Vol. 6, núm. 1 - gener/març 2017
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta de dues files de sis forats procedent de Ghana. Col·lecció privada.
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI Pàg 4-7 Conversem amb Pierluigi Peroni. Pierluigi Peroni és un apassionat col·leccionista d’art africà. Ha creat amb molta cura diverses col·leccions especialitzades en petits objectes africans. Col·lecciona pesos Akan des de fa més de 30 anys. Ens ha donat l’oportunitat de conversar una estona sobre la seva passió pel col·leccionisme i de veure la seva magnífica col·lecció de bronzes de taulers i jugadors mancala.
Pàg 8-9 Aprenem a jugar al Gebeta samai. El gebeta samai és jugat, almenys, pels ramaders i pastors samai a Etiòpia en dues files de dotze forats excavats a terra, tal i com ens havia explicat Biel Pubill en una entrevista per a Món aualé el març del 2013. Té com a característica destacada la disposició inicial opcional de les peces al començar la partida.
Pàg 10-11 Pàgines centrals. Es pot veure una fotografia d’Andrea Moroni en la que uns homes juguen al tradicional joc omaní hawalis en quatre files de set forats al port de Sultan Qaboos, a Masqat, Oman.
Pàg 12-13 L’ô ăn quan a la 14a edició d’intercanvi cultural entre Hoi An, Vietnam - Japó Miqui Giménez va estar a la 14a edició d’intercanvi cultural entre Hoi An, Vietnam - Japó (al centre del Vietnam). Entre els jocs tradicionals vietnamites hi havia l’ô ăn quan. Ens ha facilitat diverses fotografies on es pot veure com es juga i es divulga aquest tradicional joc mancala.
Pàg 14-17 Aprenem a jugar al hūs i a altres mancala de Namíbia. L’any 1917, ara fa 100 anys, ja s’explicava que el hus era jugat al centre de l’actual Namíbia i a la frontera entre aquest país i Sud-Àfrica. Segons Wagner es diu que els damara i els hereros van aprendre el joc dels nama. Per altra banda, el joc owela és jugat a Namíbia i a Angola. A vegades es confon amb el hus i amb altres mancala d’Àfrica austral.
Pàg 18 Glossari. Part 21. Es parla de nou del concepte de la disposició lliure de les peces. És a dir, de que no sempre es disposen les peces de joc en els forats de la mateixa manera abans de començar una partida o una nova ronda.
Pàg 19 El racó del col·leccionista (XXI). Es mostra un segell d’Uganda circulat, editat l’any 1999 en el qual es pot veure dos homes que juguen a l’omweso. I també es pot veure una postal publicitària de la pel·lícula malaia Congkak, estrenada l’any 2008, en la que una xiqueta anomenada Lisa comença a jugar al Congkak amb una misteriosa companya de joc que només ella pot veure.
Pàg. 3
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Conversem amb Pierluigi Peroni meu temps lliure. Crec que és important dir que no em limito a recopilar objectes d'una manera desordenada o generalista. Estimo les meves col·leccions, m'especialitzo i estudio en profunditat el que col·lecciono. No sóc, de fet, un raccoglitore (aglutinador) sinó un col·leccionista, i és gran la diferència entre aquestes dues categories de persones. JC: En les següents pàgines podem veure diverses imatges de petites peces de bronze que tenen forma de taulers i de jugadors mancala. Aquestes peces són conegudes com pesos per pesar l'or, utilitzats durant segles com un sistema de mesurament a l’Àfrica occidental, oi? Pot dir-nosen alguna cosa sobre el tipus de material, el país o grup humà d’origen, l’edat aproximada de les peces?
