catalunya a una Llei d’Amnistia de caràcter integral, que englobi a tothom, per a tots els fets pels quals es persegueix l’independentisme català i que sempre s’ha basat en el respecte al dret internacional i al dret de la Unió Europea. Així
s’ha exposat en el document enviat pels portaveus a la Comissió de Venècia. En l’informe presentat per Junts es respon, detalladament, cada una de les sis preguntes que el Senat espanyol va plantejar a la Comissió de Venècia. La solidesa dels arguments tècnics queden perfectament reflectits en les documentades al·legacions que s’han presentat davant la Comissió de Venècia, amb la confiança que els ajudarà a realitzar un informe en la línia dels que han fet en les últimes dècades respecte diverses lleis d’amnistia sobre les quals s’han pronunciat anteriorment. Els diputats i senadors de Junts van explicar als representants a la delegació, durant la visita del passat 8 de febrer, l’origen del conflicte entre Catalunya i Espanya.
SENAT
Cleries demana depurar responsabilitats per l’Operació Catalunya El portaveu de Junts per Catalunya al Senat, Josep Lluís Cleries, ha lamentat aquest dimarts que “fins al dia d’avui tots els intents dels afectats per l’Operació Catalunya per a depurar responsabilitats s’han quedat en res en topar contra la paràlisi i el desinterès de les institucions de l’Estat”. “Tots acaben entre els calaixos dels jutjats”, ha afegit. Cleries ho ha afirmat en una interpel·lació al Senat al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui ha advertit que “no investigar tot el que ha succeït afebleix la democràcia”. “Qui la fa, la paga”, ha assegurat. “Avui tots sabem que aquestes informacions no eren certes”, ha dit el portaveu. “Això va ser una dinàmica orquestrada des de l’aleshores pel Govern espanyol i en la qual han participat també alguns connotats fiscals i jutges”, ha afegit. En aquest sentit, Cleries també ha lamentat que la jus-
tícia “mira cap a un altre costat quan té documentació de tota mena i forma”. Així, el portaveu ha fet referència a les diferents informacions que indiquen una persecució com en el cas del Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; la família del President Pujol; l’alcalde Xavier Trias; i el President Artur Mas, entre d’altres. En aquesta línia, Cleries ha exigit “resposta judicial i política davant aquest entramat criminal i d’autèntica persecució política per a atacar i enfonsar a l’independentisme”. Uns actes que, en paraules de Cleries, han estat “realitzats a l’empara dels seus llocs i amb evident ús i abús de fons públics”. CATALÀ AL SENAT Per altra banda, el portaveu ha defensat aquest dimecres una Proposició de Reforma del Reglament del Senat per a la integració total de les llengües oficials en l’activitat parlamentària. Cleries ha assegurat que “és una iniciativa que no va contra res ni
contra ningú, va a favor de les diferents llengües. Va a favor de totes les llengües oficials existents perquè hi hagi un tracte igualitari i de dignitat”. La iniciativa, pionera en la cambra gràcies a Junts, no ha obtingut la llum verda de la
ARA DIC BLANC
Junts
cambra malgrat que Cleries ha recordat que en l’anterior legislatura va ser presa en consideració pel ple el 21 de setembre de 2021 i que es va ampliar el termini per a presentar esmenes fins a 59 vegades.
En aquest sentit, el portaveu ha assegurat a la cambra que “nosaltres continuarem insistint perquè nosaltres defensem la nostra llengua i la nostra nació” i ha subratllat la importància de respectar les llengues.
