"25 anys de Jornades Científiques" by jornades cientifiques

índex Proemi ..........................................................................................................2 Roser Bosch. L’ORIGEN DEL PRINCIPI I UNA MICA MÉS D’HISTÒRIA ..3 Francesc Camps ..........................................................................................8 Montse Falcó................................................................................................10 Josep Biayna................................................................................................12 Helena Fusté................................................................................................. 13 Assumpta Ayza ............................................................................................16 Jordi Arnal ....................................................................................................17 Pere Renom i Vilaró .....................................................................................19 Irene Porcar Badal .......................................................................................21 Josep Biayna Rodríguez ..............................................................................24 Núria Barrull .................................................................................................26 Lourdes Freixa .............................................................................................28 Joana Ferrer.................................................................................................30 José Ángel Hernández .................................................................................32 Maria Massip ................................................................................................34 Irene Montferrer............................................................................................35 María Luisa Rubio ........................................................................................37 Juan Antonio Segovia...................................................................................40 Sílvia Lope, Núria Duran i Roser Bosch .......................................................42 Josep Maria Vigatà.......................................................................................44 1

Proemi

”non dimittere credere pro credere sed pro intelligere”- hom no pot deixar de creure per el creure sinó per entendre- Ramon Llull s. XIV Aquesta cita marca un veritable gir en la manera d’estudiar i entendre el món que ens envolta i, sobretot, en la manera de transmetre els coneixements adquirits. Molt abans

que il·lustres prohoms del coneixement com Francis

Bacon i Galileu Galilei empressin els raonaments de la lògica per engegar el que avui entenem genèricament amb el nom de mètode científic, Ramon Llull ens obria els ulls a una revolucionària manera d’aprendre.

Tot d’una es

trencaven els estereotips de la docència clàssica que, en aquest mateix llibre ja cita en Pere Renom1, i aquelles classes magistrals de les acadèmies i liceus de l’antiga Grècia començaven a ser discutibles. El coneixement com a qüestió de fe deixava pas al raonament com a font d’aprenentatge. El mestre deixava de ser inculcador de veritats absolutes i inqüestionables, de lleis immutables, per convertir-se en l’inductor del raciocini. La funció docent no era omplir la ment sinó agilitzar-la, entrenar-la. Malauradament han hagut de passar més

de 600 anys perquè aquest

intelligere de Llull arribés a les nostres aules i perquè uns apassionats de la docència, ara fa uns 25 anys, la fessin realitat a les Jornades Científiques. Els actuals organitzadors de les Jornades som conscients de la responsabilitat que significa engegar cada any una nova edició i mantenir la necessitat i el interès docent d’aquestes trobades. D’alguna manera volem que en cada nova edició es dignifiqui l’herència d’aquelles primeres, que ressonin, com un eco antic, les paraules de Llull però alhora innovant i potenciant, tant amb els recursos tecnològics, com en la manera de fer extensiva la filosofia del mètode científic als diferents àmbits d’aprenentatge.

APRENDE ENSENYANT

L’ORIGEN DEL PRINCIPI I UNA MICA MÉS D’HISTÒRIA DE LES JORNADES CIENTÍFIQUES. Roser Bosch. Professora de l’Institut La Llauna Quan un es fa gran comença a tenir històries per explicar. Fa temps que tenia ganes d’explicar aquesta, per retre homenatge a tots els qui hem compartit i encara compartim il·lusió per l’educació. El naixement. 1987 Tot va començar un dia de primavera de 1987 a l’Institut La Llauna. Era un institut “amb marxa” on s’organitzaven

nombroses

activitats

conjuntes

que

aquella

època

anomenàvem “activitats culturals”, entre les quals destacava ja la Festa de Sant Jordi amb el tradicional Certamen Literari. Per aquells temps allà s’hi trobava, junt amb mi, el Josep Mª Fernández Novell com a professor de física i química i ja tenia ben viva la inquietud per promoure en l’alumnat una aproximació a la ciència molt més real que la que en aquell moment es presentava a la major part dels llibres de text; ell tenia clar que, en la dècada dels 80, el que anomenàvem “cultura” i “formació” no podia prescindir d’una formació científica que permetés conèixer no tan sols les idees de la ciència, sinó com es fa la ciència. Aprofito per explicar que el Josep Mª ha estat sempre fidel a aquesta convicció i ha treballat incansablement fins avui per tal de crear lligams estables entre els científics i els joves estudiants, posant en marxa programes capdavanters i de reconegut prestigi com “Jo bioquímica”, a la UB, o “Fem recerca”, al Parc Científic de Barcelona. Aclarides les circumstàncies i el context d’aquell dia de primavera en el que tot va començar, ara ve el com va començar. Va ser amb aquesta proposta del Josep Mª: “Per què no organitzem unes jornades de ciència en les que els alumnes que hi participin puguin realitzar experiments i exposar-los a d’altres?” . Ell estava molt familiaritzat amb el treball de laboratori; jo no tant, però em va engrescar la idea perquè podia motivar els

alumnes a implicar-se amb la

ciència, a aprendre amb més protagonisme i a esdevenir ells mateixos 3

comunicadors de coneixement. Les nostres companyes de departament (Elena Seba, Núria Duran i Silvia Lope) van estar immediatament d’acord i ens vam posar mans a l’obra. Animar els alumnes, convèncer l’equip directiu, organitzar els laboratoris, fer cartells, organitzar grups de treball, convocar el públic… Crec recordar que fins i tot vam fer una rudimentària publicació a base de fotocòpies. La participació i l’entusiasme de l’alumnat va ser un èxit i les seves comunicacions van ser molt ben rebudes , fins i tot per aquells que es consideraven

“més de lletres”. La ciència s’escapava dels llibres, es

comunicava per boca d’estudiants i es trencaven les tradicionals i obsoletes barreres entre “ciència” i “cultura”. Havien nascut les Jornades Científiques, les primeres, tot i que encara no gosaven anomenar-se “de Badalona”. Els primers anys. 1988 - 1989 El curs següent, el Josep Mª va ser destinat a d’institut Albéniz i això, lluny de ser un obstacle per les Jornades va ser una oportunitat per organitzar-les amb la col·laboració dels dos centres. Va ser l’inici de la seva expansió. Era la primavera del 1988. Jo havia deixat temporalment d’institut per incorporar-me a l’equip de l’Escola de Natura de Badalona, enviada pel Departament d’Ensenyament en resposta a la sol·licitud de l’Institut Municipal d’Educació, per estendre la seva acció educativa als centres de secundaria. Aquesta va ser una gran ocasió per coordinar, des d’allà, aquelles segones Jornades Científiques, que es van cel·lebrar novament a La Llauna, i les que vindrien després. El desig d’estendre la participació als altres instituts de la ciutat es va realitzar aviat; la primavera de 1989, a les III Jornades van incorporar-s’hi l’Eugeni d’Ors i el Pau Casals (ambdós de batxillerat), el Pompeu Fabra (d’FP) i el Badalona-7 que en aquell moment s’iniciava com a centre pilot d’experimentació de la REM. Vam comptar també amb L’Escola del Mar. L’ajuntament va implicar-se amb il·lusió i generositat. Al marge de la participació que realitzava a través del personal de l’Escola de Natura i l’Escola del Mar, va cedir-nos la sala d’actes del Museu i va oferir als participants un esplèndid esmorzar, donant-nos així el mateix tracte que es mereixeria qualsevol altre congrés d’adults. D’aquesta manera s’afirmava el valor d’aquesta obra d’estudiants i professors. Aquelles terceres Jornades ja podien anomenar-se “de Badalona”.