Jordi Climent: Vostè ha dit en alguna ocasió que els objectes s'apropien de les nostres vides i que l’acte de col·leccionar té una estranya manera d’apropar-se-nos sigil·losament. Pot explicar-ho? Què és necessari per esdevenir un gran col·leccionista? Pierluigi Peroni: El concepte és molt simple. Al meu entendre, els col·leccionistes neixen, no es fan. Crec que realment he nascut amb els cromosomes del col·leccionista. Sempre col·leccionava alguna cosa, des que era un xiquet. Per descomptat, quan tenia deu anys col·leccionava objectes sense valor: figures, targetes postals, tapes d'ampolles, caixes de cigarrets. Posteriorment, amb els anys m'he dedicat també a coses més importants: monedes, segells, ganivets personalitzats, armes, municions obsoletes, llibres rars, catifes, però l'art, especialment d'Àfrica, des de fa anys és la meva principal passió, a la qual dedico la major part del
PP: Sí. Aquests són pesos que en moltes poblacions africanes - en aquest cas el ashanti s’usen només per pesar l'or, en una àrea geogràfica rica en aquest metall preciós. Hi ha pesos de diverses formes i mides: tant geomètrics com figuratius. En aquest cas es tracta de fusions que representen els jocs d’awelé (mancala) i jugadors d'awelé, que sempre m’han fascinat, ja que representen la "miniaturització" d’un joc que s’utilitza a tot Àfrica, de fet a tot el món, i en tots els àmbits de la vida. Els bronzes amb forma d'awelé són, especialment molt vells i molt rars. El material amb què estan fets és gairebé sempre bronze, però, sovint barrejat amb altres metalls, com ara coure i llautó. En general els que tenen alt contingut de coure són els més antics. És difícil datar aquests objectes. Jo diria que uns 250 anys per als més vells i de 80 a 90 anys pels més recents. JC: Que sapiguem, a part de la magnífica col·lecció de bronzes mancala, vostè té dues altres grans col·leccions de bronze africà que m'agradaria destacar: els "cavallers Kotoko" (talismans fets i usats al Txad i al nord del Camerun) i els "sols Segueix a la pàgina 7
Pàg. 4
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Pierluigi Peroni és un apassionat col·leccionista d’art africà. Ha creat amb molta cura diverses col·leccions de petits objectes africans especialitzats i centrats en grups ètnics. Col·lecciona pesos Akan des de fa més de 30 anys.
Pàg. 5
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Conversem amb Pierluigi Peroni Pierluigi Peroni és autor de molts articles i ha publicat diversos llibres dedicats a les seves col·leccions. Al març de 2017 es publicarà a la revista Tribal Art un article sobre la seva col·lecció de petits objectes africans. Al setembre de 2017 publicarà un nou llibre sobre la seva col·lecció de bronzes Kulango.
Pàg. 6
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Continua de la pàgina 4
Dogon" (penjolls africans) que es poden veure en línia a www.africarte.it PP: Sóc un col·leccionista molt apassionat. Col·lecciono objectes, en la seva majoria, petits, sovint anomenats impròpiament miniatures. He creat moltes col·leccions de petits objectes africans, tots especialitzats i centrats en particular en grups ètnics o objectes particulars com els que vostè ha esmentat dels "sols Dogon" i "cavallers Putchu Guinadji dels Kotoko". Però no limitades a aquests sinó també a molts altres, com els fetitxes del Congo, els penjolls Kulango, els ornaments Mossi per a cavalls, les màscares Ikoko de metall dels Penja, alguns tipus de penjolls Lobi, les figures janiformi Kedie dels Dan, els anells per al tabac dels Tiv, els penjolls Sidamo-Oromo d'Etiòpia, les estàtues de fusta del Grassland de Camerun, etc. Vaig fer diverses exposicions relacionades amb la meva col·lecció. He escrit molts articles i he publicat diversos llibres. Al març de 2017 es publicarà l’article de la revista Art tribal dedicat a la meva col·lecció de petits objectes africans. Al setembre de 2017 publicaré un nou llibre sobre la meva col·lecció de bronzes Kulango, amb un bell text d'Alain-Michel Boyer, famós investigador i gran coneixedor de la Costa d’Ivori. JC: Vostè ha dit en alguna ocasió que va comprar el seu primer “sol Dogon" el 1988 per casualitat mentre passejava per París. Com va començar a col·leccionar pesos Akan de bronze en forma de taulers i jugadors mancala? Des de quan els col·lecciona? PP: Col·lecciono pesos Akan des de fa més de 30 anys. En tinc en diversos milers de formes i tipus diferents. El meu primer pes en forma d'awelé però, és bastant recent i es remunta al 2009: l’havia vist en una galeria a París. Em vaig quedar immediatament enamorat, i des d’aquest moment he tractat de reunir la major quantitat possible. Ara tinc uns 60 bronzes mancala d’alta qualitat, també ja publicats i de procedències molt
