JORDI ALBERT
JÚLIA GONZÁLEZ
J O R D I PA R E R A
Índex INTRODUCCIÓ Expectatives del Treball de Síntesi
Pàg. 4
El Modernisme
Pàg. 6
L’art Nouveau
Pàg. 9
La ciència en l’epoca modernista
Pàg. 11
SAGRADA FAMÍLIA Resum de la visita
Pàg. 15
Aparició d’uns nombres intrigants a la Sagrada Família
Pàg. 17
Casa de les Punxes
Pàg. 18
Palau Baró de Quadras
Pàg. 19
Palau de la Música
Pàg. 20
Entrevistes a tres cèlebres artistes
Pàg. 21
Els Quatre Gats
Pàg. 26
Mercat de la Boqueia
Pàg. 27
HOSPITAL DE SANT PAU Resum de la visita
Pàg. 29
Exposició Universal de 1888
Pàg. 31
Arc de Triomf
Pàg. 31
Passeig Monumental de Sant Joan
Pàg. 32
Castell dels Tres Dragons
Pàg. 32
El Parlament
Pàg. 33
1
LA PEDRERA Resum de la visita
Pàg. 37
Catenària i l’arquitectura
Pàg. 39
Pla Cerdà i Quadrat d’Or
Pàg. 40
Torre de les Aigües
Pàg. 43
Passatge Permanyer
Pàg. 44
L’Illa de la Discòrdia
Pàg. 45
Les cases de l’Illa de la Discòrdia
Pàg. 46
COLÒNIA GÜELL Resum de la visita
Pàg. 50
VALORACIÓ Text argumentatiu de llengua catalana
Pàg. 52
ANNEX Itineraris fotogràfics
Pàg. 56
2
INTRODUCCIÓ
3
Expectatives del Treball de Síntesi Per acabar, vull insistir que m’agrada molt el grup que tinc i crec que el fet de treballar-hi a gust farà que els resultats millorin, que m’ho passo molt bé fent-ho i que aprengui més que mai amb les aportacions dels tres. Ben segur que entre els tres, farem un bon Treball de Síntesi en general.
Jordi Albert El Modernisme és un moviment del qual conec poc Em sembla interessant, i, per això, m’agradaria poder veure’n tots els edificis emblemàtics per on, segurament, he passat més d’un cop per davant, però sense fixar-m’hi gaire. Quant al grup de treball, estic molt content perquè sé que farem la feina molt a gust junts. És important saber que a cap de nosaltres se’ns haurà de perseguir perquè faci la feina. La bona organització i compenetració dels tres aconseguirà que ens surti un bon treball.
Jordi Parera A nivell social, crec que m’anirà bé per conèixer altra gent. El meu grup està format per: el Jordi Albert, la Júlia González i jo mateix. Són amics amb qui estic molt a gust, ara bé, al grup general hi tinc pocs amics, per tant, m’hauré de relacionar amb altra gent, cosa que sempre és important. D’altra banda, ja m’anirà bé no tenir gaires amics al grup ja que em podré concentrar més fàcilment.
Quant a l’organització del Treball de Síntesi, espero que sigui suficientment endreçada per tal de no haver de patir el dia a dia, atès que veig que hi ha molta feina a fer de cadascuna de les matèries. De tota manera, una bona organització ajudarà a fer un bon treball i que el gaudim tot desconnectant del treball diari a l’aula.
A nivell acadèmic, aprendrem molt a treballar en grup ja que ens haurem d’organitzar la feina que farà cadascú. Jo crec que en el grup que estic, no tindré problemes pel que fa a la feina perquè opino que tots tres treballem molt bé. Jo, particularment, m’ocuparé de l’edició de vídeos i de les feines de matemàtiques, entre d’altres, ja que tinc més facilitat en aquestes tasques. Ens servirà per preparar-nos per al treball de recerca del batxillerat.
Ens han explicat que caminarem bastant. El fet d’haver de caminar tant potser pot dificultar puguem assaborir bé tot el treball, sense poder entretenir-te més del compte amb la bellesa dels llocs a visitar. També crec que és important a aprendre a anar per Barcelona amb el grup, cosa que m’entusiasma moltíssim.
4
A nivell cultural, aniré per llocs on no he estat mai, aprendré coses noves i interessants. Em fa molta il·lusió conèixer una mica millor Barcelona, ja que jo visc a Sant Cugat i no tinc gaires oportunitats per venir a visitar-la.
Júlia González A nivell cultural, espero veure i saber diferenciar edificis o cases modernistes de zones que freqüento bastant i que mai no m’he fixat si era una construcció modernista. A més, també espero conèixer-ho tot sobre els edificis, és a dir, saber per qui va ser construït, quan, perquè…
En resum, vinc preparat per aquest treball de síntesi per a treballar molt. Espero que no haguem de treballar tot el dia, sinó que tinguem estones lliures per descansar, però això no depèn de mi, així que em centraré en treballar.
Amb les persones amb qui faig el treball, tenim una bona relació i els tres treballem bé. Això em fa pensar, i espero que així sigui, que acabarem fent un molt bon treball de síntesi. Amb el grup en general, encara que no em relacioni gaire massa amb els del grup, espero que al final no sigui així i ens coneguem una mica més. Respecte al tutor, voldria destacar que m’agrada molt i que espero poder-nos conèixer una mica millor.
5
El Modernisme Aquest moviment feia por a l’Església, sobretot en els àmbits de la filosofia i la ciència, ja que qüestionava les intromissions de la religió en temes d’estètica i pensament, per això alguns bisbes van criticar-lo i protestar-lo. Tot i així, va continuar creixent ja que es va convertir en el fiançament de tota una cultura cosmopolita, moderna i alhora tradicional, arrelada en la tradició. Principalment, el Modernisme s’ubicà a la part de la Ciutat Vella com pot ser el Palau de la Música. Aquesta ubicació suposava una pèrdua de visibilitat i de goig a causa dels carrerons estrets. La petitesa dels solars també suposava que els edificis no poguessin lluir gaire. Gràcies a l’Exposició Universal de 1888, aquesta arquitectura va ser molt exitosa perquè captivava i cridava molt l’atenció.
Aquest moviment feia por a l’Església, sobretot en els àmbits de la filosofia i la ciència, ja que qüestionava les intromissions de la religió en temes d’estètica i pensament, per això alguns bisbes van criticar-lo i protestar-lo. Tot i així, va continuar creixent ja que es va convertir en el fiançament de tota una cultura cosmopolita, moderna i alhora tradicional, arrelada en la tradició.
El Modernisme és un moviment cultural de gran importància a Catalunya ja que anhelava transformar la societat catalana. Va néixer a Europa entre el 1890 i 1910.
Palau de la Música entre els carrerons
Principalment, el Modernisme s’ubicà a la part de la Ciutat Vella com pot ser el Palau de la Música. Aquesta ubicació suposava una pèrdua de visibilitat i de goig a causa dels carrerons estrets. La petitesa dels solars també suposava que els edificis no poguessin lluir gaire. Gràcies a l’Exposició Universal de 1888, aquesta arquitectura va ser molt exitosa perquè captivava i cridava molt l’atenció.
L’esclat del Modernisme al Pla Cerdà va suposar un trencament de la monotonia que hi havia als immobles, fent que cada edifici fos un nou món diferent al dels altres. En aquell mateix moment també hi havia un moviment intel·lectual, anomenat ausentisme. El Modernisme no només es pot trobar a Barcelona, sinó que es pot veure a altres països amb altres noms: Jüdgendstyl (a Alemanya), Sezzesionstil (a Àustria), Art Nouveau (a França) i Modern style (a Anglaterra). 6
La burgesia de Barcelona es va traslladar a l’Eixample, escenari perfecte per lluir i mostrar les cases modernistes ja que hi havia una gran quantitat de solars grans per edificar. Era una burgesia amb procedències molt variades: alguns fugien, ofegats de Ciutat Vella; d’altres, tornaven, enriquits de les amèriques i, uns altres, fugien de les guerres carolines buscant la pau. Entre aquesta classe social va sorgir una competència enriquidora, ja que cada un buscava cridar l’atenció i ensenyar el grau de benestar social de la família, que consistia a tenir la casa més original i diferent, més ornamentada i més espectacular.