Les Jornades ja eren cosa de tots i havia arribat l’hora d’establir una organització més participativa. Amb aquest objectiu varem crear la Comissió Organitzadora en la qual hi estaven representats els centres, amb dos professors que assumien la tasca per un o dos anys, i, de manera permanent, l’Escola de Natura i l’Escola del Mar, assumint les tasques més feixugues de l’organització per tal d’alleugerir la feina dels professors (que ja feien prou!). Cal no oblidar que fins aleshores, seguint la tradició dels inicis, els treballs que es presentaven eren realitzats de manera voluntària pels alumnes, guiats i animats, també de manera voluntària pels seus professors, fora del horari obligatori, com a complement del currículum ordinari. I tot això, pel simple fet de gaudir fent ciència, d’apreciar el valor i el sentit d’aquella experiència educativa. Amb l’extensió de les Jornades a la FP anticipàvem una confluència que després generalitzaria la implantació de la reforma. Tanmateix, l’augment del nombre de participants i de la diversitat de centres i d’ensenyaments ens posava davant la necessitat de redefinir a quins tipus de treballs volíem donar cabuda. Això va comportar un interessant debat al si de la comissió. La qüestió clau era aquesta: ens quedàvem només amb treballs de les àrees tradicionalment científiques (biologia, geologia, física i química)? Admetíem qualsevol tipus de treball d’aquestes àrees? Admetíem també treballs tècnics? Nosaltres vam optar per un enfocament que en aquell moment era agosarat: el de trencar els esquemes clàssics de caire disciplinar i advocar per una concepció de treball científic com aquell pel qual s’arriba a nous coneixements seguint el mètode científic, independentment de l’àmbit en el qual s’apliqui (val a dir que definir el que enteníem per “mètode científic” tampoc va ser fàcil). Aquesta lúcida decisió

anticipava el plantejament de recerca que desprès

s’incorporaria en els nous currículums i va clarificar el marc didàctic en el qual ens situaríem a partir d’aquell moment, donant més consistència a les Jornades. Els fruits no van trigar en arribar, i a les següents jornades van començar a arribar magnífics treballs científics d’àmbits com l’historia o fins i tot la literatura. Les jornades emprenien una nova etapa plena de vitalitat. Una joventut amb empenta. 1990 - 2010 Justament per l’empenta que portaven es feia urgent trobar una via de finançament per fer una publicació digna dels treballs que es presentaven i per 5

fer una bona edició a color dels cartells que fins aleshores s’havien fet a base de fotocòpies (en blanc i negre, es clar). L’educació era una competència voluntària de l’ajuntament, i l’Institut Municipal d’Educació no hi podia posar més del que hi posava. Va ser llavors quan vam trucar a la porta d’un nou ens municipal creat per a la promoció d’iniciatives innovadores a la ciutat, el Badalona Centre Internacional de Negocis. L’obertura de mires del qui llavors el dirigia i la seva visió més pròpia de l’àmbit empresarial va aportar un nou i definitiu impuls. Les jornades adquiririen un logo que les identificaria (aquest es va fer al departament de publicacions de l’ajuntament, acolorint amb molt encert el dibuix que jo havia fet pel darrer dels cartells en blanc i negre) en base al qual s’editarien els nous cartells i les portades de les

futures

publicacions; tot això finançat pel BCIN. Era l’abril de1990. Les Jornades deixaven enrere la pubertat i emprenien amb energia una llarga i fructífera joventut. En el transcurs d’aquestes dues dècades les Jornades Científiques han seguit donant fruits en abundància i han seguit evolucionant. La implicació del Centre de Recursos Pedagògics i el seu ferm compromís en l’organització, mantinguts any rere any juntament amb l’Escola de Natura i L’Escola del Mar, han donat gran estabilitat al projecte i han fet possible la seva supervivència en uns moments en els quals el professorat s’ha trobat desbordat per l’increment del volum i de la complexitat de la seva feina quotidiana i sacsejat per les turbulències que afectaven al sistema educatiu. Aquests canvis en el món educatiu han comportat també un canvi en les coordenades dels treballs que es presenten, de manera que des de la implantació de la LOGSE, la major part d’ells corresponen al Treball de Recerca obligatori del Batxillerat i tan sols una minoria són treballs voluntaris, com aquells dels començaments. Tanmateix això no és quelcom negatiu; simplement és així. D’una banda, la possibilitat que els Treballs de Recerca puguin presentar-se en un context com el de les Jornades, arrodoneix el seu valor educatiu. D’altra banda, l’augment de complexitat que s’ha anat produint en el desenvolupament de la tasca dels professors faria actualment molt difícil l’aportació d’un nombre suficient de treballs extracurriculars. Ha estat també al llarg d’aquests anys que les nostres Jornades han traspassat les fronteres de Badalona a mesura que s’anaven acollint treballs de centres 6

d’altres poblacions, procedents principalment de professors i professores “de la diàspora” I així també, ha estat inspiració per molts altres municipis i districtes municipals de Barcelona que s’han animat a posar en marxa experiències similars. La maduresa. 2011 i PER MOLTS ANYS!! La fecunda i serena evolució de les Jornades en el transcurs d’aquests 25 anys posen en evidencia que tenen un important valor educatiu i que per això perduren més enllà de les fluctuacions de les lleis d’educació i dels debats sobre els problemes de l’ensenyament. Qui podia imaginar que la petita llavor que sembràvem amb il·lusió aquella primavera de 1987 donaria, amb la participació de tots, aquest gran arbre del turó de la ciutat, al qual tornem cada primavera per gaudir-ne dels fruits. Ànim! L’educació encara té sentit!

Francesc Camps Llicenciat en Biologia i tècnic de l’Ajuntament de Badalona a l’Escola del Mar, Centre d’Estudis marins. En els últims 25 anys m’he dedicat a la

docència

col·laborat

diferents projectes de recerca a la Universitat de Barcelona. Vaig entrar a formar part del equip de l’Escola del Mar l’any 1999 treballant en la línea d’educació, recerca i sensibilització. Des del primer moment que em vaig assabentar de l’existència de les jornades científiques em van semblar un projecte realment interessant no només des de la perspectiva d’una persona formada en l’entorn científic i, per tant, militant actiu a l’hora de potenciar l’esperit experimental dels alumnes, sinó també com a badaloní orfe d’actuacions culturals a la meva ciutat i condemnat, com molts altres, a fer expedicions a Barcelona per buscar allò que Badalona no em podia oferir. Jo vaig entrar a formar part de l’organització de les Jornades Científiques d’una manera molt fluïda, gairebé rodada, d’entrada perquè les coneixia des del principi. La meva relació com a col·laborador de l’Escola del Mar va fer que fins i tot, en certs moments, ajudés en alguns d’aquells primers treballs de recerca, cosa que no he deixat de fer fins ara. Molts anys després, quan vaig entrar a formar part del personal de l’Escola del Mar l’aproximació i implicació amb les Jornades va anar creixent primer amb responsabilitats d’ordre més intern, de centre, fins arribar a formar part de l’equip que actualment coordina les activitats de les Jornades Científiques. També en aquell moment vaig tenir l’ajut de la Mª del Mar Mascareñas i del Gregori Muñoz-Ramos

que van facilitar la

meva integració en aquelles noves tasques i, especialment, d’en Josep Biayna i de la Montse Falcó que van crear l’entorn adequat perquè tots plegats gestionéssim aquestes darreres edicions. Malgrat tot, aquells primers anys no van ser fàcils, des de l’organització havíem de fer front a nous reptes que s’albiraven en un futur immediat.

D’entrada, el nou model educatiu que

potenciava l’experimentació com a eina docent i feia curriculars els treballs de

recerca però que a la llarga generava problemes de massificació. Per altra banda, els canvis de les tecnologies associades a les presentacions, obligaven que en tot moment tinguéssim, des de l’organització, les prestacions adequades i actualitzades per aquelles noves necessitats. Per últim, també volíem trencar algunes fronteres artificials que des de la societat s’havien traspassat al món educatiu, enguixar algunes fractures que semblaven inviables entre l’humanisme, la ciència i la tecnologia. Fer possible un flux d’informació entre les diferents disciplines que, amb tota normalitat, ens ha permès asseure en una mateixa sala alumnes dels diferents batxillerats, tant humanístics com artístics com cientifico-tècnics.

Montse Falcó Soteras

Llicenciada en Biologia i treballadora de l’Ajuntament de Badalona a l’Escola de Natura Angeleta Ferrer. Després de més de quinze anys de dedicació a la preparació i subministrament de recursos per al professorat al CDECT (Generalitat de Catalunya), l’any 2001 vaig entrar a l’Escola de Natura, on vaig seguir treballant en la mateixa línia però ara des de l’entorn natural de la ciutat.

Una de les primeres feines que vaig haver de gestionar des de l’Escola de Natura van ser les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari. El projecte em va semblar molt interessant però alhora d’una gran complexitat. Pensava que mai arribaria a poder assumir aquella complicada organització però ràpidament vaig sentir el suport dels companys de la Comissió Organitzadora, que com aquell qui no vol la cosa, transformaven allò que a mi em semblava tan enrevessat, en tres dies de feina ben feta i grans satisfaccions.

