Ricard Escandell Piera
Principals teories de l'aprenentatge
Tal com ja vaig comentar a les intervencions en fer una aproximació a les principals teories que han definit els marcs teòrics d'aproximació a la forma d'aprendre, sobta com s'observa que el present està fet de la barreja de tots els anteriors sistemes sobretot perquè, tal com diu Manuel Benito, el sistema educatiu, presencial i a distància, amb mitjans TIC o sense, tendeix a ser conservador i això fa que trobem fàcilment a les aules -també a les virtuals- pràctiques educatives clarament conductistes barrejades amb d'altres de “connectivistes”. El paper passiu de l'estudiant dins d'un sistema amb tendències estandaritzants a l'estil de les fàbriques que el van vore nàixer, van donar pas a l'aprenentatge significatiu que proposava situacions de descobriment per evitar, justament, la part mecànica i que proposava un sistema de progressiva amplicaió del coneixment. L'aprenentatge pel descobriment afegeix un factor bàsic:la importàcia de l'acció per aconseguir la implicació de l'alumne, tal com ja havia formulat Piaget que definia els estadis que definien el procés i que Gagné acosta de forma sistemàtica als educadors a base de donar pautes per estructurar l'acció docent. La suma, o millor, la conseqüència evolutiva de les darreres aportacions, també la de Piaget, porta el construvisme a concretitzar en pautes de creació de software per aportar al pensament de l'alumne la possibilitat d'estrucuturar-se a partir dels propis projectes, com ha estat el cas dels anysnoranta amb moltes escoles que treballàvem el Logo amb els primers ordinadors d'aula. El Logo, que ha tingut la seua continuïtat, tal com ja indicàvem al principi, en programes com l'Scratch, tan de moda actualment.
Ensenyar i aprendre en línia. PAC 02
1
Ricard Escandell Piera
Relació de les concepcions de l'aprenentatge amb diferents enfocaments d'introducció de les TIC en l'educació i en l'educació a distància
Tal com diu Manuel Benito, “no s'ha aplicat la tecnologia als porcessos formatius amb la mateixa agilitat i eficàcia amb què s'ha fet a d'altres camps”, en bona part pel conservadurisme de la comunitat educativa. Les cinc etapes que defineix Benito, conviuen avui dia, no sense algunes clares discordàcies. Les dues primeres, la dels models conductistes i la d'aprenentatge assitit pere l'ordinador, beuen clarament de les teories més mecanicistes. A partir de la tercera, amb l'arribada d'Internet, l'allau d'informació que significa i la gran competència a la font d'informació que havia estat fins aleshores el professor, fa redefinir rols docents cap a tasques més tutorials que conductores. Les dues etapes finals representen la participació explícita de l'aprenent dins del sistema: la interactivitat, tot això reforçat per l'aprenentatge en xarxa que cada vegada més es defineix com a model propi d'Internet. Siemensdefineix el seu model connectivista que es basa en un coenixement compartit. Observa que la facilitat per accedir a la informació (la primera classe que vaig penjar al fòrum on l'alumnat tenia tota la informació disponible sobre la matèria) no ha produÍt el coneixement dels estudiants (el coneixement l'adquiriran, a la segona classe, a partir del debat col·lectiu). La falta de resultats implica revisar un sistema que ha pensat que pel simple fet d'introduir els ordinadors a les aules, el sistema passaria ser més eficient, quan el que ha fete és posar en evidència l'estancament en les metodologies, cosa que ha produït que els resultats, lluny de millorar, s'han estancat i/o dispersat, cosa que ha posat en crisi el model. La proposta, per tant, ha de ser clarament metodològica i no tecnològica: a l'aula de la pel·lícula li podem afegir tots els ordinadors i connexions existens sense ni el més mínim resultat. Pe contra, amb un simple canvi metodològic, tot aquell maquinari pot cobrar sentit. Reprenent els principis del Connectivisme de Siemens, cal basar l'aprenentatge en l'intercanvi d'opinions que fonamenten el contrari dels mètodes memorístics: el pensament crític que facilita trobar les connexions adequades davant l'allau d'informació i permet una actualització constant en no dependre de continguts estàtics. “La canonada és més important que el seu contingut”, tal com conclou George Siemens. Ensenyar i aprendre en línia. PAC 02
2