Tot i així, més tard, es va produir un oblit del Modernisme català ja que molts edificis i moltes de les obres es trobaven en propietats privades i se’n desconeixia el seu valor. A més, va aparèixer un nou moviment, totalment contraposat al Modernisme, el Noucentisme, moviment que va iniciar atacs continuats al Modernisme. Veus crítiques com la d’Eugeni d’Ors deien que el modernisme no s’assemblava als catalans, i va proposar un art civil, seriós, d’acord amb les regles generals. Algunes obres, com els fanals del Passeig de Gràcia, construïts per Pere Falqués, i la Casa Milà de Gaudí, van rebre atacs i crítiques per part dels defensors d’aquest nou moviment noucentista que sorgia, amb comparacions ofensives i burlesques, molt despectives, com la comparació entre la Casa Salvador Dalí Milà amb un pastís. En total desacord amb Eugeni d’Ors, els modernistes defensaven una arquitectura de Renaixença i lliure. Dalí va ser l’últim artista que va defensar aferrissadament el Modernisme, causa per la qual calia lluitar. Abans de la Guerra Civil, l’antimodernisme només criticava la ideologia i els elements artístics.
Barcelona és la ciutat on s’inicià el Modernisme i, actualment, és la ciutat modernista més important del món; la qual cosa va ser gràcies a la qualitat dels obradors i també a la bona relació que mantenien arquitectes i treballadors. El Modernisme aportava un esclat de colors sense precedents.
La Pedrera de Gaudí
7
Després de la guerra, van començar les destruccions físiques d’alguns edificis com la Casa Lleó Morera, de la qual van treure la planta noble per ubicar-hi una botiga de moda. Algunes cases també van ser destruïdes a causa dels canvis estètics que imposava la moda; d’altres, com la Casa Ramona, va ser destruïda a causa d’un ús inadequat, abandonat-la a la seva sort, ja que va convertir-se en quartell de la cavalleria armada de la policia.
seu valor. Gràcies a l’exposició de Gaudí a Nova York, l’elogi i el captiveri per aquest moviment omple la ciutat de Barcelona amb objectius fotogràfics d’arreu del món. Qui creieu que és el destructor del Modernisme? L’autèntic destructor del Modernisme es considerava que va ser el franquisme, però es va descobrir que realment va ser el Noucentisme perquè necessitava canviar i fer un nou estil arquitectònic diferent al de la generació anterior. I és que: “El mal gust és el gust de la generació anterior”.
Antoni Gaudí
La “solución vertical” era una ordenança municipal de 1948, que consistia a afegir dos pisos als edificis. Va ser una mesura urbanística irreparable, feta pel franquisme, ja que atacava directament la façana i el coronament dels edificis on es col·locaven els elements més vistosos del Modernisme. A causa de la crisi econòmica, els propietaris exigien augmentar els lloguers, però la dictadura no ho va acceptar, per la qual cosa, es va imposar la solución vertical.
Façana de la Casa Batlló
L’any 1950, es comptava amb més de 1.200 espais modernistes. No és fins més tard que el Modernisme es revalora internacionalment, tornant així a recuperar-ne el 8
L’art Nouveau
Comment décrit-il l´architecture bourgeoise du début du XIX siècle?
[Visionnement collectif du document sur l´Art Nouveau extrait de la page web Netprof.fr et travail de groupe]
Une architecture opulente, pompeuse et constipée.
L’art Nouveau
Comment décrit-il l´entrée du Métropolitain?
A quelle époque se situe l´Art Nouveau?
Il est léger et fantaisiste.
Au début des XIX. Quels sont les deux principaux matériaux utilisés?
Comment définit le professeur l´Art Nouveau?
Le verre et la fonte.
Une petite révolution architecturale.
9
Quel est l´élément principal de l´Art Nouveau?
Biographie
L’élément principal est la nature.
Hector Guimard était un architecte français et le représentant majeur de l'Art Nouveau en France. Il était né en 1867 en Lion. Ses études étaient les Beaux-Arts à l'École des Beaux-Arts à Paris. Il voyageait à Angleterre, Belgique et Paris. L’entrée du métro parisienne c'est la construction plus célèbre. Elles ont été construites entre 1900 et 1901. L'accueil du public en général était très bon, beaucoup de personnes les aimaient. A partir des années 30, l'art nouveau était considéré démodé et le mouvement créatif qui le suivait était l'art déco(ratif).
Comment était Paris à l´époque? La ville était polluée, sale et triste.
Quel adjectif utilisait-on pour décrire Guimard et son architecture? Les gens disaient qu’il était fou et dérangé.
Hector Guimard Hector Guimard, petite biographie : Date de naissance : on 1867 Lieu de Naissance : Lyon Études : Les Arts, école de beaux-arts Voyages : Angleterre, Belgique Date de construction du Métro de Paris : 1989 Quel a été l´accueil du public en général : bien A partir de quelle période l´Art Nouveau était considéré démodé : A partir de les ans 30 Quel mouvement créatif a suivi l´Art Nouveau : Art Déco
Cartell Art Nouveau
10
La ciència en l’època Modernista Notícia 1: Desastre sísmic a Japó Un terratrèmol causa 2.000.000 de morts a Japó. El fenomen sísmic s’ha iniciat aquest migdia i a hores d’ara, encara continuen els tremolors. El terratrèmol ha causat danys greus en les canonades de gas, provocant grans incendis; han arribat a cremar fins a 150.000 cases.
Notícia 2: Visita a la Universitat Central per part d’Albert Einstein Avui al matí, el prestigiós científic, Albert Einstein, ha visitat la Universitat central de Madrid, on ha estat rebut pels alumnes de l’Aula Magna, on el reconegut científic ha honorat els alumnes amb les seves teories. Una conferència inoblidable.
Notícia 3: La carn congelada afecta la salut de la població L’Ajuntament de Barcelona ha reglamentat la venda de carn congelada. Aquesta normativa té com a objectiu evitar les conseqüències de la carn congelada sobre la salut de la població. Aquest mateix dissabte, Barcelona rebrà 150 tones de carn, que seran dipositades en neveres especialitzades per a una bona i segura congelació dels aliments.
Notícia 5: Exposició Universal Enguany, l’Exposició Universal mostra alguns dels nous invents científics més sorprenents d’aquest any. Aquesta exposició que té lloc a París, ha rebut l’assistència d’un bon grapat de persones, on han pogut presentar i explicar els seus avenços.
Notícia 4: La passa d’un virus ataca a Barcelona Una virus ataca Barcelona i provoca un alt índex de mortalitat. En només un dia s’han registrat 315 morts. El governador ha prohibit reunions i tota mena d’actes públics que comportin un nombre de persones, amb la finalitat de reduir l’epidèmia d’aquesta malaltia.
11
Arc de Triomf (Exposició Universal)
Tauletes “Bayer” d’aspirina En l’anunci del diari, apareix una imatge de les aspirines. S’hi pot veure com les pastilles estan dins un petit tubet que alhora se situa, dins d’una caixeta de cartró. Actualment, les pastilles d’aspirina es venen en blisters
Pólvores de Cassia Richelet En l’anunci, es pot veure un sac, que penja del cap del senyor, que representa el ventre d’aquest. Aquestes pólvores contenen laxants que eviten les infeccions intestinals. Aquest medicament també existeix actualment, i no hi ha cap diferència entre les actuals Fimol Busto En aquest anunci, s’hi pot veure un xarop que posa remei a la tos. Comparativament a la presentació actual del producte, no s’hi troben gaires diferències, atès que, a primera vista les característiques són les mateixes. Però, possiblement, l’efecte d’aquest xarop sobre l’organisme és diferent a l’efecte d’un xarop actual suposat l’avenç dels seus components
12
La naturalesa reflectida en els edificis En molts edificis modernistes, hem pogut comprovar com s’hi reflecteixen diferents elements de la natura. La representació d’aquesta en els edificis, és una característica molt important d’edificis fets per Antoni Gaudí Antoni Gaudí va créixer a Riudoms, el seu poble natal. Quan era nen, tenia una malaltia que l’impedia anar al col·legi i havia de fer les feines des de casa seva. Com que tenia molt temps lliure, es passava tot el dia contemplant la natura. També, era un home molt creient, que considerava que la natura era perfecta, perquè havia estat creada per Déu. A partir d’això, Gaudí va començar a ambientar els seus edificis en elements naturals. Gaudí mai no va deixar clar el significat de les seves obres arquitectòniques i poden tenir diferents significats depenen de la manera d’interpretar l’edifici cada un. Un exemple clar de les diferents interpretacions són les portes de vidre de la Pedrera. Es poden interpretar com roques, gotes d’aigua o algun altre element que simuli la natura.
Sagrada Família
Finalment, es pot concloure que la naturalesa és una característica molt important dels edificis de Gaudí.