I en un tres i no res ha passat el temps. Cada any, sense excepció, em retorna la mateixa admiració davant la clarividència dels nostres antecessors, dels primers que van gestar aquest projecte molt abans que fos obligatori en el currículum de batxillerat. Ara, després de vint-i-cinc anys, penso que segueix sent un projecte engrescador. I ja fa deu anys que, personalment, no em puc estalviar els nervis i la preocupació per si alguna cosa surt malament, per si tanta exigència en l’organització es tradueix en una pífia sense precedents... Però la por s’esvaeix quan arriben els alumnes, nerviosos per haver d’exposar el seu treball davant de dues-centes persones i alhora confiant plenament en la organització; i em trobo amb les cares amables i conegudes del professorat, que ha fet l’impossible per què aquells treballs arribin a les Jornades. Llavors estic segura que tot anirà bé o que, si més no, tothom podrà comprendre un error. Des de la Comissió sempre hem volgut que no és perdés ni l’essència ni l’entusiasme dels primers anys, però al mateix temps hem vist la necessitat

d’estar oberts al canvi i a les noves necessitats dels centres, procurant escoltar els nostres interlocutors en les seves crítiques, tant positives com negatives. De llavors ençà hi ha hagut canvis tant a nivell tecnològic com pel que fa a l’estructura de presentació dels treballs. Les xerrades formatives als centres educatius, que des de fa uns anys imparteix la Comissió organitzadora per tal de donar suport a professorat i alumnat, tant des del punt de vista de la metodologia com dels recursos per a la presentació oral, han anat donant el seu fruit i això es fa palès en les diferents edicions de les Jornades. L’actual qualitat de les presentacions de l’auditori i de les exposicions al vestíbul són una mostra d’exigència dels joves estudiants i dels professionals dels centres educatius de la ciutat, que no hauria de passar-nos per alt. De tot això n’estem satisfets, però l’objectiu prioritari de les nostres reflexions és voler mantenir viva la inquietud que ens permeti buscar el diàleg amb el professorat i l’alumnat per tal que les Jornades Científiques segueixin creixent i, si cal, canviant per a millorar.

Josep Biayna Gea. Mestre i llicenciat en Història. Actualment director del Centre

Recursos

Pedagògics

Badalona

coordinador dels Serveis Educatius

Parlar de les Jornades Científiques em produeix una especial satisfacció. Recordo quan em vaig incorporar a la Comissió Organitzadora. Fa uns quants anys! Va ser a les VIII, juntament amb l’Assumpta Ayza de l’Ajuntament. Junts ens vam proposar, partint d’una experiència que funcionava molt bé, anar introduint alguns petits canvis. Formàvem una comissió molt àmplia, amb la participació de professorat i els companys de l’Escola de Natura i de l’Escola de Mar. El salt qualitatiu que va implicar anar al BCIN va ser definitiu, així com l’augment del número de treballs presentats, i la millora en la seva qualitat.

Un altre tema que m’agrada comentar és el del suport audiovisual per a les presentacions. Fa anys havíem d’habilitar en cadascuna de les sales que utilitzàvem, un dispositiu que permetés que els alumnes poguessin disposar de: projector de transparències (que era el recurs predominant dels 90), projector de diapositives (recurs que utilitzaven alguns nois i noies i que implicava un treball per part seva molt exhaustiu), pissarres velledas o la seva homònima en paper, el paperògraf! Quins temps! Necessitàvem una furgoneta per portar-ho tot. De mica en mica s’anaren introduint altres tecnologies. Els primers powerpoints generaven cert impacte en l’auditori més enllà del seu contingut millor o pitjor. Després vingueren els vídeos digitals, fins arribar a avui amb eines com els Prezzi, Glogster, etc.

N’hem après, tots plegats: alumnes, professorat i organitzadors. Hem après sobre diferents suports per ajudar-nos en les presentacions, sobre com captar l’atenció de l’auditori, quins elements cal destacar en la presentació d’un treball, i molt altres aspectes d’utilitat que els podrem aplicar en d’altres situacions.

Helena Fusté Munné

Biòloga per la Universitat de Barcelona, durant sis anys vaig treballar en recerca al Departament de Genètica i com a docent en aquesta Universitat. Sóc

professora

numerària

biologia

l’ensenyament secundari, treball que vaig portar a terme durant 10 anys. Col·laborant en cursos i seminaris a l’Institut de Ciències de l’Educació, l’any 1986 em van proposar incorporar-me com a Coordinadora de l’Escola de Natura en comissió de serveis on vaig treballar fins el 1992, any que em va contractar l’Ajuntament de Badalona. De llavors ençà, he tingut l’oportunitat d’impulsar tres projectes professionals nous, cadascun dels quals ha estat un repte que m’ha fet molt feliç. En primer lloc, el model d’educació ambiental de l’Escola de Natura; en segon lloc, la posada en funcionament de L’Escola del Mar; i finalment, el Departament de Medi Natural i Paisatge del qual actualment en sóc la responsable. Durant 15 anys he format part de Greenpeace com a Directora de l’oficina de Barcelona, Presidenta de Greenpeace Espanya i membre del Consell Internacional de l’organització.

El record del primer embrió de les Jornades Científiques es remunta a quan ens vam assabentar que un grup de professors del Institut Albeniz havien començat a fer treballs de recerca i ens van venir a veure per demanar col·laboració. Em va semblar un regal. Tenia experiència de treball a secundària amb el mètode científic experimental al qual incorporava la història de la ciència i estava convençuda que era una eina poderosa, per desvetllar allò que em semblava fonamental en l’ensenyament a aquestes edats: encendre l’espurna de la curiositat, fer-se preguntes, dubtar i disposar d’un mètode rigorós per verificar-les... o no. A més, es va produir una sinèrgia molt curiosa, donat que, en el model d’educació ambiental que estàvem impulsant des de l’Escola de Natura i des de l’Escola del Mar, ens semblava fonamental que aquests centres de secundària poguessin fer de pont entre la Universitat i la societat; i aquest podia ser un camí. Per tant, amb molt entusiasme es va posar en marxa una comissió de

treball mixta, professors, alumnes i tècnics municipals a la qual més tard s’hi va incorporar el Centre de Recursos Pedagògics de Badalona. Amb molt pocs mitjans però amb una enorme dosi de treball, passió i il·lusió per part de tots, les Jornades van anar avançant fins a ser el que son avui. En vaig formar part des de l’any 1987

fins a l’any 1996. Al llarg d’aquest temps van anar

evolucionant, es van anar enriquint, vam anar reflexionant en el mètode i diversificant el seu camp d’aplicació, ja que la ciència és sobretot un camí, un mètode i un instrument, no sols per les matèries estrictament científiques sinó també per la tècnica, la llengua, la història, la filosofia i... per la vida.

Les Jornades Científiques de Badalona es van començar a conèixer en altres municipis. Vam actuar de focus difusor, explicant el model, passant documentació i, en algun cas, donant conferències. El suport del CIRIT, va ser també molt important, i no sols pel finançament de la publicació, sinó pel seu reconeixement. Important va ser, també, quan es va iniciar la seva presentació al BCIN. Encara recordo l’emoció de les primeres presentacions, amb trescents estudiants d’entre 14 i 16 anys a la sala i un silenci absolut mentre escoltaven als seus companys. Eren altres temps, és clar... Posteriorment,

els treballs científics es van implementar amb la Reforma

educativa. Crec modestament que, amb les JJCC de Badalona vam contribuir, d’alguna manera, a la seva incorporació. Com a mínim, a donar l’impuls i la vitalitat que sovint són necessaris per tal que una idea s’obri camí. La implantació reglada del treball de recerca va suposar alguns canvis, com la desaparició de la seva voluntarietat. Però alhora van estendre l’àmbit de la seva aplicació. Donat que és un mètode d’adquisició de coneixement divertit, diferent, i altament educatiu creiem que ha estat un fet molt positiu, ja que els beneficis poden arribar a tots els estudiants de secundària.

El valor educatiu de les Jornades s’escriu amb majúscules. Es tracta normalment d’un treball cooperatiu, en el qual és necessari enfrontar-se a la pròpia responsabilitat, que exigeix organització, cooperació, i que requereix fer-se preguntes, cercar respostes, dubtar i verificar, i a més cal inventar-se un mètode, ser capaç de sintetitzar tot aquest procediment i exposar-ho en públic. Permet desenvolupar els diferents talents dels estudiants.

No vull acabar sense parlar de l’entusiasme d’aquells bons professors capaços de despertar la inquietud dels seus alumnes i ensenyar-los a pensar i a dubtar amb rigor.

En definitiva el conjunt de les Jornades Científiques són un aprenentatge, no sols pels coneixements acadèmics, són sobretot i especialment, un aprenentatge per a la vida, que és el veritable sentit de l’educació.

