1453-1789 L’EDAT MODERNA JAN LOPEZ
Índex
Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa)
1 Els reis Catòlics. El descobriment d'Amèrica 1.1 El regnat dels Reis Catòlics Els Reis Catòlics, eren Isabel de Castella i Fernado d'Aragó, al casar-se van unificar els seus dos regnes, i poc a poc, van anar conquerint la resta de la Península (l'últim reducte important conquerit, va ser el Regne de Granada al 1492), L'últim territori a afegir-se, va ser Navarra. El 1492, van finançar l'expedició de Cristóbal Colón, un mariner genovès, que va descobrir el continent americà quan anava a trobar una nova ruta per arribar a les Índies(a diferència de molta gent de l'època, pensava que la Terra era rodona i no plana).
1.2 La descoberta d'un nou continent Cristòfor Colón, va sortir el 3 d'agost del port de Palos de la Frontera(amb tres vaixells(caravel·les) i dos capitans més els Germans Pinzón), dos mesos més tard (12/10/1492)va avistar terra, pensava que havia arribat al Japó, però en realitat va arribar a una illa de les Antilles, la va anomenar Hispaniola. Uns anys més tard, un navegant italià, de nom Amérigo Vespucci, va demostrar que aquelles terres no eren part d'Àsia, i que era un nou continent. Amèrica, en honor seu. Colón va fer 3 viatges més(4 en total), Altres militars espanyols van descobrir i conquerir altres territoris. Els expedicionaris més importants van ser Hernán Cortés (Mèxic) o Francisco Pizarro(Perú). Els reis concedien als conqueridors el títol de governador o capità i els regalaven extenses terres al nou continent.
1.3 Els pobles precolombins Abans de l'arribada de Colón, a Amèrica ja vivien tribus o pobles, els més famosos i avançats eren els Inques, Asteques i els Maies. A aquest pobles se'ls coneix com precolombins. Conreaven blat de moro, cacau i tomàquets(productes que no existien a Europa), practicaven l'artesania i la metal·lúrgia. Els Maies eren experts matemàtics i sabien molt d'astronomia.
1.4 Després del descobriment Amèrica es va organitzar en virregnats, manats per un virrei, que tenien molt de poder i un gran sou. També es van crear les audiències, institucions judicials. Els descobridors van crear extenses hisendes(casa amb terres) agrícoles i ramaderes, i van explotar les mines d'or, plata i metalls preciosos(Mèxic, Bolívia), que enviaven a la Península en vaixells escortats, per evitar els atacs pirates.
Castella es va beneficiar de totes aquestes riqueses, i es va convertir en el regne més poderós de la monarquia hispànica, Aragó va quedar relegada a un 2on plà, sense tanta importància. Als indis(recorda que creien que havien arribat a la Índia asiàtica) o indígenes els hi van fer fer treballs molts durs, i abusius, fins i tot van arribar al esclavatge, portant altres races de l'Àfrica.
2 L'Imperi dels Àustria 2.1 Un gran imperi en el segle XVI En el S XVI, La monarquia hispànica va tenir l'imperi més gran que havia existit. Amb territoris a Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.
2.2 Els territoris de l'imperi L'imperi dels Àustria estava format per molts territoris diferents (Espanya, Països Baixos, part d'Itàlia, Centre d'Europa, les colònies americanes, territoris a Àfrica i a Àsia, a més de Portugal al 1580). Que mantenien les lleis i institucions pròpies, però un únic rei, que era el que decidia tot, guerres, paus, lleis..., tenia poder absolut, menys en temes d'impostos, aquests devien ser ratificats en els parlaments territorials, a més en alguns territoris hi havia institucions com el Justícia d'Aragó o les Corts Catalanes que controlaven que el rei no faci lleis en contra d'aquests territoris.
2.3 El regnat de Carles I Carles I(conegut també com a Carles V d'Alemanya), era el net dels Reis Catòlics. Al 1516 puja al tron de Castella i la corona catalanoaragonesa, al 1520 té la seva primera revolta, la de les Comunitats(Castella), més tard les Germanies, en la zona Catalana(València, Mallorca, Catalunya), protagonitzada per pagesos i artesans que volien condicions de vida millors. En política exterior, tenia conflictes amb França per el poder a Europa, amb els turcs per el poder al Mediterrani sud i amb els luterans al centre d'Europa, per temes religiosos(no acceptaven l'autoritat del papa) Cansat i decebut, sobretot per el tema dels luterans, decideix cedir el tron i els territoris, els del centre d'Europa al seu germà Ferran, i la resta al seu fill Felip II.
2.4 L'imperi de Felip II El 1556 puja al tron de l'imperi més gran de l'època. Té conflictes amb França i els turcs(batalla naval de Lepant), a tots dos els guanya. A la zona dels països Baixos, es va iniciar una revolta independentista en contra del domini dels Àustria. Els recolzava Anglaterra, per això es va enviar a l'Armada Invencible(una flota de vaixells de guerra molt poderosa), que va ser derrotada davant les costes angleses.
Totes aquestes guerres van portar misèria a la població, els metalls preciosos que venien d'Amèrica es dedicaven a pagar les despeses de la guerra, la gent va empobrir.
3 La crisi de l'imperi Al S XVIII, arriba la dinastia dels Borbó(el rei actual d'Espanya és un Borbó), que porten noves idees per organitzar la política.
3.1 La fragmentació de l'imperi A la mort de Felip II(1598), l'imperi dels Àustria es va afeblir i es va començar a trencar. Els reis del SXVII, Felip III, Felip IV i Carles II(l'últim dels Àustria) deixaven el govern en mans dels privats(els més coneguts, el duc de Lerma i el comte duc d'Olivares). Sobre el 1640, els privats, van voler més poder i van apretar institucions de territoris de l'imperi, això va crear revoltes a Portugal(s'independitza), a Itàlia i a Catalunya(guerra dels segadors durant 10 anys). L'enfrontament amb els països baixos va continuar durant el S XVII, tot i una treva de 12 anys. Al 1648 Espanya reconeix la independència dels Països baixos i perd el domini a Europa.
3.2 La guerra de successió El 1700, Carles II, mor sense descendència(fills), per ser rei hi ha dos candidats, l'arxiduc Carles(alemany) i Felip d'Anjou(francès i el preferit de Carles II), països europeus es van posicionar per uns o altres, al igual que dins d'Espanya, Aragó per l'alemany i Castella per el francès. Això va acabar en una guerra europea i civil. La guerra va acabar el 1713(Tractat d'Utrech), on es reconeix com a rei d'Espanya Felip d'Anjou(Felip V), però va tenir que donar part dels territoris europeus a Àustria i Anglaterra.
3.3 L'arribada al tron dels Borbó Felip V, estableix la monarquia absoluta, va suprimir, a través d'una guerra, les corts de Catalunya, Aragó, València i Mallorca(amb el decret de Nova Planta), anul·la totes les lleis pròpies d'aquest territoris i els seus furs(drets). no va fer lo mateix amb Navarra i el País Basc(li van donar suport durant la guerra de successió).Es va prohibir l'ús del català i es van tancar algunes de les universitats catalanes(el moment més important d'aquest episodi és el 11 de setembre de 1714, dia que entren els soldats de Felip V a Barcelona).
3.4 Les reformes del SXVIII Durant el S XVIII van regnar Felip V, Ferran VI i Carles III(tots Borbons) i van fer diferents i importants reformes. •
Reformes administratives. Els secretaris d'estat o ministres, substituïen als privats. Ajudaven al rei en les tasques de govern(assessoraven)
•
Obres públiques. Millors comunicacions amb carreteres i canals.
•
Reformes econòmiques. Es creen les manufactures reials(sota protecció reial) i les companyies comercials(també sota protecció reial, però es dedicaven al comerç amb Amèrica(va fer créixer el comerç marítim català).
3.5 El final de l'edat moderna Les lluites amb Portugal i el Regne Unit per el comerç amb Amèrica, va fer que Espanya fos cada vegada més dèbil, necessités més diners, pugés els impostos i la gent estigués més empipada, això va crear protestes populars(la més famosa el motí d'Aranjuez) que va fer que Carles IV abdiqués en favor del seu fill Ferran VII, donant pas a l'època contemporània.
4 La societat i la cultura en l'edat moderna 4.1 La societat estaven dividits en: •
Privilegiats. La noblesa i el crergat(església), podien tenir diferències per quantitat de riquesa(diners), però cap d'aquest pagava impostos, ocupaven els principals càrrecs del govern i eren propietaris de la majoria de les terres.
•
No privilegiats. La pagesia i la burgesia(comerciants i artesans), pagaven impostos, no podien accedir a càrrecs del govern, També hi havia molta diferència en riquesa(diners), els pagesos eren molt pobres, hi havia comerciants que tenien moltes terres i propietats i volien semblar Privilegiats.
En l'aspecte religiós, en la Península, al 1492, s'expulsa als jueus, al 1609 als moriscos. En Europa els cristians es divideixen en catòlics i luterans o protestants (consideraven que l'església catòlica s'allunya cada vegada més del missatge de Jesús).
4.2 El desenvolupament de la ciència S XVI grans descobriments científics, Nicolau Copèrnic(astrònom), Miquel Servet(metge, aparell circulatori). S XVII Revolucionen el coneixement humà, Descartes(filòsof francès), Galileu(científic italià), Newton(científic anglès). S XVIII Es creen museus, observatoris i jardins botànics, a més de escoles(acadèmies) de ciències llengua i economia. La impremta(S XV Gutenberg) ajuda a difondre aquest coneixements a la gent.
4.3 El floriment de les arts i el pensament S XVI hi ha l'Humanisme(pensament, Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives) i el Renaixement(art, Leonardo Da Vinci, Miquel Angel), tots dos moviments nascuts a Itàlia, i copien a l'antiga Roma i Grècia(bellesa, esser humà, natura). S XVII S'imposa el Barroc,en totes les tipologies d'art(pintura, escultura, escriptura...), destaquen Bernini(escultura), Rubens (pintura) Shakespeare(escriptor). S XVIII Neoclàssic, novament imita l'art de la antiga Roma i Grècia.
4.4 El segle d'or De la meitat del S XVI al final del S XVII, gran quantitat d'obres d'art creades a Espanya. •
Literatura, S XVI, santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu(obres espirituals) Garcilaso de la Vega(poeta). S XVII, Miguel de Cervantes, Francisco de Quevedo i Calderón de la Barca. S XVIII Il·lustrats (reflexions sobre problemes d'Espanya).
•
Pintura, S XVI, el Greco, S XVII, Velázquez(pintor de la cort(retrats)), Zurbarán, Murillo i Ribera, a final S XVIII, Goya.
•
Arquitectura, S XVI, estil herrerià(minimalista), S XVII estil barroc(recarregat i usa línies corbes).
•
Escultura, retaules i figures religioses, Martínez Montañés.