13
SAGRADA FAMÍLIA
14
La Sagrada Família La Sagrada Família és el monument més conegut i característic de Barcelona. Es considera la gran obra modernista, creada per Antoni Gaudí. Tot i no ser un temple acabat, milers de turistes hi passen cada any per visitar-la.
va dedicar els seus últims 15 anys de vida a la construcció de la Sagrada Família. La Colònia Güell va ser una altra feina que tenia Gaudí, que va ajudar molt en la inspiració de molts elements de la Sagrada Família.
Quatre de les vuit torres fetes
La Sagrada Família a Barcelona
Les obres van començar el 1882 sota la direcció de Francesc de Paula de Vilar. L’església que volia construir aquest primer arquitecte, havia de ser d’estil neogòtic amb 3 naus i creuer. Un any més tard, el projecte de Gaudí va ser aprovat pel promotor de l’obra i en va esdevenir l’encarregat de la basílica. Gaudí, no va seguir amb les idees de Francesc de Paula, sinó que va dissenyar un excepcional i innovador temple, més ample que l’anterior, d’estil modernista, que anava a estar compost per 18 torres, encara que finalment només va tenir temps de construir-ne una abans de la seva mort el 10 de juny de 1926, atropellat per un tramvia. Gaudí va ser una persona molt sacrificada i treballadora, ja que es
És un temple inacabat, ple de simbolisme religiós, del qual destaquen les torres, les façanes, els vitralls i el seu interior. De les torres, només n’hem pogut veure vuit ja que les altres encara estan en construcció, de les divuit torres en total, dotze estan dedicades als apòstols, quatre als evangelistes, una a Jesús, la més alta de totes amb 170 metres perquè es considera que d’aquesta manera està més a aprop de Déu, i una, dedicada a la Verge.
15
Hi ha 3 façanes al temple. La primera que hem pogut veure, ha estat la de la passió, l’atri de la qual l’atri ens ha recordat molt a l’esquelet humà, ja que Gaudí s’inspira en la naturalesa per construir les seves obres. Hi ha 3 nivells on es pot veure representada la crucifixió de Jesús per parts. La segona façana que ens ha ensenyat el guia ha estat la del naixement que ens ha sobtat moltíssim la quantitat de detalls que conté, tots relacionats amb la natura o la religió. És l’única façana que Gaudí va poder veure en vida. La tercera façana, que no hem vist, és la de la glòria, la més gran i monumental de totes. Com que Gaudí no va deixar cap plànol sobre la façana, s’han utilitzat les maquetes conservades, fetes a escala. Està dedicada a la glòria de Jesús.
vitralls estan formats per formes irregulars de tons cromàtics semblants. Ha sigut una visita que ens ha deixat a tots bocabadats a causa de la grandesa d’aquest edifici.
La façana de la passió
La façana del naixement
El seu interior sembla talment un bosc. Les columnes simbolitzen els arbres enormes amb branques, i el sostre es completa amb una gran quantitat de fulles. Ens ha sorprès molt com Gaudí aconsegueix il·luminar tota una basílica utilitzant només la llum que ens proporciona la natura, la llum solar. Els colors dels vitralls varien segons el punt cardinal al qual es dirigeixen. Els
Interior de la Sagrada Família
16
Apareixen uns nombres intrigants a la Sagrada Família Un nen xinès descobreix una galeria secreta darrere de l’altar del Temple Ahir al matí, uns turistes xinesos van descobrir una galeria secreta darrere de l’altar del Temple de la Sagrada Família. Hi van localitzar un quadrat quasi màgic amb característiques similars a les de la façana de l’església. La Sagrada Família és un dels temples més visitats amb més de quatre milions de turistes a l’any, dels quals més d’una tercera part són orientals. El 95% d’orientals utilitzen el servei de guia.
Esquema del quadrat quasi màgic trobat
A les 10:00 del matí, en iniciar-se la visita, a l’altar major, el petit Yong Xen de vuit anys, recolzat en una
rajola de color marró molt camuflada va sentir com es bellugava; una trampella secreta s’obria i donava accés a una sala, desconeguda fins al moment pels experts i tècnics. Dins d’aquesta galeria, es trobava un quadrat gairebé màgic (s’hi repetien els nombres), amb unes dimensions de 4x4 similar al de l’entrada del temple, però, enlloc de sumar 33, l’edat de Jesús, suma 3, aconseguint una combinació d’1’s i 0’s que recorda el sistema binari. Els científics hi ha estat investigant i es creu que la galeria no va estar construïda per Gaudí, tot i que el veritable arquitecte ha respectat l’harmonia que tenia Gaudí amb la natura. També es creu que el nombre màgic del quadrat és 3 per la relació que té amb la natura (el 3 de març és el Dia Internacional de la Naturalesa) i amb la religió cristiana (una xifra de l’edat de Jesús).
17
La família Xen va rebre una recompensa econòmica de 5.000€ i els permeten l’accés gratuït al temple de per vida. La Vanguardia, 12 de maig de 2016
Família Xen
Casa de les Punxes La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici modernista neogòtic, construït el 1905, per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Està situada entre els carrers Rosselló, Bruc i avinguda Diagonal, a l'Eixample de Barcelona. Aquet edifici va ser un encàrrec de les germanes Terrades, que volien unificar tres immobles.
Inscripció de Sant Jordi
El 1980, s’hi va fer una renovació completa. Actualment, la casa de les Punxes és un immoble privat, sense accés al públic.
Casa de les Punxes
És un edifici d'aspecte medieval, que ens recorda un estil gòtic europeu amb influències nòrdiques. S’hi pot apreciar una decoració modernista en pedra, i alhora ornamentada amb dibuixos florals a les tribunes i balcons, no separats entre ells. El projecte consistia en una edificació amb sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica, que li atorguen el nom popular de la Casa de les Punxes. A la façana que apareix Sant Jordi, s’hi observa la inscripció de la llegenda: ''Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat''. 18
Palau Baró de Quadras El Palau Baró de Quadras és un edifici modernista neogòtic, construït entre els anys 1904 i 1906, per l’autor Josep Puig i Cadalfach. Aquest edifici va ser encarregat per Manel de Quadras i està situat a l’avinguda Diagonal 373, de Barcelona. El 1980 era el Museu de la Música; entre el 2003 i el 2013 la Casa Àsia, i, actualment, és la seu de l’Institut Ramon Llull. Part posterior del Palau (carrer Roselló)
Si comparem aquesta casa, amb la casa Macaya, s’hi pot observar un element molt en comú. Es tracta de la porta d’entrada, on els capitells, els ornaments de pedra esculpida i el forjat de la porta són pràcticament iguals. L’interior de la casa és d’un disseny molt heterogeni, creatiu i molt representatiu de la manera de fer de Josep Puig i Cadafalch. A l’interior hi trobem escultures i ús de ceràmica de colors vius, que recorda l’arquitectura islàmica
Façana del Palau (des de l’Avinguda Diagonal)
L’edifici ens recorda un estil similar a les façanes gòtiques del nord d’Europa. Aquesta casa té dues façanes molt diferents degut a les seves reformes: una, la de la diagonal, i l’altra, que dóna al carrer Rosselló. La façana posterior al carrer Rosselló recorda, en canvi, l’estil Sezzesion vienès. Manuel Ballarín va ser el dissenyador de la forja de l’entrada tan característica. En la construcció de l’edifici, també hi col·laboraren Eusebi Arnau i Alfons Jujol.
Forjat porta Casa Macaya
19
Palau de la Música El palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere. Lluís Millet va encarregar l’edifici per l’orfeó català a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La construcció va començar l’any 1905 i va acabar el 1908.
Element decoratiu destacat
Altres elements de la façana, són els arcs amb grans columnes de maó vermell o les columnes del balcó del primer pis, amb mosaics diversos, de diferents èpoques. Els bustos del segon pis representen els músics Bach, Beethoven, Palestina i Wagner, esculpits per Eusebi Arnau. A la part superior de la façana, s’hi va afegir un mosaic de Lluís Bru que simbolitza la cançó de la senyera. Una part representa el poema de la Balanguera de Joan Maspons, convertit més tard en l’himne de Mallorca.
Vista des dels carrerons
A la façana, hi ha un element decoratiu molt destacat que és un grup escultòric que representa La cançó popular catalana, feta per Miquel Blay. La figura que es troba a la part superior és Sant Jordi que protegeix les figures inferiors. Entre aquestes figures, hi destaca una figura femenina: l’al·legoria de la música, alhora envoltada per altres personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià i els nens. L’escut amb la creu de Sant Jordi, patró de Catalunya, sobresurt als peus d’aquest conjunt.
Figura de Sant Jordi
20
Josep Anselm Clavé i Camps, músic republicà Tinc 41 anys, nascut a Barcelona. Crec en la política d’esquerres i republicana.
“Crec que és important treballar en el que vulguis i sentir-t’hi còmode” Ara deu fer dinou anys que vaig formar el meu primer cor, i jo n’era el director. A vostè, li agrada?
Bona tarda, entreu si us plau. Bona tarda, moltes gràcies per convidar-nos a casa seva i deixar que li fem unes quantes preguntes. -Posem-nos còmodes, volen alguna cosa per prendre? No, moltes gràcies. Si vol comencem ara l’entrevista. -I tant! A casa seva hi veiem molts instruments. Nosaltres, ja sabem que vostè és músic, però, exactament, quina és la teva especialitat? -Quan era petit m’agradava més anar tocant de bar en bar.
- Molt, és un món en què tens contacte amb molta gent, també tens la possibilitat de conèixer moltes persones importants, de diferents nacionalitats, i això m’omple molt i em satisfà Crec que és important treballar en el que vulguis i sentir-t’hi còmode. Actualment, arreu de Catalunya s’han anat creant molts cors, creu que ha estat per influència seva? -Crec que els ciutadans catalans necessitaven que algú proposés una iniciativa per tenir-los distrets en aquests mals temps que corren. Quin és el seu principal objectiu formant les societats corals? -Bàsicament, vull culturitzar i oferir als obrers una distracció, un entreteniment diferent, allunyat del seu dia a dia.
21
Sabem que va compondre Les flors de maig i Lo pom de flors els anys 1858 i 1859, respectivament. En què es va inspirar per fer aquestes peces? - Us haig de confessar que aquells dos anys vaig estar enamorat d’una noia. Aquesta la vaig conèixer justament al mes de maig; li encantaven les flors. Vaig decidir comprondre dues cançons per la meva estimada, i ella em va recomanar que les ensenyés al món L’any passat, va estrenar una marxa anomenada marxa de Tannhäuser que ha sigut pionera del wagnerisme aquests últims mesos. Per què va estrenar aquesta inèdita marxa? -Perquè val la pena que la gent conegui el meu gran amic músic Richard Wagner les obres del qual no han estat gaire acceptades en els seus corrents musicals.
Finalment, podries explicar què és el wagnerisme per la gent que no sap què és? -Sí, el wagnerisme és un corrent musical que s’està estenent per Europa aquests darrers anys. En aquest moviment, s’hi transmeten moltes obres de Richard Wagner. Jo crec que aquest moviment és molt semblant al nostre moviment nacionalista català i, per això, crec que esdevindrà molt important a Barcelona. JORDI ALBERT, JÚLIA GONZÁLEZ I JORDI PARERA
22
Enric Morera i Viura, compositor català Tinc 40 anys, nascut a Barcelona. Crec en la política d’esquerres i republicana.
“El fet de viatjar i conèixer món et permet aprendre a mirar des de diferent punts de vista” -Estic seguríssim que sí. El fet de viatjar i conèixer món et permet aprendre a mirar des de diferents punts de vista. Sempre és bo aprendre a mirar-se les coses de maneres diferents!
Bona dia, passin si us plau. Bona dia, moltes gràcies per convidar-nos a casa seva i deixar que li fem unes quantes preguntes. -Anem al menjador. Voleu alguna cosa per prendre? No, moltes gràcies. Si vol comencem ara l’entrevista. -És clar! Primer de tot, sabem que vostè ha passat per diferents països. Creu que l’ha influenciat això de viatjar en la seva vida com a compositor?
Quins han sigut els països pels qual ha passat? De cada un, què ha pogut aprendre? -Vaig néixer a Barcelona però em vaig criar a l’Argentina. D’aquest país sud-americà he pogut aprendre la seva cultura, molt diferent a la nostra. pogut aprendre la seva cultura, molt diferent a la. També vaig passar per Brussel·les on vaig aconseguir una sòlida preparació tècnica. Allà, vaig aprendre al costat de gent molt bona com P.Gilson Fièvez. I aquí Barcelona, he après la gran part dels meus coneixements, sobretot els de piano.
23
A part de compositor, també és pedagog i escriptor. Podria ser que aquests altres oficis l’hagi convertit en un millor compositor? Principalment, sóc compositor tot i així, aprendre altres oficis m’ha permès ser més flexible alhora d’escriure. Quin va ser el seu principal objectiu en crear la Societat Coral Catalunya Nova. Per què la va deixar de dirigir? -Bàsicament volia ensenyar els meus coneixements i transmetre la màgia que crea la música. Vaig deixar la direcció perquè ja eren molt bons per ells mateixos i no em necessitaven. Un ha de saber quan és el moment de plegar i no forçar.
Quin paper va tenir en l’Escola Municipal de Música de Barcelona? - Vaig fer de sotsdirector. Vaig tenir l’oportunitat de col·leccionar i harmonitzar nombroses cançons tradicionals catalanes. En aquest mateix moment, porta 600 obres de tot tipus. Té plantejat quan parar? -Pararé quan la música desaparegui del meu cos. JORDI ALBERT, JÚLIA GONZÁLEZ I JORDI PARERA
24
Lluís Millet Tinc 40 anys, nascut al Masnou.
“Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art, del sentiment musical” vam animar-nos i vam decidir de crear un cor que representés tota la nostra terra catalana.
Bona tarda, benvinguts a casa meva. Bona tarda, moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista sobre l’Orfeó Català. -Seguin si us plau, prendran alguna cosa? No, moltes gràcies. Si vol comencem l’entrevista. -Perfecte! Vostè, junt amb Amadeu Vives, van fundar l’Orfeó Català. D’on surt aquesta idea? -Bé doncs n’Amadeu i jo a causa de l’èxit que havien tingut els cors del senyor Clavé
I quin va ser el primer local fix de l’Orfeó Català?
Què ha suposat l’Orfeó a Catalunya?
- Al carrer de Lledó. Després vaig encarregar el Palau de la Música a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
- Actualment, és capdavanter del moviment orfeonístic català.
Com és que va encarregar un edifici tan espectacular per a l’Orfeó?
En els seus inicis, quins cors hi havia?
-Perquè tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art, del sentiment musical.
-Als principis hi havia un cor masculí, però amb els anys s’hi ha inclòs un d’infantil i un femení. Estem molt orgullosos de tots els nostres cors ja que suposen una victòria de la cultura catalana respecte els intents d’alguns de prohibir-la i intentar suprimir-la. Es refereix a l’època de la Dictadura de Primo de Rivera? -Sí, en aquells anys l’Orfeó va ser clausurat durant uns mesos!
25
Quin és el repertori principal de l’Orfeó? -Les cançons populars catalanes i amb altres obres de famosos compositors que el text dels quals ha estat interpretat en català. JORDI ALBERT, JÚLIA GONZÁLEZ I JORDI PARERA
Quatre Gats Els 4 gats és una cerveseria tipus cabaret on s’hi realitzen espectacles nocturns. Va ser construïda l’any 1897, per l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch, i ubicada a l’actual Carrer Montsió. Pere Romeu, n’era el propietari, el promotor i qui va encarregar-ne la construcció. Romeu volia la construcció d’un edifici d’estil gòtic, bohemi i avantguardista. Els inversors van ser Ramon Cases, Manuel Girona i Matías Ardenís. L’edifici és conegut amb el nom de Casa Martí. A la planta baixa, s’hi localitza la coneguda cerveseria dels Quatre Gats, lloc concorregut de trobada d’artistes intel·lectuals del moment i músics famosos. Alguns d’aquests artistes eren: Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Miquel Utrillo, entre d’altres. Aquesta cerveseria, va atraure fins i tot a Picasso, que en l’any 1900, va exposar-hi la seva obra artística.
Entrada de l’edifici
La façana de la casa és d’estil modernista català, i està decorada amb pedra esculpida, vitralls i maó massís.
Interior de la cerveseria
26
Mercat de la Boqueria És un mercat municipal situat a la dreta de la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. El nom original del mercat és Mercat de Sant Josep, nom que li prové de l’antiga ubicació del Convent de Sant Josep que es va cremar i en el seu lloc van ubicar-hi el mercat. Popularment, però, el mercat és més reconegut pel Mercat de la Boqueria
Interior del mercat
La primera pedra del mercat, es va col·locar el 19 de març del 1840. El mercat ocupa uns 6000 metres quadrats en total. L’estructura del mercat està fet de ferro forjat en arcades, i al sostre hi veiem vidre. Aquest sostre va ser construït per Miquel Bergue; la façana i el sostre són d’estil modernista.