Assumpta Ayza Puig Diplomada en Treball Social. Responsable del Servei Local Escola Treball del Departament d’ Educació. Recordo que el cap d’unitat em va proposar el relleu en el projecte i jo, tot i una mica espantada, em vaig implicar en la execució de les VIII, IX, X i XI Jornades Científiques, responsabilitat que en tot moment va ser compartida pel company Josep Biayna, coordinador del Centre de Recursos Pedagògics. Recordo que formarem un bon tàndem, aprenent molt i alhora gaudint d’aquella experiència. Sempre varem comptar amb el suport i la implicació de l’Escola de Natura i l’Escola del Mar i de tota la comissió organitzadora. El repte era fer créixer la participació dels centres i alhora buscar un espai físic digne de la quantitat i qualitat dels treballs dels alumnes participants. Va ser a l’any 1995 quan estrenàrem el BCIN com espai educatiu per a la divulgació científica i la recerca en diverses disciplines. I va anar creixent més i més fins avui. La participació va anar creixent, faltaven sales, simultaniejaven exposicions, el llibre de recull engruixia, es consolidava la participació de centres d’altres ciutats, el CIRIT ens recolzava en l’edició del llibre com a reconeixement a la funció educativa de les JJCC i la implicació de les Institucions era més palès. Els darrers anys ha seguit creixent i és un referent per la divulgació dels treballs de recerca de batxillerat i crèdits de síntesi de secundària. Pels alumnes representa una satisfacció ser escollit per l’equip de professors dels seu centre pel reconeixement del nivell del treball individual o col·lectiu, alhora que segur que els enfronta a el repte de saber transmetre el contingut del mateix de manera didàctica.

Jordi Arnal Carrillo Actualment treballo a l'Ajuntament de Badalona, i fins al setembre de 2011

vaig

fer

a l’IME

l’Ajuntament de Barcelona, com a cap del Servei de Dinamització de la xarxa educativa, des del qual es gestionava la Comissió municipal Barcelona Ciutat Educadora i el Projecte Educatiu de Ciutat. Fins l’any 2004 vaig treballar com a cap del Departament de Serveis de Ciutat de l’Ajuntament de Badalona, en el qual hi havia adscrites les unitats d’Atenció a les persones amb discapacitat, d’Atenció a les persones grans, de Salut pública i de Serveis de ciutat. Amb anterioritat vaig treballar uns anys com a cap de Serveis Personals dels districtes 2, 3 i 8, i uns altres com a tècnic en serveis i programes vinculats a la gestió i promoció de serveis educatius: planificació escolar, coneixement del medi natural i social, comunicació i publicacions, etc. a l’Àrea de Serveis Personals, al Departament d’Educació i a l’IME. Aquells anys vaig fer un Post grau de Tècnic en gestió educativa i un altre d’Estudi de la didàctica del medi urbà per la UAB. Amb anterioritat vaig tenir la fortuna de treballar, força anys, com a mestre de primera etapa a l’escola Lestonnac del barri de Sant Roc de Badalona. Tinc la diplomatura de Professor d’EGB de Sant Cugat- Bellaterra de la UAB. Des de 5è de batxillerat fins a COU vaig anar a l’UNITEC de Barcelona, i treballava per les tardes i els dissabtes en una botiga familiar. De petit vaig anar a l’Agrupament escolta Guerau de Liost i a l’escola Laietània del barri de La Salut de Barcelona, ben a prop d’on vivia, de la font de la Cabreta, de la muntanya Pelada i del Parc Güell! Les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari de Badalona (JJCC), són un orgull per a la nostra ciutat. Han estat una mostra del bon fer dels joves estudiants, del seu professorat, dels centres i de diferents serveis de promoció educativa de l’Ajuntament de Badalona i de la Generalitat de Catalunya, al llarg de tots els seus anys de funcionament. Les JJCC són un exemple d’èxit escolar, basat en l’esforç per conèixer, per aprendre i per proposar noves idees per interpretar el món i els seus 17

problemes. Contribueixen a fomentar

la vivència del goig que significa

descobrir, i la implicació en el progrés de la societat. Les Jornades Científiques han servit, entre moltes altres coses, per ajudar a comprendre de quina manera es reprodueixen els eriçons, un clàssic..., i a entendre què significa la física quàntica o quina ha estat l’aportació dels poetes de la generació del 27, o quina és i arribarà a ser la de les xarxes socials. Les JJCC són un exemple d’acció transversal i innovadora, des de quan ni ho anomenàvem així. Instituts i serveis educatius de diferents administracions, compartíem l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació a la nostra ciutat, a través de la promoció dels treballs de recerca. Joves estudiants que es pregunten coses, que s’informen, que reflexionen, que construeixen un nou coneixement, que l’escriuen i que el presenten públicament a la resta de companys i companyes d’altres centres. Aquesta iniciativa, nascuda l’any 1986 a l’institut la Llauna, va anar creixent en qualitat i quantitat a Badalona i a moltes altres ciutats d’arreu, però no totes han arribat al XXV aniversari. Recordo com, des de la comissió organitzadora, vam contribuir a consolidar, entre altres, la metodologia i l’organització del procés; la imatge gràfica, amb l’esplèndid cartell que va fer Roser Bosch; i la idea que els treballs podien fer-se, no només sobre temes vinculats a les ciències pures i a la tècnica, sinó també a altres relacionats amb les humanitats. Les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari, són una mostra d’intel·ligència col·lectiva, un goig per a la ciència i per a les persones que s’estimen i construeixen Badalona, com a ciutat educadora. Felicitats!

APRENDRE ENSENYANT. Pere Renom i Vilaró Reporter del “Quèquicom” Televisió de Catalunya Des que ens incorporem al parvulari de l’escola als 4 anys, o sovint fins i tot abans si anem a la llar d’infants, fins que ens llicenciem dels estudis universitaris als 21 transcorren pel cap baix, i si no repetim cap curs, ni més ni menys que 18 anys. Òbviament aquells que continuen els estudis en una tesi doctoral, que fan un màster o que estudien una segona carrera poden arribar a allargar la vida acadèmica fins a 25 anys, és a dir, més d’una quarta part de la vida d’una persona. Durant la major part d’aquest temps el mètode bàsic d’aprenentatge són les classes magistrals: els alumnes asseguts als pupitres escolten i prenen apunts mentre el mestre dret davant d’ells imparteix la classe. Els rols són molts clars: un dóna i la resta reben. Aquest mètode no s’ha adoptat de manera arbitrària ni improvisadament, de fet, malgrat que un sector de la societat pretensiosament autoanomenat progressista l’ha criticat i combatut durant les darreres dècades, la seva història es remunta a uns 2.500 anys enrere i és probable que sigui encara molt més antic. En són testimoni, per exemple, alguns dels termes habituals del vocabulari escolar actual. Tant les “acadèmies” com els “liceus”, són hereus directes de la famosa Acadèmia de Plató i del Liceu d’Aristòtil2, centres pioners on els savis grecs impartien classes magistrals i on es van establir els fonaments de la cultura occidental. Però l’antiguitat per si sola, no és, evidentment, un argument per conservar les classes magistrals. De la mateixa manera que no tots els vins milloren amb l’envelliment no tots els elements culturals suporten bé el pas del temps. Els mites religiosos van sucumbir fa temps al progrés del coneixement però les classes magistrals continuen vigents perquè continuen presentant avantatges evidents: transmeten de manera òptima els coneixements teòrics a un grup homogeni d’alumnes. Hi ha però altres maneres de fer classes que també 2

L’Acadèmia va rebre aquest nom perquè era situada prop d’un temple dedicat a l’heroi llegendari Akademos. De manera anàloga, el Liceu era situa prop d’un temple dedicat al déu Apolo Lici.

s’utilitzen actualment; encara que no tinguin tanta solera com les classes magistrals tenen una certa tradició, resulten molt profitoses en determinades matèries i fomenten aptitud i valors molt necessaris. Dues d’aquestes alternatives són els treballs de recerca i les presentacions públiques, feliçment combinades en les Jornades Científiques de Badalona. En els treballs de recerca els alumnes deixen de ser subjectes passius, per convertir-se en subjectes actius. D’aquesta manera aprenen per partida doble: coneixements i tècniques per adquirir-los. Es tracta en realitat del primer tempteig en el món del mètode científic. Els alumnes aprenen que el motor de la ciència són les preguntes pertinents, aprenen a estructurar un treball en uns determinats apartats3, aprenen a contextualitzar la feina en una introducció, aprenen a dissenyar experiments, aprenen estadística per tractar els resultats, aprenen a discutir resultats, a fer deduccions i induccions, a comparar els resultats amb els obtinguts per altres autors, a fer recerca bibliogràfica, a extreure conclusions, a sintetitzar, vaja, aprenen una pila de coses a banda del propi contingut del treball, es clar. Les presentacions públiques, d’altra banda també tenen una llarga llista de beneficis. El primer i més destacable dels quals és que per explicar res a algú cal primer haver-ho entès correctament. Per explicar 10, cal haver estudiat 100, per tant, ensenyar és una potent manera d’aprendre. Però a més en una presentació pública s’aprèn també a connectar amb l’audiència, a saber llegir-los la mirada per saber si s’avorreixen o si es diverteixen, si segueixen el discurs o si s’han perdut, i ajustar el discurs en consonància, servint-se, si cal, de la dicció o d’alguna nota d’humor. Finalment s’aprèn a ajustar-se a un temps determinat, que obliga a sintetitzar idees i a triar molt bé els exemples. Les Jornades Científiques de Badalona compleixen enguany la seva XXVa edició. Fa 22 anys vaig presentar-hi un treball de la fauna sublitoral de Badalona. Des d’aleshores la meva carrera professional ha continuat estretament vinculada tant al contingut com a la forma d’aquella presentació. Vaig estudiar biologia, em vaig especialitzar en ecologia marina i treballo divulgant ciència a la televisió. D’alguna manera continuo, doncs, fent presentacions públiques de treballs de recerca.