ARA DIC NEGRE
MÉSJUNTS
Pàgina 2
PARLAMENT
Sales exigeix proves d’avaluació en expressió oral de català a les escoles davant l'emergència de la llengua La portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Mònica Sales, ha reafirmat que Junts vol “proves d’avaluació en expressió oral de català a totes les escoles” perquè “són imprescindibles davant l’emergència que pateix la llengua catalana”, ha assegurat després d’una reunió amb el Govern sobre aquesta qüestió. “Si no es disposa dels mecanismes òptims per analitzar el nivell de català en els centres educatius, es corre el risc de no poder corregir possibles deficiències en l’aprenentatge de la nostra llengua”, ha alertat en una roda de premsa al Parlament. La portaveu ha recordat que l’oposició de Junts a la supressió d’aquestes proves de forma unilateral per part del Departament d’Educació, aturant la negociació del Pacte Nacional per la Llengua, ha obligat el Departament a cor-
regir la seva decisió. “Avui ens ha traslladat un nou plantejament que podria ser un punt de partida per desencallar la situació perquè donaria compliment a la demanda de Junts de fer les proves tots els centres”, ha assegurat. A l’espera de rebre tota la documentació, la portaveu ha assegurat que, si es confirma aquest plantejament, “celebrarem aquest retorn del Govern al consens, pel qual tant ha lluitat Junts per Catalunya”. Tot i això, la portaveu ha recalcat que “és evident que el Govern pateix una desorientació continua, que avui ha tornat a demostrar, en matèria educativa”, en referència a l’endarreriment de l’inici del curs escolar, que serà el 9 de setembre. “La falta de rumb del Govern, que provoca una incertesa permanent a la comunitat
educativa i posa en risc la qualitat del sistema educatiu”, ha alertat. PROPOSTES PER ALS PRESSUPOSTOS Sales ha posat de manifest que “davant d’aquest desori evident” Junts ha presentat al Govern més d’un centenar de mesures per a la negociació dels Pressupostos, “amb la voluntat de redirigir el seu rumb erràtic i no desaprofitar l’any que queda de legislatura”. Entre aquestes mesures, ha destacat les destinades a reduir la pressió fiscal, com la bonificació del 99% de l’impost de successions, “un tribut que és clarament injust perquè representa una doble imposició i penalitza l’estalvi”. Sales ha assegurat que “ara la pilota és damunt la taula del Govern i ha de decidir amb qui vol pactar els Pressupostos d’enguany”.
EUROPA
Junts per Catalunya demana al govern espanyol i a la Comissió europea que investiguin les mentides del jutge Manuel García Castellón Junts ha iniciat una ofensiva parlamentària a Madrid i a Brussel·les per denunciar l’actuació irregular del jutge Manuel Garcia Castellón i instar el govern a investigar-ho. Aquest magistrat va explicar en una conferència pronunciada en el Foro La Región del 5 d’octubre de 2023 que durant la seva etapa de magistrat d’enllaç davant de les autoritats de la República Francesa, amb José Maria Aznar presidint el Govern del Regne d’Espanya, va enganyar els representants del govern francès perquè signessin el Conveni de Màlaga. Junts considera un fet molt greu que requereix que el go-
vern espanyol i la Comissió Europea prenguin mesures. En un escrit dirigit a la mesa del Congrés dels Diputats, el diputat Josep Maria Cervera ha presentat una bateria de preguntes dirigides al govern espanyol sobre l’actuació del jutge, demanant si pensa dur a terme alguna actuació sobre els fets o els investigarà juntament amb l’estat francès. Així mateix, Junts també ha demanat al govern espanyol tota la documentació relacionada amb l’Acord de Màlaga de 26 de novembre de 2002 entre França i Espanya per la readmissió de persones en situació irregular.
En la mateixa línia, el president Carles Puigdemont i l’eurodiputat Toni Comin, han preguntat per escrit a la Comissió Europea si les mentides del jutge afecten els tractats de cooperació judicial entre els estats membres i si està previst iniciar una investigació sobre els fets. En una piulada, Puigdemont ha assegurat amb les declaracions de Castellón “el descrèdit de la justícia espanyola és absolut”. I ha preguntat: “si va ser capaç de mentir a la cara a les autoritats franceses, algú creu que no ha estat de capaç de mentir tantes vegades com li ha convingut?”.