importants. També tinc una dotzena de fusions de jugadors awelé que són molt difícils de trobar. Per descomptat, parlo de peces antigues i autèntiques, excloent així peces recents fabricades per al mercat. JC: Vostè deu saber que els jocs mancala són una grandiosa família de jocs jugats arreu del món. Sap jugar a algun joc mancala en particular, potser a l’aualé, al bao? PP: No. Mai he jugat als mancala, i no en sóc capaç. Però em fascinen i potser, un dia, quan em retiri, intentaré aprendre'n. També tinc molts jocs mancala reals en fusta, de grans dimensions, que no faig servir per jugar, però els ajunto als meus bronzes africans. En la meva oficina en tinc una dotzena, i tot ple de micro objectes. JC: Ha estat un plaer. Moltes gràcies pel seu temps i per donar-nos l’oportunitat de conversar una estona sobre la seva passió pel col·leccionisme i que els lectors de Món aualé puguin gaudir en aquestes pàgines de la seva magnífica col·lecció de bronzes mancala. Nota: Totes les imatges han estat cedides per Pierluigi Peroni.
Pàg. 7
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Aprenem a jugar al Gebeta Samai
Dos joves ramaders samai juguen una partida de gebeta en dues files de dotze forats, prop de Turmi, a Etiòpia. 2012 © Biel Pubill
El gebeta samai és jugat, almenys, pels ramaders i pastors samai a Etiòpia en dues files de dotze forats excavats a terra, tal i com ens havia explicat Biel Pubill en una entrevista per a Món aualé el març del 2013 [veure vol.2, núm.1 p.6-9]. Ensenyem a jugar a aquest joc que té com a característica destacada la disposició inicial opcional de les peces de joc al començament de la partida. S’usen un total de 48 peces (24 per jugador), habitualment pedretes. A diferència d’altres jocs mancala no es comença amb una disposició fixa. En el gebeta samai diem que aquestes peces es disposen de manera opcional amb certes restriccions. Simultàniament, abans de començar el torn de cada jugador, aquests col·loquen 3 pedretes en 8 dels 12 forats de la fila pròpia de la manera que desitgin. Ara bé, un cop col·locades les 48 peces totals no poden quedar forats contraposats sense peces. És a dir, que cap
dels 4 forats que un dels jugadors ha deixat buit, pot tenir el forat oposat de la fila de l’adversari, buit. Si això succeeix, cal recol·locar-les fins que cap dels 4 forats buits que cada jugador ha de disposar al començament de la partida tingui el seu forat oposat també buit. La sembra és encadenada i en la direcció contrària a les agulles del rellotge. Les captures es fan per oposició en ambdós costats del tauler quan un jugador cau en un forat buit. Aleshores, es captura el contingut del forat oposat, si n’hi ha, i es retira del tauler. La partida acaba quan un jugador no pot jugar cap forat. L’adversari captura les peces restants de la fila pròpia. Per mutu acord els jugadors poden pactar la fi de la partida. En aquest cas, cadascú es queda les peces restants del terreny propi. Guanya qui captura més peces al final de la partida. Podeu veure les regles resumides d’aquest joc etíop en la pàgina següent.
Pàg. 8
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Regles resumides del Gebeta Samai tauler: 2×12, dues files de dotze forats. Forats excavats a terra. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: Simultàniament cada jugador va col·locant 3 peces (còdols) en vuit dels dotze forats de la fila pròpia. Un cop col·locades no poden quedar dos forats contraposats amb cap peça. Per a més comoditat, en la descripció que segueix em referiré a aquestes peces com a llavors. direcció sembra: anti-horària. sembra: volta múltiple (o encadenada). Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant totes les llavors d’un dels forats de la fila pròpia i es distribueixen en voltes. Si l’última llavor cau en un forat que conté una o més llavors, el contingut d’aquest forat (incloent la llavor que hi acaba de caure) són recollides i comença una nova volta. El moviment continua en volta encadenada fins que l’última llavor cau en un forat buit. collita: en ambdues files, en la pròpia i en la de l’adversari. Dues maneres de capturar:
el contingut del forat de l’adversari oposat al forat buit de la fila pròpia on ha caigut la darrera llavor de la volta. La llavor solitària no es cull.
el contingut d’un forat de la fila pròpia oposat al forat buit de la fila de l’adversari on ha caigut la darrera llavor de la volta. La llavor solitària no es cull.
Assumim que no es pot capturar el contingut d’un forat de l’adversari si amb aquesta acció deixem a aquest sense llavors en el seu costat del tauler. Els jugadors no poden jugar un forat que no contingui suficients llavors dins per arribar al territori de l’adversari. Tan sols un jugador pot jugar un forat com aquest si no hi ha cap altre forat que ho permeti. Aleshores, la partida acaba. Aquest jugador captura les llavors restants en el seu costat del tauler. objectiu: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat. Els jugador que té llavors en el seu costat captura aquestes llavors restants. O quan un jugador es dóna per vençut. En aquest cas, cadascú es queda les llavors restants del terreny propi.
Pàg. 9
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
PÃ g. 10
Uns homes juguen al hawalis en quatre files de set forats al port de Sultan Qaboos, a Masqat, Oman. Foto: Andrea Moroni (CC BY-NC-ND 2.0) 2012 Alguns drets reservats
PĂ g. 11
L’Ô ăn quan a la 14a edició d’intercanvi cultural entre Hoi An, Vietnam - Japó
Foto 1: En Martí Giménez segueix les indicacions d’un jove local a la localitat vietnamita de Hoi An per jugar a l’Ô ăn quan .
Del 13 al 16 del passat mes d’agost es van celebrar la 14a edició d’intercanvi cultural entre l’antiga localitat vietnamita de Hoi An i el Japó i el Festival de la Llanterna de Hoi An del 2016. Diverses associacions locals de la ciutat de Hoi An (al centre del Vietnam) van organitzar jocs tradicionals populars durant les nits de l’intercanvi cultural. Es van dur a terme moltes activitats amb l’objectiu d’atraure turistes i la població local. La delegació japonesa que participava en l'intercanvi provenia de les ciutats de Naha, Sakai i Nagasaki. Hi havia activitats com la competició d'habilitat artesanal en fusteria; la creació de llanternes; de productes d’artesania, la promoció d’anime i manga japonès; bonsais de Hoi An i Japó; intercanvi d'art, cuina, jocs tradicionals vietnamites i japonesos per a xiquets i diverses
activitats esportives. Entre els jocs tradicionals vietnamites hi havia el joc mancala Ô ăn quan. En Miqui Giménez va estar en aquest esdeveniment de Hoi An, on tothom que volia podia aprendre a jugar-lo. Ens ha facilitat diverses fotografies on es pot veure com es juga i es divulga el joc Ô ăn quan. El seu fill Martí hi va jugar amb un jove local. L’Ô ăn quan és un joc mancala del Vietnam que és jugat habitualment pels xiquets i les xiquetes. Actualment també és jugat per joves adolescents i adults. Es pot veure en llocs públics, en ciutats com Hanoi, la capital vietnamita. També es coneix, entre altres, amb el nom de Cờ ô ăn quan; Chơi ô quan; Chơi ô làng. Els taulers normalment es dibuixen a terra amb guix o altres materials, amb dues files de cinc quadrats i un magatzem
Pàg. 12
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
(quadrat més gran) a cada extrem en forma de semicercle. És obligatori que el tauler disposi d’un magatzem en cada extrem. A voltes, el tauler està dibuixat en un cartró o en material plastificat. Les peces usades acostumen a ser pedretes. Una de les característiques principals del joc mancala Ô ăn quan és que hi ha dos tipus de peces diferenciades: dues pedres grans i 50 pedres petites. El primer jugador que comença la partida es determina per una variant vietnamita del Pedra, Paper, Tisores.
Foto 2: Tauler característic Ô ăn quan en forma triangular Foto 3: Detall d’un tauler plastificat per jugar a l’Ô ăn quan.
Una altra característica d’aquest joc és que pot ser jugat per 3 o 4 persones a la vegada. Aleshores, es dibuixa un tauler triangular, s’hi ha 3 jugadors o un tauler quadrat, si n’hi ha 4. De vegades, quan un jugador està movent les peces al voltant del tauler es diu “Di chuyển quân” (tropes en moviment). Si es té ocasió de viatjar pel Vietnam es pot veure l’estimació que té el poble vietnamita pels jocs tradicionals. Aquest joc està representat en un segell emès el 1984, que mostra una famosa pintura en seda d’uns xiquets que juguen a aquest joc, de l’artista vietnamita Nguyễn Phan Chánh (1892-1984) anomenada Chơi Ô ăn quan (1931). El segell té un valor nominal de 5d. És part de la sèrie emesa per a UNICEF formada per 5 segells (Scott 1456-1461).
Foto 4: En Martí Giménez juga a l’Ô ăn quan amb un jove local. NOTES Fotos 1, 3 i 4 cedides per Miqui Gimenez, Foto 2: The Saigon Times En el n.11 de Món aualé s’explicava com jugar a l’ô ăn quan
Pàg. 13
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Aprenem a jugar al Hus i a altres mancala de Namíbia centre de l’actual Namíbia i a la frontera entre aquest país i Sud-Àfrica. Segons Wagner es diu que els damara i els hereros van aprendre el joc dels nama. Per altra banda, el joc Owela és jugat a Namíbia i a Angola.
Foto 1: A Namíbia amb tauler 4x16. Foto cedida per Miqui Gimenez
Com és sabut, molts noms de jocs mancala són alhora noms genèrics i noms propis. Això provoca una certa confusió i a més, també passa que alguns autors expliquen erròniament que determinats mancala de l’Àfrica austral són els mateixos. Per exemple, s’ha dit en algunes ocasions que els jocs Hus, Owela i, fins i tot, el Mulabalaba dels toka (de l’àrea de Victòria Falls, entre Zimbabwe i Zàmbia) o el Mulabalaba dels Lozi (jugat a l’oest de Zàmbia i nord de Botswana i corredor del caprivi, a Namíbia) són el mateix joc amb diferents noms. Alguns autors han descrit des de fa alguns anys el joc Hus de manera incompleta o errònia, potser seguint fonts que també descrivien aquest joc de manera errònia o incompleta, com quan es diu (1): “Gairebé tots els grups culturals a Namíbia juguen a aquest joc, que es diu Owela en oshiwambo, Onyuné en oshiherero, ⁄⁄Hus en damara/nama, i Mulabalaba en subiya.” L’Owela a vegades es confon amb el Hus i amb altres mancala d’Àfrica austral. En les següents línies s’intentarà aclarir aquesta confusió. El joc Hus és jugat a Namíbia. L’any 1907 ja va ser descrit breument per L. Schultze, i àmpliament explicat posteriorment per P.A. Wagner. El 1917, ara fa 100 anys, ja s’explicava que el Hus era jugat al
El nom Hus sovint és troba transliterat com ||hūs (pl. ||hūti). El símbol || es refereix a un dels sons de clic de les llengües khoisànides (o khoi-san). Aquest símbol representa un so consonàntic no pulmonar. És a dir, sorolls que es fan petant la llengua. La llengua khoisànida més estesa és el nama (o khoekhoegowab) i la parlen unes 250.000 persones. És parlada pels grups humans namaqua, damara i haillom, així com per grups ètnics més petits a Namíbia, Botswana i Sud-Àfrica. Els grups principals que parlen les llengües khoi-san són els khoikhois (coneguts antigament com hotentots), principalment pastors, els san (o boiximans) i els damara (o damaqua). El Hus és jugat pels grups humans nama i damara i conegut amb el nom d’Otjitoto pels hereros. El Hus l’han jugat a Namíbia els nama o namaqua (principal grup de khoikhois al centre de Namíbia i Namaqualand –frontera amb Sud-Àfrica-), els damara (al centre però desplaçats històricament pels nama des del sud i els herero des del nord), els hereros, els kwangali, els kwanyama, els ndonga, els mbukushu, els san i els sambyu (2) El joc Owela és jugat per molts grups humans a Namíbia. És jugat per la gent de parla oshiwambo de Namíbia i Angola. L’Owela també es juga a Angola per les persones que parlen Oshikwanyama. Està relacionat amb el joc Onyuné dels oshiherero, i amb el Mulabalaba dels subiya. També el juguen els yei, que l’anomenen Wine. A Walvis Bay (on hi ha l'actual seu de la lliga d’Owela que va ser introduïda fa uns pocs anys) s’hi juga cada dia tot i que no és reconeguda ni registrada per la Comissió d'Esports de Namíbia (NSC). L’owela es juga a terra o sobre una superfície que
Pàg. 14
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Regles resumides de l’Owela tauler: 4×8-32 (quatre files d’almenys vuit a trentados forats ). peces: 68 (34 per jugador) en tauler 4x12; 92 (46 per jugador) en tauler 4x16; 116 (58 per jugador) en tauler 4x20.