Títol, resum, paraules claus, introducció, material i mètodes, resultats, discussió, conclusions, agraïments i bibliografia.

Irene Porcar Badal Ara tinc 27 anys, en fa 9 que vaig presentar el meu treball de recerca a les Jornades Científiques de Badalona (any 2002). Sóc

llicenciada

biologia

(2007)

bioquímica (2008) per la Universitat de Barcelona. Actualment treballo com a tècnic superior de Recerca al departament de Neuroquímica i neurofarmacologia de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC). En acabar d’estudiar, vaig treballar com auxiliar de laboratori en una empresa de producció de fragàncies. Més tard vaig marxar amb una beca internacional Eurodissea a fer pràctiques com a tècnic en un laboratori d’anàlisis clíniques al sud de França, on vaig estar 7 mesos. Agraeixo l’oportunitat que em doneu per parlar i promocionar les Jornades Científiques de Badalona, que any rere any han permès conèixer una part dels treballs de recerca que es fan a la nostra ciutat, amb un nivell prou alt. Jo vaig estudiar a l’IES La Pineda, i vaig presentar el treball que portava per títol: “Anàlisi dels creuaments en Drosophila”; com a tutor tenia el Francesc Marquès Costa. Del nostre institut crec recordar que érem 5 persones que vam presentar treballs. En el meu cas, al meu institut em van suggerir de presentar el meu treball a les Jornades, i tot i que no ho tenia gaire clar perquè ho veia com una cosa “molt important”, vaig acceptar. El meu tutor crec que no s’esperava que digués que sí, perquè sóc (i encara ho era més) una persona molt tímida. Presentar el treball davant tanta gent va ser per a mi com un repte, precisament per mostrar-me a mi mateixa que ho podia fer, encara que sabia que em costaria, i perquè trobava interessant formar part de les Jornades, i veure què presentaven alumnes d’altres instituts. El dia de la presentació estava molt nerviosa, perquè em va tocar la primera i a la sala de conferències, que impressiona bastant. Recordo que van venir

alguns companys i professors a veure’ns. La presentació va anar bé, i el temps va passar ràpid. En acabar, em vaig relaxar i vaig continuar escoltant els altres companys. Pensant-ho bé, el que més impressionava era la sala de conferències, aquells micròfons, i la pantalla de projecció tan gran. Perquè l’audiència, qui més qui menys, eren alumnes nerviosos per les seves presentacions com jo, o professors molt acostumats a aquestes situacions. Un cop passat el tràngol, em vaig sentir molt satisfeta d’haver fet la presentació, com a repte personal, i ara em fa il·lusió veure el meu treball en el recull dels treballs. Aquesta presentació va ser una forma d’enfrontar-me a un món una mica desconegut com eren les exposicions orals, cosa gens habitual al batxillerat, i molt menys fora del nostre ambient de l’ institut. A més, em va permetre conèixer el bon nivell que hi havia fora del nostre institut. En general, és un primer pas per d’altres exposicions que es van fent a la Universitat, a la feina, etc. Penso que el treball de Recerca és potser una de les poques coses bones que ha aportat la Reforma Educativa. Jo penso que és molt important que sigui obligatori, que compti per la nota final de Batxillerat i que s’exigeixi un nivell mínim. Crec que un treball de Recerca, com el seu nom indica, és un treball d’investigació amb una part important d’experimentació, almenys en el àmbit científic, i no bibliogràfic, on l’alumne s’ha d’enfrontar a problemes que no havia tingut fins aleshores. A mi em va servir per adonar-me’n que en ciència, els resultats difícilment surten com voldries, i que en el camí per obtenir-los, tens mil problemes inesperats que has d’anar resolent amb paciència. I que l’important no són uns resultats meravellosos i espectaculars, sinó una bona discussió i una bona crítica. Ara, treballant en ciència, me n’adono que allò era molt real, i que em va servir com a primer contacte amb el que volia estudiar. També crec que un alumne que es plantegi què fer en un Treball de Recerca no ha de buscar un tema on sigui fàcil trobar informació i prou, sinó un tema interessant, que li aporti nous coneixements, i que sigui factible de realitzar amb els recursos que hi ha a un institut. Les Jornades Científiques són molt interessants, perquè és com un “premi” a l’esforç, on pots explicar davant de gent que no et coneix què has estat fent l’últim any, i al mateix temps, ells poden compartir amb tu els seus treballs, sense competir, només com a seminari de divulgació. 22

Jo penso que està molt bé tenir l’oportunitat de participar en unes Jornades Científiques, i ja que per a l’alumne és un dia important, es podria promocionar una mica més enllà dels instituts. Potser estaria bé una representació de la política local, o sortir a la premsa (que potser ja es fa, jo no estic al corrent), perquè és una manera de reconèixer el treball que tots aquells alumnes han fet, i la feina ben feta, perquè sembla que l’esforç, avui en dia, és una cosa molt poc reconeguda i es té la sensació que no va amb els joves. I jo crec que això no és cert, hi ha molts joves que s’esforcen cada dia per fer la seva feina el millor possible, per arribar a estudiar el que volen, i per tenir un futur. I per ells seria satisfactori un petit reconeixement. Per finalitzar, m’agradaria saludar tots els que em van ajudar d’una manera o una altra en el meu treball, que van ser molts, en especial al meu tutor i els meus companys, ja que guardo molts bons records de la meva etapa a La Pineda.

Josep Biayna Rodríguez Premi CIRIT (2005). Formació pràctica en el

Departament

Genètica

Universitat de Girona i a l’Institut Català d’Oncologia. Laboratori d’Hematologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Llicenciat en Biologia per la Universitat de Girona i Màster en Biomedicina per la Universitat de Barcelona. Actualment, estudiant de doctorat en l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (Badalona), en el grup d’investigació en Càncer Hereditari De les Jornades Científiques en conservo un molt bon record, la veritat és que quan ens varen comentar tant a mi com al meu company de projecte que ens presentéssim a les XVII Jornades, ens varem alegrar molt, i a la vegada va resultar un motiu extra d’exigència personal. El dia de la presentació va anar molt bé, de fet amb 16 anys era la primera vegada que parlava per a un públic tan nombrós, una barreja de sensacions entre els nervis i l’emoció. El que em va costar més en aquell moment, va ser el propi projecte, ja que demanava un nivell d’exigència i complexitat bastant alt. Varem ser els primers en fer una classificació taxonòmica dels grups de formícids presents a Badalona, requerint un gran esforç tant per la nostra part com pel tutor. Sempre he sigut un amant de la ciència en tots els seus nivells, per tant, en aquell moment per a mi va ser una oportunitat; i ara ho veig com una finestra que em recorda qui sóc i l’experiència obtinguda. Crec que podem assegurar que el treball de recerca que es desenvolupa al batxillerat, és en si una manera de consolidar i adequar els coneixements obtinguts en aquest període formatiu. Específicament en l’àmbit més científic,

representa un primer contacte amb una manera d’entendre i realitzar un projecte d’investigació, que d’altra banda no seria possible. Considero les Jornades Científiques com una forma per la qual els joves podem expressar i donar a conèixer les nostres inquietuds científiques. I paral·lelament una manera de promoure la ciència entre els més joves. Hi ha pocs esdeveniments d’aquest tipus a nivell de Catalunya. Per tant, mantindria l’essència de les Jornades Científiques i sincerament penso que no li calen gaires canvis. M’agradaria aprofitar l’oportunitat per agrair, tant al meu tutor Ricard Martín de les Escoles Minguella com al meu company de projecte David Alfara, la cooperació en la realització del projecte que varem presentar al 2003, i dels bons moments que varem passar en la seva elaboració.

Núria Barrull Actualment estic estudiant la carrera de Biologia a la Universitat de Barcelona. A més a més, intento compaginar els estudis amb feines de monitora tant el l’àmbit del lleure com en l’educatiu, per exemple treballant en un museu. Ja fa uns cinc anys que vaig participar en les Jornades Científiques de Badalona. En el curs, 2005-2006, estava cursant 2on de batxillerat científic a l’IES La Llauna. Us he de dir que al principi desconeixia una mica què eren les Jornades. Havia sentit la típica frase als més grans: ‘La Laura ha presentat el seu treball de recerca al BCIN’ i pensava que això em quedava molt lluny. I ves per on, vaig poder viure-ho en persona. Així que quan vaig rebre la noticia, em vaig quedar bastant sorpresa. Realment em va fer molta il·lusió tenir l’oportunitat de participar en un esdeveniment que es celebrava cada any, des de feia 20 anys!, a la nostra ciutat. Sobretot, perquè era un punt de trobada multidisciplinària on totes les matèries hi tenien cabuda, des de la literatura fins a la física. El dia de les Jornades Científiques, juntament amb el meu grup, vam exposar el nostre treball en format plafó al hall del BCIN. Després del pica-pica, vam entrar a la gran sala, on altres grups feien un presentació oral dels seus treballs. Quina impressió deuria fer estar a la tarima! Va ser un mati molt interessant, ja que vaig poder veure altres treballs, intercanviar experiències, dificultats i opinions. A part d’elaborar el plafó, vam haver de fer un resum del treball que es publicaria en el llibre de les Jornades. Al principi, ens vam atabalar un mica, havíem de sintetitzar 100 pàgines de treball en només 4! Però, amb el guió que facilita la Comissió Organitzadora vam poder elaborar el resum sense cap problema. Tot i que, vam haver de saber explicar amb poques paraules les parts essencials del treball.

Les Jornades van significar molt per mi, tant des d’un punt de vista personal com acadèmic. En poques paraules, vaig poder ser ‘científica’ en tota l’essència

paraula:

treball

previ

experimental

després

l’exposició/divulgació dels resultats i conclusions. Actualment, tinc ganes d’acabar la carrera per tal d’elaborar el treball final que serà un estil de treball de recerca i així retrobar-me amb les ganes d’investigar. L’elaboració del treball de recerca hauria de ser imprescindible al batxillerat ja que el seu principal propòsit és que l’alumne sàpiga aplicar el mètode científic en la seva investigació, sigui quin sigui el seu camp d’estudi. Des de documentar-se amb bibliografia, elaborar la hipòtesi i el disseny experimental, fins a extreure’n les conclusions relacionant-les amb la hipòtesi plantejada. A més, amb la presentació per escrit i oral, fan que l’alumne desenvolupi aquestes competències comunicatives. Per acabar, animar-vos a totes i a tots a que us presenteu a les Jornades Científiques perquè així experimenteu vosaltres mateixes i mateixos com de significants poden ser.

Lourdes Freixa Solé. Cap

del

Departament

Ciències i Coordinadora de Riscos Laborals de l’Institut Ferran Tallada. Silvia Maymó Ruiz. Coordinadora Pedagògica de l’insitut Ferran Tallada. Som professores

l’àrea

ciències d’ESO i de Batxillerat. Hem participat en diversos projectes relacionats amb la didàctica de les ciències, el treball cooperatiu, els projectes europeus i l’educació ambiental. Vam conèixer les Jornades Científiques perquè ens en va informar la coordinadora pedagògica. Ens va semblar una idea molt bona; una mena de congrés científic a nivell de secundària! El nostre institut hi participa pràcticament des de les primeres edicions, a principis dels anys 90. Si bé des del principi l’organització ha estat molt bona, la incorporació de les noves tecnologies ha representat una millora considerable: - S’ha passat de fer una presentació amb transparències o diapositives a fer-les amb Power-Point - Inicialment hi havia presentacions simultànies, d’alumnes de diferents nivells, en diverses sales, ara tots els alumnes exposen a l’auditori (un espai que dóna un valor afegit). Per als alumnes, presentar-se a les Jornades significa poder mostrar el seu treball, conèixer com treballen els alumnes d’altres centres i comparar diferents treballs i maneres de fer. Els estimula per treballar amb rigor i els reforça l’autoestima. A més a més, els aporta una experiència, una oportunitat per 28

perdre la por a parlar en públic. També la possibilitat de sentir-se orgullosos del seu treball i motivació per la recerca. I finalment, els permet comptar amb una publicació. Per al professorat representa un reconeixement de la tasca feta i una oportunitat de compartir idees. Aporta suggeriments per nous treballs, tenir un espai de trobada on intercanviar experiències, contactar amb d’altres professionals i satisfacció pel treball dels seus alumnes Volem expressar el nostre reconeixement per la tasca feta pels organitzadors d’aquestes Jornades durant tots aquests anys i la voluntat de continuar la nostra participació. La nostra valoració és plenament satisfactòria tant en l’àmbit de comunicació com en el de realització de les Jornades. Mantindríem la presentació a l’auditori, la publicació del resums en un llibre i l’edició d’un CD amb els treballs sencers. Confiem en la continuïtat de les Jornades Científiques.

Joana Ferrer i Miquel Doctora en Filosofia, llicenciada en Dret i catedràtica d’Institut. Coordinadora

pedagògica

l’Institut Júlia Minguell de Badalona. En fa quinze d’anys que, com a professora d’institut a la ciutat de Badalona, em va arribar al centre una convocatòria sobre les Jornades Científiques. D’aquella informació en recordo llegir la celebració d’un acte solemne per a promoure la recerca científica entre els joves i l’oportunitat de presentar investigacions ben fetes davant estudiants d’altres centres. No m’hi vaig pensar ni mica a entusiasmar als alumnes de Batxillerat a presentar els seus treballs de recerca a les Jornades. Abans, però, vaig assegurar-me del concepte de ciència que admetia l’expressió “recerca científica” de la convocatòria. En el meu cas era bàsic conèixer l’accepció de ciència ja que, com a docent que sóc de l’àrea de Filosofia i de Psicologia, estic convençuda de la possibilitat d’aplicar

metodologia

científica

àrees

que

s’escapen

l’estricta

experimentació i fan, de l’argumentació racional el procediment de la seva recerca. La notícia d’aquest concepte ampli i global de coneixement científic que a tothora ha acceptat la convocatòria de les Jornades Científiques és el primer èxit que destacaria de la iniciativa. Sens dubte és un valor educatiu que no hauria de ser caduc ni esporàdic ensenyar als joves el rigor que suposa realitzar un treball fonamentat, oferir la possibilitat d’expressar-lo a altres col·legues i, obtenir-ne al mateix temps, una publicació. Es tracta, ni més ni menys, de la primera publicació de la seva vida com a investigadors/es! 30

Al llarg d’aquests anys de les Jornades hem observat de l’organització de l’acte una cura extraordinària per a la millora i la qualitat dels treballs presentats. Sovint quan s’engeguen projectes cal ajustar condicions, oferir formació de suport i obrir-se a noves maneres de fer. Totes aquestes són actituds i gestos que han caracteritzat la convocatòria d’aquestes Jornades de ciutat. El valor dels seus vint-i-cinc anys avui és, sense cap mena de dubte, la creença en un plantejament vàlid i el convenciment que els aniversaris adquireixen sentit si hi ha capacitat de millora i d’adaptació a necessitats emergents. Gràcies als que hi sou, als que destineu part de la vostra feina a encaixar detalls de la convocatòria i als que aneu repensant la seva actualitat. Tot plegat construït a partir d’un treball en xarxa, el producte del qual el recull la ciutat. Enhorabona Badalona!

José Ángel Hernández Santadaría Professor de física i química Director de l’Institut Badalona VII El meu primer contacte amb les Jornades Científiques va ser el curs 2001-2002, quan hi vaig participar per primera vegada com a tutor d’un treball de recerca. Des del primer

moment

em va

semblar

una

iniciativa molt interessant . Al llarg dels darrers 10 anys he tingut l’oportunitat de mantenir una estreta relació amb les Jornades com a tutor de diversos treballs presentats i també col·laborant amb els organitzadors des dels diversos càrrecs que he desenvolupat a l’institut Badalona VII (cap de departament de ciències experimentals, coordinador de postobligatòria i director del centre). Les Jornades Científiques i l’institut Badalona VII celebren el seu 25è aniversari durant aquest any 2011. Van néixer el mateix any i al llarg d’aquest quart de segle han passat per diverses etapes i penso que s’han sabut adaptar als importants canvis que ha experimentat tant la societat com el món educatiu. Presentar-se a les Jornades representa pels alumnes una motivació extra i també una recompensa per l’esforç realitzat. Per a ells constitueix un repte i, a la vegada, un premi, poder presentar el seu treball davant dels companys de classe i dels professors i alumnes de la resta de centres de la ciutat, tot això en un auditori tant impressionant com el del BCIN. Pel professorat pot suposar un petit esforç addicional animar i preparar als alumnes per presentar els seus treballs de recerca a les Jornades. Aquest esforç es veu àmpliament recompensat per la satisfacció que suposa saber que cada curs es presenta a les Jornades Científiques una selecció dels millors treballs que es realitzen als diferents centres. D’aquesta manera les Jornades reconeixen l’important paper que juga el professorat en el seguiment, realització i avaluació dels treballs d’investigació.

Un altre aspecte que alumnes i tutors valoren molt positivament és la publicació dels treballs presentats en forma de llibre. En la majoria de casos el llibre de les Jornades constitueix la primera publicació d’aquests joves científics. És molt important fomentar les vocacions científiques des dels tots els àmbits possibles. Els treballs d’investigació que es realitzen als instituts al llarg de l’educació secundària i el batxillerat són una oportunitat excel·lent per introduir als joves en la metodologia científica. Una vegada finalitzat un treball és imprescindible realitzar la seva exposició pública i la difusió dels resultats de la recerca. En aquest sentit,

les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari de

Badalona han desenvolupat durant 25 anys, i esperem que ho continuïn fent molts anys més, una tasca molt rellevant. La valoració general és molt positiva. Segons la meva opinió mantindria la pràctica totalitat dels aspectes organitzatius de les Jornades (calendari, lloc on es realitzen les exposicions, publicació del llibre, diplomes, etc.) L’únic aspecte en el que crec que es podria insistir més en l’adequació d’alguns treballs que es presenten a les Jornades. No és infreqüent trobar treballs que són presentats a les Jornades i que no s’ajusten a la metodologia científica: absència d’objectius clars, sense hipòtesi, treball experimental o de camp inexistent, conclusions poc elaborades, etc. Suposo que no és fàcil, però una opció seria realitzar algun tipus de selecció dels treballs que finalment seran presentats i publicats. Per altra banda, es podria impulsar la creació d’un espai de recursos (podria ser un portal web) en el que l’alumnat i el professorat de secundària dels instituts de Badalona pugui trobar propostes de temes d’investigació amb la possibilitat de comptar amb el suport i el seguiment de tècnics i científics de les diverses institucions i organismes de la ciutat (Escola de Natura, Escola del Mar, Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, centres sanitaris de la ciutat, etc.)

Maria Masip Utset. Sóc de Badalona. Professora de secundària amb una dilatada experiència professional per diferents instituts de la ciutat: l’Enric Borràs, el Badalona 7 i la Pineda. Els primers records de les Jornades Científiques es remunten a l’any 1996. Per un seguit de circumstàncies, jo no havia tutoritzat treballs de recerca fins aquell moment. Empènyer l’alumnat a presentar-s’hi va ser un repte tant per ells com per mi. Recordo el seu nerviosisme, els múltiples assajos, el pànic escènic... després quedava l’alegria d’haver aconseguit presentar públicament el treball fet i l’orgull d’haver iniciat una petita recerca. Les Jornades Científiques són un esdeveniment cultural de primera magnitud a Badalona. S’han convertit en un referent ciutadà, un fòrum on acudir i mostrar els diversos treballs que realitzen els nostres joves, tant d’ESO, com de Batxillerat i de Cicles Formatius. M’atreveixo a dir que han tingut influència en altres contrades, ja que gairebé arreu es realitzen. No obstant, no en conec cap que tingui vint-i-cinc anys de tradició. Com ja he dit, presentar un treball d’investigació en públic suposa donar valor a la recerca com a forma d’aprenentatge, fer explícit que el saber escolar es construeix amb mètode i amb rigor. La presentació pública comporta: coneixement aprofundit del tema, capacitat de síntesi, bona comunicació oral, domini dels recursos tecnològics per fer una adequada presentació, autocontrol, autoconfiança, rigor... Tant per l’alumnat que presenta com per el professorat que ho tutoritza suposa molt d’esforç, però també el reconeixement públic del treball ben fet. Maria Masip Utset

Irene Monferrer Professora de Biologia. El curs 83-84, vaig ser destinada a l’IES Albéniz i allà vaig tenir la sort de treballar amb uns companys de Seminari fantàstics amb els que encara mantinc l’amistat. Tot i que jo no hi vaig participar directament, vaig ser testimoni de la il·lusió amb què la Mª Luisa Rubio i l’Antonio Arregui, juntament amb professorat d’altres centres, contribuïen al naixement de les Jornades Científiques. Ells impartien classe a 3r de BUP i els seus alumnes van començar a fer petites investigacions que presentaven a les primeres convocatòries. Jo hi anava per donar-los suport i recordo els nervis de l’alumnat – i també del professorat!quan, al Museu, davant de tothom i amb ajuda de dispositives, resumien la seva recerca. Què em va semblar? Impressionant! D’un valor educatiu excepcional! Us continuo explicant la meva història. El curs 89-90, em vaig traslladar a l’IES Joan d’Àustria de Barcelona i vaig començar a oferir a alumnes voluntaris, els dimecres a la tarda (en horari no lectiu i quan encara no hi havia ni treball ni projecte de recerca), la possibilitat de fer una petita investigació. Cada curs se n’apuntaven entre 12 i 20! Quina meravella! A més de participar al Premi Sant Jordi a la Investigació Científica del meu Institut, ens presentàvem també a les Jornades Científiques de Badalona. El que no ha variat –per sort!- ha estat l’esperit de les Jornades, els criteris fonamentals. El que més ha variat ha estat l’escenari: poder fer una presentació en el BCIN és un luxe! Pels alumnes és tot un esdeveniment, tant la presentació pública com el fet de veure el seu

estudi en una publicació. Per al professorat també és un

reconeixement.

Les Jornades Científiques aporten a alumnes i a professorat la possibilitat d’intercanvi i de divulgació. Molt important! Cal remarcar que som on som perquè els investigadors han donat a conèixer els seus descobriments. Només així la ciència ha pogut avançar. Quan una cosa està ben feta, més val no fer gaire canvis! El que més m’agrada és que no hi hagi premi. El que valoro molt és el bon tracte que rebem tots els participants per part dels organitzadors. El que penso que cal reconèixer és que sense professorat no hi hauria Jornades: no s’haurien iniciat, no estaríem celebrant el XXV aniversari i no hi hauria recerques a presentar. Sempre tendim a valorar públicament l’esforç de l’alumnat i això està bé, però cal no oblidar el professorat que -des de darrere o des del seient, fa possible les Jornades. Des de fa 10 anys, el meu Institut organitza el Congrés de Treballs de Recerca del Districte de Sant Martí de Barcelona. Com podeu suposar i com vam remarcar al primer congrés, aquest esdeveniment és fill de les Jornades Científiques de Badalona. Tot i que ara no hi participo, penso que és una iniciativa molt interessant des del punt de vista educatiu i, per tant, no es pot perdre. Encoratjo els organitzadors a tirar endavant! Gràcies a tots pel que heu fet i pel que fareu!

MªLuisa Rubio Bonet Professora de Biologia i Geologia a l’IB Albéniz des del curs 79/80 fins al 92/93. Va ser en la dècada dels 80 i començament del 90 quan vaig participar amb els meus alumnes a les Jornades Científiques i quan també teníem un hort a Can Miravitges (tenim el carnet número 1 de l’Escola de Natura!).

L’’hort de Can Miravitges anys 84-85-86 En aquest moments, i des del curs 93/94, sóc professora de Biologia i Geologia a l’Institut Príncep de Viana de Barcelona. Recordo quin va ser l’inici de les Jornades. L’alumnat de Ciències Naturals de 3r de BUP del nostre institut havia de fer un treball de ciències individual o en petit grup, al llarg del curs. La temàtica la triaven ells i al final era avaluat pel professorat de la matèria (en aquell moment estava al seminari de Ciències amb l’Antonio Arregui, el Pepe Marín i la Irene Monferrer, entre d’altres). Comentant el fet amb les professores de Ciències de l’IB La Llauna (Núria Durán, Roser Bosch, Silvia Lope...) ens van dir que elles també feien aquest tipus de treball amb els seus alumnes i que era una llàstima que només el professorat ens assabentéssim dels bons treballs que es feien. Aquell curs vam decidir escollir alguns treballs i reunir als alumnes dels dos Instituts perquè els expliquessin davant dels companys.