CONGRÉS
Cruset alerta que la inacció del govern espanyol amenaça el Delta de l'Ebre “Vostè ha de decidir si vol ser recordada com la ministra de la mort del Delta de l’Ebre o com la ministra que es va arremangar i es va posar a treballar per preservar-lo”. Amb aquestes paraules adreçades a la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, el portaveu adjunt de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, ha defensat una interpel·lació urgent que insta el ministeri a actuar amb determinació i sense dilació per mantenir i conservar el Delta de l’Ebre. Cruset ha alertat del risc de desaparició del Delta pel canvi climàtic, però també per
Junts
inacció del govern espanyol. “Són moltes dècades d’inacció per part dels governs de l’Estat les que han portat a la situació de risc actual. I si això no fos suficient, quan actuen, quan regulen, vostès ho fan en contra del territori i sense tenir-lo en consideració”, ha denunciat el diputat. El portaveu adjunt s’ha referit també als múltiples expedients per una nova delimitació del domini públic marítim-terrestre que “impliquen renunciar a la morfologia del Delta i entreguen al mar milers de metres quadrats de terra”. Cruset també s’ha referit a l’anul·lació del Reial Decret que modifica el Regla-
ment General de Costes. “És una bona notícia pel Delta de l’Ebre, i també és una oportunitat perquè vostès facin les coses ben fetes”. Junts demana a la ministra que per tenir el seu suport, cal que compleixi diversos compromisos: incorporar la Taula de Consens del Delta en la comissió bilateral amb la Generalitat de Catalunya, integrar el Pla Delta en el seu Plan de Protección del Delta de l’Ebre, suspendre els expedients de delimitació fins complir les altres condicions i garantir recursos per les accions immediates de consolidació morfològica del Delta de l’Ebre pel 2024.
MÉSJUNTS
Pàgina 3
ENTREVISTA DIPUTADA
TITON LAILLA: “FALTEN DINERS I DONAR UNA MIRADA TRANSVERSAL A LA SALUT MENTAL” Qui és Titon Lailla? De professió soc infermera especialista en salut mental, en aquests moments exercint de diputada al Parlament i també de regidora a l’Ajuntament de Barcelona. A la vegada, soc portaveu política de Demòcrates de Catalunya i mare d’una nena de 9 anys i un nen de 7. Falta més inversió en salut mental? Sempre falten més diners, però certament per millorar en aspectes relatius a la salut mental ens cal també invertir en educació, en drets socials, treballar aspectes relatius als mitjans de comunicació... Cal donar-li una mirada transversal i interseccional a totes les polítiques quan parlem de salut mental. Què implica el document de voluntats anticipades en situacions en què no podem prendre decisions mèdiques per nosaltres mateixos? Aquest document va ser un gran avenç al seu moment: poder decidir, en plenes facultats i capacitats, com vols que sigui el teu final de vida. És un document voluntari que permet que la persona en total lliber-
tat expressi com vol ser tractada al final de la vida, quan ella no pugui decidir, a la vegada que proporciona tranquil·litat a l’entorn de la persona quan arriba aquest moment de final de vida, perquè els allibera de prendre decisions que són complicades de prendre. Les llistes d’espera segueixen sent molt llargues. Tenim un bon sistema sanitari, però certament té unes llistes d’espera molt llargues, o massa llargues en alguns procediments, visites... Cal reduir-les, i això passa per diferents mesures a aplicar. Tot i això, no poden ser mesures iguals a tot arreu, ni amb la mateixa intensitat: hauríem de ser capaços de donar resposta sanitària a la ciutadania, en proximitat, però mantenint els equips de professionals que els permeti compartir casos i coneixement, fer que l’Atenció Primària sigui més resolutiva i evitar el desdoblament de moltes proves, visites... en els diferents dispositius. Una banda sonora que t’acompanyi? Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït... els que em van
acompanyar tota la meva joventut. Amb què somiaves de petita? Voltar pel món.