Escut del mercat
27
HOSPITAL DE SANT PAU
28
Hospital de Sant Pau L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser construït entre el 1902 i el 1930. Aquest conjunt modernista va ser declarat l’any 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
L’arquitecte va crear la planta del conjunt hospitalari al voltant de dos eixos, un d’horitzontal i d’un vertical, formant una creu. Tots els pavellons estan aïllats i es destinaven a especialitats mèdiques i sexes diferents. Tot i que inicialment es preveia construir 48 pavellons, tan sols se’n van acabar fent 27, dels quals només 16 són modernistes. Tots els edificis estan connectats a través d’unes galeries subterrànies.
Els orígens d’aquest hospital es remunten al 1401, quan el Consell de Cent (antic Ajuntament) i el Capítol Catedralici van fusionar sis hospitals de Barcelona i van encarregar la construcció de l’Hospital de la Santa Creu. A principis del s. XX, el banquer Pau Gil va fer grans donacions monetàries per fer possible l’inici de la construcció d’un nou hospital (l’any 1902) per atendre el creixement de la població. El nou projecte dirigit per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner es va inaugurar oficialment el 1930 sota el nom d’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Materials rics utilitzats
Els materials escollits per a la construcció del recinte van ser els millors i els més duradors. Domènech i Montaner no només es va preocupar per l’estètica de l’hospital, sinó l’adequació dels materials. Entre aquests materials trobem: el maó vermell, (element típic modernista; la pedra, per a les escultures; la ceràmica, amb funció decorativa i higiènica; el vidre; el metall, i el ferro. Els edificis són de maó i, a la teulada, alguns hi tenen teules monocromes en forma d’escates.
Distribució de l’hospital
29
La ceràmica va ser el material per excel·lència del modernisme juntament amb el maó. A l’hospital, hi va tenir un paper molt important, grans mosaics de ceràmica decoraven els interiors i exteriors del recinte. Per aquella època, el concepte d’incorporar un jardí dins d’un hospital era totalment revolucionari. La idea de l’arquitecte del jardí era afavorir un ambient alegre, que ajudés a alleugerir el dolor dels malalts i a sentir-se millor. Els jardins decoratius de plantes medicinals, tenien, a més, una funció pràctica. Avui, aquest hospital encara està en funcionament. Les funcions hospitalàries del recinte han estat traslladades a llocs més adients per a les necessitats del s. XXI.
Jardins interiors
30
Exposició Universal de 1888 Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del segle XIX en localitzacions arreu del món. L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Una característica és que és un arc civil, i no militar, com acostumaven a ser, amb molta decoració i d’un color vermell. El component principal de l’arc és el maó, tot i que conté també pedra artificial. Als extrems, s’hi observen diferents al·legories, de temes diversos, fetes per diversos escultors.
Arc de Triomf L’arc de Triomf és l’entrada a l’Exposició Universal del 1888, situada entre el Passeig de Sant Joan, el Passeig de Lluís Companys i la ronda de Sant Pere. És un monument típic de l’arquitectura romana que es trobava en les entrades de les ciutats, amb una alçada de 28,9 metres i una amplada de 27,7 metres. Va ser construït per Josep Vilaseca i Casanovas, tot i així va rebre la col·laboració d’escultors com poden ser Josep Llimona i Josep Reynés, entre d’altres per a les escultures femenines, dotze concretament, que conformen les torres. Certs detalls fan que l’arc es pugui considerar modernista, però, bàsicament està inspirat en un estil neomudèjar.
Arc de Triomf
Fris construit per Josep Llimona
31
Passeig Monumental de Sant Joan
Castell dels tres Dragons El Castell dels tres Dragons, popularment, rebia aquest nom en honor a una obra de teatre de Serafí Pitarra, escrita el 1865. El nom també podria provenir de les decoracions exteriors i interiors del castell on apareix la figura del drac a molts llocs. Destaca, prioritàriament, més és davant de la façana principal, on també s’ubica la font i els tres dracs.
És un carrer de Barcelona situat entre l’Eixample i Gràcia. El passeig és recte amb una amplada de 20 metres. A l’extrem sud es pot veure l’Arc de Triomf. Al Passeig Lluís Companys, hi veiem una estàtua dedicada a l’alcalde Rius i Taulet, màxim impulsor de l’Exposició Universal del 1888. Aquesta estàtua va ser construïda per l’arquitecte Pere Falqués i per l’escultor Manuel Fuxà.
Passeig Monumental de Sant Joan
Cartell de l’obra de teatre
Aquest castell va ser construït per Lluís Domènech i Josep Forteza. Lluís Domènech va haver d’abandonar l’obra a causa de l’endarreriment de les obres i de la disputa amb el llicenciatari i el va substituir Josep Forteza.
Monument dedicat a Rius i Taulet
32
Aquest edifici va ser construït amb maó i ferro laminat. És un edifici en forma de castell coronat de merlets. És de planta quadrada, amb quatre torres als angles i ELS passadissos perimetrals, que circulen entre una doble façana.
El Parlament El Palau del Parlament fou, originalment, l’antic arsenal d’armes de la Ciutadella, aixecat per l’ordre de Felip V per tal d’assegurar-se el domini de Barcelona i tot Catalunya que oferia una gran resistència a les tropes francoespanyoles. Aquesta fortalesa, de planta pentagonal, mai no va servir per a defensar la ciutat de Barcelona contra un exèrcit. En canvi, va ser de gran utilitat per reprimir el poble català. Entre el 1719 i el 1866 milers de presoners polítics conegueren els calabossos; centenars d'aquests presoners foren executats a l'esplanada o als glacis de la Ciutadella.
El llarg clam popular contra la fortalesa aconseguí en època revolucionària una llei que la cedia a la ciutat i n'ordenava l'enderrocament (1869). Actualment només es mantenen l'arsenal, el palau del governador (ara, Institut Verdaguer) i la capella (ara, parròquia militar).
Cartell coronat de merlets
Planta quadrada del Castell amb les quatre torres a cada angle
El Parlament reformat
33
El 1889, l'Ajuntament de Barcelona acordà de convertir l'antic arsenal de la Ciutadella en Palau Reial. Aviat calgué ampliar l'edifici: s'hi afegiren dues ales laterals, construïdes també amb pedra de Montjuïc i rajola vermella; obrí tres balcons a l’alçada del primer pis, decorà tota la façana amb esgrafiats, alçà el cos central de l'edifici i col·locà al mig de la façana l'escut de pedra de la porta. Aquesta ampliació va ser inaugurada el 1915. Aquest autor és també conegut per ser l’autor de la seu del districte de l’Eixample i la Central Catalana d’Electricitat. A més és l’autor dels bancsfanals modernistes: 32 bancs construïts amb el clàssic trencadís del modernisme català. Aquests bancs-fanals, es pensava, erròniament, que havien estat construïts per Antoni Gaudí.
Davant del Parlament, podem veure una obra modernista anomenada Desconsol. L’original va ser feta per Josep Llimona, considerat el millor escultor modernista català. El 1903 en va esculpir la primera versió, que era de guix. Va entrar a formar part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) com una donació de Domènec Sanllehy, llavors alcalde de Barcelona (1909). El 1917 Josep Llimona n'esculpí una rèplica, en marbre i d'una mida més gran, per a l'estany ovalat del jardí que Jean Claude Nicolas Forestier havia projectat l'any anterior al Parc de la Ciutadella. A causa de la contaminació, l'escultura fou substituïda el 1984 per una còpia i l'obra de 1917 es guarda a l'interior del Parlament de Catalunya. Per tant, tenim tres escultures diferents, la primera preservada al MNAC i la segona versió, al Parlament.
Inicialment, tenia un estil classicista. La reforma de Pere Falqués li va donar un aire modernista, i va continuar per ubicar-hi el Museu Municipal d’Art, tot fent-li reformes historicistes. L’estil que hi predomina és el neoclassicista. Amb la seva remodelació, el Parlament adquireix un aspecte modernista.
Retrat de Josep Llimona Estàtua del Desconsol
34
Juntament amb el seu germà Joan, Josep Llimona va fundar amb el seu germà Joan el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat que va reunir artistes molt catòlics i conservadors, com ara Antoni Gaudí. Aquest grup s'oposava a les idees renovadores dels primers modernistes, amb normes tan estrictes com la prohibició del nu. Quan, finalment, els membres del Cercle van modificar aquesta norma, es va el Desconsol va esdevenir una escultura molt important. Aquesta escultura, ensenya la perfecta anatomia del cos femení . Exemples de les obres de remodelació de la Ciutadella són l’Umbracle, l’Hivernacle, El Parlament i el Castell dels tres Dragons.
Perfecció de l’anatomia del cos femení
35
LA PEDRERA
36
La Pedrera La Pedrera, també anomenada Casa Milà, va ser construïda per Antoni Gaudí entre els anys 1906 i 1912. Inicialment, havia de dur el nom de l’amo, Casa Milà, però el menyspreu i mofa popular li va acabar atribuint el nom de Pedrera atès que s’hi picava pedra tot el dia. L’any 1854, després de moltes queixes per part dels barcelonins, es van acabar tirant els murs de la ciutat, fent aparèixer així, el barri de l’Eixample i, amb ell, el Passeig de Gràcia. El Passeig de Gràcia va ser un carrer molt important; era un dels carrers més luxosos de Barcelona i unia la Vila de Gràcia i la Vila de Barcelona. Amb la revolució industrial d’aquest mateix any, el Senyor Milà es va enriquir molt amb les diverses fàbriques tèxtils.
Formes poc ortodoxes al terrat
Gaudí va néixer a Reus i des de petit va ser cristià practicant. Durant la infància va tenir una malaltia als ossos que l’obligava a quedar-se a casa i, observava la naturalesa, d’on surt la seva obsessió i inspiració a les seves obres.
La Pedrera va ser l’última obra civil de Gaudí i, per tant, va fer-la com volia, sense seguir gaire les exigències del Senyor Milà i per això, inicialment, va estar descontent amb l’obra de Gaudí: les parets no eren convencionals, el terrat, l’entrada... Tot tenia formes molt estranyes; poc ortodoxes als ulls del senyor Milà, que es creia la riota de Barcelona amb aquella cosa, que havia de competir amb la Casa Amatller. Antoni Gaudí a part de construir edificis, també dissenyava mobles per a col·leccions privades, com és el cas de la dels Milà.
Ondulacions de la façana i forjat dels balcons
37
Com que Gaudí era molt famós, era prestigiós viure a les seves cases, però només podien fer-ho les persones més riques. Al pis principal, de 1300m2, hi vivia la família i a la resta de pisos en llogaters eren famílies benestants. Era un edifici per a gent rica, ho demostra el fet que Gaudí hi construís un dels primers ascensorets de Catalunya, un dels primers pàrquings d’Espanya i, a més, estigués dotat de calefacció i aigua calenta. Aquest edifici no presenta cap tipus de perspectiva si es mira des de baix. A la façana principal es poden veure ondulacions que simulen les onades del mar i, als balcons,
Les golfes, estança per als criats, contenen 270 arcs catenaris, que simulen les costelles d’una balena. Hi va emprar la tècnica del fil amb el pes tan típica de Gaudí. El terrat, a sobre de les golfes, està ple de xemeneies elioidals acabades amb un suposat casc romà. Les xemeneies imiten el moviment del fum i per això tenen aquesta forma tant característica. També s’hi ubiquen els badalots que amagaven les escales i a l’hora recollien l’aigua de la pluja. Però, increïblement, la família Milà seguia descontenta amb Gaudí perquè pensaven que la casa era massa alta, que Gaudí s’havia passat del pressupost i que la casa era la riota de la gent, però també es van enfadar perquè Gaudí va marxar abans de l’acordat i no va posar una barana al terrat.
baranes de ferro forjat que semblen algues. Gaudí, en la construcció de la Casa Milà, va situar tot el pes de l’edifici en les columnes inferiors de manera que fos possible retirar algunes parets interiors i la façana. Aquest tipus de edificis són anomenats edificis camaleònics.
L’any 1984, Va ser anomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Catenàries de les golfes
38
Catenària i l’arquitectura Aquesta corba va suposar un canvi en l’arquitectura de l’època Una catenària és la corba que representa una cadena suspesa pels extrems i sotmesa a la gravetat. Llavors, els arcs catenaris són aquells que tenen forma de catenària. Aquesta forma està determinada per la gravetat, la distància entre els dos extrems de la cadena i pel pes de la pròpia cadena.
ment, feien falta tants arcs per sostenir el sostre? El cert és que no, Gaudí els utilitzava de decoració ja que donaven molta sensació de profunditat i d’amplitud.
La forma d’una catenària és similar a la d’una paràbola, tot i que a ull nu resultin indistingibles. A finals del s. XIX i principis del XX es va modernitzar l’ús d’aquest tipus d’arc a l’arquitectura prenent importància en obres de Gaudí, entre d’altres. Construccions catenàries Molts van ser els arquitectes que van aprofitar la forma de la catenària per a la construcció, entre els quals es troba Gaudí.Aquest artista català el va utilitzar en totes les seves obres: la Sagrada Família, la Colònia Güell..., però en una de les seves obres, a la Casa Milà, hi va donar molta importància. En les golfes es pot trobar una successió de 270 arcs catenaris de diferents alçades que recorden les costelles d’una balena. Però, real-
Paràbola sobreposada a un arc catenari
Catenària i paràbola Totes dues tenen una curvatura semblant, però, des del punt de vista matemàtic, no són iguals. El tipus de paràbola que més s’aproxima a la catenària és y = ax2+c on “a” i “c” són nombre reals on y = -3,35x2 + 2,75 n’és un exemple. Aquesta segona equació, que correspon a un arc catenari, tindria 2,75m d’alçada i 1,3m d’amplada al nivell del terra. 39
Metodologia de les maquetes Els arcs catenaris eren presents a totes les construccions de Gaudí, però quin era el procés que seguien? Com ja hem dit abans, la catenària està sotmesa en un camp gravitatori, així que doncs, Gaudí l’aprofitava realitzant maquetes cap per avall, de manera que obtenia una petita idea, a escala 1:10, de com quedaria l’edifici. Un petit mirall se situava a la part inferior de la maqueta per poder-la veure cap per amunt. Originàriament, eren fils amb pesos enganxats als vèrtex els que formaven les catenàries, però, actualment, les maquetes es fan amb cadenes sense pesos. Diari Els Arcs, 18-5-16
Pla Cerdà i Quadrat d’Or La Barcelona del 1850 era una ciutat petita, igual que l’àrea que ocupava. L’expansió de la ciutat era impossible, ja que la envoltaven unes muralles. Si la ciutat volia créixer, ho havia de fer en altura. Els carrers eren molt estrets, en general tenia la forma d’un laberint; les cases eren petites i asfixiants. El creixement demogràfic va augmentar notablement: a principis del 1800, hi havia 115.000 habitants; el 1821, 140.000, en arribar el 1850, 187.000 habitants. Era l'estat central qui no en volia el seu enderrocament, ja que no veia bé que la ciutat s'ampliés ja que anava en contra de la mentalitat militar. Però l'any 1841, l'Ajuntament va convocar un concurs per veure les idees que aportaria l'enderrocament de les muralles. Després d'enderrocar-les es preveia un altre creixement demogràfic ja que, en ser una reforma urbanística més higiènica, es reduirien les epidèmies, entre altres.
ser una solució quadricular que unia la ciutat amb Gràcia.
Barcelona envoltada de muralles
El guanyador va ser el metge i higienista Pere Felip Monlau; aquest, justificava l'enderrocament amb diversos arguments com: l’enderroc anterior d'altres muralles, la seva inutilitat i la relació amb la higiene. L'objectiu del projecte era bàsicament augmentar l'àrea de la ciutat. El pla Cerdà proposava la previsió de creixement amb un caràcter matemàtic, geomètric i científic. La seva estructura té en compte la direcció dels vents per facilitar l'oxigenació. Va posar també molts arbres i així netejava l'atmosfera i va decidir que serien plataners. També va tenir en compte la mobilitat, tot definint una amplada més gran per aïllar-se, de tant en tant, de la convivència social.
Els projectes més destacats van ser: 1. PROJECTE SOLER I GLÒRIA: plantejament del desenvolupament, basat en dos eixos secants. 2. PROJECTE DANIEL MOLINA: basat en la higiene, la comoditat i la bellesa. 3. PROJECTE JOSEP FONTSERÈ: potenciació de la centralització de Passeig de Gràcia i enllaç amb nuclis propers. 4. PROJECTE GARRIGA I ROCA: dels sis projectes presentats el més rellevant va
40
El pla proposava una quadrícula contínua d’illes de 113 metres, aproximadament, des del Besòs fins a Montjuïc, i amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres l'edifici. La evolució de l'interior de les illes de cases es basava en l'augment de la fondària dels edificis a 20 metres i després fer-hi tallers o petites industries i això portava a la desaparició de jardins centrals. Com a últim recurs, es van unir els dos laterals construïts tancant per complet les mançanes.
Casa de les Punxes, de de Puig i Cadafalch. La urbanització, en un principi, va ser lenta, donada la manca de infraestructures i la distància amb el nucli urbà.
L’aprovació del pla va estar donada, majoritàriament, per la polèmica oposada al govern de l'estat espanyol, i el pla va ser creat per l'enginyer Ildefons Cerdà. Va ser la reina Isabel II qui va col·locar la primera pedra de l'Eixample.
Estructura de les illes
Més tard, es va produir un gran progrés amb el retorn dels indians a la ciutat. Va ser llavors quan començà la Febre de l'Or, però al final, tant d’interès, va acabar sent perjudicial per al pla inicial. Això va suposar una reducció d’espais verds i, finalment, es va construir als quatre costats de les illes. L’Exposició Universal del 1888 va donar un gran impuls a la renovació d'alguns llocs i a la creació de més serveis públics. Molt abans que s'acceptés el Pla Cerdà, ja rebia crítiques. Les elits de Barcelona eren qui, des d'un principi, anaven en contra del Pla i de les protestes populars. Els burgesos catalans eren els opositors del pla cerdà ja que una bona part dels burgesos aspiraven a tenir un futur urbanístic.
Pla Cerdà
La primera zona urbanitzada va ser El Quadrat d'Or, és a dir, les cases de l'Eixample i Passeig de Gràcia, delimitades pel Passeig de Sant Joan i Sant Pere. Les cases més importants són La Casa Batlló i La Casa Milà (Gaudí); La casa Amatller, de Puig i Cadafalch; La Casa Lleó Morera, de Lluís Domènech i Montaner; La Casa Terrades o 41
A la idea del pla cerdà, el que aquesta classe social volia oposar-se a la jerarquització i a la representació. Amb aquest pla tampoc van estar d'acord alguns arquitectes, ja que s’havia adjudicat una responsabilitat urbanística a un enginyer. El pla Rovira es basava en la projecció d’una ciutat radial amb tres avingudes que sortirien d'una gran plaça central. Les dues vies més valorades van ser Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya, ja que Cerdà les va traçar consecutivament amb una amplada més gran que a la resta de carrers.
42
Torre de les Aigües La Torre de les aigües, va ser construïda per Josep Oriol Mestres en l’any 1862. Es va construir per aportar aigua a tots els edificis que s’havien de construir a l’Eixample. La Torre de les aigües, està construïda amb maó vermell. La seva planta és de forma hexagonal. Més tard, en l’any 1987, es va construir una piscina al costat de la torre, de manera que sembla una platgeta, ja que també hi ha sorra fina.
Torre de les Aigües a Barcelona
43
Passatge Permanyer El Passatge Permanyer, és un carreró o passatge empedrat, que es troba entre els carrers Roger de Llúria i Pau Claris. En aquest carreró hi trobem un conjunt de cases de tipus anglès, que va ser dissenyat per Jeroni Granell l’any 1864. Va ser projectat de manera unitària per Jeroni Granell l'any 1864.
Passatge Permanyer
44
L’Illa de la Discòrdia L’Illa de la discòrdia és un conjunt de cases que rep aquest nom degut a la rivalitat entre els seus autors diferents a les cases, que discutien entre ells per quina era la façana més bonica. Hi ha cinc cases modernistes: Casa Lleó Morera, Casa Amatller, Casa Batlló, Casa Bonet i Casa Mollera. Antigament, el Passeig de Gràcia era el carrer on es trobaven els llocs i cases més importants, ja que era on hi vivien els burgesos. Indicava poder i respecte.
Illa de la Discòrdia
45
Casa Batlló La Casa Batlló es va construir entre el 1904 i el 1906 i se situa al Passeig de Gràcia número 42. El seu autor és Antoni Gaudí. L’edifici va ser encarregat per l’empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni Josep Batlló i Casanovas, que per el seu cognom, va aportar el nom a la casa. Josep Batlló va encarregar d’enderrocar la casa que hi havia en aquell solar per fer una nova, Gaudí va aprofitar la casa que va quedar molt diferent a la inicial. La façana mostra tres parts ben diferents tot i estar en el mateix edifici. La part superior, la teulada, representa l’esquena d’un drac, i les teules amb colors cromàtics des del groc fins al verd, fan d’escates.
La part central, que arriba fins al darrer pis, és un tapís multicolor d'on sobresurten els balcons.
Creu situada a un costat
Es pot representar de moltes maneres diferents, molta gent diu que sembla una festa amb confeti; d’altres, un quadre de Monet. La part inferior amb la planta baixa, el pis principal i les dues galeries del primer pis estan construïts per una estructura de pedra de Montjuïc amb formes ondulades. Cal destacar també els vitralls multicolor de colors tant vius. A l’interior i l’exterior de l’edifici s’utilitza l’arquitectura orgànica que vol dir que cada part de la casa era molt important. L’interior, tenia un to cromàtic blavós. El pis principal era el més decorat perquè és on vivia la família; estava fet amb pedra de Montjuïc.
Façana molt viva de l’edifici
A la teulada també hi ha quatre conjunts de xemeneies i una cuculla, en forma de creu ja que al ser la part més alta de l’edifici era la que estava més a prop a Déu. Per no treure la bellesa de l’edifici, Antoni Gaudí la va situar a un costat i no al mig. 46
Casa Ametller L'industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici antic del 1875, que havia comprat per traslladars'hi. Va encarregar les obres a Josep Puig i Cadafalch i la casa va ser construïda el 1898. Va aportar un estil més gòtic urbà; a més de ser una mescla entre l’estil gòtic català i l’estil usat en els Palaus dels Països Baixos.
El pis principal és un dels pocs de Barcelona que encara conserven la riquesa ornamental i l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample. En la planta baixa, s’hi poden observar uns vitralls modernistes força característics. Les finestres estan decorades amb pedra esculpida i escuts i escultures de micos, relacionats amb la família. Més de cinquanta artesans van passar per aquesta casa.
Té una façana esglaonada nòrdica que recorda una tauleta clàssica de xocolata. Els materials d’aquest edifici són: pedra i ferro (per a la façana) i fusta i vitralls (per a l’interior). A la façana d’aquesta casa, a diferència de la Casa Batlló, hi predominen les formes rectangulars, que simbolitzen una rajola de xocolata, ja que el propietari de l’edifici, era xocolater.
Formes rectangulars a la façana
47
Casa Lleó Morera La Casa Lleó Morera es troba ubicada al Passeig de Gràcia número 35, una mica més per sota de la Casa Amatller. La casa Lleó Morera era l’antiga Casa Rocamora que, en ser reformada, va rebre l’actual nom. El 1902 Francesca Morera que tenia molts diners del seu pare, va demanar a Lluís Domènech i Montaner que reformés la casa. Al 1904, va morir i el seu fill Albert Lleó Morera va continuar les obres fins que van acabar al 1905.
Detall de moreres al balcó
En tota la façana, hi predominen les línies paral·leles i les formes arrodonides. La simetria de l’edifici hi dóna aquest aire seriós. Al pis principal, s’hi situa una tribuna cilíndrica, que té quatre columnes, i està rematada a la part superior pel balcó del primer pis. Als balcons es distingeixen unes escultures amb els avenços de l’època: l’electricitat, el telèfon, el fonògraf i la fotografia. L’empresa Loewe va posar una botiga a la planta inferior i va destruir les muses del costat de les torres. El porter va guardar els caps i, més tard, Dalí li va comprar aquests. L’interior de l’edifici gaudeix d’una gran quantitat de vitralls.
Cantonada de l’edifici
La façana d’aquest edifici està decorada amb fulles de morera i diferents lleons, que donen l’esperit natural i modernista. Té aquestes decoracions que fan honor al cognom del fill. El material de la façana és pedra de Montjuïc; és una façana sòbria ja que Albert Lleó Morera era metge, i necessitava una casa adequada a ell i el seu ofici.
Balcó del darrere
48
LA COLÒNIA GÜELL
49
La Colònia Güell La colònia Güell és una petita colònia modernista situada a la comarca del Baix Llobregat.
Es va basar en tres valors: la natura, la religió cristiana i Catalunya. Segons ell, aquests tres elements estaven en harmonia amb la natura. Per contra, Gaudí no acceptava la utilització dels arcs com a suport ja que anava en contra de la natura i feia referència al art gòtic. L'obra durà sis anys, fins al 1914. Els deu fills d'Eusebi Güell, quatre nois i sis noies, es van adonar que Gaudí estava aprofitant aquella construcció com a "laboratori" per aplicarho després a la Sagrada Família. S’hi van posar en contra perquè suposava una pèrdua de temps i diners per a la família.
El 1890, Eusebi Güell va decidir tancar la seva fàbrica tèxtil per traslladar-la a la Colònia Güell. Vuit anys més tard, el 1898, Eusebi li demanà a Gaudí que hi construís una església. L'arquitecte ho va acceptar. La preparació d'aquest projecte va durar uns deu anys, atesa l’abundant feina de Gaudí i els altres projectes, com la Sagrada Família.
Els bancs de l’interior són de fusta i de ferro de materials reciclats. N’hi ha una gran quantitat, per parelles. A més, tothom que s’hi asseu pot arrepenjar-hi els braços. També compta amb un sagrari, on es troba el cos de Jesús.
Plànol Colònia Güell
Va aprofitar la feina a la colònia per experimentar amb nous elements arquitectònics, és a dir, feia moltes proves i les idees bones les aplicava a la Sagrada Família. Gaudí utilitzava molt la maqueta invertida. Aquesta maqueta consistia en cordills i pesos al seu vèrtex per tenir una idea de com hauria de ser l'edifici. Així doncs, el 4 d'octubre de 1908, Gaudí va començar la construcció de l'església.
Interior de la cripta
50
VALORACIÓ
51
Jordi Albert Benvolgut director,
grup s’hauria motivat i la visita hauria estat més divertida. Finalment, voldria destacar la feina feta durant aquests dies: alguns aspectes, com el blog i la revista, suposen molta feina que treu temps al treball definitiu, que consideres molt important i que vols que quedi perfecte.
El propòsit d’aquesta carta és comentar els avantatges i inconvenients del Treball de Síntesi de 3r d’ESO. El Treball de Síntesi és un treball en grup que es realitza a final de curs i inclou sortides per Barcelona a partir de les quals es desenvolupa tot el treball.
En conclusió, el Treball de Síntesi de 3r d’ESO ha comportat més feina diària que els anteriors; però el tema i les visites han estat molt més interessants. Anar sols per Barcelona, sense cap adult, ha estat molt positiu, la qual cosa crec que s’hauria de continuar conservant.
Visitar llocs tan emblemàtics i tan reconeguts arreu del món: la Sagrada Família, la Pedrera, l’Hospital de Sant Pau i la colònia Güell, han estat una gran experiència perquè he pogut comprovar l’espectacularitat i la bellesa, no només externa sinó també interior, millor del que em podia pensar. Les quatre visites han estat interessants, però, malauradament, m’hi ha faltat la visita al Parc Güell. Pel que fa als guies de les quatre activitats amb el grup, han estat necessaris perquè han aportat molts coneixements, molt útils per al nostre treball. Ara bé, crec que la interacció amb el grup hauria fet les visites més amenes i divertides. Respecte a l’actitud entre els companys, amb el guia i amb els professors, ha estat molt correcta. El fet que les visites fossin interessants va fer que el grup tingués ganes d’aprendre i saber més del Modernisme. Tot i així, va mancar-hi la participació ; una raó d’això podria ser la manca d’il·lusió i ganes d’algun guia alhora d’explicar. Si hagués estat a l’inrevés, crec que el
52
Júlia González Benvolgut director, Li escric aquesta carta per valorar el treball de síntesi de 3r d’ESO recentment fet. Hem estudiat el modernisme de Barcelona i m’agradaria explicar el que m’ha agradat, o no, d’aquest treball. Per començar, crec que estan molt bé les tres visites guiades que es fan a primera hora del matí. A part de poder veure els recintes modernistes, com Sant Pau, la Sagrada Família o La Pedrera, els continguts de la visita els he trobat molt interessants, fàcils d’entendre i a la vegada, didàctics. No obstant, el guia ens ha fet participar poc i això feia que ens ensopíssim. Tot el contrari de la sortida a la Colònia Güell. Aquesta visita va ser, per a mi, de les més interessants, ja que el guia hi posava ganes i interactuava una mica més amb nosaltres. Però en general, tots els guies van estar molt bé i se’ls veia amb moltes ganes d’ensenyar. Quant a les exposicions orals, la actitud dels integrants del nostre grup va ser respectuosa envers a les persones que exposaven, ens mostràvem atents i preníem apunts. Tot i que al final, a la última exposició oral, estàvem més distrets. En conclusió, tot el treball en general ha estat productiu, les visites, interessants i amb el grup ens ho hem passat molt bé.
53
Jordi Parera Benvolgut director,
En conclusió, crec que aquest Treball de Síntesi m’ha ajudat en molts aspectes i m’ha obligat a conèixer Barcelona més a fons, cosa que no havia fet mai. Hem hagut de treballar molt, però ha valgut la pena, en ho hem passat pipa!
Em dirigeixo a vostè per valorar i argumentar la meva opinió sobre el Treball de Síntesi realitzat. Aquest treball va ser realitzat pels alumnes de 3r d’ESO per l’emblemàtica ciutat de Barcelona. Vam realitzar un seguit de visites en referència al modernisme a la ciutat. Vam realitzar 4 visites guiades: a l’Hospital de Sant Pau, la Sagrada Família, a la Pedrera i a la Colònia Güell; totes elles molt entretingudes i interessants. La visita de l’Hospital de Sant Pau se’m va fer força llarga ja que el guia repetia conceptes constantment i no era molt didàctic, ja que només l’escoltàvem; per tant, ha sigut la que menys m’ha agradat. De la resta de les sortides, en valoro positivament moltes coses com el fet de disposar de tauletes durant la sortida de la Sagrada Família, o disposar de temps lliure per descansar i esmorzar. Evidentment, van haver-hi coses que no em van agradar com és el cas de la segona part de la sortida a la Colònia Güell, que es va fer llarga i pesada. Creiem que vam tindre una bona actitud en totes les explicacions, per molt llargues i amenes que poguessin ser. Quan nosaltres vam exposar, els companys van tindre una actitud respectuosa, així que nosaltres vam fer el mateix. Gran part de les exposicions eren interessants, per tant, no vam haver d’ocuparnos de dissimular. 54
ANNEX
55
Itinerari de GrĂ cia Casa Carbonell
Ferran Romeu i Ribot, 1897. Es troba al carrer Ravella, 15.
Casa Tosquella
Eduard Maria Balcells Buiga, 1906. Es troba al carrer Ballester, 6, tot i que tambĂŠ es pot considerar casa del carrer Vallirana, 93.
56
Cases Ramos
Jaume Torras Grau, 1906 – 1908. Es troba a la Plaça Lesseps, 30-21
Casa Vicens
Antoni Gaudí i Cornet, 1883 – 1885. Es troba al carrer Carolines, 18-24.
57
Cases Cairó
Domènec Boada Piera, 1904. Es troben a la Rambla del Prat, 4-6-8-10 i 13-15-17-19.
Màscares de Pau Gargallo
Pau Gargallo, 1917. Es troben a la Rambla del Prat, 18.
58
Mercat de la Llibertat
Francesc Berenguer, 1893. Es troba a la Plaça de la Llibertat, 27.
Cases Cama
Francesc Berenguer, 1905 – 1908. Es troba al carrer Gran de Gràcia, 77 i 15.
59
Itinerari de Rambla Catalunya Casa Serra
Josep Puig i Cadafalch, 1903 – 1908. Es troba a la Rambla Catalunya, 126.
Casa Evarist Juncosa
Salvador Viñals i Melcior Viñals, 1907 – 1909. Es troba a la Rambla Catalunya, 78.
60
Casa Domènec Estapé
Josep Domènec Estapà, 1908 – 1909. Es troba al carrer València, 241.
Farmàcia Bolòs
Antoni de Falguera, 1902. Es troba a Rambla Catalunya, 77.
61
Casa Dolors Calm
Josep Vilaseca Casanovas, 1903. Es troba a Rambla Catalunya, 54.
Casa Miquel A.Fargas
Enric Sagnier, 1902 – 1904. Es troba a Rambla Catalunya, 47.
62
Casa Heribert Pons
Alexander Soler, 1907 – 1909. Es troba a Rambla Catalunya, 19-21.
Casa Pia Batlló
Josep Vilaseca i Casanovas, 1891 – 1896. Es troba a Rambla Catalunya, 17.
63
64