La idea la va agafar l’Escola de Natura (en aquell moment teníem un hort a Can Miravitges i el contacte amb la gent de l’escola era molt estret) que, a partir de llavors, va ser l’organitzadora i dinamitzadora de les jornades i es van obrir a totes les escoles de Badalona Vaig veure l’evolució dels primers anys. A partir dels anys 90, arran del meu trasllat de centre, vaig perdre el contacte amb les jornades. L’evolució en aquells primers anys va ser espectacular, cada any augmentava el número de centres participants i la qualitat dels treballs. En aquells moments (en que encara no existia el Treball de recerca) el fer el treball d’investigació representava fer un treball “extra”, fora de l’horari acadèmic i “sense premi extraordinari” (només es reflectia en la nota de Ciències Naturals, mentre que ara el TR és una nota important del Batxillerat!). La presentació del treball a les Jornades permetia que altres persones fossin conscients del seu treball i esforç. També era un estímul perquè no tots els treballs eren triats per la seva presentació a les Jornades. Per l’alumnat el major repte de les jornades era presentar en públic el seu treball. L’esforç de comunicar el que havia fet i els resultats que havia obtingut és un grau d’aprenentatge que sovint no s’assoleix a les aules ordinàries. Pel professorat una de les majors satisfaccions és que el treball dels seus alumnes sigui conegut per altres companys i també per les famílies, que havien vist l’esforç del seu fill/a i que, d’aquesta manera, els veien recollir el fruit. Una altra cosa positiva de les jornades era que, la preparació dels treballs permetia una relació professora/alumnat diferent de la de l’aula. El fet que mostra que considero molt positives les Jornades és que malgrat no participar últimament a les Jornades Científiques de Badalona, he participat amb els meus alumnes i des del seu inici, en les Jornades Científiques de Sant Martí que organitza l’Institut Joan d’Austria Fa cinc anys es va celebrar també el XX aniversari de les Jornades, al qual vaig assistir. 38

Va ser molt agradable retrobar a molta gent que feia anys que no veia

recordar aquells temps. Vaig gaudir amb la celebració, però (sempre hi ha un però!) potser vaig trobar a faltar que es destaqués una mica més la tasca que ha fet el professorat al llarg d’aquest anys per preparar a l’alumnat, perquè fes el seu treball i el presentés, perquè sense aquesta tasca, no hi hauria hagut treballs per presentar a les Jornades!

Juan Antonio Segovia Maldonado Sóc professor i cap d’estudis de Batxillerat del Col·legi Badalonès i llicenciat en Psicologia, per la Universitat de Barcelona i en Filosofia, per la Universitat de Barcelona He participat com a tutor de treballs presentats a les Jornades Científiques durant 9 anys. I he tutoritzat diferents treballs guardonats amb el premi de Filosofia Arnau de Vilanova i amb premis CIRIT. Amb motiu del 25è aniversari de les Jornades Científiques de Badalona els organitzadors ens han invitat a participar amb un escrit que reculli les nostres vivències i opinions sobre aquestes. Com que hem considerat que es tracta d’una bona iniciativa, ens hem reunit els professors interessats de la nostra escola i, després d’intercanviar impressions, hem redactat el present escrit. Participar en les Jornades Científiques de Badalona ha estat una tradició per a la nostra escola. Durant els primers anys, quan encara hi havia el BUP i el COU, els professors i professores que tenien més interès per la recerca científica estimulaven els / les alumnes amb més predisposició per realitzar una petita investigació en algun àmbit de la recerca que fos del seu interès. En aquells primers temps, tot i que la proposta sempre tenia algun seguidor entusiasta, la participació de l’alumnat era minoritària, ja que exigia altes dosis de voluntariat i suposava una feina extra. Posteriorment, amb la implantació dels nous estudis de Batxillerat, va ser obligatòria la realització d’un treball de recerca, com una matèria més del currículum, que era necessari superar per poder aprovar el Batxillerat. Aquest fet va significar un gran impuls per a les Jornades Científiques, almenys pel que fa a la nostra escola, ja que va suposar una proliferació d’aspirants a participar en les Jornades Científiques de Badalona, perquè la feina de preparació ja estava feta. Aleshores, el problema va ser haver de seleccionar els candidats ja que, a més, l’organització de les Jornades va limitar el nombre de participants per centre. Considerem que, amb això, va augmentar el nivell dels treballs presentats, tant en quantitat com en qualitat.

A més, cal tenir en compte que durant aquests 25 anys hem assistit a una revolució sense precedents en l’àmbit de les TIC. Hem passat de les presentacions amb transparències a les que utilitzen el PowerPoint i altres aplicacions

informàtiques

més

actuals,

que

també

han

augmentant

considerablement la qualitat de les exposicions. Quant a la significació de les Jornades, la nostra escola ha estat sempre una decidida col·laboradora. Pensem que ha estat una iniciativa encomiable perquè, a més de fomentar l’esperit de recerca entre els joves, que ja és molt, contribueix a assolir valors com l’autodisciplina i la responsabilitat. A més, haver de fer una exposició davant d’un auditori força nombrós, habitua l’alumne a l’autocontrol i a superar les seves pors i inseguretats. No és exagerat dir que tots aquells que han participat en les Jornades experimenten un augment de la seva autoestima i ho recorden com una experiència positiva de la seva vida. Així mateix, valorem molt positivament el fet de facilitar la trobada d’alumnes i professors de diferents centres educatius, que comparteixen uns mateixos interessos, fent possible l’intercanvi d’experiències i que aprenguem els uns dels altres. Finalment, voldríem dir que nosaltres veiem amb optimisme el futur de les Jornades, sempre i quan continuïn comptant amb el recolzament de l’Administració educativa autonòmica i local i la iniciativa i l’impuls de la Comissió organitzadora de les Jornades Científiques, gràcies a la qual s’ha fet un gran pas endavant. Felicitats pels primers 25 anys.

Núria Duran Roser Bosch Silvia Lope INS La Llauna, Badalona Som tres professores de ciències naturals de les de tota la vida, de les que ens “ho creiem”. Hem treballat juntes durant molt anys a l’IES La Llauna de Badalona. Fa molts anys vam fer, també les tres plegades, un màster per millorar com a docents de ciències, allà vam beure de les fonts de constructivisme i ens vam apassionar, encara més, amb el repte d’ensenyar a aprendre. El pas dels anys, amb l’inevitable desgast, no ha fet minvar la convicció que la ciència i el pensament científic és cada vegada més imprescindible en la formació dels joves d’avui, els futurs ciutadans que hauran de lidiar amb tots els greus problemes que te ara plantejats la nostra societat. Les Jornades Científiques de Badalona son una iniciativa que es va avançar molt al seu temps: van apostar pels treballs de recerca dels alumnes molt abans de la incorporació al currículum dels Treballs de Recerca del Batxillerat o els Projectes de Recerca de 4t d’ESO i, també, es van avançar en un aspecte més competencial en donar un sentit i projecció exterior als treballs que els i les alumnes de secundària feien als seus centres. Son molts els records que tenim de les primeres edicions de les Jornades, com, quan en el nostre centre pintàvem els cartells anunciadors de les Jornades amb colors (la impressió en color era prohibitiva!). Però, sens dubte, el més emocionant era assistir al nerviosisme dels i les alumnes els dies i els moments abans de la seva exposició i a la gran satisfacció posterior. També recordem haver-nos sentit ben acollits per l’ajuntament de la ciutat en aquelles primeres edicions, quan ens cedia l’ús de la sala del Museu i ens sorprenia amb un esmorzar.

Sempre ens agrada especialment que la participació a les Jornades no sigui competitiva, no hi ha un guanyador perquè tots els que es presenten ho son, han guanyat el plaer de compartir, de comunicar la seva recerca. Clar que cada any hi ha algun treball que destaca per la seva qualitat i originalitat i que serveix d’estímul per a properes edicions. També destaquem que des de ben aviat es van recollir treballs d’altres àrees, no només de ciències naturals, ja que la metodologia de recerca és transversal a totes les àrees del saber. Però les Jornades no son importants només per l’alumnat, també son importants com a punt de trobada entre professors i professores, que, amb el pas dels anys van esdevenir companys habituals de professió. Per MOLTS més anys!

Josep M. Vigatà. Llicenciat en física i professor de matemàtiques a l’Institut la Pineda des de 1993. Implicat en la gestió del centre des de 1996. Formador en gestió de centres (WinSec, SAGA) des de 2000. Vaig conèixer les Jornades Científiques a través d’una companya amb molta empenta (la Joana Ferrer). Com a molts d’altres em va engrescar i em va agradar animar a alumnes a participar i trencar una mica el gel. Veient la reacció de l’alumnat això ha estat un tema que s’ha retroalimentat. Les Jornades Científiques són un reflex de l’evolució de la gent de Badalona. Abans molt pocs centres hi participaven, després es va democratitzar, i darrerament l’aposta per la qualitat es nota. Per l’alumnat representen un primer contacte amb la ciència de debò, amb comunicació a gent a qui no es coneix, i amb la il·lusió per allò nou que mai s’ha de perdre. A més a més els aporten la possibilitat de poder exposar en un marc incomparable, davant de tanta gent, i la posterior publicació és molt gratificant. Pel professorat són un estímul molt gran, juntament amb l’acompanyament inestimable que es fa des del CRP i és altament satisfactori veure com els nostres alumnes culminen el temps a l’Institut amb l’exposició, camí de la vida universitària. Cal que les Jornades posin atenció a les noves tecnologies i xarxes socials: obrir-les més encara a nous alumnes, penjar per exemple a youtube les conferències; seguir facilitant als nous alumnes el contacte amb la ciència. Crec que una bona manera d’afrontar al futur és consolidar el present i fer aquells canvis amb comptagotes que permetin de fer les coses més senzilles, més boniques i millors. Que ja és difícil!