Foto 2: 99FM © 2016, Namibia.
consta habitualment de 20 forats. Es pot jugar en quatre files i un rang de vuit a trenta-dos forats per fila. L’Owela es juga amb llavors, bales o pedres i no té restriccions en el nombre màxim de jugadors per banda però és recomanable tenir almenys 3 jugadors per costat (3) En l’actualitat el joc Owela es pot jugar en grans taulers de formigó de quatre files de vint forats o, fins i tot, en una tauleta digital gegant com la de la foto anterior. Aquest joc, com la majoria de jocs mancala africans, era jugat principalment per
disposició inicial: cada jugador col·loca 2 llavors en cada forat de la seva fila externa. Els 2 forats centrals de cada fila interna es deixen buits. Els forats a mà esquerra restants de cada fila interna també es deixen buits i es col·loquen 2 llavors en cada forat restant de la fila interna a mà dreta. direcció sembra: anti-horària. sembra: volta múltiple. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Els jugadors es posen d'acord per determinar qui comença. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de les seves dues files pròpies (les dues més properes) que contingui 2 o més llavors i les distribueix en volta múltiple. No està permès començar un moviment des d'un forat que sols contè una llavor. Si la darrera llavor d'una volta cau en un forat buit, el moviment acaba i el torn passa a l'oponent. Si la darrera llavor d'una volta cau en un forat de la fila externa pròpia que conté una o més llavors, el contingut d'aquest forat (incloent la llavor acabada de dipositar) s'agafen i es sembren en una nova volta. collita: en la fila de l’adversari. Si la darrera llavor d'una volta cau en un forat de la fila interna ocupat amb almenys 1 llavor, i l'adversari té almenys 1 llavor [tan en el forat oposat del fila interna com en el forat oposat de la fila externa], el contingut d’aquests dos forats directament oposats de l’adversari són capturats pel jugador que estava sembrant i es reintrodueixen i es sembren, una a una, des del forat següent al forat del qual han estat agafades. objectiu: immobilitzar a l'adversari. És a dir, acumular les llavors de l'oponent en les dues files pròpies fins que l'adversari no pugui fer cap moviment. el joc acaba…: quan un jugador no pot fer un moviment doncs tots els seus forats contenen una o cap llavor.
Distribució geogràfica de les llengües khoi-san a Àfrica austral.
Segueix a la pàgina 16
Pàg. 15
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Aprenem a jugar al Hus i a altres mancala de Namíbia Continua de la pàgina 15
la població de més edat i les generacions més joves que no viuen en àrees rurals, generalment, ni tan sols en coneixen les regles. En un film de l’any 1937 es va documentar com uns xiquets jugaven a l’Owela. El document gràfic va ser fet per Diana i Antoinette Powell-Cotton prop de la ciutat d’Ondjiva, al sud d'Angola. Es mostra en una pel·lícula anomenada: A Typical Day in the Life of a Kwanyama Family (Un dia típic en la vida d'una família Kwanyama) d’uns 25 minuts de durada.
Foto 3: The villager © 2014 Walvis Bay, Namibia.
Sembla que Diana i Antoniette Powell-Cotton van ser les primeres a referir-se a l’"Owela" com a nom d'un joc mancala. Es pot veure a la plataforma Vimeo una selecció del material de l'arxiu fílmic Powell-Cotton d'Angola . La National Software Engineering Academy (NSEA), formada per joves inventors de Namíbia, va mostrar l’any 2016 un sistema en forma de gran tauleta amb pantalla tàctil [veure foto2 pàg. anterior], desenvolupada a partir del tradicional joc Owela, amb els fons de la National Commission on Research, Science and Technology (NCRST). Aquests explicaven que va retornar la diversió que molts havien perdut o que mai van tenir, a través de l'aprofitament de la tecnologia al fer l’Owela de fàcil accés mitjançant diferents plataformes.
En el joc Hus una captura s'anomena (||am). Els jugadors a vegades juguen al Hus transferint el major nombre de peces als forats de la fila externa. Wagner el 1917 explicava que els khoikhois descriuen aquesta manera de jugar amb la paraula !Koenie, que significa: fuig. Per altra banda, si un jugador assumeix un joc més combatiu i té èxit en capturar totes les llavors en dos o més forats consecutius de l’adversari, es diu que se li ha colpejat al cap (!Nou). Quan el Hus es juga en un poble, atrau espectadors que segueixen els moviments amb gran interès i competeixen entre si per oferir suggeriments als jugadors; una pràctica que sovint condueix a discussions (4)
NOTES (1)Gallagher, M. & Harlech-Jones, M IT Costs Almost Nothing: Beneficial Indoor Games from Rubbish and Recycled Materials. John Meinert Printing, Windhoek (Namibia) 2007, 94-95 (2)(4)Wagner, P.A. (1917) A contribution to our knowledge of the national game of skill of Africa., Transactions of the Royal Society of South Africa,6:1,47-67. (3)Uugwanga, Michael (8 Sept 2014) Owela Big in Walvis Bay [online]
Pàg. 16
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Regles resumides del Hus o Otjitoto tauler: 4×12-24, quatre files de dotze a vint-i-quatre o més forats. peces: 72 (36 per jugador) en tauler 4x12; 144 (72 per jugador) en tauler 4x24. disposició inicial: cada jugador col·loca 2 llavors en cada forat de la seva fila externa. Es col·loquen 2 llavors en cada un de la meitat dels forats a mà dreta de la fila interna i la resta dels forats a mà esquerra de la fila interna es deixen buits. direcció sembra: anti-horària.
Foto cedida per Hans-Georg Hulisz
sembra: volta múltiple. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Els jugadors es posen d'acord per determinar qui comença. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de les seves dues files pròpies (les dues més properes) que contingui 2 o més llavors i les distribueix en volta múltiple. No està permès començar un moviment des d'un forat que sols contè una llavor. Si la darrera llavor d'una volta cau en un forat buit, el moviment acaba i el torn passa a l'oponent. Si la darrera llavor d'una volta cau en un forat de la fila externa pròpia que conté una o més llavors, el contingut d'aquest forat (incloent la llavor acabada de dipositar) s'agafen i es sembren en una nova volta. El moviment múltiple continua fins que la darrera llavor d'una volta cau en un forat buit. collita: en la fila de l’adversari. Si la darrera llavor d'una volta cau en un forat de la fila interna ocupat amb almenys 1 llavor, i l'adversari té almenys 1 llavor en el forat oposat del fila interna, el contingut d'aquest forat, junt amb el del forat directament oposat de l'adversari de la fila externa, si n'hi ha, són capturats pel jugador que estava sembrant i es reintrodueixen i es sembren, una a una, des del forat següent al forat del qual han estat agafades. Si la darrera llavor d'una volta cau en un forat de la fila interna ocupat amb almenys 1 llavor, però l'adversari té el forat oposat del fila interna buit, el torn no acaba i se segueix sembrant amb volta múltiple com s'ha descrit en la sembra. objectiu: capturar totes les peces de l’adversari o immobilitzar-lo (és a dir, que l’oponent no pugui fer cap moviment). el joc acaba…: quan un jugador no pot fer un moviment doncs tots els seus forats contenen una o cap llavor.
Foto cedida per Marie-Marthe Gagnon. Feta l’any 2009 a Khomas, Namibia.
Pàg. 17
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
Glossari (21) Sabies que...? A finals del segle XIX i principis del segle XX, a Egipte era habitual veure homes asseguts en bancs de fusta a l’entrada dels anomenats “cafès àrabs” on es jugaven diferents jocs mancala. Diverses il·lustracions, postals, pintures i gravats de l’època en donen testimoni. Alguns autors fan referència en llibres publicats a les dues primeres dècades del segle passat de diversos jocs mancala que veien jugar durant els seus viatges a Egipte, Orient Mitjà, l’Índia i Ceilan (l’actual Sri Lanka). Fins i tot, trobem les regles detallades d’alguns jocs mancala en aquests llibres. Per exemple: Manala; Manala Bedawi; Mankaleh Leab el-akil; Mankaleh Leab elghasheem. Alguns d’aquests autors que reporten les regles dels jocs esmentats són Henry Parker, Edward William Lane i Walter Tyndale.
Disposició inicial lliure de les llavors (Part II) En el número anterior de Món aualé s’explicava que la disposició inicial de les peces de joc pot variar al començament d’una partida o d’una nova ronda (si n’hi ha). És a dir, no sempre es disposen les peces de joc en els forats de la mateixa manera abans de començar una partida o una nova ronda. Els jocs dels quals us parlem a continuació: Leab el-akil i La’b madjnuni tenen en comú que la disposició inicial de les peces de joc en els forats al començament de la partida es fa d’una forma desigual.
habitualment en els quatre forats centrals de cada fila, mentre que els dos forats de cada extrem es deixen buits. Una altra manera és la de disposar, aproximadament, la meitat de les llavors, sense comptar-les, en el forat a mà esquerra de cada fila.
Leab el-akil Edward W. Lane explica que aquest joc es juga a Egipte a principis del segle XX. Les peces es poden disposar de diverses maneres. Una manera és la següent: un dels jugadors distribueix les 72 peces de joc, sense comptar-les, en un o més forats de cada fila de sis forats,
La’b madjnuni Explicat per Stewart Culin a finals del segle XIX. També es distribueixen les llavors de manera desigual. Un jugador col·loca totes les llavors en els catorze forats, almenys 2 llavors en cada forat. La resta de les llavors, com vulgui.
Pàg. 18
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
El racó del col·leccionista (XXI) Postal publicitària de Malàisia de 2008 Postal publicitària de la pel·lícula malaia Congkak, estrenada l’any 2008, produïda i dirigida per Ahmad Idham. Es tracta d’un film de terror en la que una xiqueta anomenada Lisa comença a jugar al Congkak amb una misteriosa companya de joc que només ella pot veure.
Segell d’Uganda de 1999 Segell d’Uganda circulat, editat l’any 1999, en motiu del International Year of the Elderly (any internacional de la Vellesa). Sèrie Leisure time for the Aged (Temps d’oci per a la gent gran). Té un valor facial de 600sh. En el segell es poden veure dos homes que juguen en un tauler per jugar a l’omweso.
Pàg. 19
Món aualé. Volum 6, número 1 - Gener/Març 2017
i en el pròxim número... Jocs mancala en apps mòbils per a telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius. Es mostraran algunes aplicacions gratuïtes per jugar a jocs mancala que es poden instal·lar en diferents dispositius mòbils.
Aprenem a jugar al Dakon. El joc Dakon és un dels jocs mancala del sud-est asiàtic. També és conegut com Dhakon o Dhakonan. És similar a altres jocs de forats i llavors d’Àsia com per exemple el Sungka o el Congkak. És jugat tradicionalment a l’illa de Java, almenys, en taulers de fusta de 2×5, 2×6, 2×7, 2×8, 2×9 i 2×10 amb un forat magatzem a cada extrem del tauler. És jugat amb el mateix nombre de llavors a cada forat al començament del joc com forats hi hagi en cada fila del tauler.
Món aualé REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 6, número 1 - gener/març 2017