Què fas per desconnectar de la política? De la política és difícil desconnectar, però passar el dia en família i amb amics fa que
m’oblidi de la feina. També la lectura m’ajuda a evadir-me. Un llibre de referència. M’és difícil dir-ne un de sol... però un llibre per llegir i rellegir és El món d’ahir: memòries d’un europeu d’Stefan Zweig, que t’ajuda a entendre moltes coses. Un viatge que t’hagi marcat? Tots els viatges deixen petjada, però potser els primers que fas sola amb amigues... Londres, Nova York, Jordània... Última sèrie de televisió que has vist. The Crown. Un pla de cap de setmana. Marxar a Agramunt o a l’Ametlla de Mar, amb la família i els amics. Plat preferit. Arròs o fideus al foc de llenya. Un record d’infància. Els estius a la platja, els passejos amb gelat inclòs, i vespres a la fresca... Una festa per no perdre's. Qualsevol festa major. I per últim, què desitja Titon Lailla? Viure en pau, veure créixer als meus fills en un país lliure i millor.
ENTREVISTA DIPUTAT
PERE ALBÓ: “LA CATALANOFÒBIA DE LA LLOTJA DEL BERNABÉU ÉS UN LLAST INSUPORTABLE”
Qui és Pere Albó? Un advocat de Sant Feliu de Guíxols. Sempre a la trinxera de la política local i involucrat en la defensa de les llibertats
i els drets humans. Vaig tenir l'honor de ser alcalde del meu poble en aquell PSC d’en Maragall. El grup em va expulsar quan vaig votar a favor del
dret a decidir de Catalunya. Vaig ser un dels molts socialistes que va quedar orfe amb el procés sobiranista. Com afecta l'infrafinançament a la capacitat de Catalunya per gestionar i respondre a crisis de sequera? El company Salvador Verges ho explica molt bé. Ha fet una gran feina en aquest àmbit. L’altre dia explicava al Parlament l'"espanyolitis" del govern d’ERC per anar a pidolar a Madrid els diners per a la dessaladora de Tordera i per portar aigua de la dessaladora de Sagunt. No es pot dir que formar part d’Espanya tingui cap avantatge. La catalanofòbia de la casta de la llotja del Bernabéu és un llast insuportable. Quines iniciatives podrien implementar-se per garantir que la intel·ligència artificial es faci servir per beneficiar la societat en el seu conjunt? La intel·ligència artificial no és ni intel·ligent ni és artificial, és una màquina. Com totes les invencions humanes, que estigui al servei dels millors valors de la humanitat dependrà de
nosaltres. Com en el seu moment la dinamita d’en Nobel o l’energia nuclear. I davant d’això totes les iniciatives són en el camp de les humanitats, l'educació, la política i la filosofia. Pot semblar una paradoxa, però com més tècnica és una societat i una economia, més necessita les humanitats. Quines mesures podrien adoptar-se per promoure i garantir l'ús adequat del català a la justícia? Un jutge que exerceix a Catalunya ha d’impartir justícia en català. Aquesta és la mesura i tota la resta és comèdia. Cap jutge pot afirmar que no és capaç d’aprendre el català i utilitzar-lo quan ha estat capaç de treure’s unes oposicions per a ser jutge. L’única mesura efectiva és que sigui obligatori la utilització del català per part dels jutges que exerceixen a Catalunya i que el català sigui la llengua preferent i d’ús habitual a l'administració de justícia a Catalunya. Una banda sonora que t’acompanyi? Eric Clapton, Gary Moore i Dire Straits.
Amb què somiaves de petit? Volia créixer per arribar a la cafetera i fer cafès amb llet com li veia fer al meu avi. Què fas per desconnectar de la política? Bicicleta i piano. Un llibre de referència. El món d’ahir d'Stefan Zweig. Un viatge que t’hagi marcat? L’etapa que vaig viure d’Erasmus a Heidelberg. Última sèrie de televisió que has vist. Fan del ¿Como lo hacen?. Un pla de cap de setmana. Amb la meva dona sempre busquem forats per anar a visitar els nets que tenim a Almeria. Plat preferit. Carn a la brasa amb torrades amb pa amb tomàquet i allioli. Un record d’infància. La xocolata desfeta amb crostons a la taverna dels avis al costat de l’estufa de butà. Una festa per no perdre's. Sant Jordi. I per últim, què desitja Pere Albó? Viu i deixa viure. Tant en l’àmbit individual com col·lectiu.
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat