Presentació Les II Jornades de Divulgació de la Recerca en Sociologia a la Universitat de Barcelona s’organitzen des dels dos Departaments de Sociologia de la Universitat de Barcelona (Dept. de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions i Dept. de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials). El principal objecIu és donar a conèixer i comparIr l’acIvitat invesIgadora i/o les principals línies d’invesIgació i recerques recents, en curs o futures, dels diferents membres d’ambdós Departaments, així com també del col·∙lecIu de joves invesIgadors/es i doctorands/es. Es pretén, d’aquesta manera, possibilitar l’obertura de nous vincles de treball i enforIr-‐ne d’existents, creant un espai de diàleg i interacció per poder comparIr la recerca en què estan treballant el professorat, el personal invesIgador i el col·∙lecIu d’invesIgadors/es en formació (incloent els becaris/es, els ajudants i la resta d’alumnat del doctorat). L’assistència i parIcipació a les Jornades queda oberta a tothom que Ingui interès en el coneixement d’aquesta acIvitat invesIgadora en sociologia. Cal tenir en compte que aquestes Jornades són un espai on divulgar, explicar i comparIr les recerques que es duen a terme des dels departaments. Esperem que l’experiència sigui frucVfera i generi noves sinergies entre invesIgadors i invesIgadores
Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions Elisabet Almeda Samaranch (Directora) Liliana Arroyo Moliner (InvesIgadora) Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials Josep Maria Rotger Cerdà (Director) Marc Pradel Miquel (InvesIgador)
1
Programa Dijous 29 de novembre 9:00h: Benvinguda als parIcipants, inscripcions i acreditacions 9:30h: Taula rodona inaugural: la Recerca en Sociologia a la Universitat de Barcelona 10:30h: Sessió de comunicacions 1 -‐ Sociologia urbana i ciutadania 11:30h: Pausa – cafè 12:00h: Sessió de comunicacions 2 -‐ Sociologia econòmica i mercat de treball 13:45h: Dinar 15:45h: Sessió de comunicacions 3 -‐ Cultura, llengua, innovació i seguretat 17:45h: Pausa – cafè 18:15h: Sessió de comunicacions 4 -‐ Gènere, famílies i desigualtats 20:30h: Fi del primer dia de Jornades
Divendres 30 de novembre 9:00h: Sessió de comunicacions 5 -‐ Capital social i cohesió 11:00h: Pausa – cafè 11:30h: Sessió de comunicacions 6 -‐ Metodologia i metarecerca 13:30: Sessió de valoració i tancament de les Jornades 14:00: Fi de les II Jornades de Divulgació de la Recerca en Sociologia: La Sociologia a la Universitat de Barcelona
2
Resums de les comunicacions Càs8g i control social de la protesta en temps de crisi
Sessió 1: Sociologia urbana i ciutadania
Clara Camps Calvet claracamps@ub.edu
Dijous 29 de novembre 10:30-‐11:30 Moderadora: Liliana Arroyo Moliner
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
Es presentarà el disseny d’una invesIgació que pretén comprendre com està actuant l’Estat davant la creixent protesta social que s’explica, en gran part, pel malestar i el descontent de la població en el context de la crisi econòmica. L’estudi es centra en el cas de Catalunya, tenint en compte l’Estat Espanyol, en el període 2009-‐2013. Concretament, es vol analitzar quin rumb està prenent el control policial i la penalitat davant aquest descontent social. Això dóna lloc a un anàlisi a quatre nivells: un anàlisi quanItaIu en relació a la intervenció policial, les detencions i les sancions judicials; un anàlisi dels canvis legislaIus en relació a la penalitat i la normaIva policial; un anàlisi del discurs políIc en relació a les actuacions en matèria policial i penal i un anàlisi del discurs dels mitjans de comunicació en relació els fets que succeeixen relacionats amb la temàIca. L’estudi pren rellevància, en un moment, en que les instàncies protectores i/o responsables d’un control social informal: la família, el mercat de treball, el sistema educaIu o els mitjans de comunicació, semblen ser cada cop més insuficients tant per garanIr l’estabilitat econòmica com per garanIr l’estabilitat ideològica de les nostres societats. A la vegada, que les instàncies encarregades de la seguretat pública i la penalitat estan condicionades per les imposicions que suposa l’endeutament que viuen els governs i les administracions que en són responsables.
Los retos en la adaptación al cambio climá8co en entornos urbanos Chris8an Oltra chris9an.oltra@ciemat.es Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Centro de InvesIgación Sociotécnica, Centro de InvesIgaciones EnergéIcas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT)
Renato Marín renato.mapezz@gmail.com Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup d’Estudis de Poder i Privilegi
La adaptación de los entornos urbanos al cambio climáIco plantea nuevos retos que deben ser considerados. En las próximas décadas, las ciudades de todo el mundo experimentarán los impactos del aumento de la temperatura global. Sin embargo, a diferencia de la miIgación, la adaptación de las ciudades permanece como una cuesIón secundaria en nuestro contexto. Este arVculo revisa la literatura general en adaptación al cambio climáIco con el objeIvo de comprender los retos y dimensiones implicadas en la adaptación de las ciudades a los efectos del cambio climáIco. IdenIficamos seis grandes retos en la adaptación. Caracterizamos las disIntas estrategias de adaptación existentes e ilustramos estas intervenciones a parIr de casos concretos documentados en disIntas ciudades. Finalmente, concluimos y discuImos la necesidad de la adaptación de las ciudades al cambio climáIco a través del desarrollo de estrategias proacIvas, inteligentes y sostenibles, que busquen sinergías con otras intervenciones urbanas y que fomenten la implicación de los disIntos afectados.
3
dichos cambios sobre las concepciones de la ciudadanía definidas y arIculadas a través de las experiencias de los ciudadanos acerca de sus derechos y obligaciones.
¿Redefiniendo la ciudadanía? El impacto de la crisis socioeconómica en las bases de legi8mación del Estado de bienestar
El proyecto empleará técnicas cualitaIvas de invesIgación social, arIculando información documental con técnicas de producción de discursos: recopilación de una base de noIcias y discursos públicos sobre la crisis, explotación del material textual ya existente sobre la materia, realización de grupos de discusión y entrevistas en profundidad a diversos perfiles de clases medias urbanas.
Alberto MarFn Pérez amar9nperez@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
Entre los discursos que se están generando alrededor de la actual crisis socioeconómica lucha por imponerse una narraIva que cuesIona la validez misma de lo público. Este discurso profundiza las tensiones de debates ya presentes en la sociedad, como el de la sostenibilidad del Estado de bienestar, apuntando hacia la ruptura de sus actuales bases de legiImación.
Estratègies residencials i models urbans a la regió metropolitana de Barcelona
El proyecto analizará la dinámica actual del apoyo a los programas de bienestar, a parIr de las interpretaciones ciudadanas del discurso público. Esta perspecIva trata de comprender los cambios en los marcos interpretaIvos y en las nociones públicas de jusIcia que legiIman la existencia de las políIcas de bienestar. En la situación de crisis socioeconómica actual esta preocupación resulta de gran importancia, pues la consolidación del discurso público dominante podría llegar a implicar la ruptura de los propios consensos que hacen que una sociedad se oriente hacia la garanVa del bienestar de sus ciudadanos.
Cris8na López Villanueva clopez@ub.edu Gemma Vilà Bosqued gvila@ub.edu Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / Grup de Recerca Territori, Població i Ciutadania
L’objecIu d’aquesta comunicació és presentar el projecte en curs “Estratègies Residencials i Models Urbans a la Regió Metropolitana de Barcelona” que s’està duent a terme des del Grup de Recerca Territori Població i Ciutadania integrat per membres del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials; Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions i Geografia Humana de la Universitat de Barcelona
En la interacción entre el discurso público, las políIcas llevadas a cabo y las interpretaciones ciudadanas, el proyecto se plantea: a) estudiar el impacto de las interpretaciones ciudadanas de los discursos públicos dominantes acerca de la crisis socioeconómica actual sobre las bases de legiImación del Estado de bienestar en España; b) trazar un mapa de los marcos interpretaIvos predominantes entre las clases medias urbanas acerca de las causas, consecuencias y respuestas a la crisis socioeconómica actual; c) estudiar los cambios que dichos marcos interpretaIvos implican en las bases de la legiImación moral del Estado de bienestar en la sociedad española actual, con especial atención a la redefinición de los términos de jusIcia que arIculan dicha legiImación; d) analizar las implicaciones de
Els objecIus del projecte són 1) Estudiar les estratègies residencials de les persones a la RMB i conèixer la demanda residencial 2) Analitzar la provisió d’habitatge (oferta) i 3) estudiar la configuració de la Regió Metropolitana a parIr de la dinàmica establerta entre oferta i demanda que ha reforçat els processos d’insostenibilitat en tres direccions: la dispersió de l’hàbitat; l’especialització funcional de l’espai i la pèrdua de diversitat i per la segmentació social. En questa comunicació es presentaran alguns aspectes inicials de la recerca, els que tenen a veure amb la mobilitat residencial i redistribució diferencial de la demanda i de la composició de la mateixa a la Regió Metropolitana de Barcelona.
4
coneixement actual. La literatura que explora la dimensió de gènere en relació a la mobilitat apunta a resultats diferenciats i, fins i tot, contradictoris. Primerament, que la mobilitat pot ser un obstacle per a les carreres de les dones si no tenen el suficient suport insItucional i familiar. Segonament, que la família pot ser un obstacle per la mobilitat internacional de les dones. Tercerament, que la mobilitat internacional i el desenvolupament de les carreres de les dones dificulta la formació de la família i el seu desenvolupament. Finalment, que les dones estan prenent un rol més acIu en els processos de mobilitat internacional, fins i tot quan tenen família.
Sessió 2: Sociologia econòmica i mercat de treball Dijous 29 de novembre 12:00-‐13:45 Moderadora: Sílvia Casola Salvatella
Transferibilitat dels valors coopera8us Ana Burgués de Freitas ana.burgues@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / CREA
Las cooperaIves compeIIves es presenten com una actuació d’èxit de les quals podem analitzar i traslladar experiències que poden augmentar la producIvitat i generar millors llocs de treball per a tots i totes. Ens centrarem concretament en la cooperaIvització de Caprabo com a conseqüència de la seva adquisició per part de Eroski, cooperaIva de la Corporación Mondragón. Cal analitzar quines són les barreres amb la que es troba la transferibilitat de valors cooperaIus en el territori català i quines oportunitats ofereix. Per fer-‐ho, en primer lloc cal analitzar les parIcularitats de la experiència de Mondragón i més concretament dels valors cooperaIus així com l’aplicació dels principis cooperaIus en el context d’internalització en el que ens trobem. Més tard, ens centrarem l’anàlisi del context català per tal de determinar l’existència d’aquests valors i principis, per poder determinar les barreres i oportunitats en el cas de Caprabo.
Basant-‐nos en entrevistes en profunditat a una mostra intencionada de persones altament qualificades en ciència i tecnologia analitzem la relació entre la mobilitat internacional i la formació de la família. Els resultats de les nostres recerques apunten a que la mobilitat internacional del personal altament qualificat té efectes en la família i viceversa, de manera que les famílies i les mobilitats resultants tenen seves pròpies especificitats. Tanmateix, tot i que la mobilitat internacional i la família són compaIbles, les mesures i políIques per conciliar-‐les es presenten encara com a insuficients.
Xarxa internacional sobre Coopera8visme d’èxit Tinka Schubert tschubert@ub.edu
Mobilitat internacional del personal altament qualificat i família: una unió impossible?
Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / CREA
La xarxa internacional de recerca sobre CooperaIvisme d’èxit, impulsada pel Dr. Ramon Flecha compta amb invesIgadors/es de diferents parts del món com l'Erik Olin Wright (actual president de la American Sociological AssociaIon), Ofer Sharone (MIT Sloan School of Management) o Michelle Williams (University of Witwatersrand, Sud-‐Àfrica), entre altres. Aquesta xarxa està resultant un marc idoni per a l'Anàlisi de les formes d’èxit en la organització empresarial amb un especial èmfasi en el cooperaIvisme compeIIu.
Núria Vergés Bosch nuria.verges@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
Ana María González Ramos agonzalezram@uoc.edu Programa de Recerca de Gènere i TIC, Internet Interdisciplinary InsItute, Universitat Oberta de Catalunya.
La mobilitat internacional de les persones altament qualificades ha esdevingut un dels eixos centrals del desenvolupament de la societat del
5
Un dels casos que s’està analitzant amb més profunditat és la Corporación Mondragón.
La problemà8ca econòmica de la modernitat: l’espai de l’autodeterminació individual i col·∙lec8va a les societats de mercat
Aquesta alternaIva no capitalista d’organització empresarial té respostes a algunes de les qüesIons plantejades per les conVnues crisis econòmiques del capitalisme i ha arribat a ser un grup molt compeIIu en un escenari dominat pel mercat i l‘Estat capitalista, sense renunciar a mesures igualitàries i solidàries entre els i les treballadores.
David Casassas davidcasassas@ub.edu
Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials
És sabut que el projecte de la modernitat, que presenta inequívoques arrels republicanes empeltades amb els valors i aspiracions de l’ala emancipatòria de la tradició del dret natural, gira al voltant d’una idea d’autonomia com a autodeterminació individual i col·∙lecIva a totes les esferes de la vida social. A l’àmbit econòmic, aquesta idea d’autonomia s’ha anat concretant, ja des dels segles XVII i XVIII , en la figura d’un productor independent, però estretament vinculat a l’acció i projectes dels seus consemblants, que s’esIma lliure en la mesura que posseeix i/o controla un conjunt de recursos clau per a l’organització de la vida producIva comparIda. El projecte de recerca que es presenta tracta d’explorar, des dels àmbits de la teoria social i de la políIca comparada, quins paquets de mesures de políIca social i econòmica poden promoure la universalització de la independència socioeconòmica, condició necessària de la llibertat republicana, en les contemporànies societats de mercat. Ara bé, enlloc de presentar mecanismes insItucionals específics com condicions necessàries i suficients per la modernitat econòmica –o, dit altrament, per l’autodeterminació individual i col·∙lecIva a l’esfera producIva–, aquest projecte analitza alguns dels diversos camins a través dels quals aquesta acció políIco-‐insItucional ha estat i és concebuda, interpretada i reivindicada per societats i grups socials d’índoles ben diferenciades. A la inversa, el projecte mostra que, malgrat les diferències pel que fa a la seva concepció i plasmació insItucional, la preocupació normaIva relaIva a la independència socioeconòmica com a condició necessària de la llibertat efecIva tendeix a mostrar-‐se ubiqua entre els nous moviments socials que, a escala global, estan reivindicant avui, sobretot arran de l’esclat de la crisi econòmica i
Jóvenes y Mercado de trabajo. Una aproximación desde la elaboración de un diseño metodológico mixto Vanessa Alcaide Lozano valcaide@ub.edu
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
La finalidad de esta comunicación se centra en saIsfacer dos objeIvos principales. El primero es de carácter analíIco y el aspecto central es indagar sobre la situación laboral de los jóvenes autóctonos e inmigrantes en el contexto del mercado de trabajo catalán, con el fin de estudiar si existe relación entre las trayectorias laborales caracterísIcas de los jóvenes y los Ipos de interacciones que forman sus entornos relacionales, entendiendo estos como recursos de capital social. El segundo objeIvo es de carácter metodológico y se centra en la elaboración de un diseño mixto capaz de arIcular, por un lado, dos perspecIvas de análisis des de las cuales medir el fenómeno estudiado, la perspecIva atribuIva y la perspecIva reIcular. Cada una de estas perspecIvas se vincula a una base de datos de diferente naturaleza: la Muestra ConInua de Vidas Laborales y la Encuesta de Redes Personales. Por otro lado, se pretenden combinar los enfoques metodológicos cuanItaIvo y cualitaIvo con el fin de calibrar sus ventajas y limitaciones a la hora de medir el fenómeno que es objeto de esta comunicación, a saber: la relación entre los Ipos de trayectorias laborales y los Ipos de capital social de los jóvenes.
6
financera, una democraItzació plena de la vida producIva.
Una aproximación a los mercados de trabajo locales: el caso de Madrid y Barcelona Andrés Coco Prieto acoco@ub.edu Lidia Daza Pérez ldaza@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup de Recerca Territori, Població i Ciutadania
La mayoría de los estudios sobre el mercado de trabajo analizan lo que ocurre en grandes territorios, ya sean países o regiones. Sin embargo, la prácIca totalidad de quienes trabajan remuneradamente (población ocupada) o desean hacerlo (población desempleada) se mueven en un entorno geográfico mucho más limitado. Ello hace necesario abordar el estudio del mercado de trabajo sobre ámbitos inferiores, lo que se ha generalizado a nivel internacional con el término de mercados laborales locales (MLL) (Casado y Propín, 2008: 119). Tomando este concepto como herramienta de análisis, y siguiendo estudios anteriores realizados para la Comunidad Valenciana y otros territorios, el trabajo que aquí presentamos lleva a cabo una caracterización, primero, y una comparación, después, de los MLL para el caso de Madrid (provincia) y Barcelona (RMB). Con datos del censo y parIendo de los datos sobre movilidad obligada (por moIvo de trabajo remunerado), se analizan los desplazamientos que realizan las personas ocupadas para establecer los límites de dichas zonas de ocupación. Lo que nos permite idenIficar y delimitar los MLL en cada territorio, comprobando, por ejemplo, que mientras la RMB adopta una estructura más claramente policéntrica, Madrid provincia consItuye un único MLL. Asimismo, la uIlización de datos de la EPA nos permite profundizar en la evolución seguida por ambos MLL en los años recientes.
Graduados universitarios catalanes: efecto de la crisis en su inserción laboral y cambios intergeneracionales Sandra Fachelli sandra.fachelli@ub.edu
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Proyecto ITUNEQMO IInerarios Universitarios, Equidad y Movilidad Ocupacional / Grup de Recerca sobre Educació i Treball (GRET)
¿La educación es una defensa, individual y social, de los efectos de la crisis que vivimos? ¿O esta crisis nos enfrenta a una situación de sobre-‐ educación, lo que vuelve ineficaz elevar el nivel educaIvo de los jóvenes? Los documentos oficiales de la Unión Europea dicen que salir de la crisis implica elevar el nivel educaIvo de los jóvenes (Estrategia 2020). En España estamos a punto de alcanzar los niveles de educación superior que propone este documento, sin embargo, la crisis que comenzó en 2008 eleva los niveles de desempleo juvenil que se encuentran entre los más altos de Europa. ¿Sucede lo mismo para los graduados de las universidades? ¿Cómo los ha afectado la crisis? En este trabajo nos proponemos comparar el proceso de inserción laboral de una generación de graduados que ha entrado en el mercado laboral en un momento de expansión económica con otra generación de graduados que lo ha hecho durante la crisis. Tenemos dos encuestas realizadas en Cataluña sobre la inserción laboral de los Itulados, una antes de la crisis y otra en medio de ella. La primera explora la situación de empleo en 2008, de la gente que se había graduado en 2004, y la otra a los graduados en el año 2007, que fueron entrevistados en 2011. Estas encuestas fueron realizadas por la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Cataluña. La comparación entre los resultados de estos estudios muestra que si bien la crisis ha afectado a los graduados, en su conjunto, Iene un nivel significaIvamente más bajo de desempleo que el resto de las personas jóvenes. Nuestro segundo objeIvo es observar estos jóvenes en comparación con sus padres, y ver su proceso de inserción en perspecIva intergeneracional. De esta manera, además de observar la inserción alcanzada cuatro años
7
después de graduarse en la universidad en dos contextos diferentes (de expansión y de crisis económica) pretendemos acercarnos a una visión de más largo plazo (intergeneracional).
El coneixement dels públics del sector cultural pel sector cultural: una mirada compara8va entre França i Espanya Gloria Romanello gromanello@ub.edu
Sessió 3: Cultura, llengua, innovació i seguretat
Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / Grup de Recerca CECUPS
Què significa avui en dia per a un museu interessar-‐se pel seu propi públic? A què es deu realment l’interès que les insItucions culturals demostren cap als seus públics?
Dijous 29 de novembre 15:45-‐17:45 Moderadora: Vanessa Alcaide Lozano
El Budisme ara i aquí: un exemple de construcció social en l’era moderna
Aquesta invesIgació pretén considerar, no sense algunes notes provocaIves, les acIvitats de coneixements sobre els públics dels visitants d’alguns museus de referència a França i d'Espanya, descrivint els antecedents, l'evolució i l'actualitat d'aquestes pràcIques. El repte de les políIques culturals actuals apunta a un enfocament cap als visitants. Però, de quins visitants estem parlant? Un públic col·∙laboraIu, que respon a les necessitats prèviament establertes per les governança dels museus, tant en termes comercials que políIcs? O potser estem de nou en presència d'una cultura jeràrquica, distant i insensible a les necessitats reals de les seves audiències, que sofreix i no admet la "intromissió" dels públics en les seves decisions?
Liliana Arroyo Moliner liliana.arroyo@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup d’Estudis de Poder i Privilegi
En les darreres dècades, el Budisme ha sobrepassat les barreres asiàIques per converIr-‐ se en una opció religiosa i filosòfica vàlida en els països industrialitzats i postmaterialistes. En aquesta ponència es tracta la introducció del Budisme a Espanya com un exemple de construcció social. Ressalta l’exemple de com una importació cultural i religiosa a un nou context engega procesos de definició d’objecIus, d’idenItats i de legiImació en un context amb un passat marcadament catòlic. Les dades uIlitzades, formen part del projecte “Espiritualidad, Razón y Discordias: Modelos de Budismo en España”, una tesi doctoral en curs que ha recollit via qüesIonari i a través d’entrevistes a informants clau, informació sobre més de 70 centres afincats a Espanya en el període 2010-‐2012.
Procesos crea8vos y espacios urbanos. Análisis comparado de las ciudades de Buenos Aires y Barcelona MaFas I. Zarlenga ma9aszarlenga@ub.edu
Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / Grup de Recerca CECUPS / MAEC
El objeIvo principal de la presente comunicación es hacer conocer los principales avances de la tesis doctoral que desarrollo en el marco del programa de doctorado en sociología de la Universidad de Barcelona. La tesis Iene como objeIvo general analizar comparaIvamente la incidencia del lugar a escala intra-‐urbana y situacional en los procesos de creaIvidad cultural urbana. El marco teórico
8
seleccionad se inscribe dentro de determinadas corrientes sociológicas sensibles al entendimiento y comprensión de las interacciones y los rituales sociales grupales a escala micro y meso (Durkheim, Goffman, Bourdieu, Collins), y aquellas que le prestan atención al lugar como una dimensión configurada y configurante de interacciones sociales (Gieryn, Molotch). La estrategia de invesIgación está basada en el estudio de casos
proporcionen els usuaris en contacte amb les noves tecnologies, aplicacions i/o plataformes.
L’observatori del Conflicte Trinidad Bretones mtbretones@ub.edu
Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / Observatori del conflicte / Grup de Recerca CECUPS
El OCS es un observatorio que depende del grupo de invesIgación de la Universidad de Barcelona ICCS (InvesIgaciones sobre Conflicto y Cambio Sociales). El objeIvo fundamental del OCS es generar conocimiento sobre bases cienVficas de las lógicas del conflicto y el cambio sociales, con el objeIvo de hacer difusión social de la información y los hallazgos sustanIvos y, con ello, contribuir a edificar sociedades más justas e igualitarias que puedan gesIonar racionalmente los conflictos emergentes. La ópIca analíIca dominante es la relacional: las relaciones entre los individuos consItuyen las unidades sociales básicas de la indagación social; y está también anclada en una sociología posiIva de orientación críIca.
desde una perspecIva comparada. Los casos de estudios seleccionados se corresponden al conjunto de procesos creaIvos generados dentro de los barrios de La Boca y al Distrito Metropolitano de Diseño del barrio de Barracas de la ciudad de Buenos Aires y al barrio del Raval y el Distrito 22@ de la ciudad de Barcelona. La metodología seleccionada es del Ipo cualitaIva, basada en las siguientes técnicas de recolección de datos: observación, observación parIcipante, entrevista en profundidad, análisis de documentos y registro fotográfico y audiovisual.
Sistemes d’innovació centrats en els usuaris
Els canvis sociolingüís8cs en el pas de primària a secundària: el projecte RESOL a la ciutat de Mataró
Jordi Colobrans jcolobransd@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Fundació i2CAT
i2CAT és un centre de recerca i d’innovació tecnològica on hi treballen una seixantena d’enginyers i dos cienVfics socials. i2CAT té oberts una setantena de projectes. L’any 2011 es va crear una unitat transversal, la Unitat de Living Labs (ULL), coordinada per un professor associat del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, amb dos objecIus: socialitzar la tecnologia i tecnificar la societat. Des de la Unitat es col·∙labora amb els diferents clústers d’i2CAT, especialment amb els de salut i dependència, de mèdia i d’energia, a part de tenir projectes propis. Paral·∙lelament, la ULL té dues línies de recerca obertes, una de conceptual i una d’aplicada: Tecnoantropologia, i User Experience Research. En la primera invesIguem les noves formes de relació entre tecnologia, cultura i societat. En la segona nous mètodes i tècniques per recollir, generar, analitzar i visualitzar la informació que
Vanessa Bretxa Riera vanessa.bretxa@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les OrganIzacions / CUSC-‐ Centre Universitari de SociolingüísIca i Comunicació
En aquesta comunicació es presentaran part dels principals resultats del projecte RESOL, el qual pretén analitzar els canvis que experimenta la població preadolescent en les seves pràcIques lingüísIques i culturals durant el pas de l’educació primària a la secundària, a la ciutat de Mataró. La base de l'anàlisi és la comparació diacrònica dels indicadors d’usos lingüísIcs interpersonals (llengua familiar i usos en les xarxes socials), de tries lingüísIques en el consum mediàIc (elecció de llengua en el consum cultural, mediàIc i d'oci) i de les competències declarades en català i castellà. Els resultats mostren que, malgrat considerar que tenen una alta competència en totes dues llengües, les pautes de tria lingüísIca dels informants estan clarament correlacionades amb
9
la seva llengua inicial. En termes generals, la transició entre aquests dos cursos es veu acompanyada per un retrocés moderat de l’ús del català com a llengua vehicular educaIva, un retrocés significaIu del català com a llengua de consum cultural, i un retrocés moderat de l’ús del català en comunicacions interpersonals, aquest darrer liderat pels al·∙loglots.
Sessió 4: Gènere, famílies i desigualtats Dijous 29 de novembre 18:15-‐20:15 Moderadora: Tinka Schubert
Projecte ‘XAPI’: xarxa de professionals per la interculturalitat
Enquestes de Seguretat a Catalunya
Montse Ferràs mferras@ub.edu
Rosa Mur Pe8t rmur@gencat.cat
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup d’Estudis de Poder i Privilegi
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Generalitat de Catalunya
Projecte d’innovació social dirigit a tot aquells que treballen per la integració i la convivència, fent intervenció directe o gesIó. L’objecIu és potenciar la col·∙laboració interdisciplinar, assolir un canvi de perspecIva en el model de treball a Catalunya i crear espais de debat, que minvin el tall entre món acadèmic i món laboral i entre intervenció directe i creació de políIques socials. En el tractament de persones cal tenir una visió holísIca i endegar projectes el més complerts possibles per assolir un grau d’integració on tothom hi guanyi
La meva relació recent amb la recerca ha estat fonamentalment la que he dut a terme com a sociòloga de l’Equip d’Enquestes del Departament d’Interior i s’ha centrat bàsicament en el seguiment, millora i anàlisi dels conInguts anuals de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC); el disseny, implementació i anàlisi de les dades de la Primera Enquesta de Violència Masclista a Catalunya (2010) i la modernització i desenvolupament d’una nova edició de l’Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (ECESC, 2011-‐2012). Essent aquestes tres grans enquestes sobre seguretat, delinqüència i vicImització existents a Catalunya.
La tasca requereix un seguit de requisits, que masses cops ofeguen al professional. S’ha d’estar al dia dels canvis normaIus. S’ha d’empaItzar amb les persones. S’ha de ser creaIu. S’ha de saber moure’s en el món tecnològic. S’ha de fer front a la dinàmica social. S’ha de buscar solucions. S’ha d’acomplir amb la pròpia visió. S’ha de sobreviure personalment. ... En definiIva, S’ha d’aportar valors pràcIcs, èIcs i emocionals que permeIn treballar a gust i fer una bona feina, el més allunyada de les inèrcies.
És interessant que la comunitat acadèmica Ingui coneixement d’aquestes grans enquestes i dels seus principals objecIus i resultats, atesa la possibilitat que alumnes i professors puguin accedir als seus informes de resultats i també a les bases de dades i conInguts metodològics per a desenvolupar i/o complementar les seves pròpies recerques, sobretot aquelles centrades en els àmbits de la criminologia i la seguretat, drets fonamentals reconeguts a totes les persones que viuen a la nostra comunitat.
L’intercanvi de coneixement i d’experiències, les pròpies emocions davant situacions extremes, la solidaritat, la creaIvitat i, per que no, l’oportunitat de creixement personal i laboral, són temes que creiem necessaris tocar en el projecte. Una feina encaminada a generar coneixement, fer possible el treball col·∙laboraIu, comparIr experiències i esImular la parIcipació en el debat i la reflexió on totes les disciplines i puguin ser representades.
Per això, en la meva intervenció en aquestes jornades exposaré els objecIus bàsics de cadascuna d’elles així com la manera com la comunitat acadèmica hi pot tenir accés.
10
mateix, es proposa conèixer també quin impacte té en els nous models familiars, i de quina manera estan recollides per la llei. Per tant, aquesta tesi vol posar l’accent en l’impacte de la subrogació en el senIt de la maternitat i el parenIu.
Perspec8va feminista en una recerca sobre famílies monoparentals Rosa Or8z Monera rosaormo@gmail.com Elisabet Almeda Samaranch elisabet.almeda@ub.edu
En una segona instància es vol analitzar la implicació dels estats respecte al seu paper en relació a la subrogació, fent especial atenció a alguns territoris concrets com són l’Estat espanyol, Índia, els Estats Units i Israel, donat que cadascun d’aquests països té un posicionament diferent respecte a la subrogació, fet que implica diversos models d’estat del benestar i també afavoreixen una resposta social diversa. En aquest senIt, s’analitzaran la implicació dels mercats i la globalització com a eixos imprescindibles per entendre l’impacte i les implicacions de la subrogació.
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
El grup Copolis està desenvolupant el projecte I+D “Les famílies monoparentals del nou segle. Reptes i dilemes en temps de canvi” (CSO2011-‐29889). La seva finalitat és aprofundir en el coneixement dels canvis i impactes entorn d’aquestes famílies durant la primera dècada del segle XXI a l’Estat Espanyol i a Catalunya. La fase inicial, encara en curs, consisteix en el disseny d'una Enquesta sobre Monoparentalitat i Diversitat Familiar (EMODIF) i la seva aplicació a una mostra de famílies de la FEFAMOCA (Federació de Famílies Monoparentals de Catalunya). Aquesta enquesta s’està elaborant des d’una perspecIva no androcèntrica el que ha suposat, entre altres coses, considerar els recursos i el benestar generats des de les xarxes sòcio-‐ comunitàries i l’àmbit domèsIc; i uIlitzar el gènere com una categoria analíIca bàsica que permeI anar més al fons de les experiències i dificultats a les que s’enfronten aquestes famílies.
Recerca internacional en masculinitats Oriol Rios González oriolrios@ub.edu
Dept Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / CREA
La recerca internacional en el camp de les masculinitats, els anomenats men studies, tenen una trajectòria avalada per projectes compeIIus, revistes indexades i manuals de referència. A l’Estat Espanyol la recerca en aquest àmbit està començant a tenir cert ressò. Així s’ha constatat que bona part del seu discurs s’ha centrat en la implicació masculina en l’esfera privada, tot i així s’estan concretant altres contribucions sobre diferents temàIques emergents, com són els models d’atracIu. En aquesta comunicació es presentaran aquestes contribucions, posant especial èmfasi en aquelles que estan responent a les demandes d’organismes com la Comissió Europea o el Programa Marc de Recerca. Per tal de fer aquesta descripció es Indran en compte els resultats obInguts en recerques compeIIves (I+D +i) en aquest àmbit, algunes ja finalitzades: Impacto de los actos comunica9vos en la construcción de nuevas masculinidades, i altres en desenvolupament: Implicación paterna en el cuidado de los hijos.
A més el projecte està desenvolupant una nova experiència d'invesIgació acció parIcipaIva amb la creaIvitat social com a constructe sociològic que ha guiat l'elaboració de la EMODIF. Per tant, aquesta comunicació pretén mostrar les perspecIves des de les que s’està abordant la recerca i avançar, si escau, alguns dels resultats.
Maternitat subrogada: drets, debats i experiències Anna Morero Beltran annamorero@gmail.com Dept Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
La tesi doctoral vol estudiar de prop el fenomen de la subrogació de la maternitat, també coneguda com a gestació subrogada o ventre de lloguer. Des d’una lectura feminista, es pretén aprofundir en quines implicacions té aquest fenomen en la construcció de la maternitat i en les dones. Així
11
Jencks, 1972; Bourdieu i Passeron, 1964; Collins, 1971; Bowles i GinIs 1976; Arrow, Bowles, Durlauf, 2000; Dupriez i Dumay, 2004). Aquest treball es basa en la hipòtesi que els resultats educaIus són mediats per caracterísIques organitzaIves, pedagògiques i psicosocials (Thrupp, 1999).
Processos d’integració i exclusió social juvenil a la perifèria de Barcelona i Oslo Ana Cano anabelencano@ub.edu Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / Grup de Recerca CreaIvitat, Innovació i Transformació urbana (CRIT)
El treball avalua l'associació entre els resultats educaIus dels estudiants i els factors familiars (nivell cultural i socioeconòmic), de composició social del centre escolar i de processos escolars, uIlitzant dades PISA i models de regressió mulInivell.
Aquest treball d'invesIgació pretén analitzar la influència del territori (el barri) sobre la configuració i desenvolupament dels trajectes juvenils –especialment en les dimensions formaIves, d'oci, d'expectaIves de futur i de capital social–, alhora que té en compte: la ciutat, aspectes extraterritorials (com els règims de benestar i la seva influència en les políIques socials i políIques de joventut), i l'impacte de les insItucions socials ubicades al barri. Així mateix, s'analitzen tots aquests elements considerant dos eixos transversals: gènere i nacionalitat.
Emancipació residencial i formació de llars de les persones joves a la Regió Metropolitana de Barcelona Sílvia Casola Salvatella silviacasola@ub.edu Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / Grup de Recerca Territori, Població i Ciutadania
Per abordar aquests objecIus, optem per l'estudi de cas comparaIu com a plantejament metodològic. Coherentment amb això desenvolupem una metodologia variada, la qual combina l'anàlisi quanItaIu –mitjançant l'ús de dades censals, del padró municipal i qüesIonaris dirigits als joves–, l'anàlisi qualitaIu –a través d'instruments com ara l’observació sistemàIca, l'entrevista semiestructurada a professionals i els focus groups amb els joves–, l’anàlisi de xarxes socials i capital social dels joves i, l'anàlisi comparaIu entre ciutats (Barcelona i Oslo), barris i joves.
L’objecIu és el de conèixer el com i el perquè les persones joves s’emancipen i formen llars, concretament a la Regió Metropolitana de Barcelona, i determinar com els processos d’emancipació segons sexe, edat, nivell d’instrucció, la relació amb l’acIvitat, la naturalesa de la població o nacionalitat i la classe social es donen de manera diferenciada en el territori Per emancipació residencial, en el desenvolupament del projecte que aquí es presenta, s’entén que és el moment que una persona jove deixa de viure a la seva llar d’origen. Necessàriament l’emancipació residencial va associada a la formació d’una nova llar i aquí s’analitza com es realitza aquest procés o amb qui es fa, per tant s’estudia la formació, Ipologia i composició de les llars dels joves.
Factors socials dels resultats educa8us Rosario Scandurra scandurra@ub.edu
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
Des dels anys seixanta del segle passat, un ampli ventall d'estudis han focalitzat l'atenció sobre la relació que hi ha entre els inputs escolars, la formació dels estudiants i els resultats acadèmics. Aquesta literatura ha mostrat la importància del paper de la família i de la composició social de les escoles en els resultats educaIus. (Coleman, 1966;
12
de la sociedad y el ascenso de la felicidad como nueva meta social. Ambas dimensiones empujan una transformación radical de las formas, estructuras y dinámicas de la sociedad humana.
Sessió 5: Capital social i cohesió Divendres 30 de novembre 9:00-‐11:00 Moderador: Marc Pradel Miquel
UIlizando datos del World Values Survey vemos cómo la red de la sociedad civil organizada toma forma y contribuye a la arIculación de la sociedad en su conjunto. En ese marco, nos centramos específicamente en la relación entre capital social y felicidad a través del estudio comparaIvo de los mundos sociales de personas con diferentes niveles de felicidad.
Capital social y aprendizaje en la universidad Lidia Daza Pérez ldaza@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup de Rececerca Territori, Població i Ciutadania
La reforma metodológica implementada en las universidades catalanas a raíz del proceso de Bolonia, ha comportado transformaciones en el contexto de aprendizaje de las Itulaciones. Sin embargo, dichas transformaciones no se han producido de forma homogénea. Encontramos estudios universitarios que ofrecen condiciones y recursos más ópImos para el aprendizaje de acuerdo a los criterios del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), mientras que otros todavía se encuentran en los inicios de la reforma.
Resultats de la recerca INCLUD-‐ED: Strategies for Inclusion and Social Cohesion from educa5on in Europe. Impacte en les polí8ques i transferibilitat de les actuacions d'èxit Gisela Redondo gredondo@ub.edu
Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / CREA
La invesIgación que se presenta analiza la influencia de los diferentes contextos de aprendizaje en la generación de capital social, mediante el nivel de implicación del estudiante en la universidad. Y examinamos qué impacto Iene en los resultados académicos.
El projecte integrat INCLUD-‐ED és la recerca amb més recursos i de més rang cienVfic dels Programes Marc de Recerca que fins ara hagi dirigit cap professional de les Ciències Econòmiques, Socials i Humanes de l'Estat espanyol. INCLUD-‐ED analitza estratègies educaIves que generen exclusió social, sobretot en grups vulnerables, i estratègies educaIves que promouen la cohesió social. S'han idenIficat actuacions d'èxit que impacten en la superació de les desigualtats en diferents àrees socials (Educació, Ocupació, Salut, Habitatge i ParIcipació). La metodologia comunicaIva emprada en la recerca ha garanIt un gran impacte dels resultats tant en la formulació de recomanacions políIques com en la transformació de barris-‐ghe†o. En aquest senIt, destaca el Contracte d'Inclusió Dialògica com a procediment a través del qual les actuacions d'èxit analitzades en la recerca es recreen en un diàleg igualitari entre els invesIgadors/es i els membres de la comunitat per a transformació del context social.
Los resultados ponen de manifiesto que algunos aspectos de los contextos más adaptados a Bolonia favorecen la acumulación de capital social. Sin embargo, la composición social de determinadas Itulaciones consItuye una barrera para que determinados colecIvos accedan a él.
Los mundos sociales de la felicidad José. A. Rodríguez Díaz jarodriguez@ub.edu Josep Lluís C. Bosch jlcbosch@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup d’Estudis de Poder i Privilegi
En Los Mundos Sociales de la Felicidad confluyen dos dimensiones sociales que caracterizan al siglo XXI (a la par que dos de nuestras propias invesIgaciones): la arIculación y empoderamiento
13
las razones de esas diferencias es importante para lograr orientar mejor los recursos de la Policía, reforzar su legiImidad social, y corregir desigualdades en el acceso a los servicios de seguridad. Para ello, es necesario mirar a otros factores más contextuales o macro-‐sociales.
Necesidades y demandas ciudadanas a la Policía: Análisis comparado de la denuncia entre España y Europa Diego Torrente Robles diego.torrente@ub.edu Pedro Gallo pgallodep@ub.edu Chris8an Oltra chris9anoltra@ub.edu
Oscar Jaime
La presente comunicación presenta un proyecto de invesIgación financiado por el Plan Nacional de la Ciencia que trata de explicar esas diferencias con variables agregadas como el entorno vecinal de la vícIma, la confianza ciudadana en la Policía, o la infraestructura de servicios de recogida de denuncias y atención a la vícIma. Se presentan los datos sobre la realidad de la denuncia en Europa, se argumenta la necesidad de comprender las diferencias, y se explican los detalles metodológicos del proyecto.
Cris8na Rechea Tamara Rubiños
Actors de la Seguretat – La policia a Catalunya
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grupo de InvesIgación en Sociología Aplicada: Calidad de Vida, Seguridad y ciudadanía. (GRISA)
Vanessa Peñaranda
Universitat de Barcelona
Juli Sabaté julisabate@ub.edu
Dept. Teoria sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials
Universidad Pública de Navarra
Universidad de CasIlla La Mancha
San8 Costa san9costa@ub.edu
La denuncia es el acto formal por el que el ciudadano comunica situaciones delicIvas y moviliza a los servicios policiales. Mediante ella, la Policía conoce los problemas y orienta sus actuaciones y sus recursos. Sin ella, las necesidades y las demandas de la sociedad se distorsionan, y las políIcas no se orientan correctamente. Sin embargo, las encuestas de vicImización internacionales muestran que sólo se denuncia entre un tercio y la mitad de los delitos comunes y que, además, las diferencias entre países son grandes. Las razones de esas diferencias no están del todo claras. Existen dos grandes modelos explicaIvos sobre la denuncia. El primero subraya la importancia de un cálculo sobre los costes y los beneficios esperados para la vícIma. El segundo hace referencia a razones normaIvas como las impulsoras de la denuncia. Es decir, valores o normas de conducta que van más allá de un beneficio personal. Puede tratarse de la convicción de que la denuncia es una obligación cívica, el deseo de proteger a la comunidad, o el de evitar otras vícImas potenciales. Una limitación de esas teorías es que ponen el énfasis en la vícIma o en la situación. Sin embargo, ese Ipo de factores no ayudan a explicar las diferencias entre países. Entender y gesIonar
Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions
Hem analitzat com el manteniment d’un sistema amb diversos operadors conInua plantejant deficiències i duplicitats di‡cils de superar, la hipòtesi plantejada és millorar l’eficiència i eficàcia mitjançant un únic actor policial que ha de proveir seguretat a tot el territori. Altres països del nostre entorn amb dimensions territorials molt semblants a la de Catalunya (Holanda i Bèlgica) han arribat a la conclusió que el millor model possible per a millorar la coordinació de les seves policies nacionals i les locals passava per la integració de totes dues en un sol cos que desenvolupés les funcions dels dos nivells policials. Per arribar a aquestes conclusions, els belgues van haver de paIr una gran crisi del sistema de coordinació policial i Holanda ho va fer en veure deteriorar les seves estadísIques criminològiques i per la necessitat d’aconseguir un model més eficient. Es tractava de fer un escenari sobre com hauria de funcionar un sistema de policia amb un únic autor i d’estudiar les vies per arribar-‐hi.
14
L’avaluació de programes socials. El projecte Albada en el marc de la Llei de barris
Sessió 6: Metodologia i metarecerca Divendres 30 de novembre 11:30-‐13:30 Moderadora: Clara Camps Calvet
Montse Simó Solsona msimo@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup de Recerca CreaIvitat, Innovació i Transformació urbana (CRIT)
La Construcción Académica de la Felicidad
L’objecIu de la comunicació és presentar el disseny i els principals resultats obInguts de l’aplicació del pla avaluaIu d’un projecte socioeducaIu. Concretament, un projecte social inclòs dins la Llei de barris, políIca integral amb l’objecIu d’afavorir la regeneració urbana de barris.
José A. Rodríguez Díaz jarodriguez@ub.edu Liliana Arroyo Moliner liliana.arroyo@ub.edu Mireia Sierra Andrés mireia.sierra.andres@gmail.com Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup d’Estudis de Poder i Privilegi
El projecte Albada té l’objecIu de preparar els joves del Centre Històric de Lleida, principalment, però també de tota la ciutat dotant-‐los de majors habilitats i coneixements per trencar la situació de risc social que pateixen. A través d’una actuació intensiva en el temps, com també integral i personalitzada, es vol capacitar al jove d’apItuds per trencar el relleu generacional del risc i així afavorir la millora de la qualitat de vida del barri.
En las úlImas décadas el estudio de la Felicidad desde la Academia se ha incrementado enormemente. Diversas disciplinas de las ciencias sociales han entrado a definir qué es la Felicidad, cuáles son sus componentes y cómo debe medirse. Los modelos económicos se sitúan en el plano material y dan a los ingresos y la bonanza económica un papel importante. La psicología se sitúa en la vista de la saIsfacción y el bienestar psicológico. Desde Inglaterra llega una sólida propuesta de integrar la Felicidad como elemento a tener en cuenta en la elaboración de políIcas públicas. La aportación de la Sociología en todo ello Iene mucho que ver con la cohesión, las teorías de capital social y las Redes.
La comunicació exposarà quin ha estat el disseny avaluaIu proposat, guiat específicament per les preguntes avaluaIves, el context, l’objecte d’estudi a avaluar i la perspecIva teòrica més adequada per aquests propòsits: l’avaluació basada en la teoria. Posteriorment, es presentaran els principals resultats derivats de l’execució d’aquest disseny i s’incidirà en els mecanismes que permeten enllaçar els diferents nivells de resultats.
En el presente paper se analiza el mapa cogniIvo de la Felicidad desde el análisis. Esto es, ver cómo cada disciplina define, conceptualiza y mide la Felicidad. Se analiza también la relación entre las perspecIvas, los campos de publicación desde cada área y los aparatos metodológicos y las técnicas uIlizadas en cada caso.
La Internacionalització dels grups de recerca en l’àmbit de les ciències socials i humanes Anna Carrillo Arnal acarriar7@alumnes.ub.edu. Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / CREA
15
A parIr de l’estudi qualitaIu finançat per la Generalitat de Catalunya de les caracterísIques dels grups de recerca a la Unió Europea que han Ingut una major parIcipació en els àmbits de Ciències Socials, Econòmiques i Humanes dels Programes Marc de Recerca (5è, 6è i 7è), concretament aquells grups que han coordinat dos o més projectes, s’han definit una sèrie d’orientacions a potenciar en els grups de recerca catalans per a aconseguir l’èxit en la seva internacionalització: Excel·∙lència cienVfica; Interdisciplinarietat; InterinsItucionalitat; Treball en equip; Foment del treball dels joves invesIgadors/es. En un moment clau pel futur de la recerca europea en Ciències Socials i Humanes en el marc del nou programa Horizon 2020, aquest estudi contribueix al debat sobre les caracterísIques d’excel·∙lència que han de tenir els grups catalans per tenir èxit en l’escenari internacional.
L’anàlisi de xarxes socials en recerca sociolingüís8ca: problemà8ca d’anàlisi amb relacions valorades Natxo Sorolla Vidal natxosorolla@gmail.com Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / CUSC-‐ Centre Universitari de SociolingüísIca i Comunicació / Xarxa CRUSCAT (IEC)
Els ciutadans de societats plurilingües habitualment coneixen més d’una llengua. El contacte de llengües no només afecta a les societats amb llengües tradicionalment minoritzades, sinó que, cada vegada més, el monolingüisme és més l’excepció que no pas la norma en les societats posIndustrials. Les llengües que cada individu uIlitza per a la comunicació amb altres individus varia segons mulItud de factors. Tradicionalment, la sociologia de la llengua ha analitzat aquests usos lingüísIcs a parIr de factors sociodemogràfics, les competències i les representacions lingüísIques de cada parlant. Perquè l’anàlisi sociolingüísIc tradicional, com en la resta de ciències socials, ha estat bàsicament atribuIu.
Centres de recerca en Sociologia Pública Ana Vidu ana.vidu@ub.edu Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / CREA
Però l’estudi del fenomen de la comunicació requereix, més que cap altre, posar les relacions socials en el centre de la seua recerca, juntament amb els atributs dels individus. Per tant, es fa necessari incorporar l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüísIca. Alguns autors han treballat amb l’anàlisi de xarxes socials en l’estudi de comunitats amb processos de subsItució lingüísIca (Gal, 1979), en l’estudi del comportament sociolingüísIc de comunitats immigrades (Li, 1994) o en la recerca sociolingüísIca de caire més variacionista (Milroy, 1987). Però aquestes recerques s’han desenvolupat sobretot des de perspecIves qualitaIves, on la xarxa social ha estat més una metàfora per a la recerca sobre les relacions socials que no una metodologia d’anàlisi, segons els paràmetres habituals en la recerca social.
El principal debat de la sociologia a nivell internacional gira entorn del que Michael Burawoy, actual president de la ISA, defineix com sociologia pública, o sociologia al servei de la societat. Per exemple, en els debats “Public Sociology, Live!”, en el marc de la ISA, després de dialogar amb els autors, Burawoy compara la intervenció sociològica de Wieviorka amb la metodologia comunicaIva de Flecha i Soler, com a dues formes diferenciades de fer recerca sociològica amb impacte social. En aquesta línia, Soler col·∙labora amb Burawoy en la consolidació d’una xarxa de centres de sociologia pública arreu del món. En aquests centres de recerca, el coneixement sociològic es construeix a parIr del diàleg amb els agents socials (moviments socials, sindicats, ONGs...) i amb aportacions d’altres disciplines. La sociologia pública d’aquests centres contribueix a enforIr la democràcia i a superar les desigualtats, sota una èIca de la responsabilitat Weberiana davant les nostres societats.
La recerca sociolingüísIca amb anàlisi de xarxes socials habitualment es troba amb una problemàIca metodològica que no és menor. Les relacions, a més de poder-‐se establir o no, en els
16
casos en què s’estableixen poden ser en una llengua o en una altra. Això fa que en sociolingüísIca l’anàlisi de xarxes socials es faça amb matrius valorades, de Ipus nominal (o categòric). És per això que presentarem l’exploració de diferents tècniques per a resoldre aquesta problemàIca.
fenomen de la monoparentalitat. En la seva fase inicial s’ha dissenyat el qüesIonari pilot d’aquesta enquesta i s’està aplicant a una mostra de les famílies de la FEFAMOCA (Federació de Famílies Monoparentals de Catalunya). El disseny del qüesIonari pilot s’ha dut a terme de forma parIcipaIva incloent a un conjunt d’expertes i experts nacionals i internacionals –procedents tant de l’àmbit acadèmic com de l’associaIu– que han aportat des de les seves disciplines i experteses. El que volem és mostrar les acIvitats i eines que hem fet servir en aquest disseny parIcipaIu del qüesIonari pilot de la EMODIF.
Les hipòtesis que responem es fan valer d’una recerca amb 245 alumnes de diferents poblacions de la Franja (poblacions catalanoparlants a Aragó). S’estudia les tries lingüísIques en relacions homòfiles (entre parlants de la mateixa llengua), en relacions heteròfiles (entre parlants de diferent llengua), la norma de convergència a una única llengua en interaccions amb parlants de diferents llengües i la tendència dels parlants de la mateixa llengua a mantenir més relacions entre ells que no amb parlants d’altres llengües. Finalment, es fa una reflexió sobre les potencialitats de l’anàlisi de xarxes amb els models exponencials ERGM (exponen9al random graph model).
Innovació social i governança en les ciutats europees Marc Pradel Miquel marcpradel@ub.edu Marisol García marisolgarcia@ub.edu
Dept. Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials / Grup de Recerca CreaIvitat, Innovació i Transformació urbana (CRIT)
La línia de recerca sobre innovació social i governança que estem desenvolupant des de l’any 2009 gira al voltant de l’anàlisi de processos d’innovació social per fer front al creixement de les desigualtats socials. Per innovació social entenem aquells processos impulsats tant des de la societat civil com des de l’administració pública per tal de a) proveir, com a resposta a les necessitats socials de recursos i serveis no oferts per l’estat o pel mercat, b) el desenvolupament de confiança i empoderament entre les poblacions marginalitzades i c) la transformació de les relacions de poder que produeixen exclusió social a través del la transformació dels mecanismes de governança. A través de l’anàlisi de diferents casos d’estudi desenvolupats en diferents projectes, hem aprofundit en l’anàlisi de models de governança que permeten pràcIques que no són ni governamentals (top-‐down) ni de la societat civil (boOom-‐up) sinó que combinen les dues aproximacions (boOom-‐linked).
Metodologia aplicada al disseny i aplicació d’una enquesta sobre famílies monoparentals Vanessa Alcaide Lozano valcaide@ub.edu Elisabet Almeda elisabet.almeda@ub.edu June Arechalde junearechalde@hotmail.com Antonia Collado antoniacollado@ub.edu Dino Di Nella dino.dinella@gmail.com Anna Morero annamorero@gmail.com Rosa Or8z rosaormo@gmail.com Dolors Peris mdperis@ub.edu Rosario Scandurra scandurra@ub.edu Dept. Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions / Grup Interuniversitari Copolis
Amb aquesta comunicació us presentem la metodologia que estem fent servir en el projecte I +D “Les famílies monoparentals del nou segle. Reptes i dilemes en temps de canvi”(CSO2011-‐29889) que està desenvolupant actualment el grup Copolis. Aquest projecte inclou, entre altres coses, el disseny d’una Enquesta sobre Monoparentalitat i Diversitat Familiar (EMODIF) amb el que es pretén disposar d’un instrument que ofereixi, a través de la seva anàlisi, una descripció quanItaIva, integral i no androcèntrica del
17
Relació dʼautors per ordre alfabètic Nom
Nom
Sessió
Sessió
Alcaide Lozano, Vanessa
2, 6
Rechea, CrisIna
5
Almeda Samaranch, Elisabet
4, 6
Redondo, Gisela
5
Rios González, Oriol
4
Arechalde, June Arroyo Moliner, Liliana
6 3, 6
Bretones, Trinidad
3
Bretxa Riera, Vanessa
3
Burgués de Freitas, Ana
2
C. Bosch, Josep Lluís
5
Camps Calvet, Clara
1
Cano, Ana
4
Carrillo Arnal, Anna
Rodríguez Díaz, José A.
5, 6
Romanello, Gloria
3
Rubiños, Tamara
5
Scandurra, Rosario
4
Sabaté, Juli
5
Schubert, Tinka
2
6
Sierra Andrés, Mireia
6
Casassas, David
2
Simó Solsona, Montse
5
Casola Salvatella, Sílvia
4
Sorolla Vidal, Natxo
6
Coco Prieto, Andrés
2
Torrente Robles, Diego
5
Colobrans, Jordi
3
Vergés Bosch, Núria
2
Collado, Antonia
6
Vidu, Ana
6
Costa, SanI
5
Vilà Bosqued, Gemma
1
Zarlenga, MaVas I.
3
Daza Pérez, Lidia
2, 5
Di Nella, Dino
6
Fachelli, Sandra
2
Ferràs, Montse
4
Gallo, Pedro
5
García, Marisol
6
González Ramos, Ana Maria
2
Jaime, Oscar
5
López Villanueva, CrisIna
1
MarVn Pérez, Alberto
1
Marín, Renato
1
Morero Beltran, Anna
4, 6
Mur PeIt, Rosa
3
Oltra, ChrisIan
1, 5
OrIz Monera, Rosa
4, 6
Peris, Dolors
6
Peñaranda, Vanessa
5
Pradel Miquel, Marc
6
18
II Jornades de Divulgació de la Recerca en Sociologia: La Sociologia a la Universitat de Barcelona
19